2 |

ADRECES D’INTERÈS

EDITAASPASC/Ramon Nadal, 4Palma de Mallorca

DIPÒSIT LEGALDL PM 999-2013ISSN 2340-891X

CONSELL EDITORIAL IREDACCIÓJaime FerrerMª Magdalena VanrellMª Agnès MeliàCarme ZoiloMateu BoschJoana Mª PonsCati BalaguerMª Carmen González

COL·LABORA EQUIP TÈCNICASPASMaria Antònia RoigMaría Isabel SampolMarta BonetMaría CerroSandra BordaIrene Martínez

DISSENY, MAQUETACIÓ IIMPRESSIÓGráficas LOYSE

FES-TE SOCIC/Ramon Nadal, 4Palma. (Illes Balears)Telf 971 45 81 50aspas@aspasmallorca.com

VISITA ELS NOSTRES BLOGS:

www.aspasleehablacomunica.com

www.aspasformayemplea.com

CONSELLERIA D´EDUCACIÓI UNIVERSITAT

Oficina d’Escolarització de Palma

C/Ter, 16, planta baixa

Edifici Alexandre Rosselló i Pastors

07009 Palma (Polígon Son Fuster)

Telf. 971.787.353

Oficina d’Escolarització d’Inca�Centre BIT. C.

Selleters, 25. Polígon Ca’n Matzarí �07300

Inca�Tel.: 971 87 07 42

Oficina d’Escolarització de Manacor

Passeig Antoni Maura, 87

�07500 Manacor�Tel.: 971 55 44 99

CENTRE BASECentre de Valoració i

Reconeixement de la Discapacitat

www.dgad.caib.es

C/Joan Crespí, 11 Palma Tf. 971 178 991

Av. del Raiguer, 95 Inca Tf. 971 177 899

C/Pou Fondo, 17 Manacor Tf. 971 846 187

IMASInstitut Mallorquí d´Afers Socials

Ajudes per a persones amb discapacitat

www.imasmallorca.net

C/General Riera, 67 Palma T. 971763325

C/ Del Cuartel s/n Inca

Tf. 971 880 216

C/ Del Bon Jesús 1 i 2

Tf. 971 84 49 01 - 871986142

SOIBTreball i formació

www.soib.caib.es

Camí Vell de Bunyola, 43, 1º

Edifici Rotonda Asima, despatx 21

Polígon de Son Castelló

Tf. 971 177 248

FIAPASConfederación Española de

Familias de Personas Sordas

www.fiapas.es

Pantoja nº 5, local. 28002 Madrid.

Tf.: 91 576 51 49

fiapas@fiapas.es

SVAPServei de Valoració i Atenció Primerenca

www.dgad.caib.es

C/Joan Maragall nº17, Palma (Illes Balears)

Tf.: 971 17 66 85

AUDIÒFON BALEARCentre auditiu

www.audiofonbalear.es

C/ Rei Sanç, nº 9, Palma

Tf.: 971 71 85 39

palma@audiofonbalear.es

C/ Font de l’Eau, nº 44, Maó

Tf.: 971 36 31 85

menorca@audiofonbalear.es

GAESCentre Auditiu

www.gaes.es

Av. Comte de Sallent, 15. Palma

Tf. 971 495 275

info@gaes.es

ADVANCED BIONICSwww.advancedbionics.com

Advanced Bionics Spain S.L.

Av. de la Industria 13-15 03690,

San Vicente del Raspeig. Alicante

Tf. 965 200 210

Info.spain@advancedbionics.com

MEDELwww.medel.com/es/

Centro Empresarial Euronova,

Ronda de Poniente num.2, 2ºA

Tres Cantos, E-28760 Madrid

Tf. 91 8041527

office@es.medel.com

ENS POTS SEGUIR A:

www.aspasmallorca.com

@ASPASMallorca

www.facebook.com/ASPASMallorca

| 3

EDITORIAL SUMARI

Mabel de RojasSecretària del Patronat de Fundació ASPAS

SumariNOTÍCIES BREUS 4ASPAS renova el certificat de qualitat Col·laboració Pla d'Igualtat Ajuntament d'Inca Junts Sonam Millor

ENTORN ASSOCIATIU 7Taller escriptura Aspas Palma-Aspas Manacor Tots al cinema amb la Caixa

ACCESSIBILITAT 8Aspas Cafè millora les seves condicions acústiques

ACTIVITATS ASPAS 12Curs de comunicació i atenció de l'Auxiliar Tècnic Educatiu a l'alumnat ambdiscapacitat auditiva Activitats a Eivissa i Menorca

PROTAGONISTES 14María Cortés Daniel Ortega Irene Torres Aina i Sergio

ARTICLES I ENTREVISTES 18CAEB i ASPAS subscriuen l'Acord d’Inserció laboral per a persones ambdiscapacitat auditivaEntrevista a na Silvia Ávila, mare de Marcos Importància de la utilització de la cabina audiomètrica

ASPAS Cafè 19Palma: Seu PrincipalC/ Ramón Nadal, 4

07010 Palma de MallorcaTel. 971 458 150Fax: 971 280 786

Inca:C/ Doctor Fleming, 37

07300 Inca

Manacor:Ronda del Port, 6407500 Manacor

Missió:

Defensar, reivindicar i

garantir els drets i

interessos de les persones

amb discapacitat auditiva i

de les seves famílies.

