aida barrientos monge ball del llémena- octubre...
TRANSCRIPT
Aida Barrientos Monge
Ball del Llémena- Octubre 2016
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència Cançó improvisada per Carnestoltes
Nivell i curs Sisè, Cicle Superior
Nom de l’autor Aida Barrientos Monge
Centre actual Escola Pompeu Fabra
Població Parets del Vallès
DESCRIPCIÓ
El següent treball que presento l’emmarco dins de l’àrea de música i de llengua catalana. Aquest curs sóc tutora de sisè i també especialista de música. Així doncs, per ensenyar als infants que a través de la música també podem aprendre continguts d’altres àrees i realitzar activitats profitoses, realitzarem aquest treball interdisciplinar.
Des del centre hi ha l’acord que els infants de sisè inventen el pregó de Carnestoltes. Així doncs, nosaltres aquest curs innovarem i el farem cantant Nyacres. Mentre els alumnes de sisè cantem les quartetes, la resta d’infants de l’escola podran acompanyar-nos amb la tornada, que hauran treballat prèviament a l’aula de música.
OBJECTIUS
- Experimentar en les possibilitats expressives de la melodia de les Nyacres.
- Apreciar que la música és una manera de donar forma als continguts apresos en altres àrees per tal de comunicar les idees i a les emocions.
- Valorar i respectar el fet artístic propi i dels altres entenent que és una manera de comunicar-se i d’expressar els sentiments, les descobertes, les capacitats i peculiaritats de cadascú.
- Apreciar que les experiències culturals pròpies i les dels companys i companyes esdevenen un espai de diàleg i enriquiment.
- Crear i improvisar Nyacres tot tenint present la rima, l’estructura i la melodia d’aquest tipus de cançons.
- Participar, generar i afavorir l’intercanvi d’opinions, experiències, idees i valoracions i incorporar en el procés creatiu propi i dels altres aspectes de la pròpia experiència o inquietud.
- Valorar i gaudir de la interacció en grup, participant conjuntament en la creació del pregó de Carnestoltes.
CONTINGUTS I TEMPORITZACIÓ
CONTINGUTS
Explorar i percebre
- Apreciació, valoració i anàlisis de la música de les Nyacres.
- Reconeixement i apreciació de l’estructura musical d’aquesta tipologia de cançons.
- Valoració i respecte cap a les creacions pròpies i dels companys.
Interpretar i crear
- Incorporació i utilització progressiva de la rima per l’elaboració de cançons.
- Interpretació, improvisació i creació de Nyacres, desenvolupant la tècnica vocal, la dicció, l’afinació i la coordinació tant individual com col·lectiva.
- Creació de paraules rimades i de paraules del mateix camp semàntic.
- Elaboració de Nyacres a partir de la percepció sensorial, la imaginació, les experiències, la realitat, les idees i les emocions, tot preveient els recursos necessaris i avançant amb confiança i amb satisfacció en el procés de producció.
- Assumir responsabilitats i afavorir la dinàmica del treball cooperatiu, establint moments de revisió, respectant les aportacions dels/de les altres i resolent les discrepàncies amb arguments.
- Interès a conèixer i valorar el fet artístic propi i el dels altres, i les manifestacions artístiques i culturals del nostre entorn
TEMPORTIZACIÓ
Les activitats introductòries es començaran a fer durant el final del primer trimestre.
Serà durant l’inici del segon trimestre (gener) que es realitzaran les de desenvolupament i les del final.
Es portaran a terme en alguna sessió de català i es reforçaran durant les sessions de música.
DESENVOLUPAMENT
Activitats introductòries:
- Busquem paraules que rimen: Els infants i la mestra es situen en cercle. Al centre del cercle l’educador
posa una capseta amb paraules diverses. L’activitat comença quan un infant treu una paraula de la capsa i
diu una altra paraula que rimi amb aquella. Tot seguit i per ordre, els infants del costat van dient paraules
que també rimin. Quan ja ningú coneix cap paraula, un altre infant torna a agafar-ne una nova de la capsa
centra.
- Ens passem la rima: Els infants i la mestra es situen en centre. La mestra inicia l’activitat amb una pilota
petita. La mestra comença dient una paraula i passa la pilota a algú del cercle (sense ordre) per tal que digui
una paraula amb rima. Una vegada la diu, passa la pilota a un altre company per a que pugui repetir
l’activitat. Així successivament fins que s’hagi de tornar a dir una nova paraula per iniciar de nou l’activitat.
(es pot aprofitar la capsa de paraules de l’activitat anterior).
- Paraules que rimen i paraules del mateix camp semàntic: En rotllana, un infant comença dient una
paraula i el següent ha de dir una altra que rimi. El tercer, haurà de dir una paraula que no rimi, però que
sigui del mateix camp semàntic que l’anterior (que tinguin algun tipus de relació). El quart haurà de dir una
que rimi amb la del tercer... I així successivament.
Activitats de desenvolupament:
- Nyacres llegides per aprendre la melodia: La mestra porta preparades Nyacres per a cada infant i les
reparteix. Es comença a ensenyar la tornada i la música de la quarteta. Cada infant canta la seva Nyacra com
a solista (també es pot fer en parelles) mentre els altres acompanyen amb la tornada. Cal tenir en compte
que el tercer vers tothom el repeteix.
- La meitat de les Nyacres: La mestra reparteix a cada infant la meitat d’una Nyacra (la part inicial o la part
final). Inicia l’activitat un infant que tingui la part inicial d’alguna Nyacra. Cal que tothom estigui molt atent
per a poder cantar si es té el final d’aquella Nacra.
- Creació en grups: La mestra facilita a cada grup de dos o tres persones dues paraules que rimin entre elles.
Cada grup ha d’elaborar els quatre versos tenint present que cada vers és heptasil·làbic i que per tant, la
informació de cada vers ha de quadrar amb la melodia treballada prèviament.
Activitats finals:
- Introducció al pregó de Carnestoltes: Tal i com diu el Currículum de primària Saber comunicar implica
comprendre les informacions per construir els coneixements. Iniciarem l’activitat amb una pluja d’idees
sobre quina informació volem posar al pregó. Tot seguit es faran tants grups com idees, i cada grup haurà de
buscar dues paraules que siguin del camp semàntic de la idea que es vol donar i que rimin entre elles. Per
finalitzar, en els mateixos grups, s’inventen la quarteta sencera, tenint cura de posar les dues paraules que
rimen al final del segon i quart vers.
- Posada en escena: Per veure si cada grup ha realitzat la quarteta tenint present les indicacions donades, es
realitza un concert a l’aula i es canten totes les Nyacres. A partir d’aquí es valoren entre tots i es comenten
possibles millores.
- El moment de la veritat: Els infants canten les Nyacres creats davant de tots els infants de l’escola.
METODOLOGIA
La metodologia serà molt activa i participativa. A cada activitat queda reflectit si es treballarà en grups petits o bé entre tota la classe. Cal tenir present que tots els infants han de poder participar d’una manera o d’una altra, tot i tenir vergonya. Així cal potenciar el clima de respecte i seguretat entre ells.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Identificar i reconèixer l’estructura de les Nyacres per tal de poder elaborar-ne una quarteta. - Formular opinions i argumentacions sobre les creacions realitzades a l’aula. - Elaborar una quarteta en grup tot expressant les informacions acordades. - Mostrar respecte, responsabilitat i valoració crítica en el treball cooperatiu i argumentar i resoldre les discrepàncies a l’hora de participar en projectes artístics col·lectius. - Improvisar i crear Nyacres i participar en creacions individuals i col·lectives emprant degudament la terminologia corresponent.
CONCLUSIÓ
Després de realitzar el pregó seria interessant que es destinés una sessió per fer una valoració conjunta de les activitats portades a terme i de l’activitat final.
ANNEX
Cal dir que hi ha una pàgina web molt interessant sobre la cançó improvisada que disposa d’espais per a poder compartir material didàctic: La glossa a l’escola. Es recomana també el bloc Cor de carxofa, on es van publicant activitats que es realitzen d’arreu de Catalunya al voltant de la cançó improvisada.
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència Ballem danses populars
Nivell i curs
CICLE INICIAL
Nom de l’autor/a
Maria González Figueras
Centre
ZER SUBIRATS
Població
SUBIRATS
DESCRIPCIÓ
La unitat didàctica es centra en l'aprenentatge de dues danses que trobem a la
zona del Penedès i que són molt populars a les festes majors d'arreu de
Catalunya. Concretament aquestes es fan perquè es ballen a les festes majors de
Vilafranca del Penedès i Lavern.
S'ha elaborat realitzant el treball conjunt entre l'àrea d’E.F. i de Música i per
Cicle Inicial.
OBJECTIUS
– Assolir l’hàbit i l’actitud per aprendre a escoltar.
– Desenvolupar el criteri i el gust estètic per la dansa.
– Escoltar la peça i saber-ne distingir les frases.
– Conèixer els diferents passos de cada frase.
– Reproduir el passos de cada dansa.
– Representar gràficament la dansa.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
Aquesta unitat didàctica es durà a terme durant el primer el tercer trimestre en
dues o tres sessions per lligar-ho amb el tema de les festes majors. La de
Vilafranca és a finals d'agost, per tant, la dansa de Ton pare balla el drac, es farà
només començar l'escola. La segona dansa es farà el tercer trimestre ja que es
farà coincidir amb la festa major de Lavern.
CONTINGUTS
– Escoltar la música de la dansa.
– El so dels instruments.
– Les parts de la dansa (fraseig).
– Els passos de les danses.
– Representació gràfica de la danses.
– Danses: Ton pare balla el drac (Vilafranca), Ball de gitanes(Lavern)
– Instruments: gralla i timbal, castanyoles.
DESENVOLUPAMENT
DANSA: TON PARE BALLA EL DRAC
Sessió 1
*Escoltar diverses músiques amb el compàs 2/4 i caminant tot portant la
pulsació picant de mans amb diferents parts del cos.
*Escoltar la música de “Ton pare balla el drac” i veure el ball en un medi
audiovisual.
Sessió 2
*Escoltar la dansa tot diferenciant les dues parts.
*Aprendre els passos de les dues frases; ens col·loquem en fila i la mestra
al mig i segueixen el model de la mestra.
*Ens col·loquem en dues files un davant de l’altre i fem els passos de la
dansa.
Sessió 3
*Posem la música i la ballem.
*Diferenciem els instruments que sonen en la dansa.
DANSA: BALL DE GITANES DE LAVERN
Sessió 1
*Escoltar la música de “Ball de gitanes” i veure el ball en un medi
audiovisual, tant de Lavern com de la resta de Catalunya.
*Escoltar la dansa tot diferenciant les dues parts.
*Identifiquem els instruments que sonen en la dansa.
Sessió 2
Preparem la dansa:
*Col.locats amb rotllana i per parelles fem la cadena amb i sense música.
*Aprendre els passos de les dues parts: creuar les cintes i desfer-les.
Sessió 3
*Presentar les castanyoles i aprendre a tocar-les.
*Experimentar diferents ritmes amb les castanyoles.
*Posem la música i la ballem.
*Representem gràficament la dansa a través d'un dibuix.
CONCLUSIÓ
El fet de treballar conjuntament dues àrees fa que els alumnes integrin aspectes
tant relacionats a nivell musical com a nivell motriu. És important treballar
aquestes àrees conjuntament, sobretot pel què fa a les danses ja que es treballen
globalment aspectes com:
-L'atenció per tot el que respecta a aprendre les danses
-L'audició tot escoltant la música i les parts que aquesta es divideix
- La coordinació general del cos i respecte als companys
-La situació espaial a l'hora de ballar
-El treball cooperatiu que representa realitzar una dansa entre tots
ANNEX
Material:
-Música dels Balls
-Ordinador
-Canó
-Pal de gitanes amb cintes de colors
-Imatges d'instruments populars
-Fitxes de suport i informació
TON PARE
BALLA EL DRAC
TON
PARE BALLA EL DRAC,
TON
PARE BALLA EL DRAC,
TA
MARE BALLA L’ÀLIGA
TON
PARE BALLA EL DRAC,
TON
PARE BALLA EL DRAC,
DAVANT
DE L’HOSPITAL.
TRES
PASSOS ENDARRERA,
TRES
PASSOS ENDAVANT(bis)
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència LA CANÇÓ TRADICIONAL CATALANA
Nivell i curs SECUNDÀRIA (3R ESO)
Nom de l’autor/a JORGINA AGUILAR LLAVORÉ
Centre INSTITUT DE VILABLAREIX
Població VILABLAREIX-GIRONA
DESCRIPCIÓ
L’alumnat de 3r ESO escolta molta música però la major part és en anglès. També escolta i
coneix la música en català però només de cantants i/o grups catalans actuals. Al nostre institut,
dins la matèria de llengua i literatura catalana, expliquem les diferents etapes de la història de
la literatura catalana (donant a conèixer escriptors però també cantants i grups coneguts de
cançó tradicional catalana) a més, també treballem el mapa dialectal dels Països Catalans.
Aquesta activitat tracta de donar a conèixer a l’alumnat de 3r ESO els diferents dialectes que
es parlen als Països Catalans a través de la lletra de vàries cançons tradicionals catalanes.
OBJECTIUS
-Explicar, a través de les cançons, els diferents dialectes dels Països Catalans.
-Conèixer la procedència de les diferents cançons tradicionals catalanes que escoltaran.
-Descobrir, per ells mateixos, els diferents dialectes dels Països Catalans.
-Mostrar interès i curiositat per la diversa i enriquidora tipologia dialectal del nostre país.
-Conèixer manifestacions culturals pròpies del nostre país i respectar la seva diversitat
lingüística.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
CONTINGUTS:
-Lectura i comprensió de diferents cançons.
-Reconeixement, a través de les cançons, dels diferents dialectes.
-Participació activa de tota la classe en el procés de descoberta.
-Respecte per la cançó tradicional catalana i pels diferents dialectes.
TEMPORITZACIÓ:
Aquesta experiència pràctica a l’aula la treballarem a la matèria de català. Disposarem d’una
hora de classe per conèixer i escoltar les cançons i poder-les relacionar amb els diferents
dialectes que, prèviament, ja hem treballat a classe en vàries sessions.
DESENVOLUPAMENT
-Explicar, breument, a l’alumnat l’origen de la cançó tradicional catalana.
-Escoltar (tot passant imatges) diverses cançons tradicionals de diferents zones dels Països
Catalans.
-Descobrir, a través de les cançons (que els alumnes tindran projectades a la pissarra i
fotocopiades) els diferents dialectes del nostre país.
METODOLOGIA
-Grups heterogenis de 4/5 alumnes.
-Aquesta activitat de descoberta de nous dialectes està pensada perquè puguin participar tots
els components dels diferents grups, per tant, caldrà respectar el torn de paraula dels
companys i donar un cop de mà als que no han arribat a descobrir de quin tipus de dialecte es
tracta.
-En els moments de dubte general la professora farà de guia per tal que l’alumnat sigui capaç
de resoldre la varietat dialectal.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
-Fer atenció i mostrar interès per la cançó tradicional catalana en els diferents dialectes
presentats.
-Reconèixer, a través de les cançons, les varietats dialectals del nostre país.
-Intervenció oral de tots els membres de cada grup.
-Valoració positiva del respecte per l’activitat proposada i pels companys a l’hora de parlar i
escoltar (no s’acceptaran humiliacions envers els altres companys de classe)
CONCLUSIÓ
Penso que aquesta activitat ha ajudat l’alumnat a descobrir que tots els dialectes dels Països
Catalans tenen cançons tradicionals. A més, també han conegut una part molt important del
llegat cultural dels Països Catalans en forma de cançó tradicional.
En aquest mateix apartat voldria afegir que, per tal de crear aquesta experiència pràctica a
l’aula, m’ha servit molt el taller de Cançó tradicional catalana realitzat per en David de la
Higuera a la 17a trobada de les Jornades del Ball del Llémena.
