actuació residencial les ribes altes ii l'ametlla de mar ...d’acord amb el contracte de...

Actuació Residencial les Ribes Altes II l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) Parcel·la Unifamiliar en Règim Lliure Destinada a Particulars o Promotors

Barcelona, 13 de gener de 2009

CONDICIONS GENERALS DE VENDA

3.

L'Institut Català del Sòl és un ens públic de la Generalitat de Catalunya, adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques que, de conformitat amb les competències que li atorga la seva llei fundacional 4/1980, de 16 de desembre, modificada parcialment per la Llei 4/2000, de 26 de maig, de mesures fiscals i administratives i, en compliment del que disposa l’article 163 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, sobre normes per a l’alienació de parcel·les propietat d’aquest Institut, ven les parcel·les ressenyades en el document assenyalat com a apartat A d’aquest contracte amb subjecció a les condicions següents. D’acord amb el contracte de compravenda enunciat, els compareixents, en la qualitat en què intervenen MANIFESTEN I PACTEN PRIMER L'Institut Català del Sòl, representat pel seu gerent, ven a ____________ que compra el ple domini de la parcel·la ressenyada en l'apartat A d’aquest contracte, lliure de càrregues i gravàmens, excepte les que es derivin d’aquest contracte, així com de llogaters i ocupants. Així mateix, l’Institut Català del Sòl, representat pel seu gerent, lliura en aquest acte la possessió de l’esmentada parcel·la a la part compradora que l’accepta i rep, per la qual cosa s’entén transmesa la titularitat del domini d’aquesta parcel·la. La parcel·la objecte de transmissió està inscrita amb el número XXXXX al Registre de la propietat de XXXXX, al Tom: XXXXX, Llibre: XXX, Foli: XXX. SEGON El preu de la compravenda de la parcel·la és de __________ €, el qual serà satisfet per l’adquirent en les condicions i terminis fixats en la l’apartat B d’aquest contracte. La quantitat feta efectiva amb anterioritat per l'adjudicatari en concepte d’arres o de fiança passa a ser considerada com a pagament inicial de la parcel·la. Els pagaments de les quantitats establertes com a terminis es faran efectius mitjançant rebuts girats per l’Institut Català del Sòl al compte de l’entitat financera indicada per l’adquirent de la parcel·la. El comprador podrà en qualsevol moment amortitzar la resta del preu, fent efectiva la totalitat de l’import base pendent i dels interessos corresponents. El retard en l’abonament de qualsevol dels terminis del preu ajornat suposarà un interès de demora del 8,5% anual. L’Institut Català del Sòl requerirà a la part compradora per tal que en el termini màxim de quinze dies faci efectiu el pagament del venciment ajornat amb els corresponents interessos de demora. Un cop transcorregut aquest termini sense el pagament del venciment i els seus interessos, s’aplicarà la condició de resolució establerta en aquest contracte. Aquesta transmissió està subjecta a l'impost sobre el valor afegit (IVA) al tipus legalment aplicable. La part venedora ha rebut de la compradora per aquest concepte la quantitat de _______ €, import de la quota meritada per l'esmentat impost que ha ingressat al Tresor públic, i rep en aquest acte la quantitat de _______ € corresponent a la resta de l’IVA, que ingressarà al Tresor públic. TERCER L'Institut Català del Sòl autoritzarà al comprador, quan s’hagi fet efectiu el pagament total de la parcel·la, perquè pugui constituir una hipoteca a favor d'una entitat financera, a fi de garantir l'atorgament de préstecs o crèdits per finançar la construcció, amb lliuraments supeditats al control per l'entitat creditora i proporcional al desenvolupament de l’execució de l'edificació.

4.

En aquest supòsit, les condicions de resolució que s’imposin en l’escriptura quedaran automàticament posposades a la hipoteca que es constitueixi, de manera que aquesta hipoteca, sense ulterior intervenció de l'Institut Català del Sòl, tingui caràcter de primera. CONDICIONS RELATIVES A LA PARCEL·LA QUARTA El comprador destinarà la parcel·la adquirida a usos residencials i es compromet a respectar íntegrament les normes urbanístiques vigents a la zona. CINQUENA La parcel·la objecte d'alienació es transmet al comprador dotada dels elements d'urbanització que s'assenyalen en el Projecte d'urbanització aprovat, que el comprador declara conèixer i estar conforme. No obstant això, els panots corresponents a tota l'amplada de la vorera que delimita a la parcel·la, i la seva col·locació, aniran a càrrec del comprador. SISENA D’acord amb el que disposa l’article 3.2 del Decret 363/2004, de 24 d’agost, del Departament de Treball i Indústria, pel qual es regula el procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament electrotècnic per a la baixa tensió, els edificis destinats a habitatges, locals comercials i oficines hauran de tenir una potència màxima en baixa tensió de 100 kW. Per tant, en el cas que l’adquirent hagi de contractar una potència superior a 100 kW, aquest haurà de cedir, dins de la parcel·la, l’ús d’un local per a la ubicació d’un centre de transformació, seguint les prescripcions especificades en el Reial decret 1955/2000, d’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica. No seran a càrrec de l’adquirent les despeses que corresponguin a l’obra civil i elèctrica interior del local cedit, necessària per subministrar la potència sol·licitada. Per tal de poder iniciar el tràmit corresponent, l’adquirent haurà de comunicar a l’Institut Català del Sòl, per escrit i amb un mínim de sis mesos d’antelació, la necessitat de realitzar les obres abans esmentades junt amb el lliurament d’un plànol en què consti grafiada la situació del local a cedir. Obligacions de l’adjudicatari:

