addicció a les noves tecnologies
DESCRIPTION
Treball sobre les noves tecnologies: descripció causes, conseqüències i prevenció.TRANSCRIPT
AADDDDIICCCCIIÓÓ AA LLEESS NNOOVVEESS TTEECCNNOOLLOOGGIIEESS
Desenvolupament Curricular i Aules Digitals
Grau en Magisteri en Educació Primària
2011 - 2012
Federico Cutillas Beresaluce
Andrea Bosch Martínez
María Marco Lozano
2
Índex
1. Introducció ......................................................................................... 3
2. Què és l’addicció a les noves tecnologies? ....................................... 3
3. El diagnòstic de l’addicció a les noves tecnologies .......................... 5
4. Adolescents ....................................................................................... 7
4. 1. Detecció del problema........................................................... 7
4. 2. Causes.................................................................................... 8
4. 3. Prevenció ............................................................................. 10
4. 4. Tractament ........................................................................... 10
5. Internet, mòbil i videojocs ............................................................... 11
6. Programa preventiu ......................................................................... 14
7. Conclusions ..................................................................................... 16
8. Bibliografia ...................................................................................... 18
3
AADDDDIICCCCIIÓÓ AA LLEESS NNOOVVEESS TTEECCNNOOLLOOGGIIEESS
11.. IINNTTRROODDUUCCCCIIÓÓ
En la societat de la informació en què ens trobem immersos en l'actualitat, les noves
tecnologies s'han convertit en una extraordinària eina d'informació i comunicació. El seu ús ha
revolucionat la forma de relacionar el món desenvolupat, amb nous patrons que els joves
adquireixen veloçment, àvids de sentir-se part d'un grup que es comunica amb un llenguatge i uns
instruments propis. Més enllà de les seues indubtables beneficis, l'ús d'Internet, del mòbil o dels
jocs interactius, ràpidament instal·lats en la vida quotidiana de les famílies, poden comportar un
elevat risc de caure en l’addicció per a les persones que fan ús d'aquestes eines, especialment per als
més joves i, en molts casos, els principals usuaris d'aquestes noves tecnologies.
22.. QQUUÈÈ ÉÉSS LL’’AADDDDIICCCCIIÓÓ AA LLEESS NNOOVVEESS TTEECCNNOOLLOOGGIIEESS??
Una definició treta literalment de la Llei 5/2002, de 27 de juny, sobre Drogodependències i
altres trastorns addictius defineix en el seu article 4.2., al trastorn addictiu com:
"Patró desadaptatiu de comportament que provoca un trastorn psíquic, físic
o d'ambdós tipus, per abús de substàncies o conducta determinada,
repercutint negativament en les esferes psíquica, física i social de la
persona i el seu entorn".
Aquest tipus de conductes tenen en comú que causen plaer en la primera fase, però després no
poden ser controlades pel subjecte. Com ocorre en altres addiccions, el subjecte acabarà efectuant la
conducta, ja no per trobar gratificació, sinó per reduir el nivell d’ansietat que li produeix no
realitzar-la. Es facilitarà l’aïllament, el baix rendiment, el desinterés per altres temes, els trastorns
de conducta, així com el sedentarisme i l'obesitat, desembocant en una addicció.
La diferència amb altres addiccions és que no estem davant d’una acció química, sinó d’una
addicció de caràcter psicològic. Estes addiccions també reben el nom de "no tòxiques", "sense
substància" o "no químiques".
4
No hi ha dubte que les noves tecnologies (NT) comporten un enorme potencial comunicatiu i
educatiu, però també alguns riscos: moltes persones cauen en un ús abusiu, cosa que pot derivar en
un trastorn addictiu. Aquesta addicció pot afectar persones de totes les edats, però especialment es
dóna en els adolescents.
Entre les possibles causes que fan més vulnerables als adolescents destaquen:
Les característiques de l'etapa evolutiva de l'adolescent, amb tots els canvis físics i
psicològics que no arriben a acceptar del tot.
Les NT els permeten moure’s en un món de fantasia, irreal, de vegades impersonal.
Xatejar per Internet o telèfon mòbil li dóna l'oportunitat de manifestar-se no tal com és, sinó
com li agradaria ser.
Al principi, els adolescents es connecten a Internet per necessitat acadèmica, per gaudir,
contactar amb amics i això produeix satisfacció. Després en deixar de debò, es produeix la síndrome
d'abstinència amb tots els seus símptomes associats i la connexió no es fa buscant tant la satisfacció
de l’inici, sinó per evitar el malestar que aquests símptomes produeixen.
Podem concretar llavors, que l'abús de les NT quan creen dependència poden considerar-se
com una addicció.