ANNEX
Llistat de cançons treballades amb els alumnes:
Sa serena cau menuda (Trad.Eivissa)
https://www.youtube.com/watch?v=uIiD55Tm-RM
Jota des Mercadal (Trad.Menorca)
https://www.youtube.com/watch?v=0mqIp6m3qY0
La perdiueta (Trad.Pirineu)
https://www.youtube.com/watch?v=_iVZqMcij0o
La Verema (Trad.Alguer)
https://www.youtube.com/watch?v=X-EtEfzCI_M
El barrac de l’Assut (Trad.València)
https://www.youtube.com/watch?v=YiUmE1oP7gs
Aqueres montanhes (Trad.Aran/Occitània)
https://www.youtube.com/watch?v=MOcbkHP8SW0
Pere sac i cordes (Trad.Olot)
https://www.youtube.com/watch?v=fikVAUUafuE
La remendaire (Trad. Rosselló)
https://soundcloud.com/bigbangvalona/la-remendaire
1.
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència Projecte: Aprenem danses i melodies tradicionals catalanes
Nivell i curs Sisè de primària
Nom de l’autor/a Aina Mañà Domes
Centre Com que encara no estic treballant a cap escola, plantejo un projecte
fictici que es podria portar a terme a l'escola Annexa, una de les escoles
de Girona on vaig fer les pràctiques mentre estudiava el grau
d'Educació a la UdG.
Població Girona
DESCRIPCIÓ
Els alumnes de sisè de Primària coneixeran qui era Joan Amades i què va fer per ajudar a
conservar la cultura i tradicions catalanes. A més, se centraran en el tema de les danses i en grups
cooperatius hauran de descobrir com es ballava una dansa a partir dels gràfics, explicacions i
melodies que hi ha recollits al «Costumari Català».
Se'ls proposarà aquest repte amb la intenció que siguin els protagonistes del seu propi
aprenentatge, que treballin en equip i aprenguin a ser autònoms. No obstant, la mestra guiarà
l'activitat en tot moment.
OBJECTIUS
-Conèixer qui era en Joan Amades a partir de recol·lectar informació per Internet per tal de
valorar la tasca que ha fet per conservar la tradició catalana (ens centrarem en la part de danses).
-Interpretar els esquemes visuals i les explicacions de danses i partitures musicals a partir dels
llibres de Joan Amades per tal de posar-nos d'acord en grup i aprendre danses i melodies
tradicionals.
-Treballar en grup a partir dels diferents reptes proposats pel mestre per tal de poder aconseguir
interpretar els esquemes visuals, esquemes de les danses i partitures musicals i aprendre, així,
danses i melodies tradicionals.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
Continguts:
-Recol·lecció d'informació sobre Joan Amades.
-Interpretació d'esquemes visuals i explicacions sobre danses i partitures.
Temporalització:
El projecte es portarà a terme al llarg de quatre sessions de 60 minuts cada una.
DESENVOLUPAMENT
Sessió 1 (60 minuts): Primer preguntarem si algun alumne coneix o ha sentit a parlar de Joan
Amades. Després, els alumnes miraran els següents vídeo sobre Joan Amades:
https://www.youtube.com/watch?v=QDXw7tCypnA i
https://www.youtube.com/watch?v=4XsT_DxZcN4. Mentre els miren, hauran de respondre un
seguit de preguntes perquè estiguin atents al vídeo. Finalment, els alumnes hauran de compartir
les respostes amb la resta de la classe.
Sessió 2 i 3 (120 minuts): Portarem uns quants volums de Joan Amades perquè els alumnes els
puguin mirar. Tot seguit, dividirem la classe en tres grups i donarem a cada un d'ells fotocòpies
sobre una dansa (El ball de la castanya, la Morisca o el Ball de Forn). En aquestes fotocòpies hi
haurà un esquema visual sobre com es balla la dansa en qüestió, una explicació per escrit de
l'esquema visual i una partitura musical amb la melodia. A partir d'aquestes fotocòpies, cada grup
haurà de descobrir com es ballava aquella dansa i també hauran d'interpretar la melodia amb la
flauta amb l'ajuda de la mestra de música (i procurar que quadri el ball amb la música).
Sessió 4 (60 minuts): Cada grup haurà d'ensenyar la dansa que han après a la resta de companys.
Al finalitzar la sessió, tots els alumnes hauran ballat les tres danses (la pròpia i les dels altres
grups) treballades al llarg de les sessions prèvies (El ball de la castanya, la Morisca o el Ball de
Forn).
METODOLOGIA
El treball es portarà a terme en grups cooperatius. Per tant, cada membre del grup haurà
d'assumir responsabilitats i esdevindrà essencial per poder realitzar les tasques encomanades. A
més, en algunes ocasions es treballarà en gran grup. Com per exemple, quan es posen en comú
les respostes de les preguntes dels vídeos a la primera sessió i quan es comparteixen les danses a
l'última sessió (El ball de la castanya, la Morisca o el Ball de Forn).
CRITERIS D’AVALUACIÓ
-Ser capaç de treballar en equip, tenir una actitud oberta i participativa, dir la pròpia opinió,
respectar la dels altres i arribar a acords amb els companys.
-Ser capaç d'interpretar gràfics i textos per ballar una dansa i melodies per ser tocades amb la
flauta.
CONCLUSIÓ
A través d'aquest projecte, els alumnes tindran l'oportunitat d'aproximar-se a la figura de Joan
Amades, de la feina que va fer, dels llibres que va escriure, etc. A més, aprendran danses en grup
cooperatiu a partir de la informació que Joan Amades deixa al «Costumari Català». Per últim, els
alumnes assumiran el «rol d'experts en una dansa» quan ensenyin a la resta de companys la
dansa que han descobert.
ANNEX
Vídeos:
-Joan Amades, una vida dedicada al folklore català:
https://www.youtube.com/watch?v=QDXw7tCypnA
-El fons Amades:
https://www.youtube.com/watch?v=4XsT_DxZcN4
Esquemes visuals de les danses:
La Morisca:
La Castanya:
Ball del Forn:
Explicacions de les danses:
La Morisca:
Ball del Forn i La Castanya:
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de
l’experiència
La tarantel·la
Nivell i curs 6è de Primària
Nom de l’autor/a Neus Ramoneda Castan
Centre Escola Castell Ciuró
Població Molins de Rei
DESCRIPCIÓ
És la primera vegada que els infants entren en contacte amb aquesta
dansa. En anys anteriors, els alumnes han ballat danses tradicionals d’altres
països com: Rússia, Israel i Grècia. En vista del gran interès que tenen per
la dansa tradicional, s’ha pensat que seria molt interessant que una unitat
didàctica girés al voltant de l’assoliment i l’aprenentatge d’aquest ball
d’origen napolità: la tarantel·la.
OBJECTIUS
- Interpretar la cançó L’iverno è passato tenint cura de l’afinació, la dicció
de la lletra, l’emissió de la veu i la posició corporal.
- Reconèixer la melodia de la cançó L’iverno è passato en la partitura.
- Acceptar i valorar el cant comú com un element inclusiu i cohesionador
amb el grup.
- Escoltar amb atenció l’audició de la Tarantel·la.
- Identificar el tema principal de l’estructura de la Tarantel·la mitjançant
l’escolta i la interpretació de la dansa.
- Improvisar i imitar ritmes amb la pandereta.
- Implicació en la realització de la dansa.
- Desenvolupar la sensibilitat musical.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
Temporització prevista: 1r trimestre, 3 sessions i 1 que és la
representació de la dansa al concert de Nadal.
Explorar i percebre
- Gaudi del cant en grup.
- Reconeixement de la melodia de la cançó L’iverno è passato en la
partitura.
- Escolta atenta de l’audició: la Tarantel·la Napolitana.
- Reconeixement del tema principal de la Tarantel·la.
- Exploració de les diverses sonoritats que té la pandereta.
Interpretar i crear
- Cant individual i col·lectiu cuidant aspectes de l’afinació, la dicció de la
lletra, l’emissió de la veu i la postura corporal.
- Interpretació de la dansa la Tarantel·la amb precisió rítmica.
- Imitació i improvisació de ritmes amb la pandereta.
- Gaudi en la realització de la dansa en grup.
DESENVOLUPAMENT
SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
SESSIÓ 1
1. Què sabem d’Itàlia? (10’) Els infants expliquen el que coneixen del
país, de la Tarantel·la i canten cançons italianes que coneguin. Localitzen el
país en el mapa mundi.
2. Escalfaments vocals i corporals (5’)
3. Aprenem una cançó en italià (15’) Aprenen la cançó L’iverno è
passato (cançó tradicional italiana) fent imitació amb la mestra i
acompanyats amb el piano. Després segueixen la melodia en la partitura de
la cançó.
4. Audició de la Tarantel·la Napolitana (15’) Escolten l’audició de la
dansa. A continuació, la mestra toca amb el piano la melodia del tema A i
els infants l’hauran de reconèixer picant la pulsació cada vegada que es
repeteixi a l’audició.
SESSIÓ 2
5. Escalfaments de la veu i del cos (5’)
6. Repàs de la cançó (5’) Els infants memoritzen la lletra i milloren altres
aspectes musicals com: l’afinació i la dicció de la lletra.
7. Observem la Tarantel·la (5’) Observen el vídeo dels balladors de
Tarantel·la per a què puguin tenir una idea del ball i prenguin referència
dels passos.
8. Dansem! (20’) Tot seguit aprenen els passos de la dansa, començant
primer pel pas bàsic (el tema A). La dansa és per parelles i es col·loquen en
dues files una davant de l’altra. Després aprenen els passos de les frases B i
C. De moment no introdueixen la pandereta.
9. Relaxació (5’) Tornen a la calma estirant-se al terra i escoltant música
relaxant.
SESSIÓ 3
10. Improvisem i imitem ritmes amb la pandereta (15’) Improvisen i
imiten motius de 4 pulsacions amb la pandereta, per tal de conèixer i
explorar les sonoritats d’aquest instrument.
11. Dansem amb la pandereta (45’) Repassen la dansa. Després
introdueixen la pandereta. Es reforcen aquells passos que poden quedar
més fluixos.
SESSIÓ 4 Concert de Nadal (sessió al gimnàs de l’escola)
12. Representació de la dansa.
METODOLOGIA
La unitat didàctica comença amb un diàleg entre els alumnes i la mestra
sobre què saben d’Itàlia, de la seva llengua i de la Tarantel·la. D’aquesta
manera la mestra pot fer una avaluació inicial dels coneixements previs dels
infants i saber des d’on partir el coneixement. La metodologia emprada
pretén ser activa, per tal de garantir un clima agradable i perquè l’alumnat
senti més propera la música, la dansa i tots els coneixements presentats a
la unitat. Totes les activitats tenen un caràcter pràctic, per tant, el que
predominarà serà l’acció per tal de consolidar els diferents coneixements, de
manera que el rol de l’infant i de la docent serà fonamentalment actiu. La
unitat no únicament es sustentarà amb l’aprenentatge de la dansa, sinó que
serà reforçada per altres continguts per afavorir el desenvolupament i el
creixement musical dels infants com: l’aprenentatge d’una cançó tradicional
italiana, l’exploració i el reconeixement de l’estructura de la Tarantel·la i un
joc-improvisació amb una estructura de quatre pulsacions amb la
pandereta. Majoritàriament els agrupaments emprats en les activitats seran
per a tot el grup a la vegada, pel seu caràcter participatiu i cohesionador. La
unitat finalitzarà amb la interpretació de la Tarantel·la en el concert de
Nadal davant de la resta de l’escola i dels pares.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Avaluació inicial
L’activitat 1 serà emprada com avaluació inicial, ja que permetrà a la
mestra conèixer què sap l’alumnat sobre Itàlia i de la Tarantel·la i, a més a
més, si coneixen alguna cançó en italià. Aquesta activitat es realitzarà
oralment per tal de fomentar la relació i el vincle tant entre la mestra i
alumnes com també entre ells.
Avaluació formativa
La mestra anirà anotant a la seva graella de registres el grau de
consecució que va realitzant cada alumne dels ítems establerts, que tot
seguit són detallats:
1. Interpreta la cançó amb bona dicció, afinació i posició corporal.
2. Identifica i segueix la melodia de la cançó L’iverno è passato en la
partitura.
3. Mostra respecte i responsabilitat amb la parella de la dansa.
4. Interpreta les improvisacions de la pandereta tenint regularitat en la
pulsació.
5. Realitza una interpretació expressiva de la dansa (autoavaluació).
6. Coordina els passos de la pandereta en la realització de la dansa.
Els criteris són: Molt, Força, Poc i Gens.
Avaluació sumativa
Es realitzarà a partir de l’observació guiada i pautada dels ítems
establerts en l’avaluació formativa, tot posant-hi més atenció en aquells
més destacats en la unitat, que són els següents:
Interpreta la cançó amb bona dicció, afinació i posició corporal.
Mostra respecte i responsabilitat amb la parella del ball de la
Tarantel·la.
Coordina els passos de la pandereta en la realització de la dansa.
La música és un art que es percep en el temps i per tant l’avaluació serà
emprada d’una manera continuada, tot observant, analitzant i corregint els
processos d’ensenyament-aprenentatge. A més, és important tenir present
que tota pràctica educativa és susceptible de millora.
Els criteris són: Molt, Força, Poc i Gens.
CONCLUSIÓ
Si aquesta unitat didàctica és de gran interès per l’alumnat, serà interessant
tenir-la en compte per dur-la a terme en el comiat de 6è a la festa de fi de
curs de l’escola.
ANNEX
Partitura L’iverno è passato (tradicional italiana)
L’iverno è passato, l’aprile non c’e più,
e ritornato è maggio al canto del cucú.
Cucú, cucú, l’aprile non c’e più,
e ritornato è maggio al canto del cucú.
Audició en mp3: La tarantel·la Napolitana.
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència Nom de la Unitat Didàctica
Nivell i curs Secundària. El curs d’aplicació de la unitat didàctica es per 2n de
l’ESO.
Nom de l’autor/a Assumpta Feltrer
Centre IES Tres Turons
Població Arenys de Mar
DESCRIPCIÓ
Dins de les competències pròpies de la matèria d’Educació Física concretament en la dimensió
d’expressió i comunicació corporal, es realitzaran Danses Occitanes.
També la implicació de la professora del departament de llengües estrangeres... es cursa a l’
institut com a segona llengua el Francès.
OBJECTIUS
Participaren Balls i danses populars d’arreu del món, amb una atenció especial a les pròpies de
Catalunya.
Participar en balls i danses col·lectives senzilles.
Utilitzar el llenguatge audiovisual.
Aprendre el ritme i el moviment.
Prendre consciència del propi cos.
Saber comunicar i treballar el llenguatge corporal.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
CC11. Comunicació i llenguatge corporal.
CC12. Ritme i moviment.
CC13. Esport i gènere.
CC10. Llenguatge audiovisual: imatge fixa, so i vídeo.
Es realitzarà en el 2n trimestre d.urant 2 sessions de 2 hores
DESENVOLUPAMENT
Formarà part del contingut d’expressió i comunicació corporal... juntament amb danses de
Catalunya (La Sardana i Balls de Bastons) també farem la Dansa d’Arenys propi del nostre
Poble.
La distribució dels alumnes serà en dos grups x cada grup de 2n (tenim 4 líneas).
També tindran que buscar informació dels balls occitans x poder posar-lo a l’escena.
METODOLOGIA
S’utilitzarà l’estil de comandament directe i l’ensenyament/aprenentatge serà de forma
sistemàtica, i s’anirà sempre repetint la seqüència apresa amb l’anterior (1r sense música i
després amb música)... Fins haver après i poder ballar les danses seguides.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Actuar davant del grup realitzant composicions individuals i col·lectives, faran una filmació de
cada un dels grups (cada grup està format x uns 12 , 13 o 14 alumnes. Segons el Nº del grup
classe) i portaran a terme una autoavaluació dels seu procés d’aprenentatge.