a) Autoritzar al personal d’Endesa Distribución Elèctrica, S.L.U., o de l’empresa que en un futur podés substituir-la així com també de les empreses col·laboradores acreditades a l’efecte, a fi que tingui accés lliure i directe al local en tot moment i durant les 24 hores del dia. b) Aquest lliure accés a les instal·lacions es realitzarà sense necessitat d’una autorització específica en cada cas, i es preveurà tant per als vehicles com per al personal indicat en el paràgraf anterior amb l’objecte de:

a. Poder realitzar les obres de conservació, manteniment, reparació, adaptació i/o modificació que siguin necessàries i/o estiguin imposades per les necessitats del servei, en les instal·lacions existents en el local, així com dels cables d’alta i baixa tensió que alimentin al centre i els que se’n derivin. b. Procedir a la substitució dels elements, instal·lacions i aparellatge en l’esmentat centre, inclosos els transformadors, així com dels cables aeris i/o subterranis que entrin i/o surtin del centre, i fer-hi les operacions i treballs que siguin necessaris. c. Poder connectar nous clients sobre les instal·lacions cedides, així com procedir a les modificacions que es considerin necessàries per assegurar-ne el servei i mantenir l’emplaçament mentre subsisteixin subministraments que se’n derivin.

5.

SETENA L’adquirent haurà d’iniciar l'obra d'edificació en el termini de divuit mesos a comptar des de la data d’atorgament d’aquest contracte, i a cobrir de les aigües l’edifici amb el corresponent tancament exterior de façanes abans de dos anys i mig, a comptar també des de l’esmentat atorgament, de conformitat amb el que estableix l’article 163 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. El comprador haurà d’aportar, dins l’esmentat termini de divuit mesos per a l’inici de les obres, la llicència municipal de construcció i la certificació del tècnic director de l’obra conforme s’han iniciat les obres . La coberta d’aigües s’ha de justificar mitjançant el certificat del tècnic director de l’obra. L’Institut Català del Sòl podrà, prèvia sol·licitud del comprador, prorrogar els terminis abans esmentats en sis mesos més, per causes que no siguin imputables a l’adquirent i que haurà de justificar fefaenment. L'Institut Català del Sòl es reserva el dret d’inspeccionar l’estat de les obres en construcció per tal de garantir que es facin d’acord amb les disposicions fixades en aquest contracte; l’adjudicatari està obligat a facilitar les tasques d’inspecció als serveis tècnics d’aquest organisme. VUITENA La superfície de la parcel·la serà objecte de rectificació si, en efectuar-se el replanteig sobre el terreny, s’hagi evidenciat una variació de la superfície real respecte de l’expressada en aquesta compravenda superior al quatre per cent, en més o en menys. En el cas de fixar-se el preu en funció de la superfície de la parcel·la, es rectificarà el preu en proporció al cost unitari d’aquesta alienació si la superfície s’hagués de modificar per les causes determinades en el paràgraf anterior. En cas contrari, la superfície i el preu total dels terrenys es consideraran definitius. En el supòsit que el preu de la parcel·la s’hagi fixat en funció de l’edificabilitat, es rectificarà el preu en proporció al cost unitari d’aquesta alienació, si aquesta edificabilitat quedés afectada per una diferència, en més o menys, superior al quatre per cent. En cas contrari, la superfície de sostre i el preu total dels terrenys es consideraran definitius. NOVENA L'Institut Català del Sòl o l’ajuntament corresponent podran promoure la creació d’una junta de conservació de la qual hauran de formar part els titulars de les parcel·les de l'àmbit de l’actuació. CONDICIÓ RELATIVA A L’INTERÈS SOCIAL DESENA El comprador no podrà transmetre per qualsevol títol, onerós o gratuït, la parcel·la objecte d'adquisició mentre no s’hagin complert totes les obligacions fixades en aquest contracte i formalitzada l’escriptura d’obra nova i de divisió en propietat horitzontal de l'edifici. CONDICIONS DE RESOLUCIÓ DEL CONTRACTE ONZENA Aquest contracte quedarà resolt de ple dret i amb transcendència real a instàncies de l'Institut Català del Sòl, en els supòsits següents: 1. La manca de pagament per part de l’adquirent de qualsevol de les fraccions del preu ajornat.

2. La no realització de l’edificació dins els terminis fixats en la clàusula setena de les condicions relatives

a la parcel·la.

6.

3. L’alienació total o parcial de la parcel·la abans d’haver complert totes les obligacions fixades en aquest contracte, sense perjudici de les possibles responsabilitats civils en què pogués incórrer.

4. No destinar l’habitatge que es construeixi sobre la parcel·la objecte de venda a domicili habitual i

permanent durant deu anys, comptats des de la data d’aquest contracte.