Però, com podem saber del patiment d'aquest tipus de trastorn? Bàsicament, podem parlar
d'addicció quan en tots aquells casos en què l'afició a la tecnologia arriba a interferir en la vida
diària. Per ser més concrets, alguns dels principals símptomes serien:
Pèrdua de temps d'estudi o de treball.
Deteriorament o menor dedicació a les relacions interpersonals i altres activitats d'oci.
Increment de les conductes que impliquen agressivitat.
Patir ansietat, irritabilitat, fins i tot malestar físic en cas de no poder utilitzar l'objecte de
l'addicció.
5
Finalment, com en qualsevol tipus d'addicció, no hem d'oblidar el valor predisposant o
precipitant que poden tenir els esdeveniments vitals personals. En molts casos de comportament
addictiu en la infància i l'adolescència es troben esdeveniments estressants en els primers anys de
vida com ara separacions, morts, malalties llargues o greus, abusos, canvis freqüents d'entorn, etc.
que tenen una important influència en el comportament del jove. També hi ha un risc especial de
comportaments addictius en fases d'estrès o de crisi emocional, social o acadèmica, per exemple,
després dels primers desenganys amorosos, en moments de fracàs escolar, després de patir
assetjament dels companys, etc.
33.. EELL DDIIAAGGNNÒÒSSTTIICC DDEE LL’’AADDDDIICCCCIIÓÓ AA LLEESS NNOOVVEESS TTEECCNNOOLLOOGGIIEESS
Algunes investigacions actuals assenyalen que encara que les noves tecnologies s’utilitzen
més temps del convenient, l’addicció no existeix com a terme psiquiàtric. A més a més, no es
considera que l’ús d'Internet per cercar d'informació, el correu electrònic o les xarxes socials com el
Messenger, Tuenti, Facebook, Twitter, etc.; on et connectes amb gent que ja coneixes, es considere
en si risc d’addicció. En opinió d’alguns investigadors, només es pot parlar d’un ús excessiu.
Però, hi ha casos en els que aquestes investigacions consideren que hi ha un alt risc
d’addicció, com són els jocs de rol en línia (World of Warcraft, Lineage, etc.), el cibersexe, les
càmeres web, les compres en línia, els portals de subhastes, els casinos virtuals o els xats. Tots
aquestos llocs d’Internet o activitats on la identitat dels usuaris no és coneguda pels altres membres
i és fàcil fer-se passar per una altra persona.
D’una manera o altra, no hi ha encara consens sobre el que entenem per “addicció”. Amb
freqüència es parla d’“addicció”, “abús” i “compulsió” com a sinònims i no ho son, sinó que són
termes allunyats de la semiologia psiquiàtrica. L’ús del llenguatge col·loquial de la terminologia,
tendeix a confondre al gran públic: s’iguala l’addicció amb l’abús i, de vegades, amb l’ús. Açò fa
que no es puguen prendre amb objectivitat els resultats dels treballs que es basen en autoinformes
dels subjectes.
Segons Juan Alberto Estallo al llibre Adicción a las nuevas tecnologías en adolescentes y
jóvenes “Hauríem de reservar el concepte d’addicció per aquells casos que presenten problemes
6
dels quals la magnitud es tributaria de rebre assistència especialitzada i que foren diagnosticats com
a tals” (Echeburúa, Labrador, Becoña [coords.]; 2009).
És freqüent trobar-nos hui dia; tant en els mitjans de comunicació de masses, com en espais
més o menys específics de professionals; que cada vegada es parla més de les anomenades
addiccions a les noves tecnologies. L’evidència sobre les conseqüències negatives relacionades amb
l’ús d’Internet ha dut a diversos autors a proposar l’existència d’un trastorn d’addicció a Internet, de
tal manera que actualment es troba en fase d’observació i anàlisi per a ser inclòs en la pròxima
revisió del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (Diagnosticand Statistical
Manual of Mental Disorders, DSM-V) o, per contra, incloure l’addicció en classificacions ja
preexistents (joc patològic, etc.). Perquè actualment, el DSM (American Psychiatric Association,
2000) no reconeix les addiccions conductuals com a trastorns mentals, excepte el cas del joc
patològic.
L’Organització Mundial de la Salut sí que inclou aquest tipus de trastorn en conductes
relacionades amb les (noves) addiccions. A més a més, estima que una de cada 4 persones (25%) en
el món sofreix trastorns de conducta relacionats amb l’abús de les noves tecnologies i suposa que a
Espanya hi ha un 15% d’addictes a les noves tecnologies. Per altre costat, la doctora Kimberley
Young de la Universitat de Pittsburgh (EUA), va realitzar l’estadística amb subjectes usuaris
habituals o cibernautes i afirma que entre el 5 i el 10% d’aquestos podria haver desenvolupat una
addicció d’aquest tipus.