Es farà una posada en escena amb tots els cursos de 2n on tindran que buscar informació de la
zona i de l’època dels balls occitans.... .. Es convidarà als tutors i professor disponibles que
ajudaran a avaluar les seves representacions
CONCLUSIÓ
Que els alumnes coneixen danses i folklore propi de la zona i d’altres contrades.
També que siguin autònoms i aprenguin a treballar i decidir amb grup i tot el que comporta la
cooperació.
ANNEX
https://ca.wikipedia.org/wiki/Occit%C3%A0nia
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència La música a Occitània: la Polca d’Ours
Nivell i curs Secundària. 1r Curs
Nom de l’autor/a Joan Fonoll Balletbó
Centre Escola Sagrada Família
Població Barcelona
DESCRIPCIÓ
Es tracta de la primera aproximació a la música occitana. Tot i que en anys anteriors, a
primària, els alumnes han ballat diverses danses en rotllana, en arribar a secundària ja estan
en disposició d’ocupar totes les accions de l’experiència musical, des de l’execució musical, la
dansa i l’organització de l’activitat.
OBJECTIUS
- Conèixer repertori propi provinents de la tradició occitana. - Desenvolupar habilitats instrumentals. - Executar la dansa “polca d’Ours” amb flautes i altres instruments. - Desenvolupar habilitats psico-motrius en relació amb la música. - Col·laborar i Integrar els propis coneixements i habilitats per a l’assoliment d’un
projecte comú.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
CONTINGUTS:
Dimensió percepció i escolta
- Respecte dels torns i els rols a desenvolupar. - Reconeixement auditiu i visual dels principals instruments tradicionals occitans.
Dimensió expressió, interpretació i creació
- Interpretació de la dansa “la polca d’Ours” en flauta. - Exploració de diversos obstinats rítmics amb instruments de percussió i d’una 2a veu
melòdica per acompanyar la dansa.
Dimensió societat i cultura
- Coneixement de diverses danses i cançons de la tradició occitana. - Conscienciació del valor de l’herència cultural que representa la tradició occitana.
TEMPORITZACIÓ:
Aquesta unitat didàctica es durà a terme al 2n trimestre durant 4 sessions.
DESENVOLUPAMENT
SESSIÓ 1:
Què coneixem de l’Occitània? (10’)
Observació en el GoogleMaps (o algun altre recurs) de la zona corresponent a la regió
d’Occitània. Els alumnes posen en comú els seus coneixements sobre el nom, la llengua i altres
tradicions i informacions que tinguin relació amb l’Occitània.
Coneixem la polca d’Ours (10’)
Fent una rotllana i tots dempeus, es convida als alumnes a escoltar la polca d’Ours i fer
diversos moviments seguint les seves seccions per tal d’aprendre-la auditivament i recordar-la.
S’expliquen els principals instruments musicals de l’Occitània i es reconeixen a l’audició.
Aprenem a tocar (30’)
El professor presenta la dansa tocant-la amb la flauta i posteriorment la va ensenyant per parts
als alumnes. En aquesta primera aproximació a la música de la polca d’Ours no es farà servir
partitura per a ser fidels a les experiències dels músics de música tradicional de l’època.
Entrega de la partitura (5’)
Al finalitzar la sessió s’entrega la partitura de la Polca d’Ours per a que la segueixin practicant,
però posant accent en la necessitat de tocar-la de memòria. Pels alumnes amb NEE se’ls
donarà una partitura amb dibuixos de les digitacions de la primera secció, que serà l’única que
hauran de preparar.
SESSIÓ 2:
Toquem la polca d’Ours (30’)
Els alumnes toquen la dansa per grups, per torns i fent servir diversos recursos de jocs per
mantenir l’atenció tant dels que toquen com dels que escolten o es preparen.
En cas de que la majoria dels alumnes pugui interpretar la dansa amb suficient solidesa es pot
presentar una 2a veu per alguna de les parts o per a tota la peça.
Creem un acompanyament (15’)
Un grup dels alumnes que ja puguin tocar la dansa l’aniran tocant mentre la resta
experimenten amb diversos obstinats rítmics.
Creació del grup organitzador (10’)
Es designa un grup d’alumnes per a ser els organitzadors de la posada en escena de la dansa.
Aquest grup haurà de decidir quins seran els grups d’instrumentistes, ballarins, tècnics de so i
si es faran canvis de rols i com.
SESSIÓ 3:
Enregistrem la música (20’)
El grup d’alumnes designats com a tècnics de so preparen el material per fer l’enregistrament.
La resta practiquen en flauta muda i després es fan diverses gravacions per grups d’alumnes de
tota la dansa. Tots els alumnes tocaran.
Entre tots es decideix quina o quines preses de la música es faran servir per aprendre la dansa.
Dansem tots junts (30’)
S’ensenya el ball amb el suport de la gravació anteriorment realitzada.
Es recorda que en aquest moment es fa servir la gravació, però que per la posada en escena
serà necessari que tots els alumnes que hagin sigut escollits com a instrumentistes siguin
capaços de tocar la dansa amb prou solidesa com per dansar-hi.
Relaxació (5’)
Sense desfer la rotllana el professor convida als alumnes a escoltar una música calmada i
després d’una estona agafa un petit pal de pluja i el va passant al seu company de la dreta i se’l
van passant d’un en un lliurement guiats únicament per la música.
SESSIÓ 4:
El grup organitzador pren la paraula (5’)
El grup organitzador explica a tot el grup el lloc escollit per a la posada en escena (cal que
estigui tot preparat en el moment d’iniciar la sessió).
Assaig previ (20’)
Seguint les ordres del grup organitzador tot el grup classe es desplaça al lloc escollit i es fa un
assaig previ per a recordar tant la música com els passos. En aquest punt es poden fer diversos
torns on els rols instrumentistes-ballarins canviïn.
Posada en escena (15’)
El grup organitzador presenta la dansa al públic (poden ser els mateixos alumnes, altres
professors o altres alumnes de primària que treballin altres danses).
Els alumnes toquen la dansa en grups (flautes, guitarra i percussions) mentre la resta ballen. Es
poden fer canvis de rols en la posada en escena.
Tothom balla (15’)
Finalment es convida a tot el públic a unir-se a la dansa intercalant-se amb els alumnes que
coneixen la dansa i que ara faran la funció d’ensenyar-la.
METODOLOGIA
La metodologia emprada és completament vivencial, de manera que l’alumne és partícip total
del seu aprenentatge. Es tracta d’adquirir els coneixements d’una manera totalment
experimental, o sigui, aprenent la música tradicional oralment i per imitació.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’avaluació serà contínua, de manera que es durà a terme durant tot el desenvolupament de la
unitat didàctica.
Els criteris d’avaluació seran els següents:
- És capaç d’interpretar amb la flauta la melodia de la dansa. - Mostra respecte i col·labora a l’assoliment d’un projecte comú. - Coneix i executa els diferents passos de la polca d’Ours. - Valora l’herència cultural de la tradició occitana. - És capaç d’acompanyar una melodia amb obstinats rítmics creats per ell.
Els criteris són: Molt, bastant, poc, res
CONCLUSIÓ
Si s’observa un interès creixent durant el transcurs de la present unitat didàctica, es proposarà
la participació en diferents actes de l’escola i la filmació de l’activitat per a ser publicada en
algun dels mitjans de comunicació amb les famílies i la comunitat educativa.
ANNEX
- Mapa de la zona de l’Occitània. - Gravació de la polca d’Ours - Partitura de la polca d’Ours - Dibuixos de la digitació en flauta corresponent a la 1a secció de la polca - Ordinador amb accés a internet. - Equip de gravació sonor.
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència El ball de cascavells
Nivell i curs Segon curs de Primària
Nom de l’autor/a Ester Serracarabasa
Centre Escola Congrés d’indians
Població Barcelona
DESCRIPCIÓ
El ball de cascavells era una dansa molt estesa per tot Catalunya i es ballava amb multitud de
coreografies, melodies i adaptacions. Aquí es treballarà la variant de Cardona que encara es
conserva.
La present unitat didàctica està platejada per un grup de 25 infants de segon de primària,
d’una escola pública on es realitza música dues hores a la setmana.
OBJECTIUS
Seguir el ritme de la dansa, individual i col·lectivament.
Treballar el canvi de pes, les alternances de figures i l’agilitat en els diferents canvis.
Desenvolupar el sentit musical per mitjà del control corporal.
Integrar l’estructura de la dansa.
Identificar i classificar els instruments de l’enregistrament.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
Continguts
Conceptuals
- Conèixer la història i el context de la dansa i de la regió de Cardona.
Procedimentals
- Interpretació de la dansa dels cascavells. - Reconeixement de l’estructura de la dansa. - Reconeixement dels instruments de l’enregistrament.
Actitudinals
- Percepció del fet que a través de la implicació i la constància s’arriba a la satisfacció en la interpretació artística.
- Responsabilitat en les activitats d'interpretació en grup.
Temporització
Aquesta Unitat Didàctica es durà a terme al llarg de quatre sessions setmanals, per tant
s’estendrà al llarg d’un mes.
DESENVOLUPAMENT
Primera sessió
Parlem sobre Cardona, el seu castell, la sal, i la història de la dansa.
Realitzem l’audició de la melodia tenint en compte el ritme específic de cada punt.
Juguem a posar i treure el pes de les diferents parts del cos, en diferents tipus de
desplaçaments.
Fem exercicis per treballar el caminar picant, el salt i el galop.
Segona sessió
Treballem amb diferents exercicis les alternances de figures i l’agilitat en els diferents canvis.
Grafiem la dansa, dividint-la en cinc blocs de moviment: caminar picant en un sentit i en l’altre,
salt per parelles, galop en els dos sentits, molinet de quatre i molinet de dos.
Tercera sessió
Agrupem als infants per tal que facin un rotlle de parelles múltiples de quatre. I un cop fet, fem
cinc grups, també múltiples de quatre. Repartim mocadors de diferents colors per a clarificar
els grups.
Ens col·loquem per dansar i la mestra es posa al mig, per organitzar el conjunt i per recitar el
ritme de la melodia i cantar els passos.
Cada grup fa els moviments que corresponguin al seu bloc per tal que mitjançant canvis de
blocs, al final cada grup hagi realitzat totes les diferents parts de l’estructura de la dansa.
Quarta sessió
Recordem i realitzem la dansa amb cascavells que haurem portat.
Ens enregistrem i visualitzem la dansa per a veure com estem treballant i quins aspectes es
poden millorar i perfeccionar i així revisem tot el procés. Plantegem la possibilitat de fer una
mostra a una altra classe, o a les famílies.
METODOLOGIA
Materials i recursos: llibres de recursos didàctics, imatges sobre Cardona i la seva història,
imatges sobre la dansa, enregistrament de la dansa, mocadors per a fer els grups i cascavells.
Espais: l’aula de educació física i el pati de l’escola en cas que la meteorologia ens ho permeti.
Estratègies metodològiques: S’aplicarà una metodologia constructivista que promogui que els
infants siguin constructors actius del seu propi aprenentatge. Es tindrà en compte el ritme de
cada infant, i se’l respectarà. Es treballarà a partir del gran grup, afavorint així l’aprenentatge
entre iguals.
Musicalment es treballarà a partir d’exercicis extrets de la metodologia de Dalcrozze i de
Willems.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Els criteris d’avaluació que es tindran en compte seran els següents:
- Coneixement de la història de la dansa i del seu context.
- Identificació dels instruments de la música.
- Identificació l’estructura de la dansa.
- Realització acurada dels moviments de la dansa.
- Comprensió del procés a seguir per obtenir un bon resultat en la dansa col·lectiva.
- Participació activa.
- Respecte per els companys i companyes.
CONCLUSIÓ
Aquesta unitat didàctica ens permetrà treballar de manera corporal i vivencial els diferents
aspectes conceptuals de la música que haurem treballat previament. Alhora fomentarà un
espai de gaudi i intercanvi entre els infants que promourà la seva creativitat així com el seu
apropament i interès cap a la música i les tradicions de la nostra terra.
ANNEX
Bibliografia:
- EL GALOP. Danses catalanes i jocs dansats (1994). Barcelona: Alta Fulla.
Webgrafia:
- https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/calaix-de-music/ballem/dansescatalanes/elgalop
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència Danses i cançons del Piemont (Maria Catlina, invito al ballo).
Nivell i curs 1er d’ESO
Nom de l’autor/a Ànnia Vergonyós Cabratosa
Centre Institut Escola Salvador Vilarrasa
Població Besalú
DESCRIPCIÓ
Aquesta experiència pretén fer gaudir als alumnes a través de les danses col·lectives i apropar-los a la cultura tradicional d'altres països (en aquest cas Itàlia i la regió del Piemont) mitjançant el ball i la cançó.
OBJECTIUS
● Ballar la dansa Maria Catlina (popular del Piemont).
● Aprendre la cançó Maria Catlina.
● Conèixer el context de la 1era guerra mundial a Itàlia.
● Coordinar el cos en els diferents punts de dansa.
● Escoltar amb atenció la melodia de la cançó i dansa proposada i distingir-ne
les parts.
● Generar curiositat en l'alumnat envers les danses tradicionals d'arreu.
● Gaudir a través del ball col·lectiu.
● Aprendre a estimar i respectar les manifestacions culturals pròpies i alienes.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
Es realitzarà al llarg del tercer trimestre per poder ballar-la en la festa de cloenda del curs. Una sessió d'una hora cada setmana durant les classes de música.
Els continguts principals són:
De procediments:
● Realització del ball de la dansa Maria Catlina.
● Coordinació del cos en els diferents punts de dansa.
● Escolta atenta de les melodies proposades.
● Introducció a la fonètica Piamontesa.
De Conceptes:
● La cançó i dansa tradicional del Piemont( Itàlia) : Maria Catlina.
● El ball rodó com a dansa tradicional comuna a molts territoris.
● Els fets de la primera guerra mundial a Itàlia i la seva relació amb la lletra d
ela cançó.
D' Actitud:
● Mostra d’interès en el ball de les dansa.
● Mostra interès per cantar en una llengua aliena.
● Cooperació amb els companys i companyes.
● Atenció a les diferents explicacions de la mestra.
● Respecte per les diferents cultures i tradicions.
DESENVOLUPAMENT
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE:
1. Avaluació inicial: Exercicis de caminar i realització de moviments per
l’espai amb diferents músiques. Es proposaran tant en ritme ternari com
binari per tal de poder-ne distingir internament la pulsació i el ritme. A
través d'aquests exercicis la mestra observarà el nivell d'execució i adaptarà
el treball posterior amb l'alumnat.
2. Asseguts en rotllana escoltar la cançó i aprendre-la pas a pas. Primer amb
la lletra recitada i després cantada.
3. Cant col.lectiu de la cançó en rotllana i picar de diferents maneres els
diferents blocs de moviment.
4. Aprenentatge dels diferents blocs de moviment en petits grups.
5. Ball de la dansa col·lectiu.
6. Gravació de les danses en vídeo i posterior visualització per comentar-ne els
resultats.
7. Després de la visualització, comentarem en grup què els ha semblat
l’experiència i valoraran l’esforç dels altres, s’autoavaluaran.
8. Avaluació final: Ballar la danses tot cantant. Omplir una enquesta de
satisfacció per part de l'alumnat.
INTERDISCIPLINARIETAT AMB ALTRES ÀREES
- Situar Itàlia i la regió del Piemont (Geografia i història).
- Tradicions del Piemont (Coneixement del medi)
- La primera guerra mundial (historia)
- Realització de moviments, coordinació, control de la lateralitat, consciència
corporal i expressió corporal ( educació física).
