ajuntament de tordera acta del ple de 29 de juliol de 2004 · veïnat de sant tou el dia 10 de...

AJUNTAMENT DE TORDERA Acta del Ple de 29 de juliol de 2004

1.ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.1.ACTA DE PLE Expedient.- 6/2004 Tema.- Ple ordinari de 29 de juliol de 2004

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE TORDERA DE 29 DE JULIOL DE 2004

Hora de començament: les 21.05 hores del dia 29 de juliol de 2004 Hora d'acabament: l’1.05 hores del dia 30 de juliol de 2004 Lloc de reunió: Auditori del Teatre Ateneu Clavé. RELACIÓ D’ASSISTENTS: Sr. Joan Carles Garcia i Cañizares, alcalde-president-CiU. Sr. Arseni Garcia i Matas, 1r.tinent d’alcalde, titular de la Ponència de Territori i regidor delegat d’Urbanisme i Recursos Humans-CiU.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Sr. Josep Llorens i Muñoz, 2n.tinent d’alcalde i regidor delegat de Joventut, Mitjans de Comunicació, Participació Ciutadana i adjunt a l’Alcaldia-CiU. Sra. M. Àngels Cayró i Pujol, 3ª.tinent d’alcalde, titular de la Ponència de Serveis a la Persona i regidora delegada de Cultura, Festes i Ensenyament- CiU. Sr. Rafel Matas i Ribas, 4t.tinent d’alcalde, titular de la Ponència de Règim Interior i Hisenda i regidor delegat de Promoció Econòmica, Mercat Setmanal, Fira del Ram i Esports-CiU. Sra. Mercè Jimenez i Subirós, 5ª.tinent d’alcalde i regidora delegada de Benestar Social i Sanitat-CiU. Sr. Carles Aulet i Salvador, regidor delegat d’Obres Públiques, Manteniment de la vila i Serveis Municipals, Medi Ambient i Governació-CiU. Sr. Joan Tusell i Barber, regidor delegat de Pagesia-CiU. Sra. Sílvia Català i Mora, regidora delegada d’Hisenda- CiU. Sra. Conxita Rodríguez i Cara-PSC(PSC-PSOE)-PM. Sr. Josep Joan Romaguera i Ferrer-PSC(PSC-PSOE)-PM. Sr. Jaume Romaguera i Ferrer-PSC(PSC-PSOE)-PM. Sra. Montserrat de Diego i Mitjans- PSC(PSC-PSOE)-PM. Sr. Josep Alsina i Romaguera-M.A.p.T. Sr. Bernat Costas i Castilla-ERC-AM. Sr. Lluís Xavier Viñuales i Solé, secretari-interí. Sr. Josep Martori i Jubany, interventor.-acctal. MEMBRES QUE HAN EXCUSAT L’ABSÈNCIA Sr. Jordi Pérez i Salmeron-M.A.p.T. Sr. David Grimal i Verdura-PSC(PSC-PSOE)-PM.

TAULA DE CONTINGUT

1


Alcalde, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 20, 22, 24, 28, 29, 30, 33,

35, 36, 38, 39, 41, 42, 45, 48, 49, 53, 54, 57, 58, 60, 61, 62, 63, 65, 66, 67, 68, 71, 72, 75, 76, 79, 80, 81, 82, 84, 86, 91, 92, 95, 96, 97

Arseni Garcia Matas.-CiU, 12, 17, 95 Bernat Costas Castilla.-ERC-AM, 6, 8, 12, 13, 18, 20, 22, 27, 29, 34, 38,

41, 45, 48, 53, 57, 60, 61, 62, 66, 68, 72, 76, 80, 82, 85, 86, 92 Carles Aulet Salvador.-CiU, 91, 95 Conxita Rodríguez Cara.-PSC, 7, 9, 14, 18, 21, 29, 34, 36, 39, 41, 45, 49,

54, 58, 61, 63, 66, 68, 76, 80, 82, 85, 88, 95, 97 Interventor, 25 Jaume Romaguera Ferrer.-PSC, 91 Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T, 6, 9, 13, 14, 16, 18, 21, 29, 34, 38, 41,

45, 49, 54, 57, 58, 60, 63, 66, 68, 72, 75, 79, 81, 84, 85, 87

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Josep Joan Romaguera Ferrer.-PSC, 6, 90, 96 Montserrat de Diego Mitjans.-PSC, 71, 82, 90 Rafel Matas Ribas.-CiU, 94 Secretari, 12 Sílvia Català Mora.-CiU, 26, 41, 45, 48, 53

APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR

1.-Aprovació de les actes de Ple de les sessions extraordinària de 19 de maig de 2004 i ordinària de 27 de maig de 2004. 1.ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.1. ACTES DE PLE Expedient.- 4/ 2004 i 5/2004 Tema: Ple extraordinari de 19 de maig de 2004 i ordinari de 27 de maig de 2004 Alcalde: Comencem el Ple en sessió ordinària en dia d’avui 29 de juliol de 2004. Primer excusaríem l’assistència del regidor Jordi Pérez i del Regidor David Grimal i la puntualitat que s’incorporarà immediatament la regidora Conxita Rodríguez. I passaríem al primer punt de l’ordre del dia que és l’aprovació de l’acta de la sessió extraordinària del 19 de maig i de la sessió ordinària de 25 de març. Hi ha alguna esmena? La podríem donar per aprovada per unanimitat? Després que l’alcalde declari oberta la reunió ningú no dedueix esmenes ni observacions a les Actes del Ple extraordinari de 19 de maig de 2004 i del Ple ordinari de 27 de maig de 2004 i esdevenen aprovades per assentiment, de conformitat amb l’establert per l’article 91 del RD 2568/86, de 28 de novembre.

2


DESPATX D'OFICI

2.- Despatx d’ofici de 29 de juliol de 2004. Alcalde: Doncs bé passem al següent punt de l’ordre del dia que es el despatx d’ofici de 29 de juliol. Secretari. El secretari, d’ordre de l’Alcalde llegeix la proposta. 1.- Es dóna compta al Ple de l’organització de la sortida organitzada per la Regidoria i el Consell Municipal de Cultura al Fòrum de les Cultures Barcelona 2004, el dia 29 de maig, a la qual hi van assistir més d’un centenar de torderencs. Es felicita el Consell Municipal de Cultura per aquesta iniciativa.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

2.- S’informa al Ple de la visita de l’alcalde i la regidora d’Ensenyament als alumnes de l’escola Ignasi Iglésias, el 4 de juny passat, durant la qual els alumnes van els van exposar les seves inquietuds i la seva opinió sobre el municipi. 3.- El 9 de juny l’alcalde i la regidora d’Ensenyament van assistir a la cloenda del cicle de Trobades de Pares que va tenir lloc al Teatre Clavé. El cicle de conferències, que va començar al mes d’octubre passat, ha estat una iniciativa promoguda pel Servei de Psicologia Municipal i el Consell Escolar Municipal als quals es felicita per la tasca realitzada aquests últims anys en aquest àmbit. 4.- Es dóna compte al Ple de la reunió mantinguda el 10 de juny entre l’alcalde de Tordera, la regidora d’Ensenyament i la consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Durant la trobada es va exposar l’estat actual de l’escola pública Ignasi Iglésias de Tordera i es va acordar la construcció immediata de dos nous centres escolars de caràcter públic per als cursos d’educació infantil i primària. 5.- S’informa al Ple de l’assistència de l’alcalde i els regidors a la festa de Corpus celebrada a Tordera el passat 13 de juny. 6.- S’informa al Ple de la celebració de les eleccions a Tordera al Parlament Europeu el passat 13 de juny. La jornada electoral va transcórrer sense incidents. 7.- Es dóna compte al Ple de l’assistència de l’alcalde a la reunió convocada per la Federación de Municipios y Provincias en matèria de joventut. celebrada a Madrid el 17 de juny. 8.- S’informa al Ple de l’assistència de la regidora d’Ensenyament i altres regidors municipals a l’acte de lliurament de les orles als alumnes de l’IES

3


Lluís Companys que finalitzen aquest any els seus estudis a Tordera. L’acte es va celebrar el 17 de juny a l’Institut. 9.- Els dies 23 de juny, 3 i 10 de juliol els veïnats de Sant Andreu, Sant Jaume, Mas Martí, Sant Pere i Fibracolor van celebrar les activitats de les seves festes veïnals. S’informa al Ple de l’assistència de l’alcalde i regidors als diferents actes programats i es felicita les associacions de veïns per l’organització de totes les activitats. 10.- S’informa al Ple de l’assistència de l’alcalde i els regidors municipals a l’acte de l’arribada de la Flama del Canigó a Tordera que com cada 23 de juny organitza l’Associació la Nostra Dansa de Tordera. S’agraeix la tasca de l’entitat i també la col·laboració de la Colla de Diables de Tordera en fer més lluïda aquesta festa.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

11.- Es dóna compte al Ple de la informació arribada el dia 23 de juny del Col·legi d’advocats de Barcelona i per la qual s’informa que, tal com havia demanat aquest Consistori a través d’una moció, el jutjat d’Arenys de Mar serà servit per Magistrats i no per jutges de primera instància com fins a ara. 12.- S’informa al Ple sobre la signatura del conveni de col·laboració entre la Secretaria General d’Habitatge i l’Ajuntament de Tordera per a la construcció de 18 habitatges socials al sector que Incasol té en propietat a la zona del Mas Sant Jaume de Tordera. La signatura del conveni es va fer efectiva el dia 2 de juliol. 13.- Es dóna compte al Ple de la reunió mantinguda entre l’alcalde, el regidor adjunt a alcaldia i la regidora de Sanitat amb la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, el dia 2 de juliol. A la reunió es va acordar la necessitat de construir un nou centre d’atenció primària al municipi en els propers anys. 14.- S’informa al Ple de l’assistència dels regidors a la festa celebrada al veïnat de Sant Tou el dia 10 de juliol. 15.- El 10 de juliol passat es va celebrar la primera activitat inclosa en el programa Estiu Jove 2004, promogut per la Regidoria de Joventut i el Consell Municipal de Joventut. S’informa al Ple de la celebració del concert amb els grups Dr. Calypso i Skafam al pavelló polisportiu municipal. 16.- El 14 de juliol l’alcalde, la regidora d’Ensenyament i el regidor adjunt a alcaldia van mantenir una reunió amb els responsables del Servei Territorial d’Educació de la Generalitat durant la qual es van acordar els terminis per a la construcció de les dues noves escoles públiques d’educació infantil i primària.

4


17.- S’informa al Ple de la reunió mantinguda el 14 de juliol a Madrid, entre el regidor d’Urbanisme de l’ajuntament i el director general de carreteres del Ministeri de Foment durant la qual es va tractar la futura remodelació de la cruïlla de Can Bertolí. 18.- Es dóna compte al Ple de l’assistència de l’alcalde de Tordera, el regidor de medi ambient i l’alcalde de Santa Susanna a la inauguració del circuit comarcal de BTT que uneix les poblacions de Santa Susanna i Tordera a través de camins rurals. L’acte, que va tenir lloc el 16 de juliol ala població veïna, va ser presidit pel conseller de comerç, turisme i consum de la Generalitat de Catalunya. 19.- Es dóna compte al ple de l’assistència de l’alcalde i regidors a la inauguració del local Cafè –Fòrum promogut per l’entitat Fòrum Teatre i la Cultura. L’acte, que es va celebrar el 16 de juliol, va comptar amb la presència de l’expresident de la Generalitat de Catalunya.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

20.-Es dóna compte al ple de l’assistència del regidor adjunt a l’alcaldia a l’assemblea de regidors convocada per Acció Cultural del País Valencià. L’acte, que va tenir lloc el dia 21 de juliol a Barcelona, va servir per dissenyar el programa d’actuacions que promou Acció Cultural pel període 2004/2007. 21.- Es dóna compta al ple de la celebració a Tordera de la jornada “Mulla’t per l’esclerosi múltiple” els dies 11 i 18 de juliol. S’informa al ple que la quantitat recaptada per les entitats que hi van participar va ser de 2082,73 €, la qual s’ha destinat íntegre a la Fundació Esclerosi Múltiple. Es felicita i s’agraeix a les entitats la col·laboració en aquesta jornada solidària que es va haver de celebrar en dos dies diferents en motiu de la pluja. 22.- Es dóna compte al Ple de l’assistència dels regidors a la celebració de la missa de Sant Jaume, el passat 24 de juliol. 23.- S’informa al Ple de l’assistència de l’alcalde i els regidors a la festa de Vallmanya, celebrada el dia 24 de juliol. 24.- Es dóna compte al ple de la celebració el passat 24 de juliol de les festes d’inauguració de la remodelació dels carrers de Mas Mora a la qual hi van assistir l’alcalde i diversos regidors de l’Ajuntament. 25.- Es dóna compte al Ple de les activitats organitzades per l’associació de Comerciants de Tordera Centre per a la promoció del comerç local en la temporada d’estiu. S’informa al Ple de la finalització de la campanya, el passat 24 de juliol, data en la qual es va celebrar una trobada de puntaires a la plaça Rabert i a la qual hi van assistir l’alcalde i els regidors de l’Ajuntament. Es felicita l’associació de Comerciants per a la feina feta en matèria de promoció i dinamització del comerç de Tordera en aquests últims mesos.

5


26.- Des del 27 de maig passat l’alcalde ha atès 27 visites particulars i ha assistit a 20 reunions convocades dels diferents àmbits. Alcalde: Gràcies secretari, una intervenció del Sr Josep Romaguera. Josep Joan Romaguera Ferrer.-PSC: Només una petita puntualització en el punt n. 8 quan s’informa al Ple de l’assistència de la regidora d’ensenyament a l’acte de lliurament d’orles, només per dir que si en altres punts s’esmenta l’assistència d’altres regidors doncs en aquest també s’hauria de dir. Alcalde: D’acord s’ha incorporat durant la lectura d’aquest despatx d’ofici la regidora Conxita Rodríguez que ja havíem excusat la seva puntualitat i per tant entrem als temes ordinaris amb la seva incorporació.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

TEMES ORDINARIS

3.- Aprovació de l’expedient de desafectació de dos camins que passen pel davant del Mas Bofill. 6. OBRES I URBANISME 6.7.1.2. LLICÈNCIES D’OBRES MENORS Alcalde: El tercer punt de l’ordre del dia és l’aprovació de l’expedient de desafectació de dos camins que passen per davant del Mas Bofill. Sr. Secretari. El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix la proposta. Alcalde: Gràcies Sr. Secretari. Intervencions Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Gràcies, simplement per manifestar que el nostre vot serà favorable , en tot cas emplaçar a la regidoria corresponent a vetllar que realment s’utilitzin aquests camins que ara es desafecten i no si faci cap mena d’actuació fins que realment el camí alternatiu no sigui utilitzable donat que es evident que és un camí que haurà d’estar inclòs en el Pla de protecció d’Incendis com un camí més de la xarxa a utilitzar en cas d’incendi, i per tant cal ser molt curosos perquè fins que no estigui completament adequat aquest camí no es pugui fer cap actuació en els altres. Com deia el meu vot serà favorable. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Per part nostra com s’ha dit per part de secretari ja s’ha introduït l’esmena entenem que quedaria complerta aquesta previsió de l’afecció com a públic del camí alternatiu i per tant i votarem a favor.

6


Conxita Rodríguez Cara.-PSC: El PSC també votarà a favor , és evident que un expedient de desafectació abans que no es porta al Ple hi ha hagut una informació pública i hi ha tota una sèrie d’informes amb la qual cosa queda salvaguardat que hi ha un domini públic que no es perjudica. Per tant el nostre vot serà favorable. Alcalde: Gràcies doncs no havent-hi vots diferents anunciats quedaria aprovat el tercer punt per unanimitat del Ple.

ACORD: Identificació de l’expedient. Aprovació expedient desafectació de dos camins que passen pel davant del Mas Bofill

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Fets: 1.- En data 16 de desembre de 2003 el Sr. Claudi Bofill Medina va sol·licitar la desafectació de dos camins que passen pel davant del Mas Bofill. 2.- Per Decret de l’Alcaldia núm. 355/2004 de 30 d’abril es va sotmetre a informació pública pel termini de 15 dies l’esmentat expedient, sense que durant aquest període s’hagués presentat cap al·legació al respecte. 3.- Vistos els informes emesos per l’advocat assessor municipal, l’arquitecte tècnic municipal, la tècnica de Medi Ambient i el secretari de la corporació. Fonament de Dret: 1. Decret 336/1988 de 17 d’octubre de Reglament de Patrimoni dels ens

locals. 2. Art. 188 de la Llei 8/1987 de 15 d’abril municipal i de règim local de

Catalunya. El Ple de la Corporació, per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

AACCOORRDDAA::

7


PPRRIIMMEERR. Aprovar la desafectació dels dos camins que passen pel davant del Mas Bofill. SSEEGGOONN. Condicionar l’eficàcia del present acord a l’arranjament del camí alternatiu que passa a quedar afectat com a bé de domini públic d’acord amb l’informe de la tècnica de Medi Ambient de data 19 de febrer de 2004. TTEERRCCEERR. Notificar les resolucions preses als afectats amb els advertiments processals de rigor.

4.- Aprovació de l’adhesió a la FEMP. Federació Espanyola de Municipis i Províncies. 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.4.3. EXPEDIENTS DE SECRETARIA

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Alcalde: passaríem al quart que és l’aprovació de l’adhesió a la Federació de Municipis i províncies. Secretari. El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix la proposta. Alcalde: Encara que sembli una cosa no lògica donat que hi ha a Catalunya dues associacions de municipis, una Federació de Municipis de Catalunya i l’associació Catalana de Municipis que son dues federacions municipalistes d’àmbit català i en canvi la Federació Española de Municipis i Provincies com està entès és d’àmbit de l’estat espanyol, malgrat això i mentre no arribem a un acord definitivament a Catalunya i ens aclarim definitivament de qui és l’ACM i la FCM refoses com han de gestionar tota la feina que tenen de federar i d’ajudar als Ajuntaments i vist que per una banda la FEM utilitza diners de l’estat espanyol per repartir entre diferents municipis, la qual cosa no es fa des de les associacions catalanes , ni des de l’una ni des de l’altra i a més essent el fet com s’ha llegit en el despatx d’ofici que la meva persona, l’alcalde de Tordera es representant dins la FEM de Catalunya dels grups municipals de CIU entenem que mentrestant no s’arregla aquesta situació estranya a Catalunya i donat que a l’Ajuntament una de les coses que més ens interessa és rebre subvencions en matèria de joventut i altres, i curiosament des de la comissió que es treballa des de l’alcaldia és la que reparteix els diners de subvencions de programes de joventut de l’estat espanyol ens semblava coherent entrar i formar part de la FEM que significa per altra banda ser membre de la FMC , vol dir que serem membres de totes les federacions i que ja acabarem arranjant aquesta situació estranya, si voleu, en el decurs del temps quan les coses quedin posades al seu lloc. Intervencions. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Si gràcies, vostè Sr Alcalde quan ha començat la seva exposició ha dit que pot semblar una incongruència, jo no crec que ho sembli, sinó que ho és una incongruència. De fet com vostè ha dit ser membre de la FEMP comporta ser membres de la FMC, al revés també,

8


per tant directament el Ple de l’Ajuntament de Tordera el que hauria de fer és adherir-se a la FMC i a través d’aquesta vostè podria continuar igualment essent membre d’aquesta comissió de joventut de la FEMP i a l’hora donaríem una empenta, la que ens pertoca com a municipi a contribuir a la doble filiació a l’ACM i FMC per tal que aquestes d’una vegada per totes avancin amb les converses de fusió, d’unificació i per tant tenir una única federació municipalista forta al nostre país. En aquest sentit també a banda de l’incoherencia política que suposa adherir-se a una federació catalana perquè preferim adherir-nos a una espanyola que ens ho comporta, la via inversa, o sigui adherir-nos a la federació catalana primer i a partir d’aquí si cal rascar diners de la federació espanyola doncs ja hi entrarem per la via del darrera, també crec que cal estar molt a l’aguait perquè al pagar la quota a la FMC automàticament una part d’aquests diners ja serveixen d’aval per la participació de Tordera a la FEMP i per tant no tindria massa sentit que al menys aquest primer any l’Ajuntament de Tordera pagués la quota a la Federació espanyola, pagués la quota a la federació de municipis de Catalunya i que a sobre una part d’aquesta anés a parar també a la federació espanyola , o sigui que alertant de vigilar moltíssim en aquest sentit crec que és una incongruència política en aquest sentit d’adherir-se primer a l’espanyola i de rebot a la catalana i no al revés. Per aquest motiu el meu vot serà contrari.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Alcalde: Gràcies, el Sr Josep Alsina del Mapt Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Per part nostra hi ha dues qüestions que volem destacar i és el que motiva el nostre vot, per un costat com ja s’ha dit ens assemblaria més coherent que aquest municipi treballes des de l’Associació de Municipis de Catalunya i la Federació de Municipis de Catalunya per donar una empenta i que aquests avantatges que tampoc se’ns han concretat ens poden arribar de la Federació Espanyola de Municipis i províncies ens arribin a través d’aquests organisme que ja tenim creats a Catalunya i així potenciar, perquè no, el nostre país. I una altra qüestió i més de forma en el contingut, es a dir nosaltres no podem donar el vot favorable a l’adhesió a la FEMP perquè no sabem a quines regles ens haurem de sotmetre. En el mateix acord es parla que haurem d’observar els seus estatuts però no s’aporten aquests estatuts o com a mínim no els hem sabut veure en l’expedient que hi havia per aprovar aquest punt de l’ordre del dia. Per tant el nostre vot també serà per aquest motiu de fons i de forma desfavorable. Alcalde: Sra. Rodríguez per part del PSC Conxita Rodríguez Cara.-PSC: Nosaltres en base de detectar la incongruència que ha posat sobre la taula tant en Bernat com en Pitu, hi ha un altre aspecte també i és que el govern d’aquest ajuntament quan ja hi érem a la FEMP va prendre un acord de deixar de ser-ho, i ara es resulta que ens

9


tronàvem a trobar a sobre la taula anar una altra vegada a la FEMP i per tant a la FMC quan també es podia haver fet al revés. En tot cas, nosaltres pensem que l’objectiu últim és l’important i que si l’objectiu és obtenir una subvenció val la pena tirar endavant i que obtinguem aquesta subvenció, l’únic que demanem això és cert és que gestionem bé, perquè si per rebre una subvenció ens costa més que el que rebem doncs tampoc tindria massa sentit que haguéssim donat aquest pas. Donat aquest objectiu el nostre vot serà favorable. Alcalde: D’acord gràcies. Ho he començat dient no es cap cosa estranya, si ens adherim a la FEMP abans que a la FMC es justament perquè l’acord i les converses que tenim amb ells ens recomanen que sigui d’aquesta manera, tant la FEMP com la FMC, per tant es fa d’aquesta manera per recomanació d’ells. Que segueix sent evident el que deia abans, fins que no s’arribi a un acord definitiu a Catalunya de com s’ha de portar les associacions de municipis i les federacions de municipis no ens en sortirem, i el que si que queda clar es que el que no farem serà pagar dues quotes diferents. Entrarem a la FEMP i pagarem la quota de la FEMP, en el cas que hi hagi dues quotes, una de FEMP i una altra de Federació Catalana la unificarem en una de sola, però el fons de tota l’adhesió és el que comentava fa un instant, és que l’aportació que farem a la FEMP és molt minsa respecte als avantatges econòmics que podem treure de ser membres de la federació, només en l’àrea de joventut podríem multiplicar per 200 l’aportació que fem a canvi de la subvenció que podíem aconseguir , i es aquest el motiu, és més potser un motiu de reconeixement o d’arribada de diners a l’Ajuntament de Tordera per tractar temes diferents , en aquest cas concret l’àmbit de joventut que és el que conec perfectament, es més aquest el motiu que ens impulsa a entrar a la FEMP que no pas un altre, ja entenem que hauríem de ser suficients a Catalunya i més si ens organitzéssim de diferent manera, però el que és evident, mal que ens pesi, mal que sigui incongruent, és que els acords que te la FEMP amb el govern de l’estat espanyol són millors que els que te la FMC amb el govern de la Generalitat de Catalunya, això és així i per tant els ajuntaments entenc que el que hem de fer és aprofitar els bons acords, i a partir d’aquí, encara que sembli a vegades complicat el que trèiem en benefici dels ciutadans de la nostra vila per nosaltres és primer que altres qüestions que hem de discutir més endavant. I aquest és el motiu.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Dit això i havent-hi vots diferents anunciats passem a la votació del punt de l’ordre del dia. Vots a favor, 13 vots en contra 2, quedaria doncs aprovat per 13 vots a favor i 2 en contra.

ACORD: Fets 1.- La FEMP (Federación Española de Municipios y Provincias) és una associació d'àmbit estatal d'Ens Locals, provincials e insulars, que

10


voluntàriament ho decideixin, per a la defensa i promoció de les autonomies locals, finalitat per la qual venen treballant els seus membres des de la seva constitució l'any 1980. 2.- És voluntat d'aquest Ajuntament poder participar en les iniciatives i programes que promou la FEMP i alhora col·laborar en les activitats en defensa de l'autonomia local a nivell estatal. 3.- L'adhesió a la FEMP comporta ensems l'adhesió a la Federació de Municipis de Catalunya. Fonament de dret

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

La Disposició Addicional Cinquena de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, i els articles 133 a 136 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, pel que fa al dret de les entitats locals, d'àmbit estatal o autonòmic, a constituir associacions per a la protecció i promoció dels seus interessos comuns. El Ple de l'Ajuntament per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, i els vots en contra del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM, ACORDA: PRIMER.- Aprovar l'adhesió d'aquesta Corporació a la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), amb observància dels seus Estatuts i Reglaments, així com de les seves Resolucions i Acords i, com a conseqüència d'això, comprometre's a fer efectives en la forma i terminis determinats als seus Estatuts, les quotes que reglamentàriament siguin estipulades pels Òrgans Rectors de la Federació. SEGON.- Donar trasllat d'aquest acord a la FEMP.

5.- Aprovació de la ratificació del conveni subscrit entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Ajuntament de Tordera per a la construcció d’habitatges amb protecció oficial al sector Mas Sant Jaume.

11


1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.3.4. CONVENIS Alcalde: I passaríem al cinquè punt de l’ordre del dia que es l’aprovació de la reedificació del conveni d’Incasol per a la construcció d’habitatges socials. Sr. secretari. El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix la proposta. Alcalde: Gràcies secretari, el regidor d’Urbanisme te la paraula. Arseni Garcia Matas.-CiU: Bé la part expositiva ja ha quedat molt clar de que anava aquest conveni, el pla parcial d’Incasol que es el que s’està desenvolupant a Mas Sant Jaume, hi ha una zona que pertany a Incasol i que la Generalitat degut a unes negociacions que es van dur a terme des de l’alcaldia va mostrar molt d’interès en que allà es fessin habitatges socials per a gent jove. Llavors es va fer un primer conveni que es el que avui es porta al Ple per tal que es pugui ratificar en el que hi ha 18 habitatges socials en una de les dues parcel·les importants que te Incasol o sigui la Generalitat dins d’aquest Pla Parcial per tant aquesta seria la parcel·la més reduïda, mes petita i en converses que hi va haver-hi també des de l’alcaldia on es demanava si es podia ampliar l’edificació de mes habitatges socials es va acordar que la parcel·la que hi havia al costat també es destinaria a aquests habitatges socials que el Pla Parcial emparava aproximadament uns a 40 habitatges. Per tant aquest conveni bàsicament al que es compromet és a això, l’edificació d’aquests 18 habitatges que en aquest moment la direcció general d’habitatges està en fase de concurs del projecte per tal d’entrar a l’ajuntament per que se li doni la llicència i un compromís d’una segona parcel·la, en la que com a mínim hi anirien 40 habitatges més, això bàsicament és el que diu aquest punt de l’ordre del dia.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l Alcalde: Gràcies, intervencions. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Si abans una petició al Sr Secretari , no he pogut sentir si en els acords que llegia incloïa un acord de veu que vam arribar-hi, demano disculpes. Secretari: Demano jo les disculpes ja que se m’ha recordat abans del Ple, s’havia d’afegir un tercer punt en el text que digués que tal com es preveu en el conveni de que la comissió que ha de redactar els criteris d’aquests habitatges ha de ser entre l’ajuntament i la pròpia secretaria de l’habitatge, es crea una comissió de la qual formaran part els representants dels grups municipals com a part municipal per l’elaboració d’aquests criteris d’adjudicació.