D’altra banda, el doctor en Psicologia per la Universitat Ramón Llull, Xavier Sánchez-
Carbonell creu que hi ha diferències entre les repercussions de l’ús desadaptatiu d’Internet front a
l’ús desadaptatiu del mòbil: són conductes addictives de diferent intensitat (les dues poden
diagnosticar-se com trastorns). En el cas del mòbil, a pesar de provocar dependència psicològica,
pèrdua de control i conseqüències negatives, degut a la duració i intensitat dels símptomes; no
pasaria de ser una conducta perjudicial mentre que amb Internet, podria diagnosticar-se addicció de
característiques similars a les causades per una droga. Un altra diferència essencial es que el mòbil
no permet el joc d’identitats, la dissociació, l’anonimat, l’absència de conseqüències en la vida real,
les projeccions i la comunicació hiperpersonal possibles en Internet, i que són potencialment
addictives degut a la rapidesa amb la que es produeixen els canvis emocionals.
7
L’addicció a Internet pot compartir elements claus amb altres addiccions, com la pèrdua de
control, el craving, la modificació de l’estat d’ànim, la polarització atencional, la pèrdua de control i
les conseqüències negatives, així com “podria jugar un paper important en el desenvolupament i
manteniment d’altres addiccions com el joc patològic i l’addicció al sexe". A més a més, les
aplicacions sincròniques (xat i jocs en línia) poden ser més addictives que les aplicacions
asincròniques (correu electrònic o descàrrega de pel·lícules).
També segons Xavier Sánchez-Carbonell: és més probable que els problemes apareguen en
persones en situacions estressants de la seua vida o amb necessitats especials temporals, els que
busquen estimulació sexual, en persones aqueixades de trastorns psiquiàtrics i/o trastorns de la
personalitat, en adolescents i estudiants, o finalment, en nous usuaris. En molts casos, l’ús
desadaptatiu d’Internet es corregeix per si mateix en un espai limitat de temps.
44.. AADDOOLLEESSCCEENNTTSS
44.. 11.. DDEETTEECCCCIIÓÓ DDEELL PPRROOBBLLEEMMAA
Què ens pot fer sospitar que l'adolescent fa un ús excessiu de les noves tecnologies (NT)? Les
principals senyals d'alarma d'un ús problemàtic d'Internet o de les NT són les següents:
Augment creixent del temps dedicat als jocs, Internet o altres tecnologies digitals.
Canvis negatius en el rendiment o en el comportament escolar.
Disminució en la participació social i familiar, que pot derivar en conflictes familiars per l'ús
de l'ordinador i en un augment de l'aïllament social on l'adolescent expresse més interès pel
joc, Internet, etc.
Canvis sobtats en l'estat d'ànim (irritabilitat, nerviosisme, tristesa).
Increment de la despesa de diners en tecnologia i jocs.
Incompliment d'horaris i de tasques domèstiques.
L'adolescent es troba absort davant la pantalla.
Manifesta queixes orgàniques inespecífiques, habitualment lleus: cansament, son, dolors
musculars, etc.
Irritabilitat o reaccions agressives davant intents de control per part dels pares.
Ocultació o mentides que justifiquen l'ús excessiu.
8
Verbalitzacions del tipus: "m'agrada estar connectat", "sóc molt hàbil", "em busquen per
jugar en grups", etc.
Augment del secretisme al voltant al seu comportament a Internet i amb la resta de
tecnologies.
Privar-se de son (més de 5 hores) per a estar connectat a la xarxa, a la que es dedica uns
temps de connexió anormalment alts.
Intentar limitar el temps de connexió, però sense aconseguir-ho, i perdre la noció del temps.
Pensar en la xarxa constantment, inclús quan no s'està connectat a ella i sentir-se irritat
excessivament quan la connexió falla o resulta molt lenta.
Mentir sobre el temps real que s'està connectat o jugant a un videojoc.
Sentir una eufòria i activació anòmales quan s'està davant de l'ordinador.
Podríem dir com a conclusió que les característiques a grans trets dels addictes a les NT són
les següents: connectar-se a l'ordinador només arribar a casa, ficar-se en Internet només alçar-se i
ser l'últim que es fa abans de gitar-se, així com reduir el temps de les tasques quotidianes, com ara
menjar, dormir, estudiar o xerrar amb la família.
44.. 22.. CCAAUUSSEESS
Els joves que es troben en situació de risc són aquells que han crescut en un ambient familiar
poc propici per al seu desenvolupament, o mancat d’un adequat nivell comunicatiu. Solen tenir una
baixa autoestima i han de fugir d’un món adult que els resulta hostil, refugiant-se en les noves
tecnologies.