Aquesta publicació va néixer de lanecessitat que teníem aFundació ASPAS de donar aconèixer el nostre treball icomunicar-nos d'una forma més

activa amb les famílies i les persones queatenem des dels nostres serveis. Aquestmes de juliol s'editarà el número 26,sempre amb l'esperança que sigui útil perals lectors i que al mateix temps sigui uninstrument de divulgació i sensibilització.

La formació en la discapacitat auditiva éscomplexa, perquè descobrim amb elsanys que el que explícitament no se'ls haexplicat “no existeix”; és a dir, que el nos-tre treball formatiu no acaba mai, perquècada etapa vital de la persona té unes ne-cessitats específiques. Per tant, aquestarevista també pretén esmenar aquestesllacunes.

Els diversos sectors que col·laboren deforma activa en el nostre desenvolupa-ment, també poden observar a través dela revista, la trajectòria de la Fundació,sempre en funció de les necessitats de ladiscapacitat auditiva i tractant de millorarcontínuament.

4 |

NOTÍCIES BREUS

Compromesos amb la millora contínua,amb la satisfacció de les persones i famíliesque atenem i amb el compliment dels re-quisits legals, AENOR (Associació Espanyolade Normalització i Certificació) va renovar elcertificat de qualitat a la nostra Fundaciósegons la norma UNE-EN ISO 9001:2015.

Durant tres dies intensos, un auditor d’AE-NOR va realitzar l'auditoria del sistema degestió de la qualitat als tres centres ASPASsituats a Palma, Inca i Manacor en la qualvan ser avaluats els diferents serveis quepresta l'entitat.

Una de les accions impulsades en el siste-ma de gestió de qualitat és l'establiment delPla Operatiu 2018-2020 en el qual es defi-neixen els objectius que es planteja Funda-ció ASPAS per aquests tres propers anys.

ASPAS renova el certificat de qualitatPLA OPERATIU 2018-2020Objectius Estratègics• Participar activament en el sector de la discapacitat i en la societat• Millorar la visibilitat de la Fundació ASPAS en relació a la seva missió com aentitat en la defensa i reivindicació dels drets de les persones amb discapacitatauditiva i les seves famílies

• Mantenir i consolidar la sostenibilitat econòmica de l'entitat• Millorar les infraestructures i equipaments per a la prestació de serveis• Ampliar i consolidar els serveis/programes a tota la comunitat autònoma (IllesBalears)

• Optimitzar el desenvolupament de l'organització:gestió, serveis, activitats i persones

• Impulsar el coneixement, avaluació i recerca de ladiscapacitat auditiva

Col·laboració en el Pla d’Igualtat del’Ajuntament d’IncaEl passat dia 31 de maig de 2018,Fundació ASPAS va participar en unataula de treball organitzada per l’Ajun-tament d’Inca i l’Espai Dona Inca percol·laborar en el diagnòstic del seu Plad'Igualtat que es troba en fase d'ela-boració. Allí vam poder debatre i ana-litzar els possibles aspectes sexistesexistents en la cultura, oci, esport, fes-tes, urbanisme, etc., del municipi.

Els plans d'igualtat de les empresessón un conjunt ordenat de mesuresadoptades després de realitzar undiagnòstic de situació, tendents a aconse-guir la igualtat de tracte i d'oportunitatsentre dones i homes i a eliminar la discri-minació per raó de sexe.

Aquesta col·laboració amb l’Ajuntamentd’Inca respon a un dels objectius del nos-tre Pla d'Igualtat, que és el de participar a

taules de treball, adhesió a pactes oa altres comissions que treballin perla igualtat entre homes i dones endiferents municipis de les illes o or-ganismes públics competents.

Declarem el nostre compromís ambla implementació i desenvolupa-ment de polítiques que integren laigualtat d'oportunitats entre dones ihomes com un principi estratègic dela nostra política corporativa i de re-cursos humans, així com en l'impulsi foment de mesures d'acord amb la

definició d'aquest principi que estableixla Llei orgànica 3/2007 de 22 de març,per a la igualtat efectiva entre homes idones.

NOTÍCIES BREUS

Junts sonam millorEl passat mes de maig va tenir lloc el pri-mer concert inclusiu, organitzat per l’Es-cola Municipal de Música de Palma, en elqual van participar més de 90 músics.

