ajuntament de tordera acta del ple de 25 de maig de 2006 filesr. rafel matas i ribas, 4t.tinent...

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís

AJUNTAMENT DE TORDERA Acta del Ple de 25 de maig de 2006

1.ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.1.ACTA DE PLE Expedient.- 4/2006 Tema.- Ple ordinari de 25 de maig de 2006

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE TORDERA DE 25 DE MAIG DE 2006

Hora de començament: les 21.05 hores del dia 25 de maig de 2006 Hora d'acabament: les 00.30 hores del dia 26 de maig de 2006 Lloc de reunió: Auditori del Teatre Ateneu Clavé. RELACIÓ D’ASSISTENTS: Sr. Joan Carles Garcia i Cañizares, alcalde-president-CiU. Sr. Arseni Garcia i Matas, 1r.tinent d’alcalde, titular de la Ponència de Territori i regidor delegat d’Urbanisme i Recursos Humans-CiU. Sr. Josep Llorens i Muñoz, 2n.tinent d’alcalde i regidor delegat de Joventut, Mitjans de Comunicació, Participació Ciutadana i adjunt a l’Alcaldia-CiU. Sra. M. Àngels Cayró i Pujol, 3ª.tinent d’alcalde, titular de la Ponència de Serveis a la Persona i regidora delegada de Cultura, Festes i Ensenyament- CiU. Sr. Rafel Matas i Ribas, 4t.tinent d’alcalde, titular de la Ponència de Règim Interior i Hisenda i regidor delegat de Promoció Econòmica, Mercat Setmanal, Fira del Ram i Esports-CiU. Sra. Mercè Jimenez i Subirós, 5ª.tinent d’alcalde i regidora delegada de Benestar Social i Sanitat-CiU. Sr. Carles Aulet i Salvador, regidor delegat d’Obres Públiques, Manteniment de la vila i Serveis Municipals, Medi Ambient i Governació-CiU. Sr. Joan Tusell i Barber, regidor delegat de Pagesia-CiU. Sra. Sílvia Català i Mora, regidora delegada d’Hisenda- CiU. Sra. Conxita Rodríguez i Cara-PSC(PSC-PSOE)-PM. Sr. Josep Joan Romaguera i Ferrer-PSC(PSC-PSOE)-PM. Sr. David Grimal i Verdura-PSC(PSC-PSOE)-PM. Sr. Jaume Romaguera i Ferrer-PSC(PSC-PSOE)-PM. Sra. Montserrat de Diego i Mitjans- PSC(PSC-PSOE)-PM. Sr. Josep Alsina i Romaguera-M.A.p.T. Sr. Albert Turon Travesa-M.A.p.T. Sr. Bernat Costas i Castilla-ERC-AM. Sr. Lluís Xavier Viñuales i Solé, secretari-interí. Sr. Josep Martori i Jubany, interventor.-acctal.

TAULA DE CONTINGUT

1

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE TORDERA DE 25 DE MAIG DE 2006.......................................................... 1

TAULA DE CONTINGUT.......................................................................... 1 ÍNDEX D’INTERVENCIONS..................................................................... 3 APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR............................ 3

1.-Aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió ordinària de 30 de març de 2006. ....................................................................................... 3

DESPATX D'OFICI................................................................................... 3 2.- Despatx d’ofici de 25 de maig de 2006............................................ 3

COMUNICACIONS................................................................................... 6 3.- Comunicacions. ............................................................................... 6

TEMES ORDINARIS ................................................................................ 7 4.- Aprovació de l’expedient núm. 1/2006 de modificació de la plantilla de personal de l’Ajuntament de Tordera. .............................................. 7 5.- Proposta d’acord per tal de delegar en la Diputació de Barcelona les funcions de gestió i/o recaptació dels tributs i altres ingressos de dret públic locals. ................................................................................ 10 6 i 8.- Aprovació de la proposta de conveni de delegació en l’Ajuntament de Palafolls del projecte d’obres d’instal·lació elèctrica en baixa tensió de l’enllumenat públic de la urbanització del Mas Reixac i aprovació provisional d’imposició i ordenació de contribucions especials per al finançament de les obres d’instal·lació elèctrica en baixa tensió de l’enllumenat públic de la urbanització del Mas Reixac (*). ....................................................................................................... 19 7.- Aprovació de l’expedient núm. 4/2006 de suplement de crèdits i de concessió de crèdits extraordinaris en el pressupost de 2006 de l’entitat Ajuntament de Tordera. .......................................................... 26 9.- Aprovació provisional del Text refós del Pla parcial del sector núm.17-Ponent. .................................................................................. 35 10.- Desestimació del recurs de reposició interposat per les senyores Illas-Sureda contra l’acord del Ple de la corporació, de data 12 de gener de 2006, relatiu a l’expropiació de la finca de la seva propietat situada al sector del Pla de la Mullera. ............................................... 46 11.- Aprovació definitiva de l’Estudi de detall d’ordenació de volums dels carrers Menéndez Pelayo, núm.48 - Gaudí , núm.71, promogut per Olonam Aseret, SL. ...................................................................... 49

MOCIONS .............................................................................................. 52 12.- Moció que presenta el grup municipal del PSC sobre l’ús del català en el Parlament Europeu.......................................................... 52 13.- Moció que presenta el grup municipal del PSC sobre disciplina urbanística. ......................................................................................... 54

PRECS I PREGUNTES.......................................................................... 61 14.- Precs i preguntes......................................................................... 61

2

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


ÍNDEX D’INTERVENCIONS

Albert Turon Travesa.-M.A.p.T ---------------------------------------------- 64, 73 Alcalde3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 19, 20, 21, 22, 26, 27, 28, 29, 31, 35, 36, 38,

39, 40, 43, 44, 45, 46, 49, 50, 51, 52, 54, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 64, 66, 68, 70, 71, 73, 74, 75, 77

Arseni Garcia Matas.-CiU -------------------------------7, 35, 45, 49, 57, 59, 75 Bernat Costas Castilla.-ERC-AM -8, 11, 19, 27, 36, 46, 50, 52, 56, 60, 71 Carles Aulet Salvador.-CiU---------------------------------------------------- 72, 73 Conxita Rodríguez Cara.-PSC8, 11, 21, 22, 23, 29, 39, 46, 50, 51, 52,

55, 58, 59, 60, 68 Jaume Romaguera Ferrer.-PSC ----------------------------------- 66, 67, 74, 75 Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T8, 11, 20, 28, 38, 42, 43, 44, 46, 50,

52, 56, 65, 77 Sílvia Català Mora.-CiU--------------------------------------------------------- 10, 26

APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR

1.-Aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió ordinària de 30 de març de 2006. 1.ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.1. ACTES DE PLE Expedient.- 3/2006 Tema: Ple ordinari de 30 de març de 2006 Alcalde: comencem, doncs, la sessió ordinària del Ple de 25 de maig. El primer punt de l’ordre del dia és l’aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió ordinària de 30 de març de 2006. Hi ha intervencions? Alguna esmena? No hi ha res a esmenar? Per tant, queda aprovada l’acta per unanimitat. Després que l’alcalde declari oberta la reunió ningú no dedueix esmenes ni observacions a l’Acta del Ple ordinari de 30 de març de 2006 i esdevé aprovada per assentiment, de conformitat amb l’establert per l’article 91 del RD 2568/86, de 28 de novembre.

DESPATX D'OFICI

2.- Despatx d’ofici de 25 de maig de 2006. Alcalde: i passem al segon punt de l’ordre del dia que és el Despatx d’ofici. Sr. Secretari? El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix el següent:

3

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


1. S’informa al Ple sobre l’assistència de l’alcalde a la Comissió Mixta d’Ensenyament formada per les associacions municipalistes i el Departament d’Educació que va tenir lloc el dia 6 d’abril al Departament d’Educació de la Generalitat.

2. Els dies 7, 8 i 9 d’abril Tordera va acollir un nou certamen de la Fira Mercat del Ram. S’agraeix especialment la participació de les empreses locals a la Fira d’enguany, així com la implicació de les entitats tant en la Mostra d’Associacionisme Local com en l’organització de les diferents activitats que van tenir lloc durant els dies del certamen.

3. Es dóna compte al Ple de la reunió mantinguda el dia 18 d’abril entre l’alcalde i el llavors conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà. Durant la reunió es van buscar vies de solució a l’aplicació de la TUA (Tarifa unitària de l’aigua) per als torderencs. Des del nomenament del nou conseller d’aquest àmbit, Francesc Baltasar, l’Alcaldia resta a l’espera de la convocatòria d’una trobada amb el nou responsable per tractar aquest assumpte, així com ajuts econòmics per a noves inversions .

4. Durant la setmana del 19 al 27 d’abril, Tordera va acollir diferents activitats culturals amb motiu de la Diada de Sant Jordi. Es dóna compte al Ple de l’assistència de l’alcalde, la regidora de Cultura i diversos regidors de la corporació a les diferents presentacions de les noves publicacions dels autors torderencs Paquita Fors, Quim Haro, Elena Serra i Joan Colomer. A la vegada, s’informa al Ple que el Concurs Literari Premis Sant Jordi d’enguany, en totes les seves modalitats, ha recollit un total de 181 treballs de torderencs als quals s’agraeix la seva participació i es felicita especialment els guanyadors d’aquesta edició.

5. Es dóna compta al Ple sobre l’assistència de l’alcalde a la Comissió de Seguiment del Pacte Nacional d’Educació, el dia 20 d’abril.

6. S’informa al Plenari sobre la reunió mantinguda entre l’alcalde, la regidora d’Ensenyament i el director de Planificació Educativa de la Generalitat, el dia 21 d’abril, amb la finalitat de fer calendari de les actuacions i construcció de les noves escoles a Tordera.

7. L’Associació La Nostra Dansa va celebrar el dia 23 d’abril el seu 30è aniversari. Es dóna compte al Ple de l’assistència de l’alcalde i la regidora de Cultura al concert de commemoració, a l’hora que es felicita l’entitat per aquest aniversari i se’ls encoratja a seguir endavant treballant per Tordera com ha demostrat fins avui.

8. El passat 26 d’abril l’alcalde, la regidora d’Ensenyament i una representació dels pares dels alumnes i la directora del CEIP La Roureda van assistir a una reunió amb el delegat territorial d’Educació de la Generalitat. La reunió va servir per exposar els terminis de construcció de les noves escoles públiques de Tordera.

9. S’informa al Ple sobre el guardó aconseguit pel programa Bon Dia Menuts de Ràdio Tordera als Premis Ràdio Associació de

4

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


Catalunya. Es felicita i es reconeix els responsables de l’Organisme Autònom Ràdio Tordera i especialment els conductors del programa per aquesta Menció de Qualitat.

10. Es dóna compte al Ple de l’assistència dels regidors a la cloenda del Curs d’Educació Vial que la Policia Local ha impartit a 450 alumnes de les escoles de Tordera. L’acte va tenir lloc el 28 d’abril passat.

11. S’informa al Ple de la visita de l’alcalde i la regidora d’Ensenyament als alumnes de Primària i ESO de l’escola Sant Josep el dia 4 de maig.

12. S’informa al Plenari municipal sobre l’assistència de l’alcalde a la manifestació a favor de la defensa de la llengua i la cultura dels Països Catalans el dia 5 de maig convidat per Acció Cultural del País Valencià.

13. Es dóna compte al Ple de l’assistència de la regidora de Festes a la festa del pubillatge comarcal el dia 6 de maig a Arenys de Mar. Es felicita els actuals hereu i pubilla de Tordera, que van ser escollits primer fadrí i primera dama del Maresme, respectivament. A la vegada, s’agraeix públicament la tasca realitzada pels anteriors representants de Tordera al pubillatge comarcal i per la seva implicació en la representació del municipi arreu.

14. Tordera va celebrar l’ 11 de maig passat la festa local de Sant Ponç. Es fa extensiu l’agraïment de l’Ajuntament de Tordera a la Comissió de Festes per la feina feta i pel bon funcionament dels actes populars que es van organitzar.

15. Es dóna compte al Ple sobre la reunió mantinguda entre l’alcalde i el representant de la Direcció General de Carreteres de l’Estat a Barcelona el 17 de maig passat. Durant la reunió es van tractar diferents qüestions sobre el pas de la N-II pel terme municipal.

16. Es dóna compte al Ple sobre l’assistència de l’alcalde i la regidora de Cultura i Ensenyament a l’acte de presentació de les Jornades Pedagògiques que es van organitzar al Teatre Clavé, el 17 i 18 de maig.

17. Es dóna compte al Ple sobre l’organització de la celebració dels deu anys de la Penya Barcelonista a Tordera el dia 17 de maig al pavelló de la plaça de la Concòrdia. Es felicita l’entitat per aquests 10 anys d’història i se’ls encoratja a seguir endavant amb la tasca realitzada durant els últims anys.

18. Es dóna compte al Ple sobre l’asssistència de l’alcalde a la reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte Nacional d’Educació el dia 18 de maig a Barcelona.

19. S’informa al Ple sobre l’organització a Tordera del Campionat d’Espanya aleví d’hoquei patins els dies 18 al 21 de maig. El guanyador del campionat va ser l’equip local del Club Patí Tordera, motiu pel qual es felicita l’equip campió i a la Junta del Club per la bona feina feta amb la base de l’entitat.

20. El 22 de maig passat, l’alcalde es va reunir amb el director dels Mossos d’Esquadra a la zona per signar un conveni i puntualitzar les

5

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


actuacions de l’Ajuntament i la policia autonòmica en prevenció de robatoris a les cases de Tordera.

21. S’informa al Ple de la reunió mantinguda el dia 23 de maig entre l’alcalde i la regidora d’Ensenyament amb els pares dels alumnes del CEIP La Roureda per exposar els terminis pactats amb el Departament d’Educació de la Generalitat per a la construcció de la nova escola a Sant Pere.

22. S’informa al Ple de l’assistència de l’alcalde i la regidora d’Ensenyament a una trobada amb els alumnes de secundària de l’IES Lluís Companys, el dia 25 de maig.

23. Des del passat 31 de març l’alcalde ha rebut 42 visites particulars i ha assistit a més de 31 reunions convocades des dels diferents àmbits.

COMUNICACIONS

3.- Comunicacions. Alcalde: el següent punt de l’ordre del dia són comunicacions, dues comunicacions que en el mateix Despatx d’Ofici surt i que val la pena explicar: una, la solució que es dóna al tram de N-II que passa per Tordera, l’actual N-II, que fa un temps s’ha pintat una ratlla contínua, des de la rotonda de Can Bertolí fins a la zona més alta de la N-II, passat Tordera Parc i, per tant, no és possible cap tipus de gir a l’esquerra en tota aquesta zona quan s’havia fet això els últims anys. Davant d’alguns accidents, dels informes dels mossos, la Direcció General de Carreteres de l’Estat a través dels representants a Catalunya van decidir que s’havia de pintar una doble contínua i per tant no podien existir aquests girs. Això dóna problemes importants als veïns de la zona, entre ells, tots els veïns de Tordera Parc i es va anar a buscar una solució. En aquests moments es proposa, i ho veureu en un punt de l’ordre del dia, que hi ha una modificació de crèdit. Es proposa una obra mitja, és a dir, que a la zona de Tordera Parc hi hagi una ampliació de la N-II, que es pugui fer una illeta d’acceleració i d’aturada al mig de la N-II, amb visibilitat suficient, i per altra banda l’Ajuntament ha de fer l’obra de variar la sortida de Tordera Parc , que és molt sobtada, i perquè es tracta de fer un canvi de sentit amb un giratori dins de l’espai que està ocupant ara la sortida de Tordera Parc. Aquesta obra està prevista segons el Ministeri el mes de juliol. Això és el que diu el Ministeri. Per això, l’Ajuntament porta avui la modificació de crèdit que ja veurem després, i el projecte ja l’ha fet el propi Ministeri. Per tant, s’entén que aquest estiu es començarà l’obra i després de l’estiu tindrem resolt aquest canvi de sentit que suposarà que alguns veïns de Tordera no hagin de fer quatre, cinc quilòmetres per anar des de casa seva fins al nucli urbà, perquè ara es proposava sortir, anar fins a Terra Brava i girar, i tornar cap a Tordera. Aquests són els acords que vam tenir amb el delegat de l’Estat a Catalunya.

6

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


Per altra banda, també explicar que dilluns ens vam reunir amb el director general dels mossos, el Sr. Martorell, amb dues intencions: una, signar un conveni per tal que la Policia Local tingui connexió directa amb els mossos d’esquadra a través de via internet, de connexions internes entre policies, i l’altra per reforçar la vigilància que ja tenim i que estem actuant en totes les entrades d’urbanitzacions amb patrulles, amb la voluntat que aquests robatoris que s’estan produint a molts llocs de Catalunya, i que s’estan produint amb una insistència i amb una freqüència molt sovint, és a dir, dia a dia, i a més a més a la comarca de la Selva també s’està provocant amb molta més insistència que al nostre municipi, que tot i que hi ha hagut alguns robatoris sortosament no han estat de la intensitat i de la freqüència d’altres llocs, doncs que això es pugui preveure abans que passi. Ja fa dies que s’estan fent patrulles a l’entrada d’urbanitzacions, de sorpresa, i es demana documentació als veïns que entren. Si se’ls coneix, se’ls deixa passar i , sinó, se’ls demana documentació i, si cal, se’ls fa una revisió. Això és el que vam estar parlant amb ells i tot i que ja s’ha començat a fer, s’aplicarà durant els propers dies perquè hi hagi notorietat de l’existència de Policia al municipi, perquè ens estalviem aquestes situacions que es poden complicar.

TEMES ORDINARIS

4.- Aprovació de l’expedient núm. 1/2006 de modificació de la plantilla de personal de l’Ajuntament de Tordera. 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.6.1.PLANTILLES, REGLAMENTS, CONVENIS I CALENDARI LABORAL Alcalde: dit això, passaríem al quart punt de l’ordre del dia que és tema ordinari. És l’aprovació de l’expedient núm. 1/2006 de modificació de la plantilla de personal de l’Ajuntament de Tordera. El regidor de Recursos Humans té la paraula. Arseni Garcia Matas.-CiU: durant el 2005 es va inaugurar l’equipament del pavelló poliesportiu. Es va calcular la utilització del pavelló per la demanda que hi havia en aquell moment i semblava que dues places de conserge podrien cobrir tota l’ocupació que hi havia de la demanda del pavelló. Això ha estat així fins l’any passat, però en poder disposar d’un equipament com aquest ha portat que la utilització hagi crescut molt i això ha provocat que hi ha hagut també gent que està demanant el pavelló, i l’Àrea de Serveis Personals reclama una tercera plaça de conserge per poder fer més ocupació d’un equipament que entenem que és bo que s’ocupi. Per tant, el que portem avui és la dotació econòmica i sobretot la creació de la plaça d’un tercer conserge, en règim laboral, i amb el 100% d’ocupació.

7

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


Alcalde: Intervencions? En Bernat Costas per ERC? Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: gràcies, bon vespre. Intervenir per manifestar simplement l’acord d’Esquerra en aquest punt de l’ordre del dia. Alcalde: per part del M.A.p.T , el Sr. Josep Alsina.... Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: sí, gràcies. D’acord amb el que s’explica en la proposta d’acord veiem que aquesta ampliació de la plantilla, amb un conserge més en el pavelló municipal, la veritat és que tret de l’explicació que se’ns ha fet ara no està justificada amb necessitats, amb demandes que hi ha hagut de més utilització del pavelló, ni tampoc s’explica el perquè cal una tercera persona que realitzi aquestes tasques. Per altra banda, tampoc veiem que es motiva el perquè aquesta tercera persona o aquest tercer conserge ha de tenir una dedicació al cent per cent. No se’ns justifica ni se’ns motiva. Vist els decrets que s’han dictat fins ara que si bé és cert que s’ha contractat per substitució, ja s’ha contractat una persona per ocupar una plaça de conserge en substitució d’una vacant que s’ha produït per baixa. Això ens fa témer que com va passar amb els anteriors casos, realment aquestes places no es cobreixin amb un concurs, sinó que es cobreixin simplement amb una contractació directa. Per tant, com que no està justificada aquesta necessitat, tot i que es veu que el pavelló té una bona utilització i ens alegrem que un equipament municipal s’utilitzi pels usuaris i pels ciutadans de Tordera de la forma que s’està utilitzant, tot i així, el nostre vot en aquest cas donada la manca de motivació que he dit serà d’abstenció. Per part del Partit Socialista, la Sra. Conxita Rodríguez.... Conxita Rodríguez Cara.-PSC: gràcies. Bona nit. El nostre vot serà favorable. Entenem que el tema de la plantilla és un tema que pertany al govern i per tant si es creu que hi ha una necessitat, nosaltres no ho hem de posar en dubte; en tot cas, el temps ens dirà si és així o no, però sí que coincidim amb el regidor amb què realment continua havent-hi sempre les contractacions que es fan per l’Ajuntament a dit per raons de màxima urgència i mai es cobreixen de la manera com s’han de fer. En aquest cas concret recordo que inclús també ho vam comentar a la Comissió Informativa que vam demanar sobretot que es tingués en compte fer les coses correctament. Ara ja parlem que es fa la consignació perquè sigui efectiva en data 1 de juliol. Això automàticament comporta que no tindrem temps de fer la contractació com cal i tornarem estar amb la mateixa dinàmica que es ve seguint sempre.

8

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


Alcalde: una explicació breu per part meva. Dues qüestions que s’han comentat: és necessari un altre conserge al pavelló perquè el conveni amb els treballadors no permet fer hores extres i la demanda d’ocupació del pavelló és diària entre setmana i és els caps de setmana que es demana que hi hagi obertura del pavelló, amb la qual cosa ens passem sobradament de les 70 hores que fan els conserges actuals. Es evident que si no calgués no faríem aquesta proposta. Per una banda és això, i per l’altra que tots dos tenen unes vacacions d’un mes i el pavelló només es tanca quinze dies per fer manteniment i les entitats que estan utilitzant el pavelló ens estan demanant sovint poder fer estatges per Setmana Santa, per l’estiu i això vol dir que tenim la necessitat de cobrir-la amb aquesta tercera plaça. I aquesta és la justificació, que més que una justificació és una necessitat. Ha vingut proposat per la regidoria d’Esports i Serveis Personals i el conveni dels treballadors no permet fer més hores que les que es permeten. Són tots els dies de la setmana i també els mesos de festa i és evident que els treballadors tenen cinc dies de feina i dos de festa, i això no es pot complir en el cas del pavelló. Quant als calendaris de convocatòria de places.... Saben de sobres que el que hem anat fent els últims mesos ha estat convocar totes les places de l’Ajuntament que estaven sense convocar i evidentment estem creant la plaça amb la voluntat de convocar les tres places. En aquests moments estan ocupades amb un tipus de contractació per urgència amb la inauguració del pavelló, però la voluntat, i s’ha anat demostrant al llarg dels mesos, la voluntat de l’Ajuntament es convocar totes les places que estan vacants i totes les places que han estat ocupades d’una manera provisional i convertir-les en places amb propietat de cadascun dels treballadors de l’Ajuntament. Això és un calendari extens perquè hi ha molta feina per fer, i això s’ha dit en el Plenari alguna vegada, que aquestes tres places es convocaran públicament. I havent-hi vots diferents anunciats quedaria aprovat per quinze vots a favor i dues abstencions.

ACORD Identificació de l’expedient: Modificació de la plantilla núm. 1/2006 de l’Ajuntament de Tordera Fets: 1. La plantilla del personal de l’Ajuntament va ser aprovada juntament amb

el pressupost de la corporació de l’exercici 2006 en sessió plenària del dia 12 de gener de 2006.

2. Escau modificar la plantilla als efectes d’estructurar els diversos serveis que es presten en el pavelló poliesportiu municipal situat a l’av. dels Països Catalans.

3. L’interventor ha emès un informe que acredita la consignació suficient per atendre aquesta modificació.

9

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


Fonaments de dret: - Article 27.1 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el

Reglament del personal al servei de les entitats locals. Estableix que la plantilla es pot modificar amb posterioritat a l’aprovació del pressupost durant l’any de la seva vigència.

- Article 283 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, sobre aprovació de les plantilles i les relacions de llocs de treball.

