Núm

ero

5. A

ny 2

011.

Dia

ri ed

itat p

er l’

Asso

ciac

ió F

ira d

e Sa

nt M

artir

ià d

e Ba

nyol

esw

ww

.fira

sant

mar

tiria

.cat

Organitza:

AJUNTAMENT DE BANYOLES

AJUNTAMENT DE BANYOLES

de novembre 2011

Col·labora:

Gaudeix del món

del cavall i coneix

les nostres races

autòctones!

Homenatjats amb la medalla “Burro d’or”

Veterinari i president de L’AFRAC

Tot i que és cert que els grans projectes són el re-sultat d’un esforç col·lectiu, no és menys cert que sempre hi ha noms que resulten imprescindibles per entendre’ls. És el cas del binomi Pere Comas – Fira de Sant Martirià.

La represa de la Fira, l’any 1978, coincideix amb el naixement de l’Associació Foment de la Raça Asinina Catalana (AFRAC), de la qual Comas és president des de llavors i fins l’actualitat.

Veterinari, i de família de veterinaris, té un enorme coneixement de la importància i la idiosincràsia del burro català. Per això, passa de la teoria als fets i s’involucra en la divulgació de la raça i en la lluita per preservar-la, dues cares d’una mateixa moneda. La passió pels animals va de la mà a l’amor pel país. Ge-lós de tot el que és català s’entrega amb rigor profes-sional i entusiasme ciutadà a fer evident la rellevància internacional de l’espècie.

En Pere Comas ciutadà es dibuixa en molts altres projectes que ha emprès. El més ambiciós dels últims anys és la llar-residència El Sopluig, gestionada per la Fundació Estany que presideix, i que acull persones amb disminució psíquica que no poden comptar amb suport familiar.

L’any 2005 va rebre la medalla d’or de la Ciutat de Banyoles. Aquest 2011 rebrà la medalla burro d’or més sentida. Símbol del treball, la perseverança, la humilitat i la feina ben feta.

Cap del Servei de Ramaderia de la Generalitat

Quan comença la seva implicació a la Fira i per què?Els meus primers contactes van tenir lloc els anys 70 a l’intervenir com a jurat. Més endavant, ja com a Cap del Servei de Ramaderia del departament d’Agricultura, he estat present a moltes edicions per les responsabilitats del lloc de treball

Què hauria d’aportar en un futur?Amb la pràctica desaparició de les transaccions de bestiar en aquestes fires, valoro el paper de les fires tradicionals per tres funcions molt importants. La primera és actuar com a punt de trobada, de retro-bament, d’intercanvi de coneixements, problemes, preocupacions, alegries i projectes que contribuei-xen a cohesionar el sector agrari del territori.En segon lloc,contribueixen a posar de manifest el nostre ric patrimoni agrari i ramader i a estimular la seva conservació pels seus grans valors. La tercera funció és la de donar a conèixer els avenços tècnics i apropar els agricultors i ramaders a les darreres novetats.

De les races autòctones dels Països Catalans, n’hi ha alguna per la qual senti especial predi-lecció?Més que un enamorat, diria que sóc un obsés de les nostres races autòctones i seria difícil posar-ne alguna al davant. Algunes, com ara l’ovella Ripolle-sa, ja la vaig conèixer quan estudiava, altres, com la Bruna dels Pirineus o el Cavall Pirinenc Català, les hem vistes reconegudes darrerament, gràcies a l’esforç de tots. Tot i això, l’ase català és el que acumula més elements per considerar-lo com a predilecte.

Responsable de Fires. Centre Mundial del Ruc Català

Fuives, al Berguedà, és la major reserva de rucs catalans del món. Quins són els objectius bàsics del projecte?Mantenir la raça i evitar la seva extinció.

Ara és fàcil, i no gens estrany, reivindicar el bu-rro català. Quan vostè va començar, als 70, va haver de lluitar amb la incomprensió?Sí, perquè llavors no es tenia tanta consciència vers la conservació de les races.

Què té el guarà català que no tinguin altres burros?La seva identitat és inconfusible. Rusticitat i noble-sa incomparables.

Quina és la seva implicació amb la Fira de Sant Martirià?Com a expositor, com a visitant, i com a compra-dor.

Defineixi la Fira amb una sola paraula o frase?Única.

Criador més antic de burro català

Vostè és el criador més antic de burro català de l’Estat espanyol. D’això ja en fa temps, no?L’any 1932 el meu pare va posar la primera parada de burro català i cavall de tir al carrer de les Rotes, Can Boada. Era el centre de reproducció d’eugues i burres més important de la comarca. Sempre estava plena d’animals i de gent. Teníem bons burros, i grans!

Als anys 50 les coses comencen a canviar, no?Fins els 50 vam viure una època daurada. Teníem híbrids de matxos i mules que estaven molt ben valorats per a treballs forestals i per portar càrrega a l’exèrcit. Veníem molt arreu de l’Estat espanyol i també al govern ja que, després de la Guerra Civil, el món agrari es reprèn a través, en part, dels burros catalans. Amb els 50 els primers tractors i el negoci comença a decaure, tot i que aguanta fins als 70.

Ha estat la feina de la seva vida.Sens dubte. Vaig començar amb cinc anys i ja no vaig deixar-ho. El meu pare volia que estudiés. Te-nia por que no me’n sortís i jo li deia: “Tan burro em veus?”. I resulta que sí, me’n vaig sortir.

L’any 1978 torna la Fira de Sant Martirià i es for-ma l’AFRAC, encapçalada pels veterinaris Pere Comas i per Esteve Bosch, el seu fill.Sí, i llavors jo visc la il·lusió de tornar a veure l’animal que m’ha acompanyat tota la vida, des de menut. Sem-pre dic que jo he tingut la il·lusió del burro.

