albert gomà i sala canvis, reptes i oportunitats del model ... · 276 setens debats de recerca un...

274 Setens debats de recerca

Albert Gomà i Sala

Canvis, reptes i oportunitats

del model socioeconòmic

d’Andorra

Albert Gomà i Sala

Societat Andorrana de Ciències

RECULL DE CONFERÈNCIES 2012-2013/DEBATS DE RECERCA 6-7: 274-286 (2015)Societat Andorrana de Ciències, AndorraDOI: 10.2436/15.0110.21.26 ISBN: 978-99920-61-24-4

Politòleg i màster enrecerca en temàtica social,

Social innova

Andorra està vivint unes transformacions enormes d’ençà delcomençament de la crisi econòmica el 2008. Aquestes nonomés són d’indole econòmica, sinó que afecten a la maneracom consumim, ens relacionem, produïm o participempúblicament. Farem un repàs de totes aquestestransformacions per veure alguns dels reptes i oportunitatsque ja està vivint Andorra.

Primer, es fa un repàs de la situació de les grans magnitudsmacroeconòmiques. Segons l’estimació indirecta del PIB, queelabora el departament d’Estadística del Govern d’Andorra,des del 2007 l’economia del Principat es troba en recessió.

Gràfic 1. Evolució del PIB d’Andorra. 2000-2012

Font: Departament d’Estadística

Taula 1. Valor afegit brut per sectors


2. 7ns debats:1. Baiche 17/6/15 16:29 Página 274

275El talent humà en les organitzacions andorranes: Investigació i oportunitats

Com s’observa en la taula 1, durant el període del 2007 al2012, la major part dels sectors econòmics del país, enespecial la construcció, que hauria reduït a la meitat el seu peseconòmic, es troben en recessió. Andorra hauria perdut alvoltant del 25% del seu PIB en termes reals del 2007 al 2012.

Aquesta mateixa situació es pot observar en l’evolució delsllocs de treball d’Andorra del 1969 al 2012. Mai des queexisteix el sistema de seguretat social no hi hauria hagut unapèrdua tan gran de llocs de treball. Comparativament ambaltres períodes de recessió com el 1979 o el 1992, la caigudaés molt major.

Gràfic 2. Evolució dels llocs de treball d’Andorra. 1969-2012


Taula 2. Llocs de treball per sectors




Un altre cop s’observa una caiguda dels llocs de treball en lamajoria de sectors, i fins a un 16% dels llocs de treballd’Andorra s’haurien perdut des del 2007. Un altre cop elsector de la construcció és el més tocat.

Durant aquest període de crisi, Andorraha engegat una profunda transformaciódel seu encaix en el sistema econòmicinternacional.

Taula 3. Balanç obertura econòmica del 6/2012 al

8/2013. Negocis nous

Font: Ministeri d’Economia i Territori

Andorra va protegir fins al 2012 els drets econòmics i l’exercicide professions liberals per als andorrans i en casosdeterminats per als residents espanyols i francesos. A partirdel 2012, amb l’aprovació de la Llei d’inversió estrangera alPrincipat d’Andorra qualsevol resident o estranger que vulguiestablir-se a Andorra, demanant-ne prèviament l’autoritzacióal Govern, pot exercir una activitat econòmica a Andorra (el2008 ja va fer un primer pas important, encara que protegintels sectors econòmics més importants d’Andorra i obrintl’economia només a sectors econòmics no presents). Des deljuny del 2012 fins a l’agost del 2013, s’estima, segons dadesdel mateix Govern d’Andorra, que l’obertura econòmica harepresentat una inversió per a l’economia andorrana de 9milions i mig d’euros, una inversió modesta però massa recentper fer-ne balanç, sobretot si es té en compte que encara esmantenen fortes barreres per a l’obertura econòmica delPrincipat cap a l’exterior, com la doble imposició.