12


Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Gràcies Sr. Secretari. És evident que una de les principals preocupacions que tenim ara i no només a Tordera sinó a tot Catalunya segurament és les dificultats d’accés a l’habitatge per part, sobretot de persones joves, però també i especialment en el cas de Tordera per part de diversos col·lectius de gent gran amb dificultats econòmiques. D’aquí la importància que en els darrers dos anys estan tenint les discussions polítiques al voltant d’aquest fet, de la construcció d’habitatges de protecció oficial , per això és important entenc la signatura d’aquest conveni amb Habitatge de la Generalitat per tal de poder realitzar aquesta promoció que ara portem a ratificar i pel que se’ns ha dit abans un altre acord que entrarà per urgència en un altre conveni a ratificar que afecta a la resta de vivendes de protecció oficial que aniran a la zona de Mas Ros i de Mas Sant Jaume, evidentment el nostre vot serà favorable entenent a més que és molt important perquè la sortida d’aquestes vivendes sigui la millor possible, que en la definició dels criteris d’adjudicació d’aquestes vivendes hi pugem participar tots els grups municipals aportant les nostres opinions en la nostra manera de veure aquesta qüestió i d’aquí la pregunta que jo realitzava abans si aquest punt de l’ordre del dia s’hi havia inclòs.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

De tota manera però i tot i manifestar el meu vot a favor crec que segurament les condicions amb que s’han negociat aquests edificis amb la Generalitat no son les millors possibles, eren uns solars de l’Ajuntament de Tordera que se cedeixen per fer habitatge protegit a la secretaria d’habitatge de la Generalitat i que en retornar implicaran que l’Ajuntament podrà disposar de dos locals havent de pagar, segurament no és la millor de les condicions, però vaja, la noticia que tindrem un nombre d’habitatges de protecció oficial a la zona de Sant Jaume crec que es bona i el fet de que puguem participar tots els grups municipals a l’hora que la pròpia Generalitat en definir els criteris d’adjudicació d’aquestes vivendes també crec que és una molt bona noticia, per això el meu vot serà favorable. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Sí prèviament voldríem fer una pregunta a presidència amb el sentit que si aquests terrenys propietat de l’Incasol son els que li han estat adjudicats o son els corresponents al 10% de l’aprofitament mig d’aquest pla parcial. Alcalde: Es respon ràpidament, el conveni que es va signar amb l’Incasol, en principi treia el 10% de l’aprofitament mig, es a dir en el moment en que es signava amb l’Incasol l’Ajuntament renunciava al 10%. Aprofitant això és quan hem aconseguit aquest terrenys d’habitatge social mes, i així contesto a la pregunta que feia en Bernat Costas, més 60 mes que vindran en un altre conveni que aquesta és la negociació real que va venir després de la signatura d’aquest primer conveni de 18 habitatges. Els beneficis que hem tret de les converses és que en principi d’aquell 10% d’aprofitament mig quedava aquests terreny només que es el de 18 pisos mes els locals de lloguer de preferència per l’Ajuntament , i el que hem negociat posteriorment de 60 habitatges mes que son els que incorporarem després en un punt d’urgència.

13


Per tant la negociació es aquesta, i per tant seria el que compensaria aquest 10%, tot i que la nova llei d’Urbanisme ja en parla dels habitatges socials sempre en aquests terrenys d’aprofitament mig. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Bé aclarit això jo em referia a que la nostra postura es que aquests terrenys, aquest 1º0% de l’aprofitament mig d’aquest sector si no l’haguéssim cedit a l’Incasol doncs ara seria propietat de l’Ajuntament de Tordera, i seriem nosaltres com a Ajuntament els que faríem aquest promoció d’habitatge social, i es aquí on hem de demostrar el nostre desacord perquè si be estem totalment a favor que es facin aquest pisos de promoció d’habitatge oficial i a més si va destinat a vivenda per a jovent o a persones desafavorides, en el que no estem tant d’acord es en com s’ha dut a terme la negociació. En aquest cas entenem que el conveni que es va signar inicialment entre l’Ajuntament de Tordera i l’Incasol doncs el cert és que es molt desavantatjós en contra dels interessos municipals , entenem que es va cedir el 10% de l’aprofitament mig i per tant uns terrenys que haguessin pertocat a aquest consistori per fer habitatge de protecció oficial , o en aquest cas l’hagués promogut i hagués pogut ser la promotora la mateixa empresa municipal com es la TUA que en el dia d’avui encara ha d’iniciar cap promoció d’habitatge oficial , entenem que estaríem basant-nos en un conveni o en una cessió d’un 10% d’aprofitament mig que al nostre entendre entenem que seria nul·la, per tant el nostre vot serà desfavorable, sempre deixant clar que estem a favor del fons que és aconseguir habitatge de protecció oficial, però que no estem d’acord a aconseguir-lo a aquest cost, és a dir, cedint uns terrenys propietat municipal que a canvi el municipi no n’ha tret cap benefici de cedir aquest terrenys a l’Incasol i a part d’això es signa un conveni on l’ajuntament de Tordera obtindrà els baixos d’aquests habitatges però a l’hora haurà de pagar el corresponent lloguer a l’Incasol. Per tant no entenem fins a quin punt hi haurà benefici per aquest consistori perquè de tota manera estem perdent per un costat uns terrenys i per l’altre estem pagant un lloguer, si que es cert que s’obté habitatge de protecció oficial però entenem que com a Ajuntament o empresa pública municipal que era un dels objectius pel que es va crear la TUA, haguéssim pogut ser nosaltres els que haguéssim fet aquest habitatges de protecció oficial.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Conxita Rodríguez Cara.-PSC: Gràcies, en realitat estem parlant d’aquest punt i de l’altre que s’incorporarà posteriorment, estem parlant de la construcció al municipi de Tordera de per un costat 18 habitatges de protecció oficial i després uns 60 habitatges oficials. Jo coincideixo amb en Pitu que poder s’hauria pogut gestionar d’una altra manera en canvi discrepo en que em resulta molt mes fiable que l’habitatge el faci l’Incasol que no que el faci la TUA. Si és cert que l’Ajuntament perdrà aquest 10% de l’aprofitament mig que l’haurà cedit per fer habitatge social, però jo crec que en contrapartida si be l’Ajuntament com a tal perdrà l’aprofitament mig, el municipi de Tordera hi sortirà beneficiat perquè es cert i tots ho sabem i tenim problemes a sobre la taula, que Tordera necessita i cada vegada amb més urgència l’habitatge

14


social, necessita habitatge de lloguer amb condicions assequibles per tota una sèrie de gent que es troba en una sèrie de condicions jo crec que fins i tot desesperades, que es troben que a curt termini han de deixar les vivendes que tenen de lloguer i per tant se’ls ha de buscar una alternativa . Es obvi que s’havia de fer una gestió el més aviat possible per donar a aquesta gent una altra alternativa i poder resoldre altres temes, i per tant tot i que el nostre grup considera que hi podia haver hagut una negociació diferent donarem el vot favorable al conveni amb l’Incasol tant per les 18 vivendes com les 60 vivendes. Alcalde: Bé contestant ràpidament , el conveni al que fa referència al Sr. Josep Alsina respecte al 10% d’aprofitament mig és un conveni que es va signar fa 10 anys, el va informar l’arquitecte Tomàs Bedós només perquè el que està escoltant sàpiga que aquest 10% es va cedir no fa deu anys , fa vuit anys concretament i que a més amb la condició “sine quanom” que posava Incasol damunt la taula no només en el pla parcial de Sant Jaume, ja ho havia fet en el de Mas Ros i era una condició quan volíem qualsevol municipi de Catalunya que Incasol fes un pla parcial sigui industrial o sigui de zona residencial el 10% per conveni el treia a tots els ajuntaments, per tal que quedi clar que el que hem negociat ara es damunt d’un conveni que ja havia cedit l’ajuntament fa vuit anys, deu, com la resta d’ajuntaments del país el 10% per tal que al obra la fes l’Incasol perquè era difícil posar en marxa plans parcials i era molt evident això a Tordera, era molt difícil posar plans parcials en marxa pel sistema que teníem, i era una evidència i en tot cas, només vàrem veure que progressava força be un pla parcial que era el del Mas Ros amb un conveni amb Incasol, que aquest es anterior als governs que he presidit jo i que ha estat un dels plans parcials que s’han fet amb mes correcció, precisament perquè s’ha fet primer la infraestructura i després els habitatges, per tant que quedi clar que estem tractant sobre un conveni que es va signar en el seu moment, que no es d’ara, i sobre aquell conveni que no ens quedava res de res d’aprofitament mig hem negociat fins a 138 habitatges amb la qual cosa crec que la negociació no es tant desastrosa com es pot posar damunt la taula, hem negociat sobre res, sobre un conveni ja signat , hem negociat 78 habitatge si sobre una primera proposta de 18 habitatges mes els locals comercials hem fet un segon conveni que el lloguer sigui un lloguer barat, si ens interessa a l’Ajuntament, sinó no, però a canvi volem 60 habitatge socials mes que es el que realment la població necessita. Hem negociat això exactament i el que estem portant es el primer conveni de 18 habitatges i després portarem el de 60, l’avantatge que hem aconseguit es el conveni que vindrà després, les negociacions actuals han estat fetes sobre aquest conveni que vindrà després de 60 habitatges, justament perquè una de les coses que hem reclamat es: una el poble te una necessitat social , dues, en el seu moment l’ajuntament va signar un conveni per obligació o sinó l’Incasol no feia aquest promoció ni aquí ni enlloc, i hem signat aquest conveni per tant com que això ja us ho vam cedir a vosaltres i a mes hi ha hagut unes obres d’infraestructura que han sortit coses molt llargues d’explicar que han

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

15


sortit perjudicial per Incasol i que per tant ham posat mes diners, però que això no entrarem a discutir-ho , ara anem a discutir si podem fer mes habitatges que es el que necessitem a hores d’ara realment, però tot i que es lícit posar damunt la taula un conveni que es va signar fa vuit anys, el que estem portant a l’ordre del dia es un conveni per fer 18 habitatges socials ara i després per urgència 60 mes. Aquesta es la qüestió i val mes explicar-ho perquè quedi clar que es d’aquesta manera. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Si, és molt senzill, estem d’acord amb l’objectiu d’aquest segon conveni no amb el primer ni molt menys i per tant posar de manifest que estem d’acord en aconseguir habitatge de protecció però no a qualsevol preu i entenem que aquest terrenys i les edificacions que s’hi podien haver fet doncs podien haver estat al dia d’avui municipals i no ho seran.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Alcalde: Justament per un conveni que es va signar fa deu anys, queda clar? Per tant havent-hi vots diferents anunciats votaríem el punt de l’ordre del dia. Vots a favor 14 vots en contra 1 , per tant quedaria aprovat per 14 vots a favor i 1 en contra.

ACORD: Fets 1.- En data 2 de juliol de 2004 el Secretari d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l'Alcalde de Tordera signaren el Conveni pel qual es regulava la col·laboració d'aquestes dues entitats en ordre a la construcció d'una primera promoció de 18 habitatges de protecció oficial habitatges en règim de lloguer i destinats preferentment per a joves, així com la cessió en règim de lloguer a l'Ajuntament de Tordera de tots els locals construïts a la Planta Baixa d'aquest edifici pel preu de 499 Euros mensuals. 2.- El propi conveni preveu la futura promoció de dos edificis més en règim de protecció oficial a la resta de sòl propietat de l'INCASOL. Fonaments de dret L'article 66, lletra d), del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, que reconeix la competència municipal en matèria de promoció i gestió d'habitatges. El Ple de l'Ajuntament per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-

16


PSOE)-PM, i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM, i el vot en contra del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T ACORDA PRIMER.- Ratificar el conveni subscrit per l'alcalde-president en data 2 de juliol de 2004 amb el Secretari d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya pel qual es regula la col·laboració d'aquestes dues entitats en la construcció d’habitatges amb protecció oficial al sector Mas Sant Jaume. SEGON.- Donar trasllat de l'esmentat acord a la Direcció General d'Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. TERCER.- Crear una Comissió municipal, de la qual formaran part representants de tots els grups municipals, per a col·laborar amb la Generalitat de Catalunya en l’elaboració dels criteris d’adjudicació de l’habitatge.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

6.- Aprovació de la ratificació dels convenis de cessió anticipada del semivial del c/ Enric Morera. 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.3.4. CONVENIS Alcalde: Passaríem al següent punt de l’ordre del dia que es el 6. Aprovació de ratificació de convenis de cessió anticipada del semivial del C/ Enric Morera. Hi ha un afegit que el secretari esmentarà que faltava d’un tram de carrer. El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix la proposta. Alcalde: Gràcies Sr Secretari, el regidor d’Urbanisme te la paraula. Arseni Garcia Matas.-CiU: Gràcies, estem a dins del mateix pla parcial que estàvem parlant abans es a dir el de Mas Sant Jaume en el que Incasol es trobava en el que en el moment d’urbanitzar els carrers d’aquest pla Parcial hi havia una línia que separava el pla parcial de mas Sant Jaume amb el de ponent que passava per mig del carrer i això comportava que els veïns, propietaris del futur pla parcial de ponent doncs es veiessin afectats per aquest mig vial que es el que ha comportat doncs unes negociacions dures, llargues i feixugues. Tant és així que Incasol degut a que el que dèiem abans que ha estat un pla parcial que ha hagut d’abocar mes esforços econòmics que en un principi s’havien proposat sobretot en la recollida d’aigües, després també hi va intervenir l’ACA amb un seguit de mesures , i tot això ha comportat que aquest pla parcial s’encaris molt i degut a aquestes qüestions al veure que no hi havia la solució i crec que d’una manera molt desencertada va posar “bordillos” al mig del carrer d’una mala sombra impressionant . Vam intervenir ràpidament dient que si no havien de fer el carrer al menys que ho deixessin amb terra, però el que no podien fer es

17


posar un “bordillo” al mig del carrer, es va retirar aquest “Bordillo” i mentrestant s’ha anat negociant amb els propietaris que pertanyen al Pla Parcial de ponent per tal que es pogués fer la cessió d’aquests metres per tal de poder fer el carrer que es el que ens interessava a tots, que el carrer quedes ben resolt. I això es el que avui portem al ple, la ratificació d’aquest conveni amb la propietat del pla parcial del sector ponent i evidentment avui en el Ple també podem dir que el carrer està resolt i que han tret el bordillo i el carrer està fet i que han fet tota l’amplada del carrer. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Desprès de les llargues i feixugues negociacions a que feia referència el regidor amb la seva gràfica explicació , es evident que l’acord és un acord lògic en el que estan d’acord tots els propietaris i que a més es de racionalitat meridiana que no podem deixar un carrer partit pel mig i que l’hem d’acabar de vorera a vorera. Per tant el meu vot serà favorable.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Per part nostra ens abstindrem , es una opció de l’equip de govern i per tant no entrarem a qüestionar-la. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: Nosaltres en principi ens sobta el que diu el regidor perquè si no recordo malament en l’últim ple ordinari o sigui fa gairebé dos mesos en el torn de precs i preguntes un dels temes que vam posar sobre la taula era que havíem vist que aquest carrer s’havia fet molt estret i no se’ns va donar cap explicació, se’ns va dir que es miraria, llavors ara se’ns parla d’unes difícils, àrdues, feixugues i llargues negociacions que suposo que venen de dos mesos d’ençà, però be en qualsevol cas crec que vam ser nosaltres qui vam posar sobre la taula que era obvi que el carrer Enric Morera no podia quedar en la situació en que es trobava, ja que desmereixi i creava una problemàtica en tot aquell sector, per tant malgrat que nosaltres haguéssim negociat el conveni d’una altra manera estem d’acord perquè som els que vam posar el tema sobre la taula, per tant el nostre vot serà favorable. Alcalde: Be, les negociacions van ser llargues mes o menys intenses, en dos mesos es pot negociar tant llargament com en quatre o com en deu, tot i que ve d’abans de dos mesos, però vaja en tot cas la negociació ha estat mes complicada en una part que en una altra, s’ha aconseguit el que es volia que es que el carrer Enric Morera tingués l’amplada que ha de tenir i havent-hi un vot diferent passaríem a la votació del punt de l’ordre del dia. Vots a favor: 14, abstencions 1, per tant quedaria aprovat per 14 vots a favor i 1 abstenció.

ACORD: Fets 1.- Per iniciativa de la Regidoria d’Urbanisme s'han promogut el convenis de cessió anticipada de terrenys, destinats a obtenir de dos propietaris, els germans Vilajeliu i el Sr. Miguel Carrión Jiménez, la cessió anticipada d'una

18


porció de sòl de vialitat pertanyent al Pla Parcial de Ponent, per tal de poder urbanitzar en tota la seva amplada la prolongació del carrer Enric Morera al límit Sud del Pla Parcial Mas Sant Jaume - Mas Martí, dins les obres d'urbanització d'aquest sector que desenvolupa l'INCASOL. 2.- Durant els darrers mesos s'ha dut a terme una intensa labor de negociació amb el interessats, que també ha versat sobre el desenvolupament urbanístic del Pla Parcial del Sector Ponent, la divisió poligonal d'aquest, el sistema d'actuació urbanística a cada subsector resultant, la repercussió dels costos d'urbanització del semivial i les possibilitats d'edificació a curt termini dels terrenys confrontants al carrer Enric Morera, per tal d'arribar a una signatura consensuada dels convenis.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Fonaments de dret L'article 88.1 de la Llei 30/1992, de 26 de Novembre, sobre l'acabament convencional dels procediments administratius, en relació a les previsions d'ocupació anticipada dels terrenys dotacionals que regula l'article 150 de la Llei 2/2002, d'Urbanisme. El Ple de la corporació, per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM i l’abstenció del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T. ACORDA: PRIMER.- Ratificar el conveni subscrit per l'alcalde-president en data 1 de julio de 2004, relatiu a la cessió anticipada de sòl del semivial del carrer Enric Morera pertanyent al Pla Parcial Ponent. SEGON.- Aprovar l’ocupació anticipada d’una altra part de finca pertanyent al semivial del carrer Enric Morera, propietat del Sr. Miguel Carrión en els termes de l’escrit d’acceptació presentat per l’interessat en data d’avui. TERCER.- Autoritzar al Sr. Alcalde per tal que pugui atorgar tots els actes d'execució, subsanació, rectificació i ampliació, que siguin necessaris per al degut compliment dels mateixos. QUART.- Sotmetre els referits convenis a informació pública pel termini de vint dies hàbils, mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, per tal que s’hi puguin formular al·legacions, amb el benentès que si no se’n formula cap dins de l’esmentat període, els presents acords esdevindran definitius.

19


CINQUÈ.- Notificar les resolucions preses als afectats amb els advertiments processals de rigor.

7.- Aprovació de la posta a disposició del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya dels terrenys per a la construcció d’un nou CEIP – Centre d’ensenyament infantil i primari – al sector del Mas Ros. 2. HISENDA 2.1.4. CESSIONS I ARRENDAMENTS DE DRETS I BÉNS Alcalde: I passaríem al setè punt de l’ordre del dia que es l’aprovació de la posta a disposició al Departament d’educació dels terrenys del nou centre del CEIP.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix la proposta. Alcalde: Gràcies Sr. secretari, es tracta de la cessió de terrenys per fer la nova escola de pública de construcció se suposa que mes aviat immediata. Intervencions. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Si gràcies, és evident que la necessitat cada vegada més imperiosa de fer mes equipaments escolars fa necessari que cedim terrenys al Departament d’educació perquè es puguin aplicar aquestes voluntats que sembla i se’ns ha informat abans en el despatx d’ofici que te la Conselleria d’Educació de construir dos nous centres d’educació infantil i primària a Tordera. Aquesta és la primera parcel·la que estic convençut que cedirem, però també és cert que toca posar-nos a treballar per cedir-ne una segona i també caldrà en aquells moments a l’hora de buscar aquesta parcel·la tenir en compte uns criteris com els que s’esmenten en els fets que motiven aquest acord, és a dir les zones de mes creixement del municipi les zones mes desguarnides d’equipaments i es evident que en aquest sentit caldrà prendre una atenció prioritària al veïnat de Sant Pere que potser es convertirà en la millor alternativa per construir aquesta escola. De tota manera també val la pena aprofitar la bona predisposició que està mostrant la conselleria envers Tordera per tal d’accelerar al màxim la resolució d’aquest dèficit crònic d’equipaments educatius que tenim. Voldria de tota manera també fer evident que en la segregació de parcel·les que es proposa queda clar que a la part de darrera que no toca a l’Avda. Països Catalans quedarà tota una zona pendent de desenvolupar més endavant per tant quan es realitzi el projecte constructiu que sembla que finalment serà realitzat per l’Ajuntament de Tordera, s’haurà de tenir en compte quina és la visió segura que es vol tenir de la zona de darrera de l’actual pavelló i la futura escola per adaptar-la al màxim a com quedi la pròpia escola, es a dir que no quedi després quan es construeixi en clara dissonància amb l’escola. Finalment també voldria recordar que en construir el pavelló en aquesta zona hem patit grans problemes de retards per culpa de la inundabilitat de la zona i durant tot aquest temps hem parlat de terminis de construcció que finalment

20


no s’han pogut complir, en aquest sentit voldria pregar que tots plegats fóssim el màxim de curosos quan en parlem i més tractant-se d’un tema tant sensible com el de l’educació com parlem dels terminis en que estaran disponibles per utilitzar aquestes aules d’aquest nova escola siguem altíssimament curosos. Per tots aquests motius el meu vot serà favorable a la cessió d’aquest terrenys i a la segregació de la parcel·la. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: A part de compartir molt del que ja s’ha dit per part d’ERC a nosaltres el que veritablement ens preocupa i li vam fer arribar la regidora d’ensenyament és el fet que amb la cessió o posat a disposició d’aquest terrenys també hi va inclòs la part corresponent i el que es ara la Plaça pública del Gran Prix. Això a nosaltres ens preocupa perquè també hi va aquest paquet i no volem perdre aquest espai que tant de servei fa en els ciutadans d’aquest poble. Per tant simplement , evidentment i votarem a favor amb la posta a disposició d’aquests terrenys però el que si que volem emplaçar és a l’equip de govern que en aquest proper conveni que aquí ja tenim la minuta que s’ha de signar es reguli molt be quina serà la utilització per part de l’escola d’aquest nou CEIP d’aquest parc públic i per altra banda que aquest parc públic la seva utilització no vagi en detriment de la resta de ciutadans d’aquest municipi, es a dir que es pugui compatibilitzar la utilització per part dels serveis que necessiti el CEIP però que també estigui obert al públic. Només puntualitzar això que si que ens preocupa.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Conxita Rodríguez Cara.-PSC: Per avançat que el nostre vot serà favorable però coincideixo amb en Pitu , ja que en la comissió informativa una de les preguntes que vam fer és si finalment s’havia incorporat el parc o no, perquè creiem que no era convenient, se’ns va dir que no, jo ho dubtava perquè 8000 m2 no els veia entre el pavelló i el parc. Per tant crec que incorporar un parc públic a una escola te molts problemes i això s’hauria de te ir molt en compte perquè o be tanquem el parc públic i el fem servir com a escola o be el deixem obert i quan surtin els nens de l’escola pot haver-hi una problemàtica que els professors segur que posaran a sobre la taula perquè és un espai obert dels quals ells en tenen la responsabilitat mentre els nens estan donant les classe, per tant, crec que tenint en compte que tenim el pla parcial de la part de darrera per desenvolupar buscar alguna altra sortida que hagués permès tenir aquests 10000 m2 que demana el Departament d’ensenyament per poder fer l’escola prescindint del parc que era el que a nosaltres ens assemblava el mes coherent. Hi ha un altre dubte que també se’ns planteja que per les nostres informacions tenim per part de la Generalitat la iniciativa de fer el nou CEIP Ignasi Iglesias de dues línies i la informació que nosaltres tenim és que està pressupostat el 2005 el nou CEIP. Però el nou CEIP que també es faria de dues línies amb obra industrialitzada està pressupostat el 2004 segons la nostra informació, llavors clar, estem cedint els terrenys duna cosa que està pressupostada el 2005 però no hem fer absolutament res, perquè penso que s’hauran de fer requalificacions per poder cedir els terrenys d’alguna cosa que es molt més imminent perquè el tenim dins el pressupost

21


del 2004, de la Generalitat, no parlo del pressupost municipal, per tant al marge que ja he avançat que el vot del PSC serà favorable a la cessió hi ha aquestes qüestions que crec que s’haurien de resoldre perquè al menys la projecció del mapa escalar de Tordera anés caminant amb la línia correcta. Alcalde: D’acord, respostes ràpides segons les intervencions, Sr. Costas ràdio macuto funciona molt bé. El tema de Sant Pere ja, després se’l posaran vostès com a medalla, som mes discrets nosaltres. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: En tot cas si em permet és una qüestió que fa un mes vaig comentar en conversa informal a la regidora d’ensenyament, ja que creia que era molt interessant formular-li i també creia que era interessant formular-la avui al Ple ja que estàvem parlant d’aquest tema.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Alcalde: Mes que res perquè nosaltres no hem fet comentari al respecte però la voluntat seria aquesta però l’hem d’acabar de negociar definitivament. La segona qüestió , la previsió que te el Departament. d’Educació per tal de fer l’escola a l’Av. Països Catalans és de 18 mesos, Justament és la mateixa quantitat de temps que es va utilitzar per fer el pavelló polisportiu, i per tant malgrat que el pavelló teníem una previsió d’un any per fer-lo i va durar 18 mesos l’obra, en aquest cas educació te una previsió ja de 18 mesos per començar i acabar l’obra. Ja estaríem dins els terminis i els paràmetres que vam utilitzar pel pavelló. La segona qüestió respecte a la intervenció tant del regidor J. Alsina com de la regidora Conxita Rodríguez, a veure avui portem al Ple, es evident la cessió d’aquest espai ja pactat amb un protocol amb el Departament d’ensenyament en aquell moment que ara es convertirà en un conveni amb el Departament d’educació Quan es va explicar quina parcel·la es cedia ja es va explicar la situació que estava ocupat per un costat pel pavelló polisportiu que servia per utilitzar el pavelló com a zona esportiva perquè es un lloc tancat de l’escola i no caldria fer zona esportiva a l’escola sinó que s’utilitzaria el pavelló i que per l’altra banda hi havia un parc infantil que en principi hi podria haver una porta d’accés però no havia de ser el patí de l’escola, és a dir, quan nosaltres va fer la proposat de terreny ja vam parlar d’aquests 8000 m i no dels 10000 perquè per altra banda ja estàvem cedint tota la zona esportiva que reduïa en nombre de metres i això va estar acceptat pel Departament d’ensenyament en aquell moment. Ara en el conveni que signarem tindrem en compte que aquestes coses que s’havien arribat abans del protocol a nivell de conversa i que el protocol es molt escuet, en el conveni quedi millor escrit i per tant que sigui tothom conscient que allò que vam pactar en el seu moment i que hem redactat ara amb el Departament d’educació actualment quedi reflectit i sigui suficient l’espai que estem cedint i no s’hagi d’utilitzar ni el Gran Prix com a pati de l’escola perquè no es la voluntat de l’ajuntament ni que sigui un recinte del pati de l’escola, per tant no pot ser un recinte tancat sinó un espai obert als ciutadans que es el que ha estat fins ara i seguirà essent.

22


Per altra banda i en quant als terrenys que a tota la maquinaria que hem engegat a partir de les reunions amb la consellera d’educació amb les converses amb el director general de centres docents i amb el delegat territorial d’ensenyament el que hem desplegat ha estat el mapa dels propers anys fins al 2007 amb la qual cosa el que l’escola industrialitzada que te intenció de posar-se en marxa al setembre del 2005 en la part de parvulari, evidentment que hem de fer la cessió del terreny durant aquest any però avui portàvem aquest perquè és el que teníem ja endavant. Els propers mesos i abans que acabi l’any ja portarem la cessió de l’altre terreny per tal que immediatament pugui la Generalitat ocupar l’espai amb l’escola industrialitzada i que per tant el que ells proposen que es obrir la part de parvulari el setembre de 2005 sigui impossible i es per això que tindran inclosa l’escola el pressupost del 2005 i que les partides que tenen previstes pel 2004 no especifica Tordera però si que en una partida general hi hagi la part que servirà perquè es pugui començar l’obra industrialitzada que no vol dir que s’acabi definitivament el 2005. Però tot això és la segona part de les converses i que hem engegat a partir del mes de juny que es quan hem tingut la primera reunió amb la consellera d’educació que es la que ha provocat tota l’engegada del pla fins al 2007 que acabarà si tot va per calendari amb la reforma de l’escola Ignasi Iglesias actual per deixar-hi una línia, es a dir d’avui fins al 2007 hem de tirar dues escoles noves amb dues línies cada una l’escola actual buida per tal que es pugui fer la reforma i deixar una línia, amb la qual cosa tindríem cinc línies en el municipi.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

En aquest punt no hi ha vots diferents anunciats per tant donaríem el punt aprovat per unanimitat.