Què representa per a vostè, la Fira?És una relació estreta i especial ja que encara hi porto bestiar. Tot i això, les coses han canviat molt. Abans els tractes se segellaven amb una en-caixada de mans i eren sagrats, ara, en canvi, s’ha d’escriure molta lletra i encara hi ha problemes.

PERE COMAS EDUARD TORRES JOAN GASSÓ FRANCESC BOSCH

És inqüestionable. Si no co-neixem els orígens, ens que-dem sense identitat. La Fira de Sant Martirià és una cita ine-ludible al calendari festiu del Pla de l’Estany i és, sobretot, una iniciativa que reivindica el lloc d’on venim i ens insinua el camí a seguir.

La ramaderia i l’agricultura són eixos vertebradors d’una Fira que ens recorda que som el que som pel territori que trepitgem, i que la nostra vida cultural i comercial té sentit en la mesura que som un ele-ment viu i dinàmic de l’entorn.

Si algun aspecte caracteritza la Fira de Sant Martirià és que sempre ha volgut ser (i ha estat) part activa de la vida de la comarca i el país. És un projecte empre-nedor i involucrat. Mira el pas del temps però també hi intervé per millorar-lo.

Així, la 33a edició de la Fira presenta novetats importants, com ara la divulgació

de les races autòctones de l’Estany de Banyoles o l’adaptació dels tradicionals jocs d’infantesa als cavalls. Tot això, en una edició que serà la que comptarà amb major presència de races autòctones dels Països Catalans. La demanda per ser a la mostra no para de créixer, senyal inequívoc del compromís dels rama-ders per fer una cria on les espècies autòctones tornin a trepitjar els espais que els són propis. En definitiva, per fer una ramaderia més racional i sostenible.

Aquest 2011, a més, l’Associació Foment de la Raça Asinina Catalana (AFRAC) atorgarà la medalla burro d’or a quatre persones que han destacat per la seva implicació a la Fira des dels inicis de la seva represa, l’any 1978. És la mostra més evident que la cita és resultat d’un esforç col·lectiu on tots els grans de sor-ra són vàlids i res és sobrer. Com tampoc són sobrers l’agraïment i la memòria.

El tercer cap de setmana de novembre, Banyoles és més especial que mai. Les races autòctones dels Països Catalans, els concursos de carrusels, però també la fira multisectorial Firestany, la fira de dibuix i pintura i el mercat d’artesania conflueixen en un espai que no para de créixer en nombre de visitants i que fa possible l’encontre intergeneracional. Gent de totes les edats passegen, es tro-ben, se saluden i conversen tot fent evident que hi ha moltes coses que compar-tim amb els qui van iniciar una Fira amb més de vuit segles d’històries. També es fa evident que natura, innovació i futur són conceptes que tots modelem.

La Fira de Sant Martirià cada any supera nous reptes, i se supera. Gràcies per ser-hi.

editorial 03SantMartiriàFirade

Edita: Associació Fira de Sant Martirià

Maquetació: Estudi Oliver Gràfic

Impressió: Rotimprès

(Impressions Rotatives Offset S.A.)

Fotografies: Abdon Ferrer

Tiratge: 20.000 exemplars

UNA FIRA QUE MIRA EL PASSAT I MODELA EL FUTUR

PISCINES Hilari Borrellc/ Firal, 43 - 17840 Sarrià de Ter (Girona)

Tel. 902 15 15 42Mòbil 666 43 11 50 - Fax 972 57 57 31

info@piscineshilariborrell.com

www.piscineshilariborrell.com

 

◊ ◊ ◊ A S S E ƒ O N T Mediadors d’assegurances des del 1977

Llibertat, 98 - 17820 Banyoles

972574437  - jofont@mapfre.com www.mapfre.com/oficinas/1724

Pg. de la Generalitat, 19 17820 BANYOLES - 972 58 11 03

A 5 minuts a peu de la Fira Mas El Puig17850 Sant Ferriol (a 6 km de Besalú)

Tel. 620 30 20 81 - 669 94 61 21xavier@arcdecanpuig.comwww.arcdecanpuig.com

RESIDÈNCIA CANINA I EQÜESTRE

L’ARC DE CAN PUIG

Xavier CalderóFERRADOR6 2 0 8 6 5 5 6 2

Assegurem els teus animals: cavalls, gats, gossos, tortugues, serps, guacamais, lloros, iguanes, titis, furons, falcons, mussols, cotorres…

· DOMA DE POLTRES A CÀRREC D’UN PROFESSIONAL· PUPIL·LATGE (BOX I PÀDOC) Preu especial en Paddock.· CLASSES D’EQUITACIÓ AMB PROFESSOR TITULAT Iniciació, doma, salt, horseball i raid.· CLASSES D’INICIACIÓ I PASSEJADES AMB PONI PELS MÉS PETITS

Barri de Bosquerós, s/n 17852 · SERINYÀTel. 627 425 739 Clàudia · hipicabosqueros@gmail.com

PREU ESPECIAL EN PUPIL·LATGE I PADOC PER A CAVALLS ENRECUPERACIÓ, DESCANS I JUBILATS

VISITA LES NOSTRES INSTAL·LACIONS, T’INFORMAREM SENSE COMPROMÍS!

PARES!! Voleu una festa d’aniversari diferent per als vostres fills? Nosaltres ho fem possible a les nostres instal·lacions amb els ponis o bé ens desplacem a casa vostra!

Tanques metàl·liques

Tanques elèctriques de seguretat

Tot pel cavall i el genet

Ferreteria en general

Ferrer de tall

PÀRQUING PELS CLIENTS

249,90€

64,90€

44,90€

Vine a tastar el plat de la comarca‘’Ànec mut de Banyoles amb mel i castanyes‘’

Passeig Darder, 10 - 17820 Banyoles - Tel. 972 58 28 25

Amb l’entrega d’aquest cupó gaudiràs d’un descompte en el menú especial de Sant Martirià.