COMPETÈNCIES:
1. Comunicativa lingüística i audiovisual.
2. Artística i cultural.
3. D’aprendre a aprendre.
4. D’autonomia i iniciativa personal.
5. D’interacció amb el món físic.
METODOLOGIA
S'intentarà aplicar una metodologia al màxim de competencial possible. Activa i participativa. Es plantejarà un guió amb el desenvolupament de cada sessió i en acabar es recapitularà sobre el treball realitzat. Partirem d'experiències properes a l'alumne ( un ball rodó tradicional català) per posteriorment tractar els continguts més allunyats a la seva realitat. S'adaptaran els aprenentatges als diferents nivells de partida i s'intentarà crear grups multi nivell per tal d'atendre les diverses necessitats i capacitats de l'alumnat. Tant alumnes com mestra valoraran el treball realitzat en acabar per determinar el grau d'assoliment de la proposta inicial.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
L'avaluació es realitzarà mitjançant l'observació directe dels alumnes realitzant les danses i a través d'una rúbrica d’avaluació.
També com autoavaluació, ens servirà el qüestionari que ompliran tan alumnes com mestra.
Els criteris o pautes d'observació seran: ( de l'1 al 4, entenen que el 4 és l’excel·lència).
- Segueix els passos de la dansa proposada.
- Canta amb bona entonació.
- Sincronitza correctament el moviment corporal amb la música.
- Mostra interès per aprendre els passos d’una dansa.
- Mostra interès i respecte per cultures diferents a la pròpia.
- Gaudeix ballant amb els companys i companyes.
ANNEX:
Lletra de la cançó MARIA CATLINA (Piemont)
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència Dansa “Courento di Sampayre”
Nivell i curs 1r curs del cicle superior de primària (5è de primària)
Nom de l’autor/a Xavier Santandreu
Centre
Població
DESCRIPCIÓ (JUSTIFICACIÓ)
El fet de dansar a l’escola ens permet treballar diferents objectius, competències i continguts:
- Conèixer noves cultures, regions i músiques - Socialitzar-nos i saber treballar amb els companys - L’esquema corporal i la coordinació
TEMPORITZACIÓ
L’aprenentatge global de la dansa es durà a terme en uns 20 minuts, tot i que caldrà repassar-
la en una segona sessió per tal d’afermar els passos i moviments.
OBJECTIUS
Generals (del currículum):
1. Experimentar i indagar en les possibilitats expressives del so i del moviment i apreciar
que l’art és una manera de donar forma a les experiències, a les idees i a les emocions
2. Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix el cos i l’experiència
artística mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius
3. Comprendre que les manifestacions artístiques i culturals estan fetes per homes i dones
i que representen les seves experiències
4. Valorar i respectar el fet artístic entenent que és una manera de comunicar-se i
d’expressar sentiments, descobertes, capacitats...
6. Valorar i gaudir de la interacció en el grup i el cooperativisme
9. Gaudir de l’aproximació a les manifestacions artístiques i culturals
Específics (concreció dels objectius generals):
- Superar les inhibicions dels alumnes, afavorint així la desinhibició corporal - Descobrir danses d’arreu
- Conèixer l’estructura de la cançó i entendre les diferents parts de la dansa - Adoptar una bona postura al ballar - Ballar buscant l’harmonia en el moviment - Diferenciar frases sonores de 8 compassos
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competències bàsiques generals (són les de totes les àrees):
(Selecciono 6 de les 8 que s’especifiquen currículum)
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competència artística i cultural 4. Competència matemàtica
6. Competència d’autonomia i iniciativa personal
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
8. Competència social i ciutadana
Competències bàsiques (pròpies de l’àmbit artístic):
(Selecciono 3 de les 9 que s’especifiquen en el desplegament del currículum)
Dimensió percepció, comprensió i valoració:
2. Utilitzar els elements bàsics dels llenguatges visual, corporal i musical i estratègies per comprendre i apreciar les produccions artístiques
3. Comprendre i valorar elements significatius del patrimoni artístic proper, de Catalunya i d’arreu
Dimensió interpretació i producció:
7. Emprar els elements i recursos bàsics del llenguatge escènic per expressar-se, interpretar i comunicar-se
CONTINGUTS
Explorar i percebre (cicle superior):
- Reconeixement de la relació de les expressions musicals i les danses amb les idees, les emocions i les realitats socials
- Apreciació de la influència de l’experiència cultural de l’entorn en la comprensió,
interpretació i creació musical i escèniques - Valoració de la funció i el context de la música i la dansa en la societat
Interpretar i crear (cicle superior):
- Identificació i aplicació de les possibilitats de comunicació que poden suggerir la utilització del cos per comunicar coneixements, pensaments, emocions i experiències
- Interpretació de danses desenvolupant tècniques corporals i de coordinació tant individual com col·lectiva. Pràctica de tècniques bàsiques de moviment i utilització d’estructures sonores en la realització de la dansa
- Assumir responsabilitats i afavorir la dinàmica de treball cooperatiu, establint moments de revisió, respectant les aportacions dels altres i resolent discrepàncies amb arguments.
- Incorporació i utilització de la terminologia pròpia de la pràctica i vivència de la dansa - Interès per conèixer i valorar les manifestacions artístiques i culturals del nostre
entorn
DESENVOLUPAMENT DE LA DANSA
Estructura: A - B – B
Posició inicial: Cercle de parelles mirant els dos cap al mateix sentit.
Passos de cada part de la dansa:
- A: El noi, que va a dintre, agafa amb la mà dreta la noia per la cintura (ella també l’agafa més amunt a l’alçada de l’esquena). Caminem endavant en sentit antihorari 8 compassos de 6/8= 15 passes. La darrera passa (la que fa 16) l’utilitzem per encarar-nos i donar-nos les mans.
- B: Es divideix en dues parts de 4 compassos: 1a: Tots dos saltem a la nostra dreta seguint el ritme
(peus: D-E-D) (únicament la 1a nota és de desplaçament, les altres són al lloc). Això es
fa 4 vegades: D-E-D-E
2a: Situació: Un al cantó de l’altre però mirant sentits oposats (Tal
i com hem acabat el moviment anterior) ens ajuntem una mica sense
deixar-nos anar les mans. El noi (a la dreta a la foto) agafa la noia per la
cintura amb la mà dreta i l’esquerra la situa a l’alçada del ventre. Amb
els peus farem el mateix ritme d’abans: però canviant
l’ordre (D-D-E) i avançant endavant (rodant al mateix lloc).
(La segona vegada que es fa la B: Es fa el mateix però al darrer pas la noia girarà una mica més
sobre sí mateixa per acabar en la posició de tornar a començar)
METODOLOGIA
Els passos a seguir per tal d’aprendre a ballar aquesta dansa seran:
- Situació a l’espai en la posició inicial - Escolta activa de la música diferenciant-ne l’estructura - Mostra dels passos de cada part per separat i repetició lenta dels mateixos - Interpretació de cada part de la dansa a velocitat més lenta - Interpretació de tota la dansa amb els seus enllaços a velocitat més lenta - Interpretació a velocitat normal
Més que una verbalització dificultosa es tracta de ser un bon model per tal que els alumnes
imitin la postura i els moviments, ja que una explicació purament verbal seria realment
dificultosa d’entendre. El mestre pot agafar un alumne i dansar amb ell al centre de la rotllana
a mode d’exemple.
CONNEXIONS AMB ALTRES ÀREES
Educació física:
- Espai i temps - Expressió corporal - Coneixement del cos - Orientació en l’espai
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Identificar i reconèixer en les diverses formes d’expressió artística i cultural alguns trets socials i culturals
- Comunicar, de forma corporal, coneixement, pensament, emocions i experiències aplicant les possibilitats de comunicació del nostre cos
- Participar en el procés d’aprenentatge d’una tasca cooperativa tot mostrant respecte, dedicació i responsabilitat
- Mostrar respecte, responsabilitat i valoració crítica en el treball cooperatiu - Interpretar danses utilitzant les tècniques bàsiques del moviment
RECURSOS MATERIALS
- Reproductor d’mp3 o instruments per interpretar-la. En el meu cas: Flabiol i tamborí
ANNEX
- Courenta: https://it.wikipedia.org/wiki/Courenta - Courento: https://it.wikipedia.org/wiki/Courento - Val Varaita: https://it.wikipedia.org/wiki/Valle_Varaita - Piemonte: https://it.wikipedia.org/wiki/Piemonte - Vídeo de la dansa: https://www.youtube.com/watch?v=vdMzG3qW4dk - Partitura de la dansa: http://www.diatonia.net/home.html
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència La cançó tradicional catalana i la cançó improvisada
Nivell i curs Secundària – 4rt d'ESO
Nom de l’autor/a Maria Ambròs Andorrà
Centre
Població Girona
DESCRIPCIÓ
Aquesta unitat pretèn ser una aproximació a la cançó tradicional i a la glosa o cançó
improvisada. Les cançons tradicionals són una expressió de la cultura popular que s'han anat
trasmetent al llarg del temps de forma oral. Però aquesta transmissió s'ha anat perdent i és per
això que és interessant fer conèixer als i les joves alumnes algunes d'aquestes cançons.
A més de treballar competències musicals, a través de la música tradicional es fomenta una
bona dinàmica de grup i es treballen les competències personals que implica el fet d'expressar-
se davant del grup-classe i de fer treball en petit grup.
OBJECTIUS
– Conèixer diferents exemples de cançons tradicionals – Recerca de cançons tradicionals que es cantin o s'haguessin cantat en el nostre entorn – Conèixer entitats i persones del poble/ciutat, que puguin ajudar a descobrir cançons – Treballar en grup i expressar-se oralment davant la classe
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
• Introducció i cançons catalanes (2 sessions)
• Cançó improvisada (2 sessions)
• Treball en petits grups: recerca de cançons (1 sessió)
DESENVOLUPAMENT
• Introducció i cançons catalanes i dels països catalans S'explicarà el context de cada cançó i es parlarà i reflexionarà sobre el seu significat. Es
cantaran les cançons, acompanyades d'una guitarra.
Cançó improvisada Introducció a la glosa o cançó improvisada. Breu contextualització i explicació de dos tipus
diferents: el garrotin i les nyacres.
- Exercicis de memòria: es reparteix una lletra a cada alumne, de forma que comencin a cantar
de memòria (abans de passar a la improvisació).
- Jocs per treballar la rima
- Construcció d'un glosa sobre un mateix
- Cançó improvisada
Treball en petits grups: recerca de cançons Els alumnes hauran de fer una recerca de cançons tradicionals que es cantin o s'haguessin
cantat al seu municipi o a la seva zona. Haran de recollir-la per escrit i enregistrar-la. A més
d'ensenyar-la a la resta de la classe.
METODOLOGIA
• Exposició teòrica: introducció de nous continguts
• Assaig de cançons
• Jocs d'introducció a la cançó improvisada
• Recerca en petits grups d'alumnes i exposició oral per part d'aquests grups
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Avaluació a través d'una rúbrica, per part dels alumnes i per part de la professora.
En aquesta es valorarà la participació individual en les cançons i el diàleg al voltant d'aquestes, i
la participació en l'activitat en grup.
CONCLUSIÓ
Aquesta aproximació a la música tradicional hauria de fer veure que la música pot ser popular i
que podem fer música en el nostre dia a dia, al carrer o a casa. A més, és important
conscienciar-se de la importància de la tradició oral. Alhora cal contextualitzar algunes de les
cançons i ser crític amb algunes lletres que transmeten estereotips sexistes, entre d'altres.
ANNEX
- La clavellinera
Qui la'n ballarà la clavellinera ? Qui la ballarà un pom d'or n'haurà.
Jo la'n ballaré la clavellinera. Jo la'n ballaré i un pom d'or n'hauré.
Doneu-li sopar, la més melindrosa. Doneu-li sopar, sopar la rodona.
De sopar no en vol, la més melindrosa. De sopar no en vol, sopar la rodona.
Doneu-li un bon miquel Que a mi me lo dan Que a mi me lo ensenyen Demà vindrà l'amor D'aquesta donzella
Peu petitó, peu descalçó, peu de tortuga, massa poruga, prou ha brincat, prou ha saltat.
Una giradeta per cada costat.
• Cançó de recapta Déu-vos-guard gent de la casa! quan la llicència tinguem. Déu-vos-guard gent de la casa! quan la llicència tinguem. Lo paner n'és a la porta, per la porta vol passar. No pujarà per l'escala que no tingue llibertat.
Quina taula tan ben parada de dames i cavallers. Quina taula tan ben parada de dames i cavallers. Quina taula tan ben parada que la Mare de Déu hi és. Quina taula tan ben parada que la Mare de Déu hi és.
Les tovalles són de seda,
els tovallons de setí. Les tovalles són de seda, els tovallons de setí.
Les culleres són de plata, les forquilles són d'or del fi. Les culleres són de plata, les forquilles són d'or del fi.
I l'amo d'aquesta casa un home molt ditxós és. I l'amo d'aquesta casa un home molt ditxós és. La mestressa és molt guapa i la filla encara més. La mestressa és molt guapa i la filla encara més.
o La nuvia d'Algendar Sa nuvia d'Algendar avui és en terra, -demà serà en mar: avui menja capons i gallines, demà menjarà sardines a la vora de la mar. Tots aplaudiren: s'Hereu li oferí un cadaf de vi. -Beveu voltros, beveu, ara que hi sou -digué sa bruixa mentre se n'anava cantant: Sa nuvia d'Algendar avui és en terra, -demà serà en mar: avui menja capons i gallines, demà menjarà sardines a la vora de la mar.
Sa serena cau menuda ºSa serena cau menuda, la nit mos diu adiós. Recordau's, amor amada, de qui es recorda de vós.
Sempre de mi recordau-vos, que em vàreu encaptivar des de sa primer vegada que a sa cara us vaig mirar.
En el cel manca una estrella i en el món no compareix. L'han buscat i no la troben i a sa cara et resplendeix.
Sa serena cau menuda, la nit mos diu adiós. Sa serena cau menuda,
la nit mos diu adiós.
A la muntanya A la muntanya, ma maire, a la muntanya. A la muntanya sonen de violí. ma maire. A la muntanya, sonen de violi.
Si en sonen gaire, ma maire, si en sonen gaire. Si ens sonen gaire caldrà anar a dansar, ma maire. Si en sonen gaire caldrà anar a dansar.
Si vas a dansa, ma filla, si vas a dansa. Si vas a dansa ton marit te'n batrà. Si vas a dansa ton marit te'n batrà. Si em bat que em bato ma maire, si em bat que em bato, si em bat que em bato, jo bé m'hi tornaré ma maire. Si em bat que em bato, jo bé m'hi tornaré.
Si tu t'hi tornes ma filla, si tu t'hi tornes. Si tu t'hi tornes l'ase bé correrà, ma filla. Si tu t'hi tornes l'ase bé correrà.
Si corr que corre, ma maire, si corr que corre, si corr que corre, per vós bé ha corregut,
ma maire. Si corr que corre per vós bé ha corregut,
Ne diran totes ma maire, ne diran totes. Ne diran totes, ase desorellat. ma maire. Ne diran totes ase desorellat!
En lloc, d'orelles ma maire, en lloc d'orelles. En lloc d'orelles porta banyes al cap. ma maire. En lloc d'orelles porta banyes al cap.
La dama d'Aragó A Aragó hi ha una dama que és bonica com un sol. Té la cabellera rossa, li arriba fins als talons.
Ai, amorosa Anna maria, robadora de l'amor... Ai, de l'amor...
Sa mare la pentinava amb una pinteta d'or. Sa tia els hi esclaria els cabells, de dos en dos.
Cada cabell una perla, cada perla un anell d'or. Cada anell d'or una cinta que li volta tot el cos.
Sa germana els hi trenava amb una cinteta d'or. Sa padrina els hi untava amb aigua de nou olors.