ACORD: Fets 1. El Mapa Escolar té un caràcter d’adaptabilitat, la qual cosa fa possible d’incorporar-hi noves aportacions que hi puguin fer els sectors interessats en l’educació. El Mapa preveu tant les aportacions dels consells comarcals com dels ajuntaments. 2.- El nucli important de creixement urbanístic i, en conseqüència de població, se situa actualment a la zona d'entrada a Tordera des de la Ctra. N-II. 3.- Amb aquestes dades, tot indica que és recomanable procedir a obrir un nou centre en la zona de creixement, Mas Sant Jaume - Pla de la Mullera, per a racionalitzar la futura demanda d’inscripció d’alumnes als centres docents del municipi. 4.- Amb aquesta finalitat, l'Ajuntament de Tordera va subscriure en data 3 de setembre de 2003 amb el Departament d’Educació un protocol de col·laboració per a la realització de les obres de nova construcció del CEIP "Ignasi Iglesias" de dues línies (3-12 anys) d'aquesta població.

23


Fonaments de dret 1.- L’article 67, lletra o) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, sobre la competència municipal en matèria de participació en la programació de l'ensenyament i la cooperació amb l'administració educativa en la creació, la construcció i el manteniment dels centres docents públics; la intervenció en els òrgans de gestió dels centres docents i la participació en la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria. L’Ajuntament en Ple per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

ACORDA: PRIMER.- Posar a disposició del Departament d’Educació els terrenys de titularitat municipal situats a la zona de Mas Ros, d'una superfície de 8.060'40 m2, confrontants al Pavelló Polisportiu Municipal i a l'Avinguda dels Països Catalans, per a destinar-los a la construcció del nou CEIP de la localitat. SEGON.- A l'efecte de possibilitar l'acord precedent, aprovar la segregació d'una porció de terreny de 8.060'40 m2 de la major finca de propietat municipal ubicada a l'esmentat sector qualificada d'equipaments públics com a finca independent, d'acord amb la descripció que figura a l'Informe i plànols elaborats per l'Arquitecta Municipal. TERCER.- Facultar àmpliament a l’Alcalde-president per a atorgar tots aquells actes i documents que siguin necessaris per la segregació de la nova finca fins la seva inscripció al Registre de la Propietat, així com per realitzar totes les gestions necessàries i la formalització dels actes tendents a la consecució dels anteriors acords.

8.- Aprovació de la modificació del pressupost 2004. 2. HISENDA 2.2.2.1 PRESSUPOST ORDINARI Alcalde: I passaríem al vuit que es l’aprovació de la modificació del pressupost de 2004, entenc que hauria d’intervenir primer l’interventor per tal d’explicar algunes qüestions que van relacionades després amb el punt 13 però que en tot cas caldria que ara es fes esment.

24


Interventor: Amb el permís del Sr Alcalde, als efectes de no crear un possible dubte de legalitat en la proposta d’acord que es presenta al Ple tant pel que fa a la modificació pressupostària 4/2004 i amb posterioritat em sembla que es el punt 13 que parla de sol·licitud d’operacions de crèdit, permetin que expliqui que la proposta d’acord que es presenta al Ple en relació a l’expedient n. 4 es tracta d’una modificació pressupostària per un global de73.468.67 Euros, aquestes modificacions pressupostàries es corresponen en el capítol primer, en el capítol segon i en el capítol quart del pressupost de l’Ajuntament. Aquests 73.000 euros es financen per baixes no compromeses dels capítols quatre i sisè o sigui el 4 de transferències corrents i el 6 d’inversions reals, aquesta és la modificació pressupostària que es presenta. Paral·lelament el que es fa es canviar la proposta d’acord es el canvi de destinació de tres operacions de crèdit , dues corresponents a l’exercici 2004 i una altra que ve de l’exercici 2003 , a mes a mes veuran que a la proposta de canvi de destinació de crèdit són per 63.468.67 cèntims i els 10.000 restants s’utilitzen del capítol 4 de l’aportació a la Fundació de l’esport. Conseqüentment veiem que es podria tractar d’un cas excepcional que en parla a l’article 49.4 del real decret legislatiu 2/2004 de 5 de març pel qual s’aprova el text refós de la llei d’Hisendes locals. Llegiré literalment l’article aquest que diu. “Para los casos excepcionales previstos en los artículos 177.5 i 193.2 de esta ley, el crédito solo podrá instrumentarse mediante prestamos o créditos concertados con entidades financieras” que es el que vol dir això, que aquí la proposta de modificació pressupostària estem agafant inversions per finançar conceptes del que diem amb recursos ordinaris d’operacions ordinàries capítol 1, 2 i 4. No obstant això hem vist que ens remet a l’article 177.5 que literalment diu “Excepcionalmente y por acuerdos adoptados con el quorum establecido por el artículo 47.3 de la ley 7/1985 “ he de fer esment que aquí encara parla del 47.3 i és el 47.2 perquè es va modificar a través d’un text refós que es refereix a una modificació de modernització del govern local. E

n d

ono

fe, e

l sec

reta

ri-i

nte

rí, L

luís

X.V

iñu

ales

l

“Se consideraran recursos efectivament disponibles para financiar nuevos o maores gastos por operaciones corrientes que expresamente sean declarados necesarios y urgentes los procedentes de operaciones de crédito en que se den conjuntamente las siguientes condiciones: que su importe total anual no supere el 5% de los recursos por operaciones corrientes del pressupuesto de la entidad, que la carga financiera total de la entidad incluida la derivada de la operaciones proyectadas no supere el 25% de los expresados recursos y que las operaciones queden canceladas antes de que se proceda a la renovación de la corporación que las concierta.” Davant d’aquesta lectura i de la proposta que aquí Sr. Alcalde vaig fer en el punt 13è davant la proposta d’acord inical que es va presentar a la comissió informativa i que constava a la documentació que els regidors han tingut a les seves mans, es presentava d’aquests conceptes de modificació pressupostària que estem parlant, un préstec global, davant d’aquesta situació excepcional el que ha proposat aquesta intervenció és que aquest

25


préstec global d’1.039.991.18 euros es desglossi en tres operacions de crèdit: una que abarqui les inversions 2004 i resta de 2003 per import de 908.523.33 euros i altres dues que es corresponen en 67.999.18 euros que correspon a la resta de romanent de tresoreria negatiu que arrossegàvem de la liquidació del pressupost tancada a 31 de desembre de 2002. I l’altra de 63.468.67 euros que correspon a la modificació pressupostària 4/2004 que avui es presenta al Ple de la Corporació. L’única variant que existiria en aquestes dues operacions que acabem d’apuntar ara és de que el termini seria al fi d’aquesta legislatura. El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix la proposta. Sílvia Català Mora.-CiU: Gràcies, després de feta aquesta introducció passaríem a explicar el que es el punt 8 que és la modificació del pressupost. Pel que fa al capítol 1 es suplementària la partida d’assignació als regidors en 4.074.72 euros per la incorporació en mitja jornada del segon tinent d’alcalde. També es suplementària en 20.000 euros la retribució de personal d’esports degut a que fins ara el personal del polisportiu nou el teníem dins la partida d’aportació a la Fundació de l’Esport i vist que aquesta encara no està en funcionament creiem més oportú regularitzar-ho i passar-ho al capítol 1. També es suplementa la partida de perllongació de la jornada de la policia local en 22.000 euros perquè estem donant més serveis a al població i perquè ens hem trobat amb més baixes de les previstes. I suplementariem per últim la partida de seguretat social a càrrec de l’empres amb 3.293.95 euros per atendre la despesa de la incorporació del segon tinent d’alcalde.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Pel que fa al capítol 2 suplementariem la partida de segells de correus en 5.000 euros en 10.000 euros la partida de devolucions d’exercicis tancats i suplementariem en 5.500 euros la partida de funcionament de la Casa dels Infants en previsió a la iniciació de la nova llar d’infants. I pel que fa al capítol 4 suplementem la partida de subvencions a entitats de participació ciutadana en 1.600 euros dels quals 1.500 aniran destinats per la festa d’inauguració dels carrers de Mas Mora i 100 euros per l’associació de veïns de Niàgara i suplementem la partida de subvencions a entitats juvenils amb 2.000 euros per l’associació EL Crit amb motiu del seu cinquè aniversari. Tots aquests suplements es financen de la següent manera. Hem reduït 30.000 euros de la partida d’acondicionament de la rotonda d’accés a la vila per diversos motius. En primer lloc perquè les obres d’aquestes característiques no creiem oportú fer-les a l’estiu i esperaríem en tot cas fer-les a la tardor o a l’hivern, en segon lloc perquè el projecte no està encara redactat i tercer perquè s’han fet contactes amb una empresa que podria decorar la rotonda a cost zero o gairebé zero i l’altre s’ha fet contactes amb un escultor i estem a l’espera d’una resposta. També utilitzaríem la partida de la reforma de la partida mitjana de 27.800 euros perquè quan ho vam pressupostar no sabíem quin cost tindria l’avaria d’escapament i quan es va anar per solventar l’arranjament va ser ràpid de trobar i molt lleu, tant que va passar com un simple manteniment.

26


I també reduiríem la partida d’incorporació de millores de vies públiques que venia del 2003 en 5.668.67 euros perquè no creiem que es necessiti. Reduiríem en 10.000 euros la partida d’aportació a la Fundació de l’esport pels motius que he explicat abans per passar-ho al capítol 1. Dit això som conscients que utilitzem inversió per ordinari pensem que a mitjans d’any no és prudent reduir les partides de capítol 1 perquè aquestes són partides de necessitats del dia a dia. Si aquesta modificació se’ns hagués plantejat l’últim trimestre podríem veure com van aquestes partides i com podem avançar fins a final d’any . Respecte al capítol 1 i el capítol 4 son bastant exactes en previsió de despesa i no ens arriscaríem a tocar-les. Pel contrari veiem oportú utilitzar aquestes partides d’inversió perquè són previsions que no son compromeses. De tota manera també m’agradaria di que quant a ingressos anem força be i que a final d’any si hi hagués més ingressos que els pressupostats podríem utilitzar-los per finançar aquests canvis.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Primer de tot permetin-me començar , no pel final de l’explicació sinó pel final de tot el procediment que ens ha portat fins a aquest Ple d’avui amb la intervenció del Sr Interventor, valgui la redundància abans fent aquest aclariment respecte la llei venia motivada per una pregunta que li he fet jo aquesta tarda donat que no veia, i continuo sense veure clar el fet que acordem aprovació la utilització de crèdits bancaris destinats a inversió per finançar despeses ordinàries. Com el Sr. Interventor deia la Llei és molt clara quan explicita que això no es pot fer i quan taxa unes excepcions. Aquestes excepcions com be a dit el Sr Interventor expressament, es a dir, es pot utilitzar crèdit d’inversió per finançar despeses corrents si excepcionalment són qüestions declarades necessàries i urgents. Es clar, les partides que se’ns proposen per ampliar, jo la veritat, ben poques les veig urgents i alguna fins i tot completament innecessària . Assignació als regidors de la corporació urgent? Perquè? Necessària? No ho se. Segells de correus, urgent no és, si en cas a mitjans d’any ja hem esgotat tota l partida de segells de correu es que es va fer fatal el pressupost en aquest àmbit. Funcionament del Casal dels Infants la mateixa regidora ha dit que és en previsió de la posada en marxa de la nova Llar d’infants, és a dir si les converses que hem mantingut en les darreres setmanes són correctes en el millor dels casos això pot ser, novembre, desembre i probablement sembla gener. Per tant urgent, no. Subvencions a entitats de participació ciutadana i subvencions a entitats juvenils. Em sembla fantàstic l’ampliació en tot cas urgent no és ja que sabem que encara el gener de 2004 hi havia alguna subvenció del 2003 que no s’havia pagat per tant sembla que urgent no es. Per tant continuo com he manifestat aquesta tarda en conversa informal amb el Sr Interventor i la regidora posant en dubte la legalitat d’aquesta proposta d’acord amb la qual destinar diners d’inversió en partides corrents dels capítols 1 i 2. Però a banda d’això crec que s’està plantejant al meu entendre fatal les partides de les quals es pretén treure aquests diners, no qüestiono les partides a les quals se’ls vol aportar diners. Ens parlava la regidora que es

27


treuen diners de la partida d’arranjament de les piscines municipals l’explicació que ens feia la vam poder sentir en la comissió informativa, cap problema, sembla que es va solucionar el problema a la piscina mitjana amb un simple arranjament i no va caldre la inversió per tant no hi posaríem cap pega i en canvi es proposa retallar en 30.000 euros la partida d’acondicionament de les noves giroles d’accés al poble. Deixant de banda que les giroles d’accés al municipi la majoria de municipis intenten tractar-les amb una cura excepcional degut a que no deixen de ser un aparador del municipi i per tant tinc els meus dubtes que amb 18.000 euros es puguin acondicionar correctament per tal que serveixin d’aparador suficient del que es pot veure mes enllà de la carretera, deixant a banda això, crec que les explicacions que donava la Sra regidora difícilment són assumibles. Ens deia, home les obres no es faran a l’estiu es faran a la tardor hivern, per tant si reduïm tant es faran a l’hivern però del 2005. Perquè amb aquests diners al pressupost del 2004 crec que no n’hi haurà suficient i en tot cas si es cert que han aconseguit que algú ho pot fer a cost zero, escoltin, mantinguin els contactes amb aquestes persones perquè això és una autèntica mina. De tota manera també voldria afegir en aquest sentit que , es clar, ens proposen la rebaixa d’aquesta partida pressupostària admetent que no hi ha un projecte fet, per tant, no hi ha un pressupost fet, per tant estem rebaixant una partida que en un inici algú va preveure que caldrien 48.000 euros per arranjar aquestes giroles ara en treuen 30.000 sense haver fet un projecte i un pressupost per tant em sembla difícil entendre perquè abans podien ser 48.000 i ara amb 18.000 passem, en tot cas es va fer malament el pressupost o ara s’està retallant pel primer lloc per on es pot. Crec que també aquests mateixos arguments servirien i potser en algun cas encara més clamorosos per la retallada d’arranjament de vials, ja ho se que em diran vostès que aquesta no es la partida principal d’arranjament de vials, de via pública, que hi ha una altra partida molt més amplia i que aquesta partida de diners que no es va gastar a l’any 2003 al pressupost del 2004 per arranjar via pública, vaja la regidora ens deia que segurament no seria necessària aquesta partida jo crec que només cal fer una volta pel poble per veure que aquesta partida i més caldria per deixar tots els carrers en perfecte estat i per tant no em sembla que sigui la partida idònia per treure diners. Tot i això retorno al principi continuo creient que aquesta proposta de modificació de crèdit no s’ajusta a la llei, no es pot incloure en els preceptes considerats d’excepció per la Llei per poder utilitzar crèdits destinats a inversió per finançar operacions ordinàries i per tant és evident que el meu vot és contrari i amb l’avís que en les properes setmanes analitzarem amb molta clama i es que es pren aquest acord perquè entenem que si es pot considerar il·legal segurament caldrà recórrer als tribunals.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Alcalde: Gràcies, només abans de passar la paraula al Sr. Alsina recordar-li Sr. Costas que a proposta seva avui estàvem fent una prova pilot del règim horari municipal i s’ha passat concretament 5 minuts de la seva intervenció.

28


Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Li recordo també Sr. Alcalde que quan discutíem el ROM del qual soc l’únic regidor que he fet una proposta de modificacions per escrit també una d’aquestes propostes incloïa que els cinc minuts per intervenció eren per tots els temes excepte els relacionats amb pressupost i amb planejament urbanístic. Alcalde: Ara ja se n’ha passat dos mes. Sr Alsina, te la paraula, ho recordo pel transcurs del Ple perquè he pensat ara es tingui en compte. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Si, bé, el que se’ns ha posat de manifest avui sobre la taula és la veritat una veritable actuació d’enginyeria financera per part de la intervenció d’aquest consistori, si be és cert que hi poden haver dubtes d’aquesta legalitat nosaltres el que volem destacar és el fons d’aquesta modificació que avui es porta aquí al Ple de modificació de pressupost. No estem d’acord de que destinem diners que inicialment anaven per inversions per una despesa ordinària, pel funcionament ordinari del dia a dia de l’ajuntament, però més encara estem en contra quan veiem que l’objectiu final és donar cobertura simplement, es a dir fem tota aquesta operació financera per donar cobertura a una dedicació parcial del segon tinent d’alcalde que suposarà un augment de mes de 4000 euros per atendre les despeses que originarà aquesta nova dedicació parcial, despeses de seguretat social de l’empresa per import també més de 3000 euros. A part d’això també es modifiquen i s’augmenten parides de personal que són despeses ordinàries del consistori via diners que anaven per inversions. Destacar que no estem gens d’acord amb el fons d’aquest modificació que se’ns proposa coincidiríem amb tot el que s’ha dit per part d’esquerra republicana, però discrepem profundament en el fet de que aquí es deia que s’estava d’acord en que es podia suprimir la partida de reforma de la piscina mitjana municipal, en aquest cas discrepem no se si en Bernat ha pogut veure l’estat actual d’aquesta piscina mitjana municipal potser si que, no dubtem que se’ns digui que l’arranjament d’aquesta fuita va ser molt fàcil i àgil de solucionar i per tant aquests 27.800 euros potser si que no calen per arranjar aquesta fuita però entenem que si que caldrien per arranjar la situació d’aquesta piscina mitjana municipal per quant en d’altres qüestions municipals te problemes amb les mateixes peces que envolten i recobreixen tota al cubeta de la piscina i per tant ens hi afegiríem en l’argumentació que s’ha exposat en quant el que s’està suprimint com a partida si que entenem que no justifica i es irraonable treure aquest partida d’inversió i alhora utilitzar aquests diners que anaven per inversió a la piscina mitjana per donar cobertura a aquesta dedicació parcial que avui també es porta aquí al Ple.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Conxita Rodríguez Cara.-PSC: Gràcies, és per anunciar també el nostre vot contrari. Mireu subscric pràcticament el que ha dit en Bernat respecte a qüestionar la legalitat de destinar diners que eren per inversió a finançar una despesa ordinària, però es que si no recordo malament això ho ha dit també el Departament de finances de la Generalitat quan en el seu moment es va

29


acordar fer una operació de crèdit per finançar part del dèficit de l’exercici de 2002, i si no estic equivocada la Generalitat va contestar que no era possible fer un crèdit per finançar aquest crèdit que s’havia produït sinó que s’havia de subsumir dins la despesa del pressupost. Per tant crec que això s’hauria de tenir molt en compte perquè l’excepcionalitat que preveu la llei en qualsevol cas no es detecta en cap de les partides per les quals estem plantejant la modificació. Aquest és el primer aspecte i després ni ha un altre que crec que també s’ha de remarcar i és que quan agafem aquestes partides crèdit de reforma de la piscina mitjana suposo que no es deu anar gaire per la piscina , però el cert és que els usuaris de la piscina tenen problemes i el casal d’estiu concretament amb la piscina petita, els nens que van al casal d’estiu han d’anar tots amb sabatilles perquè sinó es tallen. Això no es una qüestió que s’hagi posat palesa aquest any sinó que ja en l’exercici de l’any passat, l’estiu de l’any passat i això ho van comentar, a veure si afortunadament es fa una previsió per l’arranjament de les piscines i inicialment la fuita que hi havia es localitza ràpid, doncs s’hauria hagut d’utilitzar per continuar fent les mancances que tots sabem que existeixen per tant no te cap justificació que ara traiem una partida, que a mes era una partida d’inversió per passar-la a cobrir despesa ordinària però en el cas de la millora de les vies públiques jo crec que és flagrant , qualsevol dels ciutadans que passa pel carrer Immaculada o que passa per tota una sèrie de carrers, jo recordo l’Immaculada perquè cada vegada està pitjor, o el carrer de Mas Martí , ho veuen i el comentari és que es fa una capa de rodadura dos mesos abans de les eleccions i després se n’obliden fins que torna a haver-hi eleccions. Aquest és el comentari perquè realment els carreres estan molt malmesos, per tant són qüestions , que torno a dir no incidiré en el tema de la il·legalitat que creiem que te raó en aquest cas en Bernat perquè no és el mes convenient i coincideixo amb en Pitu que sembla que tota la operació sigui un muntatge perquè mira, es que necessitem més diners per justificar una dedicació perquè realment la resta de qüestions que estem plantejant no s’hi veu, però hi ha una altre aspecte que m’agradaria remarcar i és la partida que diu aportació a la fundació de l’esport , aquesta aportació a la fundació de l’esport sembla ser que coincidia bastant amb els sous que s’havien de pagar, si la previsió inicial de l’exercici del 2004 de retribucions de personal per l’esport era de 8.742 i ara fem una modificació de 20.000 estem parlant de 28.000 per tant potser hauríem d’utilitzar els 40.000 euros que teníem amb aquest partida per no treure’n 10 sinó treure tot el que comporta el que hem traspassat a la partida 1 perquè la partida d’aportació a la fundació de l’esport en realitat no es pot materialitzar donat que tal fundació no existeix per tant seria més lògic que treiessim d’aquesta aportació a al fundació de l’esport la quantitat total per poder pagar els sous que realment són el que tenim dins el capítol 1. Per tot el que hem exposat el nostre vot evidentment serà contrari.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Alcalde: Bé molt breu, primer començant per una anècdota i després acabant per coses que fins i tot sona una mica estrany. Una anècdota quan vaig entrar com a regidor a l’Ajuntament a Tordera fa 12 anys, la mateixa pregunta que

30


esteu fent vosaltres la vaig fer jo quan no governava, es poden agafar diners d’inversió per ordinari, perquè es feia exactament el mateix aquell any que jo entrava a l’Ajuntament i es va fer exactament això justificant el mateix que justifiquem ara, creiem que per tancar el pressupost per acabar aquest any de la manera que creiem convenient es millor fer-ho així i després fer les modificacions que siguin necessàries. Si en aquell moment es podia fer i la mostra evident és que es podia fer perquè després de 12 anys les coses han anat endavant, doncs ara també es pot fer. Podem repassar les il·legalitats que vostès posen sobre la taula, jo crec en l’informe de l’interventor, per tant entendria que tot això està justificat , però com que aquestes modificacions es poden rebatre si arribés el cas doncs ja arribarà el moment, però repeteixo com a anècdota perquè es curiós que em vaig trobar amb una situació semblant al que vostès es troben sobretot avui els regidors nous que es troben en el consistori.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Fem això senzillament perquè creiem que és la manera de portar endavant el pressupost i segona cosa que també els demano, estem fent una modificació de crèdit de 73.000 euros i tenim dues partides una de 4.000 i una de 3.000, que després parlarem de la dedicació d’un regidor, home fer tota una intervenció al voltant d’això em sembla que no és el mes coherent, és el mes efectiu segurament a nivell popular però de 73.000 en traiem 4 mes 3, 7 la resta no és per la dedicació de ningú. Poden estar més o menys d’acord , més o menys en desacord que és el que estan fent, però el govern en aquest cas creu que es la millor sortida i això ho hem pactat i ho hem portat endavant i hem parlat evidentment des dels serveis d’intervenció i creiem que quan tanquem l’any el tancarem diferent però que ara el mes de juliol hauríem de fer aquesta modificació de crèdit per diferents raons, a partir d’aquí el nostre vot és la proposta de govern i demano això que quan arribem al següent punt siguem més àgils que en aquest o els dos següents perquè la dedicació del regidor i el punt 13 els hem tractat ja ara abastament ara crec jo que siguem mes breus, per tant havent-hi vots diferents anunciats passaríem a la votació del punt de l’ordre del dia. Vots a favor 9, vots en contra 6, quedaria doncs aprovada per 9 vots a favor i 6 en contra. Identificació de l’expedient Aprovació de l’expedient núm. 4/2004 de modificació de crèdit a través d’un suplement de crèdit finançat per baixes d’altres partides no compromeses i canvi de destinació de crèdits Fets Vista la iniciativa impulsada per la regidora delegada d’hisenda, proposant l’aprovació inicial de l’expedient de modificació de crèdits núm. 4/2004 del pressupost de la Corporació de l’exercici 2004 així com el canvi de destinació de crèdits, en els termes que es detallen a continuació, (document annex) Vist l’informe favorable del departament d’intervenció.

31


Atès allò que disposa el RDL 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i el RD 500/1990, de 20 d’abril, en matèria de modificacions pressupostàries, El Ple de la Corporació, per majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora de CiU; els vots en contra dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, del senyors Josep Alsina Romaguera , del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

ACORDA: PRIMER.- Aprovar l’expedient de modificació de crèdit núm. 4/2004 del pressupost de la Corporació de l’any 2004, en els termes que es detallen i finançament que es detalla, Partida 2004 Concepte Prev.inici 04 Modific. 4/04 04/0600/111,100 Assignació als regidors de la Corporació 177.040,80 4.074,7204/0901/452,131,00 Retribucions personal esports 8.742,00 20.000,0004/0502/222,150,00 Prolongació jornada policia local 78.000,00 22.000,0004/0600/314,160,00 Seguretat social a càrrec de l'empresa 720.000,00 3.293,9504/0600/121,222,01 Segells de correus 15.000,00 5.000,0004/0600/121,225,00 Devolucions d'exercicis tancats 6.000,00 10.000,0004/0401/422,227,061 Funcionament Casal dels infants 22.300,00 5.500,0004/0701/463,489 Subvencions a entitats de particip. Ciutadana 12.093,00 1.600,0004/0703/451,489 Subvencions a entitats culturals 1.953,00 2.000,00

73.468,67

04/0500/511,611,01 Condicionament rotondes accés de la vila 48.000,00 30.000,0004/0901/452,632,00 Reforma de la piscina mitjana municipal 27.800,00 27.800,0004/0500/511,611,020 Incorporació millores vies públiques 11.223,90 5.668,6704/0901/452,470 Aportació a Fundació de l'esport 40.000,00 10.000,00

73.468,67 Modificacions a realitzar 73.468,67 Baixes per transferències 73.468,67

SEGON.- Aprovar el canvi de destinació en les partides d’ingrés, que es relacionen a continuació,

Partida Concepte Previsió inicial Disposició

32


04/917.03

Crèdit reforma piscina mitjana 27.800,00 -27.800,00

04/917.05 Crèdit rotondes accés vila 48.000,00 -30.000,0003/917.021 Crèdit millores vies públiques 60.100,00 -5.668,67 TOTALS -63.468,67

Partida Concepte Destí proposat 04/917.15 Crèdit Operacions Ple 29-7-2004 63.468,67 TOTALS 63.468,67 TERCER.- Sotmetre la resolució presa a informació pública durant el termini de quinze dies, amb el benentès que les modificacions acordades es consideraran definitivament aprovades si no es presenta cap reclamació dins d’aquest termini.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

9.- Aprovació de la dedicació del segon Tinent d’Alcalde, Sr. Josep Llorens Muñoz. 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.5. INCIDÈNCIES DE CÀRRECS Alcalde: I passaríem al següent punt de l’ordre del dia que és concretament el novè que és l’aprovació de la dedicació del segon tinent d’alcalde Sr Josep Llorens Muñoz. Secretari. El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix la proposta. Alcalde: Aquest proposta que és una proposta de l’equip de govern entenem que és bo que més d’un regidor tingui una dedicació parcial o absoluta a l’ajuntament, en el mandat anterior teníem dos regidors amb dedicació parcial la M. Àngels Cayro que la manté i l’Arseni Garcia que la va deixar de tenir, en aquest mandat havíem tingut fins ara una dedicació del 50% i ara hem decidit que pel millor funcionament de l’ajuntament i la disponibilitat del regidor en funció valia la pena dedicar una part important de la jornada, que es mitja jornada, però que a l’hora de la veritat no són quatre hores diàries sinó que tothom sap que quan un regidor es dedica a l’ajuntament es dediquen moltes més hores i si la seva feina li permet, com és aquest cas, encara més, per tant és una opció de govern per tal de ser més efectius en diferents àrees i per donar, no més competència sinó més feina al regidor en qüestió que és segon tinent d’alcalde i com saben regidor adjunt a l’alcaldia que havia estat una Regidoria que no s’estava portant amb molta activitat justament per una qüestió de dedicació i pel fet de compaginar l’ajuntament amb una feina privada que es el que fem molts. Per tant repeteixo és una opció dels governs de diferents ajuntaments, no és l’únic ans al contrari la majoria d’ajuntaments tenen moltes dedicacions totals o parcials i hi ha molts alcaldes amb dedicació exclusiva no és el cas de Tordera i estaríem dins els paràmetres actuals de