Realitzats les anàlisi i avaluacions conseqüents, emesos els informes de Secretaria i Intervenció, el Ple de la corporació, per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU ; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, David Grimal Verdura, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM, i l’abstenció dels senyors Josep Alsina Romaguera i Albert Turon Travesa, del M.A.p.T

ACORDA: PRIMER.- Aprovar la modificació de la plantilla de personal laboral que s’insereix a l’annex i que afecta l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Tordera. SEGON.- Publicar la modificació de la plantilla aprovada en el Butlletí Oficial de la Província i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el que preveu l’article 28.2 del Decret 214/1990, i trametre còpia a l’Administració de l’Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

ANNEX Número Classe Tipus Grup Dedic. actual Crear

1 conserge laboral E 100% 1

5.- Proposta d’acord per tal de delegar en la Diputació de Barcelona les funcions de gestió i/o recaptació dels tributs i altres ingressos de dret públic locals. 2. HISENDA 2.3.4.3.EXPEDIENTS FALLITS, BAIXES Alcalde: passem al cinquè punt de l’ordre del dia que és la proposta d’acord per tal de delegar en la Diputació de Barcelona les funcions de gestió i/o recaptació dels tributs i altres ingressos de dret públics locals. La regidora d’Hisenda té la paraula. Sílvia Català Mora.-CiU: resumint el que diu la proposta, es tracta de modificar l’actual conveni que tenim amb Diputació per adequar-ho a les normatives internes de l’Organisme de Gestió Tributària. Així doncs,

10

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


passaríem a l’aprovació d’un nou conveni proposat per Diputació que afecta a tots els ajuntaments que tenim delegada la gestió tributària. Només en aquest nou conveni s’afegiria la gestió de baixes i fallits que es tramitaran directament també des de l’Organisme de Gestió Tributària. Alcalde: gràcies. Intervencions per part d’ERC? Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: per manifestar el suport d’ERC en aquest punt de l’ordre del dia. En diferents vegades en aquesta legislatura hem anat transferint la gestió de la competència de recaptació i altres competències vinculades a l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona. Entenem que realitza una bona feina i que l’avantatge de fer que un organisme d’abast territorial molt més ampli executi aquestes competències per economia d’escales, però també per propi funcionament de gestions, és molt més pràctic. En tot cas, agrairíem que se’ns aclarís una qüestió i és que Des de quin moment serà efectiva aquesta delegació de competències? És a dir, si en el moment en què es notifica això a la Diputació, i aquesta accepta la delegació de competències, ja serà vigent, o ,en tot cas, cal esperar un nou exercici fiscal perquè això sigui vigent. I més enllà de pregar l’aclariment d’aquesta qüestió, el vot d’ERC serà favorable. Alcalde: gràcies. Per part del M.A.p.T ... Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: fins ara nosaltres hem aprovat les delegacions que s’han fet a la Diputació i amb aquesta farem el mateix. Ho aprovarem. Alcalde: d’acord, gràcies. Per part del PSC? Conxita Rodríguez Cara.-PSC: també per manifestar el nostre vot favorable perquè com hem fet en altres ocasions creiem que la gestió que fa la Diputació és correcta i en aquest sentit no hi ha cap problema. Alcalde: gràcies. Si m’equivoco, que em rectifiqui l’interventor. Entenc que serà efectiu a partir de la signatura del conveni, després de l’aprovació pel Ple. Per tant, quedaria aprovat per unanimitat del Ple.

ACORD

El Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, preveu a l’article 7 que les entitats locals podran delegar en altres entitats locals en quin territori estiguin integrades les facultats de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic que els corresponguin.

11

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


La delegació s’ha d’aprovar mitjançant acord del Ple de la corporació, que haurà de fixar l’abast i contingut de la delegació.

A l’empara de la previsió legal, aquest Ajuntament considera oportú delegar en la Diputació de Barcelona les facultats de gestió i recaptació dels ingressos de dret públic que en la part resolutiva d’aquest dictamen, s’enumeren.

D’altra banda, amb anterioritat a la present data, l’Ajuntament ha delegat altres facultats de gestió dels ingressos locals mitjançant l’adopció dels corresponents acords plenaris.

La regulació de l’exercici de les funcions delegades en l’àmbit de la gestió, la inspecció i la recaptació dels ingressos locals, s’ha complementat i perfeccionat per la Llei 50/1998, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, aclarint que són delegables les facultats de gestió, liquidació, inspecció i recaptació de la totalitat dels ingressos de dret públic, tinguin o no naturalesa tributaria.

L’efectivitat de les relacions diàries entre la Diputació i l’Ajuntament, així com entre aquestes entitats i els ciutadans interessats, han palesat en ocasions, la conveniència de disposar d’un acord plenari global, comprensiu de totes les funcions delegades, en ordre a acreditar amb suficient claredat la competència dels òrgans actuants.

Aquesta constatació i la importància que per al procediment tributari té la seguretat que l’òrgan actuant és el competent, aconsellen la major clarificació possible pel que fa referència a l’abast de les funcions concretes que s’exerceixen per l’Ens delegat.

Davant les consideracions precedents, es creu procedent delegar les competències de gestió i recaptació de determinats ingressos i alhora confirmar, ratificar i modificar la delegació de funcions aprovada per l'Ajuntament amb anterioritat a aquesta data, completant i concretant en allò que calgui els acords anteriors. En virtut de l’exposat, el Ple de la corporació, per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, David Grimal Verdura, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, dels senyors Josep Alsina Romaguera i Albert Turon Travesa, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

ACORDA:

12

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


PRIMER.- Delegar en la Diputació de Barcelona, a l'empara del que preveu l’article 93.3 de la Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals, aprovada pel Ple de la Diputació de Barcelona, en data 22 de desembre del 2005, i publicada en el BOP núm. 48, de data 25 de febrer del 2006, el següent:

- L’aprovació de baixes per crèdits incobrables, tant sigui per domicili desconegut, insolvència o prescripció, amb relació a tots els ingressos de dret públic respecte dels quals la Diputació de Barcelona ha assumit, o pugui assumir en el futur, la recaptació en via de constrenyiment (ingressos directes –incloses les multes de trànsit- i ingressos per rebut).

SEGON.- Modificar l’abast de la delegació efectuada a la Diputació de Barcelona, respecte a les funcions de recaptació i gestió de les quotes d’urbanització i de les quotes de manteniment girades pels ECU, les funciones delegades de les quals són:

- Notificació de la provisió de constrenyiment. - Recaptació dels deutes en període executiu. - Liquidació d’interessos de demora. - Resolució dels expedients de devolució d’ingressos indeguts. - Resolució dels recursos que s’interposin contra els actes

anteriors. - Qualsevol altre acte necessari per a l’efectivitat dels anteriors.

TERCER.- Clarificar l’abast de la delegació efectuada a la Diputació de Barcelona, respecte a les funcions de recaptació i gestió de la Ordenança reguladora de quantia de les sanciones en matèria d’infraccions de trànsit, en el sentit d’entendre que aquestes funcions ja han estat objecte de delegació específica per acord plenari de data 26 de setembre de 1991. QUART.- Modificar l’abast de la delegació efectuada a la Diputació de Barcelona, mitjançant anteriors acords plenaris que, a aquests efectes, s’hauran d’entendre modificats, de les funcions de recaptació dels tributs i altres ingressos de dret públic municipals en els sentit que s’especifica seguidament: En tots aquells tributs i altres ingressos de dret públic municipals respecte dels quals s’hagi delegat en la Diputació de Barcelona únicament les funcions de recaptació en via executiva, correspondrà en tot cas a l’Ajuntament la competència de dictar la provisió de constrenyiment, iniciant-se les actuacions de les funcions delegades amb la notificació del corresponent títol executiu dictat per l’òrgan municipal competent.

13

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


CINQUÈ.- Com a conseqüència dels acords de delegació anteriorment adoptats i de les clarificacions efectuades en els punts anteriors, les funcions de gestió, liquidació i recaptació delegades a la Diputació de Barcelona queden especificades tal com segueix:

I.- Impost sobre béns immobles

• Concessió i denegació d’exempcions i bonificacions.

• Realització de liquidacions per determinar els deutes tributaris.

• Elaboració i emissió de padrons i documents cobratoris.

• Pràctica de notificacions col·lectives en valors-rebut i notificacions individuals en les liquidacions per ingrés directe.

• Dictar la provisió de constrenyiment.

• Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu.

• Liquidació d’interessos de demora.

• Resolució dels expedients de devolució d’ingressos indeguts.

• Resolució dels recursos que s’interposin contra el actes anteriors.

• Qualsevol altre acte necessari per a l’efectivitat dels anteriors.

II.- Impost sobre activitats econòmiques





• Revisió de les autoliquidacions presentades.






14

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


• Realització de les funcions d’inspecció de l'Impost sobre activitats

econòmiques.

• Actuacions d’informació i assistència als contribuents.

• Tramitació i resolució d’expedients sancionadors resultants d’aquestes tasques.


III.- Impost sobre vehicles de tracció mecànica











IV.- Impost sobre increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana

• Concessió i denegació de beneficis fiscals

• Revisió de les autoliquidacions presentades

• Realització de liquidacions, provisionals, complementàries i definitives, per determinar els deutes tributaris.

• Expedició de documents cobratoris

• Pràctica de notificacions de les liquidacions

• Recaptació dels deutes, en període voluntari i executiu

• Dictar la provisió de constrenyiment, quan la recaptació voluntària s’hagi realitzat per l’ORGT

• Liquidació d’interessos de demora i recàrrecs d’extemporaneïtat

15

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


• Resolució dels expedients de devolució d’ingressos indeguts

• Qualificació de les infraccions i imposició de sancions tributàries

• Realització d’actuacions de comprovació i investigació en matèria tributària i pràctica de les liquidacions tributàries que en resultin

• Resolució dels recursos que s’interposin contra els actes anteriors

• Actuacions d’informació i assistència als contribuents

• Qualsevol altre acte necessari per a l’efectivitat dels anteriors

V.- Contribucions especials

• Notificació de les liquidacions practicades per l'Ajuntament.







VI.- Taxes per recollida, tractament i eliminació d’escombreries, cementiri, entrada de vehicles a través de les voreres i reserves de via pública pera a aparcaments exclusiu.

Les funcions que en relació a la gestió/recaptació de taxes es deleguen són:









16

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís




VII – Taxa per utilització privativa o aprofitaments especials constituïts en el sòl, subsòl o volada de les vies públiques municipals, a favor d’empreses explotadores de serveis de subministraments que resultin d’interès general, l’import de la qual consistirà en l’1,5 per 100 dels ingressos bruts procedents de la facturació que obtinguin anualment en cada terme municipal les referides empreses.

• Concessió i denegació de beneficis fiscals

• Revisió de les autoliquidacions presentades

• Realització de liquidacions, provisionals, complementàries i definitives, per determinar els deutes tributaris.

• Expedició de documents cobratoris

• Pràctica de notificacions de les liquidacions

• Recaptació dels deutes, en període voluntari i executiu

• Dictar la provisió de constrenyiment, quan la recaptació voluntària s’hagi realitzat per l’ORGT

• Liquidació d’interessos de demora i recàrrecs d’extemporaneïtat

• Resolució dels expedients de devolució d’ingressos indeguts

• Qualificació de les infraccions i imposició de sancions tributàries

• Realització d’actuacions de comprovació i investigació en matèria tributària i pràctica de les liquidacions tributàries que en resultin

• Resolució dels recursos que s’interposin contra els actes anteriors

• Actuacions d’informació i assistència als contribuents

• Qualsevol altre acte necessari per a l’efectivitat dels anteriors

VIII.- Quotes d'urbanització i quotes urbanístiques girades pels ECU

• Notificació de la provisió de constrenyiment.

• Recaptació dels deutes en període executiu.




17

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís



IX.- Altres ingressos tant tributaris com no tributaris que l’Ajuntament pugui liquidar:

Les funcions que en relació a la recaptació d’altres ingressos es deleguen són:

• Notificació de la provisió de constrenyiment.

• Recaptació dels deutes en període executiu.




• Qualsevol altre acte necessari per a l’efectivitat dels anteriors. SISÈ.- L'Ajuntament podrà convenir amb l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, la realització d’actuacions de recaptació procedents amb subjecció als criteris emanats per la Junta de Govern de l'ORGT.

SETÈ.- La durada o termini per al qual s’acorda la present delegació de funcions s’estableix en un període de dos anys, prorrogable per reconducció tàcita d’any en any, la qual es produirà, llevat que qualsevol d’ambdues administracions acordin deixar sense efecte l'esmentada delegació, el que haurà de notificar-se en un termini no inferior a sis mesos abans del cessament.

VUITÈ.- L'Ajuntament podrà emanar instruccions tècniques de caràcter general i recavar, en qualsevol moment informació sobre la gestió, en els terminis previstos a l’article 27 i concordants de la Llei 7/85, de dos d’abril, reguladora de les bases de règim local.

NOVÈ.- Per a la realització i execució de les funcions delegades, la Diputació de Barcelona s’atendrà a l’ordenament local, així com a la normativa interna dictada per aquesta, en virtut del que preveu l’article 7.3 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març i de les seves pròpies facultats d’autoorganització per a la gestió dels serveis atribuïts.

DESÈ- Facultar a l’alcalde per a la seva signatura.

ONCÈ.- El present acord haurà de notificar-se a la Diputació de Barcelona, als efectes que, per la seva part, es procedeixi a l’acceptació de la delegació conferida.

18

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


6 i 8.- Aprovació de la proposta de conveni de delegació en l’Ajuntament de Palafolls del projecte d’obres d’instal·lació elèctrica en baixa tensió de l’enllumenat públic de la urbanització del Mas Reixac i aprovació provisional d’imposició i ordenació de contribucions especials per al finançament de les obres d’instal·lació elèctrica en baixa tensió de l’enllumenat públic de la urbanització del Mas Reixac (*). 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.3.4.CONVENIS 2. HISENDA 2.4.3. CONTRIBUCIONS ESPECIALS Alcalde: passem al següent punt que és l’aprovació de la proposta de conveni de delegació en l’Ajuntament de Palafolls del projecte d’obres d’instal·lació elèctrica en baixa tensió de l’enllumenat públic de la urbanització del Mas Reixac. Si els regidors ho creuen oportú, podríem tractar conjuntament aquest punt sisè i el vuitè que és l’aprovació provisional d’imposició i ordenació de les contribucions especials perquè es tracta del mateix. Molt breument una explicació. L’Ajuntament de Palafolls i l’Ajuntament de Tordera compartim territori a la urbanització del Mas Reixac. El terme municipal majoritari és Palafolls. Es fa una proposta d’enllumenat públic de baixa tensió a tota la urbanització i evidentment és l’Ajuntament de Palafolls qui té més territori i fa la proposta de projecte. Pactem amb l’Ajuntament de Palafolls que faríem tota la urbanització, perquè, sinó, quedaria un tros molt petit que és Tordera sense fer i el que fem és signar un conveni amb l’Ajuntament de Palafolls i aplicar exactament el mateix coeficient de contribucions especials, és a dir, Palafolls proposa 75,25 i Tordera evidentment també proposem 75,25 perquè sigui unitari. Es tracta d’això. ERC té la paraula per si volen intervenir. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: gràcies. En primer lloc per mostrar la conformitat en el fons del projecte, és a dir, amb l’arranjament i la solució als problemes d’enllumenat del Mas Reixac. A més, entenem que el fet de realitzar-ho a través d’un conveni entre els dos ajuntaments i per tant amb dos parts del Mas Reixac dels dos termes municipals alhora és la millor manera de fer-ho i amb igualtat de condicions dels ciutadans dels dos municipis. En tot cas, ens agradaria matisar un parell de qüestions de procediment: entenem que la finalitat de signar un conveni és assumir els compromisos mutus al voltat d’aquest projecte. Essent així, entenem que el més lògic i coherent hauria estat aprovar un conveni, signar un conveni, abans de començar tota la tramitació, és a dir, quan els dos ajuntaments han aprovat el projecte, un definitivament i l’altre inicialment, i per tant ja se’n deriven conseqüències per part d’ambdós ajuntaments, home, ja està bé que s’aprovi, però entenem que s’hauria hagut de fer abans.

19

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


Respecte el mateix conveni ens preocupa alguna qüestió: queden molt regulades i detallades les obligacions que afecten a l’Ajuntament de Tordera, però també entenem que s’haurien d’haver regulat i detallat més les obligacions que afecten, com deia bé l’alcalde és majoritari amb aquesta situació, a l’Ajuntament de Palafolls per dos motius: el primer, òbviament perquè se li traspassa la feina i també se li traspassa els diners dels contribuents del terme municipal de Tordera, però òbviament i amb coneixement sobre el territori tots sabem que en el fons la gran majoria dels ciutadans de la banda de Palafolls de la urbanització del Mas Reixac són ciutadans que fan vida a Tordera, tot i que fiscalment no puguin ser-ho, a la pràctica són ciutadans de Tordera i per tant entenem que caldria detallar més les obligacions a les que se sotmet l’Ajuntament de Palafolls. Creiem que valdria la pena incloure en el conveni la creació d’una comissió de seguiment del propi conveni amb un representant, o els que calguin, politics i tècnics de l’Ajuntament de Tordera i de l’Ajuntament de Palafolls per poder resoldre qualsevol incidència que es produeixi en el marc del mateix conveni. Entenem que si està regulat, facilita el funcionament. I, a banda d’això, voldríem fer esment a una altra qüestió del procediment: òbviament és perfectament legal però entenem que no és massa normal que aprovem les contribucions especials abans que estigui aprovat definitivament el projecte, perquè ens podríem trobar que hi haguessin al·legacions al projecte, que el projecte es modifiqués i per tant que s’hagués de prendre l’acord de modificar les pròpies contribucions especials. En aquest sentit, posar de manifest que tot i estar absolutament d’acord amb el fons, creiem que s’hauria hagut de treballar molt més la forma i especialment els temps amb què s’ha fet cadascun dels passos d’aquest projecte. Atenent aquestes qüestions i per les motivacions que he expressat d’ordre pràctic, el vot d’Esquerra Republicana serà d’abstenció en aquests dos punts de l’ordre del dia. Alcalde: gràcies. Per part del M.A.p.T ... Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: gràcies. En primer lloc afegir-nos al que ha assenyalat Esquerra Republicana respecte a la manca de detall i de concreció de les obligacions que hauria d’assumir l’Ajuntament de Palafolls en aquest conveni que el mateix Ajuntament de Palafolls proposa que sigui l’Ajuntament de Tordera. En aquest cas, entenem que les obligacions d’ambdues parts, dels dos ajuntaments, haurien d’estar regulades en el conveni i no només les obligacions d’un dels dos ajuntaments. En segon lloc, una qüestió de forma però que creiem força important que no sé a qui pertocava, si a l’Ajuntament de Palafolls o l’Ajuntament de Tordera, però en qualsevol cas estem parlant d’imposar unes contribucions especials que més o menys a terme mig per parcel·la suposarà uns 1000

20

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


euros per contribució de cada titular de parcel·la o propietari al Mas Reixac i, segons el que coneixem, molts dels titulars de parcel·les del Mas Reixac desconeixen ara per ara que es veuran obligats a pagar aquestes contribucions. En aquest cas, entenem que un procediment correcte hagués estat informar al veïnat, a la urbanització, als titulars de parcel·les que es pretenia realitzar aquest projecte i alhora de la importància econòmica que tindria assumir el cost d’aquestes obres. I en tercer lloc vull destacar un fet que ens sembla important i que no s’ha tingut en compte: que la urbanització del Mas Reixac, tant la part que pertany a Tordera com la que pertany a Palafolls, està qualificada com a sòl urbà pel planejament anterior que ja hi havia, que en el seu dia els tècnics municipals del propi Ajuntament haurien signat les corresponents actes recepcionant les obres d’urbanització, entre les obres d’urbanització hi hauria d’haver l’enllumenat públic, i el que no entenem és que relativament aquesta recepció de les obres hem calculat que s’haurien d’haver fet uns vint, vint-i-cinc anys. El que no entenem és que amb aquest curt pas del temps ja s’hagin de fer unes obres de la magnitud que aquí es proposa, perquè entenem que el cost econòmic que tenen les obres denota que gairebé és una substitució total de l’enllumenat públic que ara per ara hi ha a la urbanització del Mas Reixac. Una altra cosa és que no veiem la necessitat de substituir l’enllumenat. Això és una altra qüestió que sí que aquí posem damunt la taula que és una problemàtica existent a la urbanització i que s’hi ha de posar solució. Però vist que entenem que el procediment que s’ha seguit no ha estat el correcte, enteníem que en primer lloc s’havia d’haver donat una informació transparent i posar en coneixement del que es pensava fer als propietaris d’aquesta urbanització i, en segon lloc, el conveni que se’ns proposa ara per ara entenem que és insuficient, el nostre vot serà contrari. Alcalde: molt bé. Per part del PSC? Conxita Rodríguez Cara.-PSC: gràcies. Quant el tema de l’enllumenat, coincidim en alguns aspectes amb el que ha dit en Pitu Alsina. Per una banda, considerem lògic que donat que és una urbanització que la part més important pertany a Palafolls i després una sèrie de carrers pertanyen a Tordera, que es faci un projecte conjunt i que per tant hi hagi un conveni entre els dos ajuntaments, perquè això evidentment entenem que ha de suposar a priori un abaratiment dels costos per les dues parts. En qualsevol cas, hi ha unes qüestions que també ens agradaria ressaltar. Tal com s’ha dit, la urbanització del Mas Reixac és sòl urbà. Com en altres zones de Tordera el que nosaltres hem vist és que amb la proposta d’imposició i d’ordenació de contribucions especials no es fa un tractament igualitari a tots els veïns de Tordera i poso tres exemples: veïnat de Fibracolor, les obres, l’Ajuntament paga el 100%; obres del centre vila, es

21

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


fan obres en les mateixes condicions i si no recordo malament l’Ajuntament paga el 35%; Mas Reixac, Per quina raó l’Ajuntament paga el 25% i els veïns el 75%?. No sembla que sigui un repartiment just. Evidentment sempre hem intentant que el tractament fos el mateix per a tots els ciutadans de Tordera i en aquest cas estem veien que això no és així. Llavors, en aquest sentit no hi podem estar d’acord. Per altra banda, també ens agradaria que ens aclarissin, ja que hi ha una queixa per part d’un sector molt concret de veïns que no estan dins de la urbanització els quals han reclamat en reiterades ocasions que se’ls posés un parell de punts de llum, i jo inclús havia parlat personalment amb l’Ajuntament de Palafolls, i posteriorment amb el regidor Aulet, per dir que tenien la confirmació i que per tant es podria fer extensiu a aquest grup de cases que quan arriba l’hivern queda totalment fosc. No he pogut veure, perquè no he vist el projecte, si s’ha enquibit també aquest grup de cases en el projecte. En cas que no hagi estat així, sí que demanaria expressament que es tingués en consideració, perquè és una reivindicació dels veïns de fa molt de temps. Alcalde: el seu vot? Conxita Rodríguez Cara.-PSC: contrari. Alcalde: bé. Primera qüestió important: els temes de procediment no són dels polítics, sinó dels tècnics. Si hi ha hagut algun error de procediment no són els qui estan al Plenari sinó els qui han fet el procediment, que són absolutament tècnics. Segona qüestió important: estem parlant d’un terme municipal molt petit a la urbanització del Mas Reixac i hem entès i per això hem actuat d’aquesta manera que valia la pena que tota la càrrega de l’obra d’urbanització anés a càrrec de l’Ajuntament de Palafolls i nosaltres col·laboréssim, col·laboréssim de la manera que hem proposat, i signéssim un conveni amb ells amb les obligacions de l’Ajuntament de Tordera que si voleu són moltes, però en definitiva són les que toquen, amb un projecte general. Per altra banda, a la proposta que feia el regidor Bernat Costas de crear una comissió, aquest tema l’estan portant directament els dos tècnics, entre l’enginyer de l’Ajuntament de Tordera i l’enginyer de l’Ajuntament de Palafolls, i entenem que aquesta és comissió suficient. Es va arribar a l’acord de fer aquesta urbanització amb els dos alcaldes, en Valentí Agustí i jo, perquè ells ho proposaven i enteníem que si no fèiem el canvi d’enllumenat els perjudicats eren la totalitat dels veïns de Tordera i de Palafolls, de tota la urbanització, i que valia la pena fer-ho. Quant el tema de les contribucions especials. En aquest cas, posem 75% i 25% que és la proposta que fa l’Ajuntament de Palafolls, però també és veritat que fa sis anys que es va fer la pavimentació i encintat de totes les voreres de la urbanització, que Palafolls va cobrar contribucions especials i

22

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


que l’Ajuntament de Tordera va pagar el 100% de l’obra. És per això que aquesta vegada, i tenint en compte que en una anterior ocasió al veí no se li va girar cap tipus de contribució especial, acceptem el que proposa l’Ajuntament de Palafolls perquè entenem que l’obra que es va fer en el seu moment de millora, perquè la urbanització és cert que malgrat estigui recepcionada fa vint-i-cinc anys té moltes mancances, fa sis anys concretament es va fer tota l’obra d’asfalt de la urbanització, si ho recorden, que ho va proposar Palafolls i que Tordera la va fer també, però no va passar contribució especial, amb la qual cosa enteníem que compensava aquesta contribució superior en un 10% a altres contribucions que s’han cobrat al municipi, però que també havíem actuat en aquella ocasió a aportació zero dels veïns i això enteníem que compensava. I aquestes serien les respostes a les intervencions. Entenem que és veritat, que quan es va recepcionar la urbanització en aquell moment suposo que no es va tenir en compte pels tècnics que van fer la recepció de la urbanització i és evident que té mancances i això ho veiem tots vint-i-cinc anys després, vint anys quan es va fer el paviment i vint-i-cinc/vint-i-sis després quan s’ha de fer la reforma d’enllumenat que entenem que amb aquesta obra quedaria definitivament reformada, doncs cal fer-ho, i si cal fer-ho ens veiem obligats a proposta de l’Ajuntament de Palafolls, insisteixo, a deixar la urbanització en condicions definitivament. Entenc que amb aquest canvi d’enllumenat que era un problema greu que teníem quedarà resolt. Per altra banda, recollim el prec de la regidora Conxita Rodríguez quant a aquests punts de llum que la veritat no recordo si estan en el projecte. Vist els diferents vots que han fet els grups municipals, quedaria aprovat per nou vots a favor, set en contra i una abstenció, els dos punts: el sisè i el vuitè. M’estan apuntant que són les cases de Sant Jaume i que sí que hi són al projecte. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: d’acord.