Sa germana més petita li baixava el lligador; el lligador que li baixa és un floc de molts colors.
Son germà se la mirava amb un ull tot amorós. -No fóssim germans, Maria, mos casaríem tos dos. Ai, amorosa Anna Maria, robadora de l'amor... Ai, de l'amor...
• La glosa a l'escola. (2016). Recuperat de http://blocs.xtec.cat/glosa/
• Viasona. (2016). Recuperat de https://www.viasona.cat/
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència La quadrilla de Granollers
Nivell i curs 2n curs del cicle superior d’educació primària
(6è primària)
Nom de l’autor/a Crisol Fàbrega
Centre ---
Població ---
JUSTIFICACIÓ
Les diferents manifestacions artístiques tradicionals i culturals tenen una presència constant
en l’entorn i en la vida de les persones i, per tant, en la socialització de l’alumnat. És important
conèixer aquelles tradicionals que justifiquen les nostres arrels per tal d’ajudar als nostres
alumnes a formar part de la nostra societat.
El moviment i la dansa integren la coordinació corporal amb la percepció auditiva i
desenvolupen la capacitat d’ordenar les percepcions auditives dels elements musicals de
manera significativa. A més, la dansa pot ser un bon mitjà per aconseguir objectius concrets en
l’educació dels nostres alumnes, gaudir movent-se, interactuar amb els companys amb unió i
respecte, conèixer-se a un mateix, identificar les pròpies possibilitats i limitacions...
OBJECTIUS
Generals:
1. Experimentar i indagar en les possibilitats expressives del so i del moviment i apreciar
que l’art és una manera de donar forma a les experiències, a les idees i a les emocions
2. Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix el cos i l’experiència
artística mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius
3. Comprendre que les manifestacions artístiques i culturals estan fetes per homes i dones
i que, aquestes, representen les seves experiències
4. Valorar i respectar el fet artístic entenent que és una manera de comunicar-se i
d’expressar sentiments, descobertes, capacitats...
6. Valorar i gaudir de la interacció en el grup i el cooperativisme
9. Gaudir de l’aproximació a les manifestacions artístiques i culturals
Específics:
- Superar les inhibicions dels alumnes, afavorint així la desinhibició corporal
- Descobrir danses d’un entorn cultural proper - Conèixer l’estructura de la cançó i entendre les diferents parts de la dansa - Identificar els canvis de compàs i com aquests interfereixen en la realització de la
dansa - Aplicar en una dansa elements musicals com el ritardando - Adoptar una bona postura al dansar - Ballar la dansa buscant l’harmonia tant en el moviment grupal com en el propi - Diferenciar frases sonores de 8 compassos
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competències bàsiques generals:
3. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 4. Competència artística i cultural 4. Competència matemàtica
6. Competència d’autonomia i iniciativa personal
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
8. Competència social i ciutadana
Competències bàsiques de l’àmbit artístic:
Dimensió percepció, comprensió i valoració:
4. Utilitzar els elements bàsics dels llenguatges visual, corporal i musical i estratègies per comprendre i apreciar les produccions artístiques
5. Comprendre i valorar elements significatius del patrimoni artístic proper, de Catalunya i d’arreu
Dimensió interpretació i producció:
8. Emprar els elements i recursos bàsics del llenguatge escènic per expressar-se, interpretar i comunicar-se
TEMPORITZACIÓ
4 sessions d’una hora
CONTINGUTS
Explorar i percebre:
- Reconeixement de la relació de les expressions musicals i les danses amb les idees, les emocions i les realitats socials
- Apreciació de la influència de l’experiència cultural de l’entorn en la comprensió, interpretació i creació musicals i escèniques
- Valoració de la funció de la música i la dansa en la societat
Interpretar i crear:
- Identificació i aplicació de les possibilitats de comunicació que poden suggerir la
utilització del cos per comunicar coneixements, pensaments, emocions i experiències - Interpretació de danses desenvolupant tècniques corporals i de coordinació tant
individual com col·lectiva. Pràctica de tècniques bàsiques de moviment i utilització d’estructures sonores en la realització de danses
- Experimentació de sincronitzacions de música i moviment - Interès per conèixer i valorar les manifestacions artístiques i culturals del nostre
entorn
DESENVOLUPAMENT DE LA DANSA
Estructura de la dansa: A - A’ – B – C – B – C – A – A’
Les parts A i A’ són en compàs ternari, les parts B i C en compàs quaternari
Passos de cada part de la dansa:
Posició inicial: en rotllana, agafats de la mà amb la parella (noies a la dreta dels nois)
- A: 48 compassos ternaris distribuïts de la següent manera: A1 – A2 – A1 – A3
A1: Vals a dreta i esquerra amb la parella al costat (agafats de la mà) finalitzats amb una volta (2 tirades de 8 compassos)
A2: Vals al centre i a l’exterior de la rotllana encarats amb la parella (agafats amb les mans creuades) finalitzats amb una volta (2 tirades de 8 compassos)
A1 (2 tirades de 8 compassos)
A3: Fent una única rotllana entre totes les parelles (agafats de les mans), vals
endavant i endarrere on la passa endavant és una coça a l’aire (mentre alcem els braços i mirem cap a la nostra diagonal superior dreta) que omple tot el compàs ternari i les passes endarrere són el punteig dels 3 temps de vals d’un compàs complet (on baixem els braços i mirem endavant) (2 tirades de 8 compassos)
A la darrera tirada de la A hi ha un petit ritardando en el qual aprofitarem per fer dues
rotllanes concèntriques (nois a l’exterior encarats a les noies de l’interior) fent fer una volta a
la noia per tal de que acabi en la rotllana de l’interior
- B: 16 compassos quaternaris distribuïts de la següent manera: B1 – B2 – B3
B1: Els nois salten fent galop cap a la seva dreta (2 compassos) mentre les noies resten quietes, seguidament les noies es giren mirant al centre de la rotllana i salten agafades de les mans fent galop cap a la seva dreta (2 compassos) mentre els nois resten quiets
B2: Les noies salten cap a la seva esquerra (2 compassos) amb les mans alçades mentre els nois resten quiets, seguidament els nois salten cap a la seva esquerra per anar-se a posar al costat de la seva parella però en una rotllana concèntrica exterior enganxada a elles (2 compassos). Les mans en aquest pas han de acabar totes baixades i entrecreuant nois i noies, així doncs, per aconseguir-ho un cop els nois estiguin col·locats seran les noies les que baixaran les mans per darrere les esquenes d’ells
B3: Tots junts salten cap a la dreta (2 compassos) i cap a l’esquerra (2 compassos i ho repeteixen altra vegada cap a la dreta (2 compassos) i cap a l’esquerra (2 compassos més)
- C: 16 compassos quaternaris distribuïts de la següent manera: C1 – C2 – C3
C1: Els nois i noies es separen formant un espècie de cuc (sense agafar-se) de nois i noies dibuixant des del centre on estan mitja circumferència de l’interior a l’exterior, per fer això cal tenir pactat quina és la primera parella i així poder seguir tots en ordre (4 compassos)
C2: Un cop separats i retrobats, es començarà a fer una cadena humana (tipus engranatge) de noi noia fins haver passat per tots els balladors del sexe contrari (4 compassos)
C3: Retrobem la nostra parella i anem saltant fent galop agafats tipus passeig
(8 compassos) cap a la dreta i finalitzem amb les dues rotllanes concèntriques de la part B
- B: 16 compassos quaternaris distribuïts de la següent manera: B1 – B2 – B3 - C: 16 compassos quaternaris distribuïts de la següent manera: C1 – C2 – C3 - A: 56 compassos ternaris distribuïts de la següent manera: A1 – A2 – A1 – A3 – A1
(aquesta darrera A1 serà només 1 tirada de 8 compassos)
METODOLOGIA
Els passos a seguir per tal d’aprendre a ballar aquesta dansa seran:
- Escolta activa de la música - Anàlisi de les diferents parts de la cançó - Mostra dels passos de cada part per separat - Enllaç de diferents passos d’una mateixa part - Interpretació de cada part de la dansa - Interpretació de tota la dansa amb els seus enllaços
L’ensenyament dels diferents passos de la dansa es realitzarà a través del comandament
directe, serà el mestre qui, situat davant dels alumnes, realitzarà els diferents passos que els
alumnes aniran imitant i a través del descobriment guiat, seran els alumnes els que hauran de
descobrir, experimentar i vivenciar l’aplicació d’aquests passos damunt de la música en
qüestió.
Per tal de facilitar la part de la cadena humana o engranatge podem començar distingint les
mans dels nens amb dos gomets de colors diferents, de manera que cada mà només pugui
anar amb la mà que té el gomet del mateix color de l’altre company.
CONNEXIONS AMB ALTRES ÀREES
Educació física:
- Espai i temps - Expressió corporal - Coneixement del cos - Orientació en l’espai
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Identificar i reconèixer en les diverses formes d’expressió artística i cultural alguns
trets socials i culturals - Comunicar, de forma corporal, coneixement, pensament, emocions i experiències
aplicant les possibilitats de comunicació del nostre cos - Participar en el procés d’aprenentatge d’una tasca cooperativa tot mostrant respecte,
dedicació i responsabilitat - Interpretar danses utilitzant les tècniques apreses del moviment
RECURSOS MATERIALS
- Aparell reproductor - Mp3 de la cançó
ANNEX
- Àudio Spotify La quadrilla de Granollers – Esbart dansaire de Tarragona: https://play.spotify.com/track/1WWgnMuW3UC3rkmi74Luf1?play=true&utm_source=open.spotify.com&utm_medium=open
- Vídeo: Dansa de la quadrilla de Granollers, enregistrat a les Jornades del Ball del Llémena: https://www.dropbox.com/s/pefazo19x2o9pkl/2016-10-16%2012.22.22.mp4?dl=0
- Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=2zKmAEJlxM8 Esbart català de dansaires – Quadrilla de Granollers
- Dansa quadrilla: https://ca.wikipedia.org/wiki/Quadrilla_(dansa)
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència EL CERCLE CIRCASSIÀ
Nivell i curs Primària CS; 5è – 6è
Nom de l’autor/a Marta Casademont Fernandez
Centre Escola Volcà Bisaroques
Població Olot-Girona
DESCRIPCIÓ
Aquesta activitat tracta de ballar la dansa el “CERCLE CIRCASSIÀ”.
OBJECTIUS
• Conèixer la procedència de la dansa el “CERCLE CIRCASSIÀ”.
• Apendre els passos de manera individual i parella.
• Ballar el “CERCLE CIRCASSIÀ” de manera col·lectiva.
• Gust i respecte per la música, la història i la tradició.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
CONTINGUTS:
– Dansa el “CERCLE CIRCASSIÀ”, individual, parelles i col·lectiva. – La música tradicional.
TEMPORITZACIÓ: 2 sessions de 3/4 d’hora.
DESENVOLUPAMENT
ACTIVITATS
SESSIÓ 1
• Introducció: visualitzem/escoltem el vídeo del “CERCLE CIRCASSIÀ”.
• Parlem dels instruments que hi sentim, de la seva estructura... Expliquem la història d’aquesta dansa, d’on procedeix.
• Aprenem els passos de la dansa individual. Primer la part A, després la part B. Primer sense música, després amb música.
• Fem parelles i ajuntem tots els passos.
SESSIÓ 2
• Fem una petita repassada de la sessió anterior.
• Ballem la dansa de manera col·lectiva. Primer fem els passos sense música, comptant, després amb música.
• Dividim la classe en dos grups i posant en pràctica el que hem après, uns fan d’aspectadors i els altres dansen.
METODOLOGIA
• Treball individual, i col·lectiu.
• La mestra fa molt de guia. Veuen el vídeo i ells n’extreuen els passos que han de fer. Després la mestra corregeix i ajuda a perfeccionar la dansa.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Parar atenció i mostrar interès per la música tradicional.
• Saber explicar nocions bàsiques sobre el “CERCLÈ CIRCASSIÀ”.
• Ballar la dansa de manera precisa; de manera individual, parella i col·lectiva, tot distingint l’estructura.
• Respectar el propi aprenentatge i el dels altres.
CONCLUSIÓ
Valoro molt positivament aquesta experiència. Amb els alumnes ha anat molt bé. Era
adequat al seu nivell.
ANNEX
Videos:
https://www.youtube.com/watch?v=v_GoW-wQD_s&feature=youtu.be
Dibuix de les formes del CERCLE CIRCASSIAN:
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència LES CORRANDES DE 5è
Nivell i curs 5è de Primària
Nom de l’autor/a Cristina Puig Lasalle
Centre IE Sant Joan de les Abadesses
Població Sant Joan de les Abadesses
DESCRIPCIÓ
És tradició que cada any, l’últim dia abans de les festes de Nadal, es faci una cantada de
Nadales, en la que cada curs canta una cançó. Ja fa uns anys que alguns cursos creen la seva
pròpia lletra per la cançó de Nadal. Aquest any la temàtica general de la cantata és el Nadal al
món, i cada curs fa una Nadala representant un país concret.
Els alumnes de 5è de primària són els encarregats de representar Catalunya, i la mestra de
música, aprofitant el taller de Corrandes de les jornades de la ball del Llémena, els proposa de
fer corrandes sobre el Nadal.
Els alumnes es motiven molt amb aquesta activitat, ja que a Sant Joan, com en molts altres
pobles, es fa un concurs de corrandes, i se senten molt interessats per l’aprenentatge de la
creació de corrandes.
A l’escola hi ha dos grups de 5è de 15 alumnes en cada grup. Els alumnes s’organitzen en 4
grups de 3 o 4 alumnes, i l’objectiu principal de l’activitat és crear per grups una corranda i
cantar-la per a un públic, el dia del concert de Nadal de l’escola.
OBJECTIUS
• Crear una cançó pel concert de Nadal.
• Conèixer què és una corrada.
• Desenvolupar la capacitat creativa dels alumnes a partir de la creació de corrandes.
• Millora de la competència comunicativa oral.
• Desenvolupar la capacitat d’improvisar versos utilitzant com a basa melodies tradicionals.
• Valorar i gaudir de l’intercanvi de corrandes entre els diferents grups.
• Gaudir de l’activitat i del concert.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
– Creació i interpretació de corrandes. – Competència comunicativa oral. – Estructura de les corrandes. – Dicció correcta del text de les cançons. – La música tradicional de catalunya – Festes tradicionals de Catalunya: Nadal
A part de treballar aspectes propis de les àrees de música i llengua catalana, també es treballa
en relació a un treball corporal d’actituds, relacions emocionals i personals.
TEMPORITZACIÓ
-Es treballarà durant 5 sessions d'una hora (es poden ampliar el nombre de sessions si es creu
convenient). A més de les 5 sessions també es farà l’actuació de la cançó creada el dia del
concert de Nadal davant del públic.
DESENVOLUPAMENT
SESSIÓ 1:
1. CONEIXEMENTS PRÈVIS
En primer lloc és presentarà el concepte de corranda als alumnes i es farà una pluja d’idees
generals sobre el què en saben. Cal dir que a Sant Joan, cada any es fa un concurs de corrandes
i els alumnes, tot i que no ho coneixen, n’han sentit a parlar.
L’any passat la mare d’un alumne va fer de jurat del concurs. Es pot parlar amb la mare perquè
al llarg de les sessions ens vingui a exposar la seva experiència com a jurat.
Preguntes inicials: Què us ve al cap quan dic corrandes?, què en sabeu de les corrandes?, on
heu sentit aquesta paraula?, en què creieu que consisteix?...
2.ACTIVITAT INICIAL:
Uns quants mestres de l’escola improvisaran corrandes sobre el tema –l’escola- damunt la base
melòdica de les corrandes de Beget. Els alumnes de 5è assistiran, com a espectadors, a aquesta
petita demostració dialèctica dels metres, els quals actuaran com a model i com a carta de
presentació de les corrandes.
