——www.otsiera.com——

 

GRÀCIES! Paraules i cants d’agraïment

Dels pobles americans Tot va sorgir de la mare dels nostres cants, la mare de les llavors ens va fer néixer. És la mare de tots els noms, de totes les nacions. És la mare del tro, la mare dels rierols i dels grans rius. És la mare dels arbres, mare del món, mare dels homes originaris. Mare dels fruits de la terra, mare també dels germans petits i dels estrangers. Només ella és la mare del foc, del Sol i de la Via Làctia. Mare de la pluja que ens va deixar el seu record en els cants i les danses, és la nostra mare, la recordem sempre, a ella cantem. Quan els camps han estat sembrats, diuen els Kagaba: “Mare dels camps florits, ¿de qui som llavor, nosaltres? A qui pertanyem? Només pertanyem a la nostra mare”.

Des de Colòmbia (M. Eliade. Dioses, diosas y mitos de la creación. Megápolis)

Donem gràcies a la nostra mare, la terra, que ens sosté. Donem gràcies als rius i rierols que ens donen l’aigua. Donem gràcies a totes les plantes que ens donen remeis contra les nostres malalties. Donem gràcies al moresc i a les nostres germanes les faves i les carabasses que ens donen la vida. Donem gràcies als arbusts i als arbres que ens donen el seus fruits. Donem gràcies al vent que mou l’aire i atrapa les malalties. Donem gràcies a la lluna i a les estrelles que ens donen la seva claredat després de la posta del sol. Donem gràcies al nostre avi He-No per protegir-nos del mal i dels rèptils, i per haver-nos donat la seva pluja. Donem gràcies al sol que ha mirat a la terra amb mirada complaent. I donem gràcies al Gran Esperit, en qui s’encarna tota bondat i que guia totes les coses per al bé del seus fills.

Pregària dels indis iroquesos, de la regió dels Grans Llacs (Cantos pieles-rojas. J.J. de Olañeta, 1983)

——www.otsiera.com——

Cant dels joves navajos

He estat en els confins de la terra He estat en els confins de les aigües He estat en els confins del cel He estat en els confins de les muntanyes I no he trobat ningú que no fos amic meu.

(J. Bruchac. La saviesa de l’indi americà. J.J. de Olañeta)

Així parlà Seattle (cabdill Duwamish) a Franklin Pierce (president dels Estats Units): La humanitat no va crear el teixit de la vida, només n’és un dels seus fils. Ensenyeu als vostres fills allò que nosaltres hem ensenyat als nostres: que la Terra és la nostra mare.

Cada pam de terra és sagrat, cada bocí de sòl és important. Has pensat mai quantes coses han passat en cada vall, en cada turó, en cada planúria, en cada bosc? Quan passo a prop d’una roca penso : aquesta roca és important. És antiga, molt antiga ; quantes i quantes coses ha vist que jo no he vist, aquí, tota silenciosa, ha presenciat joia i dolor. I quan trepitjo els camins, vull que els meus peus notin les passes de tots els que hi han caminat abans que jo. Quan m’assec a prop d’un arbre, sé que molts s’hi han assegut abans que jo. I que alguns li han desitjat llarga i saludable vida a l’arbre ferm, sòlid i serè. M’agrada recolzar-me sobre el seu cos, el tronc rugós que el sosté, i sentir-lo ben a prop.

Va pronunciar el discurs l’any 1854. (a: Mis palabras son como las estrellas. J.J. de Olañeta, 2002)

——www.otsiera.com——

Des d’Àsia: Terra sobirana, Terra de grans alçades i d’àmplies valls, que sustentes les plantes de múltiples virtuts, que la Terra ens sigui propícia a nosaltres!

Terra sobre la qual ha sorgit l’amor, i els rius i les aigües, els aliments i les tribus humanes, sobre la que s’ha estès la vida que es mou i que respira, que la Terra ens doni de beure quan tinguem set! De la Terra sorgeix tot l’aliment, la Terra que sosté tota vida, que no ens falti el bestiar que necessitem!

L’àmplia i generosa Terra ens dóna prosperitat i ens recobrirà amb el seu mantell. Sobre la terra marró, negra i vermella, sobre la ferma terra multicolor protegida per Indra, jo m’assec sense destruir-la, ni matar-la ni ferir-la. Que la força nutritiva de la Terra ens faci prosperar, mentre ella també prospera. Ella és la mare, jo el seu fill.

La Terra que sosté pobles tan diversos, que viuen amb costums diferents segons els llocs que habiten i parlen llengües diferents, com una vaca que dóna llet a qui confia en ella, sorgeixin d’ella el benestar per els vivents.

Mare Terra, fes que m’estableixi amb saviesa i amabilitat en un bon lloc. Amb l’ajut del pare cel, tu, sàvia Terra, ajuda’m a trobar la sendera de la felicitat.

Himne de l’Índia, de la tradició hindú. (Atharva Veda, XII-1)

Tots els qui sou sota el cel! Considereu el Cel com el vostre pare, la Terra com la vostra mare, i tots els éssers vivents com els vostres germans i germanes. Llavors fruireu d’aquest país diví, lliures de l’odi i del dolor.

