Activitats turístiques i sostenibilitat: Idees i suggeriments per a gestors

locals.

Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

Grup de Treball de Turisme Sostenible

2

ACTIVITATS TURÍSTIQUES i SOSTENIBILITAT:

IDEES I SUGGERIMENTS PER A GESTORS LOCALS

___________________________________________________________________________ Aquesta GUIA ha estat elaborada a proposta del Grup de Treball de Turisme Sostenible de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Inclou un recull d’experiències de municipis catalans als quals agraïm la seva col·laboració.

Redacció: Fundació EcoMediterrània Coordinació: Grup Turisme Sostenible, Ajuntament de Castelldefels i Secretaria Tècnica de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, amb la col·laboració de l’Oficina de Turisme de la Diputació de Barcelona Barcelona, desembre 2002

3

ÍNDEX

Presentació I. Conceptes clau de desenvolupament sostenible II. Turisme i territori : gestió de recursos III. Empresa turística i medi ambient

IV. Productes i itineraris turístics

Índex de llocs web

4

PRESENTACIÓ L’excepcional riquesa natural i cultural de la conca mediterrània fa que aquest espai hagi esdevingut el principal focus d’atracció turística mundial. Els darrers anys les costes mediterrànies han acollit prop de dos-cents milions de turistes per any, la qual cosa representa el 30% del turisme mundial. Les repercussions d’aquest flux turístic en l’economia de la Mediterrània són evidents: més de cinc milions de llocs de treball i més de cent mil milions d’euros anuals d’ingressos, és a dir, prop del 7% del Producte Interior Brut de la franja litoral. Aquesta activitat turística, però, també ha provocat, sobretot a les zones més freqüentades, com ara el litoral, un

gran impacte ambiental i n’ha posat en perill els recursos: aigua, flora, fauna i paisatge, entre altres. Aquestes

agressions es deuen al model turístic predominant en les esmentades àrees. Aquest model de turisme de masses

s’ha basat en el creixement intensiu i extensiu i en el consum indiscriminat de sòl, concentrant la seva oferta

espacialment i temporalment, cosa que ha fet que s’hagi sobrepassat la capacitat de càrrega del territori.

Els últims anys, el sector tur ístic ha fet palesa la necessitat d’un canvi de model que incorpori criteris de sostenibilitat a l’oferta i a les destinacions turístiques. Un model de turisme sostenible és aquell que fa compatible el desenvolupament del sector amb el respecte i la preservació dels espais naturals, culturals i socials. Aquest model considera l’activitat turística com una oportunitat per a la revalorització del territori i per a la conservació dels recursos, en prioritza els aspectes qualitatius per davant dels quantitatius, afavoreix la reducció de conflictes entre indústria turística, visitants, residents i medi ambient, promou la participació de tots els agents que intervenen en l’activitat turística, integra les singularitats del territori i garanteix una distribució equitativa dels beneficis que se’n deriven. Paral·lelament, s’ha produït un augment en la demanda de noves destinacions i tipologies turístiques distintes de les destinacions clàssiques de sol i platja. És el cas del turisme en els espais naturals, de l’ecoturisme, de l’agroturisme, del turisme cultural… Normalment, en aquests casos el turisme és un incentiu per a la revalorització de l’espai, ja que aquesta és la part essencial del producte turístic. En aquestes tipologies encara és més necessari disposar d’una gestió i una planificació molt acurades i mesurar l’impacte en l’entorn per garantir que l’activitat que es duu a terme en aquests espais no els afecti amb una sobrefreqüentació de visitants

En aquest procés cap a un turisme sostenible, les administracions locals hi tenen un paper cabdal ja que, com a administracions més properes al ciutadà i més sensibles als interessos de la població local, són les responsables de potenciar la participació i consensuar polítiques de sostenibilitat, com ara incentivar el turisme integrat en oposició a l’estandardització del turisme de masses; potenciar els productes i recursos locals evitant la introducció en els espais turístics de productes que hi són aliens; incentivar mesures de millora de la qualitat en els establiments turístics; introduir criteris de sostenibilitat en la gestió de l’ oferta i en l’ordenació urbanística amb l’objectiu de dimensionar l’oferta i afavorir la desestacionalització creant productes complementaris que

diversifiquin l’oferta turística.

5

Entenem que el desenvolupament de l’Agenda 21 local en els municipis turístics és en aquest moment el millor instrument de participació de la societat civil en la planificació i gestió del territori i una eina per introduir dins l’activitat turística aquests criteris de sostenibilitat. És des d’aquesta perspectiva que la Comissió de Turisme de la Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Sostenibilitat, liderada per l’Ajuntament de Castelldefels, s’ha plantejat editar aquest MANUAL GUIA com a eina que contribueixi a introduir polítiques de turisme sostenible i a difondre exemples i bones pràctiques desenvolupades pels diferents sectors que intervenen en aquesta activitat:

- L’administració local en el tema de l’ordenació del territori i la gestió dels

recursos per ús turístic. - Les experiències de control ambiental impulsades per l’empresa turística, medi

ambient i estàndards de qualitat. - Els exemples de productes i itineraris turístics.

Els destinataris del manual són, principalment, els responsables de la gestió pública en l’àmbit local, els professionals privats del sector turístic i també els estudiosos, grups ecologistes, consumidors, turistes i ciutadania en general Aquest recull s’estructura en fitxes, amb una presentació molt visual i esquemàtica. Cada fitxa se centra en un tema de gestió ambiental i conté, a banda de la descripció de l’actuació, els objectius de la intervenció, els nivells de responsabilitat i les recomanacions genèriques. El tema tractat a cada fitxa s’exemplifica amb una descripció de casos reals com a casos significatius. També s’hi inclou al final la referència als llocs web d’altres experiències similars. Som conscients que els exemples descrits a les fitxes són només una mostra d’un ventall molt més ampli d’experiències tan significatives o més que les descrites. Aquest recull neix amb la voluntat d’iniciar un treball que cal anar completant i ampliant amb el recull d’altres exemples, amb l’objectiu que els actors públics i privats del sector tinguin a l’abast un recull d’experiències que els puguin ser útils i exemplificadores del sector turístic.

6

I. CONCEPTES CLAU DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE El discurs de la sostenibilitat s’ha fet molt popular en la darrera dècada, tot i que els conceptes clau del desenvolupament sostenible no sempre són utilitzats amb el rigor que seria desitjable i que molts discursos per a la sostenibilitat acaben essent purament retòrics i queden aparcats en el capítol de propostes irrealitzades. Aquest manual pretén precisament el contrari: ajudar a qui veritablement vulgui aplicar a la planificació i a la gestió turística en l’àmbit local aquells aspectes clau que poden fer que aquesta activitat esdevingui més sostenible. L’estructura en fitxes, amb casos de bones pràctiques, ha de facilitar a qui consulti aquest manual la localització ràpida d’aquell exemple o d’aquelles recomanacions que busca. Abans, però, presentem de forma breu unes definicions per aclarir alguns conceptes bàsics relacionats amb el desenvolupament sostenible del turisme: § Agenda 21 (o programa 21 o Acció 21): Programa d’acció adoptat per 187 governs a

la Cimera de la Terra. Estableix un esquema director per assegurar el present i el futur del planeta i posa en evidència els factors susceptibles de provocar catàstrofes econòmiques o ecològiques. Presenta, també, una estratègia a adoptar en el segle XXI, per encaminar-se cap al desenvolupament sostenible. La definició d’Acció 21 apareix en la Cimera de Johannesburg, celebrada al setembre del 2002.

§ Agenda 21 Local: Nom que rep el disseny d’un programa local seguint l’esquema

genèric descrit pel model global. Ha de definir uns objectius i unes accions concretes, especificar els actors que hi participaran i concretar-ne el finançament i el calendari amb què es portaran a terme. Sol anar precedida d’una diagnosi general de l’àmbit territorial que afecta.

§ Agroturisme: Modalitat del turisme rural en la qual l’atractiu principal és el contacte

que s’estableix entre el turista i l’activitat agrària. Normalment s’entén que aquest contacte no és merament contemplatiu, sinó que el turista hi té un paper actiu i practica determinades feines pròpies de l’agricultor, el ramader, el pescador o el treballador forestal.

§ Cicloturisme: Modalitat de turisme en la qual el mitjà de transport és la bicicleta. El

cicloturista sol tenir interès per la natura (ecoturisme), pels modes de vida (turisme rural) i per la cultura (turisme cultural) i evita situacions de sobrefreqüentació turística.

§ Cimera de la Terra: El nom oficial és Conferència de les Nacions Unides sobre el

Medi Ambient i el Desenvolupament. Celebrada a Rio de Janeiro (Brasil) l’any 1992, 187 governs del món hi van adoptar, entre d’altres mesures, l’Agenda 21. Aquest programa proposa línies d’actuació bàsiques per assegurar el futur del planeta. És un programa global d’actuacions en l’àmbit del desenvolupament i el medi ambient.

§ Desenvolupament sostenible: Una política de desenvolupament sostenible és

aquella que posa al mateix nivell les necessitats econòmiques, socials i mediambientals. Una estratègia d’aquest tipus integra la política ambiental en les altres

7

polítiques i assegura la pervivència dels recursos naturals amb l’objectiu de no comprometre la capacitat de desenvolupament de les generacions futures.

§ Desenvolupament turístic sostenible / Turisme sostenible: És una manera de

desenvolupar el turisme que dóna resposta a les necessitats actuals dels turistes sense comprometre els recursos de cara a un aprofitament turístic per part de les generacions futures. El turisme, per tal que sigui sostenible, ha de ser acceptable ecològicament a llarg termini, viable econòmicament i equitatiu des d’una perspectiva ètica i social per a la població local, que n’ha de ser la principal beneficiada.

§ Ecoturisme / Turisme en espais naturals: Activitat turística que té com a objectiu

principal el gaudi de la natura, tant la que està legalment protegida (parcs naturals, etc.), com la que no ho està.

§ EMAS – Sistema de Gestió i Ecoauditoria: Reglament comunitari (CEE número

1836/93) del Consell del 29 de juny del 1993 que permet la participació voluntària de les empreses del sector industrial (també del sector serveis) en un sistema comunitari de gestió ambiental i auditoria.

§ Indicador: És un conjunt de paràmetres que permet avaluar l’evolució del municipi cap

a la sostenibilitat, així com fer el seguiment del procés d’aplicació del Pla d’Acció de l’Agenda 21 Local. Els resultats són útils per reorientar les polítiques locals de sostenibilitat.

§ Informe Brundtland: L’informe El nostre futur comú va ser elaborat el 1987 per la

Comissió per al Medi Ambient i el Desenvolupament de les Nacions Unides, presidida en aquell moment per la Sra. Gro H. Brundtland. En aquest informe es defineix el desenvolupament sostenible i és la base conceptual sobre la qual es desenvolupà la Cimera de la Terra.

§ Senderisme: Modalitat de turisme en la qual el mitjà de transport són les pròpies

cames. El senderista sol tenir interès, principalment, pel medi natural, encara que també per la cultura del lloc. En aquest sentit, la utilització de camins amb un tradicional ús social és certament més ben acollida que la utilització de camins sense significació per a la gent del lloc.

§ Turisme actiu / Turisme d’aventura: Marca utilitzada els darrers anys per encabir-hi

un conjunt de productes relacionats amb activitats d’oci que sovint estan relacionades amb la pràctica d’algun es port i, de vegades, presenten certes dosis de risc.

§ Turisme de masses: Turisme basat en la quantitat de turistes perquè es mou en uns

marges de benefici molt reduïts i que va acompanyat d’una oferta homogènia i d’una plasmació territorial estàndard. Aquest és un model de desenvolupament turístic diametralment oposat al concepte de turisme sostenible.

§ Turisme rural: Tota activitat turística practicada en una zona rural –ja sigui de

muntanya, del pla o de la costa– en la qual, a més del turisme, s’hi porten a terme altres activitats econòmiques.

8

II. TURISME I TERRITORI : GESTIÓ DE RECURSOS

1. L’AGENDA 21 LOCAL EN DESTINACIONS TURÍSTIQUES

L’AGENDA XXI LOCAL DE LLORET DE MAR

2. LA PLANIFICACIÓ INTEGRAL DELS MUNICIPIS

PGOU I PALS D’OLOT

3. LA PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA DEL TURISME PLA ESTRATÈGIC DE TURISME DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

4. TRANSPORTS PÚBLICS PER A ÚS TURÍSTIC

EL TRANSCANTÀBRIC FEVE

5. ZONIFICACIÓ EN ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS

PARC NATURAL DEL MONTSENY

6. SENYALITZACIÓ DE CAMINS PER A ÚS EXCURSIONISTA

ITINERARIS LA GARRIGA

7. SENYALITZACIÓ DE CAMINS PER A ÚS CICLOTURÍSTIC

VIES VERDES

8. LA GESTIÓ DE L’AIGUA EN ELS MUNICIPIS TURÍSTICS

CATALUNYA ESTALVIA AIGUA

9. LA GESTIÓ DE L’ENERGIA EN ELS MUNICIPIS TURÍSTICS CARDEDEU 10. LA GESTIÓ DELS RESIDUS EN ELS MUNICIPIS TURÍSTICS

RIUDECANYES

11. EL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA AMBIENTAL PATRULLA VERDA DE LA POLICIA LOCAL DE CASTELLDEFELS

12. RECUPERACIÓ D’ECOSISTEMES LITORALS ELS MUNTANYANS DE TORREDEMBARRA

9

1. L’Agenda 21 local en destinacions turístiques

§ Descripció de l’actuació L’Agenda 21 local és un instrument de planificació que serveix per traslladar els principis del desenvolupament sostenible a la pràctica mitjançant un programa municipal d’accions prioritàries. L’Agenda 21 d’un municipi que visqui bàsicament del turisme haurà de tenir especialment en compte els beneficis i impactes del turisme sobre el medi i caldrà que el sector s’impliqui en els treballs de definició i implementació. § Objectius - Fer una diagnosi (econòmica, ambiental, social) que identifiqui les qüestions i els

objectius més importants en matèria de sostenibilitat. - Posar a debat el paper que ha de tenir el turisme en l’entramat econòmic de la

població. - Discutir i consensuar quin és el model de desenvolupament turístic que es desitja

potenciar. - Redactar un pla d’acció que defineixi quines actuacions es portaran a terme - Implementar en els terminis establerts les accions que s’hagin acordat. § Recomanacions genèriques - La diagnosi del municipi ha de ser veritablement global, per la qual cosa cal posar a

disposició dels tècnics que la redacten tota la informació existent sobre el municipi. Conèixer la situació real ha de ser el punt de partida per decidir les noves actuacions.

- La redacció del pla d’acció ha de comptar amb la complicitat de la gent, per això es recomana assajar models de participació ciutadana que facin els debats especialment enriquidors.

- En aquests treballs serà particularment important comptar amb el sector turístic perquè pot contribuir de manera decisiva a implementar models de desenvolupament més sostenibles.

- Pels impactes territorials que té i perquè configura aspectes importants com el paisatge i en definitiva la imatge del municipi, és imprescindible que el Pla General d’Ordenació Urbana i l’Agenda 21 local responguin amb eines diferents als mateixos objectius.

- Les destinacions turístiques han de desenvolupar els seus propis indicadors (tant econòmics com socials i ambientals) perquè els tradicionals no serveixen per analitzar-ne la sostenibilitat.

10

Exemple

L’AGENDA XXI LOCAL DE LLORET DE MAR

Lloret de Mar (La Selva) és una població que té censades, aproximadament, 24.000 persones. Un dia punta a

l’estiu n’allotja 180.000, que tendeixen a desenvolupar majoritàriament les seves activitats en una franja molt

estreta del municipi. El model turístic d’aquesta localitat de la Costa Brava és típicament de masses amb més de

tres milions de turistes l’any. Aquesta situació fa que les anàlisis impulsades pel municipi afirmin que el model de

desenvolupament està esgotant-se i que s’ha ultrapassat la capacitat de càrrega.

Amb el procés d’Agenda 21 es volen canalitzar en una estratègia global diverses iniciatives per fer més sostenible

aquesta localitat i, naturalment, reformular en la mesura del possible el model turístic imperant, un model que ha

anat tradicionalment de forma conjunta amb el sector de la construcció.

Els principals treballs realitzats fins a l’actualitat són:

- Creació del Fòrum i de diversos grups de treball: soroll, mobilitat, entorn marí, educació ambiental i patrimoni cultural, entre d’altres.