ACORD núm. 6 Fets:

1. En data 6 de setembre de 2005, l’Ajuntament de Palafolls va aprovar inicialment el projecte d’instal·lació elèctrica en baixa tensió de l’enllumenat públic de la urbanització del Mas Reixac, i , en no presentar-se al·legacions, fou aprovat definitivament mitjançant Decret d’Alcaldia 1477/2005, de data 24 d’octubre de 2005.

2. L’Ajuntament de Tordera, per acord de la Junta de Govern Local, de data 4 de maig de 2006, va aprovar inicialment aquest projecte, el qual també afecta a diversos carrers del nostre terme municipal.

23

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


3. A fi de poder iniciar-se aquestes obres, i poder garantir la seva

correcta execució i el seu finançament, escau subscriure un conveni entre les dues corporacions municipals .

Fonaments de Dret:

- Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. - Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós

de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. - Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les

administracions públiques i del procediment administratiu comú, en matèria de col·laboració i coordinació interadministrativa,

El Ple de la corporació, per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora de CiU; els vots en contra dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, David Grimal Verdura, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, dels senyors Josep Alsina Romaguera i Albert Turon Travesa, del M.A.p.T i l’abstenció del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

ACORDA: PRIMER.- Aprovar la proposta de conveni a subscriure entre l’Ajuntament de Tordera i l’Ajuntament de Palafolls per tal que aquest executi per delegació el projecte d’instal·lació elèctrica en baixa tensió, de l’enllumenat públic de la urbanització del Mas Reixac, el qual s’insereix en forma annexa a aquesta acta. SEGON.- Autoritzar l’alcalde-president per tal que pugui atorgar tots els actes d’execució, subsanació, rectificació i ampliació, que siguin necessaris per al degut compliment dels mateixos. TERCER.- Donar trasllat de la resolució presa a l’Ajuntament de Palafolls per al seu coneixement i efectes.

ACORD núm. 8 Per Provisió de l’Alcaldia de data 8 de maig de 2006, es va resoldre iniciar l’expedient de contribucions especials per al finançament de les obres d’instal·lació elèctrica en baixa tensió de l’enllumenat públic de la urbanització del Mas Reixac, Vist l’informe emès pels Serveis Tècnics Municipals, del secretari i interventor de la corporació, D’acord amb l’article 15.1 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, correspon a les entitats locals acordar la imposició dels seus tributs propis. Concretament pel que fa a les contribucions especials, l’article 34.1 de la mateixa LHL

24

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


preveu que l’exacció de les contribucions especials precisarà l’adopció prèvia de l’acord d’imposició en cada cas concret, De conformitat amb el que es preveu en els articles 22.2.e) i 47.1) de la LBRL 7/1985, text consolidat després de les modificacions introduïdes per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del Govern local, El ple de la corporació, per majoria simple del nombre de regidors presents, per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora de CiU; els vots en contra dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, David Grimal Verdura, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, dels senyors Josep Alsina Romaguera i Albert Turon Travesa, del M.A.p.T, i l’abstenció del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

ACORDA: PRIMER.- Aprovar provisionalment la imposició i ordenació contribucions especials com a conseqüència de les obres de: “Projecte d’instal·lació elèctrica en baixa tensió per enllumenat públic de la urbanització Mas Reixac”. SEGON.- El cost previst de les obres queda descrit en el quadre següent:

Concepte Total projecte Cont. Espec. Aportac. MpalEnllumenat Urb. Mas Reixac (sector Tordera)

78.662,37 58.996,77 19.665,60

TOTALS 78.662,37 58.996,77 19.665,6 TERCER.- Es fixa la quantitat a repartir entre els beneficiaris de l’obra en 58.996,77 €. Aquesta quantitat té el caràcter de mera previsió, ja que, finalitzada l’obra, si el cost real és major o menor que el previst, s’ha de prendre aquest cost a efectes del càlcul de les quotes, s’han d’assenyalar els subjectes passius i s’han de girar les liquidacions que siguin necessàries. QUART.- S’aplica com a mòdul de repartiment de la base imposable els metres quadrats de la finca de cada propietari afectat per les obres. CINQUÈ.- Aprovar la relació de subjectes passius i de quotes individuals que resulti d’aplicar a la quantitat a repartir entre els beneficiaris el valor dels mòduls aplicables, segons consta en el document annex a aquesta acta. SISÈ.- En tot allò que no estigui previst en el present acord serà d’aplicació l’ordenança fiscal municipal reguladora de les contribucions especials, de conformitat amb l’article 34.3 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

25

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


SETÈ.- Exposar l’expedient a informació pública en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament i publicar-ho en el Butlletí Oficial de la Província durant 30 dies hàbils, dins els quals els interessats poden examinar l’expedient i presentar les reclamacions que creguin oportunes. Durant el mateix termini, els propietaris afectats podran constituir-se en associació administrativa de contribuents, d’acord amb el que disposen els articles 36 i 37 de la Llei d’hisendes locals. VUITÈ.- Si no es produeixen reclamacions, l’acord esdevé definitiu i s’ha de notificar individualment a cada subjecte passius les quotes que corresponguin si fos conegut i, en el seu defecte, mitjançant edictes, poden formular recurs de reposició davant el Ple de la Corporació, ja sigui per la procedència de les contribucions especials, el percentatge del cost que han de satisfer o les quotes assignades. NOVÈ.- Realitzar la recaptació d’aquestes contribucions especials anticipadament quan les obres s’hagin iniciat.

7.- Aprovació de l’expedient núm. 4/2006 de suplement de crèdits i de concessió de crèdits extraordinaris en el pressupost de 2006 de l’entitat Ajuntament de Tordera. 2. HISENDA 2.2.2.1.PRESSUPOST ORDINARI Alcalde: el setè punt de l’ordre del dia és l’aprovació de l’expedient núm. 4/2006 de suplement de crèdits i de concessió de crèdits extraordinaris en el pressupost de 2006 de l’entitat Ajuntament de Tordera. La regidora d’Hisenda té la paraula. Sílvia Català Mora.-CiU: (..) en el capítol I es proposa suplementar l’ampliació de jornada al 100% de dues administratives i alhora la prolongació de jornada d’una altra administrativa de l’Ajuntament. I també dotem econòmicament la nova plaça de conserge. Pel que fa al capítol II, tenim la contractació aliena d’un tècnic programador informàtic, a mitja jornada, per atendre millor el dia a dia; suplementem la partida de clavegueram, ja que desplacem i alhora millorem la xarxa que afecta la zona del carrer Garcia Lorca; suplementem la partida d’instal·lacions esportives per dur a terme l’arranjament i millora en el poliesportiu vell; modifiquem la previsió inicial del transport escolar degut a l’increment de viatges que es realitzen aquest any i a causa de la puja en el preu del gas-oil. A banda, augmentem la consignació de la partida de despesa jurídica i s’adeqüen a les despeses reals de partida les partides de manteniment del local de Sant Pere, la de participació d’entitats a la Fira del Ram, la d’organització de la Fira del Tampatantam i la de compra de guals i, a més a més, es contracta una empresa aliena per dur a terme la neteja de l’escola de Sant Pere.

26

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


Pel que fa al capítol IV, es concedeix una subvenció extraordinària al Club Patí Tordera per a la celebració del campionat d’Espanya de la categoria aleví que s’ha celebrat aquest passat cap de setmana; es suplementa la partida de beques al transport escolar i s’atorga una subvenció a El Rusc per dur a terme millores en els seus edificis. I pel que fa al capítol VI, les inversions previstes són les següents: la nova zona del mercat s’ha asfaltat, es posarà enllumenat, jardineria, lavabos i la instal·lació de la baixa tensió. En la partida de condicionament de rotondes, consignem l’import suficient per fer front a les despeses de la parada de bus situada a la rotonda de Fibracolor. També per atendre el projecte redactat de la rotonda d’entrada a Tordera, per atendre el projecte conjunt entre el MOPU i l’Ajuntament per a la construcció d’una rotonda situada a l’entrada de Tordera Parc i per iniciar els treballs a la rotonda de Can Bertolí. Es crea també una partida nova de millora de l’enjardinament a la nostra població; també es necessita adquirir un vehicle nou per a la Inspecció d’obres perquè l’actual ha tingut una avaria important; suplementem la partida de mobiliari i maquinària per a la compra de tres noves fotocopiadores: una ubicada a les dependències de la Policia, una altra pel Departament d’Urbanisme i la tercera la fotocopiadora general de l’Ajuntament, ja que últimament porten moltes reparacions i no donen el servei que haurien de donar. Per últim, creem una partida d’aportació a l’Ajuntament de Palafolls per dur a terme el projecte d’enllumenat al Mas Reixac, que parlàvem anteriorment. Paral·lelament recordem que l’avanç de liquidació del 2005 ha estat gairebé de 3 milions d’euros en positiu i que aquesta modificació que presentem del pressupost, que suma un total gairebé de 809.000 €, quasi ¾ parts d’aquesta quantitat són per realitzar major inversió a la població. Així doncs, el finançament serà de gairebé 59.000 € per contribucions especials i la resta per utilització de romanent de tresoreria. Alcalde: gràcies. Intervencions? ERC? Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: gràcies. Bé, d’entrada recordar que ja a finals de l’any passat quan es va aprovar el pressupost de la corporació i dels diferents òrgans vinculats el grup d’ERC va manifestar diferents qüestions i diferents argumentacions i finalment va optar per no recolzar el pressupost que proposava el govern. En tot cas, algunes de les qüestions que es proposa de modificar i no és voluntat d’aquest regidor entrar específicament opció per opció en les diferents modificacions, però sí que voldríem recordar algunes qüestions: la primer d’elles és que algunes de les modificacions que es proposen eren conegudes abans d’iniciar el mandat i per tant es podrien haver aplicat directament en el propi

27

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


pressupost de la corporació, en el moment de ser aprovat, el que són aplicacions dels acords del conveni amb el personal de la casa ja es coneixia i, per tant, més enllà de la nova plaça de conserge... doncs, home, ja es podria preveure alguns dels increments de partida que es proposen. A banda d’això, en fi, trobar una partida “condicionament dues rotondes de Tordera” i explicar cinc o sis obres sota aquest títol, estaria bé fins i tot ja que es modifica, intentar modificar també el nom de la partida... En tot cas, aquesta és una de les partides que ja en el seu moment vam denunciar que enteníem més que excessiva per fer front a les despeses que en el seu moment hi havia previstes sota d’aquest epígraf, és a dir, la modificació, l’arranjament interior dels giratoris d’entrada a Tordera pel Camí Ral i pel veïnat de Fibracolor, en aquest cas, s’hi afegeixen altres obres que òbviament es fa una aproximació de diners, però de les quals desconeixem els imports exactes del projectes, però, en tot cas, es continua mantenint d’entrada els diners ja previstos per realitzar les obres d’adequació dels dos giratoris que entenem i ja ho vam manifestar en el seu moment són més que excessives. I, a banda d’això, fer esment a una altra de les partides que es proposa modificar que és la del transport escolar. Recordar que continuem sobrepagant una qüestió que hem debatut sobradament en la taula de plens, el que enteníem una decisió inadequada absolutament arbitraria per part del govern en el moment en què es va optar pel canvi de sistema en el transport escolar i any rere any veiem com s’augmenta d’una manera molt més que espectacular els diners que cal destinar a aquest efecte. Òbviament per aquests motius i també perquè aquestes són modificacions pressupostàries sobre un pressupost el qual ja vam manifestar el nostre desacord inicial, no podem fer altra cosa que votar-hi en contra. Alcalde: d’acord, gràcies. Pel M.A.p.T, en Josep Alsina.... Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: sí, gràcies. Bé, permeteu-me l’expressió, però la modificació que se’ns proposa avui a nosaltres ens sembla que això bé a demostrar la sensació que tenim tots que a l’Ajuntament li estan sobrant els diners, ja que es proposen unes modificacions doblant més del cent per cent les partides que estaven previstes inicialment amb uns imports molt més reduïts. I denota, en primer lloc, una manca de previsió inicial respecte a aquestes partides, però en segon lloc aprofitem el fet que actualment hi ha un moment de bonança econòmica força important i que Tordera se n’està beneficiant, però sobretot gràcies als diners que entren per les construccions que hi ha al municipi i això dóna la sensació que sigui el que sigui, és a dir, les inversions que haguem de fer com que hi ha diners, les fem si hi ha algú que creu que s’han de fer, en aquest cas el govern municipal. Entenem que en aquest cas aquesta modificació que avui es proposa una mica ve a demostrar el que diem ara: aquest cert estat de bonança econòmica que es

28

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


plasma en què les partides que es modifiquen, la veritat, entenem nosaltres poc concretes o si més no poc explicades inicialment. Afegir-nos al que s’ha dit, doncs, primer, aquí s’assenyala que hi ha una partida de condicionament de dues rotondes i després se’ns explica que aquesta partida que se suplementen en 197.000 € va per tres o quatre coses: en aquest cas, pel condicionament de la rotonda de Can Bertolí, la rotonda d’entrada a Tordera i per la nova rotonda que s’ha de construir a Tordera Parc. Aquest suplement equival a doblar l’import inicialment previst, un import de 140.000 € que ja era força important entenem nosaltres una obra o una simple enjardinament de dues rotondes. Per altra banda també es doblen les partides d’adquisició de maquinaria i mobiliari divers; també entenem nosaltres que gairebé s’ha triplicat la partida inicialment prevista pel paviment del mercat de la fruita i els pàrquings, és a dir, de 60.000 € es passa a 150.000 €... A tot això hi hem d’afegir que aquest asfaltat que nosaltres coneguem s’ha realitzat per una demanda totalment legítima per part dels marxants, ha comportat que es realitzés per part de l’Ajuntament un asfaltat de pressa i a corrents que prèviament, segons el nostre coneixement, no hi havia cap projecte que definís accions necessàries en aquesta zona, però és igual, inicialment hi havia prevista una partida de 60.000 € - 10 milions de pessetes- i ara hi afegim 150.000 €, és a dir 25 milions de pessetes. És igual, la sensació és aquesta: com que tenim diners i ens falten per fer obres que decidim avui per demà, doncs augmentem les partides i no passa res. L’altra partida que també ens sorprèn força és aquest augment més del doble del transport escolar municipal. Aquí es diu que hi ha hagut un increment dels viatges, una pujada del gas-oil , però estem parlant més del doble del que inicialment s’havia previst. Aquí se’ns presenta una documentació, se’ns diu que això és així perquè s’ha donat el cas que hi ha un increment en aquest cas de viatgers o un increment del gas-oil, però és que ens ho hem de creure. Ni tan sols hi ha una memòria tècnica que ho justifiqui per part de l’equip de govern. Però bé, inicialment ens ho hem de creure. En qualsevol cas, nosaltres entenem que en primer lloc aquestes modificacions que se’ns presenten denoten una manca de previsió inicial, en el pressupost inicial que nosaltres vam votar-hi en contra i, en segon lloc, denota això... sembla ser que el tema econòmic preocupa poc a l’equip de govern que malgastar uns euros més no passa res perquè l’entrada de diners a l’Ajuntament és força òptima. En aquest cas anunciar que hi votarem en contra. Alcalde: d’acord, gràcies. Per part del PSC, la Sra. Rodríguez. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: sí, gràcies. També per manifestar el nostre vot contrari. A veure, una modificació de crèdit és evident que és un mitjà que tenim per anar regularitzant les partides en funció d’un pressupost. En coherència, nosaltres vam votar contràriament el

29

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


pressupost i per tant, a priori, també seria lògic que votéssim en contra. Però la modificació que se’ns planteja ens ho deixa claríssim. Algunes qüestions no les entenem, per exemple la partida de manteniment de clavegueram, que passa de 24.000 € de previsió inicial a 54.000 €. Si no estic equivocada tenim una taxa que contempla el clavegueram i dins dels contracte que es va signar amb Aqualia això estava contemplat, llavors no acabo d’entendre massa bé que és el que ara estem pagant, si al marge del contracte estem pagant unes altres quantitats. El transport escolar jo crec que és flagrant. Quan veus que la previsió inicial era de 97.000 € i que es modifica en 117 i sense que hi hagi cap tipus de justificació i amb això coincideixo amb la resta de regidors, i com hem mirat com es distribuïa aquests diners curiosament no acabem d’entendre els aclariments que se’ns donen perquè en la Junta de Govern de 19 d’abril i després hem vist reiteradament cada mes es diu “transport escolar del menjador de l’Ignasi Iglésias: 7.000 €; suplement de subvenció de transport escolar: 1.000 € més; aportació extraordinària al transport escolar: 2.400€; increment del transport escolar: 3.852€; aportació addicional al transport escolar: 3.215€... Què és tot això? Estem pagant 3 milions de les antigues pessetes cada mes i si a això afegim 815.000 que paguem pel transport urbà, resulta que estem pagant 4 milions al Sr. Barrera mensualment i que ningú en cap moment ens ho ha justificat o ens ho ha clarificat. Fins i tot, quan es va fer l’adjudicació d’aquests transport vam dir que com que feia molt de temps que funcionava enteníem que hauria d’haver una memòria, entenem que hi hauria d’haver l’interès social que es treu dels diners que estem invertint, i no hem aconseguit mai que això algú ens ho posés damunt la taula. El tema del paviment....de la pavimentació del mercat de la fruita i dels pàrquings... A veure, entens que els marxants davant d’una improvisació, davant que se’ls modifiqui la ubicació, tinguin unes queixes, plantegin unes determinades inquietuds i reivindicacions i davant del fet que es vulguin manifestar, l’Ajuntament a corre cuita prengui una decisió que comporta aquest increment, passada una previsió de 60.000 € a 150.000 €, sense un projecte, sense res que justifiqui a priori en què es basa aquesta quantitat. El condicionament de les dues rotondes, crec que és flagrant. Recordo que en una modificació de crèdit de l’any 2003, si no ho recordo malament, quan hi havia una consignació pressupostària d’escassament 50 o 60.000 € per condicionar dues rotondes de l’entrada del municipi la regidora va dir: “ no, no... ho canviem perquè aquestes rotondes no ens costaran res perquè tenim una empresa interessada i segurament ho obtindrem tot i per tant no us heu de preocupar, això ho podem traslladar tranquil·lament per una altra necessitat”. Mireu, avui, a més a més, si el pressupost inicial era de 140.000 €, ho suplementem en 197.000 €. Si traiem els 60.000 € que ja se’ns ha avançat, que comportarà el tema de la rotonda de Tordera Parc i per tant era una cosa que ha vingut sobrevinguda, tot i així, estarem

30

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


dedicant aquestes dues rotondes amb l’annex de la parada de l’autobús 270.000 €, és a dir, 50 milions de pessetes per condicionar dues rotondes. Jo crec que ens sobren els diners perquè ens podem permetre llençar-los. Realment potser amb aquests 50 milions haguéssim pogut cobrir altres necessitats socials que són prioritàries i amb les rotondes no necessitàvem gastar-nos cinquanta milions. Potser amb vint podríem haver fet una bona escultura, perquè al final ja penso que potser tenim un “Chillida” ja que no ho acabo d’entendre. Aquestes crec que són qüestions que impedeixen clarament que nosaltres puguem votar aquesta modificació de crèdit, amb independència que per coherència no ho haguéssim fet. Alcalde: gràcies. Vàries qüestions: la qüestió de les rotondes evidentment que es poden fer molts números però que en aquesta partida hem col·locat més coses . Hem fet una previsió de més de 60.000 € per la nova obra que hem arribat a acordar al Ministeri de Foment i que és absolutament necessari, evidentment era imprevisible. S’ha afegit tota la zona on s’ha posat la parada del bus, a la zona de Fibracolor, el condicionament que esteu veient que estem posant terra i també ja està comptabilitzat tot l’enjardinament o les variacions que es puguin fer en aquesta zona. Per tant, estem parlant d’acabar els giratoris, de fer el nou giratori intern a Tordera Parc i de tota la zona de la parada d’autobús. Diguem que és una partida que manté el nom, però que engloba moltes més coses de les que s’havien previst. L’altra qüestió important és el transport escolar. Cada vegada que creix el nombre d’alumnes a Tordera, va implícit, encara que de vegades no sembli així, hi ha més alumnes que s’han de transportar i això suposa un increment en el nombre de viatges perquè amb els mateixos viatges que es feien anteriorment no s’arriba a la quantitat d’alumnes que s’han de desplaçar. I evidentment hi ha hagut i això també és notori un increment del preu del combustible des d’inicis d’any fins ara, encara que hagin rebaixat un cèntim el preu del gas-oil aquesta setmana. Això són coses molt evidents i per tant es reflecteixen en el pressupost i en les despeses de l’empresa del transport, el propietari de la qual és de Tordera i sovint se l’anomena, però és evident que és l’empresa de transport que té adjudicat el transport escolar. Quant a la manca de previsió... Miri, és evident que econòmicament anem bé, i una de les coses que ens agrada dir és que econòmicament anem bé avui. S’havia dubtat molt des del mateix Ple de l’Ajuntament i per part dels grups municipals que això fos veritat quan dèiem que la nova situació que es veia a venir al municipi de Tordera, amb estudis financers i econòmics, ens portaria a aquesta situació. Els puc recordar i ho puc llegir a les actes, de fa dos anys o tres, que ens deien que portàvem l’Ajuntament a la ruïna.