Aquesta addicció a les NT pot afectar totes les edats però especialment repercuteix sobre els
adolescents. S’uneix en el cas dels adolescents, el fet de trobar-se en un període de canvis físics i
emocionals: no accepten la pròpia imatge corporal, tenen baixa autoestima i altres factors, poden fer
que les noves tecnologies siguen un refugi ideal per que els adolescents projecten davant els altres
una imatge “més ideal” o fins i tot “irreal” de si mateixos per fer-la més atractiva davant els vigents
cànons socials. Els adolescents es troben en una etapa evolutiva que es caracteritza per canvis físics
i psicològics que no arriben a acceptar.
Al principi, els adolescents es connecten a Internet o bé per una necessitat acadèmica o bé per
gaudir, es a dir, contactar amb els amics o jugar. Tot això produeix satisfacció. Més tard, es
9
produeix la síndrome d'abstinència amb tots els seus símptomes associats i la connexió es fa no
buscant tant la satisfacció del principi sinó per evitar el malestar dels símptomes que es produeixen.
Per tot això, es pot considerar que en una situació davant de les NT es pot parlar d’addicció. A
grans trets parlarem dels diversos factors de risc que ens fan més vulnerables a aquesta addicció,
que es poden relacionar amb:
L'objecte en si:
Gran accessibilitat.
Gran excitació, noves experiències, curiositat.
Distorsió del temps (dissociació).
Anonimat i jocs de fantasia, personalitat fictícia.
Intimitat accelerada.
Facilitat d'accés i assequible.
Acceptació social.
A l'entorn:
Publicitat: pressió cap al consum, gran presència en tot tipus de programes de TV.
Societat hedonista.
Crisi situacional: fracàs o desmotivació escolar o problemes familiars.
Manca de límits familiars i absència de coneixement i control patern.
En el propi individu:
Baixa autoestima, inseguretat, manca d'identitat, impulsivitat i manca d'habilitats socials.
Cognitius: atenció dispersa, necessitat d'estimulació nova constant, tendència obsessiva,
etc.
Psicopatològics: depressió, ansietat, TDAH, inestabilitat emocional, trastorns bipolars,
fòbia social, hostilitat.
Com a conclusió, cal dir que el resultat d’aquesta addicció és que els joves no aconsegueixen
desenvolupar les seues habilitats en la vida real i els fa hipersensibles als judicis dels demés,
acreixent la seua inseguretat. A més, comencen a desenvolupar una tendència a l’aïllament, es
trenquen les relacions socials, es produeix el fracàs escolar i apareix l’agressivitat, de vegades
dirigida contra els membres de la pròpia família.
10
44.. 33.. PPRREEVVEENNCCIIÓÓ
Per tal d’evitar aquesta addicció és important que el menor siga conscient de la diferència
que hi ha entre l’ús i l’abús. Per a açò i com a mètode de tractament és convenient dialogar amb ell
per a poder arribar a un acord sobre el temps d’ús que es considera adequat. Una vegada determinat
el temps, és important que l’ajudem a responsabilitzar-se d’açò. L’ús de senyals externes, per
exemple un despertador, que li avisen del temps, pot ser una bona estratègia per a ajudar-lo a
aconseguir-ho.
També és important que les administracions apliquen programes per previndre l’addicció a
les NT. En l’apartat 5 d’aquest treball, s’explica un exemple de programa de prevenció.
44.. 44.. TTRRAACCTTAAMMEENNTT
El tractament ha d’ajustar-se a les peculiaritats de cada subjecte i les seues circumstàncies,
però hem de tindre en compte que la major part dels afectats són adolescents i, per tant, estan
subjectes a canvis orgànics i psicològics que es poden viure amb cert estrés. El primer pas requereix
el reconeixement del problema per part de l’afectat, és a dir, ha de reconèixer que s’està enganxat i
que després de comprendre el problema, s’adopte una actitud de motivació envers el canvi.
L’avaluació i el tractament es portarà a terme en diversos nivells:
A nivell del subjecte:
Avaluar els seus nivells d’autoestima i autoimatge. Estudiar el seu terreny emocional i
explorar la seua adaptació en els àmbits familiar-escolar i social (maneig d’habilitats
socials, relació amb els seus iguals, cercle d’amistats...). Una història evolutiva pot
ajudar-nos a verificar possibles conductes des adaptades amb anterioritat.
El tractament haurà de serà personalitzat i haurà de tractar les diferents àrees afectades
(ja estudiades prèviament), paral·lelament a l’establiment d’un programa conductual,
que supose posar baix control extern la conducta addictiva. L’ideal és que s’arribe a un
acord amb l’afectat, per tal de limitar en temps la conducta no desitjada i supeditar-la a
la realització de tasques positives per a l’individu, però de menor freqüència d’aparició.