Preu: 15 euros

ELS NOSTRES AVANTATGESSi ets soci del CLUB NATACIÓ BANYOLES, contracta una assegurança d’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA i gaudeix de vals per comprar a les associacions de comerciants del BARRI VELL, la VILA OLÍMPICA i la FARGA.

Av. Països Catalans, 96, Entresòl A · 17820 BANYOLES · Tel. 972 57 19 96 Fax 972 57 61 77jordi@jordicorbalan.com www.jordicorbalan.com

CORREDOR D’ASSEGURANCESLLICENCIAT EN DRET

LES NOSTRES ASSEGURANCES PORTEN INCLOSOS ASSESSORAMENT

JURÍDICI FINANCER

TOT EL QUE EL SEU CAVALL NECESSITA AMB ASSEGURANCES

ENTREVISTA A PAULÍ JUANOLA VIÑAS, RESPONSABLE DE L’EMPRESA.

Fa unes dècades els carruatges eren una forma de transport de persones i mercade-ries, ara és més aviat un luxe, no?Doncs sí, realment es així. Abans els carruatges eren un mitjà de transport i una eina de treball mentre que ara els carruatges són una afició i un luxe més aviat cars.

Què busquen les persones que el dia del seu casament volen pujar en un carruatge?El que es busca per aquest dia és que se’ls ofereixi un bon servei, un carruatge per lluir, amb uns cavalls espectaculars, en els quals el conjunt formi un equip amb molta elegàn-cia. Tot això, per un dia tan especial com inoblidable, com és un casament.

Els vostres carruatges només són tirats per cavalls frisons. Per què?En primer lloc, perquè els frisons són uns cavalls que ens han agradat sempre, ens tenen el cor robat. I en segon lloc, són una raça amb un caràcter molt tranquil, molt intel·ligents i amb uns moviments elegants i espectaculars, sobretot quan van enganxats.

Com funcionen les competicions de carruatges?Les competicions es poden organitzar de diferents maneres, tot i que principalment es tracta de tres proves: una marató, una manejabilitat i una de doma. Les competicions se solen fer a llimonera, a tronc i a quartes, és a dir, amb un, dos o quatre cavalls.

Quina és la vostra implicació amb la Fira de Sant Martirià?Nosaltres, des de fa molts anys, col·laborem amb la Fira de Sant Martirià amb diferents activitats relacionades amb el món del cavall.

Defineixi la Fira amb una sola paraula o frase?Creiem que es una fira amb molta projecció de futur i molt arrelada a les nostres comarques. Animem als organitzadors i als parti-cipants a continuar amb aquesta tasca.

800m2 DE BOTIGA MULTIESPORT

c. de la Llibertat, 137 - 17820 Banyoles - Tel. 972 57 49 02 - banyoles@base.net

No és gens difícil trobar una o vàries fires cada cap de setmana a la demarcació de Girona. Quin és l’element diferenciador de la de Sant Martirià?

Des de la seva recuperació, l’any 1978, la Fira de Sant Martirià s’ha convertit en un dels referents culturals i socials per a la població de Banyoles, ja que conserva l’encant d’aquelles manifestacions equines de pobles i comarques de fa molt temps, que s’han perdut en la majoria dels casos i que, per tant, evidencien la importància d’aquesta Fira i el seu valor com a activitat cultural i tradicional.

La forta competència generada per l’elevat nombre de fires que se celebren avui en dia a totes les poblacions exigeix un important esforç de cara a la gestió i organització de la Fira de Sant Martirià per renovar el producte respectant-ne l’essència i mantenint el nombre de visitants.

Tot i això, creiem que hi ha dos elements diferenciadors primordials. D’una banda, la seva diversificació, factor que la fa atractiva per a tot tipus de públics: els amants del món eqüestre tenen el seu espai però, per exemple, també els amants de l’art el troben amb el mercat del dibuix i la pintura, o els interessats en productes artesans i naturals que visiten la fira d’artesania. Una de les seves virtuts és concentrar aquests diferents actius en un mateix espai que és un marc incomparable. Per altra banda, hi ha la comunicació, potenciació i posada en valor de les races autòctones dels Països Catalans: un dels objectius de la Fira és donar-les a conèixer i promoure’n la con-servació i el respecte tot contribuint que les coneguin tots els públics, en especial la mainada que el divendres fa la visita escolar a la Fira.

Ni el temps ni la crisi alteren la Fira. Per què?

Any rere any s’ha anat millorant l’organització i ampliant l’oferta fins arribar a les condicions amb què la coneixem avui. És un esdeveniment que adqui-reix més importància en cada edició i que reuneix, durant el cap de setmana, més de 30.000 persones. Creiem en una aposta multidisciplinària i diferen-ciadora que, juntament amb l’esforç d’anar introduint variacions i millores progressivament, fa que no passi de moda i sigui una cita interessant en cada edició per a visitants, firaires, empresaris, artistes i professionals i amateurs del món del cavall.

Ja és tradicional que el divendres es facin visites per a les esco-les a la mostra de races autòctones dels Països Catalans. Quin objectiu es persegueix?

Divulgar el coneixement d’aquestes espècies i promoure’n la conservació. Més en concret, en el cas de la mainada, el que pretenem és que les cone-guin d’una manera didàctica. Les races autòctones formen part del nostre patrimoni i, contràriament al que passa amb altres elements que es coneixen sobradament i surten als llibres, les races autòctones són molt desconegu-des. En aquest sentit, intentem contribuir a cobrir aquest buit. Per això, a més de l’exposició hi podem trobar conferències relacionades amb el món de les races autòctones, debats, presentacions de publicacions, i visites en-carades a escoles, entre d’altres.