33


molts ajuntaments de la comarca del Maresme en quant a aportacions econòmiques com a mínim dels quatre o cinc ajuntaments del nord del maresme que hem fet la consulta abans d’arribar a aquests acords i abans d’establir les indemnitzacions a regidors, poden haver-hi diferents sistemes per a indemnitzar però en aquest cas és una dedicació parcial del 50% per tant la més clara de les possibles de dedicacions a l’Ajuntament. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Quan parlem d’aquests temes vostè sempre ens diu que és una decisió del govern i evidentment la respecto però també és evident que no per això l’hem de compartir. Deu fer aproximadament un any en el Ple d’organització d’aquest ajuntament quan es portaven a aprovació els sous i les indemnitzacions dels regidors jo li deia al Sr Alcalde que entenia que els sous dels càrrecs electes havien d’anar en funció de les seves responsabilitats en funció del seu treball , per tant jo quan abans de veure fins i tot la proposta per escrit d’aquest punt de l’ordre del dia de forma informal, ben be ja deu fer un parell de mesos potser una persona pel carrer em va comentar que hi havia la possibilitat que el Sr Llorenç tingues dedicació a l’ajuntament , vaig pensar, deu ser que volen donar-li més competències i per tant que exerceixi majors responsabilitats finalment no es així continuarà exercint les mateixes competències , això si, amb dedicació, es evident que amb una Regidoria com es la d’adjunt a l’alcaldia aquesta feina pot ser tanta o tan poca com el seu executor o el seu propi alcalde vulguin , però en tot cas, preparar un delfí d’aquesta manera no em sembla la manera més elegant de fer-ho. Atenent això i evidentment el que he manifestat cada vegada des del primer moment d’aquesta legislatura en que hem portat a votació alguna proposta referent a les retribucions del càrrecs electes sap vostè que jo no comparteixo la manera com tenen d’enfocar-les i per tant avui com sempre serà contrari.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Nosaltres també votarem en contra del que se’ns proposa i només remetre’m al que ja hem dit en el punt anterior. Si be es cert que en el punt anterior l’argumentació ha girat en el que suposava aquella modificació de pressupost per donar cobertura o el muntatge que fes de paraigua per aquesta dedicació parcial, doncs ara veiem que en aquest plenari gairebé tres punts de l’ordre del dia es dediquen gran part d’ells a aquesta dedicació que des de l’equip de govern heu decidit port a terme, és una opció vostra entenem que no és justificada i per tant hi votarem en contra. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: Nosaltres salvant les persones només parlarem del tema en quant al que representa, mira jo recordo que en el ple d’organització, o sigui tota dedicació ve justificada per la organització que és el que marca les dedicacions. Nosaltres, i recordo que en aquell moment se’ns va dir que precisament creàvem un cap o suprem de premsa i protocol perquè ja en teníem un abans que ens costava 2 milions i pico i en passàvem a crear un altre que costava 7 i mig precisament perquè havia de fer totes aquestes feines d’adjunt a l’alcaldia com a tècnic i per tant això es va dir en el

34


seu moment en el ple d’organització. Hem anat veient com a l’ajuntament de Tordera amb les tres últimes legislatures hem passat d’un únic càrrec de confiança i un sou normal dels regidors i en el 99 ja vam crear dos càrrec més de confiança, el gerent d’Urbanisme i el cap de prems i protocol i el 2003 quan es va fer el ple d’organització continuàvem mantenint el gerent d’Urbanisme que sembla que feia una feina excel·lent , teníem el cap de premsa, vam crear un altre cap de premsa i protocol i llavors aquí també es va apuntar com a personal de confiança el director gerent de l’emissora municipal. En definitiva el que nosaltres veiem és que realment no es justifica no hi ha a nivell de municipi una justificació que pugui comportar més dedicació dels polítics, hem de recordar que el cost polític que està representant aquest govern i que van aprovar vostès en el seu moment en el Ple d’organització representava un increment de sou per alguns dels regidors de Convergència superiors al 45%, a veure, jo penso que al municipi de Tordera hi ha molts ciutadans, molts, que estan visquent ells i les seves famílies amb 150, 160.000 pessetes, i quan estem veient casos com el dels pisos blaus i estem veient rendes que realment son tan problemàtiques, jo la veritat es que m’escandalitza una mica que es plantegi al ple de l’ajuntament una dedicació i precisament finançar aquestes dedicacions amb diner públic. No hem discutit mai, que evidentment els regidors que estan al govern tenen unes despeses i que se’ls ha de contestar però crec que en qualsevol cas, el que no es justifica és el que s’està fent, la impressió que nosaltres tenim es que el govern soluciona els seus propis problemes però no els problemes dels ciutadans, es a dir que quan algunes de les persones que estan en el govern te una determinada problemàtica “digase una hipotéca, pues bueno le damos una dedicación “ y a partir d’aquí doncs be , però això de tenir una hipoteca o un problema ho tenen molts dels ciutadans de Tordera, i això no es te en compte. I el cost polític que està representant per l’Ajuntament de Tordera, mireu senyors, jo aquests dies he estat parlant amb molts regidors, i amb regidors de municipis molt més grans que el nostre i no cobren el que estan cobrant els regidors amb dedicació a l’Ajuntament de Tordera, i sinó comproveu-ho. A Mataró els regidors amb mitja dedicació cobren menys que els de Tordera.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Alcalde: Gràcies, intervenció ràpida. Ja ho se un punt de l’ordre del dia d’augment de dedicació d’un regidor suposa tota la parafernalia que hem hagut d’escoltar que no te res a veure amb la dedicació del 50% de jornada d’un regidor concret del govern. Segona qüestió molt important, em deu veure molt malament vostè Sr Costas, però jo no preparo dofins, tinc 43 anys i potser viuré molts anys i potser em vull presentar a les eleccions moltes vegades més i no suposi que estic malament encara que hagi tingut alguns problemes de salut, no vol dir que estigui preparant dofí perquè no estic preparant dofí. No es cap conseller en cap és un regidor amb el 50% de dedicació, i cosa important, no diré els sous d’altres regidors d’altres municipis , però tinc sous dels regidors i alcaldes de Malgrat, de Calella i de Pineda, i els sous respecte al de Tordera, doncs són mes o menys en alguns municipis més i en d’altres menys que els que hi ha a Tordera, la qüestió es aquesta i

35


no estem fent res diferent del que fan altres ajuntaments , això d’una banda, d’altra banda el regidor Llorens plega d’una feina per dedicar-se a l’Ajuntament, és dir deixa de percebre un sou per dedicar-se a l ‘Ajuntament no te cap altre qüestió es això no fem insinuacions estranyes Sra Rodríguez, el regidor plega, Conxita Rodríguez Cara.-PSC: Jo només he posat un exemple Alcalde: Si però tenen molt mala intenció aquest exemples . Conxita Rodríguez Cara.-PSC: Això ho diu vostè Alcalde: No, senzillament perquè qui ho escolti sàpiga que tenia una feina estable que la deixa per dedicar-se a l’ajuntament i no és que s’hagi quedat a l’atur i es una opció de govern, de tots els governs, i no ho repetiré però les meves actuacions i les meves intervencions en aquest plenari són en coherència a les que faig a altres plenaris d’altres administracions locals que coneixen alguns dels que s’asseuen a la taula en aquest sentit que crec que qualsevol ordre que es doni per a funcionament d’una administració local i que el faci el govern és un ordre que dona aquell govern i que se’n va amb aquell govern, amb la qual cosa no hipoteca el futur dels treballadors de l’ajuntament, és evident que podríem fer altres coses, que podrien agafar personal d’altra manera diferent de personal de confiança i que fos de confiança igualment, altres ho fan nosaltres som prou dignes per dir que es personal de confiança i paguem un sou de confiança que vol dir que el dia que marxem nosaltres marxa o que el dia que l’alcalde decideixi que que aquell personal de confiança plegui, plega, no es cap personal eventual i fins i tot en aquesta casa han entrat personal per altres vies i han estat personal de confiança del govern que tocava en aquell moment , fins i tot pot ser del nostre, per tant podia ser altres tipus de contractació però en aquest cas creiem que es mes lògica aquesta i molt mes transparent cara a la població. A partir d’aquí qualsevol moviment que es faci en quant a la dedicació de regidors , en quant a sous de regidors, en quant a sous d’alcalde sabem que no es la partida pressupostària que es nomena tant sovint sinó una evidencia que això te repercussió i que després som víctimes d’aquesta repercussió, tots perquè després al carrer se’ns tracta que som gent que fem poca cosa a canvi de molts diners, això és quelcom demagògic que tenim tendència a fer tots, governants i opositors i que després ens trobem que ens rebota en diferents ocasions perquè la dedicació a un ajuntament al govern o a l’oposició és una dedicació molt important, i d’una feina i d’una responsabilitat extrema estar d’alcalde o de regidor a un ajuntament no es pot comparar a segons quines feines es mes i tècnics i secretaris d’aquest ajuntament no l’actual sinó l’anterior deien a una empresa privada un regidor o un alcalde no treballa per aquest preu, per tant és voluntariós i alhora s’està cobrant un sou a canvi però aquí, a l’ajuntament del costat, a la diputació de Barcelona, al Consell Comarcal, a la Generalitat de Catalunya, arreu es cobra un sou a canvi de la dedicació, a tot arreu i d’aquest manera podem fer tota la demagògia i podem dir tot el que creiem que a nivell popular pot crear cert

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

36


ambient estrany, però si som sincers i sabem la feina que fem els ajuntaments i la feina i d’altres administracions sabem que la dedicació respecte del sou que cobrem tampoc és cap cosa estranya ni molt mes diferent del que faríem en qualsevol altra feina privada que es el que està fent el regidor en qüestió, deixar una feina per dedicar-se a l’ajuntament. Per tant havent-hi vots anunciats en contra passaríem a la votació del nové punt de l’ordre del dia. Vots a favor: 9 vots en contra: 6. Quedaria doncs aprovat per 9 vots a favor i 6 en contra.

ACORD: Vista la iniciativa impulsada per l’equip de govern municipal, proposant l’aprovació d’una dedicació parcial al càrrec electe d’aquesta Corporació 2n. tinent d’alcalde Josep Llorens Muñoz, amb assignació de les retribucions corresponents,

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Atès allò que disposa la legislació de règim local vigent en la matèria, El Ple de la Corporació, per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora de CiU; els vots en contra dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM, AACCOORRDDAA:: PPRRIIMMEERR.- Aprovar la creació d’una dedicació parcial a favor del 2n. tinent d’alcalde Josep Llorens Muñoz, regidor delegat de joventut, mitjans de comunicació, participació ciutadana i adjunt a l’alcaldia. SEGON.- Aprovar la retribució màxima per una jornada laboral del 50% de la legalment establerta, en 14 mensualitats a raó de 1.799,04 € bruts mensuals, a partir de l’aprovació de la dedicació parcial.

TERCER.- La resta d’indemnitzacions als regidors i la dedicació parcial existents en l’aprovació del pressupost de la Corporació de data 25 de març de 2004 es mantenen en les mateixes característiques i quanties. QUART.- Publicar l’acord d’aprovació de dedicació parcial i la seva retribució en el Butlletí oficial de la província de conformitat amb l’article 75.5 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.

37


10.- Aprovació provisional Ordenança Fiscal Preus Públics. 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.3. ORDENANCES FISCALS Alcalde: Passaríem al punt desè que és l’aprovació inicial de l’ordenança fiscal de preus públics. Secretari. El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix la proposta. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Gràcies, primer per manifestar que votarem en contra d’aquesta proposta per una votació molt concreta. Deixi’m exposar la resta d’arguments que ens podrien conduir de no haver-hi aquest de votar-hi a favor. Entenc que l’aglutinament dels diferents preus públics en un sol text facilita primer la seva localització i també facilita la seva modificació, ara bé el punt segon de la seva proposta d’acord suposa que les modificacions que s’hagin d’introduir en aquesta nova ordenança general de preus públics municipals les pugui fer directament la Junta de Govern Local, aquest fet que es perfectament legal entenem que és conjunta, va juntament amb totes aquelles aprovacions que hem anat fent en els plens anteriors arribant fins al límit d’on permetia la llei de cada àmbit anar traient competències al Ple per portar-les a la junta de govern local, entenent que això és perfectament legal, també entenem que Tordera és un municipi d’uns 2500 habitants i en el qual no hi deu haver-hi si no vaig errat més de cinc preus públics, no estem parlant d’un municipi de 200.000 habitants amb 47 preus públics i on per tant si que és cert que la seva modificació si ha de passar per ple pot provocar un allargament de la discussió etern , entenc que no seria el cas i per tant entenc que tot el que sigui treure competències del ple dificulta la visibilitat dels acords presos alhora que també dificulta les funcions de control i d’impuls que hem d’exercir el regidors a l’oposició d’aquest ajuntament i per tant és contrari a la nostra manera d’actuar. Així doncs com deia el meu vot serà contrari. E

n d

ono

fe, e

l sec

reta

ri-i

nte

rí, L

luís

X.V

iñu

ales

l

Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: lligat amb el que s’ha exposat el que està clar és que nosaltres votaríem a favor d’aquesta proposta sempre i quan les competències en quant a la imposició d’aquests preus públics es mantinguessin al plenari, el que no podem admetre es que es faci aquesta delegació que es legal el que passa que preferiríem molt mes poder intervenir fins i tot en la fixació d’aquests preus públics i per tant si que faríem aquest proposta que en tot cas que si s’elimina aquest apartat segon de l’acord i es manté la competència d’aquest plenari i alhora s’elimina també l’article 7.1 de l’ordenança que també fa aquesta delegació doncs hi votaríem a favor. Si això no queda així i la competència des de l’equip de govern es pensa delegar al junta de govern local hi votarem en contra.

38


Conxita Rodríguez Cara.-PSC: No incidiré perquè els arguments són els mateixos, és a dir nosaltres entenem que una ordenança fiscal és convenient i ens ha semblat bé però continuem dient que buidar de contingut les competències del Ple per anar-les passant a la Junta de Govern Local no ens assembla que sigui coherent. Alcalde: Per tant proposta del govern es mantenir la competència del Ple en els preus públics perquè creiem que amb les ordenances fiscals es pot portar perfectament al preu públic. Era un tema d’agilitat però no volem que creï polèmica. Per tant si hi estan d’acord aprovaríem el punt deixant la competència del Ple. Doncs quedaria aprovat el punt amb aquesta modificació per unanimitat.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

ACORD: El RDL 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs locals. En concret, l’article 16.1 del text legal esmentat determina que els acords de modificació de les ordenances hauran de contenir la nova redacció de les normes afectades i les dates de la seva aprovació i de l’inici de la seva aplicació. Les Ordenances fiscals han de complir la doble funció de servir com a eina normativa fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans, en els termes exigits per la Llei 1/1998, de Drets i garanties dels contribuents. Per tal que efectivament les ordenances compleixin aqueixes funcions cal adaptar-les puntualment a les modificacions legals significatives, la qual cosa es fa mitjançant els presents acords. L’article 12 de la Llei d’hisendes locals possibilita que les Entitats locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i funcionament propi de cada Entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una Ordenança General, redactada a l’empara de l’article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Vista la Memòria de l’alcaldia, els informes del Secretari i de l’Interventor-acctal. El Ple de la Corporació per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer,

39


Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM, ACORDA: PRIMER.- Aprovar provisionalment per a l’exercici de 2004 i següents la nova imposició (NOVA) de les ordenances fiscals que a continuació es relacionen.

Número Ordenances generals i reguladores

(NOVA) Ordenança general dels preus públics municipals

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

SEGON.- Indicar que les ordenances fiscals vigents en l’actualitat, no ressenyades en els acords precedents, continuaran vigents fins que no s’acordi la seva modificació o derogació. TERCER.- Exposar al públic en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament els anteriors acords provisionals, així com el text complet de la nova ordenança fiscal aprovada, durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de la publicació de l’anunci d’exposició en el Butlletí Oficial de la Província, i de la seva publicació en un diari de màxima difusió. Durant el període d’exposició pública de les ordenances, els qui tinguin un interès directe, en els termes previstos a l’article 18 del RDL 2/2004, podran examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sense haver-se presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats. QUART.- Publicar en el Butlletí Oficial de la Província els acords definitius que, un cop transcorregut el període d’exposició pública, procedeixi adoptar, així com el text de l’ordenança aprovada. CINQUÈ.- Trametre al Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, els acords de modificació d’ordenances fiscals reguladores dels tributs municipals, un cop s’hagin aprovat definitivament, de conformitat amb allò que preveu l’art. 2.) del Decret 94/1995, de 21 de febrer, d’assignació de funcions en matèria d’hisendes locals als Departaments de Governació i Administracions Públiques i d’Economia i Finances.

11.- Aprovació del Compte General exercici 2002.

40


2. HISENDA 2.2.1.1. COMPTE GENERAL Alcalde: Passem al següent punt de l’ordre del dia concretament al onze que és l’aprovació del compte general de l’exercici 2002. Secretari. El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix la proposta. Sílvia Català Mora.-CiU: Després de reunir-nos en comissió especial de comptes formada per representants de tots els grups polítics i posteriorment feta l’exposició pública sense que hi hagi hagut reclamacions, simplement correspondria al Ple l’aprovació dels comptes generals de 2002.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Alcalde: Intervencions Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Si primer una qüestió d’ordre, de la manera que està posat el punt a l’ordre del dia i per una consulta que he efectuat aquesta tarda al Sr. Interventor, les votacions hauran de ser separades de cada una de les propostes d’acord. Alcalde: Si a l’interventor li sembla correcte endavant. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: D’acord doncs les exposicions val mes que les realitzem totes d’una tacada i així guanyarem temps. Quan vam realitzar la comissió especial de comptes aquesta qüestió va passar com a un únic punt d’acord llavors jo ja vaig manifestar que evidentment eren operacions de caire comptable amb les quals a priori no hi havia cap mena de problema per donar-li el vist i plau tot i que entenent que des del primer moment ens hem manifestat contraris a la línia que porta l’empresa pública d’Urbanisme, el tipus d’accions que porta a terme qualsevol operació per simple mecànica comptable que sigui relacionada amb ella hi votaríem en contra. En aquell moment evidentment hi vam votar a favor perquè es tractava del ple conjunt de la compta general de 2002 aquí en compte la oportunitat de votar-ho separadament el dos primers punts, és a dir l’aprovació del compte general de l’ajuntament del 2002 de l’OASC dels 2002 i de Ràdio Tordera del 2002 hi votaríem a favor , de l’empresa TUA hi votaríem en contra. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Si per congruència amb el que hem exposat també en quant a l’empresa Municipal TUA hi votaríem en contra i la resta si que hi votaríem a favor d’acord amb el que ja es va votar anteriorment. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: Sí, a veure nosaltres amb el tema de la TUA suposo que no es una novetat que hi votem en contra perquè hem votat en

41


contra de tots els acords perquè no hem tingut mai clar que fos una empresa el suficientment transparent i que els seus comptes fossin el suficientment clars com per poder-les aprovar però amb la resta tot i que en el seu moment van manifestar estar d’acord perquè entenem que són operacions comptable ens abstindrem perquè d’alguna manera el pressupost del 2002 va generar un dèficit molt important i que en definitiva no deixa de ser el resultat d’una gestió com que havíem votat en contra del pressupost del 2002, tot i que siguin operacions comptables, no volem dir que no, i donem per suposat que els serveis tècnics els han fet correctament, però en qualsevol cas ens abstindrem. Alcalde: Per tant votaríem per separat. Només dir que el 2002 l’activitat de l’empresa pública era molt petita, era una quantitat de diner molt baixa, que en tot cas no és la quantitat la que justifica el vot en contra sinó que entenc que el fet de l’empresa pública com sempre s’ha dit per part dels regidors assistents. Per tant hi hauria dues votacions diferents al compte general extraient l’empresa pública te anunciades abstencions, per tant vots a favor: 11 abstencions: 4. Quedaria aprovat per 11 vots a favor i 4 abstencions, i concretament els comptes generals de l’empresa pública tenen vots anunciats en contra. Per tant passaríem a votació. Vots a favor: 9 vots en contra:7. Per tant quedaria aprovat per una part per 11 vots a favor i 4 abstencions i una segona part per 9 a favor i 6 en contra.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

ACORD: 1.- Aprovació del Compte general del Pressupost de la Corporació corresponent a l’exercici de 2002 El President manifesta que, com ja expressaven les oportunes convocatòries, l’objecte de la present sessió era examinar i aprovar el compte general de la Corporació corresponent a l’exercici de 2002, el qual ha estat exposat al públic, i així mateix examinat minuciosament per la Comissió Especial de Comptes, que ha emès els corresponents informes que consten en l’expedient. Havent llegit el secretari els esmentats informes els quals resulta que el dit compte està degudament rendit i justificat, el President anuncià que es procedeixi a la seva votació, i no havent oposat contra l’esmentat compte objecció de cap mena. El Ple de l'Ajuntament, per per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora de CiU; del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM, i l’abstenció dels senyors Conxita

42


Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, ACORDA: ÚNIC.- Aprovar el compte general de la corporació corresponent a l'exercici 2002. 2.- Aprovació del Compte general del Pressupost de l’Organisme Autònom de Serveis Comunitaris corresponent a l’exercici de 2002 El President manifesta que, com ja expressaven les oportunes convocatòries, l’objecte de la present sessió era examinar i aprovar el compte general de l’Organisme Autònom de Serveis Comunitaris corresponent a l’exercici de 2002, el qual ha estat exposat al públic, i així mateix examinat minuciosament per la Comissió Especial de Comptes, que ha emès els corresponents informes que consten en l’expedient.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Havent llegit el secretari els esmentats informes els quals resulta que el dit compte està degudament rendit i justificat, el president anuncia que es procedeixi a la seva votació, i no havent oposat contra l'esmentat compte objecció de cap mena, El Ple de l'Ajuntament, per per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora de CiU; del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM, i l’abstenció dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, ACORDA: ÚNIC.- Aprovar el compte general de l’Organisme Autònom de Serveis Comunitaris corresponent a l'exercici 2002. 3.- Aprovació del Compte general del Pressupost de l’Ens Autònom Ràdio Tordera corresponent a l’exercici de 2002 El President manifesta que, com ja expressaven les oportunes convocatòries, l’objecte de la present sessió era examinar i aprovar el compte general de l’Ens Autònom Ràdio Tordera corresponent a l’exercici de 2002, el qual ha estat exposat al públic, i així mateix examinat minuciosament per la Comissió Especial de Comptes, que ha emès els corresponents informes que consten en l’expedient.

43


Havent llegit el secretari els esmentats informes els quals resulta que el dit compte està degudament rendit i justificat, el President anuncià que es procedeixi a la seva votació, i no havent oposat contra l’esmentat compte objecció de cap mena. El Ple de l'Ajuntament, per per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora de CiU; del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM, i l’abstenció dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM,

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

ACORDA: ÚNIC.- Aprovar el compte general de l’Ens Autònom Ràdio Tordera corresponent a l'exercici 2002. 4.- Aprovació del Compte general del Pressupost de la societat municipal “Tordera Urbanística Activa, SL” corresponent a l’exercici de 2002 El President manifesta que, com ja expressaven les oportunes convocatòries, l’objecte de la present sessió era examinar i aprovar el compte general de la societat municipal “Tordera Urbanística Activa, SL” corresponent a l’exercici de 2002, el qual ha estat exposat al públic, i així mateix examinat minuciosament per la Comissió Especial de Comptes, que ha emès els corresponents informes que consten en l’expedient. Havent llegit el secretari els esmentats informes els quals resulta que el dit compte està degudament rendit i justificat, el President anuncià que es procedeixi a la seva votació, i no havent oposat contra l’esmentat compte objecció de cap mena. El Ple de l'Ajuntament, per per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora de CiU; i els vots en contra dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM, ACORDA:

44


ÚNIC.- Aprovar el compte general de la societat municipal “Tordera Urbanística Activa, SL” corresponent a l'exercici 2002.

12.- Aprovació de la incorporació a patrimoni del resultat pendent d’aplicació exercici 2002. 2. HISENDA 2.1.1. PATRIMONI. DESCRIPCIONS GENERALS, INVENTARI DE BÉNS Alcalde: Passem al dotzè punt de l’ordre del dia que és l’aprovació de la incorporació de patrimoni de resultats pendent de l’aplicació a l’exercici 2002. El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix la proposta.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Alcalde: La regidora d’hisenda te la paraula. Sílvia Català Mora.-CiU: Bé molt escuet i repetint gairebé el que diu el secretari és una qüestió de tipus comptable i després de l’informe que fa el secretari on diu els resultats de patrimoni de l’ajuntament, la ràdio, OASC s’incorporarien en el pressupost del 2003. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Manifestar el meu vot a favor. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: És una qüestió comptable i per nosaltres cap problema. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: en aquest cas entenem que és una qüestió purament comptable i el nostre vot serà favorable. Alcalde: Per tant queda aprovat el dotzè punt de l’ordre del dia per unanimitat del plenari.

ACORD: INCORPORACIÓ A PATRIMONI DELS RESULTATS PENDENTS D’APLICACIÓ DE L’EXERCICI 2002 DE L’AJUNTAMENT DE TORDERA: Vista la Situació del Patrimoni i Resultats segons Balanç de Situació de 31 de desembre de 2003. Vist l’informe del Secretari en el sentit que és competència del Ple efectuar la incorporació al Patrimoni de qualsevol resultat pendent d’aplicació, i trobant conforme els objectius del mateix, El Ple de l’Ajuntament per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer,

45


Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

ACORDA PRIMER.- Aprovar la proposta d’incorporació al Patrimoni de 901.084,98 € produïts en l’exercici indicat amb la finalitat de donar una imatge fidel de la seva realitat Patrimonial. SEGON.- Els resultats pendents d’aplicació que s’acorden corresponen als ingressos i despeses d’operacions corrents de l’exercici, resultats extraordinaris i Modificacions de drets i Obligacions de pressupostos tancats dels següents exercicis :

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

a) Exercici 2.002 Benefici/Pèrdua

901.084,98

Suma Benefici 901.084,98 Total Resultats Pendents d’Aplicació 901.084,98

TERCER.- Que el Servei d’Intervenció procedeixi a efectuar totes les operacions comptables necessàries per a dur a terme el contingut d’aquest acord. INCORPORACIÓ A PATRIMONI DEL RESULTAT PENDENT D’APLICACIÓ DE L’EXERCICI 2002 DE L’ORGANISME AUTÒNOM DE SERVEIS COMUNITARIS: Vista la Situació del Patrimoni i Resultats segons Balanç de Situació de 31 de desembre de 2.003. Vist l’informe del Secretari en el sentit que és competència del Ple efectuar la incorporació al Patrimoni de qualsevol resultat pendent d’aplicació, i trobant conforme els objectius del mateix, El Ple de l’Ajuntament per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

ACORDA PRIMER.- Aprovar la proposta d’incorporació al Patrimoni de -27.656,26,- € produït en l’exercici indicat amb la finalitat de donar una imatge fidel de la seva realitat Patrimonial.

46


SEGON.- El resultat pendent d’aplicació que s’acorda corresponen als ingressos i despeses d’operacions corrents de l’exercici, resultats extraordinaris i Modificacions de drets i Obligacions de pressupostos tancats del següent exercici:

a) Exercici 2.002 Benefici/Pèrdua

27.656,22

Suma Pèrdua 27.656,22 Suma Benefici Total Resultats Pendents d’Aplicació 27.656,22

TERCER.- Que el Servei d’Intervenció procedeixi a efectuar totes les operacions comptables necessàries per a dur a terme el contingut d’aquest acord.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

INCORPORACIÓ A PATRIMONI DEL RESULTAT PENDENT D’APLICACIÓ DE L’EXERCICI 2002 DE L’ENS AUTÒNOM RÀDIO TORDERA: Vista la Situació del Patrimoni i Resultats segons Balanç de Situació de 31 de desembre del 2003. Vist l’informe del Secretari en el sentit que és competència del Ple efectuar la incorporació al Patrimoni de qualsevol resultat pendent d’aplicació, i trobant conforme els objectius del mateix, El Ple de l’Ajuntament per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

ACORD PRIMER.- Aprovar la proposta d’incorporació al Patrimoni de -4.733,13 €. produït en l’exercici indicat amb la finalitat de donar una imatge fidel de la seva realitat Patrimonial. SEGON.- El resultat pendent d’aplicació que s’acorda corresponen als ingressos i despeses d’operacions corrents de l’exercici, resultats extraordinaris i Modificacions de drets i Obligacions de pressupostos tancats del següent exercici:

a) Exercici 2002 Benefici/Pèrdua

-4.733,13

Suma Pèrdua

47


Suma Benefici Total Resultats Pendents d’Aplicació -4.733,13

TERCER.- Que el Servei d’Intervenció procedeixi a efectuar totes les operacions comptables necessàries per a dur a terme el contingut d’aquest acord.