Aquesta activitat també servirà als alumnes per interioritzar la melodia escollida, sobre la que
hauran de fer les corrandes.
SESSIÓ 2
1.PRESENTACIÓ DE LES CORRANDES:
Desprès d’escoltar i de fer-se una idea més propera del què són les corrandes caldrà fer una
breu explicació més teòrica sobre aquest concepte.
Es tracta d'improvisar la lletra de cançons amb melodies d’arrel tradicional com ara
les corrandes, els garrotins, les nyacres, les jotes..
Improvisar versos en una melodia és un art en moltes cultures, i antigament solia
donar-se de forma espontània ja fos en celebracions, desprès de treballar o bé a la
taverna amb els amics.
Tothom està convidat a esdevenir improvisador durant la cantada, sempre se solen
buscar temàtiques concretes.
L'estructura que practicarem és la quarteta.
Està composta de 4 versos de 7 síl·labes. (Recordeu que en català comptem fins a
la última vocal tònica).
D'aquests versos han de rimar el 2 i el 4, i si podem també l'1 i el 3.
2. EXEMPLE DE CORRANDES:
Es pot llegir i cantar la cançó “Les corrandes de Beget” per tal que els alumnes vegin un
exemple de rima.
ANNEX 1: Corrandes de Beget
A més, també es poden llegir algunes corrandes classificades per temàtiques que adjunto a
l’Annex 2.
ANNEX 2: Webs d’interés amb material i recursos sobre les corrandes i corrandes
classificades per temàtiques.
3. COMPLETAR CORRANDES:
Es donaran unes estrofes de corrandes als alumnes, però en les quals hi falta l’última paraula
del segon i del quart vers, per tal que practiquin la rima entre aquests dos versos.
Ahir vaig anar la muntanya
Hi havia un---------------------
Avui hi he tornat
Hi havia un---------------------
Nens i nenes hi ha a l’escola
Que en saben de--------------
Si voleu us diuen hola
Però no us faran---------------
Una corranda us cantaré
Feta amb molt------------------
Espero que us agradi
Us la canto amb tot el-------------
Els alumnes de Sant Joan
Els agrada molt -------------------------
També fer molta gresca
Però sobretot----------------------------
2. PRESENTACIÓ DEL TEMA DE LES CORRANDES I PLUJA D’IDEES
Un cop interioritzada la melodia i les bases lingüístiques per a l’elaboració de corrandes cal
decidir el tema de les corrandes i buscar elements propis d’aquest tema. Així doncs el següent
pas serà concretar que el tema de les corrandes serà el Nadal i entre tots farem una pluja
d’idees d’elements relacionats amb el Nadal.
ANNEX 3: Pluja d’idees elaborada pels alumnes de 5è sobre els elements propis del Nadal.
3. CREACIÓ DE LES CORRANDES
Els alumnes s’organitzen en 4 grups de 3 o 4 alumnes, i cada grup a partir dels elements propis
del Nadal, creen una corranda. La mestra anirà passant pels diferents grups per ajudar-los amb
la mètrica i la rima.
SESSIÓ 4:
1.CREACIÓ I REVISIÓ DE LES CORRANDES
Els alumnes s’organitzaran de nou en els grups de la sessió passada, i revisaran la feina feta. A
partir d’aquí continuaran creant la seva corranda i revisant-la.
2. INTERPRETACIÓ DE LES CORRANDES A LA RESTA DELS COMPANYS
Un cop cada grup hagi creat la seva corranda la interpretaran a la resta de la classe per grups.
Un cop cada grup hagi interpretat la seva corranda un membre de cada grup la copiarà amb un
document Word per tal de tenir totes les corrandes creades en un sol document i que cada
alumne pugui tenir totes les corrandes creades i poder-les cantar el dia del concert.
SESSIÓ 5:
1. EXPOSICIÓ EXPERIÈNCIA MARE D’UN ALUMNE COM A JURAT
La mare d’un alumne de la classe l’any passat va fer de jurat del concurs de corrandes de Sant
Joan de les Abadesses i vindrà a explicar la seva experiència com a jurat. Què es valora, com ho
fan, a part de la cançó i la rima en què més es fixen...
2. IMPROVITZACIÓ DE CORRANDES DE NADAL PER PART DELS ALUMNES
En aquest punt els alumnes segurament ja es veuran capaços d’improvisar sobre la melodia de
les corrandes de Beget alguna corranda. Així que la mestra anirà interpretant la melodia amb
l’acordió i els alumnes poden aventurar-se a improvisar, tot creant un clima divertit i dinàmic
en què no s’obligui a cap alumne a participar, però siguin ells els que en tinguin ganes.
2. GRAVACIÓ
Gravació de la interpretació de les corrandes de Nadal creades per grups, les quals cantaran
pel concert de Nadal.
3. VALORACIÓ CONJUNTA:
Un cop vista la gravació, valoració sobre com han vist la posada en escena de les corrandes,
caldrà fixar-se en: interpretació musical, recursos escènics, actituds adients...
CONCERT DE NADAL: interpretació de la cançó davant d’un públic.
METODOLOGIA
Es farà servir una metodologia molt activa i lúdica, però sempre respectant el torn de paraula,
el respecte pels altres i les necessitats personals de tots els alumnes.
A més, s'intentarà potenciar el treball cooperatiu, a partir del qual els alumnes s'ajudaran entre
ells, donant consells constructius per millorar la creació de les corrandes a nivell grupal i en
definitiva treballant en equip.
Per altra banda, es treballarà de forma molt transversal, alternant aspectes propis de llengua,
història, societat, música... al llarg de totes les sessions. D'aquesta manera, si al llarg de
l'aprenentatge de les corrandes sorgeixen preguntes o inquietuds dels alumnes que no
segueixin el desenvolupament marcat, es pot valorar si allargar l'activitat en més sessions, fins
on necessitin els alumnes. A més, si sorgeixen preguntes molt concretes també es pot demanar
als alumnes que per grups busquin més informació sobre les corrandes a Internet o demanant-
ho a les famílies...
Per altra part, també cal dir que es treballarà de forma coordinada amb l'assignatura de Català
, per tal de fer un treball de llengua més complexa, pel que fa al joc de paraules i a la rima.
En el punt 3 de la sessió 5 “improvisació de corrandes per part dels alumnes”, no s’obligarà a
cap alumne a participar de la improvisació. Seran els alumnes els qui se sentiran atrets per
improvisar i participar de la improvisació de corrandes tot gaudint-ne.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Grau d'implicació per l'activitat.
• Grau de col·laboració entre companys i treball en equip.
• Avaluació global (paraules, barbarismes , desafinat nota...)
• Té una idea general de què és una corrada.
• Mostra interès per millorar la seva capacitat creativa alhora de crear corrandes
• Mostra interès i gaudeix de la capacitat d’improvisar versos utilitzant com a basa melodies tradicionals.
• Posterior reflexió i valoració que es deriva de l'activitat.
• Valora i gaudeix de l’intercanvi de corrandes entre els diferents grups.
CONCLUSIÓ
Com a conclusió es pot extreure la reflexió que els alumnes gaudeixen i mostren molt d'interès
per l'activitat, ja que és una activitat contextualitzada i la qual té un sentit molt concret: crear
la seva pròpia cançó de Nadal. A més, el fet de sentir-se seva la cançó fa que la interpretin amb
més interès i ganes.
Per altra part, un cop acabada aquesta unitat didàctica es podria proposar als alumnes
d'organitzar un concurs d'improvisació de corrandes a nivell de curs o de cicle superior,
segurament seria una altra activitat molt engrescadora i, que com aquesta, a més de la música
es poden treballar molts altres aspectes propis d'altres àrees com la llengua, la rima, la cultura,
la història...
L’opinió dels alumnes és que els agrada molt aquesta activitat, que els fa molta il·lusió haver
fet la seva cançó de Nadal i que això de les corrandes enganxa molt. De fet comenten que
durant el dia pensen corrandes de les coses que fan i les canten. Es diverteixen amb aquest
treball de rima i de creativitat.
ANNEX
ANNEX 1: Corrandes de Beget.
Si voleu ballar corrandes
jo us en cantaré deu mil,
que les duc a la butxaca,
lligadetes amb un fil.
Si voleu ballar corrandes
polques, xotis i algun vals,
disposeu d'aquesta cobla
que en són músic molt formals.
Si voleu ballar corrandes
no aneu pas a Sabadell
que està ple de nenes maques
i us faran posar vermell.
De cançons i de corrandes
jo us en cantaré un grapat
que les porto a al butxaca
lligadetes amb un drap.
De cançons i de corrandes
tota una carrera en sé,
ne tinc les butxaques plenes
i un sac que en deslligaré
Si voleu ballar corrandes
veniu-hi al meu carrer,
que les noies s'enamoren
dels xicots que ballen bé.
Corrandes en són corrandes
i cançons en són cançons
que no hi ha millor barreja
que minyones amb minyons
Les corrandes són corrandes
les corrandes són cançons
val més una nina d'Arles
que quatre de Camprodon.
ANNEX 2: Webs d’interès amb material i recursos sobre les corrandes i corrandes
classificades per temàtiques.
http://blocs.xtec.cat/glosa/files/2011/03/algunes-lletres-de-repertori.pdf
https://ciaprimaria.wikispaces.com/file/view/Materials+i+recursos.pdf
ANNEX 3: Pluja d’idees elaborada pels alumnes de 5è sobre elements propis del Nadal.
Nadal, concert, any nou, galets, torró, porró, tió, regals, reis, fanalets, llums, gall, tia Pepa,
2017, cançó, família, neu, fred, gorro, carrosses, camells, calendari d'Advent, xocolata,
bufanda, pessebre, caganer, pessebre vivent, pastors, Jesús, àngels, amics, festa, vacances,
barretina, garlandes, avet.
ANNEX 3: Corrandes elaborades pels alumnes de 5è.
Som els nens de Sant Joan
i ens diuen fenomenals,
anem a esperar els reis
per tenir més regals.
El Nadal ja és aquí
com cada any ja ha arribat,
el tió ben refredat
a casa s’ha escalfat.
El calendari d’Advent
ja tots hem obert,
i de tan bones que eren
la panxa ens hem omplert.
Fem una corranda
i menjarem turró,
Farem cagar regals
però no volem carbó.
El 24 de desembre
sempre caguem el tió,
i al costat del pessebre
ens fem un petó.
La neu és tan blanca
com un regalet,
jo m’estic a casa
ben ben calentet
L’arbre de Nadal
I els adults amb el porró,
Menjant sopa de galets
I un tros de turró.
Un bon any us desitgem
esperem que vagi bé,
i cantar tots junt volem
De nou l’any que ve.
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència POLCA DE SANT ESTEVE
Nivell i curs Primària (Cicle superior)
Nom de l’autor/a Fina Martínez Martos
Centre Escola l’Entorn
Població Porqueres
DESCRIPCIÓ
Aquesta és una unitat didàctica en la qual aprendrem bàsicament a ballar una dansa
tradicional catalana anomenada la Polca de Sant Esteve. Es treballarà durant les classes
d’educació física amb alumnes de cinquè i sisè.
OBJECTIUS
Conèixer i aprendre balls tradicionals.
Potenciar el treball de coordinació i ritme.
Mostrar actituds de cooperació i respecte.
Gaudir a través del ball col.lectiu.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
Aquesta unitat didàctica es realitzarà al final del segon trimestre durant sis sessions de
cinquanta minuts.
Continguts clau
Consciència i control del cos.
Orientació espaciotemporal.
Habilitats motrius bàsiques.
Coordinació motriu.
Elements i tècniques de l’expressió i la comunicació corporal.
Cooperació i respecte.
Dins l’àmbit de l’educació física bàsicament treballarem la dimensió d’expressió i comunicació
corporal.
Competències bàsiques
CB6: Prendre part en activitats col.lectives d’expressió i comunicació corporal per afavorir la
relació amb els altres.
DESENVOLUPAMENT
Activitats d’ensenyament i aprenentatge.
1- Visionar la Polca de Sant Esteve a la PDI de l’aula a través del youtube 2- Escoltar la dansa en rotllana i picar de diferents maneres els diferents blocs de
moviments. 3- Desplaçar-se per la pista al ritme de la polca. 4- En rotllana practicar els diferents passos de la polca (pas de galop). 5- Per parelles aprendre els moviments de la dansa seguint les indicacions de la mestra. 6- Per parelles practicar els moviments de la dansa seguint el ritme de la música. 7- En rotllana col.locats per parelles practicar el desplaçament i canvis de parella. 8- Ball col.lectiu de la polca. 9- Gravació de la dansa en vídeo. 10- Visualitzar la polca i fer-ne una reflexió i valoració. 11- Avaluació. Ballar la polca en grups de 4 parelles. 12- Omplir una enquesta de valoració per part dels alumnes.
METODOLOGIA
Una metodologia al màxim de competencial possible, molt activa i participativa.
A l’inici de la cada sessió es presentarà el guió del treball a realitzar i en acabar es recapitularà
sobre el treball realitzat tot fent-ne una valoració de les dificultats o experiències viscudes.
S’adaptaran els aprenentatges als diferents nivells de cada alumne i es treballarà en petits
grups multinivell per tal de poder atendre les diferents necessitats i capacitats.
Al finalitzar la unitat didàctica es farà una valoració per part de la mestra i una autoavaluació
per part de l’alumnat.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Ballar la polca seguint els passos i distingint l’estructura de la dansa.
Parar atenció i mostrar interès per la música tradicional.
Saber explicar nocions bàsiques sobre La polca de Sant Esteve.
L’avaluació es realitzarà a través de l’observació directe per part de la mestra i a través d’una
autoavaluació realitzada per l’alumnat.
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència La glosa a l’escola
Nivell i curs 5è de primària
Nom de l’autor/a Núria Moncal Marquès
Centre Pla de l’Ametller
Població Banyoles
DESCRIPCIÓ
La glosa o cançó improvisada consisteix en una activitat comunicativa basada en la
interpretació de versos improvisats que es canten sobre unes melodies tradicionals.
Aquesta doncs, és una activitat lingüística que permet treballar un gènere literari des de la
producció oral. Parlar de cançó improvisada és parlar d’una activitat social i comunicativa. La
cançó improvisada tradicional és la combinació entre l’art i la comunicació, interrelacionant
diferents llenguatges.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competència comunicativa lingüística i audiovisual: es potencia la capacitat comunicativa oral
en diferents situacions comunicatives, partint del punt de domini de la llengua catalana en què
cada alumne parteix.
Competència artística i cultural: s’apropa als alumnes a una manifestació artística i cultural a
partir de la seva experiència. Aquesta manifestació engloba llenguatges com el musical, el
poètic i l’escènic.
Tractament de la informació i competència digital: es treballa la cerca, comprensió,
memorització i producció d’idees en l’àmbit oral.
Competència d’aprendre a aprendre: és un recurs més a l’hora de millorar la comunicació, el
domini de la llengua, la poesia i la cançó.
Competència d’autonomia i iniciativa personal: permet a l’alumne posar en pràctica allò que
aprèn, amb la possibilitat d’incloure l’error en l’aprenentatge, així com la coneixença dels límits
i el risc d’actuar davant d’un públic.
Competència social i ciutadana: la glosa és una activitat social en què s’hi produeixen relacions
socials entre els membres del grup.
OBJECTIUS
- Desenvolupar la competència comunicativa oral en diversos registres i situacions d’interacció, dins un marc d’aprenentatge positiu i motivador.
- Desenvolupar la capacitat d’improvisar versos cantant, utilitzant les tonades, els mecanismes de creació de textos i els recursos expressius tradicionals.
- Valorar i gaudir de l’intercanvi d’idees i d’experiències, així com de la interpretació escènica.
- Reflexionar sobre les pròpies actituds i potencialitats com a persona individual i com a membre d’un grup, a partir de la vivència del diàleg com a construcció de les relacions socials.