Quines són les principals novetats per a aquest 2011?

Com a novetats podem destacar-ne unes quantes. En aquesta 33a edició hi haurà un estand dedicat a les races autòctones pròpies de l’estany de Banyo-les, una iniciativa que es fa en col·laboració de les entitats el Consorci de l’Es-tany i LIMNOS. S’hi podran trobar, bàsicament, diferents tipus de tortugues.

També, conjuntament amb l’Associació Foment Raça Asinina Catalana (AFRAC), es farà un homenatge a diferents personalitats representatives del món del cavall i molt vinculades durant anys a la Fira de Sant Martirià. Podrem comptar, a més, amb diferents demostracions, com ara espectacles de genets i amazones, en gran part de la nostra comarca.

El dissabte, dia central de la Fira, també podrem gaudir del que hem anome-nat “competició Fira de Sant Martirià”, un conjunt de proves per recordar els jocs d’infantesa, però amb la presència del cavall: hi podrem veure adaptaci-ons del joc del mocador, el joc de la cadira o curses de relleus. En definitiva, el que abans eren els jocs de rostolls. A aquesta prova o competició podrà

participar-hi tothom que tingui un cavall o un poni, des dels més grans als més petits.

També podrem gaudir d’un nou espectacle eqüestre de cloenda de la Fira, que com cada any és una sorpresa per descobrir el diumenge.

És interessant remarcar també que, en aquesta edició, s’ampliarà consi-derablement la mostra de races autòctones dels Països Catalans ja que la demanda per participar-hi no para de créixer.

Els que no hi entenem, d’ases i cavalls, ens ho passarem bé al concurs morfològic de dissabte i diumenge al matí?

Evidentment que ens ho podem passar bé als concursos morfològics. No cal ser un entès del món eqüestre per gaudir de la presència dels animals i del concurs. És un espectacle visualment interessant des de qualsevol punt de vista i, a més, hi haurà un speaker que presentarà els participants i explicarà el que estan fent, per fer-ho més entenedor. A més, hem de tenir en compte que, a banda del concurs morfològic estrictament dit, es faran exhibicions paral·leles d’altres disciplines eqüestres també atractives, o el concurs de carrusels. Creiem que tothom pot gaudir dels espectacles, tant grans com petits i, evidentment, siguem o no “experts” en la matèria.

Veurem moltes empreses de la comarca al Firestany?

Cada any, aproximadament el 60% dels expositors del Firestany són em-preses de Banyoles i de la comarca del Pla de l’Estany. En aquesta edició es preveu mantenir aquest percentatge i fins i tot esperem que s’augmenti. Sempre procurem que a la Fira de Banyoles pugui haver-hi una presència destacada d’estands de negocis, botigues i empreses de la comarca.

Quin és el millor i el pitjor record que tenen de la Fira de l’any passat?

És complicat valorar el que és millor o pitjor en l’organització d’una Fira tan diversificada com aquesta. El millor record és el que queda després, quan els participants, els firaires, els genets i amazones, els empresaris, tota la gent ens diu que li ha agradat la Fira i que hem contribuït a divulgar el món del cavall, les races autòctones, alguns negocis de la demarcació i la mateixa ciutat. També l’opinió i la resposta massiva de la gent que visita la Fira, i que cada any es mou al voltant de les 30.000 persones, xifra que creix en cada edició. Tot això ens esperona a treballar i a fer la feina ben feta, convençuts dels valors i atractius de la Fira.

Entrevista al senyor Miquel Noguer, Alcalde de Banyoles, i a la senyora Joana Vilà, Regidora de Turisme i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Banyoles.

06 entrevista SantMartiriàFirade

“LES RACES AUTÒCTONES DE L’ESTANY I ELS JOCS INFANTILS, ADAPTATS AMB CAVALLS, SÓN LES PRINCIPALS NOVETATS PER A AQUESTA 33a EDICIÓ”

c/ de la Llibertat, 114 - 17820 BANYOLESTel. 972 572 276 - Fax 972 574 901

RENAULT BANYOLES

Pere J. Coma CostaVETERINARI

CA L’ORIOL17833 FONTCOBERTA

Tel. 972 576 076 · Mòbil 659 798 140

EXCURSIONES

RUTAS A CABALLO

PUPILAJE

DOMA NATURAL

CLASES DE EQUITACIÓN...

¡Ven a disfrutar de la naturaleza!

Facundo PratMAIÀ DE MONTCAL 17851 (GIRONA) - Km. 58 - Tel. 667 351 711

Pg. Dalmau, 63 - Ap. 74

17820 BANYOLES (GIRONA)

Tel/Fax (+34) 972 57 04 14

Tel. (+34) 972 57 01 04

www.hotelast.com

info@hotelast.com

servei Wi-Fi gratuït

FEM PINSOS PER A CAVALLS I GOSSOSTel. Fàbrica 93 876 40 80

BOTIGA HÍPICA

COMPLEMENTS PER A ANIMALS DOMÈSTICS

VENDA DE CARRUATGES PER A CAVALLS I PONIS

c. Canal, 38 - 17820 BANYOLESTel. i Fax 972 570 316 - Mòbil 646 90 89 98

BIOLÒGICS

FARMACOLÒGICS

FITOSANITARIS

NUTRICIÓ ANIMAL

LÍNIA ANIMAL DE COMPANYIA

MATERIAL DE RAMADER

INSECTICIDES I DESINFECTANTS

SERVEI A DOMICILI

Mas Ranella, s/n - 17243 LLAMBILLES (Girona)

Tel. 687 800 778

Particulars · Professionals · Empreses · Administracions

PINSOS FIGUERES, S.A.Ronda Monestir, s/n · 17820 Banyoles

Tels. 972 57 10 40 · 972 57 58 50Fax 972 58 12 65

E-mail: info@pinsosfigueres.comwww.pinsosfigueres.com

Estudis de viabilitat tècnica i econòmica gratuïts i sense compromís.