El concert, celebrat al Conservatori deMúsica i Dansa de Palma, va ser el tanca-ment de 9 mesos d'assajos en els qualss'han vist implicats alumnes, professors,famílies i professionals de diferents enti-tats com Fundació ONCE, Asociación deAsperger, MaterMisericordiae i FundacióASPAS.

El concert va demostrar que tots podemgaudir amb la música i que els límits i lesbarreres els posem nosaltres mateixos.

“Junts Sonam Millor” espera repetir-seel curs 2018-19 i portar la música a totsels menors que desitgin créixer amb ella.

“Ha estat una experiència divertida perquè el meu somni era tocar el piano davantel públic al Conservatori. Al final ho he aconseguit. Estava súper nerviós per sortir al 'escenari perquè hi havia molta gent. Ha estat un dia inoblidable per a mi i elsmeus companys. Moltes gràcies per tot.”Ismael Lozano, alumne d'ASPAS a“JuntsSonam Millor”

| 7

ENTORN ASSOCIATIU

Taller escriptura ASPAS Palma - ASPAS manacorDurant el curs 2017-2018, un grup denens i nenes dels centres d'ASPAS Ma-nacor i ASPAS Palma han participat enun taller d'escriptura. L'objectiu d'a-quest taller ha estat potenciar l'expres-sió escrita i afavorir que els nens i ne-nes dels diferents centres tinguessin uncontacte per poder establir una bona re-lació entre ells.

Mensualment, les nenes i els nens de ca-da centre, amb l'ajuda dels i les tècnics,escrivien cartes que després s’enviavena l'altre centre. La primera de les cartesque es van rebre va ser una descripció /presentació de cadascun d'ells acom-panyada d'una fotografia. En una altraocasió, els nens i nenes del centre deManacor es van inventar una història quedesprés van acabar els companys i com-panyes de Palma.

El dimecres 6 de juny, tots les i els escrip-tors es van reunir al centre d’ASPAS Ma-nacor per conèixer-se personalment ipassar una tarda junts. Durant el trans-curs d'aquesta, van poder gaudir de la

complicitat que s'havia creat entre ells ide molts moments divertits. L'experiènciava ser innovadora, enginyosa, divertida imolt enriquidora per a tothom.

Tots al cinema amb la Caixa

L'Obra Social "la Caixa", en el marc del programa Proinfància ha facilitat entradesper al cinema perquè els joves d’ASPAS puguin gaudir de les últimes cartelleres.El passat 14 de juny, els nins i les nines i joves així com els i les tècnics dels centresd’ASPAS Inca i Palma van poder gaudir de l'estrena de la pel·lícula Sherlock Gnoms ala Sala Augusta de Palma.Els nins i les nines del centre d’ASPAS Manacor van tornar a gaudir de l'última pel·lí-cula de Jurassic Park al Multicine Manacor el passat dimecres 20 de juny.Tots van ser convidats a refrescos i crispetes gràcies al programa Proinfància de laCaixa.

| 9

ACCESSIBILITAT

A ASPAS CAFÈ s'han col·locat pilotes detennis a totes les cadires del restaurant.El perquè de la seva instal·lació es deu alfet que els materials comuns amb elsquals estan fabricades les cadires (plàs-tic, metall o altres elements sintètics) pro-voquen renou amb el moviment.

Aquest renou, que per a la majoria degent no passa de ser alguna cosa moles-ta, pot convertir-se en limitant per a lespersones amb pèrdua auditiva. No obs-tant això, gràcies al feltre amb el qual lespilotes estan recobertes, el renou am-biental es redueix considerablement.

Veure pilotes a ASPAS CAFÈ pot resultarsorprenent pels qui no coneixen la sevafunció. Per això, és fonamental realitzarun treball de sensibilització amb tota lapoblació perquè s'entengui el gran bene-fici que suposa per al nostre personal lareducció del renou.

L'ús de pilotes de tennis ens permet mi-llorar les condicions acústiques de l'espaii alhora reduir la fatiga auditiva que pro-dueix l'acumulació de renou. Les nostres

oïdes permeten diferenciar la veu en unambient sorollós; no obstant això, lespersones amb discapacitat auditiva tenenmés dificultats per fer-ho. Amb la col·lo-cació de pilotes es pretén millorar la com-prensió de la parla i, a més, afavorir queels treballadors amb hipoacúsia puguinatendre als clients sense distorsions pro-vocades per l'acumulació de renou.

ASPAS CAFÈ no és l'únic espaien el qual s'han col·locataquestes pilotes, sinó quecomptam amb elles a totes lesinstal·lacions de Fundació AS-PAS. Les podreu veure col·lo-cades a la recepció dels nos-tres centres, als despatxos ones realitza l'atenció directa ales persones i també a les au-les de formació.