13.- Aprovació d’operacions de crèdit. 2. HISENDA 2.2.3.1. ENDEUTAMENT. OPERACIONS DE CRÈDIT

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Alcalde: Passem al tretzè que hem comentat abans però que li faríem un repàs per sobre i l’aprovaríem o no. Aprovació d’operacions de crèdit. Sr. secretari. El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix la proposta. Sílvia Català Mora.-CiU: en aquest punt hi ha dues part, una és el refinançament dels crèdits en condicions més desfavorable si l’altre seria les inversions del 2004 i la resta del 2003. Pel que fa al refinançament del capítol de les operacions amb banc de crèdit local que està xifrat en 564.000 euros i escaig hem aconseguit un interès de l’euribor trimestral mes 0.17% en 20 anys essent un de carència . Val a dir que actualment teníem un tipus d’interès de l’euribor més un 0’40 i euribor mes 0.37. Per tant ja millorem les condicions. Respecte al refinançament de les operacions de crèdit amb l’entitat de la Caixa xifrada en 665.000 euros i escaig després de negociar-ho hem aconseguit un euribor trimestral mes el 0’20 en 15 anys essent un any de carència tot i que estem a l’espera d’un estudi d’anàlisis de riscos que així d’aquesta manera millorem el marge de maniobra i reduïm la càrrega financera. Pel que fa al crèdit per finances de les inversions del 2004 i la resta del 2003 un cop hem sentit l’interventor en el punt anterior un cop vistes les propostes de les entitats financeres ens quedaríem amb la proposta del Banc de Crèdit local que ofereix l’euribor trimestral mes 0’17 a vint anys amb un any de carència i l’import del crèdit seria de 908.523,33 per una altra part el de 67.999,18 i per una altra el de 63.468,67 que aquests dos últims seria a retornar durant aquesta legislatura. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Respecte a aquestes operacions de crèdit de refinançament que sabem que no deixa de ser una pràctica habitual de les administracions públiques. Es evident que hi ha dos condicionaments que cal tenir sempre presents el primer que si primer s’aconsegueixin condicions més avantatjoses no deixa de ser una manera de disposar de mes

48


capacitat en el present per treballar amb les finances municipals però també es cert que això és a costa de projectar en el futur el conjunt de deute que te l’administració en aquest cas parlàvem crec de períodes de 20 i 12 anys els diferents crèdits sense comptar amb els períodes de carència. Aquesta paradoxa d’aquesta doble condició que impliquen els crèdits de refinançament de deute segurament en una situació normal hauria portat a un vot d’abstenció, però i amb el ben entès de la discussió que hem tingut en el punt anterior de modificació pressupostària 4/2004 entenent que a priori em sembla il·legal la modificació de crèdit i per tant el crèdit posterior bancari que es pretén demanar, el meu vot a aquest punt de l’ordre del dia serà contrari, tot i això suposo que el Sr. Interventor ja ho te present i la Sra Regidora també no se si valdria la pena explorar si no ho han fet ja la possibilitat d’obtenir per aquestes modificacions pressupostàries que parlàvem abans una bestreta via oficina de gestió tributària per exemple de la Diputació de Barcelona que no implicaria crèdit i que per tant segurament salvaria aquesta possible il·legalitat que tant hem parlat abans, de tota manera però com deia degut a tot això és evident que el meu vot no pot ser altre que contrari.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: En quant al refinançament estricte el fons d’aquest refinançament evidentment te unes característiques més avantatjoses pel consistori i per tant doncs aquí entenem que aquest aspecte és positiu però anem més enllà i el que no estem d’acord és la situació i la gestió que ha creat aquest deute i que ara avui haguem de subscriure aquest crèdits doncs per refinançar-lo per tant i que entenem que estem arrossegant una mala gestió econòmica i sobretot en quant a inversions el nostre vot serà negatiu en aquest punt de l’ordre del dia i reiterant i posant de manifest i remetent el que ja hem dit en l’anterior punt de l’ordre del dia que si no recordo malament era el punt número vuit amb la modificació de pressupost. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: Nosaltres també entenem que el tema del refinançament es una operació que tot govern és legítim que pugui fer, som plenament conscients que això el que representa és allargar en el temps el deute per tant això també te un cost d’allargar-ho en el temps per tant per un costat obtenim una millora immediata perquè tenim millors condicions però també aquesta millora immediata que ens permet tenir una ràtio i per tant ens permet després poder utilitzar uns diners que poden anar a despesa ordinària per altra banda també te la seva complexitat, en tot cas, també estaríem d’acord amb el refinançament en si mateix si no afegíssim tota la sèrie d’altres conceptes que tenim, és a dir demanar un crèdit per eixugar un dèficit de despesa ordinària no ens assembla que sigui el correcte i aquí estem demanant precisament un crèdit per eixugar els resultats negatius de l’exercici del 2002 i estem demanant un crèdit que dèiem que canviàvem la seva destinació d’inversions a ordinari evidentment el nostre vot serà contrari. Alcalde: Gràcies, és evident que quan demanem refinançar els crèdits de l’ajuntament estem fent el que fan la majoria de les administracions local per

49


tal de tirar endavant uns municipis que s’han encarregat de fer coses que no són competència seva, al mateix ajuntament ens arriben propostes de fer actuacions que no pertanyen directament a l’ajuntament però que els ajuntaments com a primera línia de foc hem hagut d’assumir les despeses que no ens correspondrien sinó que serien d’altres administracions i per tant les hem d’assumir i per tant les donem perquè el ciutadà les està demanant, és evident també que això que estem assumint els ajuntaments no ens toca assumir als ajuntaments i fem el refinançament justament per tenir el diners, perquè si les coses fossin com han de ser i espero que durant aquest 15-20 anys que refinancem siguin una realitat, l’Ajuntament és finançaria només amb el pressupost de l’ajuntament més una aportació del 20% del pressupost municipal dels impostos que rebem de l’estat i un 3,5 aproximadament dels impostos que paguem a la Generalitat de Catalunya. Si la realitat fos el que ha de ser que poguéssim repartir el finançament de les administracions locals que fan competències pròpies i competències que no els pertoquen, la veritat fos que cobréssim el 33% del fons de l’estat, el 33% del fons de la Generalitat i el 33% de les aportacions municipals tindríem dos avantatges, no hauríem de demanar aquest crèdit, dues tindríem una millor gestió i tres tindríem mes diners per a repartir entre els ciutadans, entre els nostre ciutadans, però això no és així, llavors no només l’Ajuntament de Tordera sinó molts d’altres, i el refinançar els crèdits a 20 anys pel Banc de Crèdit Local és una proposta del propi Banc de crèdit local, que ens ho recomana perquè els municipis de Catalunya i d’Espanya s’estan veient en aquestes circumstàncies per moltes raons, perquè a sobre el govern de l’estat anterior , a més a més ha fet lleis que obliguen a certes coses que són impossibles perquè a més de com diu el torero, no poder ser són impossibles, es impossible intentar anivellar uns pressupostos quan li estem passant despeses als ajuntaments i li estem traient fins i tot ingressos com l’IAE, per tant ens toca fer aquesta feina perquè el ciutadà no té cap culpa de que alguns legisladors ho facin malament ni tenen la culpa de que les aportacions d’altres administracions que en nodreixen dels impostos dels ciutadans diferents dels de l’ajuntament, no reverteixin als ajuntaments d’Espanya i de Catalunya en aquest cas, en cas de la Generalitat com hauria de ser. I això és responsabilitat de tots, i espero que en el futur estigui resolt.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Segurament barrejo coses però es que el finançament municipal va d’aquesta manera perquè no s’han resolt des d’altres administracions les aportacions que haurien de fer cadascun d’ells, perquè al final els impostos mes importants que paguem els paguem a l’estat espanyol, per tant reverteixen també a les comunitats autònomes, aquest és el motiu. És cert que estem utilitzant i ja ho hem dit abans uns diners d’inversió per ordinari però ja ho he dit abans és el que entenem que hem de fer en aquests moments i fem aquesta proposta esperant que durant aquest refinançament , que és el segon que fa l’ajuntament de Tordera, n’havien fet un altre si no vaig mal errat fa aproximadament uns 10 anys, el vam fer per donar aquesta nova sortida de noves inversions i noves aportacions perquè el poble vagi endavant, i ara per recomanació per situació financera toca fer-ho de nou i possiblement, les

50


perspectives de que hi hagi més aportacions des de les administracions estan mes obertes ara que fa 10 anys, amb la qual cosa tenim la sorpresa, depèn de tot, repeteixo, de que això sigui una realitat en un breu termini, i puguem tenir més diners i puguem eixugar dèficit d’altra manera, Per tal entenem que havent-hi vots diferents anunciats passaríem a la votació d’aquest punt de l’ordre del dia. Vots a favor: 9, en contra: 6 Quedaria doncs aprovat per 9 vots a favor i 6 en contra.

ACORD: A proposta de la regidora d’Hisenda i en relació a la sol.licitud de diverses operacions de crèdit a formalitzar per aquest Ajuntament, i vistos els informes que figuren en l’expedient, de conformitat amb el RDL 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i art. 22.2.m) de la Llei 7/1985, modificada per la Llei 57/2003,, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local,

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

La Corporació de conformitat amb l’article 47.2.l) de la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local, modificada per la Llei 57/2003, i per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora de CiU; els vots en contra dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM, ACORDA: PRIMER.- Aprovar amb el Banco de Crédito Local la sol.licitud de les operacions de crèdit que a continuació s’especifiquen, sota les condicions particulars següents: • Import del préstec: 564.503,82 €

Tipus d’interés: Euribor 3 mesos + 0,17% Comissió d’obertura: 0 Termini: 20 anys (essent 1 de carència) Garantia: Participació Tributs de l’Estat Concepte: Refinançament capital viu amb el BCL.

Formalització: Secretari de l’Ajuntament • Import del préstec: 908.523,33 €

Tipus d’interés: Euribor 3 mesos + 0,17% Comissió d’obertura: 0

51


Termini: 20 anys (essent 1 de carència) Garantia: Participació Tributs de l’Estat Concepte: Inversions 2004 i resta 2003.

Formalització: Secretari de l’Ajuntament • Import del préstec: 67.999,18 €

Tipus d’interés: Euribor 3 mesos + 0,17% Comissió d’obertura: 0 Termini: A la fi de la present legislatura Garantia: Participació Tributs de l’Estat Concepte: Resta romanent de tresoreria negatiu 2002.

Formalització: Secretari de l’Ajuntament

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

• Import del préstec: 63.468,67 € Tipus d’interés: Euribor 3 mesos + 0,17% Comissió d’obertura: 0 Termini: a la fi de la present legislatura Garantia: Participació Tributs de l’Estat Concepte: Modificació pressupostària 4/2004.

Formalització: Secretari de l’Ajuntament SEGON.- Sol.licitar una operació de crèdit de futur per 665.631,60 € amb l’entitat “La Caixa”, amb les millors condicions econòmiques que ofereixi previ l’estudi que a de realitzar, pel concepte de refinançament del capital viu existent en aqueixa entitat d’estlavi. TERCER.- Establir com a garantia de les operacions a concertar la part no afectada de la participació en els tributs de l’estat. QUART.- Autoritzar a l’alcalde de la corporació, Joan Carles Garcia Cañizares, per subscriure els documents necessaris per a la formalització dels préstecs. CINQUÈ.- Autoritzar les persones amb capacitat de disposició dels fons obtinguts mitjançant el préstec a favor de l’Ajuntament de Tordera a: Alcalde-president: Joan Carles Garcia Cañizares Tresorera de fons: Joana Pou Heras Interventor-acctal.: Josep Martori Jubany SISÈ.- Sol.licitar del Departament d’Economia i Finances, Direcció General de Política Financera i Assegurances, l’oportuna autorització per a la concertació de les operacions descrites, de conformitat amb l’Ordre ECF/324/2003, de 2 de juny, de modificació de l’Ordre del Departament d’Economia i Finances de 28 de juny de 1999, sobre desplegament del Decret 94/1195, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals.

52


SETÈ.- Publicar en el Butlletí Oficial de la província l’edicte d’aprovació dels préstecs per a la seva exposició pública i presentació d’al.legacions durant el termini de 15 dies hàbils.

14.- Aprovació de la creació de la Junta Local de Seguretat. 7. SEGURETAT PÚBLICA 7.1.2. POLICIA MUNICIPAL Alcalde: Passaríem al 14è punt de l’ordre del dia que és la creació de aprovació de la junta local de seguretat. Secretari.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix la proposta. Sílvia Català Mora.-CiU: D’entrada dir que antigament ja existia aquesta ordenança general i dir que fins ara tenim una ordenança per cada preu públic que estableix l’ajuntament el que es pretén amb aquesta ordenança és agilitzar els tràmits i delegar a favor de la Junta de Govern Local l’aprovació de cadascuna en particular seguint sempre els passos que dicti la normativa. Alcalde: D’acord intervencions? Alcalde: Gràcies secretari només una intervenció breu per part meva. De fet la Junta de seguretat ja existia, estava funcionant, el que passa és que no s’havia fet l’aprovació pel plenari però a més a més d’això el desplegament de la Policia autonòmica obliga de nou a revisar aquesta Junta Local de Seguretat i és a partir de llavors que ens posem a treballar juntament amb la Policia autonòmica i fem aquesta proposta al Plenari que és una proposta diriem marc, del funcionament de les Juntes Locals de seguretat. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Simplement per remarcar això que és fer norma d’una situació de realitat i en tot cas per molt que segurament sigui només un pas simbòlic i amb poca implicació pràctica, tot pas cap a la coordinació policial al municipi entenem que és important degut a que a Tordera s’estan patint uns canvis sociodemocràtics molt profunds que ningú no te clar cap a on es dirigeix en aquests aspectes el nostre poble i per tant que també és cert que tot el que afecta a l’activitat policial, està canviant i canviarà i per tant tot el que vagi a favor de la coordinació policial entenem que es molt positiu. En aquest sentit hi votaríem a favor , tot i això ens agradaria poder deixar oberta l’opció a revisar la composició d’aquest Junta Local de Seguretat o a deixar amb possibilitats d’ampliació per part d’altres regidors de l’ajuntament que no siguin només els tipificats per aquest propi decret marc de la Generalitat.

53


Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Per part nostra expressar en principi el nostre vot favorable, però, instar a la presidència i al grup de govern que en l’apartat quart del paràgraf segon, en el qual diu, “poden ser convidats a participar a la Junta Local de Seguretat amb veu però sense vot, les associacions i entitats veïnals i ciutadans del municipi” que aquesta proposta es tingui en compte seriosament, és a dir que quan hi hagi una Junta Local de seguretat , entenem nosaltres que s’hauria de fer amb l’assistència més àmplia possible de la gent que te responsabilitats al nostre municipi com poden ser associacions i entitats veïnals, així com les urbanitzacions i regidors que estan a l’oposició i així donar una major visió de les problemàtiques que afecten al municipi. En aquest cas fer aquesta proposta i de tota manera expressar el nostre vot favorable.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Conxita Rodríguez Cara.-PSC: el nostre vot serà favorable. Alcalde: En tot cas hi ha unanimitat, tindrem en compte les propostes que han fet, tindrem en compte les proposicions i si s’ha de fer alguna reforma la farem. Per tant quedaria aprovat per unanimitat del plenari.

ACORD: Fets 1.- Amb el progressiu desplegament del Cos de Mossos d'Esquadra pel territori de Catalunya, que es fonamenta en el model de substitució de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, la Generalitat de Catalunya va considerar necessari, en desenvolupament de les seves competències, regular les Juntes Locals de Seguretat als municipis on es porti a terme el desplegament per substitució. Aquestes juntes locals es preveuen com a l'instrument idoni per establir les polítiques de seguretat local i també per fixar criteris de coordinació, col·laboració i cooperació de les diverses forces i cossos de seguretat que actuïn al municipi, com també ser l'òrgan de participació dels diversos sectors socials que es poden veure afectats pel camp de la seguretat, amb la finalitat d'assolir un sistema de seguretat global, eficaç i de qualitat per al ciutadà. 2.- Aquest òrgan de coordinació, col·laboració i informació ha de tenir la composició i el funcionament que estableix el Decret 151/1998, de 23 de juny, de regulació de les juntes locals de seguretat, que té per objecte regular la composició, les atribucions i el funcionament de les juntes locals que es constitueixin als municipis on s'efectuï el desplegament de Mossos d'Esquadra. Així mateix, les juntes locals es poden constituir als municipis dotats de policia local quan així ho acordi el ple de l'ajuntament.

54


3.- En les juntes locals de seguretat, sota la presidència de l'alcalde, es debat l'estat de la seguretat ciutadana del municipi i s'orienten les accions i les polítiques de seguretat municipal. És el marc en què es determinen les prioritats, les accions especials i les campanyes de prevenció i on, a partir del diagnòstic de l'estat de la seguretat pública en el municipi, s'orienten les activitats i l'acció policial i la seva coordinació amb tots els serveis públics que operen en el municipi. Fonaments de Dret La Llei 4/2003 d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya i el Decret 151/1998, de 23 de juny, de regulació de les juntes locals de seguretat.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

El Ple de la Corporació per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM, ACORDA PRIMER.- Crear la Junta Local de Seguretat de Tordera, a l’empara d’allò que disposa, la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, el Decret 151/1998, de 23 de juny, de regulació de les juntes locals de seguretat, com també el conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia signat entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament en data 21 de març de 2003. SEGON.- La Junta Local de Seguretat de Tordera, té la composició següent: 1. L’alcalde o alcaldessa d’aquest Ajuntament, que la presideix, amb veu i vot. L'alcalde o alcaldessa pot delegar excepcionalment la presidència de les sessions de la junta local de seguretat al regidor o regidora de seguretat ciutadana. 2. Vocals permanents, amb veu i vot:

a) El delegat o delegada territorial del Govern, qui pot delegar la seva representació en el delegat o delegada territorial d’Interior, d'acord amb l'article 17.2 de la Llei 4/2003, de 7 d’abril i l’article 77 del Decret 68/2004, de 20 de gener, d’estructuració i reestructuració de diversos departaments de l’Administració de la Generalitat.

b) El regidor o regidora delegat en matèria de seguretat ciutadana.

55


c) El cap o la cap de la comissaria de la policia de la Generalitat - mossos

d'esquadra del municipi o, si no, el cap o la cap de l'àrea bàsica policial o el comandament que designi aquest últim.

d) El cap o la cap de la policia local o el comandament que aquest designi. e) Si així ho acorda l'Administració de l'Estat, són també vocals de la junta,

en l'àmbit de llurs competències, els caps de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia que tinguin responsabilitats funcionals en el municipi.

3. Quan ho requereixin els assumptes a tractar, han d'assistir també a la reunió de la junta local de seguretat, amb veu però sense vot, representants de la judicatura i de la fiscalia, si així ho acorda l'Administració de l'Estat.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

4. Poden ésser també convidats a participar en la junta local de seguretat, amb veu però sense vot, les associacions i les entitats veïnals i ciutadanes del municipi, en el cas que puguin ésser afectades pels assumptes a tractar en l’ordre del dia d’aquesta. 5. Si els assumptes a tractar ho requereixen, el president o presidenta o els vocals poden assistir a les sessions de la junta local de seguretat acompanyats dels tècnics que creguin convenients i, especialment, de les persones responsables dels serveis d'emergències, dels serveis socials, de trànsit i seguretat viària i de joc i espectacles, amb veu però sense vot. Així mateix, poden ésser cridades a comparèixer davant la junta les persones responsables dels serveis de seguretat privada que actuïn en el municipi. 6. El secretari, que és el secretari de la Corporació, o un funcionari en qui delegui, i actua amb veu i sense vot. TERCER.- La junta local de seguretat s'ha de reunir en sessió ordinària, convocada pel president o presidenta, amb caràcter trimestral. Una de les sessions anuals ha d'ésser plenària i hi han d'ésser convidats els vocals no permanents i les persones i les entitats a què fan referència els apartats 3 i 4 de l’acord segon, amb la finalitat de conèixer el pla de seguretat local i debatre la situació general de seguretat al municipi. Els acords de la junta local de seguretat s'han de prendre per unanimitat i tenen caràcter executiu. QUART.- Es crea la Mesa de Coordinació Operativa com a òrgan permanent i estable de coordinació i de cooperació dels diversos cossos i serveis de seguretat al municipi. La Mesa de Coordinació Operativa ha d'ésser integrada pels caps de la policia de la Generalitat - mossos d'esquadra i de la policia local que són membres de la Junta Local de Seguretat i, si escau, pels altres comandaments de policia o de seguretat que determini la Junta Local. Els caps de policia que

56


són membres de la mesa poden ésser assistits pels funcionaris i els tècnics que calgui per raó de les actuacions que s'han de portar a terme. CINQUÈ.- Les funcions, l’adopció dels acords i la resta de normes de funcionament de la Junta Local de Seguretat i de la Mesa de Coordinació Operativa es regeixen per la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, i, en tot allò que no s’hi oposi, pel Decret 151/1998, de 23 de juny, de regulació de les juntes locals de seguretat. SISÈ.- Facultar el senyor alcalde – president per a la signatura de la documentació necessària per a completar l’expedient.”

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

15.- Desistiment del recurs contenciós contra l’acord del Ple de l’Ajuntament de Blanes de data 29 de juliol de 2003 en el qual es revocava l’acord de l’Ajuntament de Blanes de data 8 d’abril de 2002 d’informar favorablement el traçat proposat per l’Ajuntament de Tordera i la Plataforma Salvem Jalpí de desdoblar la N-II pel terme municipal de Blanes. 6. OBRES I URBANISME 6.3.8. OBRES D’INFRAESTRUCTURA. CARRETERES Alcalde: I passaríem al 15è punt de l’ordre del dia que es el darrer punt ordinari abans de la urgència i de les mocions i és concretament desestimació del recurs contenciós contra l’acord de ple de l’ajuntament de Blanes de 29 de juliol de 2003 en el qual es revocava l’acord de l’ajuntament de Blanes de data 8 d’abril de 2002 d’informar favorablement el traçat proposta presentat per l’ajuntament de Tordera i la Plataforma Salvem Jalpí de desdoblament de la Nacional II pel terme municipal de Blanes. Hi ha una esmena que és els antecedents afegits que amb en Josep Alsina havíem pactat. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Bé que es donaven per reproduïts els antecedents que es van expressar que van donar lloc a l’acord de Ple d’aquest consistori de 25 de setembre de 2003. El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix la proposta. Alcalde: Gràcies secretari. És evident que si posem un recurs contra un acord de Ple que un altre acord després ha revocat, és inútil mantenir el recurs, per tant el retirem, es així de senzill. Intervencions. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Bé, en el seu moment vaig votar en contra de la interposició d’aquest recurs contra l’acord de Ple de l’Ajuntament de Blanes entenent que la millor manera de resoldre la discussió que en

57


aquells moments es plantejava era precisament això, la discussió, el diàleg i l’intent de cerca de consens, no precisament la d’interposar recursos. Atès doncs que en aquest moment el meu vot va ser contrari de l’interposició d’aquest contenciós, doncs no seria ara lògic que jo prengués part activa en la decisió de retirar-lo ni d’oposar-me a retirar-lo, doncs el meu vot serà d’abstenció. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Nosaltres per coherència amb els anteriors acords adoptats en aquest plenari votarem a favor i només expressar això que potser amb l’actuació de diferents ciutadans d’aquest municipi i entre d’altres actuacions l’interposició d’aquest recurs, poder fer repensar a les altres administracions en adoptar un criteri mes coherent i beneficiós per a tots plegats i pel territori i per tant celebrar que aquest ajuntament de Blanes hagi reconsiderat la seva decisió anterior.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Conxita Rodríguez Cara.-PSC: El nostre vot serà favorable, en el moment en que es va presentar aquell acord al Ple tenia un objectiu, crec que l’objectiu està complert per tant no tindria cap sentit que ara continuéssim amb un recurs. Alcalde: Per tant havent-hi un vot diferent anunciat passaríem a la votació. Vots a favor: 14 abstencions: 1 . Quedaria doncs aprovat per 14 vots a favor i 1 abstenció.

ACORD: Fets 1.- Tenint en compte el canvi substancial de criteri adoptat per la Corporació municipal de Blanes respecte del suport inicialment donat a la proposta d’un corredor únic per les futures vies ràpides que han de travessar en municipi de Tordera, en data 25 de setembre de 2003 el Ple de l'Ajuntament de Tordera va adoptar l'acord d'interposar un recurs contenciós administratiu contra l’acord del Ple de l’Ajuntament de Blanes de data 29 de juliol de 2003 en el qual es revocava l’acord de l’Ajuntament de Blanes de data 8 d’abril de 2002 d’informar favorablement el traçat proposat per l’Ajuntament de Tordera i la Plataforma Salvem Jalpí de desdoblar la N-II pel terme municipal de Blanes. 2.- En data 18 d’octubre de 2003, l’Ajuntament de Blanes va organitzar la “Jornada d’infrastructures i mobilitat de la Selva i el Maresme”, en la qual hi van participar partits polítics, entitats econòmiques, associacions ecològiques i ajuntaments. 3.- En data 29 de març de 2004, el Ple de l'Ajuntament de Blanes adoptà per majoria un nou acord, quina part dispositiva diu al respecte: "1. Manifestar que el corredor únic és l’ alternativa més raonable i que causa menys impacte territorial.

58


2. Manifestar que el traçat de connexió de la N-II entre el corredor únic i Maçanet s’efectuï pel límit de la zona urbanitzada de Tordera i la no urbanitzada de Blanes, amb la finalitat d’evitar més expansió urbana a la zona natural i que no tingui cap possibilitat d’accessos en tot el tram. 3. Demanem que aquesta via s’allunyi el més possible del Santuari del Vilar, tant en el tram que es pugui situar al terme municipal de Blanes com el situat en el terme municipal de Tordera. 4. Demanem que el nus d’enllaç entre el corredor únic i el tram desdoblat de la N-II tingui el mínim impacte d’ocupació territorial. 5. Demanem que l'enllaç de la C-32 cap a Lloret s’efectuï amb una via segregada i sense accessos que faci les funcions de circumval·lació de Blanes i de Lloret tenint en compte la proposta de l’Associació de Naturalistes de Girona.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

6. Demanem que a les dues vies de comunicació se’ls apliqui totes les mesures correctores possibles per minimitzar el seu impacte territorial i ambiental." 4.- Es constata, doncs, la pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs que aquest Ajuntament havia plantejat contra el del municipi veí, així com l'ànim de cercar solucions consensuades entre les entitats públiques i les associacions i entitats cíviques, per tal de donar una sortida raonable al desdoblament de la Ctra. N-II al seu pas per Tordera. Fonaments de Dret De conformitat amb el regulat per l'article 105 de la Llei 30/1992, les Administracions públiques podran revocar en qualsevol moment els seus actes de gravàmen o desfavorables. Per tot això el ple de l'Ajuntament per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM i del senyor del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T i l’abstenció del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM. ACORDA: PRIMER.- Desistir com a part demandant del recurs contenciós administratiu que es tramita amb el Núm. ..../2003 davant la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pels motius expressats al preàmbul d'aquesta resolució.

59


SEGON.- Donar trasllat d’aquest acord al Tribunal per mitjà de la representació processal per tal que s'acordi en conseqüència. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: SI podem fer un petit recés. Alcalde: Si, ara ho anava a proposar. Fem un petit recés. Els fumadors que encenguin el cigarro i quan acabin que entrin. Alcalde: Iniciem la sessió plenària Passem al següent punt de l’ordre del dia que ja són mocions presentades per diferents grups municipals. La primera moció és el punt setzè que és la moció presentada pel grup d’ERC per donar suport a la campanya Free Catalonia, Catalunya lliure.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Secretari si vol llegir la proposta d’acord. El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix la proposta.

