aitor font i oriol toronell

5
Aforismes i expressions proverbials Ad Kalendas Graecas : fins a les Calendes gregues” - Indefinidament, mai, un temps que mai arribarà. Quan una cosa no es realitzarà mai, és impossible, ja que a Grècia no existeixen les calendes, divisió del mes romà (per cert, d´aquí ve el nostre “calendari”) Segons Suetoni, l’emperador August utilitzava aquesta frase per parlar dels deutors i morosos que no complien els seus compromisos, deia que pagarien “ad Kalendas graecas”, és a dir, “mai”. Frases fetes que volen dir el mateix: quan les vaques volin, quan les granotes criïn pèl o la setmana dels tres dijous Alea iacta est : “el dau està tirat o la sort ja ha estat llançada” (deixem que els daus decideixin –en l´expressió grega-) Aquestes conegudes paraules van ser atribuïdes per l ´escriptor romà Suetoni a Juli Cèsar en el moment de creuar el riu Rubicó, que era la frontera entra Itàlia i la Gàlia Cisalpina, nom que li van donar els romans a la regió del nord d’Itàlia. (s´anomenava així per diferenciar-la de la Gàlia Transalpina). Amb aquest pas, Cèsar es va rebelar contra l’autoritat del Senat i va provocar la segona guerra civil romana contra el general Pompeu. Segons Erasme de Rotterdam, Cèsar no va pronunciar aquesta frase en llatí sinó en grec, ja que la va extreure d’un vers de Menandre, el seu escriptor preferit. L’ aleshores dictador de Roma no es referia a una decisió ja presa, sinó a una decisió que havia de prendre.

Upload: vaixelldodisseu

Post on 03-Apr-2015

850 views

Category:

Documents


4 download

TRANSCRIPT

Page 1: Aitor Font i Oriol Toronell

Aforismes i expressions proverbials

Ad Kalendas Graecas: “fins a les Calendes gregues”

- Indefinidament, mai, un temps que mai arribarà. Quan una cosa no es realitzarà mai, és impossible, ja que a Grècia no existeixen les calendes, divisió del mes romà (per cert, d´aquí ve el nostre “calendari”)

Segons Suetoni, l’emperador August utilitzava aquesta frase per parlar dels deutors i morosos que no complien els seus compromisos, deia que pagarien “ad Kalendas graecas”, és a dir, “mai”.

Frases fetes que volen dir el mateix: quan les vaques volin, quan les granotes criïn pèl o la setmana dels tres dijous

Alea iacta est: “el dau està tirat o la sort ja ha estat llançada” (deixem que els daus decideixin –en l´expressió grega-)

Aquestes conegudes paraules van ser atribuïdes per l´escriptor romà Suetoni a Juli Cèsar en el moment de creuar el riu Rubicó, que era la frontera entra Itàlia i la Gàl·lia Cisalpina, nom que li van donar els romans a la regió del nord d’Itàlia. (s´anomenava així per diferenciar-la de la Gàl·lia Transalpina). Amb aquest pas, Cèsar es va rebelar contra l’autoritat del Senat i va provocar la segona guerra civil romana contra el general Pompeu.

Segons Erasme de Rotterdam, Cèsar no va pronunciar aquesta frase en llatí sinó en grec, ja que la va extreure d’un vers de Menandre, el seu escriptor preferit. L’ aleshores dictador de Roma no es referia a una decisió ja presa, sinó a una decisió que havia de prendre.

Frases fetes que volen dir el mateix: no hi ha volta de full.

Cogito ergo sum: “Penso, per tant existeixo”

És un plantejament filosòfic de Renè Descartes que es va convertir en l’element fonamental del racionalisme occidental.

Page 2: Aitor Font i Oriol Toronell

“Cogito ergo sum” és una traducció del francès “Je pense, donc je suic”, que es troba en el seu famós Discurs del Mètode (1637).

Errare humanum est: “equivocar-se és humà”

Aquesta frase és atribuïda ¨a diferents pensadors:

-Sèneca: “Errare humanum est, perseverare diabolicum": Equivocar-se és humà, caure al mateix error, diabòlic.

-Sant Jeroni: “Errare humanum est et confiteri errorem prudentis”: Equivocar-se és humà i confessar l´error, de savis

Frases fetes: qui té boca s’equivoca i qui té nas es moca

Festina lente: “afanya't a poc a poc”

Paraules atribuïdes a l´emperador August. Segons Suetoni, l’emperador deia: camineu lentament si voleu arribar a una feina ben feta. L'emperador la solia dir als generals per prevenir la temeritat i la pressa.