La incorporació a teràpies de grup pot ser molt adequada en aquestos trastorns, tant per a
millorar les habilitats socials com en l’acceptació i motivació envers el canvi.
11
A nivell de família:
El paper de la família és molt important en el resultat del tractament. Cal establir una
comunicació no coercitiva i de confiança. És probable que s’haja d’ensenyar estratègies
per a la resolució de problemes i ajustar el sistema de funcionament familiar, identificant
les persones amb major pers en la presa de decisions.
A nivell d’iguals:
Establir complicitats amb alguna persona de la seua edat amb la que tinga una bona
amistat, quan és possible, suposa tindre un aliat important. Aquestes amistats poden
servir-li de suport i acompanyament en tot el procés i ajudar-li a superar la seua
addicció.
Algunes de les recomanacions preventives generals per a pares i educadors són les següents:
És necessari fomentar i ensenyar un ús responsable de les noves tecnologies: cal crear un
hàbit, fomentar l’ús d’aquestes com a premi o privilegi i no com un dret. També és necessari
limitar el temps d'ús, programar horari d'activitats a la xarxa i no utilitzar l'ordinador a
l'habitació sinó en espais comuns. Altre aspecte important a tindre en compte és el de no
permetre que mantinguen cap contacte amb desconeguts, que no donen dades personals i
que tampoc descarreguen arxius o programes "sospitosos".
Cal utilitzar filtres i programes per al control de continguts.
Potenciar la vida familiar: acompanyar-los a l'hora de jugar, que ho facen amb amics a casa
o fora.
Educar i reforçar altres formes d'oci.
Desenvolupar factors personals de protecció.
55.. IINNTTEERRNNEETT,, MMÒÒBBIILL II VVIIDDEEOOJJOOCCSS
INTERNET:
Els joves es connecten a Internet tant per estar en contacte i vincular amb el seu grup d'iguals
superant la distància física, així com per expressar i parlar de temes que des de la relació cara a cara
els seria difícil o impossible de realitzar.
12
L'efecte desinhibidor de l'anonimat i l'absència de contacte visual li permet expressar alguna
necessitat o emoció desagradable o, en altres ocasions, ser honest, obert i expressar emocions sobre
assumptes personals que no podrien ser fàcilment discutits cara a cara.
L'adolescent es troba en un món diferent, sense les limitacions del món "real", un lloc on
s'oculta la vergonya i sorgeixen les intimitats del seu món intern. Així mateix, en aquestes edats,
l'atractiu d'Internet augmenta perquè inclou la relació virtual amb amics i desconeguts i perquè
l'absència d'elements de la comunicació no verbal facilita la interacció i possibilita emmascarar la
identitat personal. Aquest fet pot provocar la vivència d'una experiència plaent i d'excitació
alleugerint l'avorriment, la tensió, la depressió i l'ansietat; també permet la correspondència amb els
iguals les 24 hores, contactar amb persones que d'altra manera no hauria conegut, mantenir el
contacte amb amics al mínim cost i ser tingut en compte.
L'ús que l'adolescent fa d'Internet pot ser problemàtic quan el nombre d'hores de connexió
afecta el correcte desenvolupament de la vida quotidiana, causant-li estats de somnolència, alteració
de l'estat d'ànim, reducció de les hores dedicades a l'estudi o als seus obligacions, i addictiu quan
entra en joc la seua identitat.
MÒBIL:
El telèfon mòbil té diversos significats en la vida de l'adolescent. Per un costat, el mòbil és
una part natural i important de la seva quotidianitat i l'utilitza com un mitjà per organitzar les
activitats de la vida diària. També s'ha convertit en un mitjà per construir un vincle social i per
definir el propi espai de cadascú en relació amb els altres. Per un altre costat, el mòbil intervé
significativament en la socialització ja que permet definir la identitat de l'adolescent tant
individualment, a força de personalitzar l'aparell de diverses formes, colors, tons, etc.; com
col·lectivament creant un llenguatge especial de grup, missatges de text i trucades perdudes.
Així mateix, el mòbil actua de barrera de seguretat davant els pares des del moment en que
aquests no poden accedir al seu telèfon personal. Paral·lelament, hi ha dues raons per les quals els
pares comprarien un mòbil als seus fills, la primera és la necessitat de control i la segona assegurar
una unió amb ells.
