Al matí sempre anem una mica tard, la meva família i jo.—Depressa Nuno, que temos de ir! —crida la meva mare.—Ja m’afanyo, mama, m’acabo el bocata!—Hallo Ramon! —diu el meu pare per saludar el gos. Al nostre gos Ramon el papa li diu «unser Hund»; la mama li diu «o nosso cão» i jo li dic simplement «el nostre gos».I és que el meu pare, en Konrad, és d’un país que es diu Alemanya i la meva mare, la Ricarda, ho és d’un altre que es diu Brasil. Jo, el Nuno, soc d’aquí, de Barcelona, i una mica del Brasil i també una mica d’Alemanya.