al andalus musulmans i cristians · els territoris de l'imperi romà d'occident, que...
TRANSCRIPT
Al Andalus
Musulmans i cristians
El 395 d.C., l'emperador Teodosi dividia el gran Imperi Romà en dues parts per als
seus fills Honori i Arcadi: l'Imperi Romà d'Occident (amb capital a Roma) i l'Imperi
Romà d'Orient (amb capital a Constantinoble).
Durant tot el segle V, diversos pobles bàrbars (estrangers) van anar entrant dins
els territoris de l'Imperi Romà d'Occident, que estava immers en una profunda crisi ja
que no es conquerien noves terres, faltava mà d'obra esclava i els recursos eren cada
cop més escassos.
D'aquesta manera, l'Imperi Romà d'Occident es va enfonsar el 476 d.C. degut a la
pressió dels pobles germànics (bàrbars).
Cadascun dels pobles bàrbars va instal·lar-se en una regió de l'Imperi, o van anar
creant regnes independents:
- Els ostrogots: a Itàlia.
- Els visigots: al sud de la Gàl·lia (actual França) i a la Península Ibèrica.
- Els francs: a gran part de l'actual França.
- Els angles i els saxons: a Anglaterra.
- Els sueus: a la Península Ibèrica (a Galícia).
- Els burgundis: a l'oest de França i actual Suïssa.
- Els vàndals: al nord d'Àfrica.
Els regnes germànics a Europa Occidental (segle VI)
Diversos pobles bàrbars van entrar a la
Península a partir del 409 d.C., però van
ser finalment els visigots els que s'hi
van quedar gairebé tres segles. Van
crear un regne amb capital a Toledo.
Els visigots eren poc nombrosos en
comparació amb la població que ja
vivia a la Península abans, però es van
quedar les millors terres. Tot i això, van adoptar l'idioma (llatí) i la religió (cristianisme)
de la població hispana.
L'arribada dels bàrbars va suposar un empobriment general de la població: els
germànics utilitzaven la guerra com una activitat de la qual treure riqueses i es va perdre
la importància del comerç. La majoria de la població va abandonar les ciutats i va anar a
viure al camp, ja que l'agricultura es va convertir en la principal activitat econòmica
Finalment van ser conquerits pels musulmans el 711 d.C.
Per la seva banda, l'Imperi Romà
d'Orient (també anomenat Imperi
Bizantí) va ser capaç de rebutjar les
invasions bàrbares gràcies a que era
més fort econòmicament (gràcies al
comerç amb Àsia). La capital era
Constantinoble (Actualment és Istanbul,
la ciutat més gran de Turquia)
L’imperi Bizantí va
sobreviure gairebé 1000 anys a l’Imperi
Romà d’Occident. Va acabar el 1453
quan fou conquerit pels turcs.
L'any 711 d. C. un petit exèrcit de musulmans travessen
L'estret de Gibraltar i derroten el rei visígot Roderic en
la batalla de Guadalete (Càdis)
En poc temps conqueriren la major part de la Península
i illes Balears.
Al territori conquerit l'anomenaren “AL ANDALUS” i
fitxaren la capital a CÒRDOVA. Als inicis Al ANDALUS
va esdevenir una província (emirat) que depenia de
Damasc.
Al -Andalus es convertí en una província de l’imperi musulmà que estaba
governat pel califa de Damasc
ABDERRAMÁN I
Emirat i
Califat de
Córdova
Més endavant, l'any 756,
Abderramán I trenca les seves relacions
amb l'imperi Islàmic i s'independiza
del califat de Damasc transformant així
AL ANDALUS en un emirat independient.
ABDERRAMÁN III
Emirat i
Califat de
Cordova
L'any 929, Abderramán III converteix l
L'emirat en un califat i adopta el càrrec
de CALIFA, convirtint-se en la màxima
Autoritatpolítica i religiosa de
AL ANDALUS
Mezquita de Códoba
Durant el califat, Al Andalus va conquerir
nombrosos teritoris i va tenir un gran
desenvolupament
científic, econòmic i cultural
Però la seva esplendor va durar fins l'any 1.031.
Moment en què va començar fragmentar-se
en petits territoris independents
anomenats REGNES DE TAIFAS
La societat estava composta per:
- Musulmans: descenents dels conqueridors
i visigots convertits.
- Mossàrabs: visigots que conservàren la religió cristiana
- Jueus: seguidor del judaisme i es dedicaven sobretot
al comerç
Els visigots que estaven establerts a
la Península Ibèrica, es van resguardar al
nord, com a conseqüència de l'ocupació
musulmana des del 711 d.c.
Els musulmans no pogueren
continuar el seu avanç per la dificultat
d'atravessar els Pics d'Europa i la
coordillera cantàbrica, i van ser derrotats
al 722 d.c a la batalla de Covadonga per
Don Pelagi.
Així Doncs, el nord va quedar sota
domini cristià, i d'aquests nuclis es van
formar regnes cristians que començarien
una expansió cap els territoris del sud
dominats pels musulmans.
“RECONQUESTA”
Els regnes de Taifes tenem lluites entre sí.
Aquestes lluites afavoriren l’avanç dels regnes cristians
des del nord de la Península
Per frenar l'avanç dels regnes cristians,
nous grups de musulmans van venir d'Àfrica
En 1.212 els regnes musulmans van sofrir una gran derrota enfront dels
regnes cristians en la batalla de les NAVAS DE TOLOSA (Jaén)
que va provocar la fi del domini musulmà
Batalla de
las Navas de
Tolosa
(1212)
S. XII i XIII
4
Permet als cristians
conquerir pràcticament
tota la mitad sud de la
Península (Andalusia,
Múrcia, Extremadura,
Balears… VALÈNCIA)
Només es va mantenir el regne de GRANADA que seria conquistat
en 1.492 pels Reis Catòlics
• Eren els que governaven i tenien les majors
riqueses.