Elements com la baixa fiscalitat, la posició geogràfica entreFrança i Espanya, la seguretat i la qualitat de vida, l’extensió atot el país de la fibra òptica, el suport directe del’administració o un important mercat turístic i comercial sónels elements que s’esgrimeixen com a atractius per alsinversors estrangers a Andorra. No obstant això, les travesadministratives a l’obertura de negocis, les mancances eninfraestructures de comunicació com un aeroport o unheliport, la inseguretat jurídica per la doble imposició al’exportació de serveis, i les polítiques de quotes d’immigracióque limiten la contractació de mà d’obra qualificadaestrangera suposen un fre a la inversió estrangera.A més, Andorra ha mantingut unes especificitats fiscals i deprotecció del secret bancari per tal de mantenir els avantatgescompetitius d’Andorra com a plaça financera. L’any 2000Andorra era considerada paradís fiscal per l’oCDE. Això no obstant, a partir de la crisi financera internacional del2008, les principals potències internacionals a través del G-20es posen d’acord per actuar en contra de les jurisdiccions queconsideraven que promovien l’evasió fiscal. El G-20 demana al’oCDE publicar tres llistes internacionals a partir del’aplicació dels estàndards internacionals de transparència.Andorra està inscrita a la llista grisa. La llista grisa estavacomposta per aquells territoris que es considerava que tenienintenció d’aplicar els estàndards però que encara no haviensignat almenys dotze acords d’intercanvi d’informació fiscalsegons el format de l’oCDE amb altres jurisdiccions.A partir d’aquest moment, sota la pressió internacional i lapressió afegida del Copríncep francès, que amenaça dedimitir si Andorra no compleix amb els estàndards detransparència de l’oCDE, Andorra engega un procés denegociació internacional de signatura d’acords d’intercanvid’informació fiscal. En cinc mesos del 2009, Andorra signasetze acords d’intercanvi d’informació fiscal, el primer ambFrança. Aquests acords es basen en un model de cooperacióadministrativa sota demanda. No obstant això, actualment lacomunitat internacional es troba impulsant la implementaciód’acords automàtics d’intercanvi d’informació fiscal, els qualsAndorra s’ha compromès a adoptar en el moment en què laresta de jurisdiccions ho facin.Així mateix, si bé l’obertura econòmica del 2012 permet lainversió estrangera a Andorra, l’exportació de serveis des



d’Andorra a l’exterior està encara limitada per la dobleimposició a França i a Espanya. Actualment, ja s’ha signat elConveni de no-doble imposició amb França, que està encarapendent de ratificació pel parlament francès. Amb aquestacord ja es podrien exportar serveis des d’Andorra a Françasense que les empreses establertes a Andorra hagin de pagarel doble d’impostos. Actualment, s’està negociant ambEspanya un acord similar.Sota l’argument de negociar la fi de la doble imposició ipermetre l’exportació de serveis des d’Andorra, el Governandorrà ha engegat un procés d’introduir noves figures fiscalsper homologar-se amb l’entorn. S’ha passat d’un sistema fiscalbasat en impostos sobre les mercaderies i els carburants, amés d’algunes taxes i cànons, a un sistema homologable ambl’entorn amb l’establiment d’un IGI (figura similar a l‘IVAespanyol o a la TVA francesa), i l’establiment d’impostosdirectes com un impost sobre les societats i el futur IRPF, queestà previst que entri en vigor el 2015. Totes aquestes figuresamb uns tipus impositius més petits que a l’entorn. L’objectiués passar de ser un paradís fiscal a un país amb fiscalitat baixahomologable i obert amb l’entorn.A més, respecte de la Unió Europea i el mercat interior, es vasignar un acord comercial el 1991 que dóna la possibilitat quedes d’Andorra es puguin exportar béns a la Unió Europea,però Andorra encara no pot exportar serveis. En aquest cas,la Unió Europea ha manifestat en diverses ocasions la voluntatd’aconseguir un encaix específic per a microestats comAndorra, Mònaco i San Marino al mercat interior. Actualment,aquesta qüestió està encara en procés de negociació i la UnióEuropea estaria estudiant tres propostes per als tresmicroestats. La primera seria incorporar els tres microestats al’existent Espai Econòmic Europeu; la segona, fer un acordd’associació bilateral amb cada un d’ells o, la que recentmentha agafat més força, fer un acord d’associació de la UnióEuropea i els tres microestats alhora.Per tant, Andorra es troba en un moment de transformacióenorme del model econòmic.Pel que fa a la societat, l’andorrana és una societat plural comqualsevol altra societat europea. A partir de l’anàlisi del’observatori del Centre de Recerca Sociològica d’Andorradel primer trimestre del 2013, una enquesta realitzada a 700ciutadans es prenen les respostes dels que es consideren els