DOTZENA Resolt el contracte i sense perjudici d'altres responsabilitats, el comprador tindrà dret a la devolució del 70% del capital pagat fins a la data de la cancel·lació amb l’IVA corresponent, prèvia deducció de l'import de les càrregues i gravàmens que, amb autorització de l'Institut Català del Sòl, s'hagin constituït. No seran objecte de devolució les quantitats lliurades en concepte d’interessos. TRETZENA L’adquirent té dret a l’abonament del valor de les obres i edificacions que hagi realitzat a la parcel·la quan aquesta sigui venuda a tercers, prèvia deducció de les càrregues i gravàmens constituïts amb l’autorització de l’Institut Català del Sòl i dels possibles danys que s’hi hagin efectuat. L’import de les obres i edificacions realitzades així com els possibles danys efectuats a la parcel·la serà calculat per un pèrit oficial designat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. L’import d’aquest encàrrec serà satisfet per meitats entre la part compradora i l’Institut Català del Sòl. CATORZENA En el supòsit que les càrregues i gravàmens autoritzats, sobrepassin la quantitat fixada en la clàusula dotzena, l'Institut Català del Sòl se’n rescabalarà amb càrrec a l'import en què es valorin les obres o les edificacions realitzades. QUINZENA En el supòsit que les obres fossin il·legals o no s'ajustessin a la llicència d'obres, l’import de la demolició de tot el que hagi estat construït indegudament es restarà de la quantitat a retornar a l’adquirent. SETZENA En tot cas, el domini de la parcel·la venuda, juntament amb totes les seves accessions, revertirà amb caràcter retroactiu al patrimoni de l'Institut Català del Sòl, acreditant el compliment de la condició de resolució per qualsevol dels mitjans de prova admesos en Dret i el lliurament o la consignació a favor de l'interessat de l'esmentat 70% amb les pertinents deduccions. RESPONSABILITATS PER INCOMPLIMENTS I DANYS DISSETENA L’adquirent es compromet a indemnitzar a l'Institut Català del Sòl pels danys i perjudicis que pugui ocasionar en l'obra urbanitzadora del polígon, que seran valorats pels serveis tècnics d'aquest organisme. La indemnització es farà efectiva d'acord amb el que s'estableix en el capítol cinquè del títol VI de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. DIVUITENA El comprador s'obliga a notificar a l’Institut Català del Sòl l’acabament de les obres, per tal que els serveis tècnics d’aquest Institut puguin comprovar si s’han efectuat danys a l’obra urbanitzadora i, si escau, se’n valori la quantia. En el supòsit que en finalitzar les obres de construcció, la urbanització estigués cedida a l'ajuntament corresponent, el comprador assumirà les mateixes responsabilitats amb l'Administració municipal.

7.

CONDICIONS RELATIVES ALS HABITATGES DINOVENA Atesa la finalitat de dotar de sòl urbanitzat adequat i en condicions econòmiques favorables per a la construcció d’habitatges, l’Institut Català del Sòl establirà a favor seu un dret de tempteig i retracte sobre els habitatges que es construeixin, de la manera següent: a) Dret de tempteig, amb una vigència de deu anys a comptar des de la data d’aquest contracte. Aquest

dret es podrà exercir en el termini de trenta dies naturals a comptar de l'endemà del dia en què el venedor notifiqui, de forma fefaent a l’Institut Català del Sòl, la decisió de vendre o donar en pagament l'habitatge, el preu ofert, les condicions essencials de la transmissió i el nom, domicili i les circumstàncies de qui vol adquirir l’habitatge.

b) Dret de retracte, amb el mateix termini de deu anys, quan no s'hagi fet la notificació del tempteig

prevista en l'apartat anterior, o quan s'hi ometi qualsevol dels requisits exigits o sigui inferior el preu efectiu de la transmissió o menys oneroses les seves altres condicions.

El dret de tempteig i retracte es regirà pel que disposa la Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya relatiu als drets reals, o per la legislació que sigui vigent en el moment de la transmissió de l’habitatge. Aquest dret de tempteig i retracte no afectarà a les transmissions de locals comercials ni places d’aparcament no vinculades a cap habitatge. VINTENA El comprador s’obliga a destinar l’habitatge que es construeixi sobre la parcel·la objecte de venda a domicili habitual i permanent durant deu anys, comptats des de la data d’aquest contracte. En el supòsit que el comprador transmeti o llogui l’habitatge dins d’aquest termini, i l’Institut Català del Sòl no exercités el seu dret de tempteig i retracte, es compromet a fer constar en el contracte de compravenda o de lloguer, per tal que l’adquirent o arrendatari n’estigui assabentat, l’obligació de destinar-lo a domicili habitual i permanent durant el temps que resti fins arribar al termini esmentat en el paràgraf anterior. CONDICIONS RELATIVES A LA INSCRIPCIÓ VINT-I-UNENA La transmissió de la parcel·la es realitza a l’atorgament d’aquest contracte, i es lliura la finca a la part compradora. L’Institut Català del Sòl formalitzarà, mitjançant escriptura pública autoritzada davant de notari, la compravenda objecte d’aquest contracte, a requeriment de qualsevol d’ambdues parts. La part compradora estarà obligada a facilitar a l’Institut Català del Sòl una còpia simple de l’escriptura formalitzada. VINT-I-DOSENA El comprador s'obliga a donar-se d'alta i a tramitar el canvi de nom de la parcel·la adquirida en el Centre de Gestió Cadastral, a l’efecte de l'impost sobre béns immobles (IBI), assumint la condició de subjecte passiu i obligat al pagament d’aquest impost a partir del període impositiu següent a la data de signatura d’aquest contracte. Abans de signar l’escriptura de compravenda de la parcel·la, el comprador haurà d’acreditar davant de l’Institut Català del Sòl haver efectuat el canvi de nom, així com estar al corrent de pagament de l’impost de béns immobles.

8.

VINT-I-TRESENA Totes les despeses que es derivin per aquest atorgament i les que es produeixin a partir de la signatura d’aquest document seran a càrrec de la part compradora, i els impostos se satisfaran segons la llei. VINT-I-QUATRENA Atès que el transmetent és una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya, se sol·licitaran les exempcions fiscals pertinents.