Les raons per les quals el mòbil és tan atractiu per a l'adolescent són variades:
13
la tipologia de la comunicació que permet el contacte continu i immediat amb la xarxa
de relacions socials;
el temps i privacitat atès que el mòbil és atemporal i permet connectar-se amb rapidesa
a qualsevol hora, així com "escapar" del control patern;
la identitat personal ja que el grau de personalització que permet el mòbil facilita el
procés d'adquisició de la identitat personal;
la socialització en tant que el mòbil fomenta el procés d'emancipació dels pares i entre
els adolescents és un símbol d'estatus social
i la instrumentalitat en referència a l'ús de l'aparell com a despertador, rellotge de
butxaca, gravadora, agenda, plataforma de jocs o ràdio.
VIDEOJOCS:
Les motivacions que porten l'adolescent a practicar amb els videojocs són variades: permeten
viure una aventura en primera persona on la persona posa en pràctica estratègies en un entorn
virtual sense conseqüències en la vida real; infereixen en valors com la tecnologia, la informàtica i
la novetat; són accessibles i econòmics i es poden realitzar en grup o en solitari, a casa o en un
cyber, influeixen en l'autoestima, la confiança en un mateix i la capacitat de superació, i per
descomptat, són emocionalment estimulants causa a la intensitat i rapidesa.
Entre el món dels videojocs cal ressaltar els MMORPG (de l'Anglès: Massively Multiplayer
Online Rol Play Game), una barreja entre els videojocs clàssics i els jocs de rol. Aquest tipus de
videojocs permeten a milers de jugadors introduir-se en un món virtual de forma simultània a través
d'Internet, interactuar entre ells i realitzar diverses aventures o missions.
Així doncs, els jugadors de MMORPG, entre els quals per cert hi ha cada vegada més
dones, aconsegueixen la seua puntuació acumulant experiència i aconseguint missions (hi ha una
relació directa entre les hores jugades i la puntuació del personatge). Per a això, s'han de crear un
personatge o avatar que viurà en aquest món de fantasia i que es relacionarà amb els altres
personatges. Moltes vegades és necessària la cooperació entre diversos jugadors, ja que per a
resoldre missions es necessita un equip de diversos avatars que un sol jugador no pot manejar al
mateix temps.
14
Els jugadors de MMORPG són els que tenen més risc de desenvolupar una problemàtica
addictiva, en els MMORPG més del reforç social, es posa en joc la identitat, es viu en un món
virtual ple de fantasia, es pot llaurar un prestigi, es compleixen fantasies de poder, etc.
66.. PPRROOGGRRAAMMAA PPRREEVVEENNTTIIUU
Presentem un exemple de programa que s’ha creat per previndre l’addicció a les noves
tecnologies en l’àmbit escolar.
Aquest programa pioner de prevenció de l’addicció a les noves tecnologies va estar elaborat
per la Fundació Gaudium i finançat per l’Agència Antidroga de la Comunitat de Madrid l’any 2006.
El programa s’anomena Avanzamos i té una duració de 3 sessions de 2 hores. Com que les
addiccions solen aparèixer per primera vegada en preadolescents i adolescents, es va pensar que el
marc més adequat per efectuar la prevenció de forma efectiva era en l’àmbit escolar i en l’àmbit
familiar d’aquestos xiquets. Encara que l’àmbit escolar abasta un munt d’edats, es centra en cinquè i
sisè de Primària de tots els tipus d’escoles (públiques, concertades i privades). El programa també
es dirigeix als pares dels xiquets.
L’efectivitat del programa requereix el compliment dels següents aspectes:
Que els/les xiquets/es estiguen informats/des sobre l’existència del risc d’addicció a les
noves tecnologies.
Que els/es xiquets/es estiguen formats/des en els factors de prevenció.
Que pares/mares i educadors/es estiguen informats/des i formats/des adequadament sobre les
noves tecnologies i el seu ús.
Els objectius generals del programa preventiu són:
Introduir el concepte: les noves tecnologies son bones si se les dóna un ús adequat.
Donar a conèixer els factors que hi ha darrere de la conducta addictiva.
Entre els objectius concrets trobem:
Informar sobre els factor de risc i els factors de protecció i com manejar-los.
Proporcionar informació per poder distingir entre afició i addicció.
Donar a conèixer les fases del procés d’addicció i les principals senyals de risc.
15
Descobrir la importància de posseir una autoestima positiva per a la prevenció d’addiccions i
per aprendre a millorar-la.
Ensinistrar en mètodes i tècniques de solució de conflictes.
Comprendre les relacions emocionals i ensenyar tècniques per al seu maneig.
Maneig del fracàs escolar con causa i/o conseqüència de dependència.
Ensenyar estratègies per a una comunicació eficaç.
Potenciar una toma de decisions responsable respecte a la utilització del temps lliure.
Aquestos objectius concrets s’assoleixen a través de diferents continguts que tracten sobre les
noves tecnologies (Internet, videojocs i telèfon mòbil) els aspectes psicològics relacionats amb
l’addicció (resolució de problemes, autoestima, assertivitat, habilitats socials) i l’oci i el temps
lliure.