En el pla socioeconòmic destaca la presènciad’un segment important de la societat que viusituacions de precarietat. Segons una recercapublicada per Càritas el 2010, el 10% de lesllars no poden arribar a final de mes i el 36,6%es gasta tot el que ingressa al mes. L’ingrésmensual de les llars d’Andorra són 2.148 eurosi per unitat de consum 1.323,6 euros, i el 19,3%de les llars ingressen per sota del 60% de lamitjana (733,2 euros) i un 1,7% per sota del30% (366 euros). A més, hi ha un 10% de llars amb malaltscrònics i un 2,7% amb persones amb situació de dependència.Per tant, la societat andorrana presenta cada cop mésnecessitats socials per resoldre.


problemes d’Andorra amb el perfil sociodemogràfic delsenquestats. Aplicant un procediment estadístic d’anàlisi decorrespondències múltiples seguit d’un anàlisi jeràrquic declassificació es pot segmentar la societat andorrana segons elseu perfil i les seves preocupacions. Segons aquesta anàlisiemergeixen cinc grans grups socials.



Un dels pilars de l’economia andorrana, el sector turístic,també està vivint profundes transformacions. Primer, elsmercats turístics s’han diversificat i transformat. A escalaglobal, les economies emergents com Rússia, el Brasil o laxina han impulsat un creixement del nombre de turistesinternacionals. Andorra ha diversificat l’origen dels seusmercats. Del gener al novembre del 2013, uns 266.000visitants russos han visitat Andorra i han esdevingut el tercermercat en nombre a més de créixer cada cop més en mercatscom l’israelià. Els mercats espanyols i francesos, a causa de lacrisi econòmica, l’envelliment, la individualització i ladigitalització, han variat el seu comportament. Estades méscurtes, reserves més a última hora, reducció de la despesa,nous motius i motivacions per viatjar i necessitat d’un viatgemés experiencial i autèntic.Segon, Internet ha transformat la intermediació turística.Abans les agències de viatge, tour-operators i establimentshoteleres tenien més capacitat per intermediar i controlar elspreus. L’aparició d’intermediaris en línia ha permès que elsturistes contractin i s’informin directament per Internet, ambla qual cosa la intermediació turística es concentra en pocssites en línia i els turistes es poden informar i contractardirectament per Internet. La venda en línia pressiona els preus de l’hostaleria a la baixa.Quan els consumidors poden comprar un viatge a l’últimminut, poden comparar preus, poden trobar ofertes o elsestabliments estan supeditats als comentaris en línia delsclients en pàgines com Tripadvisor; això treu competitivitat alssectors tradicionals de l’economia. A més, les condicionsd’intermediació i el poder que tenen els principals portals devenda en línia com Booking fa que els hotelers hagin perdutcontrol sobre els preus i estiguin molt sotmesos a les sevescondicions i marges. La concentració de la venda en línia deviatges en empreses com Priceline (propietària de Booking,entre d’altres), que a la vegada paga molts diners a Googleper estar sempre destacada en les cerques en línia, concentrales vendes en pocs portals amb molt poder que imposen lescomissions i els preus als hotelers. Però ja no només es transformen les condicionsd’intermediació entre empresa i consumidors, sinó queInternet permet que els consumidors es connectin entre si perintercanviar béns, serveis i coneixements. El sector turístic per