MOCIONS

16.- Moció que presenta el grup municipal d’ERC per a donar suport a la campanya Free Catalonia – Catalunya Lliure. 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.7. MOCIONS Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Com el seu nom indica és una moció per adherir-nos a la campanya Free Catalonia, Catalunya Lliure una campanya impulsada per diverses organitzacions i entitats polítiques juvenils que intenten realitzar una campanya a l’estil a la Freedom for Catalonia que es va posar en marxa pels Jocs Olímpics adaptada per això pel Fòrum de les cultures que pretén donar a conèixer la realitat del nostre país a les persones de fora d’ell que durant tots aquests mesos estan apropant-se a ell per visitar aquest Fòrum de les Cultures, creiem que el suport d’un ajuntament és important per manifestar la voluntat d’aquest ajuntament i també de ser partícip d’aquesta informació i també tenint en compte que l’ajuntament és un ajuntament col.laborador del Fòrum de les cultures. Així doncs proposem aquesta moció per tal que els regidors opinin si creuen que val la pena donar suport a aquesta campanya. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Estem d’acord amb la proposta, l’únic que ens sobta que nosaltres el cert és que pensàvem que amb ERC en el govern tripartit no caldrien aquestes campanyes de Freedom for Catalunya o

60


aquesta mateixa que avui se’ns presenta però evidentment si continuen aquestes campanyes tot i estar ERC al govern que creiem que seria important que les promogués des del mateix govern de Catalunya, de tota manera expressar això però dir que hi votarem a favor perquè amb el seu contingut hi estem a favor. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: El PSC està d’acord amb el contingut i votarà a favor. Alcalde: I CIU malgrat entenem que hi ha una certa diferència sensible diferència del Freedom for Catalonia de les Olimpíades a aquesta campanya relacionada amb el Fòrum de les cultures, i tenint en compte que l’ajuntament de Tordera amb la diferència important en quan al coneixement del país molt més important mitjançant les olimpíades que no pas el Fòrum de les Cultures, malgrat això tot el que siguin mocions d’aquesta mena per fer conèixer el nostre país cada vegada mes doncs hi estarem d’acord i hi votarem a favor. Una última intervenció.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: No, simplement per tranquil·litzar el regidor Alsina, que no pateixi que el dia que espero que ho serà en un futur proper ERC obtingui majoria absoluta suposa que per la via de la independència d’aquest país no haurem de fer campanyes d’aquest tipus. Alcalde: Però serà abans de jugar als refinançaments que hem fet abans. Aprovaríem aquest punt per unanimitat.

ACORD:

Atès que el passat 9 de maig va començar a Barcelona el Fòrum Universal de les Cultures, un esdeveniment que convertirà la capital de Catalunya en un dels centres d’interès mundial durant cinc mesos. Atès que aquest esdeveniment representa una nova oportunitat per situar una altra vegada els Països Catalans en el mapa del món. Atès que s’ha engegat, prenent com a referent la campanya Freedom for Catalonia de 1992, una campanya que té per objectiu donar a conèixer la voluntat d’una nació que lluita per poder decidir el seu futur en llibertat, sense imposicions, sense interferències i en pau. El Ple de la corporació, a proposta del grup municipal d’ERC i per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, del senyor Josep

61


Alsina Romaguera, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM, ACORDA

1. Donar suport a la campanya Free Catalonia – Catalunya Lliure , tot adherint-nos al manifest que han elaborat les entitats impulsores i promovent actuacions en tots els àmbits per a la consecució dels objectius de l’esmentada campanya. 2. Distribuir des dels punts d’informació del municipi i en els punts joves els adhesius i les revistes explicatives de la campanya.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

3.Comunicar als responsables de la campanya ([email protected]), al Director General del Fòrum 2004, al President del Parlament, al President de la Generalitat de Catalunya i als Grups polítics del Parlament de Catalunya, l’adhesió del nostre municipi a la campanya.

17.- Moció que presenta el grup municipal d’ERC a favor de la sol.licitud de l’Ajuntament de Tordera de participar del mòdul de tramitació municipal “Tram” desenvolupat pel Consorci Administració Oberta de Catalunya. 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.7. MOCIONS Alcalde: i passaríem al punt 17 que és la moció també presentada per ERC a favor de la sol·licitud de l’Ajuntament de Tordera de participar del mòdul de tramitació TRAM desenvolupat pel Consorci Administració oberta de Catalunya. El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix la proposta. Alcalde: Gràcies, en Bernat Costas te la paraula. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: L’evolució de les tecnologies de la informació, la comunicació, l’administració pública ens porta a iniciar programes de tramitacions administratives en línia, aquests programes tenen unes dificultats d’implementació evidents i a més solen suposar una inversió alta, tot i que, s’acaba recuperant per la via de la qualitat en la prestació dels serveis de tramitació administrativa als ciutadans. Aquesta vegada tenim l’opció d’adherir-nos des d’un inici a un projecte que tard i d’hora arribarà a tot arreu però que ara implica adherir-se i disposar d’un assessorament tècnic i un suport econòmic preciós a l’hora d’implementar aquests sistemes de tramitació administrativa. En aquest sentit el mòdul de tramitació línia Tram permet fer per internet tràmits com la presentació d’instàncies, concertar cites amb els regidors, donar-se d’alta al padró d’habitants o modificar-ne dades,

62


obtenir certificats d’empadronaments, de convivència actuals, històrics, de qualificació urbanística, etc. A més creiem que pot afavorir a potenciar la presència de l’Ajuntament de Tordera en l’àmbit de les noves tecnologies donat que, per exemple, en un recent estudi presentat per la Universitat Pompeu Fabra anomenat “Internet als ajuntaments catalans”, Tordera era un dels ajuntaments que figurava com ajuntament que, un cop rebia correus electrònics sol·licitant informació no els retornava contestats i, per tant, creiem que val la pena potenciar aquests temes perquè no ens passin coses d’aquest tipus. Alcalde: molt bé, gràcies. el Sr. Alsina té la paraula. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: si, votarem a favor, val la pena potenciar tots aquests aspectes, tot i així, recordar que no podem deixar-nos de les tramitacions tradicionals que es realitzen a finestreta a l’Ajuntament.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Alcalde: bé, gràcies. La Sra. Rodríguez del PSC. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: el nostre vot també serà favorable. És evident que ens hem d’incorporar a Internet i que això ja no és el futur sinó que és el present i en la mesura que l’administració vagi assumint aquesta tasca jo crec que és positiu per als nostres ciutadans, per tant, el nostre vot serà favorable.

Alcalde: per part de Convergència i Unió el mateix: és important que, cada vegada mes, estem en aquest àmbit i a més tenint en compte que la prova pilot s’ha fet amb un ajuntament amic que és el de Castellar del Vallès i que, per tant, podem tenir la relació claríssima ja que malgrat que l’alcalde ha canviat, era en Lluís Coromines fins ara i ara n’és un altre del mateix grup municipal que jo, en tot cas, hi ha una relació estreta, per tant, el nostre vot també seria favorable.

ACORD:

El Consorci Administració Oberta de Catalunya va presentar el 7 de juliol el mòdul de tramitació municipal TRAM a l’Ajuntament de Castellar del Vallès, que ha estat el municipi pilot en el desenvolupament d’aquesta plataforma de tràmits municipals per Internet.

El TRAM és un mòdul de gestió municipal de sol·licituds i tràmits per Internet integrat a la plataforma Administració Oberta de Catalunya (AOC) que sorgeix d’una iniciativa conjunta dels ajuntaments catalans i l’AOC. Té com a objectiu oferir una solució tecnològica i de gestió per als ajuntaments que no disposen de serveis de tramitació per Internet. Es podrà accedir a aquest servei a

63


través dels webs dels ajuntaments que s’hagin adherit al projecte TRAM o a través de www.CAT365.net.

El TRAM és una eina al servei de totes les parts implicades en els processos de gestió municipal: ciutadans, professionals, representants d’empreses, entitats jurídiques i funcionaris municipals. En la fase inicial, el mòdul de tramitació municipal inclou una trentena de tràmits que s’ampliaran gradualment.

En el cas de Castellar del Vallès, l’Ajuntament ha estrenat aquest nou servei amb un total de 14 tràmits, que s’aniran incrementant en els propers mesos. Algunes de les gestions que es podran fer en línia són la presentació de sol·licituds, suggeriments i queixes, l’alta o canvi de domicili al padró d’habitants, la sol·licitud de certificats d’empadronament i la sol·licitud de certificats de qualificació urbanística i d’antiguitat i legalitat. A més, també serà possible demanar la recollida de mobles vells, la domiciliació de tributs i impostos i la cita amb un càrrec electe.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

El TRAM representa un salt qualitatiu en la simplificació de les relacions que els ciutadans tenen habitualment amb l’Administració local. Aquesta nova plataforma incorpora la utilització del certificat digital dels ciutadans, l’idCAT, que expedeix l’Agència Catalana de Certificació. Aquest certificat permet identificar-se i fer tràmits telemàtics segurs, ja que garanteix la identitat de l’emissor i la integritat de la informació.

Es tracta d’una identitat digital avançada basada en un certificat reconegut, que es pot baixar des de www.idcat.net i s’emmagatzema a l’ordinador del ciutadà. Amb el certificat digital es podran fer tràmits amb l’ajuntament, com ara una sol·licitud, amb la mateixa validesa jurídica que en el tràmit presencial o en paper.

L’Ajuntament que s’incorpori a aquest projecte, mitjançant un conveni amb l’Agència Catalana de Certificació, actuarà com a entitat de registre col·laboradora per validar la identitat dels ciutadans i ciutadanes que demanin aquest certificat. Això permetrà poder generar certificats per a les persones que ho demanin prèviament des del mateix Ajuntament.

L’AOC és un projecte participat per la Generalitat de Catalunya i Localret que pretén liderar la modernització de les administracions públiques catalanes per fer-les transparents, modernes, en xarxa i integrades al servei dels ciutadans.

Per la seva banda, l’Ajuntament de Tordera ha avançat de forma tímida en la implementació de les tecnologies de la informació i la comunicació. En el pla informatiu unidireccional envers el ciutadà l’Ajuntament de Tordera es troba

64


en una posició considerablement avançada; però la interacció entre el ciutadà i l’administració a través d’aquests mecanismes (G2P) es troba en un estadi molt precari. Tota oportunitat de què disposi l’Ajuntament de Tordera per a avançar en aquest sentit no serà ja temps guanyat, sinó una pas per a recuperar el temps perdut. El Ple de la corporació, a proposta del grup municipal d’ERC i per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

ACORDA

1. Sol·licitar al Consorci Administració Oberta de Catalunya la inclusió de Tordera com a municipi prioritari en el procés de desplegament del mòdul de tramitació municipal TRAM.

2. Realitzar un estudi sobre les possibilitats d'instaurar la gestió electrònica de tots els tràmits de la gestió municipal, i de les gestions i els recursos necessaris per desenvolupar-ho.

3. Retre comptes en el següent Ple Ordinari d'aquesta corporació de les gestions iniciades sobre aquesta qüestió.

18.- Moció que presenta el grup municipal d’ERC per a l’ampliació del servei de bus entre l’hospital de Calella i diverses poblacions de l’Alt Maresme fins a Tordera. 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.7. MOCIONS Alcalde: Passem al 18è punt de l’ordre del dia moció presentada pel grup municipal d’ERC per a l’ampliació del servei de bus entre l’hospital de Calella i diverses poblacions de l’Alt Maresme fins a Tordera. Sr. Secretari. El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix la proposta. En la part dispositiva tal com ha manifestat el propi proponent de la moció s’afegirien altres municipis del Maresme que seria Malgrat , Palafolls, Calella i Pineda. Alcalde: Bernat Costas te la paraula.

65


Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Gràcies, aquesta moció te un objectiu evident que és intentar millorar les connexions dels nostres ciutadans amb l’hospital de referència de la nostra zona que és l’Hospital de Sant Jaume de Calella, en aquest sentit nosaltres proposàvem l’inici de converses amb els ajuntaments que podrien estar interessats a participar-hi i d’aquí aquest afegit que comentava el Sr Secretari en quant als Ajuntaments de Malgrat de Mar i Palafolls de fet l’Ajuntament de Malgrat de Mar també ha tractat aquest tema en el seu plenari, però en tot cas fèiem especial èmfasi als ajuntaments de Pineda i Calella perquè ja tenen aquest servei d’autobús mancomunat per poder facilitar el desplaçament dels ciutadans cap a l’hospital i per tant del que es tractaria és d’iniciar converses perquè als Torderencs també puguin acollir-se a aquest servei que entendríem que facilitaria molt les coses en quant a temps i especialment en quant a recursos econòmics.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Si, aprovem aquesta proposta i desitjar que tinguem aquest nou servei properament. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: Nosaltres estem absolutament d’acord en que hi ha una necessitat perquè en som plenament coneixedors i en el nostre programa ja contemplàvem la possibilitat d’utilitzar el transport de que es disposava per fer aquest servei al menys un viatge que anés a primera hora del matí i tornés cap a les 12 i així cobríem tota una sèrie de necessitats que som plenament conscients que s’estaven produint. No se si la via és que sigui aquest transport o un altre, però estic convençuda que és una necessitat i que per tant tot el que representi començar a treballar perquè es pugui dur a terme ens sembla positiu per tant el nostre vot serà favorable. Alcalde: Per part de CIU dir que justament la moció com a filosofia ja ens sembla correcte en el sentit de que qualsevol ampliació que hi hagi en el sentit sanitari de transport públic que serveixi per arribar a l’hospital de Calella es bo, per tant el fons de la moció es aquest i sigui per aquesta via, sigui per una altra qualsevol aportació en aquest sentit la trobarem correcta i per tant votaríem a favor. Per tant no havent-hi vots diferents anunciats aprovaríem la moció per unanimitat del plenari.

ACORD: L'hospital de Calella és el centre hospitalari de referència per a tota la població de Tordera, i de la resta de l'Alt Maresme. El desplaçament dels torderencs fins aquest hospital s'ha fet i es fa mitjançant el vehicle privat, el taxi, l'ambulància -en casos de necessitat- o el tren. En els dos primers casos la dependència de terceres persones i l'elevat cost suposen un esforç important per als qui han de desplaçar-se fins aquests hospitals. El tercer cas es dóna només en situacions de necessitat, i el quart representa una despesa

66


desmesurada de temps, més encara si hi afegim el trasllat fins l'estació de Tordera, i de l'estació de Calella a l'hospital. D'altra banda, des de fa uns quants anys, altres poblacions de l'Alt Maresme han posat a disposició dels seus habitants un servei de bus que cobreix diàriament el trajecte fins l'Hospital de Sant Jaume de Calella. La millora de qualitat de vida dels seus habitants ha estat, en aquest sentit, evident. El Ple de la corporació, a proposta del grup municipal d’ERC i per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

ACORDA

1. Proposar als Ajuntaments de Malgrat de Mar, Palafolls, Calella i Pineda de

Mar la consorciació del servei d'autobús, que actualment ja estant prestant als seus ciutadans, per a què aquest pugui arribar també a Tordera.

2. Iniciar, a tal efecte, negociacions amb la Direcció General de Ports i

Transports de la Generalitat de Catalunya, amb l'Autoritat del Transport Metropolità, amb els Ajuntaments de Malgrat de Mar, Palafolls, Calella i de Pineda de Mar.

3. Retre comptes en el següent Ple Ordinari d'aquesta corporació de les

gestions iniciades sobre aquest tema.

19.- Moció que presenta el grup municipal d’ERC per la creació d’una xarxa municipal de llibres de text per a les escoles. 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.7. MOCIONS I passaríem al punt 19è, moció presentada també pel grup d’ERC per la creació d’una xarxa municipal de llibres de text per a les escoles. Hi ha hagut modificacions respecte la primera proposta que vam parlar justament a la junta de portaveus i avui amb el regidor Bernat Costas. El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix la proposta. Alcalde: Sr. Costas te la paraula

67


Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: De tots és evident que quan arriben aquestes dates i es reparteixen les llistes dels llibres de text a comprar i els preus que aquests tenen suposa en molts casos una autèntica clatellada per les economies familiars. Un promig de 200 euros per la col·lecció de llibres a comprar per part dels pares multiplicant per dos, per tres en funció dels fills que es tinguin, doncs la veritat no deixa de ser un volum de despesa altament considerable. Altra banda d’això es va intentar proposar una iniciativa legislativa popular que finalment no va acabar de donar els seus fruits per què no ens va portar a la gratuïtat dels llibres de text i material didàctic però en tot cas a nivell municipal tenim alguna opció per intentar paliar els efectes d’aquestes qüestions que és el que proposem, que es pugui crear una xarxa de llibres de text en que les persones puguin dipositar els seus llibres usats i recollir llibres dipositats per altres persones que els puguin servir pels cursos corresponents. La voluntat del nostre grup de presentar aquesta moció en aquest ple i no esperar el ple del setembre era precisament un cop aprovada poder-la discutir en un Consell Escolar Municipal que està previst realitzar abans del ple ordinari de setembre i que per tant permetria d’informar a les escoles en el precís moment de començar el curs que s’està treballant en aquesta línia i que per tant val la pena tractar be els llibres d’aquest any perquè de cara a l’any vinent tindrien un ús superior. En aquest sentit doncs són les modificacions que comentava el Sr Secretari en l’articulat dispositiu.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Hi votem a favor. No hi ha més. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: El nostre vot serà favorable i puc dir que jo he pagat 250 euros en llibres per tant en soc plenament conscient però penso que és important les matisacions que s’han introduït, entre d’altres coses pel que hem estat parlant i hem comentat que hi hauria d’haver també un esforç per part que totes les escoles tinguessin els mateixos llibres perquè ara ens trobem a Tordera amb tres escoles diferents i a vegades els equips pedagògics fan servir llibres de text diferenciats. Ens consta que hi ha algunes Ampes que hi esta treballant per tant el fet que el Consell Escolar Municipal s’involucri ens sembla positiu i crec que podrà fer que aquesta xarxa creixi i sigui més efectiva. Alcalde: Gràcies, L’equip de CIU també hi estaríem d’acord. De fet és una feina que vam començar les ampes per separat a cadascuna de les escoles hi ha hagut alguna ampa que ens ha explicat que te la voluntat de fer reunions per tal de tractar temes com aquest i per tant traspassar aquesta qüestió al Consell Escolar Municipal semblava correcte i qualsevol cosa que faciliti l’accés a l’educació i l’ajut a la despesa familiar ens sembla correcte per tant en el fons i la filosofia de la moció estaríem d’acord, en principi també en la forma tot i que alguna cosa podria variar en el procediment que s’arribi fins a tenir aquest servei per tant estaríem també a favor d’aquesta proposta. No havent-hi vots diferent també l’aprovaríem per unanimitat del plenari.

68


ACORD: Atès que el dret a l’ensenyament bàsic gratuït és recollit a la constitució de 1979, i que les competències d’ensenyament van ser traspassades a la Generalitat amb l’Estatut d’Autonomia. Hem d’assenyalar, que amb les diverses reformes que s’han realitzat en matèria d’educació s’han anat aconseguint diversos avenços (com la gratuïtats en els transports o en els menjadors) en determinades condicions socioeconòmiques o en algunes comarques. Però pel que fa al llibre de text, aquest ha estat del tot oblidat per les administracions. El més perillós per l’economia familiar ha estat haver-ho deixat en mans

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

del mercat lliure. En aquesta situació, tant les editorials com les grans superfícies, han fet del llibre de text un negoci molt consolidat. Atès que les editorials augmenten la despesa familiar a l’inici del curs escolar mitjançant l’augment de preus i la constant actualització dels llibres de text. Aquestes realitzen petites modificacions o editen llibres amb quaderns d’exercicis, buscant impossibilitar la reutilització dels llibres per part de posteriors germans o familiars de l’alumne. Això s’explica com una de les estratègies comercials que desenvolupen les editorials per augmentar o mantenir el negoci de la formació obligatòria. Atès que existeix una falta de sensibilitat vers les famílies, ja que sovint es canvien els llibres de text sense que estigui exhaurit el termini legal de vigència de quatre anys mínims que marca la llei (Reial Decret 1744/1998, de 31 de juliol). Atès que el Reial Decret Llei 6/2000 de 23 de juny, que liberalitzà el descompte en el preu dels llibres de text no ha estat una mesura suficient per abaratir el preu final del producte. Que en realitat aquesta iniciativa només ha permès una major liberalització del llibre de text en el mercat. Fet que ha provocat finalment que els majors beneficiaris siguin, sobretot, les grans superfícies de venda i, en menor mesura, els llibreters. Atenent a l'explicitat, queda clar, doncs, que els grans perjudicats són, sens dubte, les famílies. Per això, aquesta iniciativa vol minvar el desemborsament econòmic que les famílies han d’afrontar a l’inici de cada curs. Es calcula que una família pot arribar a gastar entre 100€ i 300€ per fill a l’inici de cada curs escolar. Per tant, és important realitzar iniciatives des del consistori que redueixin els costos de l’inici del curs escolar per famílies. És un

69


factor clau per les famílies amb més d’un fill, però sobretot pels sectors amb més risc socieconòmic del municipi. Atès que la necessitat de millorar l’educació i la formació dels nens i nenes a l’escola ha d’ésser una prioritat de totes les administracions. La millora periòdica dels continguts en els llibres de text és necessària. Però això no pot justificar la continua actualització del producte seguint els criteris comercials. Atès que les competències municipals en matèria d’educació són escasses, no es pot deixar de treballar per aportar i potenciar les iniciatives que tinguin com objectiu millorar l’ensenyament al nostre municipi. Aquesta moció vol aportar una iniciativa per millorar sens dubte

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

l’ensenyament públic al municipi. Així doncs, es vol universalitzar a nivell municipal una pràctica habitual per a moltes famílies, passant els llibres de text entre els germans, parents o els amics. Atès la importància d’una educació de qualitat, cal treballar tota una sèrie d’actituds i valors que giren al voltant del reciclatge, l’ús sostenible del material i els fets de compartir i de responsabilitzar-se dels llibres escolars. La reutilització del llibres de text també ha de servir per habituar als alumnes des de petits a tenir cura del material escolar. Tot això per aconseguir una conscienciació dels alumnes dels avantatges de l’aprofitament vers el consumisme. Així doncs, cal prendre consciència de la importància i la necessitat de fomentar l'estalvi a l’escola, si es vol una societat sostenible i respectuosa amb l'entorn. Cal assenyalar, que aquesta iniciativa no deixa d’ésser una reflexió transversal, ja que lliga amb els continguts de sostenibilitat introduïts a l’ensenyament. És fonamental que durant el procés de debat sobre la creació i estructuració de la xarxa, participin activament el tècnics corresponents de l’Ajuntament, els professionals dels centres educatius i les AMPA. El Ple de la corporació, a proposta del grup municipal d’ERC i per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

ACORDA

70


PRIMER.- PROPOSAR al Consell Escolar Municipal la creació d’una xarxa municipal de préstec de llibres de text escolars, que englobin tot l’ensenyament obligatori. Perquè això funcioni i arribi a tots els ciutadans s’ha d’impulsar i gestionar des de l’Ajuntament. SEGON.- IMPULSAR la creació d’una Comissió de Treball formada per membres del Consell Escolar Municipal, per definir com ha d’ésser la xarxa municipal. TERCER.- ESTABLIR els mecanismes i els acords necessaris per garantir el compliment de la normativa vigent referent a la durada dels canvis dels llibres de text. QUART.- INSTAR la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Educació ha obrir el procés que garanteixi la gratuïtat dels llibres de text i del material didàctic.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

CINQUÈ.- COMUNICAR aquest acords a tots els centres educatius del municipi, AMPA del municipi, al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya i als Grups Parlamentaris.

20.- Moció que presenta el grup municipal del PSC a favor de fomentar l’ús social del català en els àmbits del municipi respecte a l’etiquetatge en català. 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.7. MOCIONS Alcalde: Passaríem al punt següent que és el 20 moció presentada pel PSC a favor de fomentar l’ús social del català en els àmbits del municipi respecte a l’etiquetatge en català. El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix la proposta. Montserrat de Diego Mitjans.-PSC: Aquesta moció te com a objectiu fomentar l’etiquetatge dels productes etiquetats en català. Va dirigit a les entitats perquè son les que amb les seves festes populars normalment consumeixen productes i pensem que si ho fan amb productes etiquetats en català és una manera de fomentar aquests productes. Hem entès des del nostre grup que si es dona una aportació econòmica des de l’ajuntament doncs això serà un incentiu per què ho facin i d’aquesta manera es promocioni una mica. Les persones que estem vinculades en entitats sabem que econòmicament les aportacions econòmiques sempre els hi van be i entenem que si a les seves festes populars es poden consumir aquests productes etiquetats i l’ajuntament engega aquesta campanya i pot donar aquesta aportació econòmica pensem que també els pot anar be. Alcalde: Gràcies, el Sr Bernat Costas

71


Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Si evidentment per manifesta el meu vot favorable i la plena disposició meva i de tota la gent de la secció d’ERC a Tordera per participar en el que es derivi d’aquesta moció Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Evidentment estem d’acord amb la proposta que se’ns fa tot el que sigui per incentivar l’ús i l’etiquetatge en català i també la compra d’aquest producte per a l’hora incentivar que cada vegada s’etiqueti en català ens és perfecte a proposta i per tant votarem a favor. Només deixar palesa una anècdota que aquesta setmana a la festa de Mas Mora hi ha molts productes que es van servir al sopar ja eren en català i per tant que aquesta proposta serveixi per això i es faci extensiva a altres entitats del municipi a que proporcionin aquests productes.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Alcalde: Per part de Ciu dir el mateix que he dit a les altres mocions que en el fons hi estem absolutament d’acord en promocionar l’etiquetatge en català hi estem completament d’acord per raons obvies, per normalització lingüística per una banda i per convenciment dels empresaris que també és important etiquetar en català, encara que el castellà també s’entengui. Dir però que malgrat és així i és evident no serà fàcil de complir el 100% sobretot alguns espais que em fa pensar en màquines que donen begudes i tenen un etiquetatge concret i que difícilment ho podrem arreglar, però en la mesura que sigui possible intentar arribar al màxim de productes etiquetats en català, fins i tot els empresaris etiqueten a diferents proveïdors o a diferents clients amb diferents etiquetes en diferents idiomes. Per tant és possible i cal fer una conscienciació, repeteixo que no podrem aconseguir el 100% perquè és bastant complicat però quant el fons hi estem d’acord. Per tant no havent-hi vots diferents aprovaríem la moció per unanimitat.

ACORD: Atès que en moltes ocasions es pot comprovar com les begudes que es serveixen en els bars, menjadors i actes institucionals o d’entitats que es fan a Catalunya, estan etiquetades en llengües que no són la catalana. Atès que aquesta marcada tendència ve de la inèrcia d’alguns consumidors a comprar uns productes i a no portar la teoria a la pràctica. Atès que l’article 37.2 de la Llei 1/1998 de política lingüística de 7 de gener, estableix que les corporacions locals han de fomentar la imatge pública i l’ús del català i poden establir bonificacions i excempcions fiscals per als actes relacionats amb la normalització i el foment de l’ús de la llengua catalana. Atès que els productes etiquetats en català existents a Catalunya són un 2% de la totalitat i que el català es troba en clar desavantatge vers el castellà, que n’és el 95% (el restant correspon a altres llengües).

72


El Ple de la corporació, a proposta del grup municipal del PSC i per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

ACORDA 1. Que l’Ajuntament es posicioni a favor de fomentar l’avenç de l’ús social

del català en els àmbits competencials dels seu municipi respecte a l’etiquetatge en català.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

2. Que des de l’Ajuntament s’engegui una Campanya de sensibilització (a

determinar el seu eslògan) adreçat a les Entitats de tot tipus, Culturals, Esportives, etc... promovent el consum als actes populars de productes etiquetats en català, aportant l’Ajuntament un ajut econòmic (subvenció) de 100€ a les Entitats que constatin mitjançant un comprovant de compra, que els productes consumits a les seves festes populars, són d’etiquetatge en català, lliurant-lo a les oficines de l’Ajuntament per poder cobrar dit ajut econòmic.

3. Fe ressò d’aquesta campanya a través dels organismes públics

municipals, Ràdio Tordera, Revistes Locals, etc 4. Les Entitats que vulguin adherir-se a aquesta campanya, hauran de

posar en els actes que facin i que comportin cartells publicitaris l’eslògan d’adhesió a aquesta campanya en el disseny que posteriorment es decideixi. Si l’acte de l’Entitat no requereix publicitat s’exhibirà durant l’acte un cartell gran amb el lema de la campanya.

5. Donar constància del lliurament de subvencions per aquest concepte

als plens de l’Ajuntament en el punt de l’Ordre del Dia - Despatx d’Ofici. 6. Incloure a la propera convocatòria dels Consell de Cultura, Consell

Municipal Escolar, Consell de Joventut i Consell Municipal d’Esport un punt de l’Ordre del Dia que especifiqui: Campanya (el nom que es decideixi) Consum de productes etiquetats en català, per tal de posar-ho en coneixement dels esmentats Consells.

7. Que a l’Ajuntament es consumeixi, a partir del dia en el qual s’aprovi

aquesta moció, begudes refrescants, aigua, vi i cava i productes etiquetats en català en els actes institucionals, festes populars, etc., com així també en el consum diari.

73


8. Que en tots els organismes que depenen de l’Ajuntament (policia local,

escoles, oficines de joventut, instal·lacions esportives, etc....) es consumeixi quan s’escaigui i a partir del dia en el qual s’aprovi aquesta moció, begudes refrescants, aigua, vi i cava i productes etiquetats en català en els actes institucionals com així també en el seu consum diar

9. Traslladar aquesta moció al Parlament de Catalunya, Consell

Comarcal, Entitats Culturals i Esportives, AA.VV., Teatre Clavé, AMPAS i Direcció de les Escoles locals.