- Debat i presentació de propostes diverses en el marc del Fòrum. - Elaboració de l’auditoria del medi litoral del municipi. - Participació en el projecte CEAB (del Centre d’Estudis Avançats de Blanes) sobre

recerca d’indicadors ambientals en poblacions turístiques. - Dins del PALS (Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat) acordat amb la Diputació de

Girona. - Elaboració de l’estudi sobre el sòl no urbanitzable de la població per a la redacció d’un

Pla especial sobre aquest sòl. - Elaboració del sistema d’indicadors per a Lloret de Mar. - Inici de l’Auditoria energètica del municipi. - Elaboració del cadastre sònic. - Projecte de recerca MENT (millora de l’entorn) de l’Institut Cerdà. - Col·laboració en el desenvolupament de la Guia per a l’elaboració d’informes de

sostenibilitat i d’indicadors de referència per al sector dels operadors turístics. - Creació d’un lloc web propi i edició del Butlletí del Fòrum de l’Agenda XXI de Lloret de

Mar. - Participació en diferents grups de treball i xarxes per a la sostenibilitat. - Activitats de participació i informació, com reunions del Fòrum ambiental, actes amb

motiu del Dia del Medi Ambient i de la Setmana de la Mobilitat Sostenible, conferències, difusió de les primeres mesures proposades per l’auditoria als centres d’ensenyament, participació en jornades, etc.

www.lloret.org/cat/agendaxxi/intro.htm Tel: 972 36 69 65 - Sant Pere 34-36 2a planta - 17310 Lloret de Mar - A/e: agenda21@lloret.org

11

§ Altres exemples - www.fundc21.org La Fundació Castelldefels 21 és l’encarregada d’impulsar els treballs

d’Agenda 21 local d’aquest municipi del Baix Llobregat. - www.calvia.org/agenda21 El municipi de Calvià (Mallorca), destinació de turisme de

masses per excel·lència, va afrontar la seva necessària reconversió amb un procés d’Agenda 21 que al seu moment fou pioner

12

2. La planificació integral dels municipis

§ Descripció de l’actuació L’Agenda 21 local és el millor instrument per abordar la sostenibilitat i per endegar processos de participació

ciutadana. Però és un instrument facultatiu. En canvi, hi ha altres instruments de planificació que sí que són

d’obligat compliment. Un d’aquests té unes conseqüències per al municipi especialment rellevants des del punt de

vista de la sostenibilitat: el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU). L’enllaç entre aquests dos instruments i

també la sintonia amb altres plans de desenvolupament estratègic (territorial o econòmic) donarà coherència a les

polítiques municipals i canalitzarà tots els esforços cap a la consecució dels mateixos objectius.

§ Objectius - Evitar que el PGOU i l’Agenda 21 local es contradiguin i, per tant, fer que els esforços dedicats

a tots dos plans se sumin. - Aconseguir que les actuacions previstes al PGOU responguin al model de ciutat sostenible

dibuixat a l’Agenda 21. - Fer que tots els plans estratègics d’un mateix territori responguin al model de ciutat definit a

l’Agenda 21. - Evitar que el Pla d’Acció de l’Agenda 21 es redueixi a una declaració d’intencions i evitar

alhora un sentiment de frustració entre la població que hagi participat en la seva redacció. § Recomanacions genèriques - Cal que el PGOU i l’Agenda 21 local responguin a un únic model de ciutat, per la qual

cosa, abans d’aprovar el primer i el Pla d’Acció del segon, cal tenir clar quina ciutat futura es vol.

- També cal que els altres plans de desenvolupament que puguin definir els municipis, com per exemple els plans estratègics per al sector turístic, siguin coherents amb el que disposa l’Agenda 21.

- Les àrees de l’Ajuntament que coordinen els treballs del PGOU i de l’Agenda 21 i altres plans de desenvolupament han de col·laborar estretament.

- S’hi ha de donar cabuda als col·lectius ciutadans per generar opinió i fomentar la participació.

- Hi ha d’haver una ferma voluntat política per engegar un procés d’aquest tipus.

13

Exemple

PGOU i PALS d’Olot L’Ajuntament d’Olot ha presentat el Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) per a aquest municipi. La particularitat d’aquesta Agenda 21 és que enllaça amb les línies generals del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) recentment modificat i amb la normativa que emana del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, del qual forma part tot el terme municipal llevat de l’àrea urbanitzable de la ciutat. A més, s’ha establert un diàleg amb els municipis veïns per fer arribar la planificació estratègica de la ciutat més enllà dels seus límits municipals. A Olot, el turisme no és el sector més important ni en creació de riquesa ni en generació d’ocupació, però sí que és un sector a l’alça, tant per les seves propostes culturals com perquè la ciutat és la capital d’una comarca on el turisme rural és capdavanter en matèria de sostenibilitat. El PALS s’estructura en vuit línies estratègiques amb programes i subprogrames d’actuació que acoten tots els objectius de cada línia. La concreció arriba amb les accions, cadascuna amb una descripció específica, entitats implicades, costos econòmics i de personal, fonts de finançament i nivell de prioritat. Les línies que considera el PALS són: - Territori i planejament - Medi natural - Mobilitat - Residus - Aigua - Energia i atmosfera - Incidència ambiental de les activitats econòmiques i risc ambiental - Educació i participació ciutadana www.olot.org/agenda21/ Passeig del Bisbe Guillamet, 10 – 17800 Olot – Tel: 972 27 91 00 – A/e: avila@olot.org § Altres exemples - www.ajvilafranca.es/plageneral/auditoria.html L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

també realitza l’auditoria del municipi paral·lelament a la revisió del Pla General. El repte en aquest cas ha estat l’enllaç de la ciutat i les infraestructures amb el paisatge i l’activitat agrària.

14

3. La planificació estratègica del turisme

§ Descripció de l’actuació El turisme és un sector que sovint s’ha desenvolupat amb l’estratègia del laissez faire que tan bons resultats ha donat a algunes destinacions a curt termini. Aquesta manera de fer s’ha demostrat contraproduent perquè al cap de pocs anys s’ha detectat la caducitat dels models sorgits a partir d’aquestes estratègies. El turisme és un sector que mereix una planificació acurada almenys per tres motius: per la seva importància econòmica i social, per les repercussions territorials i per la competència cada vegada més dura que hi ha entre destinacions. § Objectius - Definir el model turístic desitjat. - Analitzar la situació actual amb les deficiències, amenaces, fortaleses i oportunitats del sector. - Establir un programa de treball per garantir un desenvolupament turístic eficient i durador. § Recomanacions genèriques - Implicar tots els sectors econòmics i socials que tinguin alguna cosa a veure amb el

turisme. - Implicar la resta de sectors perquè el model turístic no pot estar renyit amb el model de

ciutat. - Definir un pla d’acció realitzable segons les potencialitats del lloc. - Integrar aquesta estratègia per al desenvolupament turístic en el marc de l’Agenda 21

Local. § Exemple

PLA ESTRATÈGIC DE TURISME DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

En la redacció d’aquest Pla, hi van col·laborar noranta-una empreses, cent setze organismes i cinquanta-quatre entitats i associacions, a més de l’equip de l’Agència de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona, impulsora dels treballs. La diagnosi identifica vint-i-quatre clusters, espais turístics coherents, amb el seu propi model, tant pel que fa als productes com pel que fa al funcionament i actors del sector. Només set d’aquests els considerava consolidats: Barcelonès, Garraf, Alt Maresme, Montserrat, Vall de Sau-Collsacabra, Moianès i Alta Anoia. A més, destaca la diversitat de negocis i sectors involucrats, la superposició d’activitats (poca monofuncionalitat turística) i l’alt protagonisme de les segones residències.

15

Quant al nivell de competitivitat, destaca el fet de ser un sector jove, poc estructurat i poc conegut, en un territori divers i ric en atractius, però amb algunes amenaces que obliguen a introduir canvis importants en molts aspectes del sistema. Del Pla, en van resultar dotze programes de reforçament competitiu i dotze programes de màrqueting (dels vint-i-quatre, onze rebien la qualificació de prioritat molt alta). De tota la feina feta, potser els programes més reeixits són els de creació de Grups de competitivitat territorial i de Grups de competitivitat de negoci. Actualment, hi ha en funcionament catorze grups de competitivitat territorial: Vall de Sau-Collsacabra, Portes del Montseny, Alt Berguedà, Parc del Llobregat, El Cardener, El Lluçanès, Alt Maresme, Alt Penedès, Garraf, Vallès Oriental, Terrassa, Baix Llobregat, Meandres del Ter i Valls de Montcau. Quant a les línies de negoci, hi ha sis grups de competitivitat en actiu: Barcelona Meeting Total, Barcelona Agroturisme Total, Barcelona Termalisme Total, Barcelona Càmping Total, Barcelona Turisme Industrial i Barcelona Turisme Blau.

www.diba.es/turismetotal: C/ Mallorca, 244, entresol, 3a – 08008 Barcelona Tel: 93 402 29 70 – A/e: ot.turisme@diba.es § Altres exemples - www.manlleu.org/inici.htm L’Oficina de Promoció Econòmica (OPE) de l’Ajuntament de

Manlleu treballa pel desenvolupament d’aquest municipi i procura potenciar la diversificació econòmica entenent-la com un valor que ha de garantir la durabilitat del model a llarg termini.

16

4. Transports públics per a ús turístic

§ Descripció de l’actuació Sense cap mena de dubte, el transport col·lectiu és més sostenible que l’individual, i el ferrocarril, pel seu consum energètic i de territori, és més sostenible que el transport amb cotxe o avió. La millora dels serveis públics de transport és una realitat al nostre país, sobretot a les grans ciutats i les seves àrees metropolitanes. La majoria estan pensats per a usos laborals i en molt pocs casos per a ús turístic. Aquesta limitació es plasma en uns horaris i unes connexions que no permeten arribar còmodament a gaire punts del territori. Així mateix, les infraestructures ferroviàries de Catalunya estan molt lluny de cobrir la totalitat el territori, com sovint passa en nombrosos països europeus. § Objectius - Reivindicar l’ús dels transports públics per a ús turístic. - Integrar els transports públics en el disseny de productes turístics. § Recomanacions genèriques - Les oficines de turisme, i també les empreses turístiques, han de poder informar en

detall dels accessos a la destinació amb transports públics. - Les autoritats locals han de sensibilitzar els responsables dels mitjans de transport que

donen servei a la destinació perquè satisfacin les necessitats del turista (informació adequada, seguretat per a l’equipatge, possibilitat de transportar bicicletes, etc.).

- En la creació de productes cal considerar la utilització del transport públic combinat amb l’estada a la destinació.

§ Exemple

EL TRANSCANTÀBRIC FEVE

Hi ha pocs exemples de transports públics d’ús habitual per als ciutadans autòctons especialitzats en ús turístic (informació en diversos idiomes, indicació de les parades amb punts d’interès turístic, etc.). Sí que hi ha, en canvi, alguns serveis públics creats expressament per a ús turístic.

FEVE (Ferrocarriles Españoles de Vía Estrecha) cobreix el servei públic de transport ferroviari de les comunitats de l’arc cantàbric (Euskadi, Cantàbria, Astúries i Galícia). El 1985 va començar a oferir un producte només per a turistes: el Transcantàbric, un tren preparat per dormir-hi, menjar-hi, fer-hi activitats i amb una ruta a mida per visitar els millors racons des de Donostia fins a Santiago de Compostel·la.

Vuit dies amb tot cobert: allotjament al tren (parat a les estacions), àpats amb gastronomia típica, activitats dins el tren, visites organitzades a les ciutats on el tren s’atura i rutes amb autocar a llocs propers a l’estació. I, naturalment, el transport amb tren durant el dia.

17

El Grupo Iberrail engloba aquesta oferta i altres a Andalusia, Berna, París i Milà. Són trens-hotels entesos no com un desplaçament còmode d’una ciutat a una altra, sinó com viatges on el tren és el mitjà de transport i l’allotjament.

www.iberrail.es/transcan/intro.html § Altres exemples

- www.terrassa.org/terrassaalmon/turisme/: El Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac disposa d’un servei de transport públic (Bus Parc) que permet moure’s per l’interior del parc amb autobús. En aquest recorregut. s’inclou una ruta guiada pel parc.

- www.rmcnet.fr/velocolmar/a.velo.fr/villes.htm La ciutat d’Estrasburg (Alsàcia-França)

ha merescut el reconeixement de les associacions d’usuaris de la bicicleta pel potenciament del seu ús. Per al cas que ens ocupa són especialment interessants les ofertes de la companyia del Metro per viatjar per la ciutat i el seu entorn combinant aquest dos mitjans de transport.

18

5. Zonificació en els espais naturals protegits

§ Descripció de l’actuació El turisme no sempre és compatible amb els objectius de protecció de la natura que tenen tots els espais naturals protegits (ENP), per això els és indispensable fer un pla d’ús públic de l’espai que faci compatibles totes dues funcions. Això comportarà gairebé sempre una zonificació, amb àrees totalment obertes al visitant i àrees d’ús públic restringit. § Objectius - Fer compatible el turisme dins els ENP sense perjudicar la funció essencial de l’espai, que és la

protecció del medi natural. - Planificar l’ús públic de l’ENP establint-hi zones d’ús més intensiu i d’altres d’ús més

limitat. - Promoure modalitats de turisme responsable a tot l’ENP. § Recomanacions genèriques - Crear espais d’acollida de visitants a les entrades de l’ENP (sempre que no siguin

zones especialment fràgils), amb punts d’informació i altres equipaments i serveis (allotjament, aparcaments, activitats d’oci, etc.). Han de tenir també una funció dissuassòria: que no calgui entrar més enllà a menys que l’interès sigui realment molt gran.

- Organitzar activitats i senyalitzar rutes de senderisme, i, a partir d’aquestes, punts d’acollida i rutes més senzilles per satisfer les necessitats dels visitants que només vulguin fer-hi una petita aproximació.

- Restringir el trànsit rodat a dins l’ENP i dificultar l’accés del visitant a les zones d’especial protecció. Això es pot aconseguir amb senyalitzacions, amb el condicionament de les pistes, etc.

- Fer-hi participar la població i els treballadors de dins l’ENP, que coneguin el pla i puguin canalitzar els visitants cap allà on s’ha determinat que és més convenient fer-ho.

§ Exemple

PARC NATURAL DEL MONTSENY

El Montseny és des de l’any 1977 (sector barceloní) i 1978 (sector gironí), parc natural. El mateix any 1978 va ser inclòs a la xarxa mundial de reserves de la biosfera del programa MAB (Home i Biosfera) de la UNESCO. Aquests reconeixements i la seva proximitat a

19

l’àrea metropolitana de Barcelona fan que sigui un dels parcs naturals amb més turisme de Catalunya. Els ENP més visitats poden potenciar enormement la interpretació del territori i donar a conèixer els seus valors patrimonials. Cal no oblidar que aquest també és un objectiu essencial dels ENP. Ara bé, aquesta afluència, que en el cas del Montseny és massiva en determinades dates i llocs, com ara Santa Fe, també ha provocat greus problemes a la gestió de l’espai. L’opció ha estat descentralitzar l’afluència turística cap a diferents zones de l’espai protegit i promoure determinades activitats a diferents llocs. Així, el Parc Natural del Montseny té actualment deu àrees principals per a la pràctica del turisme: - Montseny - La Costa del Montseny - Turó de l’Home - Tagamanent – Aiguafreda - Arbúcies – Riells del Montseny - Viladrau – Sant Marçal - Campins – Fogars de Montclús - Sant Esteve de Palautordera www.diba.es/parcs/montseny/montseny.htm - Oficina del Parc Natural del Montseny – Fontmartina, Ctra. de Sant Celoni al Turó de l’Home, km 10,8 - 08470 Fogars de Montclús – Tel: 93 847 51 02 - A/e: p.montseny@diba.es § Altres exemples - www.jcyl.es El Parc Natural de Fuentes Carrionas y Fuente Cobre – Montaña

Palentina és un cas molt diferent al del Montseny perquè és molt gran però té molt pocs visitants. S’han avançat als esdeveniments i han consensuat amb els veïns un pla d’ús públic per evitar possibles impactes negatius del turisme en el futur.

20

6. Senyalització de camins per a ús excursionista

§ Descripció de l’actuació El creixement que ha experimentat el turisme rural en els darrers anys i la generalització de la pràctica de l’excursionisme per part de col·lectius poc avesats a la muntanya han fet recomanable la senyalització de rutes per a les excursions d’un dia o fins i tot passejades per complementar les estades en nuclis propers a espais naturals. Aquesta senyalització no es pot fer de qualsevol manera. § Objectius - Oferir al visitant una xarxa de rutes per a la pràctica de l’excursionisme. - Gaudir d’una xarxa de camins ben senyalitzats i que no duguin a confusió. - Donar a l’excursionista tota la informació necessària sobre les rutes que s’ofereixen. - Mantenir la xarxa de camins rurals i de bosc evitant-ne la pèrdua o privatització. § Recomanacions genèriques - Senyalitzar els camins amb marques homologades. Si s’hi posen senyals, intentar que

quedin integrats en el paisatge utilitzant materials adequats. - Comprovar, un cop marcat el camí, si és possible fer-lo d’anada i tornada sense

perdre’s. - Sempre que es pugui, cal enllaçar els camins locals amb rutes veïnes i

supramunicipals creant una xarxa que pugui ser utilitzada adequadament. - Dissenyar les rutes i condicionar els camins evitant-hi la sobrefreqüentació i sense

perdre de vista els objectius de preservació de l’entorn. - Prestar atenció als trams que travessen àrees urbanes, més encara si són inici o final

de ruta. Hem de tenir present que el visitant potser no coneix el nostre municipi. - Si el camí és molt transitat, caldrà elaborar un pla per fer-hi compatibles diferents usos

(a peu, amb bicicleta, amb vehicles a motor i a cavall). - Si s’edita material promocional (en paper, per Internet, amb plafons, etc.), cal que sigui

de qualitat i amb informacions precises. Són especialment agraïts els mapes entenedors, la situació de les fonts, la temporalització, el grau de dificultat i informacions sobre el patrimoni cultural i natural que es pot observar des de la ruta.

- Cal fer un manteniment periòdic de les rutes. Cal revisar l’estat de conservació dels senyals i dels plafons informatius (o resseguir les marques), evitar que es tapin els trams de camí menys fressats, actualitzar la informació dels mapes i fulletons si escau, etc.