EXTRACTE DE LES ORDENANCES REGULADORES

4. ORDENANCES REGULADORES 4.1 DISPOSICIONS GENERALS Art. 1 Àmbit d’aplicació Aquestes ordenances són d’aplicació a la totalitat de l’àmbit del Pla parcial Sector E, Ribes Altes 2ª fase de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), segons queda delimitat a tots els plànols que l’integren i que s’acompanyen. Art. 2 Marc legal de referència Aquestes ordenances desenvolupen, dins l’àmbit definit a l’article anterior, el Pla General d’Ordenació de l’Ametlla de Mar. En tot cas, i per tot allò que no sigui expressament regulat a les presents ordenances o sigui de dubtosa interpretació, s’estarà al que determini l’esmentat Pla General. Art. 3 Definició de conceptes Sempre que no quedin expressament definits en aquestes ordenances, els conceptes que s’hi empren són els definits a la normativa del Pla General d’Ordenació i, per tant, no serà admesa cap altra interpretació. Art. 4 Desenvolupament del pla Per al desenvolupament del present Pla parcial podran redactar-se Estudis de detall, projectes de parcel·lació i projectes d’urbanització, els quals respectaran, en tot cas, les determinacions del Pla parcial i del Pla General. Art. 5 Projecte d’urbanització 1. El projecte d’urbanització es referirà a la totalitat de l’àmbit de cada polígon. També

s’hi podrà incloure el disseny d’elements urbans amb prou significació i importància. Ateses les característiques del sector, podrà segregar-se la part de la urbanització corresponent als acabats finals i a la jardineria per una fase posterior, coincidint amb una major consolidació de les edificacions.

2. El Projecte d’urbanització no podrà modificar les previsions d’aquest pla, sense

perjudici que afectin les adaptacions de detall necessàries. Les rasants establertes es podran modificar si és per millorar l’adaptació a la topografia o millorar el traçat de les xarxes.

3. Els Projectes d’urbanització que es redactin desenvolupant aquest Pla parcial

s’hauran d’ajustar al que disposen els articles 67, 68, 69 i 70 del Reglament de planejament i a d’altres condicions que li siguin d’aplicació.

Pla Parcial Sector E. Ribes Altes 2a fase – Text refós (inclou les prescripcions de l’acord d’aprovació definitiva de la Comissió d’Urbanisme de Terres de l’Ebre de 24 de març de 2004). L’Ametlla de Mar. Maig de 2004 28

Art. 6 Projectes de parcel·lació D’acord amb els articles 139 a 144 de la Refosa dels Textos Legals Vigent a Catalunya en Matèria Urbanística, no caldrà la redacció del Projecte de parcel·lació per a obtenir la corresponent llicència atès que la parcel·lació establerta al plànol núm. 6 del present Pla parcial reuneix tots els requisits necessaris per a considerar-se com a definitiva. No obstant, cas que es vulgui variar, podran redactar-se projectes de parcel·lació adaptats a les noves necessitats. Qualsevol modificació de la parcel·lació establerta al plànol núm. 6 que suposi una variació superior al 5% de la superfície de la parcel·la, comportarà l’obligatorietat de redactar un projecte de parcel·lació de la part modificada per a obtenir la corresponent llicència. En qualsevol cas, l’Institut Català del Sòl facilitarà a l’Ajuntament, un cop finalitzades les obres d’urbanització, el plànol parcel·lari resultant, amb la superfície i cotes de totes les parcel·les de l’actuació. Art. 7 Densitat La densitat màxima establerta pel Pla no podrà, en cap cas, augmentar-se. Es podrà, justificadament, acumular o transvasar el nombre d’habitatges assignats a una parcel·la cap a una altra, sense augmentar, però, la suma total del nombre d’habitatges inicials de les parcel·les afectades. Art. 8 Modificacions Les modificacions del present planejament hauran de respectar les determinacions, per ordre de jerarquia, establertes al Pla General d’Ordenació de l’Ametlla de Mar i en el mateix Pla parcial que aquí es desenvolupa, i s’ajustaran al que prescriu el Títol V del Reglament de planejament de la Llei del Sòl. No seran supòsit de modificació els ajustos d’alineacions i rasants que preveu l’article 5 d’aquestes normes, realitzats mitjançant estudis de detall, que no suposin distorsions de forma en l’estructura general del sector ni modificacions en la superfície de les illes superior al 5%. Tampoc ho seran les petites variacions de les alineacions ocasionades per a la millor adaptació sobre el terreny del projecte d’urbanització, que no suposin modificacions en la superfície i, per tant, en l’edificabilitat de les illes superiors al 5%. 4.2 RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL Art. 9 Qualificació del sòl El sòl comprès en l’àmbit d’aquest Pla parcial es qualifica en zones i sistemes. S’entén per zona, aquella part de terreny dins la qual, i ateses les previsions del present Pla parcial, es poden exercir els drets relatius a l’edificació.


S’entén per sistema els terrenys que en virtut de l’aplicació dels articles 25 i 121 de la Refosa dels Textos Legals Vigents a Catalunya en Matèria Urbanística, constitueixen

l’estructura del sector i són de cessió obligatòria i gratuïta a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. Art. 10 Zones Es defineixen les zones següents: a) Residencial unifamiliar aïllada (UZ 01) PB+1PP b) Residencial unifamiliar arrenglerada (UZ 03) PB+1PP+SC c) Residencial plurifamiliar en bloc lineal (UZ 16) PB+2 Art. 11 Sistemes Es defineixen els següents sistemes locals: a) sistema de vialitat b) sistema d’espais lliures: parcs, jardins i protecció c) sistema d’equipaments 4.3 NORMES PARTICULARS PER A LES ZONES I SISTEMES Art. 12 Definició de conceptes: 1. Alineació de vial Línia que separa la vialitat, de titularitat pública, de l’espai privat. 2. Alineació de l’edificació o línia de façana Línia sobre la qual s’ha d’alçar obligatòriament la façana davantera de l’edificació. Pot coincidir o no amb l’alineació de vial. 3. Volumetria específica És un tipus d’ordenació de l’edificació que es regula mitjançant l’assignació d’un sostre màxim per a cada illa o parcel·la, i mitjançant la fixació d’unes determinades alineacions vinculants, així com a la fixació d’una altura reguladora màxima i un nombre màxim de plantes. 4. Pla de referència Pla horitzontal teòric, a partir del qual se situarà la cota de la planta baixa i s’amidarà l’alçada reguladora màxima. Aquest pla és únic i específic per a cada tram d’edificació, la qual cosa permet graonar un rengle si el pendent ho demana.