August utilitzava sovint aquesta expressió en grec (Σπεῦδε βραδέως) i amb aquesta pretenia dir que la precipitació i la temeritat són actituds que l´aspirant a savi haurà d’evitar i que convé fer les coses lenta i cuidadosament però amb constància.

Frases fetes: vesteix-me lentament que tinc pressa, a poc a poc i bona lletra o no corris però no paris.

Mens sana in corpore sano: “una ment sana en un cos sà”

Aquesta cita correspon a mig vers del gran poeta romà Juvenal. El que vol expressar amb aquesta idea és la necessitat de tenir un esperit equilibrat i un cos equilibrat, per tant, no amb el mateix sentit que se li dona actualment aquesta frase “una ment sana en un cos sa” en relació, sobretot, a la pràctica d´exercici físic.

Aquesta frase forma part d’una pregària als déus, ”orandum est ut sit mens sana in corpore sano”. El vers traduït vol dir sa de pregar als déus que ens concedeixin una ment sana en un cos sa. El que pretén ensenyar-nos

la pregària és que hem de demanar el que realment ens convé i és necessari per a la felicitat, en comptes de desitjar coses sense importància.

Page 3: Aitor Font i Oriol Toronell

També s’interpreta aquesta locució llatina com que la salut del cos és indispensable per a la ment.

Avui en dia aquesta frase és el lema de l´institució de Gimnàstica i Esgrima La Plata i l’associació atlètica d´ Argentinos Júniors, a l´Argentina.

Facta, non verba: “fets, no paraules”

Aquesta expressió vol reflexar la importància de l’acció sobre l’especulació. No se li atribueix a cap persona en concret, però de ben segur que qui la va dir la va utilitzar per fer una dura critica sobre el poder exercit pels governants de torn.

Com a frases fetes amb el mateix significat podem trobar una cosa és predicar i l’altra donar blat” o “obres són amors i no bones raons.

Frases fetes: “bon nas, bon compàs”

Non plus ultra: “no més enllà”

Es desconeix la persona a qui se li atribueix. Significa no més enllà i se sol dir quan es defineix alguna cosa que és excel·lent o molt difícil de superar.

Aquest era el lema d’Espanya abans que es descobrís Amèrica. Va ser Carles I qui el va utilitzar per primer cop com a dinamisme del nou imperi cosmopolita. Segons alguns estudis, va ser el metge i conseller de l´aleshores rei, Luigi Marliano qui va influenciar el monarca i va fer que aquest es convertís en el nou lema de l’imperi.

També es diu que aquest lema servia per desafiar els navegants amb l’advertència que, segons la mitologia grega, Hèracles havia situat dues columnes a l’estret de Gibraltar després de separar les terres que tancaven la Mediterrània. I es creia que era l’última frontera per als navegants, “non terra plus ultra” (“no existeix terra més enllà”).

Panem et circenses: “pa i jocs de circ”

-És una locució llatina que descriu la pràctica del govern de l'antiga Roma, que sistemàticament proveïa a les masses d' aliment i entreteniment (els jocs al circ romà) per mantenir-los allunyats

Page 4: Aitor Font i Oriol Toronell

dels problemes de la ciutat.

Aquestes paraules les va escriure el poeta romà Juvenal, al segle I. En el seu origen descrivia el costum del emperadors de regalar blat i entrades de circ per tal de mantenir el poble content.

Actualment aquest llatinisme equival a "pa i toros" o "pa i futbol".

Veni, vidi, vici: “vaig arribar, vaig obsevar i vaig guanyar”

Locució llatina utilitzada pel general i cònsol Juli Cèsar el 47 aC quan es va dirigir al senat romà anunciant la seva victòria sobre Farnaces II, rei del Pont, en la batalla de Zela. L'emperador va recordar al senat la seva destresa militar, quan justament Cèsar estava immers en plena guerra civil contra Pompeu.

Actualment se sol utilitzar aquesta expressió per indicar que una cosa ha estat molt senzilla de fer.

Frases fetes: bufar i fer ampolles, arribar i moldre.

Oriol Toronell i Aitor Font

Llatinismes 2010-11

Llatí II

Escola Vedruna-Gràcia