21

§ Exemple

ITINERARIS LA GARRIGA

L’Ajuntament de la Garriga ha potenciat la senyalització de camins rurals i forestals del municipi. Actualment hi ha cinc itineraris locals i un PR (petit recorregut). Per evitar el confusionisme que massa sovint s’ha creat entorn de la senyalització de camins, s’ha optat per utilitzar la senyalització estàndard de la Diputació de Barcelona per als itineraris locals, i per al PR–33 el codi internacional implementat a Catalunya pel Comitè Català de Senders de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Els cinc Itineraris de la Garriga tenen una llargada de 4 a 8 km amb unes dificultats mitjanes-baixes. Estan calculats per fer-los en tres hores el més llarg i en una i mitja el més curt. Les rutes a seguir estan senyalitzades amb pals de fusta i banderoles de metall. Aquests circuits no se circumscriuen exclusivament al municipi de la Garriga, sinó que superen els seus límits municipals i enllacen amb altres camins de municipis veïns. El Petit Recorregut Garriguenc (PR C-33) és un recorregut circular de 29,325 km pensat per fer-lo en sis hores i vint-i-cinc minuts. La ruta està marcada amb franges blanques i grogues, la qual cosa el fan homologable a la resta de PR d’Europa. L’activitat turística del municipi se centra en el termalisme i, tot i que no hi ha una explotació empresarial de les rutes marcades, sí que són utilitzats des dels balnearis i també per empreses d’educació ambiental de la comarca. www.vallesnet.org/lagarriga Per a informació sobre el municipi – Tel: 93 860 50 50 . La pàgina www.ajlagarriga.es, es troba en construcció. www.feec.org/Informacio%20Gral/xarxa_senders.htm Per a informació sobre senders GR (Gran recorregut) i PR (Petit Recorregut) – Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya - Rambla 41, Pral. - 08002 Barcelona - Tel: 93 412 07 77 – A/e: feec@feec.es § Altres exemples - www.ccvoc.org/ccvoc/pacte/htmcat/eixos/eix5.htm En el marc dels Pactes per a

l’Ocupació, Vallès Natural es proposa senyalitzar 160 km de camins i fomentar la creació d’empreses i llocs de treball vinculats a l’oci en espais naturals.

22

7. Senyalització de camins per a ús cicloturístic

§ Descripció de l’actuació El cicloturisme es pot practicar amb llibre de ruta o per camins senyalitzats. Ni una modalitat ni l’altra necessiten que els camins siguin d’ús exclusiu per a bicicletes. Si el camí no és exclusiu, els no ciclistes han de saber que hi podran trobar bicicletes i que les hauran de respectar. Cal diferenciar aquí, el btt (bicicletes tot terreny) com a pràctica esportiva de muntanya i el cicloturisme com a viatge amb bicicleta. § Objectius - Oferir una xarxa de camins ben senyalitzats per a la pràctica del cicloturisme sense

llibre de ruta. - Donar al cicloturista tota la informació necessària sobre les rutes que s’ofereixen. - Mantenir la xarxa de camins i evitar-ne la pèrdua o privatització. § Recomanacions genèriques - Senyalitzar els camins amb marques homologades. Si s’hi utilitzen senyals, intentar

que quedin integrats en el paisatge utilitzant materials adequats. - Comprovar, un cop marcat el camí, si és possible fer-lo d’anada i tornada sense

perdre’s. - Les rutes per a bicicletes són d’àmbit supramunicipal, per la qual cosa és

imprescindible la cooperació entre diferents àmbits de gestió territorial. - Prestar atenció als trams que travessen àrees urbanes, i més encara si són inici o final

de ruta. Hem de tenir present que el visitant potser no coneix el nostre municipi. - Si el camí no és d’ús exclusiu per a ciclistes, cal comunicar clarament als altres usuaris

que hi podran trobar ciclistes i que els hauran de respectar. - Si s’edita material promocional (en paper, per Internet, amb plafons, etc.), cal que sigui

de qualitat i amb informacions precises. Són especialment agraïts els mapes entenedors, la situació de les fonts, la temporalització, el grau de dificultat i informacions sobre el patrimoni cultural i natural que es pot observar des de la ruta.

- Cal fer un manteniment periòdic de les rutes. Cal revisar l’estat de conservació dels senyals i dels plafons informatius (o resseguir les marques), evitar que es tapin els trams de camí menys fressats, actualitzar la informació dels mapes i fulletons si escau, etc.

23

§ Exemple

VIES VERDES

La Fundación de los Ferrocarriles Españoles està treballant des del 1993 per condicionar antics traçats de ferrocarril per a ús ciclista. A Espanya hi ha 7.000 km de línies de tren sense s ervei. Aquest patrimoni ja s’ha perdut en alguns trams, però el projecte Vies Verdes està reconvertint moltes d’aquestes rutes en vies per a ús ciclista.

Els traçats ferroviaris, amb pendents suaus i corbes àmplies, són idonis per fer-los amb bicicleta. El nivell de seguretat també és molt elevat perquè estan prohibits al trànsit motoritzat. La creació de les Vies Verdes ha permès salvar alguns d’aquests camins que estaven en perill imminent de desaparició i recuperar algunes infraestructures (ponts, baranes, túnels, senyalitzacions, etc.) que estaven malmeses i abandonades. Fins al 2000 s’havien invertit més de 30.000 € en l’habilitació de 800 km d’aquests camins. A aquestes rutes se’ls ha donat una imatge unitària que recorda el seu passat ferroviari i que les fa fàcilment identificables arreu del territori espanyol. A Catalunya n’hi ha quatre, de Vies Verdes condicionades: Terra Alta (d’Arnes-Lledó a Pinell de Brai i de 24 km), el Carrilet (d’Olot a Girona i de 54 km), que es pot enllaçar amb el Girona Costa Brava (de Girona a Sant Feliu de Guíxols i de 39 km) i la Ruta del Ferro (de Ripoll a Toralles i de 12 km). Existeix una cinquena ruta, del Llobregat (entre la colònia Rosal i la Baells) transitable, però sense condicionar. Per a cadascuna de les rutes es crea un òrgan gestor amb participació d’administracions i entitats del territori.

www.viasverdes.com - Fundación de los Ferrocarriles Españoles - Santa Isabel, 44 - 28012 Madrid - Tel: 91 151 10 71 – A/e: fuccu20@ffe.es

§ Altres exemples - www.ebre.com/delta/cat/itineraris/index.htm Al Delta de l’Ebre, l’ús de la bicicleta és

una tradició que el turisme ha sabut aprofitar i promocionar com el millor mitjà per visitar aquesta regió.

- www.eurovelo.org EuroVelo és un projecte per desenvolupar dotze rutes ciclistes que

travessen tot Europa amb una longitud de més de 60.000 km, construïdes aprofitant rutes ciclistes existents i d’altres de planificades d’àmbit local, regional i nacional

- www.gencat.es/turisme/btt/ca/home.htm En aquest web podeu trobar rutes de btt a les

comarques de Catalunya.

24

8. La gestió de l’aigua en els municipis turístics

§ Descripció de l’actuació La disponibilitat d’aigua potable és el problema ambiental més greu de la conca mediterrània, primera destinació turística mundial. L’impacte del turisme sobre els recursos hídrics pot ser gravíssim a les zones on aquests són limitats.

Aquest impacte es podria dividir en dos:

- L’impacte sobre la disponibilitat del recurs: les activitats turístiques acostumen a

comportar uns consums excessius d’aigua.

- L’impacte sobre la qualitat del recurs: el sanejament de les aigües residuals difícilment pot estar dimensionat per donar resposta a les grans oscil·lacions de població que comporta l’estacionalitat turística.

§ Objectius - Estalvi del recurs. - Evitar planificar activitats turístiques que generin alts consums d’aigua. - Planificar l’ús sostenible del recurs a partir de la gestió integrada de cada conca. - Augmentar la qualitat de les aigües depurades i possibilitar-ne la reutilització. § Recomanacions genèriques 1. Recomanacions sobre l’ús de l’aigua - Rentat diari de tovalloles i llençols optatiu en hotels, instal·lació d’electrodomèstics de

baix consum, dispositius d’estalvi d’aigua en aixetes, dutxes i vàters, reutilització d’aigües grises. La instal·lació d’aquests dispositius pot ser normativa en hotels i àrees residencials de nova construcció.

- Optimitzar les pèrdues de la xarxa de distribució. - Controlar la construcció de camps de golf, grans concentracions hoteleres insulars i

grans complexos de piscines. - Evitar fer el manteniment de zones enjardinades que requereixin altes demandes

d’aigua (com la gespa), evitar fonts i sortidors oberts. - Evitar netejar els carrers amb aigua potable. 2. Recomanacions sobre la gestió de l’aigua - Fer l’inventari de recursos hídrics distingint l’explotació dels recursos de l’exhauriment

de les reserves. - Gestionar de forma integrada i sostenible el cicle de l’aigua a cada conca hidrogràfica

evitant superar la seva capacitat de càrrega respecte a població servida. - Gestionar les zones de recàrrega dels aqüífers evitant-ne la impermeabilització.

25

- Deixar zones inundables a la llera d’inundació excepcional i fer sistemes de captació que permetin reutilitzar les aigües pluvials.

- Gestionar conjuntament amb altres col·lectius (agrícola, industrial i altres municipis implicats) l’explotació del recurs.

3. Recomanacions sobre el sanejament - Depurar biològicament les aigües residuals de tots el municipis. - Reintroduir les aigües depurades a les rieres creant aiguamolls o fent una infiltració a

l’aqüífer per evitar l’avenç de la falca salina. - Fer una gestió correcta del clavegueram. § Exemple CATALUNYA ESTALVIA AIGUA Projecte pioner a Catalunya desenvolupat per Ecologistes en Acció de Catalunya amb el suport de l’Agència Catalana de l’Aigua. Els objectius del projecte són: 1. La distribució d’un kit bàsic d’estalvi d’aigua d’àmbit domèstic a cinc mil habitatges

mitjançant un porta a porta. Aquests habitatges estan repartits per municipis que representen tipologies diferenciades: Barcelona, ciutat compacta amb gran demanda d’aigua; Santa Perpètua de Mogoda, municipi de la segona corona metropolitana amb un gran creixement de zones residencials difuses; i Torredembarra, municipi de la costa sotmès a fortes variacions estacionals atribuïbles al turisme.

2. Realitzar una campanya de sensibilització sobre l’ús racional de l’aigua dirigida a institucions locals, organitzacions socials i a la ciutadania en general.

3. Quantificació dels resultats sobre l’impacte del projecte en la disminució dels consums. Aquest projecte té el valor afegit que es du a terme en àmbits deficitaris en recursos hídrics on una major eficiència en el consum portaria com a resultat l’evitació de la construcció d’infraestructures hidràuliques gegantines. Un altre valor és la cooperació entre institucions i organitzacions no governamentals per dirigir-se a la ciutadania. www.ecologistesenaccio.org § Altres exemples www.agua.ecodes.org Zaragoza Ciudad Ahorradora de agua (1999). Projecte desenvolupat per la Fundación Ecologia y Desarrollo amb l’objectiu d’estalviar 1.000.000 l d’aigua en un any. El projecte anava destinat tant a ciutadans, com a grans consumidors i a punts de venda d’aixetes, vàters, banys, etc. Tel: 976 298282. www.ema-amb.com/aigua/index.html Entitat del Medi Ambient (Àrea Metropolitana de Barcelona). L’activitat de l’Entitat del Medi Ambient es realitza tant en l’àmbit del l’abastament en baixa com en el sanejament, amb l’explotació de la xarxa dels col·lectors i

26

de les depuradores d’aigües residuals. També treballen en la prevenció d’inundacions mitjançant obres de canalització de rieres i col·lectors pluvials. www.ecomed.org Apropa’t al Besòs (1994-2002). Projecte d’educació ambiental del Consorci per la Defensa del Besòs, gestionat per la Fundació EcoMediterrània, per tal de sensibilitzar els habitants de la Conca sobre el seu sanejament. El projecte preveu tant itineraris pel riu com visites a les estacions depuradores. Cada any arriba a uns cinc mil participants majoritàriament d’àmbit escolar. Tel: 93 840 52 70 www.worldwaterforum.org. Les Veus de l’Aigua (Water Voice Project). Projecte d’àmbit mundial en el marc del 3r Fòrum Mundial de l’Aigua que se celebrarà a Kyoto el març del 2003. Aquest projecte pretén recollir la veu del milers de participants de tot el món sobre els problemes de l’aigua i esdevenir un gran fòrum virtual.

27

9. La gestió de l’energia en els municipis turístics

§ Descripció de l’actuació En l’actualitat, la major part de l’energia que es consumeix prové de la combustió dels combustibles fòssils, fonts d’energia no renovables, com són el carbó, el petroli i els seus derivats. En aquest procés es generen gasos i partícules que contaminen l’atmosfera. Si ens fixem en la tendència del consum d’energia dels últims anys, comprovem que se n’està produint un augment progressiu, aproximadament del 3% anual, la qual cosa fa pensar que si no es prenen mesures, això pot continuar fent que empitjorin problemes ja coneguts, com és ara l’escalfament de l’atmosfera. § Objectius L’estalvi energètic i l’augment de l’eficiència en la generació d’energia. La promoció de les millors tecnologies disponibles i l’increment de la proporció d’energia provinent de fonts netes i renovables. § Recomanacions genèriques Reduir el consum d’energia i augmentar l’eficiència del seu ús - Fer campanyes periòdiques de promoció d’estalvi energètic entre la població; difondre

tecnologies i materials més eficients per a la climatització, l’aïllament tèrmic i la il·luminació, tant a les cases privades com als establiments turístics.

- Promoure l’ús i la compra d’electrodomèstics, bombetes i altres aparells d’ús domèstic

de baix consum i col·laborar amb els comerciants i instal·ladors. - Fomentar la realització d’auditories energètiques als establiments turístics i l’expedició

de certificacions energètiques dels nous establiments; divulgar la importància d’aplicar aïllaments per reduir els requeriments tèrmics, tant en calefacció com en refrigeració.

Potenciar les energies renovables - Incorporar criteris bioclimàtics al planejament urbanístic. - Promoure la utilització d’energies renovables en instal·lacions municipals i d’us turístic.

També promoure l’ús d’energies alternatives produïdes al municipi en els vehicles utilitzats per a les promocions turístiques.

- Elaborar ordenances municipals per promoure la implantació d’energies renovables en

el consum privat del municipi.

28

§ Exemple EL MUNICIPI DE CARDEDEU: Aquest municipi té aprovada l’Ordenança sobre la incorporació de sistemes de captació d’energia solar en els habitatges de terme municipal de Cardedeu. Aquesta Ordenança es crea a conseqüència del procés d’implementació de l’Agenda XXI de Cardedeu. L’objecte d’aquesta ordenança és regular la incorporació de sistemes de captació i utilització d’energia solar per a la producció d’aigua calenta sanitària als edificis, construccions i sistemes d’escalfament d’aigua de piscines cobertes. Aquesta ordenança s’aplica a: Noves edificacions o construccions, o bé rehabilitacions o reforma integral o canvi d’ús de la totalitat de l’edifici o construccions existents tant de titularitat pública com privada. Els usos en què cal preveure instal·lacions de captadors d’energia solar per a la producció d’aigua calenta són: habitatges, residencial, sanitari, esportiu, comercial, industrial, qualsevol altra activitat que comporti l’existència de menjadors, cuines o bugaderies col·lectives. www.cardedeu.org. Plaça de Sant Joan, 1 - 08440 Cardedeu – Tel: 938444004 § Altres exemples www.infomataro.net . A l’Ajuntament de Mataró hi ha un equipament, que és la biblioteca Pompeu Fabra, que utilitza l’energia elèctrica que generen les plaques solars fotovoltaiques que hi ha a la seva façana i a la teulada. L’energia que sobra s’introdueix a la xarxa elèctrica de Mataró.

29

10. La gestió dels residus en els municipis turístics

§ Descripció de l’actuació La compatibilitat entre les activitats turístiques i la generació de residus és un dels problemes ambientals més greus als municipis turístics. L’impacte de la mala gestió dels residus sobre l’entorn pot ser gravíssim en zones on aquests no es gestionen bé. L’afirmació que el millor residu és aquell que no és produeix ha de ser aplicable a la gestió municipal dels residus i per arribar-hi s’ha de treballar en dos fronts molt clars: - Un canvi de tendència del consum immediat que generi menys residus permanents i

contaminants, és a dir, la minimització dels residus. - El reciclatge, que reaprofita el residu per crear nous productes. § Objectius - Reduir i minimitzar la producció dels residus. - Potenciar la recollida selectiva i el reciclatge dels residus. - Potenciar des de les administracions que els comerciants afavoreixin les “compres

verdes”, la compra i utilització de productes fabricats amb materials reciclats i amb productes que tinguin menys impacte en l’entorn

- Distribuir de forma justa les responsabilitats entre els ciutadans i les activitats econòmiques, tot distingint entre residus domèstics i comercials, estimulant fiscalment la recollida selectiva i el principi que qui contamina paga.

§ Recomanacions genèriques Per realitzar una bona gestió dels municipis cal que es faci la caracterització dels residus i que les decisions que es prenguin s’adeqüin a les característiques del municipi. Els objectius principals per a una bona gestió dels residus són: Primer, reduir: - Dur a termes campanyes de sensibilització que proposin canvis d’hàbits en els

ciutadans i comerciants davant de la diversitat d’envasos i embalatges d’un sol ús, i penalitzar aquells col·lectius que no posin a l’abast dels ciutadans i visitants envasos alternatius als d’un sol ús.