Aquesta iniciativa ha estat dutaa terme també en molts delscentres educatius per així afa-vorir el silenci. És el professo-rat i l’alumnat els que ens ex-pliquen els beneficis que han

obtingut des de la seva col·locació i, fins itot, el benefici que els ha aportat a tots.

Fundació ASPAS vol agrair a l'AcadèmiaRafa Nadal la donació d'aquest grannombre de pilotes, així com a totes aque-lles persones que les han aportat de ma-nera desinteressada per poder dur a ter-me aquesta iniciativa.

ASPAS CAFÈ millora les seves condicions acústiques

10 |

ACTIVITATS ASPAS

Curs de comunicació i atenció del’auxiliar tècnic educatiu a l’alumnatamb discapacitat auditivaEls Auxiliars Tècnics Educatius són els iles professionals que es dediquen a lacura i atenció de l’alumnat amb necessi-tats educatives especials (NEE) per oferirsuport als tutors o als especialistes delscentres educatius. Entre les seves fun-cions hi ha les d'assistir i formar a l’a-lumnat amb NEE que ho necessitin enles activitats de la vida diària que no pu-guin fer per si mateixos (desplaçament,higiene personal, alimentació, així comaltres necessitats assistencials o educa-tives) amb l'objectiu de millorar els hà-bits d'autonomia personal. Aquests pro-fessionals es veuen en la necessitat d'a-tendre als centres educatius a alumnatamb necessitats educatives especials(NEE) que presenten dificultats per rea-litzar les activitats de la vida diària ambautonomia i que, a més, presenten dis-capacitat auditiva.

El passat mes de maig ASPAS, conjunta-ment amb STEI, van organitzar el primercurs de comunicació i atenció de l'Auxi-liar Tècnic Educatiu (ATE) a l'alumnat amb

discapacitat auditiva. El curs tenia com aobjectiu que els ATE rebessin informaciósobre què és la discapacitat auditiva, aixícom pautes i consells pràctics per millo-rar l'adaptació i la inclusió de l’alumnatamb discapacitat auditiva a l'aula, aixícom desenvolupar nocions bàsiques encomunicació augmentativa.

Per a Fundació ASPAS, és un objectiu prio-ritari la sensibilització i la difusió de la dis-

capacitat auditiva a tots els àmbits de lasocietat i, especialment, a l'àmbit educatiu,per fer visibles les necessitats i demandesde l'alumnat amb discapacitat auditiva atots els professionals de l'educació.

Agraïm la motivació i les ganes d'apren-dre de tots els i les participants, i estemsegurs que la formació és garantia d'unamillor atenció a l'alumnat amb discapaci-tat auditiva des dels centres educatius.

| 11

ACTIVITATS ASPAS

Activitats a Eivissa i menorcaEn el marc del Servei d'Atenció a Famíliesque Fundació ASPAS ha posat en funcio-nament durant el 2018 a les illes de Me-norca, Eivissa i Formentera, s'han realit-zat dos nous tallers dirigits a famílies enels que s'exposaven les ajudes disponi-bles per a les persones amb discapacitat iles seves famílies a cada territori, aixícom la ubicació del recurs que les conce-deix.

El taller de Menorca es va realitzar el dia3 de maig al Centre de Convencions desMercadal i es va comptar amb la partici-pació de tres famílies, totes elles atesesper l'entitat.

El taller d'Eivissa es va realitzar el dia 17de maig en el CEP de la ciutat, i hi van par-ticipar nou famílies de l’illa i una de For-mentera. A aquesta trobada van assistir fa-mílies ja ateses per ASPAS així com famí-lies de recent diagnòstic que no coneixienl'entitat i que es trobaven una mica perdu-des respecte a la discapacitat, als passos aseguir per a la tramitació del certificat, i lasol·licitud de suports tant al centre escolarcom pel que fa a les ajudes.

Tant a un taller com a l’altre, les famílieses van mostrar molt satisfetes amb la ini-ciativa, i la informació facilitada els va re-sultar molt útil. En tots dos casos es vafacilitar als assistents un tríptic amb elscontinguts explicats en els tallers.

D'altra banda, els tècnics d'ASPAS aprofi-tem els viatges per a conèixer de primeramà els diferents recursos existents a lesdues illes mitjançant reunions i visites acadascuna de les oficines d'interès. Aixídoncs, a Menorca vam visitar alguns cen-tres audioprotèsics, l'Hospital Mateu Orfi-la, la delegació territorial de la Conselleriade Serveis Socials, la delegació territorialde la Conselleria d’Educació, i la Fundacióde Menorca. En el cas d'Eivissa, visitàrem

l'Hospital Ca’n Misses, la delegació terri-torial de la Conselleria de Serveis Socials,la delegació territorial de la Conselleriad’Educació, l'entitat APNEEF i el ConsellInsular d’Eivissa.