a l’intercanvi de cases, els viatges compartitsentre particulars o els guies locals informals ésun dels que més està creixent i transformant laindústria turística. han aparegut infinitat deportals i recursos per Internet per intercanviarserveis, béns i diners directament. Es tractadel què s’anomena per publicacions comForbes o The Economist el consumcol·laborador. El consum col·laborador haobert noves maneres de viatjar, en què elsturistes contacten directament amb locals perallotjar-se en cases particulars, menjar,compartir transport o gaudir d’experiències guiades.Les empreses del consum col·laborador, com Airbnb, xoquenamb les normes fiscals, administratives i de seguretat d’unnegoci actual. És injust per a negocis com hotels, companyiesd’autobús, guies o taxis, que han hagut d’assumir gransinversions en béns i respectar moltes normes i pagarimpostos. Però a la vegada, el fenomen difícilment es potaturar. Primer, per volum de negoci (Airbnb està valorada en7,5 miliards de dòlars; Forbes calculava en 3,5 bilions dedòlars la facturació d’aquestes empreses el 2013). Si s’atura oes prohibeix per les autoritats locals, es tanca la destinació aun segment important de clients. Actualment aquestatendència no només emergeix per les oportunitats decomunicació d’Internet, sinó pels canvis de comportamentdels turistes. hi ha un segment important de consumidors quedemana maneres alternatives de viatjar, allunyades dels llocsturístics i que els permetin viure experiències com a locals.Un altre sector on el consum col·laborador ha fet una expansiómés gran és el finançament col·lectiu a través d’Internet. Apartir de la posada en funcionament de pàgines web comKickstarter, Verkami o Lendingclub les empreses, els creadors,els artistes, les oNG o els dissenyadors poden trobarfinançament per als seus projectes. Les pàgines webpubliquen els projectes a Internet i serveixen de plataformaperquè molts petits inversors a la vegada financin un projecte.El finançament col·lectiu per Internet o crowdfunding estàcomençant a escalar en sectors de negoci dominats per labanca tradicional, com ara el finançament de petites i mitjanesempreses, sobretot als Estats Units. La regulació hi pot jugarun paper important; cal tenir en compte, però, que el poder i



la capacitat de compra i control de la indústria financera ésmés potent que el de la indústria turística. De tota manera, elcrowdfunding ha obert una nova via de finançament per aprojectes que no es poden finançar a través de canalstradicionals.A pesar de les promeses de compartir, d’experiències itransparència que fan aquests portals, no cal tenir una visióingènua d’aquests negocis. Primer, molts cops no sabem quiestà intercanviant (hedge funds o immobiliàries també lespoden utilitzar). Per exemple, Goldman and Sachs és un delsinversors de l’empresa Über. Segon, el consum col·laboradorpromou intercanvis econòmics on qualsevol persona posacasa seva, ven el seu coneixement o dóna temps lliure per feruna tasca totalment fora de les lleis administratives i laborals,la qual cosa provoca molts cops que es promogui laprecarietat laboral.En aquest context d’intercanvi més directe per Internet, lareputació personal on line és la clau fonamental que fa que lespersones desconegudes cooperin i el que sustenta l’existènciade pàgines com Airbnb i el seu negoci. Si consumeixo unahabitació a Airbnb jo ho comento al propietari, però l’hostetambé em comenta a mi i això queda registrat. La recerca decomentaris positius per poder guanyar més diners en el futuri la por dels comentaris negatius que poden impedir seguirparticipant és el motor de cooperació. Es posa de manifest elperill que acabi un intermediari controlant la reputaciópersonal de cadascú (Google). Per exemple, Tripadvisorconcentra els comentaris de l’hoteleria. No obstant això,només un 2% de clients comenta. Els comentaris deTripadvisor no són representatius. Per tant, caldrà vigilar laverificació i ètica dels comentaris en línia i com ens pot afectar

com a ciutadans la petjada que anem deixanta la xarxa. Però entrem en una època en quèes poden crear noves maneres de cooperarentre desconeguts gràcies a la necessitat decuidar la reputació en línia, però en què laprivacitat s’està perdent. Per tant, lareputació en línia és un nou valor d’intercanvieconòmic importantíssim.A Andorra tenim exemples incipients decol·laboració digital en xarxa o de novesmaneres de produir, finançar-se o participar