- Fomentar i utilitzar productes a l’engròs i introduir sistemes de devolució i retorn en els envasos

- Estimular la utilització de cabàs, bossa del pa i carmanyoles. - Fer disminuir la utilització dels residus especials tot substituint-los per altres amb

menys impacte amb l’entorn, com són les piles recarregables, tòner, pintures acríliques, productes de neteja de línia verda, etc.

- Fer servir paper reciclat i blanquejat sense clor en totes les comunicacions de l’Ajuntament i en el fulletons turístics.

30

Després, reciclar: - Potenciar la recollida selectiva i el reciclatge dels residus - Fomentar la recollida de matèria orgànica i restes vegetals dels grans productors. - Estimular la recollida selectiva porta a porta. - Afavorir zones de compostatge als parcs públics del municipi. - Optimitzar el funcionament de la deixalleria i la creació de minideixalleries mòbils per

poder arribar a càmpings i altres zones allunyades del nucli urbà. § Exemple EL MUNICIPI DE RIUDECANYES: Aquest municipi ha estat premiat per la Generalitat de Catalunya a l’any 2001 com a municipi que més residus recupera per habitant, que aplica la recollida de brossa orgànica a tot el municipi i perquè té el millor percentatge de recollida selectiva de brossa orgànica per habitant. També ha rebut el premi al municipi que més esforços fa en el desenvolupament de campanyes de conscienciació adreçades a la ciutadania. Aquest municipi es troba a la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona. És un municipi típic de turisme d’interior, els seus atractius turístics són el castell d’Escornalbou del segle XII, el pantà i l’església de Sant Mateu de 1582. La seva gestió de residus es caracteritza per una recollida selectiva de fraccions recuperables, paper/cartró, vidre, envasos i fracció orgànica, amb el model de recollida porta a porta. El percentatge de recuperació de les fraccions valoritzables és molt alt, no existeixen al municipi punts d’abocaments incontrolats. Realitzen campanyes de conscienciació i sensibilització ciutadana en diversos àmbits per mantenir alts els nivells de recuperació de fraccions valoritzables en la recollida domiciliària i l’ús de la deixalleria També tenen programes especials per a la recollida i la gestió dels residus sanitaris i han realitzat un programa de reutilització de residus industrials (borsa local o supralocal de subproductes). www.riudecanyes.altanet.org

31

§ Altres exemples www.lloret.org. Realitza la recollida selectiva porta a porta de matèria orgànica, vidre i cartró a grans productors. Àrees d’aportació i selecció de residus. Dipòsit controlat de residus de Lloret de Mar: planta de tractament de lixiviats, planta de desgasificació i planta fotovoltaica. www.tona.com Aquest municipi també té instaurada la recollida selectiva de residus porta a porta.

32

11. El compliment de la normativa ambiental

§ Descripció de l’actuació La qualitat de vida dels ciutadans està molt relacionada amb el compliment de la normativa ambiental. Per les

seves característiques, competències i proximitat al ciutadà, les policies locals tenen molt a fer en la problemàtica

ambiental dins de l’àmbit local, tant des del vessant sancionador com des de l’educador.

Moltes vegades els grans problemes ambientals passen desapercebuts per al ciutadà, però no els problemes més

quotidians, els que afecten el seu carrer o barri, com ara contenidors plens, sorolls, excrements de gossos, etc.;

aquests són l’àmbit d’actuació de les patrulles verdes.

§ Objectius L’objectiu que es persegueix és fer complir la normativa descrita a les ordenances municipals, per a la qual cosa

els policies locals tenen competència plena.

§ Recomanacions genèriques Les tasques més importants per fer complir la normativa ambiental són: - Vetllar pel compliment en els horaris de lliurament de residus domèstics als

contenidors de recollida del carrer, així com fer-ne un ús correcte, tal com recullen les ordenances municipals.

- Controlar els gossos i els animals en general i els problemes que ocasionen

(excrements, races perilloses, molèsties, abandonaments…). - Dur a terme campanyes puntuals, com ara pel control de sorolls de motocicletes i

ciclomotors, pel control d’emissions de fums de vehicles i altres. - Realitzar tasques de vigilància del medi natural, com ara la prevenció d’incendis

forestals i el control d’animals protegits. - Realitzar campanyes d’informació i sensibilització promogudes des de l’Ajuntament.

33

§ Exemple PATRULLA VERDA DE LA POLICIA LOCAL DE CASTELLDEFELS La Patrulla Verda de Castelldefels es va crear al 1990, amb la intenció de disposar d’una patrulla especialitzada en medi ambient.

Els objectius que té establerts la Patrulla Verda són: Objectius educatius: Educar mitjançant campanyes de sensibilització i prevenció adreçades a tots els col·lectius de la ciutat, com són els comerciants, els industrials, les escoles i els ciutadans en general, perquè s’impliquin des de cada àmbit en temes de medi ambient. Objectius funcionals: Analitzar totes les problemàtiques ambientals que hi ha al municipi i treballar-les en funció de les prioritats i objectius, per exemple Minimització de residus i potenciació del reciclatge. Minimització del consum d’aigua i energia. Realització d’ecoauditories internes en els establiments municipals. www.castelldefels.org Patrulla Verda de Castelldefels. C/ Major, 4.

Tel: 936361444 § Altres exemples www.aj-elprat.es. Unitat de Vigilància Rural i Ecològica. L’ajuntament del Prat té organitzada una unitat de policia dedicada a temes de medi ambient.

34

12. Recuperació d’ecosistemes litorals

§ Descripció de l’actuació El turisme imperant a Catalunya és l’anomenat de “sol i platja”, que es caracteritza per la massificació en els mesos d’estiu al litoral. Aquest model de desenvolupament turístic ha comportat una urbanització intensiva i una sobrefreqüentació que fa especialment difícil la preservació d’espais naturals costaners. A més, l’ús de la platja per part del turisme ha comportat la seva artificialització i la pèrdua dels ecosistemes propis. En aquest punt es tracta, precisament, de la recuperació i preservació d’aquests ecosistemes. § Objectius - Protegir els ecosistemes propis de la franja litoral. - Evitar un ús turístic excessiu de les platges. - Que el turista reconegui una platja no artificialitzada i valori positivament els

ecosistemes naturals. - Frenar i evitar la construcció sobre espais naturals d’interès. § Recomanacions genèriques - Posar totes les normatives que depenen de l’àmbit local al servei de la protecció de

l’espai. Pla General d’Ordenació Urbana, Pla de Desenvolupament Turístic, Pla de Mobilitat, etc.

- Aprofitar la protecció que presta el PEIN per implementar una gestió adequada de l’espai.

- Fer un pla d’usos i de gestió de l’espai, cosa que es tradueix a esmerçar-hi recursos econòmics. El model de consorci entre administracions ha funcionat en alguns d’aquests espais protegits.

- Sensibilitzar la població local i el turista sobre el valor de l’espai que es vol protegir. § Exemple

ELS MUNTANYANS DE TORREDEMBARRA

Els Muntanyans (Torredembarra) és un espai de 35 ha inclòs dins el Pla d’espais d’interès natural (PEIN). El 1997 es va redactar un pla especial per aquesta zona i des d’aquell mateix any l’Ajuntament de Torredembarra té convenis signats amb la Generalitat de Catalunya, que va comprar l’espai en concessió, i el GEPEC, que l’assessora en la gestió i manteniment dels Muntanyans i en temes d’educació ambiental relacionats amb aquest espai.

35

Els principals problemes per a la protecció de l’espai els origina l’ús turístic de la platja. Des de l’any 1993 fins al 2000 les entrades i sortides registrades en aquest espai han passat de 17.000 moviments diaris a 31.000, que es tradueixen en 22.000 visitants per hectàrea i any. Per fer-se una idea del que això representa, l’estadística al Parc dels Aiguamolls de l’Empordà és d’11 visitants per hectàrea i any. A més, la mateixa geografia de l’espai, com el fet que sigui un espai totalment obert, sense limitacions d’accés a les zones més fràgils com les dunes o els estanys, comporta altres problemes. Potser el principal escull sigui, però, la poca consciència que té el visitant de trobar-se en un espai protegit amb unes característiques naturals singulars. Una de les principals preocupacions de les destinacions turístiques litorals és la neteja de les platges. A l’espera dels resultats definitius, als Muntanyans s’ha fet un estudi comparatiu entre la neteja manual i la neteja amb màquina. Els primers resultats obtinguts indiquen que manualment la platja queda més neta perquè la màquina enfonsa part de la brossa en profunditat. A més trinxa la l’hàbitat dels éssers vius propis de la platja. La feina de conscienciació està principalment dirigida als clients dels càmpings propers i als usuaris de l’espai. S’han col·locat plafons informatius i també s’han organitzat camps de treball a l’estiu per fer feines de gestió, manteniment i sensibilització. La policia local ha assumit feines de vigilància per mitjà d’una ordenança municipal; s’estan col·locant fustes i baranes per delimitar els camins ja construïts, però que no són respectats. També s’han enderrocat els observatoris, que seran substituïts per torres de guaita menys impactants per a l’ecosistema. Totes aquestes accions es van realitzant lentament segons els recursos financers disponibles. Ara, però, es disposa de fons europeus per a la recuperació del patrimoni cultural litoral, que s’estan invertint en la recuperació de la vela llatina. També es destinaran recursos a construir un carril bici per evitar que les bicicletes entrin en els espais més fràgils i també hi ha un programa per estudiar i millorar la qualitat de les aigües. Hi ha prevista una ampliació de la zona protegida cap a la platja de la Paella, el 70% de la qual està poc freqüentada i protegir-la seria comparativament més fàcil. També es vol ampliar la protecció del medi marí. www.gepec.org/muntanyans: Ajuntament de Torredembarra - Tel: 977 64 00 25, Ramon Ferré – A/e: mediambient@ajtorredembarra.org – També es pot visitar el lloc web de l’entitat col·laboradora Gepec: § Altres exemples - www.depana.org/life/catala.htm – DEPANA gestiona des del 1998 un projecte Life a la

Punta de la Mora (litoral tarragoní). El model de gestió inclou activitats d’educació ambiental i de turisme científic.

36

III. EMPRESA TURÍSTICA I MEDI AMBIENT

1. LA GESTIÓ AMBIENTAL A L’HOTEL I AL RESTAURANT

HOTEL PETIT CAÇADORS

2. LA GESTIÓ AMBIENTAL AL CÀMPING CÀMPING BOTÀNIC BONA VISTA

3. CRITERIS DE SOSTENIBILITAT EN L’EDIFICACIÓ

CENTRE DE NATURA DE LES PLANES DE SON

4. ESTÀNDARDS DE QUALITAT AMBIENTAL. L’ISO 14001 I L’EMAS

HOTEL SAMBA

5. SEGELLS DE QUALITAT AMBIENTAL DEL SECTOR TURÍSTIC

GREEN GUIDE

6. LA PROMOCIÓ TURÍSTICA VIRTUAL

VALL DE RIBES

37

1. La gestió ambiental a l’hotel i al restaurant

§ Descripció de l’actuació La implementació de models de gestió per a l’estalvi d’aigua i energia sol requerir una inversió inicial considerable i notables dosis d’imaginació, que s’acaben traduint en beneficis ambientals i econòmics, a més de socials. Aquestes accions afecten tota l’estructura física, tots els serveis i impliquen tot el personal de l’establiment. § Objectius - Fer més sostenible la gestió dels establiments d’allotjament turístic. - Reduir els consums d’aigua i energia i racionalitzar tots els aspectes de la gestió de

l’hotel que tenen un impacte ambiental. - Implicar tot el personal en la millora de la qualitat ambiental de l’establiment. - Fer que els clients participin en el projecte. § Recomanacions genèriques - Adaptar la mida i les pretensions de l’establiment a les característiques de la ciutat o

poble on se situï. - Una bona manera d’integrar-se en l’entramat del lloc és tenir personal que visqui a la

mateixa població i abastir-se amb proveïdors locals. - Evitar la saturació de l’oferta d’allotjament local/comarcal i treballar en xarxa amb els

altres establiments (no només amb hotels) i empreses turístiques. - Tenir cura de seleccionar proveïdors que respectin el medi ambient en el procés de

producció. Evitar plàstics, materials sintètics i no reciclables, i productes amb envasos innecessaris.

- Tenir una política de recollida selectiva de residus de fàcil compliment per part del personal i dels clients. En un restaurant, la separació de la fracció orgànica reduirà molt el contenidor de rebuig. Canalitzar com cal la seva gestió posterior.

- Introduir sistemes de gestió de l’aigua per reutilitzar-la quan sigui possible i, sobretot, per evitar-ne pèrdues innecessàries.

- Implantar sistemes energètics que ajudin a reduir el consum (electrodomèstics de baix consum, disseny adequat d’il·luminació, etc.).

- Si l’allotjament està vinculat a una explotació agrària o a una altra activitat productiva, aquesta també hauria de respondre a criteris de sostenibilitat.

- Quant a la decoració, la sostenibilitat no està renyida amb el disseny actual, i rústic no és sinònim de sostenible. És bo potenciar les característiques pròpies del lloc, des dels objectes fins a la distribució dels espais. Igualment, el parament també pot ser de materials naturals.

- Pel que fa a la gastronomia, la cuina es pot basar en productes autòctons, de l’estació i de producció agrícola ecològica i ramadera extensiva i ecològica. Reflectir a la carta la biodiversitat del lloc també és interessant.

38

- Hi ha productes de neteja biodegradables més respectuosos amb el medi ambient que altres, però igualment eficaços.

- La jardineria és un aspecte clau, tant per a la decoració d’interiors com per a la imatge externa. La utilització de flora autòctona identificarà l’establiment amb el seu entorn i abaratirà molt les despeses de manteniment.

- Evitar, quan sigui possible, adobs químics, plaguicides i herbicides, perquè generalment són perjudicials per a la salut humana i dolents per a altres animals i plantes que interessa mantenir.

- Informar els clients de les mesures que s’han portat a terme. § Exemple

HOTEL PETIT CAÇADORS L’Hotel Petit Caçadors de Ribes de Freser (Ripollès) està regentat per la família Pau i Solà, amb una tradició de setanta-cinc anys en hoteleria. L’hotel és de tres estrelles i té quinze habitacions. La direcció va prendre un compromís voluntari amb el medi ambient que l’ha portat a impulsar un seguit de mesures més enllà de la normativa vigent. Aquesta actuació li ha permès obtenir el Certificat ISO 14001 de qualitat ambiental i implantar, amb el suport de la xarxa Blau i Verd Hotels de la qua l forma part, el sistema de gestió i auditoria ambiental (EMAS) segons el reglament de la Unió Europea. També està adherit al Pla de qualitat de l’ICHE (Instituto de la Calidad Hotelera Española), cosa que li ha de permetre aconseguir el segell Q d’aquest institut. En concret, en aquest hotel es treballa en els següents camps per reduir l’impacte negatiu que l’establiment pugui tenir sobre el medi: - Residus. S’evita comprar productes excessivament envasats, s’utilitzen materials

reutilitzables i es fa recollida selectiva dels residus. - Aigua. Les aixetes han estat fins ara la prioritat per evitar pèrdues i ús innecessari de

l’aigua. També s’informa el visitant de les seves propietats excepcionals. Per regar i netejar s’utilitza aigua no potable.

- Energia. L’objectiu és la reducció del consum, per això s’ha tingut especial cura amb els sistemes d’il·luminació i calefacció. Aquestes mesures han comportat un estalvi econòmic considerable.

- Soroll. S’han insonoritzat les estances internament i externa, de manera que s’ha guanyat en tranquil·litat, la qual cosa és molt ben rebuda pels clients.

- Informació. El personal, els proveïdors, els tècnics externs de manteniment i de serveis estan al corrent d’aquestes iniciatives i hi participen. Els clients troben a l’habitació un llibret amb informació ambiental sobre l’hotel.

www.hotelsderibes.com - Hotel-restaurant Els Caçadors – C/ Balandrau, 24-26 – 17534 Ribes de Freser – A/e: elscazadors3@hotelsderibes.com

39

§ Altres exemples - www.gencat.net/mediamb/qamb/est-turistics.htm Web de la Generalitat de Catalunya

on es pot trobar la relació completa dels establiments turístics certificats de Catalunya (EMAS i Distintiu de qualitat ambiental).

40

2. La gestió ambiental al càmping

§ Descripció de l’actuació L’aplicació de models de gestió per a l’estalvi d’aigua i energia sol requerir una inversió inicial considerable i notables dosis d’imaginació que s’acaben traduint en beneficis ambientals i econòmics, a més de socials. Aquestes actuacions afecten tota l’estructura física, tots els serveis i impliquen tot el personal de l’establiment. § Objectius - Fer més sostenible la gestió dels establiments d’allotjament turístic. - Reduir els consums d’aigua i energia i racionalitzar tots els aspectes de la gestió del

càmping que tinguin un impacte ambiental. - Implicar tot el personal en la millora de la qualitat ambiental de l’establiment. - Fer partícips els clients en el projecte. § Recomanacions genèriques - Adequar l’extensió i les pretensions de l’establiment a les característiques de la ciutat o

poble on se situïn. - Evitar la saturació de l’oferta d’allotjament local/comarcal i treballar en xarxa amb els

altres establiments (càmpings i altres). - La jardineria és un aspecte clau per a la imatge d’un càmping, tant per a l’àrea

d’acampada com per a la decoració d’interiors. La utilització de flora autòctona identificarà l’establiment amb el seu entorn i abaratirà molt les despeses de manteniment. Escollir bé els arbres és essencial per crear un ambient agradable segons el clima del lloc.

