L'adaptació.

Els/les nens/es de 2 i 3 anys que comencen el 2n. cicle de l'Educació Infantil s'han adaptar a la separació dels pares durant unes hores en un espai nou on troben unes persones desconegudes...     L'adaptació és el procés a través del qual aquest entorn i aquests adults i altres nens i nenes com ells esdevindran coneguts, i els trasmetran sentiments de seguretat, confiança, familiaritat, amistat, respecte etc. És també un període d’adaptació per a les famílies i per a les mestres i educadores.

Es tracta d'un període variable en cada cas. Cada nen/nena necessita el seu temps per adaptar-se a l'escola. Alguns s'hi trobaran bé de seguida, a altres els costarà més. Els/les nens/es reaccionaran de diferents maneres davant la nova situació:

- Rebutjant-la i rebel.lant-se, amb rebequeries, plors, somatitzacions de la ansietat que es hi provoca: pèrdua de la gana, regressions en el control d'esfínters, ús del xumet, algun trastorn de la son, etc. - Mostrant inseguretat, tristor, etc., només en el moment de l'arribada a l'escola, a l'hora de separar-se dels pares o familiars. Generalment, una vegada que els pares han marxat, se n'obliden i es distreuen. De tota manera, encara que llavors passin bé el dia, pot esser que l'endemà tornin a plorar en el moment de la separació. - Acceptant-la. Moltes vegades els nens que accepten bé la separació dels pares, són nens ja acostumats a anar a llar d'infants, a casa d’altres familiars, etc. i superats els primers moments d' angoixa per no conèixer a les persones i l'entorn nous, s'adapten ràpidament.     A mida que van passant els díes, els nens i  nenes es van adonant que les persones que estem a l'escola també els donem afecte, que estem pendents de les seves necessitats i les fem sentir segurs... També van descobrint  que disfruten d'experiències agradables i variades durant la jornada escolar: el joc pels racons, les cançons, la magia dels contes i les sorpreses, els companys... I així, poc a poc aquells que ploraven deixen de fer-ho i poden ésser els més entusiastes a l'hora de venir a l'escola.

    Tot aquest procès d'adaptació els haurà ajudat a madurar, a fer-se més grans i més autònoms gaudint d'aquest nou ambient que els ofereix múltiples experiències enriquidores.

Mesures organitzatives i educatives:

Davant la situació descrita abans, el centre prèn una sèrie de mesures encaminades a fer més "bo de dur" pels nostres alumnes i les seves famílies aquest període:- La reunió informativa prèvia al començament del curs, al mes de juny, per parlar del procès d'adaptació, l'organització i funcionament del curs, etc. - L'entrada graonada per permetre anar familiartzant-se amb la tutora, altres mestres i el nou entorn a travès d'una atenció més individual

- L'horari adaptat permet que l'inici de cada nin/a no sigui de jornada completa i per tant aquestes primeres estades no se'ls hi fan tan llargues. - La presència de mestres de reforç a més de la Tècnica en Educació Infantil donant suport a la tutora per atendre de manera individualitzada a nens i nenes.- La flexibilitat en l'organització de les activitats i espais (racons de joc, patis, etc.) durant aquests primers díes per anar poc a poc establint un ritmes i rutines més estables.

Implicació dels pares:

A continuació assenyalarem una sèrie de propostes i suggeriments pels pares que estaria bé posessin en pràctica ja que ajuden en gran medida a superar el període d'adaptació:

- Mostreu seguretat i confiança en l'escola: primer heu d'acceptar personalment la separació, reconeixent l'autonomia del vostre fill. L'adaptació és més fàcil quan els pares/mares han preparat els seus fills/es per venir a l'escola: parlar-los d'anar a l'escola com un bon esdeveniment, que faran amiguets, gaudiran de les joguines, el pati, ... En definitiva, transmetre als seus fills i filles  entusiasme i confiança cap a l'escola. - Crear actituds positives respecte a l'escola. Procureu  no fer amenaces amb l'escola, comentaris del tipus: "ja veuràs quan hi vagis a escola...!", "a l'escola, si fas això la mestra et renyarà", etc.;  no han de fer extranyar a ningú que llavors no hi vulguin anar. - Intercanvieu amb la mestra tutora tota la informació que faciliti un major coneixement del vostre fill/a. És molt important anar a les reunions que es programin, a les entrevistes individuals. Contestar als qüestionaris amb sinceritat. Sol.liciteu sempre que ho necessiteu una entrevista amb la mestra, per aclarir dubtes, compartir punts de vista sobre com va evolucionant el/la  nen/a.- Impliqueu-vos a l'hora d'aportar material, realitzar qualsevol activitat suggerida per la mestra, etc. Penseu que la vostra participació és en benefici del vostre fill/a. No oblideu que enviar al vostre fill/a a l'escola no s'ha de veure com una lliberació, sino com un compromís. Heu de ser responsables amb el material que ha de portar el vostre fill/filla a l’escola. Se sentirà segur, amb confiança,...- Doneu importància a les activitats quotidianes que us conti el vostre fill/a.

- I per acabar alguns consells pel moment de l'acomiadament. El més important és no fer-ho interminable. S'ha d'haver parlat amb l'infant del que es farà i el que no, si s'han deixat les coses clares i no detecten "cap signe de debilitat" en vosaltres tot serà més senzill. Convé que els aviseu sempre als vostres fills quan us aneu de l'escola; no marxeu d'amagat quan estan distrets, perquè després se sentiran enganyats i és pitjor. És molt important dir-los la veritat perquè confiïn en nosaltres. Donat que una de les angoixes dels  nens i nenes és saber si els pares tornaran a buscar-los i quan, informar-los també sobre aquest fet: "et vindré a buscar a l'hora de dinar, de berenar, etc." resulta de gran ajuda. Cal mantenir la tranquil.litat i pensar que moltes vegades quan dexeu el nen/a a l'escola plorant, els dura poca estona; a vegades només és un moment. Sovint els plors duren mentre dura l'acomiadament i com deiem al

començament el millor és no allargar-ho. Si els nens/es s'adonen que amb el plor retarden que les pares/mares marxin, poden utilitzar-lo cada dia per aconseguir que els seus pares quedin més estona amb ells. No els enganyeu tampoc a l’hora de sortir de casa dient que aneu a un lloc diferent de l’escola. Enganyar és sempre una tàctica dolenta i irresponsable. Actuar amb comprensió i afecte però amb seguretat, tranquil·litat, naturalitat i fermesa.