públicament. Les botigues benèfiques Carisma, que aprofitentota mena d’objectes de segona mà per obtenir fons per aobres benèfiques; els mercats d’intercanvi, el compartir cotxed’un grup creat a Facebook, Coandor, o un espai de compartirespais de feina com el coworking. Projectes culturals d’obresde teatre com Un any de la nostra vida o la publicació d’unestudi sobre la comunicació política andorrana, Andorra delporta a porta al 2.0, de la periodista Lorena Tortosa van trobaren la web Verkami una font de finançament.Així mateix, a la vegada que les persones troben novesoportunitats per produir i intercanviar, les maneres departicipar políticament també s’estan transformantprofundament. A la vegada que creix la desconfiança enversels polítics i les institucions polítiques com els partits,emergeixen molts moviment i maneres de participarpolíticament nous.Segons els observatoris del CRES, si el 2002 el 32% de lapoblació estava a favor i el 62% en contra del dret amanifestació, actualment es capgira l’opinió i un 83% de lapoblació s’hi torna favorable davant només un 12% que hi éscontrària. Així mateix, en l’observatori del 2002, un 61% delsciutadans d’Andorra eren contraris al dret de vaga davant un31% a favor. No obstant això, el 2013 un 69% dels ciutadanses manifesta a favor del dret de vaga davant un 24% que hofa en contra.Les dues tendències de canvi d’opinió de la societat respectea modalitats de participació política denoten una tendènciafavorable a la participació pública des de diversos mitjans i lacreació a Andorra d’un nou espai públic per a la discussió i laparticipació política. Aquests canvis esmanifesten amb el sorgiment demoviments polítics de diferent índole.Des de plataformes com la Rocafort(contrària a la construcció del vial deSant Julià de Lòria i favorable a un túneldirecte que creués Sant Julià) o lacontrària a la construcció de l’heliport alroc del Patapou, que es manifestavenpúblicament i feien pressió per aturarprojectes d’infraestructures públiques.Passant per plataformes que lluiten perl’expansió de llibertats i drets civils, per

Gràfic 3. opinió sobre el dret devaga i el dret de manifestació.2002-2013.



l’establiment de les llistes obertes, la legalització del’avortament o del matrimoni civil entre persones del mateixsexe o la iniciativa legislativa popular per crear espais públicslliures de fum del tabac. També, moviments més generalistesque reclamen transparència i rendició de comptes als poderpúblics, com AD800. La tendència ve de la mà de l’expansióde les xarxes socials i d’Internet i de l’aparició d’un espai demitjans de comunicació tant escrits, radiofònics com digitalsque enriqueixen constantment el debat públic i que permetenconnectar directament els ciutadans.Actualment els ciutadans es poden connectar i informardirectament a través de les xarxes socials sense la necessitatde la intermediació dels mitjans de comunicació tradicionals ies creen mitjans de participació política directa amb mésfacilitat sense la necessitat de fer-ho a través d’un partitpolític. Per tant, s’obre la possibilitat a noves maneres departicipar políticament col·lectives i públiques que modifiquenel clàssic esquema d’intermediació i la funció tradicional delspartits o la relació directa privada més tradicional d’Andorraentre decisor polític i ciutadà.En aquest mateix context, emergeixen noves maneres decol·laborar, produir o ajudar els més necessitats fora delclàssic esquema públic i privat. Cada cop emergeixen novesmaneres de col·laborar entre el sector públic i les empreses,com els clústers de la iniciativa Actua o les animacions alscarrer de les campanyes turístiques. Així mateix, es crea aAndorra un teixit de fundacions que impulsa projectes detransformació social o d’emprenedoria social. Es tracta de

fundacions com Bomosa o laFundació Julià Reig, a la vegadaque oNG com Càritas o el Comitède l’Unicef a Andorra obren novesmaneres de finançar-se amb lesbotigues benèfiques d’objectes desegona mà. També, creixenemprenedors particulars com elRamon Tena, un mediador queofereix nous serveis per resoldremillor els conflictes a través de lafigura del mediador.També la preocupació per la salut,pel medi ambient i per la