Suport tècnic, administratiu, legal i financer (llicències, ajudes, etc).

BIOENERGY és Marca i Qualitat: panells tèrmics i fotovoltaics, estufes

i calderes de biomassa, aerogeneradors, bicis elèctriques, i molt més.

Algú pot percebre la fal·lera per preservar les races autòctones com un aspecte pura-ment folklòric, però va molt més enllà, no?

Les races autòctones formen part del patri-moni de les nostres comarques i tenen, per tant, un valor intrínsec pel que fa a la biodiver-sitat. Per altra banda són les races més ben adaptades a les parti-cularitats de clima i ter-reny de cada comarca.Malgrat que en les

darreres dècades les races autòctones s’han anat abandonant en favor d’altres races més productives, el cert és que en els darrers anys, la tendència s’inverteix lleugerament pel que fa a races adaptades al medi forestal, que s’han redescobert pel seu paper en el manteniment d’es-pais oberts o zones de bosc amb baixa càrrega combustible o per la seva resistència, que les fa adequades per a ramaderia extensiva o en explotacions que es volen certificar com a producció ecològica. Una altra línia que darrerament està tornant a posar en valor les races i varietats autòctones és el que es coneix com a cuina de Quilòmetre Zero, que promou el comerç de proximitat i la recuperació de sabors a la cuina que fugin dels productes estàndard que no són capaços d’atorgar prou personalitat als plats.

Per aquest motiu, la recuperació de races autòctones és una responsa-bilitat que tenim la generació actual per evitar la seva pèrdua definitiva.

Quina importància té la Fira de Sant Martirià en la preservació de races autòctones dels Països Catalans?

Fa una tasca divulgativa fonamental. Cal que tinguem coneixement de la necessitat de preservació, i això només és possible amb actu-acions molt properes a la ciutadania. Que una fira amb tanta història i tant èxit de públic com la de Sant Martirià dediqui els seus esfor-ços a aquesta problemàtica, hi ajuda molt.

Hi ha alguna espècie fortament amenaçada avui dia?

Malauradament hi ha força races autòctones amenaçades, però ens podem congratular que en la majoria dels casos ja hi ha iniciatives en marxa per invertir aquesta situació tan precària. És el cas, per posar dos exemples ben diferents, de la vaca de l’Albera, que gau-deix d’un programa de diversificació de finques i d’ampliació dels seus efectius, i de la gallina empordanesa, que avui disposa d’un centre especialitzat de multiplicació i està essent distribuïda per di-ferents masos de les comarques gironines.

El sector agrícola i ramader de la demarcació de Girona té bona salut? Quins són els principals reptes que afronta?

Malgrat que les comarques gironines allotgen zones agrícoles de gran interès i potencial, el sector agrari es troba en una situació delicada pels ajustadíssims marges que deixen els costos creixents i els baixos preus que els paguen. El principal repte avui dia és el recanvi generacional, que serà difícil que es produeixi si no milloren les condicions del sector pel que fa a la viabilitat econòmica i es fa-cilita la possibilitat de diversificar la seva activitat, sigui a través de l’agroturisme, de l’elaboració de productes o de la comercialització directa al consumidor.

Ramaderia, agricultura i territori s’agafen fort de la mà. Quines són les principals actuacions previstes en aquest àmbit al Pla de l’Estany i a la demarcació?

En el camp de la ramaderia, tenim previst potenciar els Serveis de Millora i Expansió Ramadera i Genètica Aplicada (SEMEGA), tot millorant les instal·lacions de la Finca Camps i Armet de Monells, aprofundint en la col·laboració amb l’institut d’investigació de la Generalitat IRTA, i orientant les actuacions a donar respostes a les necessitats reals del sector. Tant en l’àmbit de la ramaderia com en el de l’agricultura, centrarem les nostres actuacions a promoure la comercialització i el consum de proximitat, tot revalorant el produc-te local tant per la seva qualitat com pels valors ambientals i de bio-diversitat que comporta, ja que s’abarateixen els costos econòmics i d’emissions en els transports, es preserva el paisatge i es preserva una cultura ancestral de relació amb la terra que cal mantenir.

Aquest 2011 estrena càrrec a la Diputació però segur que ja abans ha visitat la Fira de Sant Martirià. Quin record en té?

Certament, per la proximitat geogràfica amb Banyoles no és la pri-mera vegada que he pogut gaudir de la Fira. Catalunya té una gran quantitat de fires i, en un moment com l’actual, l’important per po-der-les continuar amb garanties és que aquestes tinguin una forta personalitat. Crec que aquest és el cas de la Fira de Sant Martirià. És la sensació que tinc i no penso que vagi errat. A més, està avalada per segles d’història. Les coses han canviat molt, la meva impressió és que la Fira de Sant Martirià s’ha sabut adaptar a cada context, i això propicia que sigui una cita amb una personalitat molt forta, amb un bon present i un millor futur.

entrevista 09

seguroshipicos.com

SEGUROS DE VIDA Y/O RESP. CIVIL PARA CABALLOS

c. Muntaner 467, entl - 08021 BARCELONA - Tel. 93 414 39 39 - Fax 93 414 65 53

ariet@seguroshipicos.com

www.seguroshipicos.com

¡¡¡NUESTRA EXPERIENCIA,

NUESTRO MEJOR AVAL!!!

Calzado & Ariet Correduría de Seguros

“LA RECUPERACIÓ DE RACES AUTÒCTONES ÉS UNA RESPONSABILITAT DE LA GENERACIÓ ACTUAL, QUE HA D’EVITAR-NE LA PÈRDUA DEFINITIVA”

Entrevista al senyor Sr. Miquel Calm.