Durant aquest curs i gràcies al Serveid'Atenció a Famílies, hem pogut atendre a

famílies de nens i nenes amb discapacitatauditiva a les illes de Menorca, Eivissa iFormentera, i donar resposta a algunesde les seves necessitats així com resoldredubtes que hagin pogut tenir. Per això,creiem imprescindible seguir treballantper a donar una major cobertura a aques-tes famílies.

Taller realitzat a Eivissa.

Taller realitzat a Menorca.

12 |

PROTAGONISTES

Daniel Ortega El Programa Caixa Proinfància de l 'Obra Social "la Caixa"va complir 10 anys. Amb motiu d'aquest aniversari, l'ObraSocial la Caixa va voler premiar l'èxit escolar de Daniel Or-tega, que actualment està finalitzant Magisteri d'EducacióPrimària a la Universitat dels Illes Balears. En Dani ha co-mentat que "Va ser una cosa inesperada, no és que uns'acostumi a guanyar coses. Quan em van donar la notifi-cació que havia aconseguit el premi a la superació, la ve-ritat és que em va agafar molt de sorpresa en una etapadifícil. La preparació del propi esdeveniment i tot el procésva ser un món nou i la veritat és que vaig gaudir bastantde la gala. Veure a aquestes famílies i altres personesamb dificultats et fa veure que no estàs sol en aquest ca-mí i també t'ajuda a comprendre que si ells poden donarel millor de si mateixos per seguir el camí tu també pots iho has de fer! "

maría CortésNa María Cortés està atesa pel Servei Laboral d’ASPAS. Fa unmes i mig va començar a treballar a Emaya de peó especialista ala zona de Cala Major. Aquí ha coincidit amb n’Ana Corvi Gilberte,la seva companya actual de treball, que ha volgut manifestar elquè ha significat per a ella la inserció de na María a la zona ontreballa.

"Uns dies abans de comunicar-me que havia de començar a tre-ballar amb mi una persona sorda i que jo seria la responsable deensenyar-li, vaig estar una mica preocupada per com li podria ex-plicar totes les coses que havíem de fer, ja que jo mai no haviatingut cap experiència amb una persona amb aquestes caracte-rístiques. No obstant això, va ser tot més fàcil del que m'espera-va, ja que na María és una persona súper expressiva, a més deser una treballadora que de seguida va agafar el meu ritme.

Na María ha après de mi com realitzar aquest treball, però jo heaprès d'ella moltes altres coses que mai m'havia plantejat, comara comunicar-me amb ella en llengua de signes, aprenent cadadia una paraula nova.

No crec que sigui cap inconvenient ser sord per a aquest treballni per cap altre, ja que na María és igual de vàlida o més que al-tres persones amb els cinc sentits. Les seves ganes d'aprendre iel seu esforç l'han convertit en molt poc temps en una treballado-ra més. Tant de bo la deixessin amb mi per sempre!, ja que és, amés d'una bona companya, una bella persona amb la qual he co-mençat a forjar una amistat."

Na María Cortés i n’Ana Maria Corvi, al seu lloc de treball.

En aquesta secció de PROTAGONISTES, volem destacar vivències, reptes inecessitats de les persones i famílies que formen ASPAS

PROTAGONISTES

| 13

Aina i SergioN’Aina és mestra d'educació infantil i ha estat professora de dos nensamb pèrdua auditiva. Aquest curs ha estat la tutora d’en Sergio,alumne de 4 anys amb una pèrdua bilateral severa.

“Vaig caure en l'error de pensar que un alumne amb discapacitat au-ditiva tindria una sèrie de ‘dificultats de manual’, unes característi-ques estudiades a les quals m'havia d'adaptar, preparar-me i comen-çar a treballar per avançar junts. Després d'uns anys puc dir que pera mi ha cobrat més sentit encara la frase ‘tots som diferents’. Tots te-nim les nostres qualitats i defectes, riem i ens enfadem per cosesmolt diferents, tenim dies brillants i altres en que dormir ens semblala millor opció ... i ells també! No tots porten el mateix ritme, no evo-lucionen igual, no es comuniquen igual, ni juguen ni es relacionenigual. Cada un m'ha ensenyat coses diferents i especials: a mirar alsulls, a observar, a comunicar amb un somriure o un petit gest ... I elque més m'ha agradat és veure com creixen des d'infantil amb unsamics que els acullen i els comprenen perquè saben que tots som di-ferents.”

Irene TorresEl passat mes de maig va tenir lloc la jornada "Dones i diversitatfuncional".