SUGGERIMENT ESLÒGAN CAMPANYA

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

BON PROFIT CONSUMEIX PRODUCTES ETIQUETATS EN CATALÀ CAMPANYA AMB EL SUPORT DE L’AJUNTAMENT DE TORDERA LLISTAT D’ALGUNS PRODUCTES ETIQUETATS EN CATALÀ AIGÜES AIGUA DE RIBES AIGUA DEL MONTSENY ARINSAL SANT ANIOL PRODUCTES MARCA LLETS CAPRABO / MERCADONA ATO PLANA DE VIC LETEL LETONA LLET NOSTRA OLIS BORGES PATATES XIPS CAL GUILLEM REFRESCS I SUCS XIBECA CACAOLAT COFRUITS VINS I CAVES VINYA BRAVA NOBLE PICAPOLL CAVA BLANCH

74


RAVENTÓS SUMARROCA ANNA DE CODORNIU

21.- Moció que presenta el grup municipal del M.a.p.T per a la urgent resolució de les problemàtiques que pateix l’EDAR municipal de Tordera i instar a l’Agència Catalana de l’Aigua la seva immediata ampliació. 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.7. MOCIONS Alcalde: Passaríem al 21 punt de l’ordre del dia que presenta el grup municipal del MapT per a la urgent resolució de les problemàtiques que pateix l’EDAR municipal de Tordera i instar a l’Agència Catalana de l’Aigua la seva immediata ampliació.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix la proposta. Alcalde: A veure una prèvia abans de passar a discutir el punt de l’ordre del dia de la moció. El que tenim en aquest moment és un projecte de desdoblament de la depuradora el doble del que es aprovat ja per l’ACA i redactat i aprovat per tant el projecte ja està fet i l’única cosa que ens manca i per la que hem de fer previsió i força és perquè es tingui partida pressupostària perquè es faci l’any 2005. Per tant una mica el que volia amb aquesta intervenció és posar damunt la taula la situació actual i reclamar justament aquestes qüestions que estan pendents que la cosa més important es que es doti de partida pressupostària per fer l’obra. Està repeteixo el projecte aprovat segons informacions d’aquests últims dies, s’ha aprovat i només està pendent de tenir aportació econòmica per fer-la. A partir d’aquí li passem la paraula al regidor que fa la proposta el Sr Josep Alsina. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: La proposta en la part dispositiva es modificaria atenent a aquestes noves informacions. Potser explicaré el contingut de la mateixa i després llegiré com quedaria la redacció final. El motiu de presentar aquesta moció per part del nostre grup és senzillament atesa la problemàtica que es posa de manifest i que fins i tot es evident a nivell visual i de les males olors que se senten es que la depuradora no funciona com ha de funcionar, no depura i això be produït bàsicament perquè és una infraestructura que està dimensionada en 10000 habitants i actualment Tordera sobrepassa amb escreix aquest xifra de 10.000 habitants. Tenim una infraestructura infradimensionada i podem dir-ho així que no te capacitat per depurar les aigües residuals que Tordera està produint a dia d’avui. Això a l’hora pot comportar com tots sabeu que possiblement es pugui contaminar l’aquifer amb l’abocament d’aquestes aigües residuals que surten de l’EDAR de Tordera. Per tant i donada aquesta problemàtica ens ha semblat convenient fer aquest proposta en aquest plenari.

75


El primer punt es mantindria. El segon punt seria encarregar a l’ACA perquè dugui a terme les mesures urgents necessàries per tal de solucionar aquesta deficient depuració fins que s’hagi executat de forma definitiva aquest projecte de desdoblament o ampliació de l’EDAR municipal. En aquest punt estaríem establint que s’executessin mesures urgents per tal de solventar la problemàtica que estem causant ara. El tercer punt seria instar i requerir a l’ACA que de forma urgent porti a terme i executi la corresponent ampliació o aquest projecte de desdoblament de l’EDAR municipal de Tordera.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

I quart punt es mantindria notificar aquest acord al Departament de Medi Ambient i a l’Agència Catalana de l’Aigua. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Gràcies, per anunciar el meu vot favorable i a l’hora comunicar-los que aquesta qüestió és una de les diverses que la secció d’ERC ha traslladat perquè els diferents diputats i consellers del nostre partit a l’hora de negociar els pressupostos del 2005 i de fet estic convençut que el PS farà el mateix amb els seus respectius pressionin perquè sigui una mesura que consti ja amb el pressupost que al setembre probablement es negociarà per poder-se aplicar abans de final d’any. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: Es per votar favorablement la proposta tal com diu en Bernat per part del PSC per part dels nostres diputats ens consta que s’han fet diferents reunions amb l’ACA en aquest línia i una de les seves inquietuds va ser parlar amb els companys de Tordera per saber quins eren els temes que teníem amb l’ACA de cara a la feina que s’ha de fer en un futur. Alcalde: Celebro aquesta última intervenció perquè és més fàcil segurament que vostès parlin amb els seus companys que no que els seus companys parlin amb nosaltres , el govern municipal. Sempre hem tingut problemes per parlar amb l’ACA . De fet estem d’acord amb la proposta de moció perquè és quelcom que ens ha preocupat perquè durant molts anys hi hem estat treballant en el sentit de que no podíem fer res ni molt menys els projectes d’infraestructures que teníem previstos si no es feia l’ampliació de la depuradora d’aigües residuals, que es evident que hi ha hagut coses molt estranyes pel camí i que hi ha hagut projectes que l’ACA ha aprovat per dues bandes i de diferent manera, la qual cosa ha provocat un cert enrenou dins la mateixa ACA, com a anècdota explico que hi ha la proposta i projecte fet només pendent d’executar que es desdoblament de la depuradora que és el que hem d’apretar tot el possible per la via que sigui necessària per tal de tenir la partida pressupostària l’any que ve, però a banda d’aquest projecte que l’ACA te aprovat conjuntament per assolir una quantitat d’aigües residuals

76


produïdes per 24.000 habitants aproximadament a banda d’aquest projecte es va redactar un altre diferent que es va portar a licitació, per fer l’obra que contemplava un projecte diferent al que l’ajuntament havia proposat a la mateixa ACA, o sigui nosaltres havíem proposat una xarxa de col·lectors residuals a totes les urbanitzacions més el municipi que anava a parar a l’EDAR municipal i això està aprovat per l’ACA, i per altra banda l’ACA va treure a licitació, vol dir per adjudicar una obra de tota una zona de la conca de la Tordera que ens adjudicava a Tordera 6 depuradores ubicades en diferents urbanitzacions. Aquesta incongruència la vam posar damunt la taula en el seu moment de dir, escoltin si ens doblen la depuradora no podem fer 6 depuradores mes, una cosa molt estranya. Finalment hem arribat on som ara, ha estat difícil tractar amb l’ACA ,sempre ha estat difícil tractar amb l’ACA des de fa molt anys i ara el que intentarem a partir d’ara és resoldre aquesta qüestió que ara només és de partida pressupostària. Per tant de tota la feina que s’ha anat fent feixuga, complicada, estranya, si el que aconseguim es que s’executi un projecte que ja està redactat doncs perfecte, millor que millor, i si a més hi ha una aportació i una demanda explicita dels grups municipals que tenen membres que són del mateix grup del govern de Catalunya en aquest moment doncs millor que millor, perquè seria garantia que això fos possible, per tant aprovaríem la moció per unanimitat del plenari.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

ACORD:

Atès que l’Ajuntament de Tordera l’any 2000 va impulsar el desenvolupament d’un Pla Especial integral de subministrament d’aigua potable i un Pla Especial d’infraestructures integral de Sanejament i evacuació d’aigües residuals,

Vist que una de les obres bàsiques i fonamentals contemplada en l’esmentat pla especial d’infrastructures integral de Sanejament i evacuació d’aigües residuals, és l’ampliació de l’EDAR municipal de Tordera situada al Pla d’en Roquet,

Atès que l’EDAR municipal de Tordera construïda ja fa anys, només té una capacitat per atendre les aigües residuals de 10.000 habitants potencials (7.000 hab/aigües residuals urbanes i 3.000 hab/aigües residuals industrials – petits tallers),

Atès el ritme de creixement urbanístic i demogràfic que experimenta el municipi de Tordera, actualment amb més de 12.000 hab. i que ràpidament pot arribar als 20.000 hab, posa de manifest que l’EDAR de Tordera és una infrastructura que ha quedat obsoleta i infradimensionada,

Atès que actualment l’EDAR de Tordera ja no disposa de la capacitat suficient i mínima per atendre les necessitats actuals d’aquest municipi i depurar les aigües residuals que es generen, i menys encara podrà atendre el futur

77


creixement que està experimentant Tordera,

Vist que a la zona del Pla d’en Roquet on s’aboquen les aigües residuals depurades provinents de la EDAR de Tordera es constata actualment un augment considerable de les males olors i l’empitjorament de la qualitat de l’aigua residual ja tractada i depurada a l’EDAR.

Vist que una deficient depuració i tractament de les aigües residuals urbanes perjudica directament l’estat ecològic del riu i pot comportar la contaminació de l’aqüífer de la Tordera, que alhora dóna subministrament d’aigua per ús urbà a moltes poblacions del Maresme i la Selva,

Atès que la resolució d’aquesta greu problemàtica passa per l’adopció de mesures tècniques urgents per tal de tractar i depurar correctament les aigües residuals urbanes a l’EDAR de Tordera, així com, instar a l’Agència Catalana de l’Aigua i a les administracions competents –entre elles aquest mateix consistori-, per tal que urgentment es dugui a terme i s’executi l’ampliació de l’EDAR de Tordera,

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

El Ple de la corporació, a proposta del grup municipal del M.A.p.T i per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

ACORDA PRIMER.- Manifestar la necessitat i conveniència de procedir a adoptar mesures urgents per a la resolució de les problemàtiques que pateix l’EDAR municipal de Tordera. SEGON.- Sol.licitar a l’Agència Catalana de l’Aigua la realització i execució, de forma urgent, de les mesures econòmiques i tècniques que siguin necessàries per tal de solventar la deficient depuració i tractament d’aigües residuals a l’EDAR de Tordera, fins que no estigui construida i en funcionament l’ampliació de l’EDAR de Tordera. TERCER.- Instar i requerir a l’Agència Catalana de l’Aigua que, de forma urgent, executi el projecte i obres d’ampliació de l’EDAR municipal de Tordera.

78


QUART.- Notificar aquest acord al Departament de Medi Ambient i Habitatge i a l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat de Catalunya.

22.- Moció que presenta el grup municipal del M.a.p.T respecte al dèficit fiscal de Catalunya amb la resta de l’Estat espanyol. 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.7. MOCIONS Alcalde: Passant al següent punt de l’ordre del dia que seria el 22, moció presentada pel Mapt respecte al dèficit fiscal de Catalunya amb la resta de l’Estat Espanyol. Secretari.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix la proposta. Alcalde: D’acord el Sr Josep Alsina te la paraula. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Potser al que em remetré és a llegir la part expositiva perquè s’entendrà el perquè d’aquesta proposta . Diu així: Assabentats públicament de la voluntat del govern de la Generalitat de denunciar la situació actual de desequilibri i greuge comparatiu pel tracte fiscal, en particular, i econòmic, en general, que pateix Catalunya, així com, la voluntat de corregir aquesta situació. Essent aquest dèficit fiscal la diferència negativa entre els impostos pagats per Catalunya a l’Estat Espanyol i les inversions de despeses públiques fetes per l’estat espanyol a Catalunya, i ha estat constatat i posat de manifest per professionals i institucions independents i qualificades. En aquest context s’ha creat aquesta campanya que serveix per denunciar aquest desequilibri fiscal i alhora sol·licitar la reducció d’aquest dèficit. És en aquí en aquest context i més quan s’està doncs instant des del mateix govern de la Generalitat que el nostre grup també ha cregut adient presentar aquesta moció. Entenem doncs que es important que aquest plenari es manifesti a favor d’aquesta campanya i més quan com s’ha dit amb el tema del finançament de les administracions locals i que afecta directament a aquest consistori depèn també que aquest dèficit fiscal de d’estat Espanyol amb Catalunya es corregeixi per tal que els ajuntaments i administracions locals no patim tant com estem patint els darrers anys i es per això que es porta al plenari l’aprovació d’aquesta adhesió i donar suport a aquesta campanya institucional.

79


Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Simplement manifestar el meu vot a favor. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: Nosaltres ens abstindrem perquè tal com he explicat al company estem d’acord, primer que no és una campanya institucional sinó que es basa en la intenció d’una institució de demanar un tema perquè s’hagi mogut tot un col·lectiu. Nosaltres estem d’acord en bona part en el que marca aquest col·lectiu però es evident que com a persones que estan en el govern hem pogut fer una tasca més acurada i jo els vaig proposar doncs la que havíem estat treballant amb la qual demanaven en el fons el mateix, però no podem estar d’acord absolutament d’acord en tot el que diu el col·lectiu tot i que subscrivim la major part de tot el contingut, per tant ens abstindrem.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Alcalde: Per part del grup de CIU anunciar el vot a favor. Per tant passaríem a la votació del punt de l’ordre del dia donat que hi ha vots diferents anunciats. Vots a favor: 11, abstencions: 4. Doncs quedaria aprovat per 11 vots a favor i 4 abstencions.

ACORD: Assabentats públicament de la voluntat del Govern de la Generalitat de denunciar la situació actual de desequilibri i greuge comparatiu pel tracte fiscal, en particular, i econòmic, en general, que pateix Catalunya, així com, la voluntat de corregir aquesta situació. Essent aquest dèficit fiscal la diferència negativa entre els impostos pagats per Catalunya a l’Estat espanyol i les inversions i despeses públiques fetes per l’Estat espanyol a Catalunya, i ha estat constatat i posat de manifest per professionals i instruccions independents i qualificades. Atès que aquest dèficit fiscal, o desequilibri, perjudica a totes les persones que viuen a Catalunya, tant les nascudes aquí com les que han vingut de fora, i molt especialment, als serveis i infrastructures que són necessàries pels ciutadans d’aquest municipi, Vist que no només l’any 2002 el dèficit fiscal català va representar més de 14.700 milions d’euros (més de 2,4 bilions de les antigues pessetes). És a dir, que una família catalana de quatre membres va pagar a l’estat espanyol més de 9.000 euros (més d’1,5 milions de les antigues pessetes) que no li van ser retornats en forma d’inversions o serveis, per ex: ensenyament, sanitat, habitatge, infrastructures... Atesa l’obligació de les institucions, i en concret, d’aquest consistori, de defensar els interessos col·lectius dels seus ciutadans. El Ple de la corporació, a proposta del grup municipal del M.A.p.T i per

80


majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora de CiU; del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM, i l’abstenció dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM,

ACORDA PRIMER.- Adherir-se i donar suport institucional a la campanya de reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat espanyol impulsada pel Col·lectiu per a la correcció del desequilibri fiscal (www.desequilibri.org).

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

SEGON.- Transmetre aquest acord al Parlament de Catalunya i a tots els grups parlamentaris.

23.- Moció que presenta el grup municipal del M.a.p.T de suport a la campanya d’acció cultural respecte a la situació en la que es troba el català a la Franja de Ponent. 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.7. MOCIONS Alcalde: Passem a la darrera moció, punt 23 de l’ordre del dia que és la moció presentada pel grup del MapT de suport a la campanya d’acció cultural respecte a la situació en que es troba el català a la franja de ponent. Sr. Secretari. El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix la proposta. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Si, explicaré molt breument de que es tracta la moció com d’altres que s’han portat en aquest plenari doncs és donar suport al calat com a llengua de territori de parla catalana com és la franja de ponent. Per tant el que agrairíem és que aquest plenari es sumes a aquesta campanya que simplement el que està promovent és que arribin els llibres a tot arreu d’aquest territori entre l’Aragó i Catalunya, anomenat Franja de Ponent. També cal dir que en d’altres municipis hi ha hagut entitats culturals que han dut activitats a terme en relació a aquesta campanya per exemple a Blanes Acció Cultural es viver i també es impulsat per la institució cultural de la franja de ponent i també la xarxa de casals d’aquesta franja. Per tant simplement una vegada exposat demanar el vot favorable a la resta de grups i donar el recolzament a aquesta campanya. Alcalde: Gràcies, el Sr Bernat Costas te la paraula.

81


Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Per manifestar el meu vot favorable, convençut i entusiasta a més a mes a la moció. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: El nostre vot serà favorable. Alcalde: El de Ciu també tenint en compte que l’acció que estem portant l’ajuntament de Tordera respecte als països catalans és una acció molt contundent. Sàpiga que som membres de l’assemblea de regidors dels Països catalans, membres d’acció cultural del País Valencià, activistes de manifestacions fins i tot per la llengua i la cultura catalana als països catalans , també col·laboradors directes de la Fundació Joan Fuster que el que fa es justament això, no només la franja de ponent sinó també la Catalunya Nord, l’Alguer, el País Valencià i el Principat de Catalunya i tenint en compte que també dins aquest moviment de defensa de la cultura catalana i dels llocs de parla catalana com la franja, doncs hem entrat a col·laborar amb Acció Cultural i la Fundació Joan Fuster justament per agermanar-nos amb el Casal Jaume I que son els que estan fent aquesta feina d’acció cultural dins el territori que considerem territori anomenat països catalans de parla catalana i cultura catalana, per tant evidentment es afegir un gra de sorra mes a tota una acció que s’està portant des de l’assemblea de regidors dels països catalans i que Tordera ha estat i la mostra evident és el congrés de joventut dels països catalans ha estat molt activa en aquest sentit, recordar també en el congrés de joventut sortosament teníem joves de la franja que van venir justament a Tordera per preocupar-se de la unitat dels països catalans. Per tant estaríem d’acord com diu en Bernat amb entusiasme de participar d’aquesta moció i de donar-li suport.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Montserrat de Diego Mitjans.-PSC: És en referència a la moció de l’etiquetatge en català que m’he descuidat de dir que la Generalitat ha engegat un pla d’acció de política lingüística pel 2004 i 2005 i si de cas ho passaré a la regidora perquè és un pla de política lingüística que te un pressupost i parla sobre l’etiquetatge i que possiblement tingui una subvenció, i és molt possible que si nosaltres engeguem una campanya si això es mou puguem aconseguir una subvenció per això. Ja li passaré a la regidora i segons com es mogui puguem aconseguir si donem algo a les entitats pot ser que ho poguem recuperar. Alcalde: D’acord, de fet era un punt diferent el que estàvem a punt de votar. Només dues coses aprovaríem el punt de la franja per unanimitat del plenari. I en quant a la seva intervenció aprofitar que si fa una moció en aquest sentit també pot ser una activista de desenvolupar. És a dir que tota aquesta feina que diu que li passarà a la regidora la poden portar conjuntament o fins i tot vostè mateixa es pot encarregar de tramitar el tema. Demano la col·laboració dels grups municipals quan fan mocions, no només que passi la feina i se’n desentengui i només demani explicacions. Ho demano a tots els grups

82


municipals que intervenen en aquestes mocions que després no quedin en via morta perquè el govern no te prou temps o prou entusiasme per tirar-les endavant. Per tant els regidors que es preocupen tant de portar mocions que també desenvolupin aquesta proposta. Ho dic per l’experiència d’un any.

ACORD: Acció Cultural Es Viver exposa que la situació en la qual es troba el català a la Franja de Ponent –conjunt de pobles i comarques de cultura catalana sota administració del govern d’Aragó- és d’una manifesta precarietat com a conseqüència del fet que ara, després de 25 anys de democràcia, la nostra llengua encara no és oficial en els territoris allí on es parla.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Només una colla d’activistes culturals i d’entitats de la zona lluiten per la defensa del català a la Franja, donat que les institucions no fan res per la normalització i promoció de la llengua i la cultura autòctones. Una de les iniciatives que han iniciat entitats d’aquelles comarques, com ara la Institució Cultural de la Franja de Ponent i la Xarxa de Casals de la Franja, és la campanya “Llibres per als xiquets” mitjançant la qual es pretén dotar biblioteques i escoles de llibres en català gràcies a la solidaritat i l’ajut de la societat civil dels Països Catalans. Diverses entitats d’arreu de Catalunya s’han proposat col·laborar amb aquesta campanya engegant una recollida de llibres en la nostra llengua, i organitzant conferències - xerrades sobre el català a la Franja. Un dels objectius que volem aconseguir és la conscienciació dels ciutadans de Catalunya de la situació en què es troba el català a la Franja de Ponent, així com la implicació de la nostra vila en una iniciativa solidària d’aquestes característiques amb un altre territori de cultura catalana. Demanem, doncs, a l’Ajuntament de Tordera, que es posicioni a favor de l’esmentada campanya i que informi les diverses administracions de la seva existència, així com la problemàtica que l’ha originada. El Ple de la corporació, a proposta del grup municipal del M.A.p.T i per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

83


ACORDA

PRIMER.- Recolzar la campanya “Llibres per als xiquets” mitjançant la qual es pretén dotar biblioteques i escoles de la Franja de Ponent de llibres en català. SEGON.- Informar d’aquesta iniciativa i d’aquests acords al Govern de la Generalitat, al Govern de l’Estat, i al Govern d’Aragó i als presidents dels seus Parlaments.

TERCER.- Donar trasllat i notificar aquest acord a totes les entitats culturals d’aquest municipi i al Consell de Cultura.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

TEMES URGENTS

24.- Aprovació de la proposta del segon conveni a subscriure entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Ajuntament de Tordera per a la construcció d’habitatges de protecció oficial al sector Mas Sant Jaume. 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.3.4. CONVENIS Alcalde: Per tant amb aquesta moció acabaríem els temes ordinaris i abans d’arribar a precs i preguntes tenim un punt d’urgència que si els sembla hem parlat abans però l’hauríem de votar d’urgència, és el segon conveni de la construcció dels 60 habitatge socials que pactem amb la direcció general de l’habitatge a través de l’Institut Català del sol que és el que farà aquests 60 habitatges soicials a la zona de Mas Ros. Hauriem si estem d’acord aprovar-lo per urgència tots plegats perquè es pugui signar el conveni abans de vacances, o concretament el dia 1 o 2 d’agost i votar d’urgència. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Nosaltres ens abstenim . Alcalde: Per tant passariem a votar per la urgència. Vots a favor:14 i abstèncions: 1 Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Més aviat per coherència perquè abans hem votat en contra. Alcalde: I ara el punt de l’ordre del dia és l’aprovació del conveni entre el departament de medi Ambient i habitatge i l’Ajuntament de Tordera per a la construcció de 60 habitatges en protecció oficial al sector de Sant Jaume amb una segona fase que es la segona després dels 18 primers. No cal que donem més explicacions perquè n’hem parlat en el conveni anterior, si volen la paraula i si no passaríem a al votació.

84


Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Manifestar que el meu vot serà el mateix que abans. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Per part nostra ens remetrem al que hem dit al punt 5 Conxita Rodríguez Cara.-PSC: El nostre vot serà favorable. D’acord per part havent-hi un vot diferent anunciat passaríem a la votació. Vots a favor: 14 vots en contra:1 Per tant quedaria aprovat per 14 vots a favor i 1 en contra.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

ACORD: Fets 1.- En data 2 de juliol de 2004 el Secretari d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l'Alcalde de Tordera signaren el Conveni pel qual es regulava la col·laboració d'aquestes dues entitats en ordre a la construcció d'una primera promoció de 18 habitatges de protecció oficial habitatges en règim de lloguer i destinats preferentment per a joves, així com la cessió en règim de lloguer a l'Ajuntament de Tordera de tots els locals construïts a la Planta Baixa d'aquest edifici pel preu de 499 Euros mensuals. 2.- D’acord amb la previsió que ja constava al primer conveni relatiu a la construcció d’habitatges de protecció oficial al sector Mas Sant Jaume el propi conveni, s’ha dut a terme les negociacions oportunes per impulsar una segona promoció de dos edificis més en règim de protecció oficial a la resta de sòl propietat de l'INCASOL. 3.- Aquest fet, que comporta una major dotació d’habitatges de protecció oficial per al municipi comporta la formulació i aprovació dels instruments de planejament adients per fer-ho viable. Fonaments de dret L'article 66, lletra d), del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, que reconeix la competència municipal en matèria de promoció i gestió d'habitatges. Per tot això el ple de l'Ajuntament per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia

85


Català Mora de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM i el vot en contra del senyor Josep Alsina Romaguera, del M.A.p.T. ACORDA PRIMER.- Aprovar la proposta de conveni a subscriure per l'alcalde-president en data 2 d’agost de 2004 amb el Secretari d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya pel qual es regula la col·laboració d'aquestes dues entitats en la segona promoció d’habitatges de protecció oficial al sector Mas Sant Jaume. SEGON.- Facultar l’alcalde-president per a la signatura del present conveni, així com per atorgar tots aquells altres actes i documents necessaris per la seva execució.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

TERCER.- Donar trasllat de l'esmentat acord a la Direcció General d'Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

PRECS I PREGUNTES

25.- Precs i preguntes Alcalde: I amb això acabaríem els temes ordinaris i els urgents i passaríem a l’últim punt de precs i preguntes. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: Primer de tot voldria fer una reflexió que conduirà a una pregunta i a un prec. En els darrers dies, el darrer cap de setmana hem pogut veure a través del diari Avui un intercanvi de declaracions entre la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i la Junta de Parcel.listes de Catalunya al voltant d’una llista que va elaborar el Departament de Medi Ambient sobre les urbanitzacions amb més perill d’incendi de Catalunya per atorgar una sèrie d’ajuts per millorar-ne l’estat i alhora la llista que la Junta de Parcel.listes de Catalunya creia que era la bona. En tot cas d’aquestes dues llistes hi havia poques coincidències, però tres d’aquestes coincidències són tres urbanitzacions de Tordera, Niàgara Park, Sant Daniel i Terra Brava, entenent que s’havien fet tràmits per a la creació de franges de protecció, que s’havien fet actuacions en aquest sentit agrairia si el regidor Sr. Aulet ens pogués explicar en quin estat estan les obres que es van aprovar per junta de govern per adjudicació directa i altres per concurs, en quin estat es troben aquestes obres i en tot cas si tenen constància d’aquests diferents posicionaments que ha pres la conselleria de Medi Ambient, si poden tenir alguna afectació de mes perquè hi hagi subvencions vinculades pel treball que s’està fent en aquest sentit. A banda d’aquesta qüestió voldria comentar-ne una altra, a la Junta de Govern Local de data 1 de juliol va aprovar en el seu punt 10 la memòria

86


valorada per la implantació d’un local destinat a bar, local de reunions i lavabos al Parc de la Sardana, i en el seu punt 11 aprovava diverses despeses entre elles una anomenada instal·lació del “pavillon model Ninais” que la veritat no se que vol dir, suposo que deu tenir alguna mena de relació amb el punt anterior, en tot cas agrairia si se’ns pogués explicar exactament això, el que es va aprovar, aquesta memòria d’implantació d’una local destinat a bar i local de reunió i lavabos, si es pretén treure a concurs perquè hi pugui participar una empresa privada , en fi una mica posar-nos al dia de que és aquesta qüestió, a més tenint en compte que afecta a un volum de diners entre la memòria valorada de 75.000 euros aproximadament i la resta de despeses aprovades pugen aproximadament uns 60.000 euros, saber com està aquesta qüestió.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Finalment una reflexió que condueix a un prec, en les darreres setmanes diverses persones ens han comentat degut a com caurà la data de Sant Bartomeu aquest any, en dimarts, que entenien que podria ser millor per la bona marxa de la festa modificar les dates d’aquesta festa major i no començar el 23 a la nit la part forta de la festa. Es una discussió que se que porta molts anys sortint a debat però que per la meva experiència en els anys que he pogut participar en la Comissió de Festes se que és una decisió que no pren mai la Comissió de Festes, sinó que és a proposta del govern. Pregaria que de cara a altres anys al planificar la Festa Major aquesta qüestió de dates es pogués dur a debat a la Comissió de Festes perquè possiblement hi hauria mes criteris i mes parers que potser conduirien a modificar el criteri de quan es celebra la Festa Major. Finalment voldria fer una pregunta en BOP deu fer 2, 3 dies va sortir publicat un anunci de l’empresa TUA, SL de, i estic parlant de memòria, no voldria equivocar-me, de licitació per la realització de vivendes en terrenys propietats de l’empresa TUA, parlo de memòria i per tant seré bastant imprecís, en la qual cabia la possibilitat que s’hi fessin vivendes socials. Agrairia que se m’aclarís aquesta qüestió, l’anunci el dec tenir per aquí , en toc cas el puc buscar si volen, se m’aclarís aquesta qüestió, què vol dir aquest anunci, quin tipus de vivendes pensen fer, quins espais és, i especialment el punt que diu en que s’hi poden realitzar vivendes de caràcter social. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Si, en primer lloc una pregunta que és en relació a la problemàtic que genera l’activitat de Tir al Plat . En el proppassat Ple ja vam exposar-ho ara ja hem tornar a veure que hi ha un nou requeriment del Síndic de Greuges i per tant preguntes quines mesures es pensen adoptar i més quan se’ns va dir que hi havia molts problemes per emplaçar aquest activitat en una nova ubicació que inicialment s’havia previst però que finalment no ha estat possible. Demanem en quin espai es preveu ubicar aquesta activitat.