Dels continguts relacionats amb les noves tecnologies, cal mencionar que es vol transmetre
que cal conèixer i adquirir conductes adequades cap al seu ús, conèixer els avantatges d’aquest,
adquirir normes i conscienciar dels seus riscos.
Alguns indicis d’addicció:
En el cas d’Internet (encara no es pot parlar d’addicció):
Pèrdua d’atenció sobre el tema inicial.
Falsificar la identitat.
Prioritat del món virtual sobre el real.
Cerca de satisfacció (la informació passa a un segon pla).
Tolerància (respecte del seu ús).
Disminució del temps dedicat a altres tasques.
En el cas dels videojocs:
Pèrdua de temps d’estudi.
Fracàs escolar.
Agressivitat.
En el cas del telèfon mòbil:
Nerviosisme o angoixa si no es té el mòbil a prop.
Tindre sempre el mòbil a prop i encès sense causa.
16
Manar missatges o parlar en horari destinat al son.
El seu ús impedeix realitzar altres activitats.
També és important que els xiquets aprenguen que s’han de complir unes normes de seguretat
en l’ús de les noves tecnologies, com ara la importància de la privacitat i normes en el seu ús
(descansar cada cert temps, utilitzar videojocs apropiats a l’edat...). En definitiva, realitzar un ús
responsable de les noves tecnologies i del seu oci i temps lliure: ús eficaç del temps lliure i mostrar
les noves tecnologies com a ferramentes que no han d’impedir-nos realitzar altres activitats.
77.. CCOONNCCLLUUSSIIOONNSS
Un cop hem estudiat el fenomen de l'addicció a les noves tecnologies, ens agradaria remarcar
algunes de les conclusions a què hem arribat.
En primer lloc, comentarem els motius principals que tenen els adolescents per estar
enganxats a Internet: efecte desinhibidor al no estar cara a cara, anonimat, món diferent al “real” i
relació virtual amb amics i desconeguts.
Com a conseqüència de tot açò, el xiquet o adolescent viu una experiència plaent, excitant i
entretinguda, pot contactar amb persones que a la vida real mai hauria pogut conèixer i mantenir en
contacte amb el seu grups d’amics i ser tingut en compte per ells.
En segon lloc, el mòbil s’ha convertit en una part natural i important de la vida dels
adolescents: mitjà per l’organització de les activitats de la vida diària, mitjà per construir un vincle
social...És a dir, el mòbil intervé d’una manera molt important en la socialització, permetent definir
la seua identitat personal i grupal.
En tercer lloc, els videojocs motiven als usuaris a viure aventures sense conseqüències en la
vida real, infereixen en valors com la tecnologia, la informàtica i la novetat, són accessibles
econòmicament per la gran majoria de públic, influencien en l’autoestima personal, la confiança i la
capacitat de superació. Cal mencionar l’augment de MMORPG, que compleixen les
característiques que fan d’un videojoc un entreteniment altament addictiu.
17
Ens agradaria ressaltar que col·loquialment es pot confondre l’addicció a Internet, als
videojocs o als mòbils, però es pot estar parlant d’un "sobre ús". La nostra conclusió és que, una
activitat relacionada amb les noves tecnologies, és addictiva únicament, quan està en joc la identitat
de la persona. La identitat virtual podria arribar a ser més important que la vida real, donat el
reconeixement que aquella persona rep en la comunitat virtual, donada la importància i poder del
seu personatge, o per tot el que pot aconseguir sent aquell ésser de fantasia (igual ocorreria sent un
"Nick" del xat). En conseqüència, aquesta persona pot passar la major part del temps en aquest
"món paral·lel", tornant al real únicament per menjar, dormir i complir les seves obligacions.
A tall de conclusions finals cal comentar que ...
Les NT tenen un enorme potencial comunicatiu i educatiu però també comporta riscos.
Les NT han suposat i ho segueixen sent, un gran avanç i deriven unes conseqüències molt
beneficioses i avantatjoses a nivell laboral, acadèmic, cultural i lúdic; que difícilment es pot
discutir ni posar en dubte en l'actualitat.
En el balanç benefici/risc aporten molt més en positiu que el potencial risc de
desenvolupament de conductes addictives.
El punt anterior no pot amagar la necessitat de prendre mesures en aquells casos en què es
detecten riscos contrastats o situacions patològiques que exigeixen algun tipus d'intervenció.
La percepció que la societat ha desenvolupat necessita ajustar a la realitat, en relació al
potencial addictiu derivat d'un ús inadequat de les NT.