- Això també reduirà, en gran mesura, la utilització d’adobs químics, plaguicides i herbicides, que generalment són perjudicials per a la salut humana i dolents per a altres animals i plantes que interessa mantenir.

- Tenir cura de seleccionar proveïdors que respectin el medi ambient en el seu procés de producció. Evitar plàstics, materials sintètics i no reciclables, i productes amb envasos innecessaris.

- Una bona manera d’integrar-se en el teixit local és tenir personal que visqui a la mateixa població i abastir-se amb proveïdors locals.

- La senyalització, els tancaments i altres elements propis del càmping es poden fer amb materials autòctons i amb productes no tòxics (pintures, vernissos, etc.) i amb un disseny que els integri en el conjunt.

- Tenir una política de recollida selectiva de residus de fàcil compliment per part del personal i dels clients. Canalitzar degudament la seva gestió un cop recollits. Vigilar les pudors.

- Introduir sistemes de gestió de l’aigua per reutilitzar-la quan sigui possible i, sobretot, per evitar-ne pèrdues innecessàries.

- Implantar sistemes energètics que ajudin a reduir el consum.

41

- Informar els clients de les mesures que s’han portat a terme. § Exemple

CÀMPING BOTÀNIC BONA VISTA El Càmping Botànic Bona Vista (Kim) de Calella (Maresme) ha editat un butlletí informatiu on explica la seva política ambiental, que ha esdevingut la seva marca de qualitat. Aquest càmping disposa d’un sistema de gestió ambiental segons el reglament EMAS que també li ha merescut la certificació ISO 14001 i el distintiu de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya. El Càmping dóna als clients un seguit de consells mediambientals i posa al seu abast els elements necessaris perquè qui vulgui seguir-los ho pugui fer còmodament. Algunes de les mesures que ha implementat són: - Depuració de l’aigua residual i reaprofitament per regar. - Instal·lació de reguladors de cabal a les aixetes, alhora que recomana no malgastar-la

ni fer abús de l’aigua calenta. - Instal·lació de sistemes d’il·luminació de baix consum. - Col·locació de contenidors de recollida selectiva (orgànica, vidre, cartró i paper,

envasos, cendra i piles). També es fa càrrec d’altres residus poc habituals, com ara bateries, pintures, etc.

- També es prohibeix als clients utilitzar productes fitosanitaris i d’altres productes de control com repel·lents per a formigues.

- S’informa de com i on es pot encendre foc, i es fan recomanacions pel que fa als sorolls i als gossos.

Un dels objectius principals en iniciar aquest sistema era la reducció de consums. Amb les dades dels anys 2000 i 2001 s’ha detectat que: - El consum d’aigua s’ha reduït en tots els trimestres, sensiblement els mesos d’estiu,

però disminuint gairebé a la meitat el quart trimestre de l’any. - L’escalfament de l’aigua es fa amb energia solar de forma que s’ha reduït el consum

de gasoil i les emissions atmosfèriques. - El consum elèctric d’un dia d’estiu de ple total s’ha reduït el 16,7%. - El consum de gasoil també s’ha reduït considerablement per unitat d’acampada. - El sistema de recollida selectiva està pensat per reduir al mínim la fracció de rebuig.

Com que el sistema té capacitat per assumir-ho, s’ha intensificat la campanya de sensibilització dels clients perquè en facin l’ús adequat i s’assoleixin els objectius.

www.botanic-bonavista.net Càmping Botànic Bona Vista (Kim) – Ctra. N-II, km. 665 – P.O. Box 38 – 08370 Calella – Tel: 93 769 24 88 – A/e: info@botanic-bonavista.net

42

§ Altres exemples - www.campingsolsones.com El Càmping El Solsonès és un altre establiment certificat,

en aquest cas d’interior. Al seu lloc web, s’hi pot consultar, entre altres informacions, la Declaració ambiental.

43

3. Criteris de sostenibilitat en l’edificació

§ Descripció de l’actuació L’aportació del sector de l’arquitectura i de la construcció al desenvolupament sostenible és cada vegada més

important, tant per la utilització de materials autòctons i no contaminants com per les noves tendències

arquitectòniques i constructives que cuiden més l’ecoeficiència de les edificacions. Aquesta ecoeficiència

permetrà estalviar recursos i donar una bona imatge del local. Per als edificis de nova planta es pot optar per la

bioconstrucció. Amb petites reformes i millores diàries, es pot fer una casa més sostenible.

§ Objectius - Que les noves edificacions estiguin pensades des del començament perquè siguin al

més respectuoses possible amb el medi ambient. - Que les rehabilitacions d’edificis també siguin el màxim de respectuoses amb el medi

ambient. § Recomanacions genèriques - Utilitzar edificis ja existents, rehabilitar i recuperar el patrimoni arquitectònic. - Utilitzar materials de construcció que mantinguin el caràcter local de les edificacions

tant pel volum edificat com per la distribució dels espais. - Evitar l’ús de materials ambientalment problemàtics, com ara les fustes tropicals, el

PVC, els materials autòctons (pedra, fusta) protegits o en perill d’extinció, etc. En canvi, cal utilitzar materials el procés de producció dels quals sigui respectuós amb el medi ambient (fàbrica, pintura, metalls, etc.).

- Els edificis no són bolets, sinó que han de quedar integrats en el seu entorn paisatgístic. El paper de la jardineria autòctona n’és un complement clau.

- Cal considerar els impactes externs de l’edifici, no només visuals, sinó també les infraestructures d’abastament i evacuació, com afectarà al trànsit i a l’aparcament, etc.

§ Exemple

CENTRE DE NATURA DE LES PLANES DE SON El Centre de Natura i Desenvolupament Sostenible dels Pirineus, ubicat a les Planes de Son (Pallars Sobirà), és un equipament de nova planta de la Fundació Territori i Paisatge, recentment inaugurat.

44

L’edifici està dissenyat amb criteris bioclimàtics. Per integrar-se a l’entorn està encaixat a la topografia del lloc de manera que el teulat és un prat que enllaça amb la muntanya i té una única façana encarada al sud per aprofitar al màxim la insolació. Aquest edifici alberga el Centre de Natura, que disposa de noranta-dues habitacions per a dues i quatre persones, restaurant, cafeteria, sala d’estar, laboratori de recerca, aula d’informàtica, auditori per a dues -centes persones, ludoteca, planetari i un centre de fauna pirinenca.

http://cec.caixacatalunya.es/obrasocial/cat/os/web/m2_ecologia.html Fundació Territori i Paisatge - Les Planes de Son - 25589 Son del Pi (Pallars Sobirà) –Tel: 902 400 973 – A/e: son@fundtip.com § Altres exemples - www.apabcn.es/sostenible El Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes tècnics de Barcelona

té un lloc web dedicat a la sostenibilitat amb recomanacions en matèria d’energia, aigua, salut, materials, etc. Imprescindible.

- www.vilanova.org/guiabonespract.pdf Una guia completa sobre bones pràctiques

d’edificació sostenible feta per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

45

4. Estàndards de qualitat ambiental. L’ISO 14001 i l’EMAS

§ Descripció de l’actuació La certificació ISO 14001 i el sistema d’auditoria i gestió ambiental EMAS són estàndards de qualitat amb un

reconeixement internacional. Alguns establiments turístics ja els han aconseguit. Els procediments i les accions

que s’han d’implementar per aconseguir-los no són ni fàcils ni barats, però comporten uns beneficis ambientals,

econòmics i d’imatge a tenir en compte.

§ Objectius - Obtenir uns estàndards de qualitat ambiental reconeguts internacionalment. - Implementar un sistema de gestió ambiental que ajudi a millorar la qualitat ambiental

de l’establiment, reduir costos corrents i sensibilitzar el personal i els clients en matèria ambiental.

- Iniciar un procés de millora permanent en aquest sentit. - Donar a l’establiment una nova imatge de respecte pel medi ambient. § Recomanacions genèriques - Deixar-se assessorar per professionals. - Nomenar, dins l’empresa, un/s responsable/s de medi ambient. Implicar tot el personal

en el procés de decisió i implementació. - Mostrar una ferma voluntat de tirar endavant un procés d’aquest tipus. Per l’esforç de

temps i diners que requereix, cal estar convençut de voler acabar el procés un cop començat.

- Informar els clients de la política ambiental de l’empresa. La informació que se’ls en doni ha de ser real per no defraudar les seves expectatives.

§ Exemple

HOTEL SAMBA L’Hotel Samba de Lloret de Mar (La Selva) ha estat el primer de tot l’Estat a aconseguir la certificació amb la norma ISO 14001 i pel Reglament 1836/93 EMAS. És un hotel de tres estrelles amb 386 habitacions i construït l’any 1972. El 1998 s’hi va fer l’última renovació. Quan es van plantejar aquestes obres, l’edifici necessitava una reforma en profunditat. Es va optar per fer-la amb un pla plurianual de millores ambientals.

46

Paral·lelament, es van iniciar els tràmits per a l’obtenció de les certificacions de qualitat que permetrien donar una nova imatge a aquest hotel de grans dimensions, situat en una destinació turística madura. Es va nomenar un responsable de medi ambient i un responsable tècnic que coordinen els treballs. Aquestes persones són alhora els caps de manteniment i magatzem de l’hotel i, doncs, coneixedors del funcionament i del personal. El primer pas va ser fer una diagnosi per conèixer els impactes ambientals de totes les activitats que implica la dinàmica de l’hotel. Seguidament, se’n va redactar el pla d’acció. Aquestes són algunes de les actuacions que es van portar a terme el primer any (1998): - Aigua. Canalització de les aigües grises, depuració de les aigües de la piscina,

instal·lació de cisternes amb doble polsador en el quart pis com a prova pilot, reducció de la fondària de la piscina de 4 a 2,5 metres.

- Energia elèctrica. Canvi dels llums dels balcons i del bar d’incandescent a baix

consum, canvi del quadre general de l’hotel i instal·lació del subquadre general de distribució, rentadora d’alta velocitat amb variació de freqüència, instal·lació de magnetotèrmics a les habitacions i subquadres a totes les plantes, disseny i instal·lació del quadre elèctric de recepció, instal·lació de les làmpades de baix consum als passadissos, instal·lació de sensors de proximitat als lavabos de la planta baixa.

- Gas natural. Sala de calderes nova (canvi de gasoil a gas natural), canvi de les

canonades i instal·lació de sensors que detecten fuites al magatzem i a la bugaderia. - Gestió de productes. Canvi de refrigerant al magatzem i instal·lació de dosificadors a

les màquines de la cuina. Respecte el 1997 es va reduir el consum d’aigua (-16%, que significa -10.143 m3), el de gas (-8,5%, que significa -45 m3) i el d’electricitat (-16%, que significa -95.440 kw). Algunes de les mesures introduïdes des de llavors han ajudat a estalviar aigua i energia. També s’hi ha introduït un sistema de recollida selectiva i minimització de residus. www.hotelsamba.com Hotel Samba – C/ Francesc Cambó, 10 – 17310 Lloret de Mar – Tel: 972 36 56 50 – A/e: samba@lix.intercom.es § Altres exemples - www.tuv.es TÜV Rheinland és una de les empreses certificadores autoritzades. En un

procés de certificació és necessari comptar amb una empresa autoritzada que verifiqui tot el procés i certifiqui que tots el passos s’han fet com cal.

47

5. Segells de qualitat ambiental del sector turístic

§ Descripció de l’actuació Crear una marca pròpia pot ajudar a desmarcar-se en un sector cada vegada més competitiu. Però la proliferació de marques de qualitat pròpies sovint confon més el client que no pas ajuda a aconseguir un veritable turisme de qualitat. Utilitzar la qualitat ambiental com a referència pot tenir, més enllà dels beneficis ambientals, clars avantatges de màrqueting sempre que quedi clar en què es fonamenta aquest valor afegit que es ven. § Objectius - Crear una marca de qualitat ambiental d’un producte o servei. - Distingir-se amb la utilització d’aquesta marca respecte a altres ofertes semblants. - Captar clients sensibilitzats en matèria ambiental. § Recomanacions genèriques - Tenir clars quins són els paràmetres que s’han de complir per poder ostentar el segell. - Informar al client de què comporta la possessió del segell que es mostra. Cal ser

transparent per no generar dubtes ni aixecar suspicàcies. - El que s’ofereix al client ha d’estar d’acord amb el que diu el segell que es compleix.

No hi ha res de pitjor per a la fidelització d’un client que fer que se’n vagi amb la sensació que l’han enganyat.

- Cal actuar en xarxa. No serveix de res tenir un segell que ningú més no té. - Promocionar-se de manera conjunta i amb campanyes ben pensades. Un segell que

no és identificable pel públic potencial no serveix de res. § Exemple

GREEN GUIDE Green Guide és una iniciativa que ha elaborat un sistema de promoció del turisme sostenible a Dinamarca. Un cop consolidada la metodologia pel sector turístic, la va estendre a altres sectors de serveis i productius de manera que es va convertir en una base de dades per al consum respectuós amb el medi ambient. Han dissenyat un sistema de certificació que classifica l’oferta en tres nivells de sostenibilitat segons uns indicadors que el client pot conèixer i que són fàcilment entenedors per al públic en general. El dibuix d’un segell indica que l’empresa té alguna certificació de qualitat ambiental, el dibuix d’un pergamí indica que ofereixen productes

48

certificats i una fulla indica que, tot i que no tenen cap certificació de qualitat ambiental o de sostenibilitat, estan sensibilitzats per aquesta matèria. Pel que fa a l’allotjament, tenen registrats hotels i bed & breakfast, pensions, residènc ies d’agroturisme, albergs i càmpings (algunes fitxes només ofereixen la informació en danès, encara que el lloc web general és consultable també en anglès i alemany).

www.green-guide.dk Green Guide Database - Hundtofte 14, DK-5771 Stenstrup (Dinamarca) – Tel: 70 26 14 41 – A/e: post@green-guide.dk § Altres exemples - www.relaisdusilence.it Le Relais du Silence / Silencehotels és una xarxa

d’allotjaments, la majoria rurals i familiars, amb unes estrictes normes respecte el medi ambient i el control del soroll. Són a Europa i a l’Amèrica del Nord.

49

6. La promoció turística virtual § Descripció de l’actuació Els productes turístics sostenibles solen ser iniciatives de petites i mitjanes empreses que han de racionalitzar molt bé les seves inversions dedicades a la promoció i comercialització. Un instrument cada vegada més utilitzat i que és barat són les noves tecnologies, amb Internet i el correu electrònic al capdavant.

§ Objectius - Promocionar una destinació, un servei o un producte turístic via Internet. - Captar mercat i canalitzar les sol·licituds d’informació per mitjà de la xarxa. § Recomanacions genèriques - Crear un lloc web bonic. Ha de ser agradable a la vista amb un disseny gràfic acurat. - Crear un lloc web funcional. Ha de ser ràpid de carregar, clar en els conceptes que vol

transmetre i amb textos entenedors. - Crear un lloc web útil. Ha de contenir tota la informació que el potencial turista espera

trobar, com més detallada millor. Si permet fer reserves o comprar productes, encara millor.

- Crear un lloc web transparent. La persona que el visita potser no ens coneix i li hem de facilitar la feina, deixant-li clar qui som, què oferim i com ho ha de fer per posar-se en contacte amb nosaltres.

- Crear un lloc web que respongui a la realitat. No podem vendre el que no és. No podem generar falses expectatives.

- Cal renovar-ne constantment els continguts. De cara a la gent que està acostumada a navegar, queda fatal entrar dues vegades al mateix lloc web sense que res hagi canviat.

- Cal respondre els correus electrònics amb immediatesa. - Cal que els responsables del sector es formin per agafar consciència del que

representa entrar en la societat de la informació i perquè aprofitin tot el que això els pot oferir per al seu negoci o destinació.

§ Exemple

VALL DE RIBES Més enllà dels instruments tradicionals de promoció (fulletons, guies, assistència a fires, etc.), la irrupció de les noves tecnologies ha obert un camp de possibilitats que no té més distància que l’idioma i l’accés a Internet.

50

El turista europeu i nord-americà ja coneix i domina aquest sistema, per la qual cosa, les destinacions turístiques d’un país com el nostre, que és als primers llocs del rànquing mundial, no poden deixar escapar el tren de les tecnologies de la informació. A la Vall de Ribes (Ripollès) ho han vist així i ho han plasmat al seu lloc web, que va ser seleccionat per Monumedia 2000 entre els finalistes del Festival europeu de multimèdia i patrimoni cultural, superant altres candidats com el lloc web oficial de Roma o el del Museu del Louvre de París. Aquesta pàgina és un bon exemple de com amb pocs mitjans però amb bon gust, imaginació i una bona gestió es poden aconseguir uns resultats brillants. www.vallderibes.com/catala/index.htm Patronat de turisme de la Vall de Ribes – Plaça de l’Ajuntament, 3 – Ribes de Freser – Tel: 972 72 77 28 – A/e: patronat.turisme@vallderibes.com § Altres exemples - www.turismocastelldefels.com El web promocional de Castelldefels acaba de rebre el

premi al millor lloc web turístic de Catalunya. - www.agtat.es L’Associació La Garrotxa Terra d’Acolliment Turístic és una entitat que

agrupa públic i privat. Han desenvolupat un pla plurianual de turisme sostenible que ha permès, entre altres coses, que el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa sigui dels primers d’Europa a tenir la Carta Europea de Turisme Sostenible en Espais Protegits.