5. Altura reguladora màxima És l’alçada que poden assolir les edificacions. S’amidarà des de la cota del paviment de la planta o plantes que en cada punt tingui la consideració de planta baixa fins el punt d’arrencada de la coberta. Per sobre de l’alçada reguladora màxima solament es permetran els elements de formació dels pendents de la coberta, i els elements tècnics de les instal·lacions dels edificis. 6. Rengles Agrupació contínua d’habitatges. 7. Tram Agrupació contínua d’habitatges arrenglerats el ràfec dels quals està a la mateixa cota o nivell. 8. Nombre màxim de plantes És el nombre màxim de plantes permeses dins de l’altura reguladora. Cal respectar aquests dos paràmetres: altura i nombre de plantes. 9. Planta baixa És la planta o part de planta que se situarà dins del marge, per sobre i per dessota del pla de referència, que aquestes ordenances estableixen per a cada zona. 10. Planta pis S’entendrà per planta pis tota planta edificada situada per damunt de la planta baixa. 11. Planta soterrani S’entendrà per planta soterrani tota aquella situada per dessota de la planta baixa, tingui o no obertures en qualsevol dels fronts d’edificació. 12. Fondària edificable És la distància màxima, amidada des de la línia de façana davantera, dins de la qual s’ha d’inscriure l’edificació. La línia que la defineix no pot ser ultrapassada per la façana posterior. En alguns supòsits, aquesta distància defineix una línia que té el caràcter d’alineació obligatòria de l’edificació per la seva part posterior. 13. Gàlib edificatori Perímetre màxim dins del qual s’ha d’inscriure obligatòriament l’edificació; la línia que la defineix no pot ser ultrapassada, en cap cas, per l’edificació. 14. Ocupació de parcel·la És el percentatge que amida la màxima ocupació de la parcel·la en planta baixa per l’edificació. Pla Parcial Sector E. Ribes Altes 2a fase – Text refós (inclou les prescripcions de l’acord d’aprovació definitiva de la Comissió d’Urbanisme de Terres de l’Ebre de 24 de març de 2004). L’Ametlla de Mar. Maig de 2004 31

15. Reculades de l’edificació Es defineixen dos tipus de reculada: a) La reculada del cos d’edificació que es dóna quan tot l’edifici, o la totalitat o part

d’una planta, s’enretira respecte de la línia definida per l’aplicació de la fondària edificable, amb la finalitat de no esgotar-la.

b) La reculada per motius compositius, que es dóna quan part o parts de les façanes

dels edificis es retiren un màxim de 0,30 m de l’alineació d’edificació. 16. Cossos sortints Són les parts ocupables de l’edificació que sobresurten de la línia d’edificació o de la línia definida per l’aplicació de la fondària edificable màxima o del gàlib màxim. Es defineixen com a cossos sortints oberts els que no tenen cap tancament permanent ni mòbil per damunt de l’ampit, que tindrà una alçada màxima d’1,10 m, comptada des del paviment. Es defineixen com a cossos sortints tancats els que tenen, en algun dels seus paraments, alguna mena de tancament massís, o vidriat, per damunt de l’ampit. L’alçada mínima lliure entre la cota de planta baixa i el cos sortint de la planta primera serà de 3 metres. 17. Pla límit de vol És un pla teòric paral·lel al pla de façana o mitgera, que es troba situat a una determinada distància d’aquest, fins al qual poden arribar, però no ultrapassar els elements sobresortints del pla de façana. 18. Alçada lliure o útil L’alçada lliure o útil és la distància que hi ha del terra al sostre a l’interior d’un local construït. 19. Ràfec És la part de coberta que sobresurt del pla de la façana per tal de protegir aquesta de l’acció directa de la pluja. 20. Verd privat Es defineix com a verd privat el sòl lliure de construcció, enjardinat, que envolta edificacions i la titularitat del qual és privada. Art. 13 Determinacions comunes per a les zones i sistemes Per a tot el que no estigui especificat en aquestes normes particulars, s’entén que és d’aplicació el que figura al Pla General d’Ordenació de l’Ametlla de Mar. 1. Agrupació de parcel·les: Pla Parcial Sector E. Ribes Altes 2a fase – Text refós (inclou les prescripcions de l’acord d’aprovació definitiva de la Comissió d’Urbanisme de Terres de l’Ebre de 24 de març de 2004). L’Ametlla de Mar. Maig de 2004 32

Es permet l’agrupament de parcel·les. L’edificació sobre la nova parcel·la es regularà, segons les ordenances que corresponguin a la superfície que en resulti.

2. Reculades de l’edificació: El tipus de reculada definit com de cos de l’edificació solament es permet a les

façanes posteriors, amb un màxim de 2,00 m comptats des del pla que resulta d’aplicar la fondària edificable màxima.

El tipus de reculada per motius compositius es permet a totes les façanes. Els porxos d’entrada no es consideren com a reculada de l’edificació. 3. Alçades útils: - Planta baixa: mínim 3,00 m en el cas d’usos comercials, magatzems, etc, de

2,80 m en el cas d’oficines i comerços menors de 80,00 m² i de 2,60 m en el cas d’habitatges.