Japó. Oracle d’Atsuta -xintoisme, s.V a. C.-

——www.otsiera.com——

Noble Cel, energia sublim, Mare Terra, rica i fecunda, cels i terra, firmament i sòl, en acció i reacció constants, de vosaltres depenen les quatre estacions, el moviment regular del sol, la lluna i els estels. Yin i Yang, els cicles es renoven una i una altra vegada, sense aturar-se. Núvols, vents, llamps, trons, pluges i rosada que ens assegureu els aliments, des del meu tron imperial que la meva veu expressi la gratitud universal, que la meva veu no deixi mai d’agrair tants dons.

Xina, himne imperial. Tradició taoista (a: Hymnes à la Terre-Mère. Mercure de France, 2000)

Pujo a l’albada al cim de la muntanya contemplo el sol llevant Alço les mans i aparto els núvols, el meu esperit s’eleva amb els quatre vents escampant-se arreu, per cels i terra. La volta celeste és com un mar infinit la meva mirada abraça la immensitat. .

(Li Bo, poeta xinès, segle VIII)

——www.otsiera.com——

A la Bíblia:

Vull cantar les seves obres, la seva paraula ha fet totes les coses, com una espurna s’han de contemplar. Totes les coses són diferents una de l’altra i cada cosa consolida el bé de l’altra. Qui pot cansar-se de contemplar tanta meravella?

El firmament brillant, el sol tan admirable. La lluna, sempre al seu moment, signe dels temps i senyal etern, creix meravellosament en el seu canvi, llumener dels campaments en l’altura. La glòria dels astres fa la bellesa del cel, i no es cansen en les seves vetlles.

Mira l’arc iris i lloa a qui l’ha fet, és magnífic en la seva esplendor. Com envolta el cel amb un cercle de glòria!

Qui pot cansar-se de contemplar tantes meravelles?

(Eclesiàstic 42-43, fragments)

Càntic de las criatures:

Lloat siguis, Senyor meu, Tu i totes les teves criatures, en especial el Germà Sol, que fa brillar els dies i ens ofereix la llum. Bell, radiant i esplendorós, a Tu et significa, Altíssim Senyor.

Lloat siguis, Senyor meu, per la germana Lluna i les estrelles, que brillen clares als cels, precioses i belles. Lloat siguis, Senyor meu, per el germà Vent, i per l’aire que, en tot temps, ennuvolat o serè, sustenta les teves criatures.

Lloat siguis, Senyor meu, per la germana Aigua, que és tan necessària, humil i preciosa. Lloat siguis, Senyor meu, per el germà foc, amb el que il·lumines la nit, i és bell, alegre, robust i fort.

Lloat siguis, Senyor meu, per la nostra germana mare Terra, que ens sustenta i ens governa, que produeix tants fruits, tantes flors de tots colors, i tantes plantes.

Lloeu i beneïu al meu Senyor, no us canseu de donar-li gràcies!

Francesc d’Assis (1181-1226)

——www.otsiera.com——

L’Alcorà convida a observar i a agrair:

En sis dies va crear el cel i la terra i després es va asseure al tron. (7, 52)

Va alçar la volta dels cels i li va donar forma harmoniosa. Va enfosquir la nit i va fer sorgir el matí. Va estendre la terra, en va fer sorgir aigua i pastures, i establí les muntanyes. Va proporcionar la vida, a vosaltres i als vostres animals. (79, 28-33) Glòria a Aquell que va crear totes les espècies de la terra, i als éssers humans, i altres espècies que no coneixeu. Un signe és la terra morta, li vam donar vida i vàrem fer que d’ella brollessin llavors de les que menjar. En ella hem posat jardins de palmeres i vinyes, hem fet brollar aigua de les fonts. Perquè poguessin menjar dels seus fruits i del treball de les seves mans. És que no saben agrair? És que no veuen que hem creat per a ells, com a part del que nostres mans han fet, els animals dels ramats? En ells munten i d'ells mengen. En ells tenen utilitats i beguda. És que no saben agrair?

(36, 33-36; 36, 71-73)

——www.otsiera.com——

La sorprenent realitat de les coses és el meu descobriment de cada dia. Cada cosa és el que és, i és difícil explicar-li a algú com me n’alegro.

Cada un dels meus poemes diu això, i tots són diferents, perquè cada cosa que hi ha és una manera de dir-ho.

(Fernando Pessoa, poeta portuguès, s. XX)

Quan veig obrir-se una flor, o escolto una música bella, em sento ple de reconeixement i, aleshores, dono gràcies a la vida, de tot cor!

(Hubert Reeves, astrofísic del Canadà)

Cants del Gabon

El meu cor està molt feliç Aquí sota els arbres del bosc El meu cor s’enlaira tot cantant, Oh, bosc, el nostre habitatge, la nostra mare. M’agradaria cantar com els ocells i bé que ho provo de fer!

***

Recorda, recorda sempre : ets fill del dia, lluminós i clar, fill de la terra, vermella i generosa, de la terra de la que germinen fruits bons i saborosos. Fills som del dia, lluminós i clar, fills de la terra, vermella i generosa.

(a: C.M.Bowra. Chant et poésie en Afrique. Payot, 1966)

——www.otsiera.com——