51

IV. PRODUCTES I ITINERARIS TURÍSTICS

1. TURISME CULTURAL

ARTÀ, PATRIMONI VIU

2. ECOTURISME

PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA

3. AGROTURISME

FEDERACIÓ D’AGROTURISME DE LES COMARQUES D’INTERIOR

4. TURISME RURAL

L’ALTA ANOIA

5. TURISME DE REUNIONS EL CASTELL DE MONTESQUIU

6. EDUCACIÓ AMBIENTAL I TURISME

CENTRE D’ACTIVITATS AMBIENTALS CAL GANXO

7. LA SENSIBILITZACIÓ DEL TURISTA

ULIXES 21, PER UN TURISME SOSTENIBLE A LA MEDITERRÀNIA

8. ITINERARIS CULTURALS

ELS PARCS CULTURALS D’ARAGÓ

9. ITINERARIS DE CICLOTURISME

CICLOTURISME I MEDI AMBIENT, S.L.

10. ITINERARIS DE SENDERISME

EL CAMÍ DELS BONS HOMES

52

1. Turisme cultural

§ Descripció de l’actuació

El turisme fonamentat en aspectes culturals i que posa en valor el patrimoni històric, artístic i immaterial de les

destinacions turístiques és una modalitat a l’alça i que pot integrar de manera còmoda els criteris del

desenvolupament sostenible. Aquesta és una modalitat turística que, veritablement, ha d’estar arrelada al lloc i

que tant pot ser practicada en una gran ciutat com en un parc natural.

§ Objectius - Posar en valor el patrimoni cultural del lloc. - Que aquest patrimoni sigui visitable, conegut i reconegut. - Que el turisme ajudi a conservar el patrimoni. § Recomanacions genèriques - Fer que els responsables del sector turístic i de la conservació del patrimoni treballin

conjuntament, no només per conveniència sinó per convicció, perseguint els mateixos objectius.

- Evitar la massificació. Morir d’èxit i reproduir el model massiu de litoral en les destinacions culturals és el risc a què estan exposades aquestes destinacions. Caldrà preveure, en aquests casos, l’establiment de limitacions d’accés.

- Massificar no només pot comportar el foment d’un model turístic no desitjat, sinó que també pot banalitzar el producte cultural o, en el pitjor dels casos, destruir-lo.

- Cal evitar l’artificialització. Hi ha rehabilitacions i teatralitzacions que volen amagar el que és o donar a entendre el que no és. Cal trobar la millor manera de promocionar allò propi sense caure en l’artificialització que comporta un parc temàtic.

§ Exemple

ARTÀ, PATRIMONI VIU

Artà, al nord-est de l’illa de Mallorca és molt a prop de nuclis turístics de sol i platja de la costa de llevant. Malgrat això, la seva aposta turística és una altra. En col·laboració amb el Departament d’Educació de la Universitat de les Il les Balears, es va endegar el projecte Ferrutx per estudiar la viabilitat de promoure el municipi turísticament a partir del seu

53

patrimoni cultural i amb la implicació dels habitants, que fins llavors havien viscut d’esquena a les diferents onades turístiques que sacsejaven l’illa.

El resultat ha estat la proposta “Artà, patrimoni viu”, que està en la línia dels museus oberts o dels territoris museu, per tant, la primera preocupació és la bona conservació i la gestió dinàmica, no fossilitzant, d’aquest llegat. Només després es comença a parlar del seu ús públic. L’oferta que es fa està adreçada tant als turistes com als veïns.

Per definir el projecte i per traçar els sis itineraris que s’hi proposen, s’ha fet un intens treball de captació de l’opinió dels habitants, tant per saber què pensen del seu propi patrimoni com per saber fins a quin punt hi desitgen turistes o quin tipus de turisme volen. A partir d’aquí s’ha començat a promoure un tipus d’oferta turística fonamentada en el patrimoni cultural i natural. Aquestes són les rutes que actualment s’ofereixen:

- Yartân – Artà. Un recorregut per la història i la natura.

- Entre la mar i la muntanya, de la colònia de Sant Pere al Caló.

- La colònia de Sant Pere i els seus voltants.

- La platja de la Canova i el torrent de na Borges.

- Les platges perdudes. Itinerari a peu de cala Estreta a l’arenalet d’Albarca.

- Itinerari urbà. Un recorregut pel poble.

www.mediamweb.com/ferrutx/default.html Ajuntament d’Artà (Mallorca) – Plaça d’Espanya, 1 – 07570 – Tel: 971 82 95 95 – info@arta-web.com

§ Altres exemples - www.vallboi.com L’Assemblea General de la UNESCO va declarar el 30 de novembre

del 2000 Patrimoni de la Humanitat nou esglésies romàniques de la Vall de Boí. Des de començament dels anys noranta destaca com a destinació d’esports d’hivern i comença a tenir problemes de massificació. La freqüentació turística es dispara amb les perspectives de reconeixement del romànic a partir de 1999.

- www.fut.es/~ajtargna/patrimoni/patrimoni.html El conjunt arqueològic de Tarragona

també va entrar a la Llista del Patrimoni de la Humanitat el 2000. Aquest reconeixement ajudarà sens dubte a preservar les restes romanes i obligarà la ciutat a definir la seva imatge turística, actualment molt marcada per la ciutat industrial i per la proximitat de Port Aventura.

54

2. Ecoturisme

§ Descripció de l’actuació Aquesta és una modalitat turística fonamentada en la natura, encara que sota aquesta etiqueta, aparentment sostenible per definició, s’hi poden trobar productes que no tenen res a veure amb la posada en valor i el coneixement del medi natural que serveix com a reclam.

§ Objectius - Fomentar el coneixement del medi natural. - Augmentar el respecte per la natura i la conscienciació de la importància de la

conservació de la diversitat biològica i paisatgística. - Fomentar el turisme en espais naturals de manera responsable, introduint, si calia,

estratègies de gestió de la freqüentació. § Recomanacions genèriques - L’afluència turística als espais naturals ha d’estar gestionada, perquè l’espai visitat és

especialment sensible a una freqüentació excessiva. - Tenir en compte la motivació de l’ecoturista, que sol estar interessat per la

contemplació i el gaudi tant de la natura com de les formes de vida rurals. - L’ecoturisme implica aspectes educacionals i interpretatius que hem de tenir en

compte a l’hora de dissenyar la informació i la planificació de serveis complementaris. - Evitar la massificació i els grups massa nombrosos. - Els professionals del sector han de ser bons coneixedors del medi en què actuen. - El client sol estar interessat perquè les despeses que realitza beneficiïn les comunitats

d’acollida. Per exemple, que les despeses realitzades en la visita d’un parc reverteixin en la gestió de l’espai natural.

§ Exemple

PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) va rebre l’octubre de 2001 la Carta Europea de Turisme Sostenible als Espais Protegits en reconeixement a la seva planificació i gestió turística i, conjuntament amb sis parcs més, va esdevenir un dels primers a tenir-la. L’objectiu d’aquesta carta és implementar un turisme d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible segons les definicions de l’Agenda 21 (Rio de Janeiro, 1992) i la Carta mundial del turisme sostenible (Lanzarote, 1995).

55

Aquesta Carta no és una declaració d’intencions, sinó que els parcs signants es van comprometre a l’inici del procés a elaborar una estratègia a cinc anys i assolir resultats en matèria de protecció i valorització del patrimoni local, desenvolupament econòmic i social, preservació i millora de la qualitat de vida dels habitants i control de la freqüentació i millora de la qualitat dels serveis. Per exemplificar l’abast d’algunes de les actuacions que s’han portat a terme els darrers anys en favor d’un turisme més sostenible, es poden ressaltar: - Treball públic / privat. Es va crear l’Associació La Garrotxa Terra d’Acolliment Turístic

(AGTAT), que actualment està formada per tots els municipis de l’àrea protegida, el Consell Comarcal, el Parc Natural i més de cent empreses turístiques. Tots els membres de l’Associació han hagut de fer seus els principis rectors de la Carta. Es promocionen conjuntament com a Turisme Garrotxa.

- Formació / sensibilització. El Departament de Formació del Parc s’ha mostrat

especialment actiu en la formació dels professionals del turisme que actuen dins el Parc o que porten gent a visitar-lo. Així mateix, les senyalitzacions a tota l’àrea protegida estan destinades a augmentar la sensibilització del visitant perquè sigui respectuós amb l’espai visitat.

- Gestió de la freqüentació. La política de promoció d’espais poc coneguts, de

senyalització de camins a tota l’àrea i d’ubicació dels aparcaments ha aconseguit reduir una mica zones del Parc que rebien una freqüentació excessiva. Malgrat els esforços, encara hi ha reclams que perviuen -com la fageda d’en Jordà a la tardor- i que fan que determinats espais quedin saturats posant en perill la funció de conservació de la natura del Parc.

www.parcsdecatalunya.net/garrotxa.htm Casal dels Volcans - Av. de Santa Coloma, s/n - 17800 Olot – Tel: 972 26 62 02 – A/e: cvo@agtat.es § Altres exemples - www.diba.es/parcs/parcs.htm La Diputació de Barcelona gestiona dotze espais

naturals protegits. Turísticament, cal destacar les particularitats del Parc del Montseny, Reserva de la Biosfera des del 1978, i el Parc de Collserola, situat al mig de l’àrea metropolitana de Barcelona.

56

3. Agroturisme

§ Descripció de l’actuació L’agroturisme és la pràctica del turisme en una explotació agrícola, ramadera, de plantacions o forestal. L’hoste s’allotja a la mateixa explotació i participa en les activitats de l’explotació o almenys té l’oportunitat de conèixer-les. En molts casos s’han perdut els objectius originals i el turisme ha acabat substituint l’activitat agroforestal o desenvolupant-se paral·lelament sense relacionar-s’hi. § Objectius - Complementar les economies agroforestals amb activitat turística. - Proposar un tipus de turisme que promou el coneixement de l’activitat agroforestal. § Recomanacions genèriques - Que l’activitat turística estigui realment vinculada a l’activitat agroforestal. - Que el visitant pugui conèixer i fins i tot participar en algunes de les tasques de

l’explotació. - Pel que fa a la sostenibilitat, l’agricultura ecològica, la ramaderia extensiva i la gestió

sostenible dels boscos són les opcions més escaients. - El personal que porta la vessant turística de l’explotació ha d’estar mínimament format

per poder atendre degudament els clients. Així mateix, els responsables de la vessant agroforestal han de participar en la presa de decisions que afecten la part turística de la finca.

- Evitar el confusionisme: si no hi ha relació amb l’activitat agroforestal no estem parlant d’agroturisme, i molt menys encara en la modalitat d’allotjaments rurals independents.

§ Exemple

FEDERACIÓ D’AGROTURISME DE LES COMARQUES D’INTERIOR (FACI)

La FACI és una federació d’associacions del Berguedà, Osona, el Lluçanès, l’Alta Anoia, el Solsonès i el Bages. Agrupa més de vuitanta cases entre allotjaments rurals independents, masies amb habitacions i cases de poble, que són les modalitats de Residències cases de pagès (RCP) reconegudes segons la llei vigent a Catalunya.

57

El que és rellevant de la FACI és el treball en xarxa que els ha permès posar en funcionament una central de reserves per orientar el client i organitzar les vacances amb una sola trucada. La informació que dóna en línia és detallada per a cada casa i permet discriminar d’entrada la tipologia d’allotjament desitjada. S’hi dóna la informació habitual (nombre de places, d’habitacions, de banys, si té piscina, si està adaptada per a minusvàlids, si s’hi admeten animals de companyia, el règim de pensió) i també, com a mínim, si a la granja hi ha animals i productes alimentaris de la mateixa finca. Un servei que també cal subratllar és que per Internet es pot consultar la disponibilitat de places a cada casa, el mapa d’accés i un enllaç a les pàgines personals de qui en disposa. www.turismerural.com/centraldereserves/index2.htm Gran Via, 35, entr. 3ª - 08600 Berga. Tel: 93 822 26 57 creserves.agro@teleline.es § Altres exemples - www.aiab.it/agriturismi/list.php3 L’Associazione Italiana per l'Agricoltura Biologica

fomenta un agroturisme vinculat a l’agricultura de cultiu ecològic. Al seu lloc web hi ha tota l’oferta que agrupen d’arreu d’Itàlia - Viale Libia, 22 - 00199 Roma - Tel. +39.06.86.32.94.03 - aiab@aiab.it

- www.agroturisme.org La branca d’agroturisme del sindicat Unió de Pagesos agrupa

més de dues-centes cinquanta residències-cases de pagès de les quaranta-una comarques catalanes.

58

4. Turisme rural

§ Descripció de l’actuació El turisme rural consisteix a visitar espais rurals (a muntanya, al pla o a la costa) on, a més del turisme, hi ha altres activitats econòmiques. Sota el paraigua del turisme rural, doncs, hi caben multitud de tipologies turístiques (ecoturisme, agroturisme, turisme actiu, cultural, científic, religiós, de salut, etc.). § Objectius - Desenvolupar activitat turística en el medi rural. - Planificar i gestionar aquesta activitat de manera que no es reprodueixin els models

turístics insostenibles de moltes destinacions del litoral català. § Recomanacions genèriques - El turisme rural ha de ser difús. Cal evitar les altes concentracions d’equipaments

turístics i defugir la monofuncionalitat turística. - El turisme rural ha d’estar integrat en el medi on actua i la població local hi ha d’estar

implicada. - Pel fet d’estar liderat per petites i mitjanes empreses turístiques, cal que aquestes

treballin en xarxa. - Es recomana que hi hagi una estreta col·laboració entre públic i privat. § Exemple

L’ALTA ANOIA

L’Alta Anoia ja figurava al Pla Estratègic de la Província de Barcelona com a una unitat turística homogènia i consolidada. Abasta tretze municipis que s’estan promocionant turísticament de manera conjunta sota el lema: “L’Alta Anoia, la Segarra Històrica”. L’objectiu és aconseguir estimular i diversificar l'economia existent basada en l'agricultura i la ramaderia. Un altre objectiu, partint del convenciment que el principal recurs de què disposen és la ruralitat, és fixar la població a la comarca i evitar que sobretot els més joves se’n vagin. No disposen de cap espai natural protegit que pugui emparar-los, però estan molt ben situats en un nus de comunicacions entre l'Eix Transversal i la N-II.

59

Actualment, la seva oferta d’allotjament fonamentat en una àmplia xarxa de cases rurals i hostals, complementada amb una variada oferta d’activitats complementàries relacionades amb la natura i el medi rural, fan que la seva proposta en turisme rural pugui considerar-se de les més serioses de Catalunya. Possiblement, la clau de l’èxit estigui en el treball conjunt i la imatge d’unitat que han aconseguit transmetre. L’oficina de turisme situada als Prats de Rei centralitza les tasques d’informació i promoció. http://altaanoia.diba.es - Oficina de turisme de l’Alta Anoia – Ravalet, 31 – 08281 Els Prats de Rei - Tel: 93 868 03 66 - A/e: tur.altaanoia@diba.es § Altres exemples - www.masiesdelpenedes.com: L’associació de residències-cases de pagès de l’Alt

Penedès agrupa l’oferta de turisme rural d’aquesta subcomarca que fonamenta el seu producte en la cultural del vi i el cava.

60

5. Turisme de reunions

§ Descripció de l’actuació El turisme de congressos és vist sovint com una de les modalitats menys sostenibles de fer turisme, almenys per dos motius: per la massificació i pel poc temps dedicat a conèixer l’entorn que acull un congrés. Paral·lelament, algunes localitats estan promocionant la celebració de reunions o congressos de petit format que intenten superar els inconvenients que presenta el turisme de congressos convencional. Aquestes activitats poden estar relacionades amb el lloc on es desenvolupen i fer-hi participar la comunitat d’acollida. § Objectius - Promoure estades de treball o d’investigació de petit format com a negoci. - Aprofitar les sinergies que aquesta activitat pot generar amb el territori, si la temàtica

tractada és d’interès per a la població local (empreses, centres de recerca o població en general).

§ Recomanacions genèriques - El públic potencial d’aquestes activitats és molt divers. Si ens adrecem a professionals,

es poden realitzar en horari laboral i així aprofitar la infraestructura turística entre setmana.

- Si el que es fomenta és un tipus de reunions d’interès per al territori, el territori mateix les pot aprofitar per promoure-hi activitats formatives o per crear-hi infraestructures (biblioteques, centres de documentació, telecentres, sales de reunions ben equipades, etc.), que són útils tant per a aquest públic específic com per a la població local.

- Cal aprofitar les infraestructures existents. Potser una bona xarxa de cases rurals ben coordinades (i amb un servei de transport adient) pot fer les funcions que un gran hotel de convencions fa a les grans ciutats, però d’una manera molt més integrada en el territori.

- El turisme de reunions pot aprofitar l’oferta d’activitats i serveis turístics que té el lloc. Com a mínim se sol reservar un matí o tot un dia per visitar l’entorn, algun equipament o participar en alguna activitat.