10 programa d’actes 2011 SantMartiriàFirade

DIVENDRES 18 DE NOVEMBRESECTOR 2

De les 10 del matí a 8 del vespre:RACES AUTÒCTONES. Mostra de les diferents races.

De les 10 del matí a les 6 de la tarda: Les escoles podran fer visites guiades en hores concertades.

SECTOR 3

FIRA MULTISECTORIAL- FIRESTANY

A les 8 del vespre:INAUGURACIÓ DE LA FIRA SANT MARTIRIÀ 2011

DISSABTE 19 DE NOVEMBRESECTOR 1

De les 8 a les 10 del matí:CONCURS MORFOLÒGICConcentració i inscripció al parc de la Draga del bestiar ros-sam participant en les categories de: Cavall de Tir, Híbrid, Ase Català. Les inscripcions al concurs es faran al Pavelló de la Draga. Cal dur la targeta sanitària equina (TSE) actua-litzada o passaport, la pòlissa d’assegurança i el certificat de desinsectació (formulari pag. Web http://www.firasantmarti-ria.cat/) en el moment de fer la inscripció.

A les 10 del matí:INICI DEL CONCURS MORFOLÒGIC

PISTA CENTRAL

De les 11 del matí a la 1 de la tarda:COMPETICIÓ DE POLE BENDING I BARREL RACINGInscripcions a partir de les 9 del matí.

De la 1 a les 5 de la tarda:COMPETICIÓ FIRA DE SANT MARTIRIÀInscripcions a partir de les 10 del matí.

PISTA 2A partir de les 10 del matí: CONCURS DE CARRUSELS

RECONEIXEMENTSL’AFRAC farà un acte de reconeixement a personalitats del món de l’Ase Català.

SECTOR 2De les 10 del matí a les 8 del vespre:RACES AUTÒCTONES. Mostra de les diferents races.

ActivitatsA partir de les 11 del matí:- III Concurs Monogràfic Gallina Empordanesa.- III Concurs Monogràfic Gallina Flor d’Ametller.- III Concurs Monogràfic Oca Empordanesa.- III Concurs Monogràfic Colom Vol Català.

CONFERÈNCIES I COL·LOQUIS:Jornada Tècnica: La Gallina EmpordanesaA les 9.50 h Presentació de la Jornada a càrrec del Sr. Jordi Aurich Ta-berner, director dels Serveis Territorials del DAAM a Girona.

A les 10.00 h La gallina Empordanesa, més enllà de la pota groga i la cresta amb clavell. A càrrec del Sr. Josep Ferré Guino-vart, vicepresident d’ACRGE.

A les 11.00 hAlgunes conclusions al donar un cop d’ull a l’ADN de la raça de gallines Empordanesa. A càrrec del Sr. Amadeu Francesch Vidal, director del Subprograma de Genètica Avícola de l’IRTA.

A les 12.10 h: Pausa.A les 12.30 h: Col·loqui.A les 13.30 h: Cloenda de la Jornada.A les 5 tarda: Col·loqui Colom Vol Català.

SECTOR 3

De les 10 del matí a 2/4 de 9 del vespre:FIRA MULTISECTORIAL- FIRESTANY

SECTOR 4

De les 10 del matí a 2/4 de 9 del vespre:MERCAT D’ARTESANIA

SECTOR 5

De les 10 del matí a 2/4 de 9 del vespre:FIRA DEL DIBUIX I LA PINTURA

AL BAR-RESTAURANT DE LA FIRA

Esmorzars i dinars amb productes de les nostres races autòctones durant tot el dia.Aquest any inagurem el Raçatast d’autor amb el jove cuiner Oriol Cartanyà.

A partir de les 5 de la tarda:

TAST DE CERVESES ARTESANES, amb música i dan-ces TRADICIONALS -CANÇONS D’AMOR I FESTA- del grup “ASALTAMARGES DE RIPOLL” i RUMBA del grup “SOMOS NOSOTROS”.

AL PG. DE LA GENERALITAT

A les 5 de la tarda:CAMPIONAT D’ESTIRADA DE CORDA

DIUMENGE 20 DE NOVEMBRESECTOR 1

De les 8 a les 10 del matí:CONCURS MORFOLÒGICConcentració al parc del bestiar rossam participant a les categories de: cavall de concurs, cavall de Pura Sang Àrab, cavall de Pura Raça Espanyola.Les inscripcions al concurs es faran al Pavelló de la Draga. Cal dur la targeta sanitària equina (TSE) actualitzada o pas-saport, la pòlissa d’assegurança i el certificat de desinsec-tació (formulari pag. Webhttp://www.firasantmartiria.cat/) en el moment de fer la inscripció.A 2/4 d’11 del matí:INICI DEL CONCURS MORFOLÒGIC

PISTA CENTRAL

De les 10 del matí a les 3 de la tarda:- Demostració dels guanyadors del concurs de

carrusels del dissabte.- Demostració de carruatges.- Demostració dels guanyadors de diverses disci-

plines eqüestres.- Demostració de Horseball.- Reconeixement a genets i amazones del Pla de

l’Estany que han guanyat en les seves discipli-nes en alguna competició eqüestre.

-Espectacle eqüestre “Passió Eqüestre”.