- Planta pis: mínim 2,55 m en general i 2,20 m a corredors, distribuïdors, serveis

higiènics, rentador, cambres d’emmagatzematge i un 30% de la superfície a qualsevol altra peça dels habitatges, amb les limitacions establertes per la normativa vigent sobre habitabilitat.

- Planta soterrani i entresolats: mínim 2,20 m per a les ordenacions unifamiliars i

2,50 m per a les plurifamiliars. 4. Planta soterrani: No es permet en planta soterrani l’ús d’habitatges ni la de locals d’ús permanent de

personal. Les plantes soterrani no es computaran en l’edificabilitat permesa per a cada parcel·la.

5. Coberta: Les cobertes podran ser planes, inclinades o bé mixtes, segons s’especifiqui a

cadascuna de les zones. Per al cas de coberta inclinada, aquesta podrà ser a una o a dues vessants, de

teula vermella amb un pendent màxim del 30%. L’espai interior de la coberta podrà destinar-se per a golfes habitables, excepte a

les ordenacions plurifamiliars que no seran habitables, llevat del cas que les determinacions particulars de les zones limitin o indiquin el contrari. Les obertures de ventilació i il·luminació s’adaptaran als pendents de la coberta.

La coberta podrà volar una distància determinada del pla de façana o, si existeix,

dels tancaments del cos sortint en balcó o en galeria. Aquesta distància, el vol de ràfec, serà de 0,50 m com a màxim. En el cas que existeixin vols, el ràfec podrà volar 0,15 m més que els balcons o les galeries al llarg de tota la façana, sempre que el canal de recollida d’aigües s’amagui en la coberta o ràfec.

El ràfec tindrà un front màxim de 0,15 m de gruix.


Per sobre del pla de coberta solament podran sobresortir els elements tècnics de les instal·lacions puntuals com són xemeneies, antenes, parallamps, etc, quedant amagats a les golfes els de dimensió i volum més important com dipòsits d’aigua, acumuladors, maquinària.

En el cas d’habitatges arrenglerats o aparellats, el tipus de coberta escollit serà

unitari per a tot el rengle o per als dos habitatges aparellats. 6. Cossos sortints: Queda prohibit qualsevol tipus de cos sortint en planta baixa i els cossos sortints

tancats a totes les plantes, excepte quan expressament s’indiqui el contrari. Els cossos sortints oberts computaran el 50% de la seva superfície fins un màxim

d’un 10% de la superfície útil interior. 7. Tanques: Les tanques als carrers, espais públics i entre veïns al jardí davanter, fins a la línia

de façana, seran massisses de pedra seca fins a una alçada màxima d’1,20 m amidats a la rasant de la vorera al punt mig del rengle o bloc.

S’admetran puntualment alçades superiors, fins a un màxim de 1,80 m per tal

d’inserir elements tècnics. Cada zona especificarà en detall les característiques de la tanca. Al jardí posterior les tanques entre veïns tindran 1,80 m d’alçada màxima sobre el

nivell de jardí. Seran fetes amb material massís fins a una alçada màxima de 0,90 m i es completaran amb vegetació d’arbust fins a l’alçada d’1,80 m.

Es prohibeixen les gelosies i balustrades prefabricades de ceràmica i de formigó. 8. Aparcaments: En general és obligatòria la dotació d’una plaça d’aparcament per habitatge,

coberta o a l’aire lliure, dins de l’àmbit del sòl privat, a no ser que les determinacions específiques indiquin el contrari.

9. Guals: En tots aquells casos en els que les parcel·les no disposin d’un accés amb vorada

remuntable, serà obligatori que els seus propietaris es facin el propi gual, segons model de l’Institut Català del Sòl de peces prefabricades. Per a la reposició del paviment, prèvia protecció de les instal·lacions que passen per dessota, s’utilitzarà un material i acabat igual a l’existent. Les obres aniran a càrrec dels propietaris de la parcel·la.


10. Jardins privats: Es prohibeix qualsevol tipus d’edificació auxiliar a les àrees reservades per a jardins

de caràcter privat. Aquests espais s’hauran d’enjardinar convenientment. Els projectes de jardineria s’hauran de presentar conjuntament amb el de l’edificació.

11. Projectes unitaris: Quan es redacti un projecte unitari que afecti un rengle d’habitatges unifamiliars en

filera, dos habitatges aparellats o una edificació plurifamiliar, es podran variar o ajustar, sempre que sigui degudament justificat, algunes de les determinacions particulars de cada zona. Es respectaran sempre, però, l’ocupació, l’altura, l’edificabilitat i la densitat màxima prevista. Aquestes modificacions hauran de comptar amb l’aprovació explícita dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament i l’informe favorable del Servei de Patrimoni de l’Institut Català del Sòl.


Art. 15 Determinacions per a la zona Unifamiliar arrenglerada (UZ 03) PB+1 1. Parcel·lació S’estableix la crugia mínima de la parcel·la en 5,30 m amidats al centre del cos

d’edificació principal. En cas que sigui necessari efectuar una nova parcel·lació, caldrà remetre’s al que especifica l’art. núm. 7 de la present normativa.

La parcel·la mínima equivaldrà a un mínim d’una crugia, amb una façana mínima de 5,30 m, i una fondària mínima de 26,00 m.

2. Tipus d’ordenació de l’edificació Ordenació en edificació arrenglerada segons alineació de vial, tal com es defineix

en el plànol núm. 6 “Parcel·lació i ordenació de l’edificació”, amb alineacions obligatòries i màximes.

Les testes de les rengles d'edificació se separaran del límit lateral de parcel·la un

mínim de 3,00 m. 3. Tipus edificatori Habitatges unifamiliars desenvolupats en planta baixa més planta pis i sota coberta. 4. Del projecte de les edificacions

El projecte de les edificacions de cada rengle de parcel·les serà unitari.

