Actuacions de l’ADV de l’arròs al Delta de l’Ebre (8.feb.2006)

Maite Martínez Eixarch David Gisbert Fornós

Trampeig massiu Superfície adjudicada a les empreses:

30% 70%

AFA PROBODELT

Col·locació i distribució de les trampes: del 15 abril al 15 maig. Retirada de les trampes: última setmana setembre i octubre.

Assaigs

Assaig de feromones Assaig de trampes

Assaigs de feromones

Objectius: Avaluar la capacitat d’atracció de les diferents feromones. Avaluar la persistència durant la campanya (Control de qualitat) Comparació entre les feromones utilitzades en el camp. Búsqueda de feromones alternatives a les ja utilitzades.

Feromones assajades

6 mg càpsula S6A Syngenta

4 mg càpsula R04 Pherolab

6 mg càpsula P6 Sedq

Càrrega Tipus suport Feromona Casa comercial

Distribució assaigs de feromones

Resultats assaigs de feromones

Gràfics de captures

Captures acumulades: La Llanada

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

25-may 11-jun 28-jun 15-jul 1-ago 18-ago 4-sep 21-sep

capt

ures PBD

AFA

SYN

La Llanada

28%

32%

40%

PBD

AFA

SYN

Captures acumulades: Zona quatre-cents

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

4500

5000

5500

26-may 12-jun 29-jun 16-jul 2-ago 19-ago 5-sep 22-sep

capt

ures PBD

AFA

SYN

Zona quatre-cents

32%

29%

39%

PBD

AFA

SYN

Estadística assaigs feromones

atraient % Test Duncan

Test N-K

SYN 38,40 a a PBD 32,16 ab a AFA 29,36 b a

Resultats assaigs de trampes

Trampes assajades

Probodelt Funnel blanca PROBODELT

AFA nova Funnel blanca AFA

AFA vella Funnel groga i verda AFA

Nom Característiques Casa

Gràfics de captures

Índex assaig de trampes

0

2

4

6

8

10

12

8-jun 26-jun 14-jul 1-ago 19-ago 6-sep 24-sep

ind/

tram

pa*d

ia

PROBODELTAFA VELLAAFA NOVA

Estadística assaigs feromones

atraient % Test Duncan

i N-K AFA vella 47,79 a AFA nova 26,84 b Probodelt 25,37 b

Seguiment població de Chilo suppressalis

Objectius: Seguiment de l’evolució i comportament de la plaga. determinació moment idoni per al tractament químic. Mètode:

–Seguiment corba de vol.

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

nº c

aptu

res

16/05

-22/05

30/05

-5/06

13/06

-19/06

27/06

-03/07

11/07

-17/07

25/07

-31/07

08/08-1

4/08

22/08

-28/08

05/09

-11/09

19/09

-25/09

setmana

Índex setmanal de captures

–Mostrejos larvaris.

Evolució de la plaga:

Corba de vol de Chilo suppressalis Determinació de les 3 generacions: 1ª gen: finals abril-mitjans juny 2ª gen: 13 juliol -17 agost 3ª gen: 18 agost - 29 agost

Planificació campanya 2005:

1ª generació: només captura massiva. 2ª generació: captura massiva + tractament químic segons llindars

al 100% de superfície. 3ª generació: captura massiva + tractament químic segons llindars

al 100% de superfície.

Determinació del moment per l’aplicació del tractament a través de:

Corba de vol. Mostrejos larvaris.

Captures trampes de llum 2005

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

18-m

ay

23-m

ay

28-m

ay

02-ju

n

07-ju

n

12-ju

n

17-ju

n

22-ju

n

27-ju

n

02-ju

l

07-ju

l

12-ju

l

17-ju

l

22-ju

l

27-ju

l

01-a

go

06-a

go

11-a

go

16-a

go

21-a

go

26-a

go

31-a

go

05-s

ep

10-s

ep

15-s

ep

20-s

ep

25-s

ep

30-s

ep

ind/

tram

pa*d

ia

Determinació de les zones de tractament: Llindars de tractament aplicats en 2ª i 3ª generació al 100% de la

superfície.

Llindars de tractament: A través dels llindars es determinen les zones del tractament.

NO SÍCAL TRACTAR CAL TRACTAR

Valor danysper plaga

Cost deltractament

Valor danysper plaga

Cost deltractament

Taula resum de les superfícies de tractament de juliol i agost.