31

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


Me n’alegro que avui ens diguin que ens sobren els diners, perquè vol dir que hem fet una gestió diferent de la que preveien alguns grups municipals i en lloc de portar l’Ajuntament a la ruïna, l’hem portat al superàvit. M’alegra i molt que això es digui a la mesa de plens i us pugui recordar que fa dos anys dèieu tot el contrari. En aquell moment estàvem amb el cert i el temps ha demostrat que teníem raó. Si hi havia inversions que fem ara, que en el moment de fer la previsió del pressupost no podríem assegurar, tenint en compte que la majoria del suplement de crèdit que fem va a inversió, que no va a despesa ordinària, si fem el repàs, veurem que la majoria és inversió i per tant queda com a patrimoni. Però també és veritat que quan estàvem fent el pressupost, a banda de les coses sobrevingudes que ens han arribat durant aquests cinc/sis mesos, no teníem tancat el pressupost del 2005 i per tant no sabíem que teníem un superàvit, per tant un Romanent de Tresoreria de 3.000.000 euros – uns 500 milions de pessetes-. No sabíem que teníem aquest superàvit i és evident que si el tenim i calen fer reformes al municipi, no ens quedarem curts per fer reformes al municipi, perquè entenem també que si el poble està progressant en nombre d’habitants i creix i per tant hi ha demanda de serveis, la situació que ens provoca més ingressos, ens provoca obligatòriament més despeses d’inversió i és evident que el camí que estem seguint és aquest: fer inversió al ritme que el poble està creixent. Com que tenim més ingressos, estem invertint més. I això moltes vegades amb la situació actual de Tordera no es pot preveure el mes de desembre, que passaran coses com les que estan passant durant aquests mesos i les demandes d’inversions que estem fent; poso el cas de Terra Brava i Tordera Parc perquè és molt concret, però ens trobem sovint amb aquestes qüestions. Fins i tot, el tema de la parada de bus que s’ha fet enguany que era previsible que fos o no fos, però que fins i tot l’haurien pogut fer des de Transports de la Generalitat. Transports de la Generalitat van dir que subvencionaven el bus hospitalari, però que no subvencionaven aquestes inversions i per tant l’Ajuntament les ha hagut de fer i és evident que encara no està acabat: s’ha de posat glorieta i s’han de fer un seguit de qüestions que amb aquest suplement les tenim comptabilitzades. Quant a altres inversions com moviments de clavegueres... també està clar que es proposa al carrer Garcia Lorca on hi ha un terreny que pertany a l’Ajuntament i per tant aquesta claveguera està afectant l’Ajuntament i s’havia de reparar perquè en el seu moment estava mal situada i per això s’havia de desplaçar. I recordo una cosa: encara al veïnat de Sant Pere el servei d’aigua potable l’està donant l’ empresa Abastaments de Tordera. S’està cobrant un servei de clavegueram molt petit i les obligacions les mantenim en part l’Ajuntament perquè l’empresa concessionària d’aigües de Tordera no està actuant directament al veïnat de Sant Pere. Algunes de les inversions que es farien al nucli urbà es van acordar que es farien des de l’empresa concessionària. A Sant Pere no és d’aquesta manera perquè

32

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


l’empresa concessionària de l’Ajuntament no està donant el servei d’aigua que portem implícitament amb el servei de clavegueram. Per tant, ens ha sortit aquesta despesa i ho haurem d’afrontar perquè està fent el servei una altra empresa diferent de la que té la concessió. I podem fer repàs d’altres partides, però crec que aquestes són les que s’havien comentat i les qüestions de l’asfalt al mercat que inicialment teníem unes previsions, que després s’han millorat, que fins i tot s’han pactat amb l’ACA, s’han posat serveis diferents de la manera que s’havia previst, es fan nous lavabos perquè els que hi havia estan obsolets i es fa una inversió més gran de la que s’havia previst. Crec que és amb millora i amb benefici no dels marxants, si de la comoditat dels ciutadans de Tordera que van al mercat. D’explicacions n’hi poden haver moltes, però la situació econòmica ho permet i creiem que aquestes inversions més altes de les que hi havia previstes s’han de fer. I ara anuncio que és possible que durant l’any tinguem una altra modificació per fer noves inversions i mentre sigui així i si algunes de les previsions que teníem paga l’Ajuntament, arriben per subvenció, que són pactes, i si aconsegueixo pactar amb consellers de la Generalitat i no hi ha variacions, tindrem nous ingressos ... Per exemple, la planta potabilitzadora que havíem pactat amb el conseller Milà que la pagava la Conselleria... després veurem què passa amb el conseller Baltasar si es manté la mateixa proposta perquè no ho sabem. Aquests canvis ens han portat durant un temps en aquesta situació. Evidentment el govern fa aquesta proposta convençut que ho està fent bé i que la situació econòmica de l’Ajuntament és bona i els veïns ens podem permetre tenir aquestes despeses per tenir millors serveis. En haver-hi vots negatius de tots els grups municipals menys del govern, aprovaríem la modificació per nou vots a favor i vuit en contra.

ACORD Vista la iniciativa impulsada per la regidora delegada d’Hisenda, proposant l’aprovació inicial de l’expedient de modificació de crèdit núm. 4/2006 del pressupost de la corporació de 2006, en els termes que es detallen a l’annex. Vist l’informe favorable del Departament d’Intervenció, Atès allò que disposa el Real decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i el RD 500/1990, de 20 d’abril, en matèria de modificacions pressupostàries, El Ple de la corporació, en exercici de la competència que té atribuïda per l’article 22.2.e) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels

33

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora de CiU, i els vots en contra dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, David Grimal Verdura, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, dels senyors Josep Alsina Romaguera i Albert Turon Travesa, del M.A.p.T, i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

ACORDA: PRIMER.- Aprovar l’expedient de suplement de crèdit i de concessió de crèdits extraordinaris del pressupost de la corporació de l’any 2006, núm. 4/2006, en els termes que es detallen i finançament que es detalla en l’informe d’Intervenció que hi ha a l’annex d’aquesta resolució. SEGON.- Sotmetre la resolució presa a informació pública durant el termini de 15 dies, amb el benentès que les modificacions acordades es consideraran definitivament aprovades si no es presenta cap reclamació dins d’aquest termini.

ANNEX

Partida 2006 Concepte Prev.inici

06 Modific. 4/2006

Prev. Definit.

Crèdit Extra. Supl.Crèdit

Romanent Tresoreria

06/0301/413,120,00 Retribuc. bàsiques personal local rehabilit. 5.836,41 3.244,00 9.080,41 3.244,00 3.244,00

06/0301/413,121,00 Retribuc. complement. Pers. Local rehabilitació 4.433,01 2.053,00 6.486,01 2.053,00 2.053,00

06/0600/121,130,00 Retribuc. bàsiques pers. Laboral adm. Gral. 100.837,64 3.010,00 103.847,64 3.010,00 3.010,00

06/0901/452,130,00 Retribuc. bàsiques pers. Laboral esports 36.939,26 4.828,96 41.768,22 4.828,96 4.828,96

06/0600/121,130,01 Retribuc. complement. Pers. Lab. Adm. Gral. 97.584,49 2.834,00 100.418,49 2.834,00 2.834,00

06/0901/452,130,01 Retribuc. complement. Pers. Lab. Esports 32.050,67 3.683,16 35.733,83 3.683,16 3.683,16

06/0600/121,150,00 Productivitat serveis administratius 6.889,68 2.900,00 9.789,68 2.900,00 2.900,00

06/0600/121,150,03 Horari especial serveis administratius 0,00 5.200,00 5.200,00 5.200,00 5.200,00

06/0301/413,151 Gratificacions pers. Local rehabilitació 738,82 411,00 1.149,82 411,00 411,00

06/0600/121,151 Gratificacions personal Adm. Gral. 39.087,87 630,00 39.717,87 630,00 630,00

06/0901/452,151 Gratificacions personal esports 3.662,24 414,74 4.076,98 414,74 414,74

06/0600/121,206,00 Manteniment software Ajuntament 40.300,00 9.200,00 49.500,00 9.200,00 9.200,00

06/0500/441,210,01 Manteniment del clavegueram 24.000,00 30.000,00 54.000,00 30.000,00 30.000,00

06/0901/452,210 Reparacions instal·lacions esportives 50.000,00 15.000,00 65.000,00 15.000,00 15.000,00

06/0701/463,212,01 Manteniment local AA.VV. St. Pere 350,00 300,00 650,00 300,00 300,00

06/0401/422,223,00 Transport escolar municipal 97.000,00 117.000,00 214.000,00 117.000,00 117.000,00

06/0600/121,226,03 Despeses jurídiques i notarials 15.000,00 30.000,00 45.000,00 30.000,00 30.000,00

06/0700/622,226,07 Participació entitats a 12.500,00 3.500,00 16.000,00 3.500,00 3.500,00

34

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


Fira del Ram

06/0902/622,226,07 Activitat Fira de la joguina 5.000,00 3.230,00 8.230,00 3.230,00 3.230,00

06/0502/121,226,081 Compra plaques de gual 3.000,00 1.200,00 4.200,00 1.200,00 1.200,00

06/0500/422,227,00 Servei extern de neteja edificis munic/escolars 0,00 23.000,00 23.000,00 23.000,00 23.000,00

06/0701/463,463 Aportació municipal a Localred 1.200,00 140,00 1.340,00 140,00 140,00

06/0300/413,480,00 Aportació municipal a l’associació El Rusc 0,00 3.500,00 3.500,00 3.500,00 3.500,00

06/0300/422,481 Beques a famílies transport escolar 10.000,00 2.000,00 12.000,00 2.000,00 2.000,00

06/0901/452,489 Subvencions a entitats esportives 107.566,00 5.000,00 112.566,00 5.000,00 5.000,00

06/0900/511,601,00 Asfaltat Mercat de la fruïta i pàrkings 60.000,00 150.000,00 210.000,00 150.000,00 150.000,00

06/0500/511,611,01 Millora de l’enjardinament de la vila 0,00 66.000,00 66.000,00 66.000,00 66.000,00

06/0500/511,611,03 Condicionament dues rotondes Tordera 140.000,00 197.000,00 337.000,00 197.000,00 197.000,00

06/0200/432,624,01

Adquisició vehicle inspecció obres i seguretat 0,00 30.000,00 30.000,00 30.000,00 30.000,00

06/0600/121,625,02 Adquisició mobiliari i maquinària divers 10.000,00 15.000,00 25.000,00 15.000,00 15.000,00

06/0500/511,762,00 Aportació a l'Ajuntament Palafolls (Mas Reixac) 0,00 78.662,37 78.662,37 78.662,37 19.665,60

808.941,23

Modificacions a realitzar 808.941,23 206.362,37 602.578,86

06/360,00 Contribucions Especials Mas Reixac 58.996,77

06/870,00 Romanent de tresoreria crèdits extraord. 206.362,37

06/870,01 Romanent de tresoreria suplement crèdits 543.582,09 749.944,46

9.- Aprovació provisional del Text refós del Pla parcial del sector núm.17-Ponent. 02. URBANISME 6.2.4/ 602.21 SECTOR NÚM. 17 – PONENT. Alcalde: passem al següent punt de l’ordre del dia que és l’aprovació provisional del Text refós del Pla parcial de sector núm .17- Ponent. El regidor d’Urbanisme té la paraula. Arseni Garcia Matas.-CiU: gràcies. En data 21 de gener del 2004, la Comissió d’Urbanisme de Barcelona va acordar suspendre el Pla parcial que nosaltres havíem presentat en l’acord provisional del Ple de 21 d’octubre de 2003 mentre no s’incorporessin un seguit de prescripcions, que pot estranyar la tardança en tornar a presentar aquest Text refós i és que l’escull més important estava en la depuradora de Tordera, ja que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona ens deia que l’empresa que gestionava l’EDAR havia de fer un certificat acceptant les aigües i aquest era el problema. Però si és la mateixa Agència Catalana de l’Aigua la que gestiona la nostra EDAR, el lògic és que ens poséssim en contacte amb ells i això ens ha portat a un estira i arronsa i a la tardança en poder concretar aquest Text refós.

35

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


En data 28 de març de 2006, fa molt poc, l’ACA ens va emetre un informe que a banda que ens recordava que hi havia una nova llei en el que el Pla parcial havia de participar en l’ampliació de les EDAR’s , també ens deia que referent al sanejament que porta aquesta zona calia dir que defineix les actuacions de l’escenari 2005-2008, l’ampliació de l’EDAR de Tordera amb un pressupost d’un milió seixanta-set mil euros, el qual contempla no solament les aigües d’aquest Pla parcial, sinó de tot el Pla general vigent. Per tant, aquest escull que era el més important amb el què ens topàvem, ja el teníem resolt. En tot aquest any llarg també els propietaris ens van demanar una divisió poligonal que s’ha ajustat amb la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en el que aproximadament el polígon 1 té una superfície d’uns 24.000 m2 i el polígon 2 té una superfície d’uns 54.000 m2. I a grans trets aquest seria una mica el recull de les prescripcions que emanava la Comissió d’Urbanisme el 21 de gener de 2004. Alcalde: gràcies, regidor. Intervencions? ERC? Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: gràcies. Per manifestar diverses qüestions: la primera d’elles és que en el moment que aquest regidor va estar consultant l’expedient d’aquest punt de l’ordre del dia mancava força documentació. Volem creure que era un fet purament puntual. A banda d’aquesta qüestió, que entenc puntual, voldria fer diverses matisacions sobre el punt de l’ordre del dia. Al llarg de la sessió anem retrobant antigues qüestions, les quals n’havíem ja parlat, aquesta n’és una altra. Diria que el primer dels plens del mandat en què es va plantejar una proposta d’acord de caràcter urbanístic era l’aprovació en aquell moment dels Plans parcials 16 i 17 fins a la data d’avui, aquests dos plans parcials han passat bastants ocasions per aquesta taula de plens, ara passa el 17 de nou, sembla que incloent alguna de les prescripcions que es realitzaven des de la Comissió Provincial d’Urbanisme a instàncies d’Urbanisme mateix i a instàncies del Departament de Comerç. Un apunt amb aquestes segones prescripcions: enlloc de l’expedient figura cap mena d’informe analitzant el compliment de les prescripcions que es realitzaven des del Departament de Comerç. Enlloc ningú diu si s’han inclòs o no s’han inclòs i com s’han inclòs i, per tant, voldríem que se’ns aclarís aquest punt, però entendríem que per sistema si l’Ajuntament de Tordera té regidories delegades amb competències en àmbits sectorials, en aquest cas una regidoria delegada amb competències sobre comerç ens semblaria que seria el fet més lògic del món que si hi ha prescripcions derivades del Departament de Comerç, com a mínim que la regidoria de Comerç de l’Ajuntament de Tordera, directament des de la pròpia regidoria o des del personal adscrit, es pogués realitzar un informe sobre aquestes prescripcions i com afecten en aquests àmbits.

36

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


A banda d’això, voldríem fer algunes consideracions de caràcter més general. En el moment en què es va portar per primera vegada aquest punt sobre la taula, els vam dir des d’Esquerra Republicana que després de valorar diferents qüestions a favor i en contra de l’aprovació d’aquest Pla parcial, una de les qüestions que ens feia decantar era un dels plans parcials que permetia realitzar el tancament al vial de ronda de circumval·lació al nostre municipi, vial que considerem d’una necessitat imperiosa amb el creixement que està tenint el nostre municipi i del qual l’alcalde n’estava parlant fa uns moments. La impressió, però, que hem anat tenint els darrers anys al voltant del perquè ha de servir el vial de ronda que vegada darrera vegada que s’aprova un pla urbanístic, o que passa alguna qüestió de caràcter urbanístic per aquesta taula de plens, és que la definició d’aquest vial de ronda a partir de l’acord d’aprovació del Pla general el que acaba fent és definir un perímetre que ha de ser el nucli urbà del municipi, i pràcticament dir dins d’aquest perímetre quina és la ronda de circumval·lació. Tot s’hi val. Un cop definit quin ha de ser el límit urbà del nostre municipi, ja està bé definir-hi un límit urbà i esperem que es compleixi, pràcticament a dins hi ha via lliure i estem caminant cap a tenir un poble, la part interior del nucli urbà, dins d’aquest vial de circumval·lació d’una uniformitat absoluta. Per exemple, tots els plans parcials, inclús aquest que s’aprova, pràcticament tot el que preveuen són vivendes plurifamiliars, planta baixa més tres. I tindrem absolutament tota la part del nucli urbà del municipi de vivendes plurifamiliars de planta baixa més tres, la qual cosa més enllà del gust estètic certament ens deixa un poble d’una uniformitat urbanística que no entenem que sigui l’adequada. A banda, altres qüestions. Per exemple, es defineix en aquest “tot s’hi val” del nucli urbà una qüestió: hem comentat per altres vies diferents vegades en aquesta taula de plens que Tordera no té aparcaments, però en canvi en totes les definicions urbanístiques que es fan es diu amb les vivendes plurifamiliars on es poden realitzar aparcaments, es fa que les empreses constructores puguin construir un aparcament, una plaça d’aparcament per cada dos vivendes. La realitat avui per avui és que les famílies de Tordera com les de tot el país, cada dues famílies no tenen un cotxe, sinó que com a mínim en tenen un o més d’un. Per tant, el nucli urbà, un lloc on és molt complicat poder tenir amplades de carrers importants, amb suficients zones d’aparcament, amb zones d’aparcament específiques, continuar definint permanentment sigui des del Pla general, sigui quan es concreten plans parcials, que continuem treballant amb dues vivendes, una aparcament... més enllà de beneficiar a curt termini els propis promotors urbanístics, promotors immobiliaris que òbviament els pàrquings fins avui no eren un negoci per entendre’ns a Tordera... No sé què passarà a partir d’avui. El cert és que ens continua complicant la mobilitat. I una tercera consideració d’àmbit general vinculada a l’aprovació d’aquest Pla parcial i que el fet d’anar mirar-nos i remirar-nos el Pla parcial continuem tenint un problema seriós de planejament urbanístic a Tordera

37

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


que és la definició de les densitats. Dins d’aquest vial de circumval·lació altra vegada sembla una miqueta que tot s’hi val. No es defineixen suficientment bé les mides de les vivendes. El nombre de vivendes que es poden realitzar dins d’un mateix immoble i per tant ens estem trobant en què com que la llei del mercat impera i no ho regulem, cada vegada més la tendència és realitzar més vivendes dins d’un mateix volum edificable i per tant cada vegada més tenim vivendes molt més petites que sí que poden resoldre les necessitats d’un determinat tipus de població, però òbviament d’una gran part de la població, amb famílies de més de dues persones. Certament no s’adequa a les necessitats dels ciutadans i això també és una d’aquelles qüestions que afavoreix un increment de preus perquè el fet de reduir la mida d’un habitatge no redueix proporcionalment el preu d’aquest habitatge. Creiem que era interessant realitzar algunes d’aquestes consideracions de caràcter general vinculades en aquest pla parcial específicament que estem aprovant, però diria que són vàlides per a la majoria de plans parcials que estem aprovant en els darrers mesos, els darrers anys, en aquesta mesa de plens, perquè realment ens preocupa aquesta manca no sé si de visió planificadora, en tot cas errònia visió planificadora de l’urbanisme i per tant de la vida de les properes dècades en el nostre municipi. Recupero el que deia inicialment... les vegades que aquest Pla parcial 17 ha passat per aquesta taula de plens, el grup d’ERC s’hi ha abstingut. Aquesta vegada amb coherència farà el mateix, tot i que pregaria que la consideració inicial que he fet que en els plans urbanístics no només opini Urbanisme, sinó que opinin tots els Departaments de l’Ajuntament implicats amb el que serà després la urbanització, es tingui present i es procuri que quan es planifiqui urbanísticament el municipi tenir parlat, present i per escrit el que opinen els diferents departaments que s’hauran d’ocupar després de gestionar el què resulti de la urbanització. Com els deia, el vot d’Esquerra Republicana serà d’abstenció. Alcalde: gràcies. Ple M.A.p.T, en Josep Alsina. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: sí, gràcies. Bé, analitzat el Text refós que es presenta, nosaltres en definitiva ens hem de ratificar amb el que ja vam dir en el seu dia quan es va portar això a aprovació provisional d’aquest Ple. Vam votar-hi en contra per un seguit de motius que avui intentaré resumir i ser breu. En primer lloc, hi havia unes qüestions de caire tècnic o més formal que es van exposar, que era sobretot la manca de previsió amb el tema d’infraestructures de sanejament o d’abastament d’aigua i aquí sembla que es va posar de manifest la problemàtica de la depuradora i la manca de capacitat per absorbir més aigües residuals. També es va posar de manifest la insuficiència d’estudis ambientals o els

38

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


informes mediambientals que s’aportaven en aquest projecte i també altres qüestions que no ens agradava ni molt menys la proposta urbanística que es presentava de planta baixa més tres, gairebé en tot el sector... i bé, aquestes eren qüestions de caire tècnic que vam exposar que no ens agradaven, juntament amb la manca de previsió d’aparcaments, problemàtica que està patint tot el municipi actualment, però en qualsevol cas deixaríem de banda aquestes qüestions tècniques, algunes d’elles que s’han intentat solucionar a base de dir que en el futur ja s’està preveient una solució per a la depuradora, en un futur. Ara per ara, no hi és. Però bé, la raó principal perquè el nostre grup votarà en contra del punt de l’ordre del dia és perquè no estem d’acord amb el model de creixement urbanístic que té l’actual govern municipal. El Pla general que tenim és el que tenim. No ens agrada però, bé, està aprovat i és un mecanisme que tenim. Res no ens impedeix, entenem nosaltres, que el desenvolupament d’aquest Pla general es faci d’una forma pausada i tranquil·la. El que no entenem i hem vingut repetint constantment és el fet o la necessitat del perquè hem de desenvolupar tots els sectors urbanitzables del municipi alhora. És a dir, mentre estem aprovat aquest Pla parcial, el Pla parcial de Ponent que afecta bàsicament la zona nord del veïnat de Sant Andreu, alhora estem tramitant el Pla parcial del sector Centre; però alhora ja s’estan realitzant les obres del Pla parcial de la carretera de Fogars, que està molt avançat, estem a punt de començar les obres del Pla parcial de la Mullera, que menys dir de les obres d’urbanització que estan ja finalitzades del sector Sant Jaume i properament s’iniciarà suposo la tramitació del Pla parcial del sector sota Vila, prop del centre del nucli urbà. Desenvolupar tot això alhora i de cop entenem que és l’error de l’equip de govern, és a dir, no entenem perquè en quatre anys ho hem de tirar tot endavant. Entenem que no és un model de creixement adequat perquè suposa que a molt curt termini Tordera tingui greus problemàtiques de serveis que ja estem patint, d’equipaments i d’infraestructures: tema actual com hem dit retiradament el de la depuradora; tema aparcaments; tema mobilitat, ja que ara per ara tothom sap que per anar d’un costat a l’altre de Tordera patim tots sèries dificultats per anar-hi en vehicle... No tenim resolt aquestes problemàtiques... ; tema centres educatius, ara per ara estem saturats - tenim barracons a Sant Pere-; tema sanitari, necessitem un nou centre d’atenció primària... Bé, tots aquests serveis i infraestructures que ara per ara ja n’estem mancats, només se’ns acut desenvolupar encara més i fer créixer encara més el municipi de Tordera. És amb aquest model que no hi estem d’acord. Creiem que l’equip de govern hi podia haver fet més, podria haver programant i desenvolupat el creixement de Tordera d’una forma més tranquil·la i pausada en el temps, és a dir, no calia haver-ho tramitat tot d’acord. Ja teníem temps per tirar-ho endavant perquè d’aquí a poc el que podem preveure és que quan el sòl urbanitzable estigui esgotat , com deia ERC, el límit del municipi que ara per ara s’ha marcat amb aquest vial de circumval·lació, malauradament l’haurem d’augmentar i créixer encara molt més. Evidentment com que el nostre grup no està d’acord amb un Tordera de 40.000 habitants, no podem votar a favor d’aquest Pla parcial.

39

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


Alcalde: d’acord, gràcies. Per part del PSC? Conxita Rodríguez Cara.-PSC: Coincidiríem amb molts dels arguments que s’han dit. Nosaltres ja hem manifestat reiteradament que no estem d’acord en com s’està desenvolupant el planejament, però en qualsevol cas per no reiterar una altra vegada les mateixes coses amb el que respecte a aquest punt concret hi ha una cosa que m’ha sobtat de l’informe del tècnic municipal i és que actualment entre l’EDAR de Tordera i el de Fibracolor hi ha capacitat suficient per absorbir la totalitat de tractaments d’aigües residuals actuals i futures del planejament. Crec que això no és cert i que en qualsevol cas és obvi, inclús el propi govern sap que això no és cert, perquè s’està treballant en buscar que es faci un segona depuradora absolutament necessària. Quant al tema de l’abastament d’aigua potable, sabem que existeix un informe de la pròpia empresa concessionària que manifestava la incapacitat que tenia el sistema actual per poder donar més serveis a més vivendes, i això ho estan patint ja els veïns de Sant Andreu i per tant dir que com que és una entitat gestora qui ha de fer això, doncs em limito a no dir res al respecte. Aquests són temes que malgrat formalment pot semblar que s’ha resolt la problemàtica, malgrat hàgim utilitzat no un any com ha dit el regidor, sinó quasi tres, crec que no és així, que realment el que s’ha fet és això, buscar les resolucions formals però sense entrar en profunditat amb la realitat i amb els problemes que ens trobarem quan això es comenci a desenvolupar. Per tant, el nostre vot serà contrari. Alcalde: gràcies. No passaré la paraula al regidor d’Urbanisme. Contestaré jo mateix. Bé, no s’hi val tot dins del perímetre que tanca el sòl urbà perquè el Pla general ja defineix mínimament què ha d’haver-hi a cada Pla parcial i cada Pla parcial defineix alçades mínimes que sabem que en el municipi com a molt són de planta baixa i tres i que és l’alçada màxima que es pot fer al municipi. Per tant, sí que hi ha definició genèrica al Pla general i cadascun dels plans parcials pot variar volumetria i densitat, però no alçades, i un seguit de propostes que es poden fer pla parcial per pla parcial, però que han d’anar d’acord amb el Pla general. Una altra cosa que crec que és molt important que sàpiga tothom: quan parlem de la Comissió Provincial d’Urbanisme, cal dir que l’Ajuntament o els ajuntaments de Catalunya proposen i la Comissió Provincial d’Urbanisme disposa. I quan la Comissió Provincial d’Urbanisme aprova un pla parcial entenem que no l’ha aprovat Urbanisme, l’ha aprovat la Comissió Provincial on hi ha representants d’Urbanisme, representants de l’ACA, representants de Comerç, representants d’Indústria, representants de Medi Ambient... hi és tothom de la Generalitat a la Comissió Provincial d’Urbanisme. Això cal que s’expliqui.