La longitud màxima del rengle edificatori serà la que es grafia en el plànol 6. Parcel·lació i Ordenació de l’Edificació.

En el cas que un rengle de parcel·les tingui dos o més propietaris, serà obligatòria

la presentació conjuntament amb el projecte d’edificació d’un esquema ordenador de la façana de la totalitat del rengle amb la finalitat de regular la unitat compositiva de totes les façanes, l’adaptació al terreny de les edificacions, la proporció i ritme de forats, cossos sortints, els ràfecs, el disseny de tanques i baranes i d’assolir una uniformitat amb els materials de façana.


5. Alineació de l’edificació: Vindrà definida per una línia paral·lela a l’alineació de vial, situada a 5,00 m

d’aquesta. Les façanes davanteres de les edificacions coincidiran obligatòriament amb aquesta.

6. Pla de referència: Coincidirà amb la cota de la vorera en el punt mig de cada tram. 7. Graonat de l’edificació: Cadascun de les rengles s’organitzarà sempre que es pugui en un sol tram i, per

tant, tindrà ràfec unitari. En el cas que hagi d’esglaonar-se a causa del pendent del carrer existent i que es

tracti de més d’un propietari en el mateix rengle, aquest esglaonament s’haurà de definir en el mateix esquema ordenador de la façana.

8. Ràfec: El ràfec de cada tram serà unitari. La cota superior del ràfec de coberta de la façana principal vindrà definida per

l’alçada reguladora màxima (7,50 m). 9. Fondària edificable màxima: La fondària edificable màxima des de l’alineació de façana serà de 12 m. 10. Alçada reguladora màxima: Es fixa en 7,50 m corresponents a planta baixa, planta pis i planta sota coberta,

amidats des del pla de referència fins a l’arrencada de la coberta. 11. Alçàries útils mínimes: Les alçàries útils mínimes per aquesta zona, són les següents: - per a habitatge: 2,55 m - per a soterrani: 2,20 m 12. Planta sota coberta: La planta sota coberta serà habitable, amb una ocupació màxima d’un 40 % de la planta inferior, que computarà a efectes d’edificabilitat màxima. 13. Planta baixa: La cota de paviment de la planta baixa es podrà situar entre dos plans situats a

1,00 m per sobre i 0,60 m per dessota del pla de referència. 14. Planta soterrani:


Es permetrà una planta soterrani destinada a garatge que podrà tenir una ocupació igual a la de la planta baixa, amb la possibilitat d’incrementar-la en 2 m a la zona del jardí privat posterior, en tota l’amplada de l'edificació.

15. Sostre edificable màxim i nombre màxim d’habitatges: És el que resulta per aplicació dels paràmetres definits en aquestes ordenances.

En qualsevol cas, el sostre màxim edificable i el nombre màxim d’habitatges, ja sigui per a les parcel·les que preveu el Pla Parcial com per altres que puguin resultar d’altres parcel·lacions, serà el que es recull o el resultant de les dades del quadre de característiques del sòl (Quadre 3.4 de Quadres de dades del Pla parcial).

16.Cossos sortints: Queda prohibit qualsevol tipus de cos sortint tancat a totes les façanes. Els cossos sortints en galeria es permetran tan sols a les façanes posteriors, els

oberts es permetran a la façana davantera, sempre que es respectin els plans límits de vol.

17. Pla límit de vol: Façana principal:

Es fixa en 0,60 m el pla límit de vol paral·lel a la façana i en 0,50 m el pla límit de vol paral·lel a la mitgera. En les parcel·les extremes d’un rengle, s’admet que els vols arribin fins a la cantonada.

Façana posterior: Es fixa en 1,00 m el pla límit de vol paral·lel a la façana i en 0,50 m el pla límit de

vol paral·lel a la mitgera. Façana lateral:

Es fixa en 0,4 m el pla límit de vol paral·lel a la façana i un màxim del 30% de la longitud de façana.

18. Baranes: La barana que tanca els cossos sortints podrà ser massissa o transparent. Es

prohibeixen les gelosies prefabricades de ceràmica i de formigó (“balustres”). L’alçada mínima serà d’1,00 m.

19. Garatges: Hi ha dues opcions possibles: que el garatge sigui amb un únic accés comunitari

per a tot el rengle, o individualitzat per a cada parcel·la. En el primer cas, el garatge serà comú per a tots els propietaris d’un mateix rengle.

Se situarà a la planta soterrani i l’ocupació serà la mateixa que la de la planta baixa més 2 m de fondària cap a l’interior de parcel·la, amb un únic accés per a tot el


rengle mitjançant una rampa. Aquest es produirà per l’espai de separació entre rengles.

En el segon cas, el garatge serà individualitzat per a cada parcel·la i se situarà en

semisoterrani. L’accés es produirà mitjançant una rampa individual per habitatge. El nivell de la cota de la planta baixa se situarà tal i com queda definit en aquesta normativa, a una alçada màxima d’1,00 m per sobre del pla de referència. En aquest cas, les rampes aniran preferentment aparellades.

20. Coberta: La coberta podrà ser plana, inclinada o bé mixta. En tot cas, el tipus de coberta serà

unitària per a tot el rengle, amb les característiques especificades en l’apartat corresponent de les determinacions comunes per a zones i sistemes d’aquestes ordenances. En el cas que en el rengle hi hagi dos o més propietaris, la coberta serà unitària per a tot el rengle.