Comparació amb anys anteriors:

14.841 9.444 17.027 2004

11.652 9.503 12.497 2005

24.432 22.700 19.400 2003

Litres Superfície Superfície

Marge Esquerre

tractament 2ª gen 2006 tractament 3ª gen 2006

Marge Dret

Característiques del tractament: Producte: tebufenocida (Confirm) Volum d’aplicació: 10 l/ha Dosi de Confirm: 0,6 l/ha S’afegeix oli (Codacide) al caldo quan la temperatura supera 31ºC. Interrupció del tractament si la velocitat del vent és superior 2m/s.

Avaluació dels danys ocasionats per Chilo sp.: Valoracions de danys ocasionats al moment de collita.

Resultats de l’aplicació de llindars:

Sabent que: Preu de l’arròs: 0,21 €/Kg Cost del tractament: 6,21 €/jornal Per tant, 6,21 €/jornal equivalen a 29,71 Kg/jornal (1,92% de la producció

per jornal) A partir de 29,71 Kg/jornal de pèrdua, el cost del tractament ha

estat inferior al cost de les pèrdues El llindar s’ha situat a 1,92% de pèrdues

Resultats de l’avaluació: danys Chilo en collita 2005

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

nº camps

% p

èrdu

a

La mitjana de percentatge de pèrdua entre els camps més afectats es sitúa en 22,,1155%% (33,08Kg/j), sent el valor màxim de 4,14%. El llindar es sitúa a 11,,9922%% de pèrdues => en 6 dels 15 camps més afectats, els danys han superat el cost del tractament.

1,92%

22,,1155%%

Evolució nivells de plaga:

472

368

91 58

2002 2003 2004 2005

Possible relació clima-plaga?

22,40 21,75 23,45 21,33 Tª estiu

27,55

2003

6,29

2004

35,51 11,19 Índex chilo

2005 2002

correlació Tª mitjana estiu - índex plaga

20,0020,5021,0021,5022,0022,5023,0023,5024,00

2002 2003 2004 2005

Tem

pera

tura

est

iu

0510152025303540

índe

x ch

ilo

Tª mitjana estiu índex chilo

Campanya rosegadors

Control de la rata comú (Rattus norvegicus) al Delta de l’Ebre.

Rata noruega Rata gris Rata marró Rata parda Rata de claveguera

Característiques: Aparença general llarga i robusta. Longitud 30-45 cm. Tamany adult (pes): 200-500 g. Musell aplanat, ulls i orelles petits. Cua amb llargada inferior al cos+cap. Pelatge color cafè o gris. Excrements en forma de càpsula (2cm x 1cm). Sentit de la vista pobre, no distingeix colors. Olfacte, gust, ta cte i oïda excel·lents.

Conducta: Espècie omnívora i oportunista, amb una dieta molt variada. Al medi

urbà s’alimenta de deixalles, i al camp consumeix sobretot fruites, hortalisses i cereals, però també invertebrats, petits vertebrats, ous i polls d’aus que nidifiquen al terra. Rosegador comensal, amb hàbitat principal en medis urbans i rural.

Les poblacions silvestres sempre es troben unides a la presència d’aigua com cultius de regadiu, maresmes i arrossars. Elevat grau de neofòbia (desconfia d’aliments nous): dificulta el

control amb esquer enverinat.

Cicle de vida: Període de maduresa sexual: 2-3 mesos. Període de gestació: 22 dies. Nombre de cries: 6-12. Nombre de ventrades a l’any: 6-10. Període cria: pics a la primavera i la tardor. Nius: normalment caus subterranis. Promig de vida: 1 any.

Distribució a la Península:

Acció de la Rattus norvegicus en el Delta: Destacar que la rata comú té una forta incidència mecànica sobre la

plataforma deltaica. L’acció sobre les vies de conducció d’aigua és molt intensa, al

excavar els caus perfora i debilita les seves parets provocant esfondraments parcials que afecten l’estructura. Sovint hi ha galeries que comuniquen l’arrossar amb les anganilles i

constitueixen una via constant de pèrdua d’aigua.

Acció de la Rattus norvegicus en els camps d’arròs: Sobre la planta en peu de l’arròs, no efectua danys dignes de

consideració, tan sols, en la fase de maduració pot alimentar-se d’alguns grans d’espiga semi-tombada sobre els cordons. No realitza incursions al interior dels arrossars. Alguns “clars” que

apareixen esporàdicament en l’arròs són deguts més aviat a la rata d’aigua (Arvicola sapidus). Les verdures poden ser atacades de forma apreciable, sobretot les

plantes situades als marges del camp, properes a canals i anganilles.