40

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


Quant a què intervinguin altre àrees a més de la d’Urbanisme... seria una mica complicat per la infraestructura municipal, però podria ser possible si tinguéssim ja definitivament un sistema informàtic millorat per aconseguir que hi hagi més interrelació sobretot informàtica perquè els informes arribin , però la veritat és que podria ser una possibilitat que en aquests moments no estem contemplant, però, insisteixo, qui aprova en la Comissió Provincial d’Urbanisme té totes aquestes àrees de la Generalitat assegudes a la mateixa taula i això no és que ho digui jo, sinó que m’he assegut amb ells per aprovar el Pla general i he vist tothom, fins i tot el Ministeri de Foment, fins i tot Carreteres de la Generalitat. Hi és absolutament tot. Nosaltres no diem res de l’EDAR que no digui qui té competències amb l’estació depuradora d’aigües residuals que és la Generalitat. El projecte d’ampliació de l’estació depuradora d’aigües residuals està acabat, el projecte definit, el projecte posat a concurs i el projecte adjudicat en el pressupost d’enguany del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i de l’Agència Catalana de l’Aigua. Per tant, entenem que no ens hem d’enganyar si això està en aquest tràmit i està exactament en aquest tràmit i vostès ho saben. Altra cosa és que de la pròpia Conselleria de Medi Ambient ens diguin que a més de l’ampliació de l’estació depuradora d’aigües residuals municipal o que utilitza el municipi, a més d’això, nosaltres utilitzarem l’estació depuradora de Fibracolor perquè està sobredimensionada pel que tenia previst l’empresa Fibracolor. I no és ni Fibracolor ni l’Ajuntament que ens ho diu, és la pròpia Conselleria i el propi Departament de Medi Ambient i l’ACA qui ens diu que utilitzarem les dues. Per tant, quan se’ns demana un informe podem posar les dues. I això no ens ho inventem nosaltres. És un invent, en tot cas, de Medi Ambient de la Generalitat. Per tant, els informes que vénen a partir d’aquí són fets per la mateixa ACA que ens diuen que la situació és aquesta. Altra cosa que és una paradoxa... Mireu, el Pla general té uns creixements previstos entre 10 i 15 anys. Se’ns diu que anem molt de pressa, però fa cinc minuts se’ns ha dit que anem molt a poc a poc. Quan parlem de Pla parcial de Ponent ens acabeu de dir que hem trigat tres anys en portar aquest Text refós. Això és un tràmit administratiu. Possiblement trigarem tres/quatre anys més en què es comencin a posar les obres. Per tant, des de l’inici de la tramitació fins que sigui el moment de posar-se a fer les obres, possiblement hauran passat set anys. Amb aquesta velocitat que esteu dient que porta el govern és relativa perquè els mateixos grups de l’oposició ens esteu dient que portem un Pla parcial no sé quantes vegades al Ple, a petició de la Comissió Provincial d’Urbanisme i a petició d’Urbanisme específicament, però aquesta velocitat és la que és i la veritat avui és la següent: en aquests moments l’única obra començada i acabada d’ampliació del Pla parcial és la de Sant Jaume, que estava proposada per l’INCASÒL i no d’ara sinó de fa molts anys enrere i en aquests moments

41

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


està en marxa, i l’altre Pla parcial que s’ha començat és el Pla parcial de la carretera de Fogars. La resta encara no ha començat. Han començat tràmits administratius, però no ha començat cap altra. Per tant, la velocitat que portem és la que preveu el Pla general, la velocitat que portem és perquè en quinze/vint anys estigui complert el Pla general i no dependrà de ningú més que de nosaltres mateixos i de tot el poble que la propera revisió del Pla general d’aquí a vint anys marqui creixement o marqui decreixement, perquè els recordo que la revisió del Pla general del 2003 ha marcat decreixement de les zones de vivenda, és a dir, no diem el que no és veritat perquè en tot cas el que hem fet en el Pla general del 2003 és reduir la possibilitat d’edificar que tenia el Pla general del 1984. Poso exemples: el veïnat de Sant Pere s’ha reduït, en moltes urbanitzacions s’ha reduït, s’ha reduït allà on podíem. El Pla de sota vila s’ha reduït. Per tant, la previsió de creixement del municipi que preveia urbanisme a l’Ajuntament del 1984 era superior al del 2003. I la realitat és aquesta i ho veiem damunt del paper. Per tant, creure que a partir d’una propera revisió del Pla general tindrem la necessitat de créixer és molt relatiu, perquè ara creixem per una situació econòmica concreta, però no perquè el Pla general hagi ampliat les seves zones de creixement. En tot cas, el que estem fent és tramitar els plans parcials perquè en aquests moments hi ha demanda, però no s’estan tramitant immediatament ni un dia per l’altre. Passa anys des que es comença una tramitació fins que s’acaba la tramitació i es comença l’obra. I això és així i no és de l’altra manera i mirem els calendaris... Quant als equipaments... cadascun dels plans parcials i el propi Pla general té la previsió dels equipaments. Els equipaments municipals van a un ritme bastant adequat amb el creixement, els equipaments que no són municipals porten un ritme més retardat del que voldríem, però en tot cas hi ha garanties, Per què? Perquè les dues escoles es comencen, tant la de Sant Pere com la de l’av. dels Països Catalans, perquè aquest any s’està redactant el projecte de la nova Àrea Bàsica de Salut i perquè en aquests moments s’està treballant amb Ensenyament en l’ampliació de l’Institut de Secundària. Per tant, tot això s’està portant des de l’Administració de la Generalitat, però que la previsió és aquesta. Però encara dic més, quan estem parlant de desenvolupar el Pla general, i un dels regidors de la Mesa ho recordava, estem parlant d’una via de ronda que va acompanyada amb el creixement i que ens proposarà el tancament circular del municipi que provocarà un alleugeriment important de la mobilitat. Per tant, és imprescindible que amb la previsió de plans parcials es vagi complint allò que diu el Pla general que és aconseguir vies per circular més ràpid. També tenim certs problemes de mobilitat, però no és terrible ni comparable amb moltes altres poblacions el que es pugui trigar travessar Tordera, diguem-ne que podem tenir alguna retenció petita, però no ens passem tres quarts d’hora per travessar Tordera, i això ho sabem tots els que anem en cotxe. A banda, té una avantatge el municipi: s’hi pot anar a peu que també és el que fa molta gent del municipi. Maximitzem molt les

42

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


coses i la realitat al carrer és una altra i la realitat urbanística és la que estic plantejant i això, diguem-ne que no són paraules, sinó fets. Totes aquestes qüestions és evident que es posen damunt la taula cada vegada que portem un pla parcial, un text refós, una revisió... És veritat que fa molts anys que hi estem treballant, però això no vol dir que es pugui resoldre definitivament. Tenint en compte tot el que tenim en compte, tenim la previsió que aquest Pla general duri aquests vint anys com va durar el del 1984 i tenint la previsió de creixement que tenim, que és menor que la que tenia el Pla general del 1984, i això vull que quedi constància perquè massa sovint es diu el contrari i no és veritat. Entenc que hi ha diferents vots... Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Puc fer una intervenció breu? Alcalde: sí. Sr. Alsina? Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: gràcies. Només per puntualitzar un parell de coses. Nosaltres, en cap moment en aquests taula hem dit que el Pla general actual hagués incrementat el creixement respecte del Pla general de l’any 1984. Això no ho hem dit. És cert que el Pla general del 1984, si no recordo malament, preveia una creixement de 46.000 habitants aproximadament i l’actual preveu l’entorn dels 40.000 habitants. Sí que és cert que va baixar una mica, però més o menys vam quedar amb el que estava previst l’any 1984. En qualsevol cas, feta aquesta primera puntualització. En segon lloc, volem dir que nosaltres en cap moment hem dit que l’Ajuntament fos lent en la tramitació d’aquests plans parcials. Des del nostre punt de vista no caldria ni tramitar-los. No volem que es tramitin, és a dir, i en aquest cas no hem dit que fossin lents. En qualsevol cas, pensem que si l’Ajuntament ha estat lent en la tramitació d’aquests plans parcials no ha estat per la voluntat de l’Ajuntament, sinó per les problemàtiques que s’han trobat en la tramitació, des d’Urbanisme, ACA... etc., però entenem que la voluntat de l’Ajuntament era tramitat aquests plans parcials el més ràpidament possible. I és això el que ens preocupa, la tramitació ràpida d’aquests plans parcials. Per sort, està tenint una tramitació lenta. Per últim, vostè amb les seves paraules ens ha ratificat una mica les nostres reticències en l’aprovació d’aquest text. Vostè mateix ha dit que vostès estan desenvolupant el Pla general per la previsió que té de quinze o vint anys i amb això no hi podem estar d’acord. Si realment tenim aquesta previsió que en quinze o vint anys hem d’esgotar el Pla general vigent, que preveu un creixement de 40.000 habitants, és amb això que no hi podem estar d’acord i arribar a 40.000 habitants es comença per aquí, per tramitar

43

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


i desenvolupar tots aquests plans parcials i en concret aquest pla parcial de Ponent. Volia puntualitzar això. Alcalde: quan contesto al Plenari no contesto a un grup municipal. Quant a lentitud no ho ha dit el seu grup municipal, sinó d’altres. Quan contesto, contesto en general i és evident que la meva intervenció no és sempre amb resposta sinó amb explicació general. I és evident que tampoc han dit explícitament que el Pla general no hagi reduït sòl urbà, però ho ha fet i val la pena que des d’aquí s’expliqui perquè no per vostès perquè estan a la mesa i saben el que hi ha, sinó per qui pugui estar escoltant el Ple que sàpiga que el Pla general de 2003 té menys possibilitat de creixement que el del 1984. De 40 a 46.000 habitants.... doncs, escolteu-me, sis mil habitants menys de previsió. Però tampoc he dit jo que es pretengui en 20 anys tenir els 40.000 habitants ... que es tramitin plans parcials no vol dir que es facin plans parcials i també dependrà de la pròpia situació econòmica- financera que tingui el ciutadà perquè això es provoqui. Si el del 1984 no es va desenvolupar més ràpid és perquè no hi havia creixement al país, perquè no hi havia creixement a Tordera. Insisteixo, el creixement de Tordera va acompanyat del creixement de tots els pobles del voltant, no són una illa diferent de la resta, sinó que estem vivint el mateix que viuen els pobles del voltant i de la zona, perquè Catalunya té un milió d’habitants més i aquest milió d’habitants no s’estan situant al Pirineu, a la Cerdanya, al Pallars... s’està situant a les àrees properes de les ciutats de Barcelona i Girona. I estem vivint justament això. Per què estem desenvolupant plans parcials? Perquè hi ha demanda, perquè hi ha més habitants i és evident que això és el que hem de gestionar. Possiblement voldríem que això no fos així, ja ho entenem, possiblement voldríem que tots fóssim autòctons i no hi hagués creixement, però el creixement no es produeix a Tordera, el creixement es produeix a Catalunya amb un milió d’habitants en qüestió de deu anys. Per tant, aquests s’han de situar en un lloc i a Tordera també ens toca aquesta part. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: a l’Alt Maresme som el segon municipi amb més creixement. Alcalde: ara, però no fa tres anys, ni quatre, som ara el municipi amb més creixement perquè s’ha exhaurit Palafolls, perquè s’ha exhaurit Blanes, perquè s’ha exhaurit Malgrat, perquè s’ha exhaurit Calella... Si mirem en deu anys veurem que això no és així, que el creixement general ha anat acompanyant dels municipis que el que menys ha crescut durant uns anys és el que ara creix més. És una evidència. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: les dades que vam veure són dels últims cinc anys. El nostre parer és el que hem explicat...

44

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


Alcalde: això és demostrable, i jo li puc demostrar perquè conec la comarca. Estem on estem i el creixement que tenim és el que acompanya la zona i no és cap altre. Entenent que hi ha vots diferents anunciats, quedaria aprovat per nou vots a favor, set en contra i una abstenció.

ACORD Identificació de l’expedient. Aprovació provisional del Text refós del Pla parcial urbanístic del sector núm. 17 –Ponent. Fets: 1. Per Decret de l’Alcaldia núm. 457/2003 de 13 d’agost, es va aprovar

inicialment el Pla parcial urbanístic del sector 17- Ponent. 2. Que pel Ple de l’Ajuntament, en sessió del dia 21 d’octubre de 2003 es

va acordar l’aprovació provisional de l’esmentat Pla parcial. 3. La Comissió Territorial d’Urbanisme, en sessió del dia 21 de gener de

2004, va acordar suspendre l’aprovació definitiva d’aquest Pla parcial en tant no s’incorporin les diferents prescripcions que s’assenyalen.

4. S’ha redactat un text refós que incorpora totes les modificacions d’acord amb les prescripcions contingudes en l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme (segons es constata en informes del Serveis Tècnics Municipals).

Fonament de Dret: 1. Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. 2. Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, de text refós de la Llei municipal i

de règim local de Catalunya. 3. Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, de text refós de la Llei

d’urbanisme. El Ple de la corporació, per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora de CiU; els vots en contra dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, David Grimal Verdura, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, dels senyors Josep Alsina Romaguera i Albert Turon Travesa, del M.A.p.T, i l’abstenció del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

ACORDA: PRIMER.- Aprovar provisionalment el Text refós del Pla parcial urbanístic del sector núm. 17-Ponent.

45

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


SEGON.- Remetre’l a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, per tal que procedeixi, si s’escau, a la seva aprovació definitiva.

10.- Desestimació del recurs de reposició interposat per les senyores Illas-Sureda contra l’acord del Ple de la corporació, de data 12 de gener de 2006, relatiu a l’expropiació de la finca de la seva propietat situada al sector del Pla de la Mullera. 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 2.1.3. EXPROPIACIONS Alcalde: el desè punt de l’ordre del dia és la desestimació del recurs de reposició interposat per les senyores Illas-Sureda contra l’acord del Ple de la corporació, de data 12 de gener de 2006, relatiu a l’expropiació de la finca de la seva propietat situada al sector del Pla de la Mullera. El regidor d’Urbanisme té la paraula. Arseni Garcia Matas.-CiU: per acord de Ple de 12 de gener de 2006 s’entengué que subsanàvem un possible defecte formal existent a l’expedient expropiatori i es desestimaven les al·legacions presentades. Havent acordat en el Ple l’actuació de la subsanació d’aquest tema, ens veiem ara obligats en el moment que les senyores Illas Sureda presenten un recurs de reposició que sigui el Ple el que resolgui aquest recurs. Alcalde: intervencions? Esquerra Republicana? Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: a l’igual que en l’acord de Ple esmentat a inicis d’aquest any, el nostre grup va votar favorablement la proposta, avui també ho rectifiquem. Simplement voldria fer una apreciació sobre la redacció de les propostes d’acord. Entenem que en el moment en què es parla de Fonaments de Dret o es parla de fets, cal expressar aquestes qüestions, fets o fonaments de dret, amb total objectivitat i evitant al màxim la subjectivitat en la redacció, i entenem que caldria ser molt curós en utilitzar algunes de les expressions que s’utilitzen, per exemple en aquesta proposta d’acord en què són manifestacions d’opinió que en tot cas s’han de realitzar en els informes sigui de Secretaria, sigui d’assessors jurídics si es donés el cas, però no en la proposta d’acord en què simplement se’ls ha de fer esment sense incloure directament les subjectivitats o les opinions tant fonamentades com calgui però opinions al cap i a la fi en les pròpies propostes d’acord. Fer aquest matís i pregar que es tingui especial compte amb aquestes qüestions quan es redacten les propostes d’acord i més en aquest cas que són propostes d’acord de pur caràcter jurídic i per tant els fonaments de dret i els antecedents de fet han de ser d’una objectivitat absoluta. Alcalde: gràcies, pel M.A.p.T en Josep Alsina.

46

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: en el seu dia, pels motius que vam exposar ens vam abstenir en aquest punt i avui per congruència amb el que ja vam votar, també ens hi abstindrem. Alcalde: gràcies. Pel PSC? Conxita Rodríguez Cara.-PSC: nosaltres vam votar favorablement l’acord que es va prendre i entenem que és legítim el dret de defensa del ciutadà, però que com administració veient els arguments que s’han donat, entenem que s’ha de ratificar l’acord que vam prendre en aquell moment. Per tant, estem d’acord en la desestimació. Alcalde: per tant, tenim en compte la intervenció del regidor Bernat Costas i ho donem per aprovat per quinze vots a favor i dues abstencions.

ACORD Identificació de l’expedient: Confirmació dels actes administratius relatius a l’expropiació d’una finca propietat de les senyores Illas Sureda al sector del Pla de la Mullera. Fets

1. En data 29 de setembre de 1986 es va atorgar l’acta d’ocupació, previ l’ingrés del preu just a la Caixa General de Dipòsits, d’una finca expropiada a la Sra. Dolors Sureda Pagès, de superfície 1.408 metres quadrats, situada al costat de la carretera N-II, al sector Pla de la Mullera.

2. Per acord del Ple de data 16 de juliol de 1997, i en ocasió de determinar quines eren les finques que l’Ajuntament de Tordera aportava com a pròpies al Projecte de Compensació del sector del Pla Parcial núm. 12, Pla de la Mullera, es declarava que la finca aportada amb el número 29-A era d’una superfície de 1257,59 m2 i que corresponia a part de la finca expropiada a la Sra. Dolors Sureda Pagès per les obres del projecte de clavegueram del veïnat de Sant Jaume, de superfície 1408 m2, segons acta d’ocupació de 29 de setembre de 1986.

3. Amb motiu de la redacció del nou Projecte de Compensació elaborat a partir de la ulterior modificació de l’esmentat Pla Parcial, es va suscitar el dubte de la possible existència d’un defecte formal en la tramitació de l’expedient expropiatori de referència respecte de les nues propietàries de la finca, i es varen evacuar les corresponents consultes amb el Registrador de la Propietat de Pineda de Mar en ordre a subsanar-lo i a poder procedir a la inscripció registral de l’acta d’ocupació de la finca.

4. Per Decret 1081/05 de 23 de Novembre, es va conferir tràmit d’audiència a les nues propietàries de les finques, les senyores Neus i Montserrat Illas Sureda, per termini de quinze dies a l’efecte que

47

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


poguessin tenir vista de l’expedient i formular les al·legacions que consideressin oportunes en defensa del seu dret.

5. En data 20 de desembre de 2005, les interessades presentaren un escrit que no contenia cap al·legació material sobre el fons de l’assumpte, i que es limitava a denunciar estrictament qüestions formals, quan precisament el tràmit conferit anava adreçat a solucionar els possibles defectes formals i donar ocasió per l’audiència o defensa sobre la qüestió de fons.

6. Per acord de Ple de data 12 de gener de 2006 s’entengué subsanat el possible defecte formal existent a l’expedient expropiatori i es desestimaren les al·legacions presentades.

7. En data 31 de març de 2006 (Reg. d’Entrada núm. 2086 de 3-4-2006) les interessades varen interposar recurs de reposició contra l’esmentat acord de Ple, reiterant bàsicament les impugnacions de caràcter formal sobre el procediment seguit.

Fonaments de Dret

1. A l’acord de Ple de data 12 de gener de 2006 ja es va determinar que el possible defecte formal relatiu a la manca de notificació a les nues propietàries, senyores Neus i Montserrat Illas Sureda s’havia subsanat “a fortiori” mitjançant un nou període d’audiència dins l’expedient expropiatori, dret que aquestes no han volgut exercitar en temps i forma ni en la fase de vista ni ara dins el recurs de reposició interposat contra l’acord esmentat.

2. Consta perfectament acreditat a l’expedient que es varen notificar a la Sra. Dolors Sureda Pagès, usufructuària de la finca expropiada tots els actes administratius dictats dins l’expedient, tant al moment en què es va procedir a la seva tramitació, com al pagament del preu just i com a l’atorgament de l’acta d’ocupació. Per tant, no es oposable per les nues propietàries la manca de notificació d’aquests actes per tal com vivien al mateix domicili que la seva mare, i, en conseqüència no es va produir indefensió material dins l’expedient expropiatori de referència, tal com ve interpretant el Tribunal Constitucional en supòsits similars.

3. L’Ajuntament de Tordera ha anat atorgant en els darrers vint anys i en successius actes dels seus diferents òrgans administratius les actuacions que abans s’han descrit, algunes d’elles perfectament conegudes per les interessades, com ara les relatives al desenvolupament urbanístic del sector Pla de la Mullera, les quals, inequívocament i congruentment, han anat mantenint i confirmant en el temps com ajustada a dret l’actuació de l’expropiació de la finca de referència.

4. L’article 106 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú, estableix que les facultats de revisió no podran ser exercitades quan per prescripció d’accions, pel temps transcorregut

48

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


o per altres circumstàncies, el seu exercici resulti contrari a l’equitat, a la bona fe, al dret dels particulars o a les lleis. Tot i partint de la consideració de que el procediment expropiatori de referència es va realitzar correctament, seria, a més, contrari al principi de bona fe replantejar-se ara, al cap de vint anys, aspectes relatius a aquest assumpte, quan les interessades s’han aquietat als múltiples i successius actes en què públicament s’ha reconegut el dret de propietat de la finca com pertanyent a l’Ajuntament de Tordera.

5. Amb aquest procediment de notificació individualitzada, realitzada de bell nou, a les nues propietàries se’ls ha garantit l’audiència dins el procediment i, un cop sigui ferm aquesta actuació en via administrativa els queda oberta la via de revisió jurisdiccional, motiu pel qual queda salvada la possible, encara que no reconeguda, indefensió.

Per tot això, i en exercici de les atribucions que té conferides legalment, el Ple de l’Ajuntament de Tordera, per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, David Grimal Verdura, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM, i l’abstenció dels senyors Josep Alsina Romaguera i Albert Turon Travesa, del M.A.p.T

ACORDA:

PRIMER.- Desestimar el recurs de reposició interposat en data 31 de març de 2006 (Reg. d’Entrada núm. 2086 de 3-4-2006) contra l’acord de Ple de data 12 de gener de 2006 pel qual es desestimaven íntegrament les al·legacions presentades per les senyores Neus i Montserrat Illas Sureda, en la seva qualitat de nues propietàries de la finca expropiada, formulades en el seu escrit de data 20 de desembre de 2005, i es confirmaven en via administrativa tots els actes administratius dictats per l’Ajuntament de Tordera dins l’expedient expropiatori de la finca de 1408 m2 de superfície, situada al costat de la N-II, al sector del Pla de la Mullera, i que fou culminat amb l’acta d’ocupació de data 29 de setembre de 1986. Tot això amb base als motius expressats al preàmbul d’aquest acord. SEGON.- Facultar l’alcalde-president tan àmpliament com sigui necessari per atorgar tots aquells actes i documents que s’escaiguin, inclosos els d’aclariment i de rectificació, per l’execució d’aquest acord i per tal de procedir a la inscripció de l’acta d’ocupació de la finca expropiada al Registre de la Propietat. TERCER.- Notificar el present acord a les interessades amb els advertiments processals de rigor.

11.- Aprovació definitiva de l’Estudi de detall d’ordenació de volums dels

49

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


carrers Menéndez Pelayo, núm.48 - Gaudí , núm.71, promogut per Olonam Aseret, SL. 6. URBANISME 6.2.5. ESTUDI DE DETALL D’ORDENACIÓ DE VOLUMS DEL SOLAR SITUAT ENTRE ELS CARRERS MENENDEZ PELAYO, 48, I GAUDI ,71. Alcalde: el quinzè punt de l’ordre del dia és l’aprovació definitiva de l’Estudi de detall d’ordenació de volums dels carrers Menéndez Pelayo, núm. 48-Gaudí, núm. 71, promogut per l’empresa Olonam Aseret, SL. El regidor d’Urbanisme té la paraula. Arseni Garcia Matas.-CiU: es tracta d’un estudi de detall que ens permet cuidar o tenir cura de la imatge de l’edifici. Es tracta d’un edifici que està a cavall de dos carrer, el carrer Gaudí i el carrer Menéndez Pelayo. El planejament del carrer Gaudí permet fer planta baixa més tres, i el carrer Menéndez Pelayo permet fer planta baixa més dos. Això permet un retorn de divuit metres quant al carrer que permet les dues plantes i els plànols que s’havien presentat era d’una estètica bastant desafortunada. Llavors, aquest Estudi de detall ens permet ordenar els volums sense modificar els volums, evidentment. Els volums són els mateixos. Inclús, li queda una mica per sota del que li permet el Pla general – el Pla general li permet 2.031 m i l’edificabilitat que proposa és de 1. 968 m -. Amb aquesta condició entenem nosaltres que quedarà un edifici amb una estètica una mica més agradable que la que tenia. Alcalde: intervencions? ERC? Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: a cavall del punt anterior, perquè les reflexions vindrien a ser les mateixes, entenem la preocupació del proposant d’aquesta modificació d’Estudi de detall, d’ordenació de volums; entenem que podria ser interessant realitzar-ho però, vist el projecte, no veiem que millori suficientment l’estètica urbana. Creiem que, òbviament i així ho diuen els tècnics municipals i ens ho creiem, respecten totes les prescripcions i no es modifiquen les quantitats possibles en el planejament per aquesta zona. No creiem que acabi resolent el que es pretenia i que es millori suficientment l’estètica urbana. En aquest sentit, és una possibilitat que té el propietari de proposar aquesta modificació d’ordenació de volums, aquest Estudi de detall. Entenem que es tramiti, però no podem donar el vot favorable perquè entenem que no millora suficientment l’estètica del municipi. Per tant, ens abstindrem en aquest punt. Alcalde: gràcies. Per part del M.A.p.T ? Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: entenem que és una qüestió de detall urbanístic, informat favorablement per l’arquitecta municipal. En tractant-se d’una qüestió molt puntual i tècnica, nosaltres en principi hi votarem a favor.