CONTINGUTS
Llengua catalana i literatura
- Dimensió comunicativa
o Elements lingüístics i no lingüístics
o Ús adequat de les habilitats no lingüístiques
o Factors de les diferents situacions comunicatives
o La comunicació oral planificada i espontània
o Audició atenta i crítica
o Creació de textos en vers
o Interpretació de missatges no explícits en els textos orals.
o Respecte al torn de paraula, a les intervencions i a les idees de els altres persones seguint unes normes.
- Dimensió literària
o La literatura de tradició oral: romanços, rondalles, cançons, llegendes, gloses, refranys, dites, acudits...
o Memorització i recitació de textos de la literatura oral
Música
- Explorar i percebre
o Escolta de cançons improvisades interpretades per cantadors de referència
o Discriminació dels conceptes estrofa/tornada, solo/tutti i melodia/acompanyament
o Exploració dels recursos expressius de la veu
o Percepció de la importància de la bona dicció, postura corporal, gestos, dinàmiques o variacions en el tempo en la interpretació de corrandes.
- Interpretar i crear
o Cant individual en públic
o Participació en cantades col·lectives
o Improvisació textual sobre una melodia
o Interpretació de glosses tenint en compte la dicció, l’entonació, l’expressivitat, la postura corporal, l’afinació i l’emissió de la veu.
DESENVOLUPAMENT
La proposta integra el treball musical, lingüístic, escènic i d’actituds a través de quatre fases:
Fase 1 A música és on es realitza el treball més important. S’aprèn i es practica la tonada
escollida, amb moltes lletres de repertori i amb petits exercicis per improvisar. S’escolten o es
visionen exemples d’actes al voltant de la cançó improvisada, i es comenten. Paral·lelament, a
llengua s’inicia el procés d’ensenyament-aprenentatge d’aspectes bàsics per a la fase 2 (saber
dialogar i conversar, elaborar idees, assegurar el concepte de rima…). S’inicia també
l’aprenentatge d’elements fonamentals de l’actuació en públic i comencen a sortir comentaris
a l’entorn de les actituds que són adequades.
Fase 2 El pes passa a situar-se en la llengua. En aquest moment es treballa sobretot la quarteta
heptasil·làbica, la rima als versos parells i les estratègies per crear corrandes. A la resta
d’àmbits se segueix treballant el que s’havia iniciat en la fase 1. En alguns casos, i amb bona
coordinació, aquestes dues fases poden arribar a desenvolupar-se de forma simultània.
Fase 3 Consolidades les bases musicals i lingüístiques de la cançó improvisada, és el moment
de fer-ne pràctiques i d’anar introduint recursos musicals, textuals i corporals. En definitiva,
l’objectiu és augmentar la qualitat de l’intercanvi comunicatiu. En aquesta fase cal començar a
crear situacions comunicatives vehiculades per corrandes i treballar l’enfrontar-se sol a públics
no gaire compromesos (alguns companys, tota la classe, altres mestres…). Òbviament, el
treball de l’actitud és fonamental per desenvolupar la pròpia personalitat com per als lligams o
conflictes dins el grup.
Mentrestant, a música, a més de col·laborar perquè cadascú agafi confiança com a solista, es
pot treballar l’acompanyament musical amb instruments melòdics, harmònics i/o rítmics.
Fase 4 És la que desemboca en una sessió final extraordinària que realment significa viure
l’ambient i el fet de posar-se en situació. Des del nostre punt de vista aquesta part del procés
és fonamental i imprescindible per comprendre el fenomen de la cançó improvisada. En
aquesta sessió és quan es produeix una major riquesa de vivències en les relacions socials que
han d’esdevenir punt de referència per a la maduració personal i per a l’enfortiment de la
identitat col·lectiva.
METODOLOGIA i TEMPORITZACIÓ
Sobre la temporalització:
En primer lloc, convé fer ressaltar que la facilitat amb què comencem a improvisar els nens i
nenes d’educació primària permet que tot aquest provés es pugui realitzar en un temps
relativament curt: un trimestre pot ser un temps raonable, dedicant-hi únicament una hora a
la setmana. Si a aquest fet hi afegim que no comporta sumar nous continguts al currículum
sinó replantejar i enfocar de forma diferent una part del treball que ja es fa, podem concloure
que les hores de docència que s’hi ha de destinar no són un impediment per realitzar aquest
projecte.
Sobre el plantejament:
És molt important tenir en compte que la cançó improvisada és una activitat social i
comunicativa i no pas un simple repertori de treball. Per aquest motiu, un plantejament
didàctic global com el que presentem només té sentit i pot arribar a esdevenir un veritable èxit
si es considera des d’aquesta perspectiva. És a dir, un treball només de llengua difícilment
podrà assolir grans objectius. Així doncs, es fa necessari traspassar llindars escoltar sovint
concebuts com a límits. Cal superar fronteres com ara: la matèria que s’imparteix, la
programació i l’horari escola, l’aula o el recinte escolar on se circumscriu l’activitat docent.
Sobre la figura del mestre:
La formació dels mestres que han de portar a terme un projecte com aquest és un tema
fonamental. En primer lloc, cal una formació mínima sobre la cançó improvisada i haver tingut
alguna vivència de que és i com es viu una cantada. A partir d’aquí, cal adquirir unes nocions
sobre la seva didàctica. I finalment, cal atrevir-se a posar a l’abast dels nens aquesta activitat
comunicativa i anar-los proporcionant les eines i els criteris perquè de mica en mica es motivin
per a l’activitat comunitària que es proposa, perquè vagin descobrir el seu potencial i perquè
millorin la seva expressió oral i obtinguin una experiència positiva amb la llengua catalana.
Sobre el tipus d’aprenentatge:
Aquesta proposta es fonamenta en el fet que els nens i nenes aprenen des de la pràctica, no
des de la teoria. Per tant, l’aprenentatge que es proposa serà vivencial i molts d’aquests
aprenentatges es produiran per descobriment, és a dir, pel fet d’aturar-se a analitzar el que
s’ha fet i a partir d’aquí construir significats i conceptes.
Sobre el treball i la interpretació musicals:
Una primera aproximació a les tonades present s a Catalunya pot fer pensar que són melodies
molt simples i fàcils d’aprendre, que no cal gaire treball musical. Amb tot, la gran dificultat que
suposa concentrar-se molt en la creació del text impedeix poder controlar gaire la resta de
paràmetres. Per aquest motiu, la part musical ha de poder produir-se de fora automàtica.
Podem afirmar que es necessita un treball persistent i rigorós en l’afinació, en l’emissió de la
veu o en les possibilitats expressives del cant com a base per una bona interpretació final.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Participar activament en cantades col·lectives, ja siguin cantant la tornada, ja sigui intervenint com a solista.
- Detectar i seleccionar idees a partir de l’observació i el sentit crític d’allò que ens envolta.
- Sintetitzar i estructurar el discurs de forma coherent i efectiva.
- Utilitzar els diversos recursos expressions que es tenen a l’abast (lingüístics, musicals i corporals) per millorar la comunicació d’un missatge.
- Cantar amb una bona vocalització, una correcta intensitat i una precisió melòdica, buscant una correcta recepció de la veu i un resultat estètic atractiu.
- Escoltar i dialogar amb els altres de forma respectuosa, acceptant també l’error i les crítiques o al·lusions rebudes.
- Respectar i valorar les intervencions dels altres.
CONCLUSIÓ
La cançó improvisada permet unes vivències i obre les portes a uns aprenentatges
educativament molt interessants per a l’escola Primària.
Les propostes didàctiques a l’entorn de la cançó improvisada hem comprovat que esdevenen
efectives per millorar:
- La participació i la vivència a l’entorn del cant
- L’expressió oral i el treball poètic
- Les habilitats escèniques i el desenvolupament de la personalitat
- La cohesió de grup i les relacions socials.
A més aquest treball tan complet retorna l’activitat de cantar a la forma indissociable d’origen,
on música, text i interacció social no es conceben separadament.
ANNEX
En aquest enllaç hi ha molts materials per realitzar les activitats d’aquesta unitat didàctica. És
tracta de la web el Grup de Treball. “La cançó improvisada a Primària”, un grup gestat dins de
les línies d’investigació del Grup de Recerca en Educació Musical de la UAB i que forma part del
programa de Formació de Formadors de l’ICE de la UAB.
http://blocs.xtec.cat/glosa/
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència APRENEM BALLANT
Nivell i curs 1r ESO/AULA d`ACOLLIDA
Nom de l’autor/a AMÀLIA ARTIGA i ELIES
Centre INSTITUT PEDRAFORCA
Població L`HOSPITALET DE LLOBREGAT
DESCRIPCIÓ
El Ball de Gitanes del Vallès, amb els alumnes de l´Aula d´Acollida de 1r d`ESO, ens servirà per
aprendre les parts del cos, els verbs i els adverbis relacionats amb la dansa, així com l`expressió
d´aquest aprenentatge tan lingüístic com cultural.
OBJECTIUS
- Aprendre les parts del cos, el vestuari, els verbs i els adverbis en català, castellà i anglès.
- Treballar la comprensió i l´expressió oral.
- Conèixer les tradicions catalanes.
- Expressar aquest aprenentatge tan lingüístic com intercultural.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
- Ball de Gitanes del Vallès
- Verbs, adverbis, vocabulari d´anatomia i vestuari.
Una sessió setmanal durant tot el curs (1h)
DESENVOLUPAMENT
1. Explicació de la història del Ball de Gitanes i ubicació geogràfica.
2. Visualització d´un vídeo on es vegi l`esbart ballant amb la música i els vestits.
3. Elaboració d´un póster amb el perfil d`un nen i un altre amb una nena, indicant les parts del
cos i les peces de roba.
4. Elaboració d ´una taula amb els verbs i una altra amb els adverbis relacionats amb la dansa,
en català, en castellà, en anglès i en la llengua nadiva de cada alumne/a.
5. Practicar cada fragment del ball (x sessions).
6.Sessió d`avaluació on els dansaires explicaran als altres nens del grup – classe sencer: què és
el Ball de Gitanes, com s`organitza i la descripció dels moviments.
7. Exhibició final del ball per a la resta d´alumnes de 1r d´ESO.
METODOLOGIA
- Visualització d´un vídeo.
- Elaboració de pósters.
- Elaboració de taules de vocabulari.
- Exposició oral.
- Exhibició de dansa.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Assoliment de la comprensió del vocabulari utilitzat durant els assajos.
- Comprensió de les consignes donades per aprendre els passos i els moviments mitjançant la
utilització de vocabulari, verbs i adverbis pertinents.
- Reproducció oral de la història del ball, de l´organització i de la descripció dels moviments.
- Respecte dels moments de visualització, d´escolta i de pràctica.
- Respecte als companys i a la parella de dansa, a les instal·lacions i al vestuari.
- Integració en el treball de grup.
CONCLUSIÓ
El fet de parlar per moure´ns, amb l´objectiu d´oferir un espectacle, fa que els aprenentatges
lingüístics es puguin aplicar de manera real, activa, constant i instantània, esdevenint un
aprenentatge significatiu.
S´adquireix així mateix una gran cohesió del grup i un treball positiu del grau d´autoestima.
Aquesta dinàmica els acosta a la cultura que els acull i els motiva a la seva integració.
ANNEX
Material:
- ordinador-projector-altaveus
- paper d´embalar
- retoladors gruixuts
- retalls de revistes de roba
- taula excel
- sala d´educació física
- sabatilles còmodes per ballar
- faldilles, camises blanques, faixa
- picarols
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència Era pometa
Nivell i curs Cicle superior. 6è
Nom de l’autor/a Eugènia Bravo Riba
Centre Escola d’Avinyonet del Penedès
Població Avinyonet del Penedès
DESCRIPCIÓ
Aprendre la dansa i la cançó occitana “La pometa”.
OBJECTIUS
- Diferenciar les tres parts de la cançó. - Memoritzar la lletra de la cançó. - Interioritzar els tres passos que es fan en cada part de la cançó. - Ballar i cantar “La pometa”. - Gaudir de la dansa col·lectiva i mostrar respecte cap a la música.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
- Cançó “La pometa”. - Estructura i frases de la cançó. - Passos del la dansa occitana “La pometa”. - Gust i respecte per la dansa i la música. - Interès per aprendre la cançó i la dansa.
Hi dedicarem tres sessions de mitja hora.
DESENVOLUPAMENT
1a sessió:
Introducció: Plantejarem si coneixen què és la cultura occitana i els seus orígens.
Situarem en el mapa, la zona d’on prové la dansa que aprendrem: Arièja.
Presentem la dansa: Visualitzarem uns petits vídeos on s’està ballant la dansa “La pometa”.
La pometa 1
La pometa 2
La pometa 3
La pometa 4 (minut 3’43’’)
Preguntarem si comprenen la lletra de la cançó o alguna paraula.
Llegirem la lletra de la cançó i diferenciarem les paraules que comprenem. Intentarem deduir què
diu la lletra de la cançó.
En aqueth pomèr
que i a ua pometa,
En aqueth pomèr
que i a ua pometa,
E eth vent la hè dançar,
la pometa, la pometa,
E eth vent la hè dançar,
la pometa deth pomèr.
Diferenciem les parts de la cançó: Escoltarem atentament la cançó i diferenciarem les tres parts. Ja
que a l’hora de ballar-la les haurem de tenir molt clares.
Memoritzem la cançó: Anirem cantant i memoritzant la lletra de la cançó.
Sessió 2:
Recordem les frases de la cançó: Tornarem a escoltar la cançó, repassarem la lletra i tornarem a
observar l’estructura que segueix.
Aprenem els passos: Mirarem els diferents vídeos i observarem que es fan tres passos diferents al
llarg de la dansa.
Anirem aprenent els passos per parts. Quan ja ens els sabem, els ajuntarem.
Sessió 3:
Repassem els passos: Tornarem a repassar els passos per separat i els tornarem a ajuntar, per
poder fer la dansa.
Repassem la lletra de la cançó: Tornem a repassar la lletra de la cançó.
Gaudim de la dansa: Cantarem i ballarem la dansa de “La pometa” i gravarem un vídeo per penjar-
lo al bloc de l’aula.
METODOLOGIA
Es treballarà en gran grup. La mestra farà de guia, però es valorarà molt la participació activa de
l’alumnat.
Es partirà dels seus coneixements previs i es relacionaran amb els nous continguts.
Durant l’aprenentatge de la cançó serà molt important l’escolta activa i durant l’aprenentatge de la
dansa, serà imprescindible la creació de motivació i interès.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Memoritzar la lletra de la cançó. - Diferenciar les tres parts de la melodia. - Interiorizar i realitzar els passos de la dansa. - Mostrar interès i participar tant a l’hora de cantar com a l’hora de ballar.
CONCLUSIÓ
Aquesta activitat s’enfoca a cicle superior, ja que hi ha passos que mostren més dificultat. Es pot dur
a terme a qualsevol època de l’any.
Nosaltres la realitzarem per carnaval, ja que és l’època de l’any on fem un tastet de danses del món.
ANNEX
Vídeos de la dansa:
La pometa 1
La pometa 2
La pometa 3
La pometa 4 (minut 3’43’’)
Cançó amb caire més oriental:
Era pometa – Mosaïca
Mapa de França on es hi ha marcada la regió d’origen d’aquesta dansa:
Imatges del moment on vam aprendre aquesta cançó i dansa, durant les jornades del Ball del
Llémena 2016.
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència Glosem a l’escola
Nivell i curs Primària, 6è C.S
Nom de l’autor/a Vanessa López Bielsa
Centre Escola Pla Girona
Població Girona
DESCRIPCIÓ
Amb aquesta experiència s’introdueix el concepte de “cançó improvisada” a un grup
d’alumnes de 6è de primària. S’han creat uns materials baixats de la web “Cor de Carxofa” per
poder aprendre pas a pas l’art de la improvisació.