SECTOR 2De les 10 del matí a les 8 del vespre:RACES AUTÒCTONES. Mostra de les diferents races.ActivitatsA la 1 de la tarda:Lliurament de premis dels Concursos monogràfics

CONFERÈNCIES-COL·LOQUIS:A les 12 del migdia:La Cabra Catalana de l’Albera

SECTOR 3

De les 10 del matí a 2/4 de 9 del vespre:FIRA MULTISECTORIAL – FIRESTANY

SECTOR 4De les 10 del matí a 2/4 de 9 del vespre:MERCAT D’ARTESANIA

SECTOR 5De les 10 del matí a 2/4 de 9 del vespre:FIRA DEL DIBUIX I LA PINTURA

SECTOR 6De les 10 del matí a les 3 de la tarda:EXHIBICIÓ DE BATRE I FER PALLER

AL BAR-RESTAURANT DE LA FIRAEsmorzars i dinars amb productes de les nostres races autòctones durant tot el dia. Raçatast d’autor amb el jove cuiner Oriol Cartanyà.

Durant el dissabte 19 i el diumenge 20 de novembre la circula-ció de la carretera comarcal C150a serà només en sentit únic, direcció a Olot. A més s’habilitaran els vorals de la carretera comarcal i determinats terrenys situats davant La Draga com a estacionaments temporals per als visitants de la Fira. L’horari per estacionar als vorals de la carretera comarcal C150a serà de 9 del matí a 8 del vespre.

concurs morfològic 11SantMartiriàFirade

DISSABTE 19 DE NOVEMBRE

1a secció de Cavall de Tir- Poltra fins a 3 anys

- Poltre fins a 3 anys

- Euga de més de 3 anys

- Cavall de més de 3 anys

2a secció d’Híbrid- Mula

- Mul

3a secció d’Ase Català- Pollina fins a 1 any

- Pollí fins a 1 any

- Pollina d’1 a 2 anys

- Pollí d’1 a 2 anys

- Pollina de 2 a 3 anys

- Pollí de 2 a 3 anys

- Somera de més de 3 anys

- Guarà de més de 3 anys

- Cobles

DIUMENGE 20 DE NOVEMBRE

1a secció de Cavall de Concurs- Poltra fins a 3 anys

- Poltre fins a 3 anys

- Euga de més de 3 anys

- Cavall de més de 3 anys

2a secció de Cavall Pura Sang Àrab- Poltra fins a 2 anys

- Poltre fins a 2 anys

- Poltra de 2 a 4 anys

- Poltre de 2 a 4 anys

- Euga de més de 4 anys

- Cavall de més de 4 anys

3a secció de Cavall Pura Raça Espanyola- Poltra fins a 2 anys

- Poltre fins a 2 anys

- Poltra de 2 a 4 anys

- Poltre de 2 a 4 anys

- Euga de més de 4 anys

- Cavall de més de 4 anys

- Bistec i hamburgueses de Vedella Bruna dels Pirineus

- Xurrasco, hamburguesa i pinxo Poltre Pirinenc Català

- Costelles, formatge i mató d’Ovella Ripollesa

I TASTA ELS NOSTRES PRODUCTES AUTÒCTONS

I per beure autèntiques cerveses artesanals

VINE AL

SantMartiriàFirade firestany 13

Fira Multisectorial amb una gran varietat d’oferta comercial en el Sector 3.No deixeu de visitar la zona especialitzada en motor.

14 races autòctones

Parlem amb el Sr. Josep Ferré Guinovart president de l’associació de la gallina de raça Flor d’Ametller.

Què ens pot explicar d’aquesta gallineta?

La gallina Flor d’Ametller és la gallina més petita de les autòctones ca-talanes; formaria part del grup d’animals coneguts popularment com a quiques, periques, quiquetes... però aquesta amb uns trets carac-terístics que la fan molt peculiar; ja que té el plomatge de diferents colors de base però sempre motejat de blanc, fenomen que ha fet que se l’anomeni “Flor d’ametller” a diversos punts del territori a través d’algunes generacions.Altres característiques bàsiques per a reconèixer-la són: cresta simple, dreta i amb presència de clavell, orelletes blanques i tarsos sense plo-mes i de color blanc. Està reconegut el color negre i l’aperdiuat (recor-dem, motejat de blanc); tot i que també es treballa amb altres colors. El pes dels exemplars oscil·la entre 800 grams i un quilo. Té un caràcter viu i encuriosit però és molt dòcil i manyaga. La seva gran aptitud és la facilitat i predisposició que té a posar-se lloca. De fet, era la utilitat que se li donava antigament a les masies i cases de pagès: covar els ous i fer pujar els pollets de manera efectiva de tot l’aviram (gallines, perdius, ànecs o, inclús, oques).L’any 1999 es va iniciar la recuperació, a través d’Aviraut. En aquells moments formava part d’aquesta empresa i vàrem tirar endavant l’inici d’aquesta: el Dr. Amadeu Fracesch Vidal, Montserrat Ribas Valls i jo mateix. Des de llavors he estat vinculat a la raça.Al 2008 crearíem l’Associació ARFA (Avicultors de la Raça Flor d’Ametller).

Quins objectius té l’associació?

ARFA la formem un grup d’homes i dones amb empenta d’arreu dels Països Catalans(la gran majoria) amb edats molt diverses (des dels 3 anys fins a passats els 90).L’objectiu de l’associació és garantir la conservació de la gallina Flor d’Ametller. I això s’aconsegueix unint esforços a través de diversos criadors, que d’una manera molt desinteressada vetllem per a millorar l’estat de la raça. Algunes d’aquestes actuacions són seleccionar a favor del patró per a millorar-ne la morfologia (afavorint sempre les aptituds maternes), així com difondre-la en diferents certàmens per a donar-la a conèixer i animar a possibles criadors. També estem realitzant uns censos per a saber la seva distribució i nombre d’exemplars. Assesso-rem sempre aquells que s’interessin i oferim facilitats per a l’adquisició d’animals per als que es vulguin associar i també d’anelles oficials, en-tre altres.

Quants exemplars hi ha actualment d’aquesta raça?