La trobada es va dur a terme a l'edifici Caixa Fòrum, del centre dePalma, i va acollir a diferents dones o entitats perquè expliques-sin la seva experiència en el tema. Van ser unes jornades molt in-teressants, en les quals vam poder conèixer algunes experiènciesde diverses dones; dones amb diversitat funcional, actives en la

societat, que van poder expressar les seves in-quietuds, ensenyar la seva realitat i presentarles seves demandes.

Des d’ASPAS Palma es va presentar una de lesnostres usuàries, na Irene Torres, de 17 anys,com a figura destacada dins el món de l'esport,la desigualtat de gènere i la diversitat funcional,ja que la nostra usuària porta tota la seva vidapracticant futbol, un esport que l'apassiona.

Es va projectar un vídeo sobre tota la seva trajec-tòria futbolística, amb una entrevista a ella i la se-va mare, en la qual van comentar la seva expe-riència durant tots aquests anys en què na Irene i

la seva família s'han dedicat al món del futbol, presentant-nos lesseves vivències. Per concloure la presentació na Irene va afegir:

"Qui va dir que el futbol no és per a noies? Qui va dir que el futbolnomés es refereix a nois? Jo, na Irene Torres, jugadora de futbolfemení, dic que tot l'esport està fet per a nois i noies, que per serd'un altre sexe no vol dir que no puguis fer aquell esport que tantt'agrada i t’il·lusiona. Al segle XXI, m'agradaria que es parlés detotes aquelles noies de qualsevol esport que han estat campionesi es van deixar i segueixen deixant-se la pell pel seu somni i elseu esport favorit ".

N’Aina i en Sergio Aguiló, a l’aula.

14 |

ARTICLES I ENTREVISTES

CAEB i ASPAS subscriuen l'Acord d'InsercióLaboral per a persones amb discapacitatauditivaCarmen Planas destaca que “amb 'CAEB FACILITA' volem donar suport a laintegració social de les persones que tenen dificultat per accedir a l'ocupació"La presidenta de la Confederació d'As-sociacions Empresarials de Balears(CAEB), Carmen Planas, i el presidentde Fundació ASPAS, Cayetano MartíMora, han subscrit l'Acord d'InsercióLaboral per a les persones amb disca-pacitat auditiva dins el 'Programa CAEBFACILITA' perquè "volem ajudar a la in-tegració social de les persones que te-nen dificultat per accedir a l'ocupació iestimular entre les empreses de Bale-ars valors en l'àmbit de la Responsabili-

tat Social Empresarial", ha destacatCarmen Planas.

Planas ha assenyalat que " 'CAEB FACI-LITA' és una iniciativa de CAEB, en elmarc de la Responsabilitat Social Em-presarial, l'objectiu de la qual és crearsinèrgies i configurar un espai de troba-da entre les entitats socials i les empre-ses de Balears per afavorir l'accés al'ocupació a les persones desfavorideso en risc d'exclusió social, perquè el va-

lor fonamental que tenen les empresessón les persones ".

En Cayetano Martí Mora ha explicat que"entre les prestacions que oferim desde Fundació ASPAS hi ha el Servei d'O-rientació i Inserció Sociolaboral, quedesenvolupa processos d'inserció per al'ocupació per a persones amb discapa-citat auditiva".

El president d’ASPAS ha afegit que

Carmen Planas i Cayetano Martí signen l'acord.

| 15

ARTICLES I ENTREVISTES

Fes-te SociFes-te Soci

"aquests processos són d'ajuda indivi-dual, personalitzada i integral, en elsquals la persona, mitjançant l'acompan-yament professional de tècnics d’ASPAS,construeix un projecte professional queintegra les necessitats personals i les exi-gències socials, amb l' objectiu final d'in-corporar-se i mantenir-se al mercat detreball de manera regular".

El programa 'CAEB Facilita' està dirigita diferents col·lectius entre els quals fi-guren, a més dels que representen apersones amb discapacitat física,intel·lectual o per raons de salut men-

tal, els majors de 45 anys, aturats dellarga durada, joves en risc d'exclusiósocial, persones amb addiccions, per-sones dependents, víctimes d'acci-dents, malalts i les seves famílies, per-sones amb dificultats específiques d'a-prenentatge, víctimes de violència degènere i tots aquells col·lectius i perso-nes amb dificultats socials per a la sevaintegració en el mercat laboral.

Xarxa d'Empreses Compromeses,Empreses amb Valors

La presidenta de CAEB ha agraït la sevaadhesió a ASPAS així com a totes lesentitats socials que ja s'han sumat a'CAEB FACILITA', convidant a unir-se a

totes aquelles que ho desitgin, i hamostrat la seva satisfacció per la bonaacollida que està tenint el programa en-tre les organitzacions empresarials i lesempreses, que ja han començat a mos-trar la seva implicació per oferir ocupa-ció a aquestes persones.