§ Exemple EL CASTELL DE MONTESQUIU El Castell de Montesquiu és un equipament situat al centre del Parc Comarcal del mateix nom. L’edifici principal està documentat des del segle XIII i es va restaurar equipant-lo com a centre de convencions o per a qualsevol altra reunió de treball, estudi o debat. La sala

61

d’actes té un aforament de noranta persones, cabina de traducció simultània i els equips audiovisuals i de megafonia que habitualment són utilitzats en congressos. A més, també compta amb quatre sales de treball completament equipades per a grups de deu a vint persones. Com a complement de l’equipament també s’ofereixen connexions a Internet, sales de descans i assistència tècnica multimèdia. L’edifici està preparat perquè sigui accessible a minusvàlids. Paral·lelament, la Casanova, casa del segle XVIII restaurada i habilitada com a casa fonda, amb onze habitacions dobles amb bany i menjador per a vuitanta persones, complementa les activitats del centre de convencions amb l’allotjament, de forma que s’hi poden celebrar convencions de més d’un dia de durada sense necessitat de desplaçar-se fora del recinte del parc. Una altra opció que ofereix aquest espai és l’Escola de Natura Les Codines, amb una capacitat d’allotjament per a quaranta-vuit persones en la modalitat d’allotjament d’alberg. Al Parc també s’organitzen visites per conèixer la història del castell, la natura i els jardins. També hi ha altres serveis, com ara venda de productes artesans, bar i espai per a exposicions temporals.

www.diba.es/parcs/montesquiu/equip.htm - Masoveria del Castell de Montesquiu. 08589 Montesquiu – Tel: 93 852 99 02 - A/e: p.montesquiu@diba.es § Altres exemples - www.casaldeuropa.com/catala.htm El Casal d’Europa del Berguedà té la seu a Berga,

al restaurat Pavelló de Suècia de l’Exposició universal de Barcelona de l’any 1929, i està especialitzat en activitats relacionades amb temes europeus. Tel: 93 822 08 85 - bergueda@casaldeuropa.com

62

6. Turisme ambiental

§ Descripció de l’actuació El turisme ambiental no és res més que donar format turístic a l’educació ambiental, és a dir, amb pernoctació. Tot i que pot anar adreçada a persones i col·lectius de qualsevol edat, l’educació ambiental és practicada majoritàriament per escolars. Aquesta activitat, més enllà de la socialització que comporta la convivència, aporta continguts en matèria ambiental als qui la practiquen. § Objectius - Donar al turisme escolar una vessant educativa en matèria de medi ambient. - Donar a les activitats d’educació ambiental format d’activitat turística. - Formar futurs turistes respectuosos amb el medi ambient. - Formar ciutadans amb coneixements de medi ambient i conscienciats sobre la problemàtica

associada. § Recomanacions genèriques - Valorar la importància de l’educació ambiental com a eina que possibiliti avançar en el

procés cap a la sostenibilitat. - Valorar el turisme ambiental com una eina útil per a la formació de futurs turistes

respectuosos amb el context socioambiental que visitin. - Cal conèixer bé la problemàtica ambiental de l’entorn més proper i estudiar la

percepció social de la qüestió que es vol tractar. - Abordar les qüestions ambientals amb el llenguatge i les activitats adients segons el

públic a qui vagin dirigides. § Exemple CENTRE D’ACTIVITATS AMBIENTALS CAL GANXO El Centre d'Activitats Ambientals Cal Ganxo és un equipament de l’Ajuntament de Castelldefels que porta a terme, principalment, actuacions d'educació i sensibilització ambiental, de coneixement de l'entorn natural i d'esports d'aventura. Cal Ganxo és una antiga masia adaptada com a alberg ubicada al Parc Natural del Garraf a un quilòmetre del centre de Castelldefels. El fet de trobar-se dins el Parc Natural i de tenir relativament a prop equipaments, com ara una deixalleria, una planta de compostatge i un abocador, permet oferir un ventall molt ampli d’activitats relacionades tant amb el medi natural com amb l’ecologia urbana.

63

Cal Ganxo també és alberg. Té una capacitat per a cinquanta persones i compta amb tres habitacions, menjador, sala d’audiovisuals, aula laboratori, sala de convivència, sala de reunions i infermeria. Està totalment adaptat per acollir-hi persones amb minusvalia. Els transports públics (tren i autobús) paren a un o dos quilòmetres de la masia. Actualment, s’hi ofereix un programa d’activitats educatives en temàtica ambiental, tant per a escolars com per públic en general, que es poden agrupar en: - Activitats d’un dia amb unitats didàctiques adreçades als diferents nivells

d'ensenyament (educació infantil, primària i secundària) i que s'estructuren en tres fases, de manera que es puguin treballar els continguts a l’aula abans i després de la visita.

- Itineraris de dues a tres hores també pensats per a diferents nivells d’ensenyament. - Tallers de sensibilització ambiental. - Estades escolar de dos o tres dies des d’educació infantil fins a batxillerat. - Crèdits de síntesi, també amb una durada de dos o tres dies, adreçats a primer i segon

cicle d’ESO. A part d’aquest programa d’educació ambiental, Cal Ganxo completa l’oferta amb una proposta d’esports d’aventura. www.castelldefels.org/fitxers/agenda/Introducció.htm: Centre d’Activitats Ambientals Cal Ganxo - Camí de Cal Ganxo, s/n - 08860 Castelldefels – Tel: 93.597.09.80 - 93.597.19.37 - A/e: cal-ganxo@castelldefels.org § Altres exemples - www.plaestany.org/escnatu L’Escola de Natura de Banyoles organitza activitats

d’educació ambiental que, en col·laboració amb l’Alberg de Banyoles, poden durar dos o tres dies.

64

7. La sensibilització del turista

§ Descripció de l’actuació L’actitud del visitant és un aspecte clau per a la qualitat de tota destinació turística. Els seus hàbits de conducta acaben conformant, en gran mesura, la imatge turística que transmet una destinació. No hi ha turisme cultural sense turistes que apreciïn la cultura, ni ecoturisme sense turistes que valorin l’entorn que visiten. Per això és important incidir en la demanda perquè el turista com a consumidor incorpori nous paràmetres de consum i sigui exigent en la garantia de qualitat de l’oferta. Des del punt de vista de la destinació turística, es tractaria que els nostres clients adoptessin, com a mínim, les pautes de conducta que li són habituals al seu lloc d’origen. § Objectius - Millorar la qualitat del turisme i, per tant, millorar la destinació d’acollida. - Minimitzar les tensions que pot provocar el turisme. - Aconseguir que el turista valori l’esforç realitzat des de l’empresa o la destinació

turística en matèria de medi ambient i ajudi a la fidelització. - Tractar el turista com a consumidor i com a actor amb dret a participar com un dels agents del sec tor.

§ Recomanacions genèriques - No es pot vendre verd sense oferir verd. El turista no s’ha de sentir defraudat. Ens hem

de creure el que diem i actuar en conseqüència. - La millor manera de sensibilitzar és predicar amb l’exemple. El turista ha de conèixer

les accions que s’estan fent a favor del medi ambient. - Hem de tenir clar a qui ens dirigim i conèixer quin és el nivell de conscienciació

ambiental del nostre interlocutor, altrament, correm el perill que els nostres missatges no s’entenguin o semblin frívols.

- Hem de tenir clar què volem transmetre perquè el nostre missatge sigui entenedor i concís. Defugim els grans discursos.

- Pensem de quina manera ens dirigim al turista. Està de vacances i un to inapropiat pot fer fracassar el nostre pla de comunicació.

- Fem que el turista pugui sentir-se part del nostre projecte, que s’hi senti identificat i pugui deixar-ne constància.

65

§ Exemple

ULIXES 21, PER UN TURISME SOSTENIBLE A LA MEDITERRÀNIA El projecte “Ulixes 21, per un turisme sostenible a la Mediterrània”, impulsat per la Fundació EcoMediterrània durant els estius de 1997 i 1999, és una campanya que té per objectiu informar, sensibilitzar els diferents agents que intervenen en l’activitat turística sobre la necessitat d’integrar els aspectes ambientals en totes les activitats turístiques en la perspectiva que el turisme contribueixi al desenvolupament sostenible de la regió mediterrània. Els principals destinataris de la campanya Ulixes 21 són turistes, com a consumidors, i la població local, com a receptors. Aquesta campanya es va iniciar l’any 1997 simultàniament a tres països: Espanya, França i el Marroc; posteriorment s’ha ampliat a tres països més: Tunísia, Malta i Portugal La campanya pretén influir bàsicament en el turisme de “sol i platja” i consta de diverses accions: 1. El futur de la Mediterrània també depèn de tu Aquesta acció busca la complicitat dels diferents actors, amb un missatge de corresponsabilització de la conservació dels indrets turístics, amb la difusió en origen (països emissors centreeuropeus) i en destí (costes mediterrànies) d’una imatge d’un indret costaner ben conservat on l’activitat turística no ha fet perillar la preservació de l’entorn. 2. Es busca el turista del futur Aquesta acció estava especialment pensada per arribar als turistes de vacances al litoral mediterrani; es fa en la seva llengua (anglès, francès, alemany o castellà) i amb un to distès i fins i tot divertit. L’objectiu era que el turista reflexionés sobre l’impacte que un turisme poc respectuós pot tenir per a l’entorn visitat. Per fer-ho es va dissenyar un díptic amb un test d’autoavaluació en el qual, de forma indirecta, se li feien una sèrie de recomanacions perquè l’estada fos una mica més sostenible. Durant el primer any es van distribuir 500.000 fulletons a Espanya (uns 100.000 a Catalunya), França i el Marroc amb la col·laboració de les oficines de turisme del litoral. L’any següent es va repetir l’experiència a Tunísia, Malta i al litoral de Barcelona. Posteriorment, se’n va fer una segona edició amb la particularitat que es va comptar amb la col·laboració d’empreses d’allotjament i equipaments turístics (càmpings, hotels, museus, parcs aquàtics, centres d’activitat turístics, etc.), cosa que va significar un salt qualitatiu important ja que va arribar a un segment de turistes que no necessàriament s’informen a les oficines de turisme. 3. La Mediterrània vers un desenvolupament sostenible Aquesta acció es basa en una macroexposició itinerant per diverses ciutats mediterrànies receptores de turisme. L’estada de l’exposició dóna lloc al debat, amb l’organització de conferències, visites monitoritzades. L’acció va dirigida especialment a la població local.

4. Turisme sostenible a la Mediterrània. Guia per a la gestió local Acció dirigida als gestors, especialment del sector públic, d’àmbit local. És un llibre de bones pràctiques; hi ha un recull de propostes i exemples per aplicar criteris de sostenibilitat a la gestió local del turisme. S’ha publicat en català, castellà i francès.

66

5. Declaració per un Turisme sostenible a la Mediterrània. La participació de la societat civil

Aquesta acció és el resultat del congrés, celebrat a Sant Feliu de Guíxols, on es va debatre el tema de la necessària participació de tots els actors que intervenen a l’activitat turística: empreses, ONG, administracions, universitats… www.ecomediterrania.org MED Forum, xarxa d’ONG de la Mediterrània coordinava els treballs del projecte a nivell internacional; al seu web n’hi ha informació. Fundació EcoMediterrània – C/ Trafalgar, 19, 1er, 1a – 08010 Barcelona - Tel: 93 412 55 99 § Altres exemples www.ccmaresme.es El Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme organitza cada any la campanya de sensibilització als turistes “Les teves millors vacances”.

67

8. Itineraris culturals

§ Descripció de l’actuació Quan l’eix argumental d’un viatge turístic té a veure amb un fet cultural, estem parlant de turisme cultural. Si aquest viatge està pensat com un tot i relliga patrimoni cultural (arquitectònic, arqueològic, immaterial, museístic, etc.), serveis turístics (allotjament, gastronomia, etc.) i transports (públics, privats, especials), estem parlant d’un itinerari cultural com a producte turístic, com a negoci. § Objectius - Promoure una destinació turística amb un itinerari fonamentat en el patrimoni cultural. - Vendre un itinerari tancat (per bé que susceptible de modificar-se segons les

necessitats dels clients) i coherent amb l’eix argumental que li dóna entitat. § Recomanacions genèriques - Treballar en xarxa entre diferents espais amb patrimoni complementari no és una

recomanació sinó una necessitat. Una peça singular no pot configurar per ella mateixa un itinerari, sinó que el concepte implica també un cert reconeixement territorial.

- L’ús turístic del patrimoni ha d’estar supeditat a la seva preservació i conservació. D’aquesta manera s’evitaran situacions perjudicials per a la població local i per al patrimoni i ajudarà a fer l’experiència turística més satisfactòria.

- Els proveïdors de serveis que participen d’un mateix itinerari han d‘estar perfectament coordinats. La bona gestió d’un itinerari com a producte turístic és la clau per a la satisfacció del client.

§ Exemple

ELS PARCS CULTURALS D’ARAGÓ A l’Aragó existeixen els parcs culturals que la llei defineix com una figura de gestió i protecció “per un territori que conté elements rellevants del patrimoni cultural, integrats en un marc físic de valor paisatgístic i/o ecològic singular que gaudirà de promoció i protecció global en el seu conjunt, amb especials mesures de protecció per als dits elements rellevants”. Una protecció d’aquest tipus complementa la protecció del medi natural i supedita l’ús turístic dels elements patrimonials a la seva preservació, de la mateixa manera que cada espai natural protegit supedita tot possible ús a la preservació de la natura.

68

Actualment, hi ha cinc parcs culturals: Albarracín, Maestrazgo, Río Martín, Río Vero i San Juan de la Peña. Cadascun d’aquests no necessàriament conté un element excepcionalment singular pel seu valor patrimonial, sinó que és la seva visió global el que fa del conjunt un valor a preservar. La promoció que en fan va estretament lligada a la dels parcs naturals, tal com es pot comprovar al lloc web. També cal remarcar que la millora de qualitat de vida de la població local és un punt essencial en la definició prèvia i en la gestió diària dels parcs culturals. www.aragonesasi.com/natural/cultural/index.htm - Departamento de Cultura y turismo del Gobierno de Aragón - Paseo Mª Agustín, 36. SARAGOSSA – Tel: 976 71 49 46.

§ Altres exemples

- www.larutadelcister.info Agrupa el llegat cirstercenc dels monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges.

69

9. Itineraris de cicloturisme

§ Descripció de l’actuació Fer cicloturisme és viatjar amb la bicicleta com a mitjà de transport. Aquesta és una modalitat de turisme molt practicada a països del nord i centre d’Europa que, a poc a poc, s’està estenent a casa nostra. El cicloturista no en té prou amb una xarxa de camins ben senyalitzats, sinó que les persones que el practiquen necessiten uns serveis especials –alimentació adequada, informació del territori, trasllat d’equipatge, tallers de reparació, etc.– que han d’estar previstos en els paquets especialitzats. § Objectius - Potenciar aquesta modalitat turística perquè és poc impactant amb el medi, valora el

patrimoni natural i cultural i s’estén per tot el territori. - Transformar el potencial existent a Catalunya en productes cicloturístics. - Atraure el mercat europeu cap a les noves destinacions que li puguem oferir, tenint en

compte que és un mercat no pas novell, sinó que fa anys que practica el cicloturisme. - Fer que aquí aquest turista trobi a punt tots els serveis i equipaments que està

acostumat a trobar en altres destinacions especialitzades. § Recomanacions genèriques - Crear una nova imatge de destinació que s’allunyi del turisme de “sol i platja”. Cal no

perdre de vista que Espanya, en general, continua associant-se a sol i platja i molt poc, per no dir gens, a activitats com el cicloturisme.

- Aconseguir crear una xarxa de camins útils per al cicloturisme amb senyalitzacions homologades.

- Oferir rutes que combinin camins de sorra i asfaltats, que no cal que siguin exclusius per a bicicletes, però que siguin segurs.

- Les rutes també han de compaginar medi natural i petits nuclis urbans i oferir una varietat paisatgística que no permeti la monotonia.

- Garantir una coordinació exquisida entre tots els serveis que necessita el cicloturista (allotjament, transport d’equipatge, materials d’orientació i informació, lloguer de bicicletes i altres materials, transfer de persones, etc.).

- Tots els proveïdors de serveis complementaris han de conèixer les necessitats dels cicloturistes i poder-les satisfer. Les bicicletes hauran de rebre un tractament molt acurat als hotels, la gastronomia haurà de respondre a unes necessitats dietètiques determinades, etc.

- Els horaris d’un cicloturista (tant a l’hora de dormir com de menjar) no són els mateixos que els dels turistes que dediquen les vacances a no fer res.

70

§ Exemple CICLOTURISME I MEDI AMBIENT, S.L. Aquesta va ser la primera empresa especialitzada en la creació de rutes de cicloturisme de Catalunya. Fundada el 1996, s’ha esforçat per fer uns productes que permeten conèixer el territori amb tranquil·litat, comoditat, familiaritat i confort. El seu producte “L’Empordà en bicicleta” va merèixer el 1998 el reconeixement de “Millor producte turístic d’aventura” de Fitur Active i la revista Aire Libre per ser innovador, de qualitat i sostenible. Els seus productes estrella són les nou rutes que titulen ‘Al teu aire’ o ‘Sense maletes’. Són rutes sense guia i per camins no necessàriament senyalitzats. Els turistes van amb un llibre de ruta que els va indicant cap on han d’anar i els explica què és el que s’hi van trobant. Duren de set a onze dies, amb allotjament en casa rural, hotel o mixt i amb tres nivells de dificultat. També ofereixen vuit “Rutes d’un dia” guiades o sense guia, de 30 km fins a 52 km, amb dos nivells de dificultat i amb components temàtics: paisatgístics, culturals, agraris, ecològics i Vies Verdes. Altres productes són les rutes de cap de setmana, rutes per visitar Barcelona i, si cal, organitzen rutes a la carta. Els serveis que ofereixen són el trasllat diari de l’equipatge d’un allotjament al següent, lloguer de bicicletes amb tots els accessoris necessaris, servei d’assistència per a qualsevol eventualitat i, si cal, el trasllat des de l’aeroport o estació de tren fins al punt d’inici de la ruta i viceversa i, en les rutes lineals, el retorn a l’origen. www.cicloturisme.com - Cicloturisme i medi ambient - Santa Clara, 62, 4 t, 1a – 17001 Girona – Tel: 972 22 10 47 – A/e: info@cicloturisme.com § Altres exemples - www.bicyclette-verte.com A França, primera destinació turística del món, la pràctica

del cicloturisme està molt estesa. En les seves propostes podreu comprovar la combinació de turisme cultural i ecoturisme.