construcció d’una identitat local estàimpulsant els productes locals i deproximitat. A Andorra creix la producciólocal de productes sobretot en l‘àmbitalimentari, com la Carn de Qualitat,l’Andburguerzero o les begudesalcohòliques artesanals com la cervesaAlpha i la Ratassia de la Carmeta.Actualment, la promoció de la identitatcol·lectiva, el respecte al medi ambient ol’ajuda als més necessitats s’hatransformat no només en la funció delsector públic o de les oNG, sinó també en un valor per alsconsumidors i les empreses. Cada cop emergeix amb forçal’emprenedoria social. L’emprenedoria social és un concepte ampli que es basa aresoldre problemàtiques socials i mediambientals a través delvessant empresarial i emprenedor; pot haver-hi benefici o no,però la finalitat de l’empresa és la missió social. Empreses comLa Fageda, que produeixen aliments com els iogurts perinserir laboralment persones amb malalties mentals, o elGrameen Bank a l‘Índia, per donar microcrèdits als mésdesafavorits per fer els seus negocis, són un dels nombrososexemples d’emprenedoria social. A tot el món, les empreses iemprenedors que tenen una missió social creixen a un ritmevertiginós; els consumidors cada cop valoren més aquestamissió social.En conclusió, l’economia andorrana ha patit una forta recessiód’ençà del 2007, cosa que ha produït que un percentatgenotable de la societat andorrana es trobi en situació deprecarietat. Moltes persones amb poca qualificació que hantreballat al sector de la construcció, el comerç o l’hostaleria estrobaran en situacions de precarietat. Serà difícil que aquestssectors retrobin nivells d’ocupació similars al del 2007 i ladiversificació econòmica d’Andorra requerirà de més màd’obra qualificada. La reacció política més notable ha estatobrir l’economia a la inversió estrangera. Un procés que eslliga a una homologació fiscal internacional, una progressivaintegració al mercat comú, a negociacions bilaterals ambaltres estats per evitar la doble imposició i a una negociacióamb els estats i la comunitat internacional respecte al’intercanvi d’informació fiscal. Un procés molt complex i difícil



que transformarà el model socioeconòmic. El procés engegatés tota una revolució per a Andorra. Les conseqüències per alfutur, incertes i impossibles de mesurar. De l’oberturaeconòmica només es començaran a veure els resultats a llargtermini. Andorra té l’oportunitat de diversificar la sevaeconomia, obrir-la al món, adaptar-se als nous mercatsturístics, impulsar noves maneres creatives de col·laboracióentre el sector públic i privat, impulsar un context favorableper a l’emprenedoria social i la producció de productes localsi autèntics. A la vegada, cada cop serà més urgent una políticasocial que permeti afrontar la creixent precarietat social.També, les institucions andorranes i el seu entramat polítichauran de combinar mecanismes més tradicionalsrepresentatius de participació política amb mecanismes mésdirectes i en línia.En aquest context, emergeixen noves maneres de consumir,relacionar-se, viatjar i produir impulsades per una consciènciamés important respecte als problemes mediambientals isocials, a una necessitat de connectar socialment i per lespossibilitats d’Internet i les xarxes socials. El consumcol·laborador per Internet serà un dels fenòmens que méscanviaran els models d’empresa en el futur. Per tant, elsnegocis tradicionals hauran de tenir en compte aquesta novadimensió social. Les institucions hauran de crear un marcnormatiu per a aquestes activitats que sigui prou segur iflexible per poder diversificar l’economia i adaptar-la alscanvis de model. Empresarialment, cal entendre els canvisglobals del sistema econòmic per adaptar els models denegoci i trobar oportunitats de creació de riquesa. Cal tenir encompte que per a les persones la noció de possessió deixa deser tan important i es valora més el fet de connectar amb elsaltres, la reputació personal i el comportament socialmentresponsable de les empreses. Les empreses hauran de crearmecanismes perquè els seus clients participin directament enl’elaboració dels seus productes i serveis, hauran depersonalitzar més, hauran de tenir una missió més socialmentresponsable i hauran de trobar la manera que amb el consumdels seus productes i serveis les persones interaccionin més iimpulsin la seva reputació.


albert gomà i sala canvis, reptes i oportunitats del model ... · 276 setens debats de recerca un...

Documents