50

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


Alcalde: per part del PSC? Conxita Rodríguez Cara.-PSC: entenem que no es modifiquen els paràmetres urbanístics. No és pas la primera vegada que se’ns planteja en aquesta taula la possibilitat de fer un estudi de detall per condicionar unes determinades situacions, i en la mesura que els tècnics ho han considerat adient, el nostre vot serà favorable. Alcalde: gràcies. Per tant, quedaria aprovat per setze vots a favor i una abstenció.

ACORD Vist que per Decret núm. 230/2006 de 16 de març es va aprovar inicialment l’Estudi de detall d’ordenació de volums del solar situat entre els carrers Menéndez Pelayo, 48, i Gaudí, 71 promogut l’empresa Olonam Aseret, SL. Vist que l’esmentat Decret va ser sotmès a informació pública pel termini d’un mes mitjançant la inserció d’edictes al BOP, al DOGC, a un dels diaris de més circulació a la província, a la radio municipal i al tauler d’anuncis, sense que durant l’esmentat període s’hagin presentat al.legacions. Atès el que disposa la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, Decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, text refós de la Llei municipal i de Règim Local de Catalunya, El Ple de la corporació, per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, David Grimal Verdura, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, dels senyors Josep Alsina Romaguera i Albert Turon Travesa, del M.A.p.T i l’abstenció del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

ACORDA: PRIMER.- Aprovar definitivament l’Estudi de detall d’ordenació de volums del solar situat entre els carrers Menéndez Pelayo, 48 i Gaudí, 71 promogut l’empresa Olonam Aseret, SL. SEGON.- Remetre el projecte aprovat i l’expedient administratiu a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona. TERCER.-Notificar les resolucions preses als afectats amb els advertiments processals de rigor.

51

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


MOCIONS

12.- Moció que presenta el grup municipal del PSC sobre l’ús del català en el Parlament Europeu. 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.7. MOCIONS Alcalde: aquí acabaríem els temes ordinaris i passaríem a les mocions. La primera moció la presenta el grup del PSC sobre l’ús de català en el Parlament Europeu. Li passo la paraula al ponent. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: jo crec que ja ha quedat clar quina és la intencionalitat de la moció. El català poc a poc es va implantant, va fer els passos, i en podem anar parlant a les institucions europees. Hi va haver una votació. Ens consta que això ja s’ha tornat a plantejar i que possiblement el resultat sigui diferent i que per tant la situació variï. Però ens va semblar que en aquell moment era oportú que tinguessin un recolzament per part dels ajuntaments en el sentit que el Parlament Europeu pogués tornar a posar damunt la taula aquest tema i que s’aconseguís l’objectiu que per raons crec que circumstancials no es va poder aconseguir en aquell moment. Alcalde: gràcies. Intervencions per part d’ERC? Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: gràcies. Per manifestar el nostre vot favorable a la proposta d’acord i en tot cas lamentar que en aquest Ple com en l’anterior no hi ha hagut Junta de Portaveus per poder debatre alguns punts de l’ordre del dia. Voldria fer una petició al grup Socialista per afegir un punt en aquesta proposta. Una de les principals eines de pressió que s’ha utilitzat per poder aconseguir que es reconsideri per part del Parlament Europeu l’acord de la Mesa és una campanya impulsada pel tercer mitjà d’informació sobre la Unió Europea més important que hi ha en tota la Unió que és un mitjà produït des de Catalunya, multilingüe, però produït des de Barcelona que es diu Eurotribune.net. En tot cas proposaríem que també s’inclogués, si sembla bé al grup Socialista, que l’Ajuntament de Tordera, alhora que manifestés això, les incripcions europees, també s’adherís a aquests campanya a través d’Eurotribune per continuar fent pressió institucional perquè el Parlament reconsideri la seva decisió i tiri endavant aquesta proposta que tots demanem. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: per part nostre no hi ha cap inconvenient. Alcalde: intervencions per part del M.A.p.T ?

52

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: estem d’acord en la proposta i hi votarem a favor. Alcalde: per part del grup de CiU estem absolutament d’acord i per tant el nostre vot serà favorable. Havent-hi unanimitat amb la incorporació que ha fet el regidor Bernat Costas, quedaria aprovada la moció per unanimitat del Plenari.

ACORD El passat 26 d’abril de 2006, la Mesa del Parlament Europeu, reunida a Brussel·les, va rebutjar una de les propostes del Govern espanyol per avançar en el reconeixement de l’ús del català a l’Eurocàmara, és a dir, que els ciutadans es puguin adreçar en català en aquesta institució, El resultat va ser de sis vots a favor i set en contra, havent diputats catalans que d’una manera irresponsable es van manifestar en contra, propiciant el vot contrari dels vice-presidents populars i del vice-president liberal. Els vots a favor van ser del president socialista, Josep Borrell, vice-presidents socialistes i vice-president del Grup Verd, Atès que l’article 22 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea parla directament del respecte a la pluralitat lingüística com una riquesa que cal mantenir i envigorir, Atès que el català és llengua oficial per a milions de persones a Europa, Atès que el català ja es pot emprar al Consell de Ministres de la UE, a la Comissió Europea i al Comitè de les Regions, Atès que els ciutadans ja es poden adreçar en català al Consell de Ministres de la UE, a la Comissió Europea i al Comitè de les Regions, Atès que és necessari també que els ciutadans i els diputats catalans que vulguin es puguin adreçar en català al Parlament Europeu, Per tot això, el Ple de la corporació, a proposta del grup municipal del PSC i per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, David Grimal Verdura, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, dels senyors Josep Alsina Romaguera i Albert Turon Travesa, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

53

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


ACORDA:

PRIMER.- Demanar per unanimitat que el Parlament Europeu adopti urgentment les mesures necessàries per permetre l’ús del català en aquesta institució democràtica, tal i com ja està acordat en les altres institucions de la Unió Europea. SEGON.- Demanar que el Parlament Europeu reculli la proposta presentada formalment pel Govern espanyol perquè els ciutadans puguin adreçar-se i rebre resposta en català al Parlament Europeu, i perquè els diputats catalans del Parlament Europeu puguin intervenir en la seva llengua. TERCER.- Adherir-nos a la Campanya pel català-gallec-euskera al Parlament Europeu, impulsada per Eurotribune.net, pel reconeixement de l’ús del català en el Parlament Europeu. QUART.- Comunicar aquests acords al Parlament Europeu, al Congrés dels Diputats, al Senat, al Parlament de Catalunya i al govern de la Generalitat de Catalunya a través de la seva delegació a Brussel·les.

13.- Moció que presenta el grup municipal del PSC sobre disciplina urbanística. 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.7.- MOCIONS Alcalde: el següent punt, concretament el número 13, és la moció presentada pel grup municipal del PSC sobre disciplina urbanística. Sr. Secretari? El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix el text de la moció: “Atès que el nostre grup ha manifestat reiteradament la necessitat de realitzar disciplina urbanística per preservar la legalitat en el nostre terme, de 80 km2, amb zones d’especial interès i específicament protegides, Atès que les infraccions urbanístiques perjudiquen als nostres ciutadans en un doble sentit: en primer lloc, com a particulars perjudicats que sofreixen l’agressió que pot representar la instal·lació d’una activitat no permesa o d’una obra que envaeix la seva intimitat, o perjudica els seus interessos; en segon lloc, com a interès col·lectiu, permetre consentir que no es respecti la llei, provoca un greuge comparatiu per a tots aquells ciutadans que compleixen la legalitat i que respecten les normes urbanístiques del municipi, tot i que això els comporti un límit pel seus interessos o les seves aspiracions. Atès que la voluntat de desenvolupar els expedients d’infracció urbanística i restitució de la legalitat urbanística alterada va més enllà d’un esperit recaptador, doncs si únicament es tractés de cobrar multes no tindria massa sentit. El que es pretén es restituir el principi d’igualtat de tots els

54

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


ciutadans davant la llei. Seguint el procediment administratiu correcte, amb respecte rigorós al dret de defensa i atenent les circumstàncies particulars, s’arriba a una resolució d’obligat compliment. En el moment en què la resolució és ferma, és a dir, que el ciutadà ha esgotat les possibilitats de defensa que li atorga la llei, l’Administració té l’obligació de vetllar per l’efectiu compliment de dita resolució. Atès que “el deixar fer” sense actuar en el moment oportú ha provocat al nostre terme municipal un allau d’infraccions i en conseqüència d’expedients administratius d’infracció urbanística que ja han finalitzat i que ara cal que es compleixin, doncs de res serviria el cost invertit en portar-los a terme si únicament tenen l’objectiu que l’infractor aboni una sanció, moltes vegades inferior al cost de la pròpia llicència. Quan s’han donat els tràmits d’audiència previstos i s’han esgotat les possibilitats de recursos, es l’hora d’exigir el compliment de les resolucions dictades per la pròpia Administració. Per les raons exposades i ateses les consideracions que hem realitzat, el Ple de la corporació, a proposta del grup municipal del PSC, podria adoptar el següent,

ACORD: PRIMER.- Que l’Ajuntament iniciï, en un termini màxim de quinze dies, les accions judicials necessàries per efectuar subsidiàriament les obres d’enderroc de totes aquelles infraccions en què, finalitzat l’expedient ordenant l’execució per part del particular que ha infringit la norma, no s’ha interposat cap tipus de recurs i ha transcorregut àmpliament el termini per a l’execució voluntària. SEGON.- Paral·lelament habilitar una partida pressupostària que s’hauria de nodrir dels majors ingressos que provenen de les llicències d’obres per iniciar d’immediat les execucions de les resolucions fermes. TERCER.- Que s’iniciïn les execucions per aquells expedients que s’han obert per denuncia de la part. QUART.- Que la propera Junta de Govern anomeni una comissió tècnica, per al seguiment de l’execució dels expedients d’infracció urbanística i restitució de la legalitat urbanística alterada, que informi del resultat de la seva gestió en cada sessió ordinària de l’Ajuntament.” Alcalde: la regidora Conxita Rodríguez té la paraula. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: amb la lectura del text de la moció deixa molt clar quina és la intencionalitat d’aquesta proposta. L’únic que està dient és que es compleixi la Llei. Sembla que una cosa que és tant òbvia , que no s’hauria de plantejar, a vegades s’ha de fer i nosaltres ho hem cregut oportú. No és la primera vegada que em sentiu dir en aquesta taula que creiem important que la disciplina urbanística es porti a terme, no per un afan recaptatori, sinó perquè realment el que s’està fent quan es

55

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


permeten determinades infraccions es perjudicar a aquell ciutadà que compleix la llei, i en la mesura que compleix la llei el del costat la incompleix, ningú fa res, i se sent no només agredit sinó que realment la legalitat s’està vulnerant. Poden haver-hi situacions particulars. Per això creiem que era important que es desenvolupessin els procediments administratius amb absolut respecte a la legalitat perquè qualsevol dels ciutadans tingués el seu dret a fer les al·legacions oportunes i també perquè el govern tingués la possibilitat d’estudiar les individualitats. A vegades no podem generalitzar i cal que es facin aquests expedients que són els que definitivament conclouen amb una resolució. El que demanem amb aquesta resolució és que una vegada s’ha arribat en aquest punt, una vegada hi ha una resolució, i aquesta resolució és ferma, es porti a terme, perquè ho hem dit, de res servirà que gastem esforços, diners en fer expedients administratius de disciplina urbanística si quan s’acaben aquests expedients de disciplina urbanística, quan ja no s’ha anat a cap altra i instància, no es compleix, no es fa complir el que s’ha decidit. Per tant, creiem que és important que això es faci, i malauradament també ho exposem. El nostre parer és que en moltes ocasions s’ha deixat fer quan es podia haver evitat i això hauria representat que alguns ciutadans poden sentir-se perjudicats quan en un moment donat hagin de fer l’execució d’una resolució que ha fet la pròpia Administració, l’haguéssim pogut evitar, l’haguéssim pogut evitar en diferents casos i vostès ho saben perquè des d’aquesta taula determinades infraccions urbanístiques les hem comunicat des del moment en què s’iniciaven i tot i així s’ha permès que s’acabés potser una construcció important. Per tant, entenem que tot i que representi per algunes persones un perjudici el fet que se’ls hagi deixat fer i que ara se’ls digui que el que han fet no s’ajusta a la legalitat i per tant no correspon que hi sigui, i s’ha de fer, perquè sinó estaríem en una situació en què la legalitat l’estaríem vulnerant des de la pròpia administració, la qual cosa entenc que és inadmissible. Alcalde: intervencions per part d’ERC? Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: bé, per manifestar el suport d’ERC al fons de la moció, és a dir, entenem perfectament i compartim els arguments que manifestava la regidora i que manifesten també en l’escrit d’exposició de motius d’aquesta moció proposada pel grup Socialista. Entenem, però, que especialment la fallida bé d’inici, és a dir, la part important de les actuacions no s’han de realitzar un cop finalitzats els expedients d’infracció urbanística, sinó que aquests expedients el que cal fer és donar-los compliment durant el tràmit de la infracció, és a dir, cal paralitzar, cal parar la infracció abans que es constitueixi completament i per tant s’ha de prendre una decisió molt més dràstica del que caldria i en tot cas no acabem de compartir plenament la forma que es proposa per tal

56

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


de resoldre-ho. En aquest sentit, el vot d’ERC serà d’abstenció a aquesta moció proposada pel grup Socialista. Alcalde: d’acord, gràcies. Per part del M.A.p.T ? Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: cal dir que és ben trist que a través d’una moció haguem d’exigir que es complexi la legalitat i la disciplina urbanística. Dit això, nosaltres donarem suport a la moció. Hem detectat el fet que sí bé últimament s’han iniciat molts procediments de disciplina urbanística, s’han detectat moltes il·legalitats urbanístiques, etc. El cert és que no veiem que arribin aquests expedients a les últimes conseqüències i per tant això fa que el ciutadà o els infractors actuïn amb una total manca de respecte vers l’Ajuntament i vers la legalitat urbanística del municipi. Tenim casos concrets que es poden identificar, amb construccions ... recordo fins i tot habitatges en sòl no urbanitzable construïts, sol·licitant una mera llicència per construir una piscina que fa tres o quatre anys que aquests habitatges segueixen en peu, tot i haver-hi una ordre d’enderroc al damunt i ser una obra manifestament que no era legalitzable. Per tant, donarem suport a aquesta moció i a partir d’ara entenem que s’ha d’encoratjar l’equip de govern perquè insti els mecanismes que té a l’abast per dur fins a les últimes conseqüències els expedients de disciplina urbanística. Alcalde: gràcies. Té la paraula el regidor d’Urbanisme. Arseni Garcia Matas.-CiU: sí, gràcies. Bé, com tots els escrits o mocions que es puguin presentar en el Plenari hi ha coses que compartim. És evident que aquest equip de govern no ha muntat un departament de disciplina urbanística per recaptar diners, sinó per mantenir la legalitat urbanística que això és el que interessa a tots plegats. Era un problema que ens preocupava moltíssim i des de fa tres o quatre anys enrere em lluitat molt per poder muntar un departament per lluitar contra aquesta gent que normalment ve de fora i que ens crea molts de problemes quant a la manera d’edificar i no tenir en compte la disciplina urbanística. Això ens ha costat, hem estat tres anys treballant a fons per aconseguir muntar un departament que treballés en aquesta disciplina i creiem que des de fa un any i mig , aproximadament, hem aconseguit ja muntar un departament que funciona. Hi ha una advocada que ha fet una bona immersió, creiem que ho està fent molt bé i hem posat una auxiliar administrativa que treballa conjuntament amb ella; li hem muntat un programa informàtic perquè no hi havia res, i ara en aquests moments creiem que ja tenim el tren posat damunt els rails per poder treballar a fons amb aquest tema. A més a més, nosaltres hem estat molt curosos amb l’assessorament jurídic que ens ha vingut a través dels nostres tècnics en el tema de la disciplina urbanística perquè és molt complicada, sobretot perquè hi ha uns terminis, tot un seguit de coses, i sobretot no volíem crear la indefensió del ciutadà

57

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


envers el dret que té per poder-se defensar en tots els aspectes. Ens hem trobat amb uns punts molt puntuals, que ha vingut l’oposició, que ens han denunciat, i que hem intentat explicar una i altra vegada que hi estàvem treballant i el temps ens ha anat donat raó vàries vegades... Per exemple, ens vam trobar en un plenari que va venir un senyor i que va acusar aquest regidor de mentider perquè ell havia fet un aparcament. Hi va haver un grup municipal que el va defensar, aquest senyor va dir que nosaltres érem uns mentiders perquè realment el veí havia fet aquesta infracció. Nosaltres dèiem que la que havia fet ell era la mateixa i ara voldria aportar el “Fallo” d’una sentència respecte a aquest senyor que el jutge diu que “la construcció annexa realitzada pel senyor Munzó – que era el denunciat- no priva de llum de la unitat de l’ara demandant, no pudiéndose decir lo mismo precisamente del que denuncia a propósito de la barandilla que instala”. I aquest jutge acaba dient:” que por ello no cabe sinó considerar sensatas, atinadas i plenamente ajustadas a derecho tanto la decisión municipal impugnada como las razones de las que aquellas se fundamentó” . Aquest és l’esperit d’aquest equip de govern, és a dir, que tothom pugui defensar-se i aportar les seves al·legacions. Per tant, estem en una situació en la que estem treballant molt a fons. Avui hi ha hagut una trobada amb funcionaris de parcs naturals que és la segona trobada que hi ha - la primera vegada van venir ells a l’Ajuntament de Tordera i l’altra vegada hem anat nosaltres allí - en la que s’han pactat diverses qüestions. Una de les qüestions és que la Diputació i els funcionaris de parcs naturals col·laboraran amb l’Ajuntament amb l’enderrocament del que hi hagi dins del parc, és a dir, s’està treballant en aquest tema tot el que podem treballar amb l’ajut que tenim d’aquest equip jurídic que ens està recolzant. En aquest moment, a causa de les infraccions urbanístiques, hi ha vint contenciosos. Això entenem nosaltres que és el correcte, és a dir, els ciutadans han de poder defensar-se i han de poder dir quelcom. El tema de la nau que aquí s’ha reiterat tantes vegades, i que se n’ha dit... Cada vegada que el jutge ha parlat de la nau de darrera el polígon de Can Verdalet ha anat donat la raó a l’equip municipal dient que el que estava fent era el correcte, i darrerament va decretar que se segellés les portes perquè no es poguessin utilitzar les naus... Aquest, entenem que ha de ser l’esperit amb el qual ha d’actuar l’equip de govern. I com que és molt complicada aquesta disciplina urbanística, realment és molt complicada, ens fa molta por que com a polítics anem i els diguem als tècnics què han de fer. És com una ingerència política a la tasca que entenem que és bona que s’està fent i en qui dipositem la nostra confiança perquè les coses es facin correctes i no es facin passant per sobre de ningú. Malgrat que hi hagi algun apunt que podríem compartir, aquesta moció no la podem aprovar perquè entenem que s’està treballant molt en el tema de disciplina urbanística. Durant el 2005 hi ha hagut vint-i-sis expedients d’ordre d’execució, que s’han complert tots vint-i-sis, hi ha hagut cent sis expedients de disciplina urbanística en el que només set expedients han estat molt difícils de notificar i estem treballant encara per poder notificar i hem estat treballant amb tots cent sis expedients durant el 2005:

58

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


expedients de restauració de realitat física i de la legalitat alterada, s’han tramitat conjuntament els expedients sancionadors, és a dir, no s’ha parat de treballar d’acord amb les premisses que ens han anat arribant a través dels tècnics corresponents. Per tant, per resumir una mica tota aquesta qüestió diríem que nosaltres votarem en contra d’aquesta moció. Donem un vot de confiança als nostres tècnics perquè estan fent una tasca prou important i els encoratgem que segueixin per aquest camí. Alcalde: Intervenció del Partit Socialista? Conxita Rodríguez Cara.-PSC: miri, Sr. Arseni, ha fet vostè menció d’una nau i que han actuat molt bé i molt correctament. Si actuar molt bé i molt correctament significa que l’Ajuntament havia donat una llicència per fer un moviment de terres, quan el grup municipal Socialista en aquesta taula li diu que s’està efectuant un desmunt impressionant, que faci anar-hi a l’inspector i el fa anar-hi, i entre la data que hi va l’inspector i la data en què fan la següent actuació passen sis mesos, i que durant aquests sis mesos aquest grup municipal en aquesta taula li diu que han portat material i comencen a edificar i vostès no fan res..., escolti, té un tècnic en aquesta taula i aquest tècnic li podrà dir que l’Administració podria demanar autorització, paralitzar les obres, treure el material, i per tant fer les coses correctament, amb independència i sense treure en cap moment el dret de defensa d’aquella persona, perquè el procediment podria continuar el seu curs, però no ens veuríem ara amb una nau industrial en una zona forestal, que en definitiva estem convençuts que arribarà el moment en que s’hagi de tirar a terra, malgrat que s’ha fet l’intent de voler legalitzar-la dient que era un cobert agrícola, cosa que no es creu ningú. Tot i així, hi ha un contenciós i aquest contenciós resoldrà i s’haurà de fer executar el que digui la sentència. Però vostè ha dit altres coses i ha fet menció a un dret legítim que té un ciutadà i que va denunciar una infracció urbanística i que penso que equivocadament va portar el tema de la infracció urbanística a la via civil i la via civil va dictar una sentència en la que no tenia gens en consideració quins eren els paràmetres urbanístics, i si no estic equivocada aquesta persona, amb el seu dret de legítima defensa, ha interposat el contenciós i ja veurem quin serà el resultat d’aquest contenciós. Jo no sé si és aquest ... Arseni Garcia Matas.-CiU: ja li he llegit.... Conxita Rodríguez Cara.-PSC: jo ho desconec, perquè evidentment no és aquest el fet, però en qualsevol cas l’únic que vostè m’està dient és que el ciutadà ha exercit aquest dret de defensa. Jo no li estic dient això. Quan jo li demano que vostè executi, és quan ja s’ha exhaurit el dret de defensa perquè el ciutadà no ha fet cap més acció, és a dir, ha acceptat la resolució i, per tant, en la mesura que ha acceptat la resolució i que l’Ajuntament l’ha

59

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


dictat, l’únic que estem dient és que s’executi i per això no necessita cap muntatge. M’ha fet una mica de gràcia el fet que vostè hagi dit que per fer el muntatge vam haver de fer un muntatge, vam necessitar un ordinador, contractar... Escolti, fer disciplina urbanística és complicat, ningú ho ha discutit. Crec que els tècnics han anat fent bé la seva feina, és a dir, que els expedients que s’han tancat s’han tancat correctament... doncs senyors, si s’han tancat correctament, si no s’ha perjudicat ningú, actuem. Però el que jo lamento és que tinguem que actuar, perquè s’ha dit per activa i per passiva que hi havia mitjans suficients sense vulnerar cap dret de cap ciutadà per evitar que les infraccions es portessin a terme. Ara, en aquests moments, sectors on s’han comès infraccions urbanístiques, que vostès coneixen, que han resolt, es continuen fent obres. I ho saben i no fan res. Això és el que ens preocupa, perquè això redundarà en perjudici de tots i cadascun dels ciutadans de Tordera, d’aquells que han comès la infracció, però també d’aquells que són perjudicats per la infracció que s’ha comès. Alcalde: A acabat? Sí? Només dir que el grup de CiU, al govern, el que està dient és que ha creat un equip d’infracció urbanística, que li donem plena confiança a l’equip tècnic i que qualsevol expedient que estigui tancat, el propi equip tècnic dictarà i dirà el que s’ha de fer. Per tant, entenem que aquesta moció entraria amb propostes noves o amb coses òbvies i entenem com a govern que en aquests moments ens estimem més que aquest equip estigui treballant sense fer cap ingerència política, perquè des del propi govern no ho estem fent. Llavors, ens sembla que no seria correcte portar un acord de plenari allò mateix que els polítics del govern no estem fent al damunt de l’equip tècnic. És per aquest motiu que diem no a la moció. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: llavors hem d’entendre que el govern diu que les resolucions que vostè signa no serveixen per res... Alcalde: no, el govern està dient que allò que proposen els tècnics s’executarà fins a les últimes conseqüències. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: però la decisió vostè ja l’ha pres.... a firmat un Decret i per tant entenc que els tècnics ja han acabat la seva feina, en el moment que el polític i l’alcalde firma un Decret que diu el que diu. Executar això no és un problema dels tècnics , és un problema d’execució de la llei. Alcalde: Ha acabat? Li estic dient que té raó, però que en tot cas no creiem oportú aprovar una moció. És el que estem dient. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: molt bé.