87


En segon lloc una altra pregunta és en relació al nou geriàtric que s’està construint en l’espai on antigament hi havia el Cine Lido. Aquí el que volem preguntar és quina solució s’adoptarà per tal de donar places d’aparcament perquè el que hem pogut conèixer a través de veïns de la zona és que les places d’aparcament previstes d’aquest equipament són quinze i per tant per donar servei al personal d’aquest geriàtric i fins i tot a les persones que realitzaran visites és molt poca cosa i per tant quina solució es donarà a aquesta mancança. Una altra qüestió que volem formular és en qüestió al local social de Fibracolor. Quan aquest veïnat tindrà aquest local social i si finalment es portarà a terme la reforma que fa uns anys es va pactar en l’antiga ermita de Fibracolor de transformar-la en local social dels veïns d’aquest veïnat.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Una altra pregunta és també en relació a les diferents incidències que han sorgit a la piscina municipal últimament, en primer lloc preguntar el perquè s’ha dut a terme una fumigació de la vegetació del voltant de les piscines municipals en horari d’obertura al públic d’aquestes piscines i amb la mala sensació que provoca el veure el personal de fumigació amb mascaretes mentre que la canalla i resta d’usuaris s’està banyant. Volem saber, suposem que no hi ha d’haver-hi cap perjudici per la salut, però si que agrairíem que aquestes tasques es realitzin en horari que no hi hagi públic ni usuaris en aquest equipament municipal. Em deixava quines solucions s’adoptaran en relació a l’incident esmentat però també els que hi ha hagut en els últims dies que suposo que la regidora de Benestar ja està assabentada de les problemàtiques que hi ha hagut. Per últim, en el passat Ple ja vam posar de manifest la petició que hi va haver-hi per part de molts veïns del C/ Dr. Flèming i Sta. Llúcia de connectar els dos carrers amb un pas, ja sigui peatonal o per a vehicles. Aquí se’ns va dir textualment que per part de l’alcaldia estaven en contacte amb els propietaris i els serveis tècnics de l’Ajuntament estaven fent una proposta conjuntament amb els serveis tècnics del grup dels propietaris. Això se’ns va dir en resposta a una pregunta formulada pel nostre grup. Clar han passat dos mesos, no sabem res mes del que s’ha fet al respecte, veiem que les obres s’han iniciat, continuen a bon ritme, i voldríem saber i per això formulem la pregunta, quines gestions s’han realitzat i si realment aquest pas serà possible o no serà possible properament. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: En primer lloc voldríem fer un prec. Quan es va contracta a la gent que està treballant al pavelló municipal, es va dir que es contractava de forma directa en tant en quant es creava una entitat es feia un ens que pogués fer un procés contractual tal com ha de ser. Llavors evidentment el tema de la Fundació no és un tema que hagi progressat, estem a la mateixa situació, i el que demanaríem es que evitem que aquestes places es consolidin pel sistema d’anar renovant aquest contractes ara que

88


estem fent precisament un esforç per anar regularitzant aquestes situacions i que no es tornin a produir, que tingueu en compte primer la possibilitat de crear les places i cobrir-les com s’ha de fer o alternativament suspendre aquests contractes fins que no es faci la creació de la plaça i tothom pugui accedir a aquestes places i fer-ho de la manera correcta. Un altre dels precs que faríem és que s’està fent pel tema del mercat dels diumenges. Sabem i ens consta que el desenvolupament del sector de la carretera de Fogars està molt avançat això comportarà quan es comencin a fer les obres una remodelació molt important perquè un sector gran de les parades es troba precisament allà, al marge de la zona d’aparcaments i no tenim coneixements de que s’estiguin prenent mesures i l’experiència ens diu que la improvisació no és bona i menys en aquest sector per tal caldria tenir en compte tota aquesta situació.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

D’altra banda curiosament i arrel suposo que hi tota una sèrie de queixes per part dels marxants en relació a les problemàtiques que hi està havent però hi ha una queixa que ens sobta una mica que ens ha arribat informació que en paraules dels propis marxants el mercat de Tordera s’ha embrutit molt, i quan ells parlen de que s’ha embrutit molt és que detecten persones que estan parant sense tenir tota la documentació en regla. I això t’ho detecten ells mateixos que es coneixen perfectament perquè van a tots els mercats. Això ens sobta perquè per una banda tenim el gremi pel que li estem pagant uns diners per fer la gestió i per altra banda si jo no estic errada vam alliberar entre cometes, a una persona perquè es dediques exclusivament als temes de mercat. Per tant hi hauria d’haver un control absolut i ens agradaria en aquest sentit que ens facilitéssiu la llista de totes les parades del mercat així com la seva ubicació en un planell per saber si realment això s’està efectuant o no. Crec que no ha de ser cap problema perquè el que està gestionant el mercat això ho ha de tenir perquè sinó difícilment podria estar-se treballant. Hi ha un altre aspecte que ens agradaria comentar i és que nosaltres insistim molt en el tema de les infraccions urbanístiques i sempre hem insistit molt dient que no es tracta que els ajuntaments tinguin un esperit recaptatori sinó de crear una igualtat perquè tothom pugui respectar la llei de la mateixa manera. Fa un any concretament, sembla que l’any passat l’últim pel ordinari també va ser el juliol jo vaig demanar com estava un expedient d’infracció urbanística en relació a una construcció a Mas Mora, era un expedient que venia de l’any 96 que hi havia hagut denuncies creuades i se’ns va dir que la qüestió ja era imminent que això ja s’havia de resoldre, el mes de gener vaig demanar aquest expedient perquè no n’havia sabut res més i em constava que no s’havia resolt i se’m va dir que no estava a l’ajuntament perquè s’havia donat al nou assessor urbanístic que havíem contractat perquè el resolgués. Parlo de gener-febrer, no recordo exactament la data, però en data del mes de juliol i aquesta vegada per escrit vaig tornar a demanar aquest expedient conjuntament amb altres expedients que volia veure quina era la seva

89


tramitació i el secretari em va tornar a informar que aquest expedient no estava a l’ajuntament perquè l’assessor urbanístic el tenia al seu despatx per resoldre. O sigui que aquest expedient portava 6, 7 mesos al despatx de l’assessor urbanístic per resoldre. Això jo no se com es pot dir, en tot cas el que no es pot dir és eficàcia. Sobretot tenint en compte que és un expedient que ha caducat si no recordo malament 4 o 5 vegades i que realment que jo crec que els administrats tenen tot el dret a que un expedient o una denúncia es resolgui, favorable o desfavorablement, però que se’ls doni una resposta. Josep Joan Romaguera Ferrer.-PSC: Aquesta pregunta la faria al regidor de Governació. Aquests dies passant per la Plaça de l’Església i de l’ajuntament qualsevol que passi pot veure que l’ajuntament ens ha obsequiat amb un nou mobiliari urbà, ha posat unes tanques de color groc, primer em pensava perquè com que ara està de moda canviar panots del carrer , ara li ha tocat a aquest sector del poble però parlant amb veïns em comenten que allò és una prova pilot que s’està fent per protegir del trànsit que entra a la Plaça de l’Església doncs de la gent que pugui estar asseguda a les terrasses aquelles, fins i tot dels nanos que puguin estar jugant allà que és el lloc per on han d’anar.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

La pregunta és: és per això que s’està fent? Si es que es per això i surt be la prova, es que aquestes tanques de color groc es canviaran per una definitiva o si es per això no seria més fàcil fer complir la llei que allà hi ha una senyal que diu prohibit circular excepte hores de càrrega i descàrrega i ja està? Perquè suposo que perquè hi hagi aquestes tanques els nanos corren el mateix perill i a més encara tenen un obstacle més. Només que m’aclarissin això si us plau. Montserrat de Diego Mitjans.-PSC: En un Ple que vam fer últimament es va parlar sobre la contractació del personal de la llar d’infants i es va dir que es faria mitjançant una empresa, una subcontractació d’una empresa. La pregunta es a veure com anirà tot això perquè no ho tinc clar si hi haurà un conveni, si hi haurà gent del poble que hi podrà treballar o seran mestres que vindran de fora, o com anirà. Una altra pregunta és que si aquests locals dels pisos de l’Incasol que l’Ajuntament llogarà o te opció a llogar si l’ajuntament ja te previst el que hi anirà o si te pensada alguna cosa. Després també fins al 2007 representa que aquí a Tordera hem de tenir dues escoles mes i hem de rehabilitar l’Ignasi Iglesias i per tant seran 5 línies que tindrem, la meva pregunta és referent a l’ESO i batxillerat és previst si continuarà tot igual, augmentarà el nombre d’alumnes, hi haurà més places que s’hauran de preveure , com anirà això. Per últim va aparèixer un article al diari de Girona en el qual parlava de la inauguració que es fa fer d’aquest nou local d’una nova entitat que va venir el

90


president Pujol a inaugurar-lo parlava de que aquest local havia costat 15.000.000 milions de pessetes i que s’havia fet un capital social dels socis d’aquesta entitat i que l’ajuntament també hi havia col·laborat en una aportació econòmica. Podríem saber quina quantitat hi ha aportat l’ajuntament?. Res mes. Jaume Romaguera Ferrer.-PSC: un prec pel regidor de serveis. És fàcil de dur a terme. Els veïns que afronten amb el Parc de la sardana i que per la part del darrera afronten amb un espai públic, el que passa és que mai ha tingut el tractament que potser hauria de tenir perquè no es fa massa ús, però al fer-se us del parc de la sardana també se’n vol fer ús d’aquella zona de parc que va quedar amb la urbanització d’aquesta zona de Can Verdalet de sol urbà. Realment fa temps que allò està molt descuidat amb piles de canyes, herbes, llenya , fustes, cartrons, el que demanen és no condicionar-lo com un parc simplement de moment que es cuidi amb unes condicions mínimes de neteja i higiene i amb un futur que es faci el que s’hagi de fer.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Alcalde: Bé intentarem resoldre totes les preguntes una per una de la manera més breu i concisa per tal de no allargar-nos. La primera pregunta anava adreçada al regidor de Medi Ambient i Governació, era respecte a les franges de protecció. De les tres vol explicar com està? Carles Aulet Salvador.-CiU: Bé, més que de les tres, explicaré de les cinc: Sant Daniel, Mas Mora, Tordera Park, Niagara Park i Terra Brava. La franja perimetral dels 25 metres està acabada pot quedar algun tronc de llenya que tenim dificultat en que les retirin perquè les serres estan plenes, estan fetes, estan certificades per la Generalitat , ja fa cosa d’una mes ja van venir i ens ho van certificat i ens pagaran els 26000 euros que proporcionalment es repartiran entre les urbanitzacions aquestes, i el que falta és acabar les zones verdes interiors. En quant a la polèmica aquesta la veritat no en tenia noticia si després m’ho passes i es pot demanar alguna subvenció més evidentment que ho demanarem i si s’ho poden estalviar els veïns millor. Alcalde: En quan a la polèmica jo la conec perfectament. El que ha fet al Generalitat és que consideren franges perilloses per la franja boscosa que les envolta no per la neteja dels 25 m que ja està realitzada sinó pel fet de la ubicació de la urbanització, a partir d’aquí per molt que es facin neteges de 25 metres és molt més possible un incendi a la zona de Sant Daniel que te massa boscosa al voltant molt important que no pas a Mas Mora que te una urbanització que es Sant Daniel i que es una altra zona urbana que hi ha que no és aquesta zona boscosa. Aquesta és la consideració que ha portat a aquesta polèmica que si que he portat perquè he seguit i perquè ha sortit publicada als diaris, al diari Avui concretament.

91


La segona pregunta que feia era el local destinat a Bar al Parc de la Sardana. Això anirà per concurs definitivament per tant que a qui s’adjudiqui el bar, amb les bases que ja estan redactades definitivament, tingui una part de la despesa que hagi de pagar i altra, part de la despesa que l’ajuntament assumirà perquè entenem que els serveis de lavabo públic els ha d’assumir l’ajuntament , per tant hi ha dues parts, una que seria la que assumiria l’empresa o el professional que hagués de portar a terme l’activitat i una altra que entenem que seria una aportació municipal que entenem que seria un servei públic com poden ser els serveis de lavabos. Hi ha dues parts que ara de paraula no però si de cas, els podem detallar per escrit, i podré explicar-li a vostè explícitament. El tercer punt, respecte a la Festa Major . El contesto jo no cal ni que sigui la regidora, si per fer via. Això es va decidir a la Comissió de Festes amb una gran polèmica que durà fa molts anys i que es va decidir a la Comissió de Festes que caigui com caigui seria el primer dia de festa Major el dia 24 el dia de Sant Bartomeu, és una qüestió llarga, podem tornar a posar-la al damunt de la consideració de la Comissió de Festes, però aquestes dates les va decidir la Comissió de Festes en el seu moment, perquè era una polèmica constant, adequar-ho al cap de setmana, fer-ho els dies que són festa Major, i era una qüestió, i segueix essent una qüestió difícil, però vam quedar que el primer dia de Festa Major oficial el dia desprès del pregó és el dia de Sant Bartomeu que és el 24, es clar aquesta setmana cau fatal perquè cau en dimarts, quan cau en cap de setmana va millor a altres persones però ho va decidir justament la Comissió de Festes.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

En quant a la publicació del BOP entenc i suposo, tot i això ja li donarem la resposta exacta, que és la publicació de la venda dels terrenys de la Caixa. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: He localitzat el paper si vol li llegeixo textualment. Alcalde: Si, el que passa és que li podem donar la mateixa informació que li podem donar. Jo no recordo què és el que ha sortit publicat exactament al BOP ara mateix, poden ser perfectament aquests habitatges que poden ser socials, exacte. L’informarem estrictament de què es tracta, però entenem que deu ser això. Les preguntes del MApT, la veritat és que la primera pregunta podem dir moltes coses però no està resolta, no està resolt on anirà ubicat el tir al Plat i és cert que ha arribat una segona carta del Síndic de Greuges perquè els acords que havíem arribat en el seu moment ,ara fa aproximadament fa una any, han decaigut i no s’ha pogut traslladar el camp de tir per diferents raons, que podem explicar més a poc a poc, però avui per avui no podem explicar exactament quina serà la ubicació perquè hi ha tres possibles ubicacions del camp de tir al Plat que evidentment no seran durant aquest estiu, sinó que

92


haurien de ser si no canvia per l’any vinent. Per tant una resposta immediata i clara no li podem donar per què no la tenim. Quant a les places del geriàtric hi ha 25 places i a més són privades, es a dir que entre d’altres coses una de les coses que no podien fer era dos pisos soterranis, fins i tot va ser complicat fer un pis soterrani per fer les places actuals, per dues qüestions, una de freàtic i dues de la pròpia comissió provincial d’Urbanisme que ens hi posava problemes, per tant tindrem 15 places privades i els visitants hauran d’utilitzar aparcaments públics. Que no seran dins de l’edifici. Exteriors que poden ser públics i no carrers necessàriament, és a dir que poden créixer les zones d’aparcament. A sota l’edifici no hi cabien totes les possibles places que haguéssim volgut per diferents qüestions, algunes d’elles geològiques i molt evidents.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Quant al local social de Fibracolor es farà aquest any, no es va agafar la proposta de reconvertir l’ermita en un local social , sinó que es va arribar a un acord amb l’empresa que està fent les cases unifamiliars per tant que fessin un local social, inicialment ja estava marcat, fins i tot amb 50 m2 a petició de l’AAVV de Fibracolor hem arribat a un acord amb l’empresa de que el local sigui més gran , en lloc de 50 sigui de 80-100 m2 i estem en aquest sentit treballant i se suposa i s’entén que tindran local social dins l’any 2004-2005, l’estiu que ve per la festa Major de Fibracolor tindrem local social. La següent qüestió certament, la piscina i els problemes que hi ha hagut. La fumigació evidentment no es un perjudici, però nosaltres mateixos ens hem queixat de que fa mal efecte de que es fumiguin arbres mentre la gent està ocupant la piscina, aquesta queixa l’hem fet nosaltres també perquè l’empresa que havia de fer-ho es va dedicar a fer-ho durant el dia suposo que per qüestions d’ells, però aquesta mateixa queixa que es traspassa al Ple ja la vam fer nosaltres. Una segona qüestió ha estat un error humà en quant a la càrrega de clor de la piscina que va provocar unes reaccions al·lèrgiques durant aquestes setmanes si no vaig mal errat, vàrem parlar amb les persones afectades, fins i tot, els regidors de les àrees que tocava van visitar als afectats per saber de la seva salut que no corria massa riscos i per demanar disculpes perquè al final és un error dels treballadors que s’encarreguen de clorar l’aigua i que se’ls va anar la mà, la qual cosa no havia de passar. I la cinquena era el vial entre el carrer Dr. Flèming i Sta. Llúcia, es cert que al Ple anterior vam parlar d’una proposta que ens feien les empreses constructores per tal de fer un carrer, això comportava la compra d’uns carrers que no han arribat als acords necessaris per poder fer-ho, ara com que no serà possible arribar a aquest acord, senzillament perquè hi ha un propietari que no vol vendre, i per tant si no vol vendre no li podem ocupar perquè no és un espai públic, ans al contrari, el Pla General no contempla cap carrer, estem

93


negociant, que en una part ja hem aconseguit un pas de 3 metres, que ja estava previst en el projecte de l’obra que s’està construint, intentar que hi hagi un pas peatonal d’aproximadament 3m d’un carrer a l’altre. Això és el que estem negociant ara. Dir-vos que a la part del Dr. Flèming que pel proper Ple El projecte ja està previst el pas de 3m. i que ens quedaria a partir de mig carrer, una mica menys la resta per negociar, que és el que estem fent el que passa és que la època de vacances són de vacances i aquests dies hem tingut l’empresari que està fent aquesta zona de vacances, però estem anant per la via del pas peatonal, però no podrà ser carrer perquè no s’ha arribat a un acord amb els propietaris. Quant a les preguntes i precs del PSC els contractes del pavelló, sap que avui hem canviat les partides pressupostàries que teníem de la Fundació les hem passat al capítol I amb la qual cosa els treballadors del pavelló estaran inclosos dins del capítol I, es van agafar per urgència esperant la resolució de fer un ens privat que seria la Fundació per l’esport que com be diuen no hem arribat a un acord definitiu, però es va agafar uns criteris concrets tot i que admetem el seu prec, és de que hi ha 2 treballadors 1 que s’excedència del Teatre Clavé justament per un accident laboral que li impedia la seva feina en l’espai del Teatre Clavé, i l’altre treballador el vam escollir perquè era el segon d’unes proves que vam fer per a ordenança de l’escola pública Ignasi Iglesias, el que va quedar segon el vam escollir per ocupar aquesta plaça, això no vol dir que sigui definitiva.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

La segona pregunta és respecte al mercat de diumenge, aquesta si que li passo al regidor perquè hi ha dues relacionades, mercat del diumenge i documentació en regla i el que passa per comissió de govern. Rafel Matas Ribas.-CiU: Pel que fa a la zona dels bombers i possible nova ubicació, no crec que parlem amb les mateixes persones, el que puc dir és que representants del Gremi de Barcelona que son qui gestiona el mercat, representants del Gremi de Girona i representants del Gremi del Maresme hem tingut reiterades reunions per parlar de diversos temes del mercat i entre ells una possible ubicació quan comencin aquestes obres. D’altra banda creiem que, i n’hem parlat només amb el president, que l’Associació de Tordera de Comerciants també ha de ser part implicada en decidir quina pot ser aquesta nova ubicació i d’altra banda hem de tenir en compte que pot ser una nova ubicació temporal i prou a l’espera que estigui urbanitzada tota aquesta zona. L’altra queixa de que s’ha embrutit si que haig de ser del tot contundent i dir que vaja, només faltaria que s’acceptes que hi hagués parades sense llicència, de cap manera, totes les parades que hi h al mercat estan en regla i el que si ens passa cada diumenge són els “manteros” que s’intenta incautar el material que porten diumenge rera diumenge però costa molt tallar-ho de

94


soca-rel. Però en quant a les parades, marxants com a tal no existeixen infraccions. Alcalde: La següent pregunta era respecte a l’expedient de Mas Mora d’infracció urbanística. EL regidor. Arseni Garcia Matas.-CiU: Si, nosaltres aquest tema que ja el van portar a un altre Ple va quedar molt clar, i aquesta va ser al postura del regidor, de que el problema que tenia aquesta denúncia és que el denunciant tenia la mateixa infracció urbanística i els tècnics consideraven que si s’aplicava una també s’havia d’aplicar l’altra i això ha portat unes indecisions que finalment han vingut confirmades per una sentència judicial que ha presentat un d’ells en que és molt xocant i aprofitaré per llegir algun dels paràgrafs que diu el jutge, seré ràpid, em salto un apartat per no fer-ho massa llarg, que diu:

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Conxita Rodríguez Cara.-PSC: Em permet Sr. Arseni, els temes civil jo no hi entro i suposo que parla d’una sentència civil perquè evidentment l’expedient d’infracció urbanística no està resolt, per tant, jo l’únic que he demanat i he estat molt clara és si hi ha un expedient d’infracció urbanística i fa un any que existeix un expedient d’infracció urbanística, que es doni una resposta. Sigui la que sigui. Arseni Garcia Matas.-CiU: Pràcticament està tancat, està tancat gràcies a que finalment hem tingut a la mà aquesta sentència perquè considerem que en aquesta sentència queda molt palesa quina és la situació d’aquestes dues infraccions urbanístiques i queda molt clar que en el darrer ple la persona que hi va assistir va dir a aquest regidor que era un mentider, el jutge li diu exactament les mateixes paraules que el regidor, que la mateixa infracció que fa ell, la fa el seu veí i que ell encara, el jutge és més dur que jo, el jutge li diu que ell està més alt que el seu veí . Tenint això en compte ara resoldrem aquesta qüestió gràcies a l’aportació d’aquest document que no teníem i que ara tenim. Alcalde: La cinquena pregunta anava destinada , i li passo perquè ho desconec al regidor de Governació, respecte a les tanques de color groc de la Plaça de l’Església. Carles Aulet Salvador.-CiU: Be, les tanques de color groc que són molt llamatives, i no queden gens be no deien de ser una prova, que d’altra banda jo estic content perquè aquesta setmana a la plaça hi ha hagut molts menys cotxes, la plaça potser és una d’aquelles coses que no hem sabut evitar que hi entrin els cotxes, per un costat hi ha una sèrie de comerços que venen coses grosses i que els fa falta que en moments del dia es pugui entrar amb furgonetes a carregar, i per altra banda és un espai que hauria d’estar lliure.

95


S’han col·locat senyals, s’han posat moltíssimes multes, es varen posar pilones, les trencaven perquè es van haver de reparar moltes vegades i d’alguna manera aquestes mateixes tanques si les haguéssim col·locat a Can Pimàs no s’haurien vist tant i hauria quedat tota la plaça neta, però pel que he dit abans això no pots fer-ho perquè hi ha tot un seguit de furgonetes i tota una activitat que s’està fent a la plaça que es necessita que el cotxe es pugui acostar una miqueta més. A mi em fa molta ràbia veure els cotxes a sobre les taules, els policies municipals estan tips de dir i posar multes, i dir que amb multes no es soluciona perquè amb multes segueixen havent-hi cotxes i hem fet la prova aquesta per veure si col·locant algun tipus de tanca mòbil perquè evidentment el diumenge hi ha el mercat, es fan sardanes, i no es pot col·locar res fix que hi càpiguen, tres, quatre cotxes justos per poder fer la càrrega i la descàrrega i la resta de la plaça quedi neta. És el que s’ha fet.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Josep Joan Romaguera Ferrer.-PSC: Si em permet, es que diu que no sap com fer-ho. Només visitant un poble veí, que per circumstàncies vostè també hi passa moltes hores i veurà que els llocs que els interessa que no hi passi el trànsit o que hi passi puntualment ho tenen solventat si no sap com fer-ho truca a l’Ajuntament veí i li diran com. Res més. Perquè ami no m’ha convençut amb res. A mi també em sap molt de greu que hi passin els cotxes i la canalla no hi pugui estar. Alcalde: Sr. Josep Romaguera, gràcies. Josep Joan Romaguera Ferrer.-PSC: És que hi ha coses que indignen perdoni. Alcalde: Si ja ho se però tots ens aguantem perquè indignen moltes coses. Gràcies. La següent pregunta es en referència a la llar d’infants. Informar-li que avui la Junta de Govern ha aprovat les bases per adjudicar la gestió de la llar d’infants i informar-los que a la mesa de contractació hi estan inclosos vostès, tots els grups municipals per tal de que es faci amb tota la claredat possible. Està aprovat per Junta de Govern local, es publiquen les bases , la mesa de contractació estan contemplats tots els grups municipals per tal que es faci de la manera més clara i més neta possible. La següent pregunta és respecte als lloguers dels locals d’Incasol, tenen molts amics, molts novios, molts companys, moltes possibilitats però no hem pres una decisió encara l’estem intentar treballar però és possible que vagi més adreçat a qüestions d’entitats que no a serveis municipals. Però estem treballant en això i no li podem donar resposta. Respecte al creixement escolar de Tordera, evidentment quan hem parlat amb el Departament d’educació de les noves línies de primària ja hem posat

96


damunt la taula què passarà amb l’IES Lluís Companys que és el que ha d’assumir a banda de les escoles concertades , ha d’assumir tot aquest creixement en primària per arribar a la secundària. Ensenyament ho te previst i fins i tot en aquests moments no hi ha cap urgència en el sentit que hi ha places suficients, i es podria ampliar suficientment amb l’edificació actual, i segona cosa ja hi ha espai previst dins del propi IES per poder-lo ampliar si calgués. Però això ja s’ha anat pactant amb el Departament d’educació per tal que no ens trobem aquest problema després a secundària. La següent pregunta és una pregunta una mica ambigua diem que nosaltres no sabem el que els ha costat a l’entitat de Fòrum pel Teatre i la Cultura el local, es el que diu la premsa però que a hores d’ara l’ajuntament no ha fet cap aportació. Hores d’ara estem negociant fer una aportació de subvenció com a moltes entitats, però no hem fet cap aportació.

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

EL punt desè és un prec d’en Jaume Romaguera d’un espai que li puc contestar jo mateix, és un prec més que una pregunta i entenc que és que s’adeqüi aquell espai que està al costat del parc per tal que no estigui de més això recollirem el prec i intentarem resoldre-ho el mes aviat millor. I em penso que no hi havia cap mes pregunta per respondre. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: Únicament que no m’ha contestat el regidor de mercat quan podré tenir la llista i el plànol per poder constatar que això que ell diu que afirma tant rotundament ho puguem confirmar nosaltres. Alcalde: No és una qüestió de terminis mirarem de donar-li el més aviat millor. Però altrament dir-li que les altes i baixes en el mercat les passem totes per Junta de govern. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: Per tant no hi ha d’haver-hi cap dificultat en que això existeixi. Alcalde: el que tinc dubtes és si està dibuixat en un plànol exactament, si hi és no hi ha cap problema. En tot cas li farem arribar. En tot cas li farem arribar perquè aquests temes de mercat com que han portat polèmica al llarg de la història són més delicats del que seria més normal. Per tant després d’aquesta darrera intervenció tindríem acabat el que és el darrer Ple Ordinari abans de les vacances dels que fan vacances, que crec que més o menys, un dia o dos, o vint som tots, i desitjar als regidors de la corporació que l’estiu sigui el mes profitós possible que els que marxen de vacances disfrutin de les vacances i els que s’hagin de quedar aquí també facin la feina.

97


Dit això s’aixecaria la sessió plenària i demanaríem si hi ha algun membre del públic que vol fer alguna pregunta. Les recollirem totes juntes i les respondrem totes juntes. L’alcalde-president aixeca la sessió de la qual, com a secretari de la corporació, estenc aquesta acta. El secretari-interí, Vist-i-plau, L’alcalde-president,

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es

l

Lluís Xavier Viñuales Solé Joan Carles García Cañizares

98

ajuntament de tordera acta del ple de 29 de juliol de 2004 · veïnat de sant tou el dia 10 de...

Documents