Enemics naturals:

Consideracions per la desratització: ÈPOCA DE TRACTAMENT: La millor és al febrer o inicis de març, ja que encara no ha començat

el cicle de reproducció i s’eliminen els subadults i adults, que són els que tenen un potencial biològic més elevat. En cas de poder efectuar dos tractaments, es recomana fer-los al

novembre i febrer. És desaconsellable realitzar un tractament a l’agost (estiu), ja que

és durant aquest mes quan la densitat de rates és més baixa.

LLOC DE TRACTAMENT: És important per aconseguir una bona eficàcia efectuar el

tractament a tota la superfície deltaica a la vegada. Els llocs de tractament són les vores del riu Ebre, les proximitats de

les granges i ens canals d’amplada superior a 1m. Els petits canals i anganilles són colonitzats durant la fase expansiva de la població degut a l’explosió en efectius de la tardor.

Raticides. Matèries actives:

Bossetes de 25g que contenen gra de cereal impregnat.

0,005% Clorofacinona

0,005% Bromadiolona

Forma de presentació Riquesa MATÈRIA ACTIVA

Amb alternança de les zones, entre diferents anys, del tipus de matèria activa.

Distribució raticides al Delta:

clorofacinona

bromadiolona

clorofacinona

bromadiolona

Avantatges dels raticides anticoagulants: No produeixen cautela a l’esquer. Són apetitosos perquè la concentració de matèria activa és baixa. La concentració molt reduïda fa que sigui un producte econòmic. No s’observen rosegadors morts. Aconsegueixen un excel·lent control. Existència d’un antídot molt efectiu i fàcil d’obtenir, la vitamina K1.

Campanya cranc roig Control del Procambarus clarkii.

Cranc vermell Cranc americà

Característiques: Tamany des del rostre fins al telson: 10cm. Coloració des de vermella fins a gris-blavosa. Pinces estretes i allargades proveïdes d’espines. Cefalotòrax més gruixut que ample, cobert de petites excrescències i

punts negres. Closca dura i amb excrescències.

Conducta: Espècie omnívora, presenta un ampli nínxol tròfic. El cranc roig viu en substrats tous, excavant túnels per al seu refugi. No és massa fotòfob (se’l pot veure a plena llum del dia), i roman

entre la vegetació o descobert si l’aigua no està molt clara. Té una fisiologia resistent, suportant baixos nivells d’oxigen,

temperatures elevades i un alt grau de contaminació de l’aigua.

Cicle de vida: La reproducció comença amb la fecundació de la femella, a la tardor. La femella es retirarà al seu forat on tindrà lloc la posta, i els ous es

mantenen enganxats a l’abdomen. Les cries acabades de néixer també estaran adherides a la mare per un temps variable. La posta pot oscil·lar entre 200-700 ous. Per assolir la mida màxima dels adults, necessiten realitzar 13-14

mudes en un temps d’uns 6 mesos.

Danys: Danys directes: sobre infraestructura hidràulica. El cranc acostuma

a foradar prop d’estructures cimentades, on la terra és més compacta. En aquests llocs la circulació de l’aigua va erosionant i es formen coves que debiliten les estructures. Danys indirectes: sobre productivitat de conreus. Els forats que

realitza als marges dels quadres d’arròs, provoquen la fugida d’aigua i la disminució del volum necessari dins del conreu. Dificulta el maneig de l’aigua i perjudica la correcta dosificació dels productes fitosanitaris i herbicides.

Enemics naturals

Mitjans de lluita: Actualment l’únic mitjà de lluita és el químic. Característiques: gran eficàcia del producte fenitrotion, a dosi molt baixa (2cc/l). elevada degradabilitat en el medi aquàtic, avaluada en unes 12h. nul·la afectació sobre poblacions d’insectes, batracis i peixos, a la

dosi utilitzada.

Tractament geneneral: A finals de setembre-octubre té lloc una important concentració del

període de cria, el que permet una acció contra les poblacions adultes i juvenils. En el període de tardor es produeix un important descens de

l’activitat biològica de molts organismes que formen part de la fauna acompanyant, evitant així un efecte negatiu del tractament. Un cop finalitzat el cicle del conreu de l’arròs, és el moment idoni

per a poder regular l’aigua de la xarxa a uns volum reduïts i completament aturats.

Actuacions: Realització conjunta: C. Regants Dreta, C. Regants Esquerra, i l’ADV

de l’arròs. Maquinària utilitzada:

2 tractors: John Deere 3340 John Deere 5615

2 tractors: John Deere New Holland T-90

personal Com.Reg. Esquerra

personal Com.Reg. Dreta

Marge Esquerre Marge Dret