En el cas que la coberta sigui inclinada, ho serà a una aigua, amb la part més baixa

en la façana que dona al carrer, de teula vermella, amb un pendent màxim del 30%. L’espai sota coberta serà habitable, amb una ocupació màxima del 40% de la

planta inferior. La coberta podrà volar un màxim de 0,50 m respecte del pla de façana, sempre que

el canal de recollida d’aigües s’amagui en la coberta i ràfec. El ràfec tindrà un front màxim de 0,15 m de gruix. Per sobre del pla de la coberta inclinada solament podran sobresortir els elements

tècnics de les instal·lacions puntuals com són xemeneies, antenes, parallamps, etc. quedant amagats a les golfes els de dimensió i volum més important com dipòsits d’aigua, acumuladors, maquinària, caixes d’escala.

21. Tanques: La tanca als carrers i veïns situades al jardí davanter serà massissa de pedra seca

fins a una alçada màxima d’1,20 m amidats a la rasant de la vorera al punt mig del rengle o bloc. Puntualment, i en cas que s’hagin d’incorporar els comptadors de diferents serveis a la tanca, es podrà massissar, podent-se sobrepassar l’alçada màxima fixada en un màxim d’1,80 m i sempre que no superi una llargada d’1,20 m.

La porta d’accés a la parcel·la serà metàl·lica de la mateixa alçada que la tanca. Les tanques entre veïns al jardí posterior que no tenen façana a vial tindran, sobre

el nivell natural de terres, per fora de la tanca, 1,80 m d’alçada màxima. Seran fetes amb material massís fins a una alçada màxima de 0,90 m i es completaran amb vegetació d’arbust fins a l’alçada d’1,80 m.

No s’admetran gelosies ceràmiques o de formigó a cap dels límits de la parcel·la.


22. Jardins

Es prohibeix qualsevol tipus d’edificació auxiliar incloses les “barbacoes” a les àrees reservades per a jardins de caràcter privat. Aquests espais s’hauran d’enjardinar convenientment. Els projectes de jardineria s’hauran de presentar conjuntament amb el de l’edificació.

Sols es permet la construcció de piscines comunitàries, per a tota una illa d’habitatges.

23. Baixants: Els baixants d’aigües pluvials de la coberta del cos principal de l’edificació, si van

vistos, transcorreran verticals per la façana. 24. Comptadors: Els comptadors aniran encastats, bé a la part massissa de la tanca del carrer, o bé

als paraments de façana corresponents, sense sobresortir dels seus límits i de l’alineació de vial, i formaran part de la composició de la façana o bé del disseny de la tanca.

25. Ordenances d’estètica: a) La composició arquitectònica s’emmarcarà en la voluntat d’aconseguir una certa

unitat de conjunt abans que una juxtaposició d’obres singulars. b) El material de façana, tant si és de càrrega com de revestiment, serà únic,

preferiblement estuc monocapa de colors terrossos o blanc. De forma complementària, s’admetrà com a màxim, l’ús d’un altre material.

c) Tota paret mitgera que, per efectes de les reculades dels cossos d’edificació o

pel graonament, quedi totalment o parcialment al descobert, serà tractada com a façana. En el cas de dues parcel·les contigües construïdes en diferents períodes de temps, el darrer que construeixi assumirà la responsabilitat de tractar les mitgeres que la seva construcció deixi al descobert, siguin pròpies o del veí.

25. Usos: Solament es permet l’ús residencial a les plantes baixes, pis i parcialment al sota

coberta; i l'ús de garatge a la planta soterrani, i alternativament a la planta baixa amb un màxim de 20 m²st.


PLÀNOLS

DOCUMENTACIÓ ECONÒMICA

m2PARCEL·LA Sup. de SÒL CLAU TIPOLOGIA PREU BASE

23.1 249,00 UZ03 Unifamiliar Arrenglerada PB+1 102.000,00 €

CONDICIONS DE VENDA DE PARCEL·LES RESIDENCIALS

CONDICIONS DE PAGAMENT: Reserva - 10% del preu base en concepte d’arres. Resta de preu 1. Pagament al comptat: - A la firma del contracte (un mes després de la reserva)

pagament de la resta del preu base.

2. Pagament ajornat: - A la firma del contracte (un mes després de la reserva) pagament del 30% del preu base.

- El 60% restant en pagaments semestrals (màxim 3 anys) i

interessos bancaris del 6’5% anual.

Liquidació de l’IVA (tipus 16%) - 10% a la firma de la reserva. - 90% a la firma del contracte. CONDICIONS CONTRACTUALS: 1. Els terminis màxims per a edificar les parcel·les són els següents:

Tipus de parcel·la inici d’obres coberta d’aigües Unifamiliar 18 mesos 30 mesos Plurifamiliar 18 mesos 36 mesos En ambdós supòsits els terminis compten a partir de la data de signatura del contracte de compravenda.

2. La parcel·la no es pot vendre independentment de l’habitatge que s’hi hagi construït. Per

aquest motiu és necessària la formalització prèvia de l’escriptura d’obra nova per poder fer la venda.

3. Si la parcel·la es destina a la construcció d’habitatges de règims protegits, l’adjudicatari

ha de sotmetre’s a la regulació específica fixada per aquests règims.

4. S’establirà en el moment del contracte un dret de tempteig i retracte a favor de l’Institut Català del Sòl.

5. Els habitatges que es construeixin sobre les parcel·les s’hauran de destinar,

obligatoriament, a domicili habitual i permanent durant deu anys des de la compra de la parcel·la.

Barcelona, 11 de novembre de 2008 Còrsega, 289 6è 08008 Barcelona Tel. 93 228 60 00 Fax 93 228 60 01 [email protected] www.incasol.cat

actuació residencial les ribes altes ii l'ametlla de mar ...d’acord amb el contracte de...

Documents