L'ús d'aquestes tecnologies no té perquè implicar el deixar d'utilitzar un altre tipus de relació
més personal i directa o altres formes d'entreteniment. De fet paradoxalment les NT
tendeixen a aïllar a qui n'abusa encara que una de les seves majors virtuts és la de
"connectar" a les persones.
Les NT no són les que produeixen les conseqüències d'aquestes addiccions, es tornen
addictes les persones que prèviament tenen algun problema.
Tenint en compte l'etapa que viuen els adolescents, a més de responsabilitzar els adolescents
d'aquest ús inadequat cal recordar que la responsabilitat també és dels pares, educadors,
polítics i la societat en general, i és obligació de tots el posar tots els mitjans per evitar en el
possible els riscos i conseqüències perjudicials què està tenint l'ús inadequat de les NT i
fomentar i impulsar les enormes avantatges d'aquestes.
18
88.. BBIIBBLLIIOOGGRRAAFFIIAA
● Echeburúa, Enrique; Labrador, Francisco Javier i Becoña, Elisardo. Adicción a las nuevas
tecnologias en adolescentes i jóvenes. Madrid: Ediciones Piràmide, 2009.
● Cinteco. Psicologia Clínica y Psiquiatría. Profesionales. ¿Adicción a las nuevas tecnologias?
<http://www.cinteco.com/profesionales/2011/05/04/%C2%BFadiccion-a-las-nuevas-tecnologias/>
[Consulta: 10 de març de 2012]
● Comunidad de Madrid. Consejeria de Sanidad.
<http://www.madrid.org/cs/Satellite?c=CM_Actuaciones_FA&cid=1142285611119&idConsejeria=
1109266187266&idListConsj=1109265444710&language=es&pagename=ComunidadMadrid%2F
Estructura&pv=1142286569825&sm=1109265843983> [Consulta: 4 d’abril de 2012]
● Fundació Gaudium
<http://www.fundaciongaudium.es/es/> [Consulta: 4 d’abril de 2012]
● Fundació Gaudium. Talleres de prevención de Fundaciín Gaudium en el informativo de TVE 1.
<http://www.fundaciongaudium.es/es/videos/Videos/show/talleres-de-prevencion-de-fundacion-
gaudium-en-el-informativo-de-tve-1-186> [Consulta: 4 d’abril de 2012]
● Infocop Online. Adicción a las nuevas tecnologías en adolescentes y jóvenes – Simposio
internacional.
<http://www.infocop.es/view_article.asp?id=2087> [Consulta: 8 de març de 2012]
● Medina Gonzàlez, Laura. Programa para la prevención de la adicción a Internet. Centro de
Psicología Bertrand Russell.
<http://www.aseteccs.com/revista/pdf/v04/adiccion_internet.pdf> [Consulta: 28 de març de 2012]
● Monografias.com. Boris Villanueva. Adicción a Internet.
<http://www.monografias.com/trabajos6/adin/adin.shtml> [Consulta: 10 de març de 2012]
19
● Prisma. Diariomedico.com.
<http://medicablogs.diariomedico.com/prisma/2012/01/20/la-oms-informa-de-que-un-15-de-los-
espnoles-son-adictos-a-las-nuevas-tecnologias/> [Consulta: 10 de març de 2012]
● Psicodiagnosis.es. Área clínica. Adicción a las nuevas tecnologias.
<http://www.psicodiagnosis.es/areaclinica/trastornosdeconducta/adiccionanuevastecnologias/index.
php> [Consulta: 10 de març de 2012]
● Picología Online. Rosa Vera García. No sin mi móvil.
<http://www.psicologia-online.com/autoayuda/adiccion-movil/adicion_telefono.shtml> [Consulta:
8 de març de 2012]
● Saludable. Las redes sociales son tan adictivas como el tabaco.
<http://saludable.infobae.com/las-redes-sociales-tan-adictivas-como-el-tabaco-y-el-alcohol/>
[Consulta: 8 de març de 2012]
● Saludalia. Adolescentes y nuevas tecnologías: ¿es posible llegar a la adicción?
<http://www.saludalia.com/Saludalia/servlets/contenido/jsp/parserurl.jsp?url=web_saludalia/reporta
jes/doc/reportajes/doc/doc_adicciones_adolescentes.xml> [Consulta: 10 de març de 2012]
● Xavier Carbonell: "Las adicciones a las nuevas tecnologías y a las drogas son comparables
psicológicamente"[en línia]. Joel Albarrán. La Vanguardia [ref. de 15 febrer 2010]. Disponible en
Internet:
<http://www.lavanguardia.com/internet/20100215/53886499865/xavier-carbonell-las-adicciones-a-
las-nuevas-tecnologias-y-a-las-drogas-son-comparables-psicologic.html> [Consulta: 10 de març de
2012]