OBJECTIUS
- Aprendre la tonada i el ritme de les “Nyacres”. - Cantar Nyacres a partir de quartetes donades. - Gaudir del cant comú. - Agafar agilitat en la búsqueda de paraules que rimen. - Crear quartetes a partir de models inacabats. - Crear quartetes senceres i cantar-les amb el grup classe. - Actituds: respecte, valoració, participació de les activitats. - Aprendre a ser i actuar de manera autònoma. - Aprendre a pensar i a comunicar. - Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa. - Aprendre a conviure i habitar el món: la cançó improvisada a Catalunya. - Cantar individualment i en públics amb seguretat, bona actitud corporal i bona dicció.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
(4 sessions d’una hora)
- La cançó improvisada a Catalunya. - Les Nyacres de l’Empordà: la partitura. - Les Nyacres de l’Empordà: la lletra. - Quarteta, vers, síl·laba, el·lipse. - Elements lingüístics i no lingüístics: gest, entonació, intensitat, postura, simbologia... - Discriminació del conceptes estrofa/tornada, solo/tutti i melodia/acompanyament. - Cant individual en públic. - Creació de textos en vers.
DESENVOLUPAMENT
Sessió 1
La primera sessió és una sessió d’introducció on es presenta la cançó improvisada a Catalunya,
diferents tonades i les zones. Escoltem a glosadors diversos i relacionem la glosa amb
músiques actuals. Aprenem la tonada de les Nyacres de l’Empordà i treballem la partitura i la
lletra.
Sessions 2 i 3
A la segona i la tercera sessió ens centrem en la quarteta. En fem moltes i de diferents
maneres a partir del material elaborat descarregat de la pàgina web de Cor de Carxofa.
Treballem molt la rima i ens centrem en com funciona una quarteta. En completem moltes. Els
últims 15 minuts cantem aquelles quartetes que hem acabat i d’altres que ja estan fetes amb
la tonada de les Nyacres. Intentem aprendre-les de memòria. De deures per la quarta sessió
han de crear una quarteta des de 0, sencera, per cantar-la, individualment o per parelles a la
quarta i última sessió.
Sessió 4
En aquesta sessió els alumnes mostren les seves creacions, de memòria, tot respectant la
pròpia creació i la dels altres. Serveix com a sessió d’avaluació.
METODOLOGIA
La primera sessió és una classe més magistral, en les altres treballen per parelles o petits grups
i la última és una exposició-individual de la feina feta. La mestra fa de guia tot exposant i
ajudant als alumnes a perdre la vergonya, tenir més seguretat, introduïnt conceptes i animant-
los.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Aprendre la tonada i el ritme de les “Nyacres”. - Cantar Nyacres a partir de quartetes donades. - Gaudir del cant comú. - Agafar agilitat en la búsqueda de paraules que rimen. - Crear quartetes a partir de models inacabats. - Crear quartetes senceres i cantar-les amb el grup classe. - Actituds: respecte, valoració, participació de les activitats.
CONCLUSIÓ
Aquesta experiència ha sigut molt enriquidora però molt curta. Haurà de continuar ja que els
alumnes en gaudeixen molt i en volen més. El primer dia va ser una mica difícil ja que tenien
molta vergonya però després s’han anat obrint i cada vegada tenien més ganes. El material
creat ha anat molt bé i servirà per a un treball posterior amb altres tonades. Els alumnes ara
voldran fer garrotins. En general valoro molt positivament l’experiència però m’ha faltat
temps. Per a treballs posteriors introduiré una graella d’autoavaluació: potser es podria crear
una rúbrica amb els alumnes. També estaria bé poder involucrar a la tutora per a que es
treballés la part de la quarteta també des de l’àrea de llengua catalana, per ampliar vocabulari,
etc.
ANNEX
Foto: partitura “Nyacres”.
Foto: part del material realitzat, descarregat de la web: www.cordecarxofa.cat (La Glosa a
l’escola).
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència Tardoreta
Nivell i curs 1r curs d’educació primària.
Nom de l’autor/a Marta Soler Ferrer
Centre Escola Pericot
Població Girona
DESCRIPCIÓ
Aquesta unitat didàctica va dirigida a alumnes de primer curs de Cicle Inicial. Durant el primer
trimestre a l’escola es dur a terme el festival de de danses de tardor. Hi ha tres temàtiques
rotatives que es van duent a terme al llarg del anys: danses tradicionals catalanes, danses del
món i finalment coreografies. Aquest curs tocava la temàtica de coreografies, i pels alumnes de
primer s’ha realitzat una coreografia a partir de la cançó “Tardoreta”. Aquesta coreografia ha
estat creada per la mestra juntament amb idees dels alumnes.
OBJECTIUS
1. Moure's lliurement, expressant amb el cos el que suggereix la música. 2. Coordinar el moviment seguint una determinada pulsació. 3. Mantenir interiorment el ritme i melodia o de la cançó “Tardoreta”. 4. Controlar i respectar els moments de moviment i els de repòs. 5. Realitzar el pas de punteig. 6. Mostrar interès per aconseguir un moviment precís, harmònic i afinat. 7. Disfrutar amb la interpretacio i pràctica de la dansa. 8. Acceptar de bon grat la relacio amb qualsevol company o companya a l'hora de
ballar. CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
Continguts:
1. Estructuracio espai-temporal, consolidacio de l'esquema corporal amb i sense desplaçament. Moviment lliure i mètric.
2. Combinació de moviments senzills per a crear una dansa. 3. Representacio d’elements musicals a través del moviment. 4. Pas de punteig. 5. Valoracio i respecte per les produccions d’un mateix i dels altres.
Temporització:
5 sessions de 45’ minuts aproximadament.
DESENVOLUPAMENT
1ªSessió:
Preparació corporal: En rotllana, tot escoltant la cançó “Come” de Jaine, els alumnes surten d’un en un a fer un moviment. Els vuit primers temps ho fa el nen o la nena i els vuit següents el grup el repeteix.
Asseguts en rotllana, escoltar la cançó “Tardoreta”, picar-ne la pulsació amb diferents parts del cos. Tot seguit caminar-la i fer moviments diferenciats seguint l’estructura.
Dramatització del text de la cançó, utilitzant les idees dels alumnes.
Aprenentatge del text de la cançó per frases. 2ªSessió:
Preparació corporal: els alumnes estan estirats al terra, amb les cames estirades i les mans damunt la panxa prenent consciència de la respiració. Audició “Oblivion” d’Astor Piazzola.
Repàs de les activitats anteriors.
En rotllana mirant al centre i sense desplaçament, practicar el pas del punteig seguint el model de la mestra. Fer-ho sense música i posteriorment amb la música. La mestra per ajudar als nens dirà ”punta-pam, punta-pam....”. Tot seguit realitzar-ho amb moviment.
3ªSessió:
Activitat de motivació inicial: Els alumnes es col·loquen en rotllana, la mestra està al mig amb una pilota i la va passant als nens i nenes seguint la pulsació de la cançó “Fever”de Peggy Lee.
Col·locats en rotllana, repàs de la lletra i els diferents moviments dramatitzats.
Fer tres files. A cada estrofa de la cançó sortirà el primer de la fila fent el pas de punteig fins l’altre costat de l’aula.
Realització de la dansa conjuntament. 4ª Sessió:
Assaig de la dansa a la pista del pati dels dos grups conjuntament. Col·locació dels alumnes a l’espai i realització de la dansa. Practicar les entrades i sortides.
Valoració conjunta del resultat. 5ª Sessió:
Avaluació dels alumnes. En grups de quatre van sortint i ballen la dansa, i d’un en un canten una estrofa de la cançó.
METODOLOGIA
La metodologia que s’utilitza és activa, ja que planteja a l'alumne situacions d'aprenentatge emmarcades al voltant d'un context, facilitant-li així un aprenentatge significatiu. L’alumne participa activament en l’aprenentatge i aporta idees pròpies. També és vivencial, i s’adequa a l’edat dels alumnes, tenint en compte els coneixements previs i el seu moment de desenvolupament motriu. En totes les sessions hi ha una activitat inicial de caire motivador o de preparació del cos.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Inventar petits moviments per una cançó.
Interpretar de memòria la cançó i dansa “Tardoreta”.
Realitzar el pas de punteig seguint la pulsació de la música.
Utilitzar el cos i la veu com a mitjà d’expressió.
Mostrar respecte en el treball cooperatiu.
CONCLUSIÓ
El resultat del treball ha estat positiu, i la majoria dels alumnes han aconseguit realitza el
punteig correctament tot i les dificultats que suposa per nens i nenes d’aquesta edat. A més a
més, se’ls ha vist motivats i amb ganes d’assolir els diferents objectius.
ANNEX
1. Àudio de la cançó “Tardoreta”. 2. Vídeo del ball.
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència Una rotllana divertida: juguem a fer la “molla”
Nivell i curs P 3
Nom de l’autor/a Àngela Hernández Garcés
Centre Escola Jaume Ferrán i Clua
Població Valldoreix
DESCRIPCIÓ
Amb un grup de P 3, em proposo durant el segon trimestre, i al llarg de 6 sessions aquesta
unitat didàtica.
És una unitat divertida a on es poden observar les diferents capacitats dels infants i que ens
ajuda a les educadores a veure i conèixer millor als nens/es. El nom de la unitat ja dóna
informació per què els infants facin les seves primères hipòtesis.
OBJECTIUS
Per treballar les 9 capacitats (atenent a aquelles que intervinguin en aquesta UNITAT
DIDÀCTICA) i aconseguir l’ assoliments dels objectius proposats, em proposo davant dels
alumnes aconseguir:
- Progressar en el coneixement i domini del seu propi cos.
- Adquirir hàbits bàsics d’ autonomia en accions quotidianes.
- Sentir-se que pertany a un grup social.
- Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda.
- Comportar-se d’ acord a unes pautes de convivència que el portin a la col.laboració amb el
grup.
- Comprendre les intencions comunicatives d’ altres infants.
-Progressar i desenvolupar habilitats de comunicació mitjançant els diferents llenguatges.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
A l’ Educaciò Infantil afavoreixo el desenvolupament de les CAPACITATS i la seva interrelació.
Per aquest motiu durant aquasta Unitat Didàctica treballo els següents continguts:
- L’ autoconeixement i gestió de les emocions.
- Joc i moviment i relacions comunicatives.
- Autonomìa personal i relacional.
- Experimentació i interpretació.
- Raonament i creació.
Per dur a terme aquesta UNITAT DIDÀCTICA duré a terme amb els infants sis sessions,
utilitzant diversos espais i diferents moments del dia, l’ educadora de reforç (per fer la rotllana
i enregistrar).
DESENVOLUPAMENT
Ja hem treballat a música la rotllana i per continuar afiançant-la, utilitzarem una sessió a
primera hora del matí (sembla que els nens/es mostren una major predisposició a aquesta
hora per fer una activitat de grup ) per fer-la. La farem a l’ aula, doncs tenim les taules posades
de manera que disposem d’ un ampli espai a on fer la rotllana (és un lloc conegut i proper pels
infants).
Per interioritzar els conceptes: amunt i avall (que hem de utilitzar per treballar la “molla”a la
rotllana) primer els treballarem en relació als nens/es, desprès amb la taula i les cadires, amb
diferents materials (llapis, fustes, ninos, motxilles...), al pati utilitzant els diversos llocs dels que
disposem (trenet, tobogan, bancs...) Ho anirem fent durant tot el dia als diferents espais
utilitzats, anirem treballant els conceptes per després practicar la “molla”( fer amb el cos:
amunt i avall).
Durant la tercera sessió, introduirem la “molla” a la rotllana. Primer parats, sense desplaçarnos
però fent la rotllana. Observarem a cada infant, farem nosaltres de model.
A la següent sessió ens desplaçarem en cercle fent la “molla”. Primer ho farem sense donar-
nos les mans i una vegada tinguem segura la marxa ens agafarem de les mans desplaçant-nos
en cercle. fer-ho per parelles, ens gravarem per la posterior visualització. També treballarem
de forma vivenciada els conceptes: amunt i avall.
Durant la cinqüèna sessió continuarem fent la “molla” però per parelles (desmontem la
rotllana, però pensem que és una bona manera de relacionar-se de dos en dos, per veure
lideratges, nens/es amb diverses capacitats de desplaçament...) Cada infant tria lliurement
amb qui vol fer la “molla”.
Per dur a terme tots els treballs de rotllana tinc el reforç dins l’ aula (programem amb la
paral.lela de manera que el tinguem per fer aquestes feines concretes). Ella serà l’ encarregada
d’ anar preparant l’ aparell d’ enregistrament per poder visionar després, amb els infants, a la
sissena sessió, tot el que hem enregistrat. Durant aquesta sessió observem primer, després
pensem i recordem per a la fi poder posar en comú allò que volem dir. Totes les aportacions
són anotades per fer el seguiment de l’ activitat i poder després avaluar amb més
documentació.
Aquesta unitat té un gran impacte sobre els infants, doncs de manera engrescadora vivencien
conceptes i interaccionen alhora que en gaudeixen.
METODOLOGIA
Farem l’ activitat a l’ aula i amb el grup sencer. Emprarem també d’ altres i espais i estris pel
treball dels conceptes a interioritzar (amunt i avall per saber fer la “molla”). Disposarem de l’
educadora de reforç per poder fer la rotllana, per poder fer l’ enrregistrament amb el video i
per algunes de les diferents sessions (aquest aspecte el veiem necessàri pel bon
desenvolupament de l’ activitat).
A l’hora de desenvolupar qualsevol de les sessions tindrem el compte els possibles entrebancs
del dia a dia ( pipis que encara no es controlen, possibles conflictes entre infants...).
També serem prou flexibles per si es dona el cas, canviar l’ activitat per un altre moment on les
circunstàncies estiguin acord amb les necessitats. Altre aspecte a remarcar és estar sempre
alerta a la diversitat de l’ alumnat (podem tenir a l’ aula nens/es amb algun aspecte motriu a
ressenyar, en aquest cas sempre intentarem donar un cop de mà o estar més aprop de l’
infant).
CRITERIS D’AVALUACIÓ
A l’ hora d’ establir l’adequació dels objectius de la unitat didàctica sempre tinc molt en
compte les característiques de l’alumnat que portaran a terme totes les activitats previstes,
intento explicitar en cada moment el diferent grau de complexitat per a cada infant, el que s’
espera de cada un d’ ells, allò que es pot fer i allò que no es pot fer. Sempre abans de la sessió
es realitzen les previes necessàris al grup-classe, els aclariments adients i les orientacions
necessàries pel bon funcionament de l’ activitat L’ enregistrament és una molt bona eina que
ens ajudarà a l’ hora de fer l’ avaluació, també totes les anotacions diàries de l’ activitat,
entrebancs, aspectes inesperats, sortides divertides, hipòtesis i resolucions.
Tot allò que ens ajuda a fer millor les activitats proposades esdevé una bona eina d’ avaluació
pel treball diari a l’ aula i fonamenta la nostra tasca com a educadores obertes al canv,i a la
reflexió i al diàleg
CONCLUSIÓ
He triat el segon trimestre perquè els infants ja han passat l’ adaptació. Se que és una activitat
atrevida per aquests petits, però crec que donada la seva gran plasticitat i les seves ganes de
moure’s pot ser más fàcil que entenguin i interioritzin el moviment de la “molla” (anar amunt i
avall amb el cos com si fossin un “tentetieso”).
Totes les propostes són sempre clares i entenedores, engrescant als infants i treien de cada un
d’ ells aspectes enriquidors, diversos i amplis com podem viure dins la diversitat del món i dins
la nostra escola.
ANNEX
Enrregistrament de les sessions.
Materials d’ aula per interioritzar els conceptes treballats: amunt i avall (la “molla”) Música
diversa per acompanyar la rotllana.