• Eren els propietaris de les millors terres.
• Van rebre el nom de MOSSÀRABS .
• Alguns es van convertir a l'Islam per tenir els
mateixos drets que els musulmans i eren
coneguts com *MULADÍES
Musulmans
Cristians
Jueus • Eren una minoria dins de la societat d'Al *Andalus
Residien en barris separats de la resta dels
habitants
• costums, Lleis, Religió “L'islam”, noms aràbics i el paper, que es va
inventar a Xina.
• Incorporació de moltes paraules àrabs: alcalde, arracades, safareig, aljub,
sèquia, coixí..
• Elements arquitectònics en l'art i la decoració.
• Nous cultius com: l'arròs, magranes, melons, albercocs, albergínies,
carxofes, espàrrecs, taronges, llimones, arròs, cotó i safrà
• Noves tècniques com el regadiu; aljubs, pous, síquies i sínies.
Avicena (escriptor, filósof i
metge)
Averroes (filòsof, metge i
matemàtic)
També hi va haver grans científics: metges, matemàtics, geògrafs,
filòsofos, escriptors …)
També ens van deixar belles construccions com EL PALAU DE La ALJAFERÍA
Arcs pol.lilobulats a
LA ALJAFERÍA
Mihrab (oratoro de la
mesquita en
LA ALJAFERÍA
Mesquita de Còrdova
La Ciutat musulmana
Església de San Tirso de Sahagún (Lleó)
Romànic mudèjar
Església de Santa Maria de Tobed (Saragossa)
Gòtic mudèjar
Art mudéjar
• Materials i elements característics islàmics: rajola i algelps, arcs de ferradura
i lobulats, arcuacions cegues (a l’exterior) i sostres teginats.
Després de la conquesta molts de musulmants es varen
poder quedar conservant la seva religió i propietats. Són
els anomenats mudèjars
La SOCIETAT s’organitza seguint el model feudal que es
basa en el vassallatge del serf al senyor feudal
.
SOCIETAT CRISTIANA
Privilegiats (posseïen la major part de la
terra i no pagaven imposts)
nobles: vivíen a un castell. El rei els
donava un territori (o feu) i el noble li
jurava fidelitat i n’esdevenia vassall
ajudant-lo en homes i armes en cas de
guerra. Construiren els castells fortificats
a llocs enlairats per garantir la defensa
del territori.
clero: vivien en monestirs i es dedicaven
a la pregària, conreu i escriptura de
manuscrits.
No Privilegiats:
Pagesos: vivien en petits llogarets. La
majoria eren serfs d’un senyor feudal (no
eren propietaris ni eren lliures). Havien de pagar
a canvi de protecció
NOBLESA
VASALLS
Els serfs
Eren els pagesos del feu, treballaven les terres del senyor i li donaven
una part de la collita a canvi que el seu exèrcit els protegís.
LA VIDA A LES CIUTATS MEDIEVALS
DELS S.XI I XII
Les ciutats es dividien en barris o burgs
i setmanalmant s’hi celebraven fires i
mercats. Es dedicaven a l’artesania i al
comerç.
Els jueus vivien als calls. Els barris
fora de la muralla eren ravals.
Constitució d’un nou grup social, la
burgesia (persones lliures que no
depenien de cap senyor feudal)
Les ciutats tenien murades, portes,
catedral, esglésies, ajuntament, palau,
plaça del mercat
Els artesans treballaven a feina i
s’agrupaven en gremis: mestres,
oficials i els aprenent.
LA VIDA A LES CIUTATS
MEDIEVALS S.XI i XII
LES CIUTATS ES DIVIDIEN EN BARRIS O BURGS.
TENIEN MURADES, PORTES, CATEDRAL, ESGLÉSIES,
AJUNTAMENT, PALAU, PLAÇA DEL MERCAT
ELS ARTESANS FEIEN FEINA EN TALLERS I S’AGRUPAVEN EN
GREMIS QUE S’ENCARREGAVEN DE CONTROLAR LA
QUALITAT I PREU DEL PRODUCTE.
HI HAVIA ELS MESTRES, OFICIALS I ELS APRENENTS
S’HI CELEBRAVEN FIRES I MERCATS SETMANALS.
ART ROMÀNIC S.XI i XII
SOBRETOT EN ESGLÉSIES PETITES DE LLOGARETS I
MONESTIRS.
TENEN PLANTA DE CREU LLATINA , ARC DE MIG PUNT I VOLTA
DE CANÓ (AMBDÓS DE FORMA ARRODONIDA)
PARETS GRUIXADES, POQUES FINESTRES I INTERIOR MOLT
FOSC.
ADORNADES AMB PINTURES JA QUE POCA GENT SABIA
LLEGIR
ART GÒTIC S.XII i XIV
CATEDRALS
FORMA DE CREU LLATINA I ARC APUNTAT (VOLTA DE
CREUERIA)
MÉS ALTES, GRANS FINESTRALS I A LA FAÇANA UNA
GRAN ROSASSA.
PINTURES I ESCULTURES MÉS REALISTES
ART GÒTIC
ART GÒTIC
ART GÒTIC
ART GÒTIC
Fi