Per això, ha afegit Planas "hem creat la'Xarxa d'Empreses Compromeses, Em-preses amb Valors', que estarà confor-mada per totes aquelles empreses i or-ganitzacions que demostrin creure enles persones i que treballin per un móncada vegada millor i més just, perquèles empreses som persones".

"Esperem amb aquesta Xarxa contagiard'aquest esperit social a moltes mésempreses, perquè creiem que, indepen-dentment de la grandària, activitat i re-cursos, tots podem posar el nostre gra-net de sorra" ha afegit la presidenta deCAEB, que ha finalitzat afirmant que"tenim a les nostres mans fer d'aquestun món més humà i millorar, entre tots,la nostra societat".

Carmen Planas: "Tenim ales nostres mans ferd'aquest un món més justi més humà i millorar,entre tots, la nostrasocietat"

16 |

ARTICLES I ENTREVISTES

Entrevista a Silvia Ávila, mare de marcosEn Marcos és fill i nét de persones amb discapacitat auditiva. Ell va ser diagnosticat en néixer iporta audiòfons des dels 8 mesos. Ella ens explica la seva experiència.

Silvia, els teus pares són sords. Quanet van diagnosticar a tu la sordesa?Als 3 anys es van adonar que no responiaa les trucades i després d'una otitis vandescobrir que havia perdut audició. Avuidia després dels estudis de genètica queem van realitzar hem sabut que vaig he-retar la pèrdua auditiva del meu pare i vaempitjorar després de l'otitis.

Com es va viure a casa l'arribada delteu diagnòstic?Tot i que els meus pares són sords i queexistia la possibilitat d'heretar-ho, va seruna sorpresa perquè aparentment sentia ino esperaven que als 3 anys em diagnos-tiquessin la pèrdua. Abans no existia ladetecció precoç com avui dia.

Com era la relació amb la teva famí-lia més propera? Afortunadament som una pinya, tots esvan bolcar i de seguida van començar abuscar les solucions necessàries.

Com va ser la teva etapa escolar? Els meus pares sempre van tenir clar queassistiria a un col·legi ordinari i tot i queen aquella època no hi havia profes-sors especialitzats en aquests casos,sempre han intentat ajudar-me en totel que estava a les seves mans. Tincmolt bon record de la meva etapa es-colar, mai em vaig sentir menys queningú i em feien la vida més fàcil.

Vas rebre suport o ajuda des d'al-guna associació? Sí, vaig estar assistint a una logopedad’Aspas, no recordo gairebé res d'a-quella etapa perquè era molt petita.

Quan et planteges ser mare, apa-

reixen algunes pors?La veritat que sí que les vaig tenir. Sabiaque existia la possibilitat de transmetre-ho a meu fill, però sempre he pensat quede totes les malalties que existeixen, pera mi aquesta era la millor.

Am b l 'a rr ibada d’en M ar cos, comvas rebre el seu diagnòstic?Doncs la veritat, tot i saber que tenia un

50% de probabilitat de transmetre-li-ho,vaig seguir endavant amb l'embaràs moltdecidida. Quan vaig rebre la notícia nom'ho vaig prendre massa bé ... suposoque les hormones em van trair i vaig estaruns dies bastant malament assimilant lanotícia. Però afortunadament va passaraviat i vaig començar a agafar embranzi-da per no perdre temps.

Què creus que hi ha d'igual o dife-rent entre en Marcos i tu?La diferència entre el meu fill i jo sónels avenços que hi ha avui dia: jo vaigperdre 3 anys i els més importants, elmeu fill porta guanyat aquest temps enel qual ja porta els seus audiòfons, as-sisteix a les sessions de logopèdia i es-tem estimulant-lo constantment. Elque tenim en comú són les ganes dedescobrir el món, tant ell com jo sommolt observadors i atents. Això per a miés una gran virtut davant aquest pro-blema perquè crec que ens ajuda a noperdre'ns res del que veiem i sentim.

| 17

ARTICLES I ENTREVISTES

Segons la teva experiència, quinescoses t'agradarien per en Marcos iquines no?Penso que si jo he arribat fins on sóc i co-rrien altres temps en què no hi havia tan-tes ajudes, estic convençuda que el meufill arribarà fins i tot més lluny que jo. No

vull pensar en el que no m'agra-daria per a ell perquè aquestesparaules no existeixen en la nos-tra vida ...

NO HI HA RES IMPOSSIBLEPER A NOSALTRES!

Na María Cerro,logopeda d’ASPAS,explica la intervenció amb en MarcosQuan va començar en Marcos a acu-dir al Servei d'Atenció Pr imerencad’ASPAS?En Marcos acudeix al servei de Desenvo-lupament Infantil i Atenció Primerencad’ASPAS des dels 7 mesos d'edat. Realit-zem sessions setmanals de logopèdiatant a casa com a ASPAS amb la família. Amés es realitzen coordinacions amb l’au-dioprotesista i l'otorrinolaringòleg peraconseguir una correcta adaptació de lesseves pròtesis.