60

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


Alcalde: per tant, es desestimaria la moció per set vots a favor, una abstenció i nou en contra. Després de l’ampli debat, el qual s’ha transcrit literalment, queda rebutjada la moció per nou vots en contra dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU, l’abstenció del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM, i els set vots a favor dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, David Grimal Verdura, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, i dels senyors Josep Alsina Romaguera i Albert Turon Travesa, del M.A.p.T.

PRECS I PREGUNTES

14.- Precs i preguntes. Alcalde: amb aquest punt acabaríem les mocions i els temes ordinaris. I passaríem al torn de precs i preguntes. Començaríem per ERC.... Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: en primer lloc afegir com a prec inicial els dos o tres precs que he anat efectuant al llarg de la sessió d’avui, pregar que es tinguin en consideració. En tot cas, voldria repescar-ne un, el darrer que parlàvem quan entràvem amb les mocions: no sé perquè d’un temps ençà ha desaparegut la figura de la Juntes de Portaveus prèvies als plenaris municipals. Entenc que és el lloc idoni per tenir algunes discussions, algunes converses sobre determinats aspectes concrets dels punts d’acord que ens evitaríem haver de fer determinades transaccions en veu enmig del plenari que penso que no tenen sentit i que es podrien fer abans. Per tant, prego a l’alcalde que previ a la celebració dels plens convoqui juntes de portaveus per poder entre altres coses discutir aquestes matèries. A banda d’això, voldria entrar amb tres temes en aquest apartat de precs i preguntes. Un d’ells que, òbviament tal i com es fan les coses surt en cada Ple, en cada apartat de Precs i preguntes i que al ritme que anem continuarà sortint, és el del pla de contenidors soterrats al nostre poble. Respecte a això, darrerament hem tingut un cas que vat tots els rècords de com fer malament les coses. Es tracta òbviament, i dubto que a ningú se li escapi a què m’estic referint, dels contenidors del Camí Ral, cantonada Amadeu Vives. Tot el procés d’instal·lació i el resultat de la instal·lació d’aquests contenidors és erroni de dalt a baix i dubto que s’hagin pogut cometre més errades de les que s’han comès. Només cal passar pel davant i sentir com qualsevol ciutadà de Tordera sent comentaris del tipus que estem convertint Tordera amb “Tordera aventura”, o amb les

61

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


banderoles de Tots x civisme menys l’Ajuntament, perquè precisament foment del civisme amb aquests contenidors... Estan mal instal·lats, estan retallant bona part de la vorera, estan retallant bona part del carrer, amb la qual cosa causen un problema de seguretat vial seriós. Abans, l’alcalde deia que no hi ha excessius problemes de mobilitat a Tordera. Només amb la instal·lació d’aquests contenidors s’ha creat un coll d’ampolla en què en cada moment hi ha embussos en aquest punt i hi ha dificultats de trànsit amb els vehicles que entren al giratori i tomben a mà dreta per incorporar-se al Camí Ral, venint de la zona de Sant Andreu, tenen problemes d’angle de gir i on és fàcil que hi hagi topades. Des del punt de vista de la seguretat vial aquests contenidors són un absolut desastre, repeteixo, resta vorera. En fi, s’ha hagut d’elevar una pila d’espai, amb la qual cosa es crea unes rampes i unes escales que acaben ocupant dos i tres vegades més del que haurien d’ocupar de via pública els mateixos contenidors. Més enllà d’això, i alguna vegada ja els hi he manifesta en privat, l’elecció dels tipus de contenidors estèticament jo diria que és de les pitjors eleccions que es podrien fer. Posar uns contenidors d’un color platejat llampant, crec que no és la millor manera de tenir a la via pública un element... home, precisament decoratius els contenidors no es pretén que ho siguin, però tampoc cal que siguin antiestètics. També voldria afegir respecte a aquesta qüestió que per instal·lar-los s’ha hagut de rebentar el carrer en més d’una ocasió. En vam parlar amb el regidor en aquesta taula de plens i ens va dir que a sota hi havia canonades. Entenem que algunes de les instal·lacions de serveis al nostre municipi són antigues, algunes no tant, que d’algunes no consti la documentació per saber on exactament passen i per tant que et puguis trobar amb sorpreses com que rebentes i allà trobis una canonada. Ja diferents maneres de resoldre-ho, en altres llocs del municipi ho han fet, és partir les bateries de contenidors en diferents trossos per salvar alguns d’aquestes serveis, aquestes conduccions de serveis, o en tot cas instal·lar-los en un altre lloc. El que no és normal i ja tenim constància que és la segona vegada que passa amb el procés d’instal·lació de contenidors és que es rebenta un lloc, es diu que aquí no, que hi ha serveis, tapem, i que o es rebenta un altre lloc, o ens ho pensem però tornem a rebentar allà mateix, és a dir, això ja ha passat com a mínim dues vegades, les dues en el mateix Camí Ral. Respecte a aquesta qüestió, també ens preocupa una altra cosa i és que estem tenint la impressió que la decisió d’on es posen els contenidors moltes vegades es pren més en funció de les queixes o protestes dels veïns en funció de si van o no van davant de casa meva, i per tant es posen allà on no hi ha veïns, però en aquest cas s’ha acabat instal·lant davant on hi haurà una residència d’avis que encara no es pot queixar ningú perquè no hi viu ningú, però aprofitar això per posar-los allà tampoc em sembla la millor circumstància. Voldria fer una pregunta sobre aquesta qüestió més enllà del prec que es repensin tota la seva política d’implantació de contenidors perquè diria que

62

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


l’estan vessant bastant. Una pregunta: quan es va realitzar l’adjudicació de la concessió de la recollida d’escombraries, en la mateixa concessió hi havia inclosa l’execució de les obres d’implantació dels contenidors soterrats. Aquesta instal·lació concreta, aquests contenidors del Camí Ral, cantonada Amadeu Vives, òbviament el seu cost d’instal·lació és moltíssim més alt, però moltíssim més alt que cap dels altres contenidors i entenc que tal i com estaven instal·lats no estava ni de bon tros contemplat en el plec de clàusules a través del qual es va fer el concurs públic de concessió. Per tant, voldria saber si el propi contractista, el propi concessionari, realitzarà aquestes obres dins del mateix contracte o l’Ajuntament haurà d’abonar diners, a banda dels que abona per a la concessió, i en tot cas si fos així, Quants?. I sobre aquesta qüestió voldria fer un parell d’incisos més: un, d’estètica. Una altra bateria de contenidors que han instal·lat, l’han instal·lat enganxada a les parets de l’església parroquial de Tordera. Home, ja sabem que segurament no és l’església ni més bonica ni més visitada de totes les esglésies del país, però és un element del patrimoni arquitectònic del nostre municipi, del patrimoni cultural del nostre municipi, i havent-hi llocs com hi ha a la part del darrera de la plaça de l’església per instal·lar els contenidors, amorrat a la paret de l’església no ens sembla que sigui el millor lloc. I finalment respecte a aquesta qüestió, recordar un compromís que va prendre el regidor d’Obres i Serveis en aquesta taula de plens que era que en el moment de fer el concurs públic per a l’adjudicació de la concessió del servei de recollida d’escombraries per fer el seguiment d’aquell concurs públic, es convocaria una taula aproximadament cada tres mesos amb representació de tots els grups municipals per fer el seguiment de la concessió, per decidir on s’instal·laven els contenidors, per fer la proposta a tots els grups d’on es creia que es podien instal·lar ... Aquesta comissió fa mesos i mesos que no es reuneix, curiosament els mateixos mesos que deu fer que venim reclamant en cada Ple que contenidor que intenten soterrar, contenidor que no l’encerten. Potser si aconseguir reconduir aquestes reunions, potser alguna cosa solucionem. En tot cas, els pregaria que reconvoquessin de nou aquesta comissió. Canviant de tema, voldria parlar sobre dues qüestions més: una, ja les hem sol·licitat per escrit aquesta darrera setmana i verbalment també al Sr. alcalde i és que es convoqui amb la màxima immediatesa possible el Consell de l’Organisme Autònom de Ràdio Tordera per diverses raons, una d’elles és que fa temps que no es convoca, però n’hi ha d’altres d’importants com que entenem que després dels fets que han succeït a l’emissora amb la crema de les instal·lacions, cal convocar un consell d’administració. No voldria estendre’m més sobre aquesta qüestió però, en tot cas, prego si és possible al president del Consell d’Administració de l’Organisme Autònom,que és el mateix alcalde, o al regidor de Mitjans de Comunicació, que confirmin si atendran el nostre prec i quina previsió de termini hi ha per realitzar aquesta reunió.

63

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


I finalment voldríem plantejar un altre tema en aquesta taula de plens que també aquesta mateixa setmana i per cortesia enteníem que prèviament li havíem de plantejar al Sr. alcalde i dir-li que ho traslladaríem en aquesta taula de plens. En els darrers mesos, en els darrers anys, ens hem vingut reunint tot sovint per parlar de la problemàtica en la proposta de projecte d’obres d’urbanització de Les Farreres perquè encara no podem parlar precisament d’obres d’urbanització a la urbanització Les Farreres. Entre les moltíssimes qüestions que han passat darrerament respecte a aquest tema, n’hi ha una que ens preocupa molt i creiem que val la pena traspassar-ho a la taula de plens. En un dels darrers escrits que ha fet constar la Junta de Compensació a l’Ajuntament adjuntaven un contracte que suposadament havien signat l’alcalde amb el vist i plau,o essent-hi present, i donant-hi fe també el regidor d’Obres amb uns veïns reunits amb l’Associació de veïns de Les Farreres. Més enllà del que diu aquell contracte que entenem que clàusula per clàusula com a mínim és il·legal, més enllà del que diu, l’alcalde ens va manifestar verbalment, i ja li vam manifestar la nostra preocupació, que ell no havia signat allò i per tant que podien passar dues coses: o per un costat que allà s’hagués falsificat una signatura i donat que és la de l’alcalde és especialment greu, o per altra banda que el que s’hagués manipulat fos el document. En tot cas, és igualment greu. Vam fer la petició a l’alcalde que si allò no ho havia signat, li pregàvem i avui li tornem a pregar a la Taula de Plens que es porti aquest cas als tribunals si és una manipulació de signatura d’algú, perquè essent l’alcalde del meu poble em preocupa molt que algú li pugui manipular o es sospita que algú li pugui manipular la signatura, i si és manipulació de document públic o en tot cas de document que una persona ha signat i que es manipula assumint uns compromisos, també ens preocupa igualment. Per tant, creiem que cal portar aquesta qüestió als tribunals i entenem que no es pot deixar així com així el fet que pugi circular un document pretesament signat per l’alcalde del meu poble sense que això es denunciï com a mínim i, parlo molt personalment, crea una sensació d’indefensió important i per tant prego tal i com vaig manifestar a l’alcalde que avui ho traslladaria a la Mesa de Plens que aquesta qüestió sigui portada als tribunals per aclarir-se en el cas, i crec les paraules de l’alcalde, que ell no hagi signat aquest document. I amb això finalitzaria el torn de precs i preguntes d’avui. Alcalde: moltes gràcies. Per part del M.A.p.T ? Albert Turon Travesa.-M.A.p.T: no repetirem alguns precs o preguntes que ha fet en Bernat que estem d’acord amb moltes d’elles. Primer de tot una pregunta i un prec respecte del mercat. Ja que s’ha fet tot aquest arranjament, que s’ha asfaltat, sembla que s’instal·laran uns lavabos...etc , prego també que s’arreglin els lavabos que hi ha al costat de la pista l’Amistat, els quals estan bastant deteriorats i normalment el diumenge

64

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


quan passes pel costat fins i tot sents la ferum des de fora. Potser seria bo arranjar-ho. També una altra pregunta. En el diari vaig veure la notícia que els marxants de la roba que s’havien mogut de lloc estaven demanant el canvi de les parades que ara hi ha de fruita i verdura, un canvi de posició amb ells. La pregunta és: Com està el tema? I fer el prec que des del punt de vista de la gent de Tordera, del municipi, allunyà encara més la fruita i la verdura em semblaria contraproduent. Crec que no és el cas, però en tot cas fer el prec. Quant al tema del conveni que s’ha signat amb els mossos d’esquadra amb motiu dels robatoris, jo he entès que només atenia a les urbanitzacions. Demanaria que involucrés també a totes les cases rurals que hi hagi. I no sé si podríem aprofitar l’avinentesa que ara també se’n parla molt en els mitjans de comunicació, han dit que hi haurà una dotació extra d’un cos policial per part del govern central i demanar encara més reforç en aquest sentit. Tordera deu ser un dels municipis que té més risc en aquest camp. També voldria fer una pregunta, tot i que l’hem fet ja vàries vegades: Com és que encara es dur a terme una activitat que no té llicència d’activitats i a més a més es realitza en un lloc on es necessitaria l’aprovació d’un pla especial que encara no està aprovat, com és a ca l’Orench, on aquests dies hi ha hagut esdeveniments... avui hi tornaven a haver cartells... i al cap de setmana n’hi tornaran a haver. El dilluns 15 de maig, segons ens han dit, dins de Can Floris hi havia una invasió de mosques. Es va avisar a l’Ajuntament i es va fumigar. Si no recordem malament, Can Floris es va llogar el setembre del 2004. Quines actuacions s’han dut a terme fins ara? Perquè el dubte que teníem és que si hi havia aquesta invasió de mosques és perquè no hi havia ningú a dins. Allò està parat o en traiem alguna cosa de profit? Un prec: s’ha observat la proliferació de circuits de quads. Vull fer un prec perquè es vigili. Hem vist que està a informació pública el tema de la Xarxa natura 2000. Vull preguntar què té pensat fer l’Ajuntament en aquest camp. També vull fer un altre prec perquè s’arregli el dipòsit d’aigua de Can Comaleres, ja que perd bastant aigua. Un altre prec seria que com que fa quatre mesos que no plou, estem a l’estiu, hi ha un risc de sequera important i de risc d’incendis, l’any passat es va convocar una reunió a instància nostra per coordinar les associacions de veïns, les Ecus ... Potser ara seria un bon moment per tornar a convocar una reunió d’aquest tipus.

65

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: jo afegiré tres qüestions: una d’elles és reiterar el que ja vam manifestar en altres plenaris. Vaig demanar com a regidor d’aquest Ajuntament, també com a membre del Consell d’Administració de Tordera Urbanística Activa, una documentació en relació als convenis subscrits entre aquesta societat, aquesta empresa municipal, i l’empresa PROINOSA en relació a la construcció i les obres de la Biblioteca i del pavelló municipal. Es va fer per escrit el 20 de setembre de 2005, es va fer per escrit el 22 de febrer de 2006 i hores d’ara encara no tinc cap mena de resposta. Torno fer el prec que, si us plau, per desenvolupar les tasques que tinc encomanades, se’m lliuri aquesta documentació perquè ja comencem a pensar malament del contingut de la mateixa , ja que no tenim cap facilitat per poder-la examinar. I després afegir amb el que s’ha dit en relació a l’ultima moció que s’ha debatut en aquest Plenari. Només uns exemples: sí que tenim dubtes que les coses no s’estan fent tot el correctament que s’haurien de fer amb el tema de la disciplina urbanística i amb el tema de la legalitat de les diferents activitats que es realitzen al municipi de Tordera , i només citar tres exemples que hem trobat en el llibre de Decrets quan l’hem examinat en aquest Plenari: un d’ells és que des de l’Ajuntament, per una inactivitat que no s’explica el perquè en el Decret, es dóna una llicència ambiental, és a dir, una llicència d’activitats per tal que en la carretera en direcció a Fogars es pugui instal·lar una estació de serveis amb un rentat de cotxes, és a dir, que per silenci administratiu, per inactivitat, entenem nosaltres per inactivitat dels Serveis Tècnics, siguin de l’Ajuntament o del Consell Comarcal, hem de concedir una llicència perquè s’instal·li una benzinera i un servei de rentat de cotxes perquè no s’ha tramitat correctament l’expedient. Creiem que això és un fet greu. Però aquest fet és doblement greu quan veiem que per Decret de 18 d’abril es concedeix una llicència d’obres per la construcció d’un habitatge també per silenci administratiu, és a dir, per inactivitat de l’Ajuntament, ja no sé si és polític o dels Serveis d’Urbanisme, també es concedeix aquesta llicència per a la construcció d’un habitatge per la inactivitat de l’Administració, per deixadesa de les funcions que es tenen encomanades a l’Administració. I per últim un altre fet greu, entenc jo, és que l’equip de govern, a tot arreu i avui mateix ho ha dit el regidor d’Urbanisme, ha executat una sentència judicial en aquesta famosa nau de Can Verdalet. Hi va anar amb tota una comissió de gent: el secretari de la corporació, dos advocats assessors, un d’ells el mateix director jurídic del procediment, l’inspector d’obres, dos agents de la Policia Local... tota aquesta gent va anar a precintar aquesta famosa nau de Can Verdalet. Nosaltres ens sobte que quan es va precintar aquesta nau no s’observés i no es constatés, cosa que nosaltres ho hem fet, que en tota aquella finca, ara per ara, actualment, s’està desenvolupant una activitat , no sé si és una deixalleria privada, no sé si és

66

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


un dipòsit de runes, no sé que carai és, però el que és cert és que s’està desenvolupant una activitat que no té llicència i en un lloc on no està permesa aquesta activitat. Que tota aquesta gent vagi a aquesta finca, pugui precintar una nau i no vegi el que hi ha al voltant d’aquesta nau... ens sorprèn. Que se’ns aclareixi si realment no ho van veure, o bé, si ho van veure, si ja s’ha instat el corresponent expedient per restituir la finca que actualment és zona forestal i no pas per desenvolupar-s’hi una activitat ara per ara il·legal, que no sabem de quin tipus és: industrial, de serveis... no ho sabem. Alcalde: per part del PSC, intervencions? Jaume Romaguera Ferrer.-PSC: faré algun prec i alguna pregunta. Primer, pregaria al regidor d’Urbanisme una rectificació pública o demanar excuses pel fet de dir que les infraccions urbanístiques les causes la gent que ve de fora. Crec que no és cert i no ho és. Podria donar molts exemples. El que ha sortit damunt la taula sobre aquesta famosa nau de Can Verdalet, aquesta infracció no l’ha provocat la gent de fora. Si entenem per gent de fora a gent catalana de tota la vida que són de Blanes, doncs sí, sí... però aquesta no és la gent de fora a què es refereix el regidor. No ens enganyem, no et referies a aquests. Si ens referim a gent de fora a immigrants que fa quaranta cinc anys que estan a Tordera i que han comès infraccions urbanístiques que s’han plantejat en aquesta taula , i diré més si voleu, el que és sospitós de tot això és que familiars d’aquesta segona infracció estiguin dinant amb tècnics municipals molt sovint en un restaurant de Tordera... i no em vull estendre, però ho volia dir. Alcalde: val la pena que digui noms i cognoms... Jaume Romaguera Ferrer.-PSC: fora d’aquí ho puc dir, perquè jo el que dic que diré fora d’aquí, ho dic.... no com altres que diuen que en parlem fora d’aquí, i no se’n parla mai més... I podria dir moltes infraccions urbanístiques de llicències que causen molèsties i que l’Ajuntament actua , però que el defensor del poble se n’ha cansat i ha hagut de renunciar perquè no li arriba la informació que demana l’Ajuntament. Per tant demanaria, és un prec, el regidor sabrà el que ha de fer, és prou gran, que demanés excuses a aquesta gent de fora que els ha dit que són els qui cometen les infraccions urbanístiques. Crec que les cometen qui les cometen, i és independent que siguin de fora, recent vinguts o que siguin catalans de tota la vida. L’urbanisme és molt complicat... jo diria que no és complicat, és complex. Si algú el troba complicat i té funcions directament implicades amb Urbanisme el que hauria de fer es canviar-se de cartera. Es pot fer complicat tant com es vulgui, es pot fer, però no ho és, o interessa fer-lo complicat.

67

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


El tema de les contribucions especials.... jo pregaria que l’Ajuntament establís una norma perquè els ciutadans de Tordera sabessin quins són els percentatges de contribucions especials que han de pagar en cada moment. I jo diria que aquesta norma hauria de contemplar que tots els ciutadans de Tordera quan es fessin obres d’urbanització o d’obra nova, paguessin el mateix percentatge, independentment si són del Mas Móra, del centre Vila, del Mas Reixac... o de Fibracolor. Aquí hem vist que amb aquestes obres d’urbanització que s’ha plantejat avui els veïns han de pagar un 75%, quan s’ha dit que obres similars fetes en altres indrets de la població l’Ajuntament ha cobert el 100%, és a dir, el ciutadà no ha pagat res. S’ha posat l’exemple que quan es van fer les obres del centre vila, l’Ajuntament va aportar un 35%, però en aquesta obra hi havia un subvenció i per tant realment, Què van pagar els ciutadans? Van pagar un 32%. A mi que em digui l’alcalde que temps enrere en aquesta urbanització del Mas Reixac l’Ajuntament va fer les obres d’encintat... i no van pagar res... és que no em serveix. El que voldria és que hi hagués una normativa, que es fes un repartiment i que la gent sabés que sempre que es facin obres d’urbanització, tots pagaran el mateix percentatge, i no val que unes vegades no paguin res i que altres paguin molt. Si l’aportació dels veïns ha de ser el que sigui, un 20, un 30, un 40, independentment que hi hagi o no subvenció hauríem d’aportar això, perquè tots som iguals, estem administrats per una mateixa administració i crea malestar. Crec que no és just que en unes obres el ciutadà pagui un percentatge, i en altres, amb les circumstàncies que sigui, en pagui un altre. Jo diria que és obligació de l’Ajuntament buscar les mesures compensatòries de manera que tots els ciutadans per qualsevol obra pública que es faci, a l’hora de pagar contribucions especials, paguin el mateix percentatge. Per acabar... em consta que abans el servei de recollida d’animals es feia des de l’Ajuntament, crec que des de la Policia. L’Ajuntament en el seu moment va creure oportú que aquest servei s’havia d’externalizar, ja em sembla bé, els temps canvien, les necessitats són diferents... Ara bé, el servei com a mínim hauria de mantenir els nivells d’eficàcia, i crec que no és així. Posaré un exemple: fa més de dos mesos que corren tres gossos perduts, que han anat riera amunt i riera avall, que s’han anant movent des del pont de la N-II fins al pont del poble fins que no els ha quedat res per menjar. Hi havia cries d’ànec, de polles d’aigua..., ara no queda res, ja que aquells gossos havien de menjar. Jo vaig trobar un municipal i li vaig explicar. Ell em va contestar que això havia canviat i que fes una instància. Vaig trobar que era una contesta fora de lloc i així li vaig manifestar, perquè la seva obligació era donar constància del fet que li vaig exposar. Però bé, vaig veure que hi havia mal estar i que no compartia massa com es feien les coses i aquesta va ser la seva sortida. Després ho va reconèixer... però, en fi.... dies més endavant passo pel Cos de Guàrdia i manifesto el mateix. Em van dir que aquest servei de recollida havia vingut tres vegades però no era capaç d’agafar-los. Jo entenc que si s’adjudica un servei, aquest servei