Actualment estem en plena creació del cens i no disposem de xifres concretes, però estimem que pugui haver-n’hi al voltant d’uns 500 exemplars localitzats. Per tant, considerem que es tracta d’un grup re-duït d’animals; esperem que mica en mica i gràcies a les noves incor-poracions de criadors conscienciats i amb ganes de treballar, la gallina Flor d’Ametller vagi a l’alça.

Quin futur pot tenir?

Estem vivint uns temps en què sembla que es replantegin segons qui-nes actuacions i maneres de fer. Potser aquesta és una oportunitat per a les races autòctones en general. S’ha corregut massa i hem perdut algunes coses pel camí; una d’elles part del nostre bestiar, que no hem d’oblidar que també és identitat i cultura. Hem d’aprendre a fer coses sense esperar res a canvi i possiblement aconseguim la recompensa més gran. Una gallina Flor d’Ametller pot covar 7 ous de gallina sense endollar-la a la xarxa elèctrica. Tenim encara, molt per aprendre..

NOVAMENT LA FIRA DE SANT MARTIRIÀ APLEGA LA DIVERSITAT DE LES NOSTRES RACES EN LA 7a MOSTRA DE RACES AUTÒCTONES:Ase Català, cavall Pirinenc Català, cavall Tir Català, vaca Bruna, ovella Ripollesa, ovella Queralpina, ovella Xisqueta, cabra Blanca de Rasquera, cabra Catalana de l’Albera, gos d’Atura Català, ca Eivissenc, Mastí dels Pirineus, ca de Bestiar, Oca Empordanesa, Colom Vol Català, d’Enreixat, Figureta, Refilador, Ull de Maduixa, Gallina del Prat, Penedesenca, Empordanesa i Flor d’Ametller.

eeee

eeeeeeeeeee eeee e e e eee e e e ee e eeeeee

eeeeeeeeeeee ee e e e e e e e e eeee

o eeeeeeee

ooo oeeeeeeeeee

ooooo eeeeeee

oo

oo

o

Generalitat de CatalunyaDepartament d'Agricultura, Ramaderia,Pesca, Alimentació i Medi Natural

Generalitat de CatalunyaDepartament d'Agricultura, Ramaderia,Pesca, Alimentació i Medi Natural

1272 / 3,25

Parlem també amb el Sr. Llorenç Anglada de Vilert, ramader i criador d’Ovella Ripollesa i secretari d’ANCRI.

Què és ANCRI?

ANCRI és l’Associació Nacional de Criadors d’ovins de raça Ri-pollesa. Un grup de pastors la van fundar a Ripoll l’any 1987 (l’any que ve farà 25 anys), amb l’objectiu de conservar i fomen-tar aquesta raça d’ovelles que estava quasi en perill d’extinció. Actualment, l’Associació compta amb uns 40 socis (ramats d’ovelles) de Catalunya i Aragó. Hi ha més informació a la pàgina web de l’Associació: http://www.ancri.org.

Com és l’Ovella Ripollesa?

Aquesta ovella és molt rústica, està molt ben adaptada al nostre clima i paisatge i això li dona unes formes que ens són molt familiars: pigmentacions en cap i potes, el cap amb perfil convex i la llana que deixa descobert el cap i les potes.

Per què va decidir que el seu ramat fos de Ripollesa?

Va ser una qüestió sentimental: és la raça perfecta pel nostre ENTORN i això fa que produeixi una de les MILLORS CARNS del país. Quan vam valorar entre diferents races (algunes amb més

producció de xais, algunes amb més producció de llet, algunes amb llana de més qualitat,...) vam creure que la qualitat de la carn seria el que més valoraríem en el nostre cas. La conclusió va ser clara: les ovelles ripolleses eren les més apreciades. Si a més podíem potenciar un producte de la nostra terra, encara millor. Ara només ens cal lluitar perquè es reconegui el valor d’aquesta carn i se’ns pagui al preu just.

Quin li sembla que pot ser el futur d’aquesta ovella?

Sembla que té el futur assegurat: és una raça que pastura per-fectament les nostres muntanyes, planes i sotaboscos. La seva funció és molt important i s’està potenciant des del govern. El que no tenim tant clar és que nosaltres en puguem continuar vivint. S’hauria de potenciar la transhumància (beneficiosa per a nosaltres i per a les muntanyes) i conscienciar la gent de la qualitat de la ramaderia extensiva en lloc de la intensiva.

Només ens queda agrair, des d’aquí, a tots els participants i as-sociacions la seva presència, així com a l’Ajuntament de Banyo-les, a la Diputació de Girona i “la Caixa” el seu suport, i desitjar una molt bona Fira.

ALIMENTACIÓ I EXPLOTACIÓRAMADERA

Esteve Artigas i Pagès

Bufet Mèdic Banyoles · Passeig de la Puda, 74-80 · 17820 · Banyoles, Girona · 972 582 088 · www.bufetmedic.com

Serveis Mèdics i Anàlisis clíniques

-------------------------

Fisioteràpia. Diatèrmia. Magnetoteràpia. Crioteràpia.

Drenatge limfàtic i vasodilatació -------------------------

Ozonoteràpia i teràpia neural -------------------------

Plasma Ric en Factors de Creixement

-------------------------

Revisions Mèdiques Esportives

Medicina de l’esport -------------------------

Pediatria i psicologia infantil -------------------------

Podologia i estudis de la marxa -------------------------

Acupuntura i digitopuntura -------------------------

Traumatologia -------------------------

podolgi

pediatria

traumatologia

naturals

anàlisis

revisions

ambulàncies

Fisioteràpi ccions

d’esforç

Agroturisme Cal DucCal Duc de Vilavenut

17833 Vilavenut (Fontcoberta)Tel. 972 57 08 40 - 679 98 3634 - 699 42 91 61Web: www.calduc.com - A/e: info@calduc.com

Tel. 972 47 77 20 - www.piscinesmondepra.com