Quin tipus de treball realitzes en lasessió de logopèdia? Creus que ésimportant la participació de la famí-lia en les sessions?Els principals objectius de les sessionsd'atenció primerenca són estimular lesproduccions orals, el llenguatge i l'audi-ció. És molt important que la família tinguiun paper actiu en tota la intervenció, peraixò realitzem sessions a domicili i a AS-PAS, sempre amb la seva presència. Elseu paper és molt important en tot aquestprocés, ja que és amb qui més tempspassen els nens. El fet que estiguin en lessessions permet donar poder a les famí-lies i que puguin continuar estimulant entots els contextos naturals del nen i nonomés el temps que dura una sessió.

La mare d’en Marcos té discapacitat au-ditiva. En les sessions m'ha cridat l'a-tenció la "sensibilitat" de la mare. Al sersorda, he notat que té una major per-

cepció visual i sensorial i això afavoreixel treball amb en Marcos, ja que la ma-re està molt més atenta a qualsevol re-acció del seu fill.

18 |

ARTICLES I ENTREVISTES

Importància de la utilització de la cabinaaudiomètricaL'adaptació a les pròtesis auditives, tant im-plants com audiòfons, requereix d'un treballprecís perquè s'adaptin de la millor maneraa les necessitats auditives de cada personai així aconseguir una major comprensió delssons de la parla. El o la audioprotesista oprogramador/a realitza inicialment un ajustdel guany, que es pot veure modificat en re-visions posteriors en funció dels resultatsobtinguts i sobretot de l'experiència de lapersona usuària amb els mateixos. En ge-neral, els ajustos no es realitzen en una solavisita a l'audioprotesista, sinó que es farande manera gradual fins a aconseguir la ma-jor rendibilitat de la pròtesi sense provocardistorsió o molèsties en l'audició.

Un dels avantatges de poder disposard'una cabina audiomètrica a FundacióAspas és la del seguiment que podem ferdel rendiment que obtenen de les pròtesisles persones que atenem, tant a través deles audiometries a camp obert o les logo-audimetries, amb les quals no només ob-servem el guany que obtenen dels audiò-fons o implants, sinó també la discrimina-ció de la paraula parlada, així com tambéde l'evolució en les successives progra-macions, el rendiment amb els diferentsprogrames de què disposi la pròtesi audi-tiva o la millor discriminació del llenguat-ge durant la rehabilitació auditiva.

En les nenes i nens petits aquestes valo-racions s'han de realitzar amb temps i enalguns casos no les podrem fer en unasola sessió. La majoria d'aquests nens inenes es van habituant poc a poc l'ús dela cabina audiomètrica, podent obtenir re-sultats prou fiables.

D'altra banda, la cabina audiomètrica tam-bé s'utilitza per a entrenament auditiu, es-pecialment dels implants coclears, ja que

una vegada connectats arriben a sentir granquantitat de sons. Però la discriminació dela paraula no sempre és tan senzilla, amb laqual cosa es requereixen diverses sessionsfins que puguin arribar a comprendre elllenguatge amb més claredat. Una vegadapoden comprendre frases completes o untext, podem començar a treballar amb ladiscriminació de la parla a diferents intensi-tats; l'audiòmetre ens donarà la possibilitatde jugar amb la intensitat que surt dels alta-veus observant la capacitat de discriminarparaules a baixa intensitat (veu xiuxiuejada)o a intensitats molt altes en les quals de ve-gades també poden presentar problemesde distorsió del missatge.

Amb l'objectiu d'actualitzar els equipsdels quals disposem, aquest 2018 Funda-ció ASPAS ha realitzat la compra d'un nouaudiòmetre, que substituirà el que actual-ment és al centre de Palma. Aquest nouequip, a més de ser més modern, disposad'una pantalla digital amb la qual es po-den visualitzar les audiometries en el mo-ment en que les anem fent, així com em-magatzemar-les per poder comparar l'e-volució en el rendiment de les pròtesis. Amés permet la realització de proves deveu amb material pregravat, i disposad'uns auriculars d'inserció molt útils perrealitzar audiometries en nenes i nenspetits.

| 19

ASPAS CAFÈ

C/ Gral Riera nº15807010 PalmaTelf: 971 592069 Whatsapp 607535494

El nostre restaurant obre de dilluns a dissabte oferint un menúdiari de qualitat, a més d'altres serveis, que podràs consultara la nostra web www.aspasmallorca.com.

Ens trobaràs a:C/Ramon Nadal, 4- CP 07010, Palma Telf.: 971 25 42 82Whatsapp: 617 97 97 00

El nostre restaurant obre de dilluns adiumenge oferint un menú diari dequalitat, consulta'ls a la nostra webwww.aspasmallorca.com.