68

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


s’ha de comprometre i si no té mitjans se’ls ha de buscar. I a més a més em van dir que aquest servei no tornaria si quan es fa una denúncia que hi ha un gos perdut, no hi ha un municipal al costat del gos perquè no s’escapi. Aquesta és la resposta, no tinc una cosa per altra. Entenc que quan es contracta un servei hi ha d’haver unes clàusules, hi ha d’haver unes condicions, que aquestes condicions facin que es pugin complir el que aquest contracte pretén, i aquestes condicions que hi ha en el contracte s’han d’anar revisant per veure si realment aquesta empresa les compleix. No crec que hi hagi una clàusula que digui que quan se’ls truqui hi hagi d’haver un municipal fent guàrdia al gos. No crec que hi sigui. Si hi ha d’esser, el contracte s’ha de revisar i s’ha de canviar, s’han de canviar les condicions i s’ha de canviar el cost. Pel que sembla, el cost que això ens representa són de 42.000 €/any. Són molts de diners com perquè tinguem aquest servei tan pobre. I diré més, aquests gossos ja no estan a la riera perquè se’ls ha acabat el menjar, es passen el dia al parc de la Sardana. I porten allà més de tres setmanes. Si tenim una normativa, tenim una ordenança, tenim un servei contractat, extern i jo entenc que ben pagat, doncs demanaria que s’exigís, que el servei correspongués amb el cost que ens representa a tots. Alcalde: més intervencions? Conxita Rodríguez Cara.-PSC: jo intentaré ser molt ràpida. En l’últim Ple ordinari, li vam preguntar al regidor que s’havia fet en relació al dipòsit de caravanes de la Gi-600, en direcció a Blanes, a la dreta. Han transcorregut dos mesos. Fa més d’un any i mig que es van acabar les obres. Què s’ha fet?. Aquesta seria una pregunta. L’altra pregunta seria en relació a aquell Ple. Vostè va dir que consultaria si els convenis urbanístics que afecten a una finca, els quals s’han de signar amb els propietaris... pregaria que em digués si ja ho han comprovat, si realment el conveni urbanístic que es va signar teòricament amb el propietari de les finques de l’Estany i Can Garballer el van signar amb les persones adequades. Què s’ha fet al respecte? Voldria que em responguessin què és el que saben respecte a una reclamació que s’està efectuant a tota una sèrie de veïns del sector de Can Camps dient que una hipotètica associació reclama als propietaris de la unitat de Can Camps quotes des de fa quinze anys. Són persones que no tenen més que inicialment un contracte privat. Estem parlant de fa molts anys. Va haver-hi inclús si no recordo malament un procediment judicial, i realment no és una urbanització. No se si l’Ajuntament en té coneixement , o sap alguna cosa en aquest aspecte. Vostè ens ha dit que és molt diligent, que l’Ajuntament fa molt bé la seva feina, que els tècnics treballen molt bé i que fa un any i mig que tenen un

69

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


servei que fa els expedients d’infracció urbanística. Miri, tinc les instàncies d’un veí que denúncia una infracció urbanística el 16 de març, al cap d’un mes, el 14 de setembre, el 14 d’octubre... i hores d’ara, ningú li ha dit res. No li consta que s’hagi obert cap expedient d’infracció urbanística. S’havia tancat un camí, s’havia fet un desmunt de més de 6 metres d’alçada i a més quan ha parlat amb el veí, aquest se li ha enfrontat i li ha dit: “no es preocupi que jo tinc el regidor d’Urbanisme molt convençut i no passarà absolutament res”. Potser que ens aclareixin si això és així. El que sí és cert és que les instàncies estan aquí, s’han produït i per tant no consta que s’hagi fet cap tipus d’expedient. Quan veiem els Decrets i les Resolucions de l’Alcaldia, a les quals nosaltres tenim abast a priori cada vegada que hi ha Ple, seria convenient que cada vegada que es convoqués el Ple tinguéssim tots els decrets i les resolucions de l’Alcaldia, cosa que no s’ha produït. No entenem per què. L’últim Decret data de 12 de maig, i la resta no hi eren. Però concretament ens va sobtar un Decret signat per l’alcalde en data 5 d’abril, potser pel ressò que ha tingut perquè en determinats moments i en moltes ocasions havíem demanat a l’Ajuntament que actués i és el Decret pel qual ara s’aprova en aquesta data, el 5 d’abril, l’activitat de manteniment i reparació de maquinària al Passatge de Mas Borra. O sigui, els veïns porten anys fent tot tipus de queixes, persones grans han tingut dificultats perquè no es complien les condicions de l’expedient d’activitats que teòricament tenia que haver, i des de l’Ajuntament se’ls deia que tot estava bé, que tot era correcta, que no hi havia cap problema, que tot complia, tot i que mai hem arribat a veure l’acta que ha de fer necessàriament el tècnic municipal dient que el que ha realitzat s’ajusta a la llicència, i de sobte descobrim el 5 d’abril que aquesta activitat no existeix i que només podrà començar a funcionar quan després d’aquest Decret el tècnic la vagi a veure, comprovi que les coses s’estan fent correctament i després la podran obrir. Perfecte! Portem tres anys amb queixes dels veïns en relació a aquesta activitat. Acostumem a llegir i a mirar les factures i hi havia un parell de factures que ens van sobtar una mica pel cost que representa. El repartiment d’aquest full parroquial que jo anomeno, el Tordera al dia, ens costa 200.000 PTA cada vegada que el repartim. Em sembla una bestiesa. Crec que seria bo que ho reconsideréssim. Potser no ens convé fer tants Tordera al dia i estalviar les coses. Ja sé que tenim molts diners, i no per mèrits propis , sinó per mèrits aliens, però és evident que amb aquestes coses s’haurien de tenir una mica de cura. També m’ha sobtat una altra factura per la qual paguem més de 300.000 PTA per despeses jurídiques a Unió de Pagesos. No ho entenc. Suposo que Unió de Pagesos devia interposar en el seu moment un recurs contra l’Ajuntament de Tordera i ara, Li paguem les despeses? Simplement que ens ho aclareixin. Gràcies.

70

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


Alcalde: Hi ha moltíssimes preguntes, per tant, intentaré contestar-les totes. La primera d’ERC... les juntes de portaveus no es convoquen perquè sovint no venien els portaveus i això era així, inclòs el portaveu de CiU alguna vegada. I moltes vegades del que es parlava en la Junta de Portaveus, malgrat s’arribava a un acord, se’n tornava a parlar en el Ple. Això ha provocat que el president no les convoqui més perquè no ens servia per arribar a cap acord: una, perquè s’arribava tard o no es venia, i dues, perquè dels acords que es prenien la majoria de les vegades tornaven a sortir en el Plenari, es tornava a discutir el mateix, malgrat moltes vegades es deia “ no t’ho diré al Ple”, però després en el Ple es deia “t’he dit que no t’ho diria, però t’ho dic”, i a més a més això ho feia el portaveu d’Esquerra Republicana. Em pensava que era una manera de perdre el temps tots plegats. La segona qüestió: contenidors soterrats... ja ho sé que se’n pot parlar força i saben tots plegats que és complicat. El del Camí Ral és el més complicat de tots perquè no hi ha ubicacions possibles. Tenim greus problemes amb el subsòl, greus problemes a tot el que és el nucli antic. És evident que dels subcontenidors que estan ben situats i que no hi ha hagut problemes com els de l’av. dels Països Catalans o el del carrer Joan Maragall, o l’altre que també hi ha al carrer Maragall aïllat, no se’n diu res perquè era possible posar-los sense cap problema i estan posats sense cap problema. Però aquests contenidors del Camí Ral, que se’n parla, que tenen un gran problema a tot el Camí Ral, hi ha canonades de gas, col·lectors generals, per tant, no es pot foradar, i el més greu, línies telefòniques que passen soterrades, 1000 línies, que això suposava primer un temps i després quinze dies sense telèfon mil usuaris...Davant d’aquesta situació , hem optat per buscar una sortida a alguns dels contenidors soterrats, i encara tenim problemes per ubicar-hi uns altres. No és fàcil. Penseu que no ens agrada que alguns quedin de la manera que queden, però el que sí volem és que hi hagi contenidors soterrats a tot el municipi i que puguem acabar amb els contenidors de superfície que encara són més antiestètics i més lletjos. Jo no sé si la seva imatge de l’estètica respecte als actuals és més maca, però els gustos són els gustos. Jo no crec que siguin lletjos els contenidors soterrats. És la seva opinió. Segurament algú els trobarà macos i en principi no tenen perquè ser macos, han de ser útils i que com a mobiliari urbà no es vegin malament. Respecte a la Comissió d’Escombraries.... s’ha convocat una vegada que jo sàpiga i no s’ha tornat a convocar. Li pregaria al regidor que la tornés a convocar. La tercera qüestió sobre el Consell d’Administració de Ràdio Tordera, és un prec, ja li hem passat....

71

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: permeti’m, Sr. Alcalde: vull fer una pregunta molt concreta respecte a aquests contenidors del Camí Ral: si suposen un sobrecost molt més enllà de l’adjudicació del contracte... Alcalde: hi ha alguna variació en alguns dels contenidors soterrats. Per exemple, els del carrer Folch i Torres hem hagut de moure clavegueres; llavors, això no estava contemplat. Hi ha hagut alguna aportació a banda. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: m’agradaria que se’m pogués contestar per escrit quins són... Alcalde: si fem això, no acabarem ni a les tres de la matinada. No ho sé. No li puc dir en el Ple un per un. Els que hi hagi variació de preu, que li digui el regidor a l’Ajuntament i ho tancaríem així. El Consell d’Administració de Ràdio Tordera... S’ha parlat amb el director- gerent i no s’ha proposat cap dia, però està previst en els propers dies o setmanes, no sé exactament quan. La quarta qüestió respecte d’un document que és anomenat “insult a la intel·ligència” que és evident que no he signat. Ho he dit i ho repetiré on calgui, que està manipulat i no sé per qui, i que en aquests moments els Serveis Jurídics de l’Ajuntament estan estudiant la possibilitat de portar-ho al Jutjat. Els deia als portaveus que van venir a la reunió que vaig proposar que mai havia portat res als jutjats, és el tarannà d’aquest alcalde no portar res al Jutjat, al menys possible, ja que els jutjats estan col·lapsats de feina i sovint els jutges els molesta que arribin coses com aquestes. Però és veritat que estem estudiant la possibilitat de portar aquesta qüestió al Jutjat, perquè hi ha coses que no es poden fer. Desconec d’on vénen aquests moviments, de quins ciutadans vénen, però que en tot cas són nefastos i impresentables. Les següents qüestions vénen de l’Albert Turon del M.A.p.T. Els serveis públics que estiguin en mal estat seran substituïts pels nous. És a dir, si no vaig errat, es faran uns nous serveis a la zona del mercat i desapareixeran els altres serveis que realment estan molt malament i difícils de renovar. Si m’equivoco el regidor que em rectifiqui, però contestaré jo per anar més de pressa. El canvi de lloc de la fruita i la verdura no es produirà. Es mantindrà allà on estava. L’altra qüestió era un prec i també un fet. La proposta de vigilar els camins de les urbanitzacions va acompanyada dels camins veïnals, que hi hagi presència de policia.

72

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


Quant al Pla especial de Ca l’Orench justament aquesta tarda he demanat que es faci un requeriment a l’empresa per tal que presenti el Pla especial i en un termini breu, ho he demanat al secretari i al regidor d’Urbanisme aquesta tarda, es resolgui definitivament, o que es presenti el Pla especial, o que cessi l’activitat. Això és el que justament avui havia proposat. A Can Floris certament no en donem una. Hi ha voluntat d’ocupar-lo momentàniament. Anem més tard del que preveiem amb les obres de remodelació o de canvi de la Policia local per fer-hi equipaments municipals a l’edifici del carrer Sant Antoni. La voluntat, i això ho diu el pressupost de l’empresa pública, és fer oficines municipals a tot el que és el local actual de la policia, la caserna actual, més l’hospital, que és l’edifici del costat que és propietat municipal. Per tant, enderrocar-ho i traspassar momentàniament o durant uns mesos o un parell d’anys la Policia al local de Can Floris per tal de fer aquesta obra i després decidir què fem definitivament, considerant que una de les coses que s’hi poden ubicar és un hotel d’entitats mentre no es faci el nou ambulatori i tinguem l’espai de l’Àrea Bàsica de Salut actual cedit o de nou o recuperat per l’Ajuntament per fer aquest servei a les entitats. Quant al circuit de quads... desconec aquests circuits, però en tot cas posaren en alerta a la Policia perquè es tingui en compte perquè realment molesten molt. L’altra qüestió que proposava el regidor Albert Turon és respecte a la Xarxa Natura 2000. Aquesta sí que si el regidor de Medi Ambient vol intervenir? Carles Aulet Salvador.-CiU: aquesta xarxa agafa tots els espais protegits que tenim: aiguamolls i parc Montnegre-Corredor i fa el mateix tractament que la resta de Catalunya. Creiem que és un tractament perfectament assumible pel poble de Tordera i totalment necessari. D’una banda Tordera creix molt, però per l’altra no posarem cap impediment amb tots els espais que estan dins de la xarxa Natura 2000. Alcalde: per tant, entenc que serien tots els espais PEIN: Roureda i... Carles Aulet Salvador.-CiU: Parc Montnegre-Corredor. Alcalde: tot el que són espais protegits, ara per ara. Albert Turon Travesa.-M.A.p.T: també hi ha tota la part de l’illa del riu, que és nova, i la part de la Roureda.... Carles Aulet Salvador.-CiU: la Roureda ja estava dins dels espais naturals i l’única cosa a comentar una mica ha estat el Life, la part del Prudenci Bertrana cap amunt. La part del riu que no hi passa aigua ja

73

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


estava dins del PEIN. Tot plegat ha augmentat en 10 Ha. de PEIN i la zona de conreu de la part de dalt de l’illa. Tota la part esportiva no hi és. Alcalde: quant als dipòsits de Can Comaleres s’han d’enderrocar. No cal reparar-los perquè s’han d’enderrocar totalment. Està en el pressupost perquè és un acord que vam prendre fa mesos, que aquella parcel·la havia estat municipal i una de les condicions que s’havia posat és que s’entregaria a l’empresa que la va comprar neta d’equipaments i per tant els dipòsits han d’anar fora i està previst fer-ho aquest any tirar-los a terra. El prec que es reuneixin de nou els interessats per lluitar contra els incendis es pren i es demana al regidor que faci quan abans millor la reunió. Les següents preguntes vénen d’en Josep Alsina. No sé què contestar a la primera pregunta, la veritat, perquè no s’ha fet quelcom que s’havia de fer. Que es passi documentació que han demanat els regidors a través del Plenari, a través del mateix alcalde. En tot cas, ja no sé com s’hauria de fer, però si torna a tenir problemes, quan vingui a l’Ajuntament m’ho diu a mi directament perquè no entenc com encara no té aquesta documentació, o més que tot, no ha pogut consultar-la. Quant a silencis administratius... se n’han produït uns quants. La veritat és que el volum d’informes que han de fer els tècnics i el volum d’activitats que es presenten a l’Ajuntament i el volum d’obres que es presenten a l’Ajuntament fa que sovint es caduquin i passin els terminis que estan establerts, i això ha passat més d’una vegada, i a passat més vegades de les que s’ha donat la llicència per silenci administratiu, i això és cert, per un excés de feina dels tècnics que han d’informar. El que passa és que a vegades qui ha demanat la llicència se n’adona que ha passat el termini i per tant demana que se li doni per silenci administratiu, la qual cosa informen els tècnics i amb l’informe del tècnic es dóna o no es dóna. Però en principi totes les llicències que fins ara s’han donat són legalment possibles, malgrat ens pesi com podria ser la famosa benzinera, que no ens agrada massa, que permet construir-se a la zona de l’hotel, concretament és la carretera dels aiguamolls, i és la carretera que uneix Sant Pere amb Tordera. Per tant, diem que aquestes situacions es produeixen, i ho prenc com a prec, malgrat que aquest mes ens plega l’arquitecte tècnic i ja hi ha un de nou fent la substitució, però en tot cas encara se’ns complicarà una mica més perquè aquests informes els ha de fer majoritàriament l’aparellador que és qui se li acumula la feina, malgrat la seva gran dedicació, i a més ens plega el divendres. Quant a les preguntes del partit Socialista, comencem per la primera qüestió. De fet, el regidor em demana intervenir. Sr. Romaguera, qui presideix aquest Ple és de fora. Per tant, entenc que el primer tinent

74

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


d’alcalde d’aquest equip de govern no pot tenir res en contra amb aquells que no són catalans de soca-rel, perquè sap com em dic, i que a més no he nascut a Tordera. En tot cas, si ho ha dit el regidor, no ho ha dit amb voluntat de molestar ningú, perquè m’hagués molestat a mi també. Per tant, fins i tot demano que no intervingui el regidor perquè no crec que s’hagi de fer polèmica d’aquesta qüestió. Jaume Romaguera Ferrer.-PSC: jo no he fet polèmica. No he entrat amb catalans o amb castellans. Jo entenc que si ha volgut dir gent d’aquí, gent amb noms catalans o no, però no he entrat amb catalans o castellans. Jo crec que la intervenció del regidor ha estat la que ha estat. He dit el que havia de dir i a partir d’aquí si algú ho vol entendre... o si no, no ho entén. Res més. Alcalde: prou. Jo entenc el que entenc, i per això dic el que sóc i qui sóc i a partir d’aquí crec que és evident que aquest govern no fa cap diferència entre la procedència de ningú. Bé, hi ha un tema de matisos a la següent intervenció del Sr. Romaguera. Suposo que de matisos o de lèxic. Possiblement sí que l’Urbanisme és més complex que complicat, però sovint diem les coses com ens vénen a la boca i és complex, no complicat. És cert. Quant a les contribucions especials... No creiem que s’hagi de fer una normativa estricte amb percentatges de contribucions especials perquè cada obra té un muntant diferent, i per això cada vegada que hi ha una obra es fa una valoració i s’intenta que els veïns paguin justament el que els toca. Vol dir que amb obres d’urbanització menys complexes, perquè els carrers són menys moderns o perquè és molt més fàcil fer unes obres d’urbanització, s’aplica una contribució especial. Amb obres molt concretes, on hi ha pocs veïns que contribueixin, però que hi ha molts veïns que l’utilitzen, es fa un altre percentatge i vostè posava exemples concrets, o casos com el de la Fibra que es compensava l’aparició d’Inditex que l’havia proposat l’Ajuntament. Per tant, cada vegada que es fa una obra d’urbanització es prenen mesures diferents amb la voluntat justament de ser equitatius amb el repartiment. No és el mateix asfaltar un carrer amb molts veïns, com podria ser el Camí Ral, com arreglar els carrers del nucli urbà, una qüestió d’intensitat de veïns. Per tant, el que s’intenta és que es pagui la part que correspon, no amb percentatges sinó amb despesa que els hi podia produir, perquè insisteixo, el nombre de veïns varia d’un lloc a l’altre i per tant el percentatge seria injust. No parlem de percentatge, sinó de contribucions i aportacions que fan els veïns. Quant a la recollida d’animals... Vam fer un conveni amb el Consell Comarcal del Maresme com en molts municipis del Maresme, crec que 19 municipis del Maresme. I en principi si hi ha algun problema amb la

75

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


recollida d’animals que vostè ens posa damunt la taula. Evidentment el recollim i fem la queixa al Consell Comarcal del Maresme que és l’administració actuant i a qui li hem cedit la recollida d’animals. De fet, si és veritat, que entenc que sí, i no dubto del que vostè ens diu, cal que traspassem aquesta mateixa intervenció als polítics responsables del Consell Comarcal perquè resolguin aquesta situació, que fins i tot en alguna de les seves parts fa riure. Realment fa riure, i aquesta mateixa queixa la posaré damunt la taula, tant al gerent del Consell Comarcal com als consellers comarcals que s’encarreguen d’aquesta feina, perquè en principi paguem perquè hi hagi un bon servei. Jaume Romaguera Ferrer.-PSC: i hem d’exigir-ho així. Alcalde: quant a les preguntes que fa la regidora Conxita Rodríguez... De fet, jo desconec com està la situació de les caravanes de la Gi-600, però, en tot cas, demano ara, i ho demano en el Ple ja que hi ha el secretari, que es faci un requeriment a la persona que té les caravanes perquè allò és a precari, ho diuen tots els papers que tenim, mentre durin les obres de la Gi-600. Per tant, s’han acabat el tenir aquell espai ocupat. Fins i tot en el seu moment es va donar per acord amb els que estaven treballant tot el tema d’expropiació de la Gi-600 per resoldre una situació momentàniament, no perquè a l’Ajuntament li semblés correcte, però sí per intentar arribar a acords que es poguessin indemnitzar, que es poguessin fer les obres tranquil·lament. La següent pregunta és en relació a la finca de l’Estany i cal Garballer. Si el regidor vol ampliar alguna qüestió? Desconec si el conveni ja s’ha revisat...., no s’ha revisat el conveni... Arseni Garcia Matas.-CiU: està pendent del Pla especial... Alcalde: val, està pendent del Pla especial. Ho acabarem d’aclarir i li contestarem, perquè això ho desconec realment. Desconec també el fet que algú estigui passant quotes als veïns de Can Camps. Si entenem que hi ha veïns d’altres urbanitzacions que no han de pagar certes quotes, perquè no són demostrables, evidentment a Can Camps no podem recolzar, i entenc que és així, que algú cobri quotes injustificades. Per passar una quota s’ha de poder demostrar la despesa i per tant si a Can Camps es passa una quota i no es demostra despesa, no recolzarem des de l’Ajuntament aquestes quotes. A mes a més, em comenten que el consell de l’Ajuntament és que no es pagui aquesta quota.

76

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


La quarta qüestió la desconec. No sé si el regidor pot ampliar alguna cosa. És una instància d’una infracció urbanística sobre uns camins, si no ho entenc malament. El regidor em diu que hi ha un expedient obert. Farem el seguiment de l’expedient i prenguin nota el regidor i el secretari perquè en el proper ple, ho demano especialment, es porti en quina situació està aquest expedient urbanístic. I la darrera qüestió és sobre un Decret. També prego als administratius o al propi secretari que els decrets estiguin al complert. Que no s’acabi en el 12 de maig. En tot cas, si el ple es convoca pel 25, hi pugui haver més informació, en la mesura que sigui possible puguem arribar fins al dia més proper a la convocatòria de Ple. Sobre l’activitat del Passatge Mas Borra... Hi ha hagut moltes anades i vingudes. Hi ha un nou Decret, però és que és un expedient molt llarg. No ens podem fixar amb l’últim Decret, sinó que hi ha moltes informacions d’activitats classificades de la Generalitat, per tant, permisos provisionals, permisos complimentant prescripcions, insisteixo, informacions de la Comissió de la Generalitat, informe en el seu moment del Consell Comarcal, informe dels tècnics municipals i darrerament hi ha un decret que entenem que és definitiu, tot i que encara ha de passar per fer la última revisió d’aquesta situació justament perquè ha estat denunciat moltes vegades, i ha estat al síndic de greuges, que quedi correctament tancat i que no hi hagi cap tipus de problema en aquest sentit. Per tant, sí que hi ha un nou decret, però hauríem d’agafar tot l’expedient i anar repassant com han anat caminant totes aquestes informacions amb el temps que portem parlant i treballant sobre aquesta activitat existent des de fa molts anys. Crec que hauríem contestat totes les intervencions dels regidors ... Em queda un full... l’última pregunta de la regidora. Hi ha una pregunta sobre dues factures: una, sobre el repartiment de Tordera al dia. És alta perquè ho vaig demanar expressament jo perquè totes les informacions municipals arribessin no només al nucli urbà, sinó a les urbanitzacions. I des d’un temps ençà s’està repartint el Tordera al dia, El pont de ferro, a totes les cases de la vila, a urbanitzacions i a algunes, però no a totes, zones rurals. Això suposa un increment important del preu de repartiment, però segueixo pensant malgrat el preu que és absolutament necessari que tots els ciutadans tinguin el mateix tractament , que no per viure al Camí Ral tinguis un tractament diferent dels qui viuen en el carrer Gran Circumval·lació de Mas Móra. Per tant, la proposta és aquesta i el preu és molt més gran. Quant a la factura de despeses judicials a Unió de Pagesos, és una subvenció única que es va demanar per Unió de Pagesos per tot el

77

En

do

no

fe,

el

secreta

ri-

inte

rí,

Llu

ís


seguiment i la feina que s’ha fet en relació al Caravàning Costa Brava. Hi ha sentència definitiva. Per tant, ja hem acabat amb aquesta qüestió, que des de l’Ajuntament s’ha treballat, però s’ha treballat amb molta insistència i molt des d’Unió de Pagesos que diguem que no han cobrat despeses jurídiques d’advocat, però evidentment hi ha procuradors i altres tipus de despesa. Com que Unió de Pagesos va demanar a l’Ajuntament que com que havien treballat per un bé finalista a tothom i també històricament al municipi, si era possible fer una aportació a nivell de subvenció per aquest feina. I aquesta factura és exclusiva d’aquesta situació i nomes aquesta vegada. Ara sí, no em deixo cap full... Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: perdona, hi ha un prec que no ens has contestat en relació a Can Verdalet sobre el precinte... Alcalde: m’informen que a banda d’això hi ha també l’expedient de les activitats obert. S’ha arribat a un precinte de l’expedient urbanístic, hi ha un expedient obert quant a les activitats que s’hi estan produint. I ara sí que crec que no me n’he deixat cap. Per tant, acabaríem aquí el que és el Ple ordinari. S’aixecaria la sessió. L’alcalde-president aixeca la sessió de la qual, com a secretari de la corporació, estenc aquesta acta. El secretari-interí, Vist-i-plau, L’alcalde-president, Lluís Xavier Viñuales Solé Joan Carles García Cañizares

78

ajuntament de tordera acta del ple de 25 de maig de 2006 filesr. rafel matas i ribas, 4t.tinent...

Documents