71

10. Itineraris de senderisme

§ Descripció de l’actuació El turista senderista fa una estada que dura uns quants dies. El seu objectiu no és només arribar a un lloc, sinó travessar-ne molts amb les seves cames com a mitjà de transport. Sol tenir un poder adquisitiu alt i busca productes ben pensats i ben gestionats –pels quals està disposat a pagar força– que combinin aspectes culturals i naturals. § Objectius - Potenciar el senderisme com a negoci turístic. - Especialitzar la destinació per acollir-hi els turistes senderistes com cal. § Recomanacions genèriques - La infraestructura bàsica per al senderisme és la xarxa de camins. Al senderista li

interessen els camins tradicionals, aquells que han tingut o tenen un ús social per al territori visitat.

- La senyalització dels camins és secundària, perquè es pot moure acompanyat d’un guia. Ara bé, si els camins tenen senyals, cal que siguin estàndards i que no n’hi hagi massa ni massa pocs.

- Els serveis complementaris s’hauran d’adaptar a les necessitats dels senderistes (horaris dels àpats, gastronomia, etc.).

- El senderista valora els canvis de paisatges, les perspectives espectaculars, anar trobant senyals de presència humana present i passada, en definitiva, les rutes no monòtones i que tinguin un gran potencial d’interpretació.

- D’altra banda, cal evitar infraestructures o equipaments impactants en el territori que durant massa estona puguin resultar molestos a la vista o pels sorolls que provoquen. Cal tenir present que el caminant es mou lentament en el territori.

- El senderista, a diferència de l’excursionista tradicional, és molt poc fidel a la destinació que visita, per això és útil que diferents empreses que ofereixen productes de senderisme a diferents destinacions treballin en xarxa per compartir borses de clients.

- L’empresa que ofereix el producte turístic l’ha de presentar sense fissures. El senderista paga molt i no vol trobar problemes evitables. Moltes d’aquestes empreses treballen a la carta per satisfer al màxim les necessitats del client.

- La bona gestió del producte (transfer dels clients, dels equipatges, etc.) és la clau de l’èxit del producte, per això cal disposar de professionals ben formats per treballar-hi.

72

§ Exemple

EL CAMÍ DELS BONS HOMES El camí dels Bons Homes és una ruta per fer-la a peu o a cavall, que uneix Berga i Montsegur, a França, travessant el Parc Natural del Cadí-Moixeró i la Cerdanya per la part espanyola. També se’n poden fer alguns trams amb bicicleta. En total són més de 300 km. En el seu lloc web, el Consell Regulador del Camí dels Bons Homes proposa fer-los per etapes i indica el grau de dificultat de cadascuna, que en alguns casos és elevat, els serveis que hi ha i el patrimoni natural i cultural de què s’hi gaudirà. L’eix vertebrador del camí són les traces que el catarisme va deixar en aquestes comarques a l'edat mitjana, barrejant història, patrimoni que encara perviu i fins i tot alguna llegenda. Tot això en uns espais naturals d’excepció amb uns paisatges variats que fan molt agradable la ruta. Per donar a conèixer aquest producte a qui no pot o no vol caminar gaire o gens, i vinculada a una estratègia d’ús públic del parc, també hi ha la possibilitat de fer excursions d’un dia i visites amb cotxe. El lloc web dóna molta informació, entre la qual no falten les recomanacions i advertiments als qui vulguin emprendre el camí. Les tarifes i reserves es poden consultar i fer per correu electrònic o telèfon. - www.camidelsbonshomes.com - Tel: 93 824 41 51 - A /e:

info@camidelsbonshomes.com § Altres exemples - www.agtat.es/cat/natura/camina.htm L’Associació La Garrotxa Terra d’Acolliment

Turístic en col·laboració amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa ofereixen una notable quantitat d’excursions guiades per mitjà del programa “Descobreix La Garrotxa!” Els clients de les empreses col·laboradores en poden gaudir de forma gratuïta.

73

ÍNDEX DE LLOCS WEB L’AGENDA 21 LOCAL EN DESTINACIONS TURÍSTIQUES • www.lloret.org/cat/agendaxxi/intro.htm Tel: 972 36 69 65 - Sant Pere, 34-36 2a planta -

17310 Lloret de Mar - A/e: agenda21@lloret.org • www.fundc21.org La Fundació Castelldefels 21 és l’encarregada d’impulsar els treballs

d’Agenda 21 local d’aquest municipi del Baix Llobregat. • www.calvia.org/agenda21 El municipi de Calvià (Mallorca), destinació de turisme de

masses per excel·lència, va afrontar la seva necessària reconversió amb un procés d’Agenda 21 pioner, al seu moment.

LA PLANIFICACIÓ INTEGRAL DELS MUNICIPIS • www.olot.org/agenda21/ Passeig Bisbe Guillamet, 10 – 17800 Olot – Tel: 972 27 91 00

– A/e: avila@olot.org • www.ajvilafranca.es/plageneral/auditoria.html L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

també realitzat l’auditoria del municipi paral·lelament a la revisió del Pla General. El repte en aquest cas ha estat l’enllaç de la ciutat i les infraestructures amb el paisatge i l’activitat agrària.

LA PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA DEL TURISME • www.diba.es/turismetotal C/ Mallorca, 244, entresol, 3a – 08008 Barcelona Tel: 93 402

29 70 – A/e: ot.turisme@diba.es • www.manlleu.org/inici.htm L’Oficina de Promoció Econòmica (OPE) de l’Ajuntament de

Manlleu treballa pel desenvolupament d’aquest municipi procurant potenciar la diversificació econòmica entenent-la com un valor que ha de garantir la durabilitat del model de llarg termini.

TRANSPORTS PÚBLICS PER A ÚS TURÍSTIC • www.iberrail.es/transcan/intro.html • www.terrassa.org/terrassaalmon/turisme El Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i

l’Obac disposa d’un servei de transport públic (Bus Parc) que permet moure’s pel interior del parc en autobús. En aquest recorregut s’inclou una ruta guiada pel parc.

• www.rmcnet.fr/velocolmar/a.velo.fr/villes.htm La ciutat d’Estrasburg (Alsàcia-França)

ha merescut el reconeixement de les associacions d’usuaris de la bicicleta per l’afavoriment del seu ús. Per al cas que ens ocupa són especialment interessants les ofertes de la companyia del Metro per viatjar per la ciutat i el seu entorn combinant aquest dos mitjans de transport.

74

ZONIFICACIÓ EN ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS • www.diba.es/parcs/montseny/montseny.htm - Oficina del Parc Natural del Montseny –

Fontmartina, Ctra. de Sant Celoni al Turó de l’Home, km 10,8 - 08470 Fogars de Montclús – Tel: 93 847 51 02 - A/e: p.montseny@diba.es

• www.jcyl.es El Parc Natural de Fuentes Carrionas y Fuente Cobre – Montaña

Palentina és un cas molt diferent al del Montseny perquè és molt gran però té molt pocs visitants. S’han avançat als esdeveniments i han consensuat amb els veïns un pla d’ús públic per evitar possibles impactes negatius del turisme en el futur.

SENYALITZACIÓ DE CAMINS PER A ÚS EXCURSIONISTA • www.vallesnet.org/lagarriga Per a informació sobre el municipi – Tel: 93 860 50 50 : El lloc web www.ajlagarriga.es està en construcció. • www.feec.org/Informacio%20Gral/xarxa_senders.htm Per a informació sobre Senders

GR (Gran recorregut) i PR (Petit Recorregut) – Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya – Rambla, 41, Pral. - 08002 Barcelona - Tel: 93 412 07 77 – A/e: feec@feec.es

• www.ccvoc.org/ccvoc/pacte/htmcat/eixos/eix5.htm En el marc dels Pactes per a

l’Ocupació, Vallès Natural es proposa senyalitzar 160 km de camins i fomentar la creació d’empreses i llocs de treball vinculats a l’oci en espais naturals.

SENYALITZACIÓ DE CAMINS PER A ÚS CICLOTURÍSTIC

• www.viasverdes.com - Fundación de los Ferrocarriles Españoles - Santa Isabel, 44 - 28012 Madrid - Tel: 91 151 10 71 – A/e: fuccu20@ffe.es

• www.ebre.com/delta/cat/itineraris/index.htm Al Delta de l’Ebre, l’ús de la bicicleta és

una tradició que el turisme ha sabut aprofitar i promocionar com el millor mitjà per visitar aquesta regió.

• www.eurovelo.org EuroVelo és un projecte per desenvolupar dotze rutes ciclistes que

travessen tot Europa amb una longitud de més de 60.000 km, construïdes aprofitant rutes ciclistes ja existents i d’altres de planificades d’àmbit local, regional i nacional

• www.gencat.es/turisme/btt/ca/home.htm En aquest web podeu trobar rutes de btt a les

comarques de Catalunya. LA GESTIÓ DE L’AIGUA EN ELS MUNICIPIS TURÍSTICS • www.ecologistesenaccio.org • www.agua.ecodes.org “Zaragoza Ciudad Ahorradora de Agua” (1999). Projecte

desenvolupat per la Fundación Ecologia y Desarrollo amb l’objectiu d’estalviar un milió

75

de litres d’aigua en un any. El projecte anava destinat tant a ciutadans com a grans consumidors i a punts de venda d’aixetes, vàters, banys, etc. Tel: 976 298282.

• www.ema-amb.com/aigua/index.html Entitat del Medi Ambient (Àrea Metropolitana de

Barcelona). L’activitat de l’Entitat del Medi Ambient es desenvolupa tant en l’àmbit de l’abastament en baixa com en el sanejament, amb l’explotació de la xarxa dels col·lectors i de les depuradores d’aigües residuals. També treballen en la prevenció d’inundacions realitzant obres de canalització de rieres i col·lectors pluvials.

• www.ecomed.org “Apropa’t al Besòs” (1994-2002). Projecte d’educació ambiental del

Consorci per la Defensa del Besòs, gestionat per la Fundació EcoMediterrània, per tal de sensibilitzar els habitants de la conca sobre el seu sanejament. El projecte preveu tant itineraris pel riu com visites a les estacions depuradores. Cada any arriba a uns cinc mil participants majoritàriament d’àmbit escolar. Tel: 93 840 52 70

• www.worldwaterforum.org “Les Veus de l’Aigua” (Water Voice Project). Projecte

d’àmbit mundial en el marc del 3r. Fòrum Mundial de l’Aigua que se celebrarà a Kyoto el març del 2003. Aquest projecte pretén recollir la veu del milers de participants d’arreu del món sobre els problemes de l’aigua i esdevenir un gran fòrum virtual.

LA GESTIÓ DE L’ENERGIA EN ELS MUNICIPIS TURÍSTICS • www.cardedeu.org Plaça de Sant Joan, 1 - 08440 Cardedeu – Tel: 938444004 • www.infomataro.net A l’Ajuntament de Mataró hi ha un equipament, la biblioteca

Pompeu Fabra, que utilitza l’energia elèctrica que generen les plaques solars fotovoltaiques que hi ha a la seva façana i a la teulada. L’energia que sobra s’introdueix a la xarxa elèctrica de Mataró

LA GESTIÓ DELS RESIDUS EN ELS MUNICIPIS TURÍSTICS • www.riudecanyes.altanet.org • www.lloret.org Realitza la recollida selectiva de matèria orgànica, vidre i cartró als

grans productors. • www.tona.com Aquest municipi també té instaurada la recollida selectiva de residus

porta a porta. EL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA AMBIENTAL • www.castelldefels.org Patrulla Verda de Castelldefels. C/ Major, 4.

Tel: 936361444

• . www.aj-elprat.es L’Ajuntament del Prat té organitzada una unitat de policia dedicada a temes de medi ambient.

76

RECUPERACIÓ D’ECOSISTEMES LITORALS • www.gepec.org/muntanyans Ajuntament de Torredembarra - Tel: 977 64 00 25,

Ramon Ferré – A/e: mediambient@ajtorredembarra.org – També es pot visitar el lloc web de l’entitat col·laboradora Gepec:

• www.depana.org/life/catala.htm – DEPANA gestiona des del 1998 un projecte Life a la

Punta de la Mora (litoral tarragoní). El model de gestió inclou activitats d’educació ambiental i de turisme científic.

LA GESTIÓ AMBIENTAL A L’HOTEL I AL RESTAURANT • www.hotelsderibes.com - Hotel-restaurant Els Caçadors – C/ Balandrau, 24-26 –

17534 Ribes de Freser – A/e: elscazadors3@hotelsderibes.com • www.gencat.net/mediamb/qamb/est-turistics.htm Web de la Generalitat de Catalunya

on es pot trobar la relació completa dels establiments turístics certificats de Catalunya (EMAS i Distintiu de qualitat ambiental).

LA GESTIÓ AMBIENTAL AL CÀMPING • www.botanic-bonavista.net Càmping Botànic Bona Vista (Kim) – Ctra. N-II, km 665 –

P.O. Box 38 – 08370 Calella – Tel: 93 769 24 88 – A/e: info@botanic-bonavista.net • www.campingsolsones.com El Càmping El Solsonès és un altre establiment certificat,

en aquest cas d’interior. Al seu lloc web es pot consultar, entre altres informacions, la “Declaració ambiental”.

CRITERIS DE SOSTENIBILITAT A L’EDIFICACIÓ • http://cec.caixacatalunya.es/obrasocial/cat/os/web/m2_ecologia.html Fundació Territori

i Paisatge - Les Planes de Son - 25589 Son del Pi (Pallars Sobirà) –Tel: 902 400 973 – A/e: son@fundtip.com

• www.apabcn.es/sostenible El Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de

Barcelona té un lloc web dedicat a la sostenibilitat amb recomanacions en matèria d’energia, aigua, salut, materials, etc. Imprescindible.

• www.vilanova.org/guiabonespract.pdf Una guia completa sobre bones pràctiques

d’edificació sostenible editada per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

77

ESTÀNDARDS DE QUALITAT AMBIENTAL. L’ISO 14001 I L’EMAS • www.hotelsamba.com Hotel Samba – C/ Francesc Cambó, 10 – 17310 Lloret de Mar –

Tel: 972 36 56 50 – A/e: samba@lix.intercom.es • www.tuv.es TÜV Rheinland és una de les empreses certificadores autoritzades. En un

procés de certificació és necessari comptar amb una empresa autoritzada que verifiqui tot el procés i certifiqui que tots el passos s’han fet com cal.

SEGELLS DE QUALITAT AMBIENTAL DEL SECTOR TURÍSTIC • www.green-guide.dk Green Guide Database - Hundtofte 14, DK-5771 Stenstrup

(Dinamarca) – Tel: 70 26 14 41 – A/e: post@green-guide.dk • www.relaisdusilence.it Le Relais du Silence / Silencehotels és una xarxa

d’allotjaments, la majoria rurals i familiars, amb unes estrictes normes respecte el medi ambient i el control del soroll. Són a Europa i a l’Amèrica del Nord.

LA PROMOCIÓ TURÍSTICA VIRTUAL • www.vallderibes.com/catala/index.htm Patronat de turisme de la Vall de Ribes – Plaça

de l’Ajuntament, 3 – Ribes de Freser – Tel: 972 72 77 28 – A/e: patronat.turisme@vallderibes.com

• www.turismocastelldefels.com El web promocional de Castelldefels acaba de rebre el

premi a millor lloc web turístic de Catalunya. • www.agtat.es L’Associació La Garrotxa Terra d’Acolliment Turístic és una entitat que

agrupa públic i privat. Han desenvolupat un pla plurianual de turisme sostenible que ha permès, entre altres coses, que el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa sigui dels primers d’Europa a tenir la Carta Europea de Turisme Sostenible en Espais Protegits.

TURISME CULTURAL

• www.mediamweb.com/ferrutx/default.html Ajuntament d’Artà (Mallorca) – Plaça d’Espanya, 1 – 07570 – Tel: 971 82 95 95 – info@arta-web.com

• www.vallboi.com El 30 de novembre del 2000, l’Assemblea General de la UNESCO va declarar nou esglésies romàniques de la vall de Boí “Patrimoni de la Humanitat”. Des de començament dels noranta destaca com a destinació d’esports d’hivern i comença a tenir problemes de massificació. La freqüentació turística es dispara amb les perspectives de reconeixement del romànic a partir de 1999.

• www.fut.es/~ajtargna/patrimoni/patrimoni.html El conjunt arqueològic de Tarragona

també va entrar a la llista del Patrimoni de la Humanitat el 2000. Aquest reconeixement ajudarà sens dubte a preservar les restes romanes i obligarà la ciutat a definir la seva

78

imatge turística, actualment molt marcada per la ciutat industrial i per la proximitat de Port Aventura.

ECOTURISME • www.parcsdecatalunya.net/garrotxa.htm Casal dels Volcans - Av. de Santa Coloma,

s/n - 17800 Olot – Tel: 972 26 62 02 – A/e: cvo@agtat.es • www.diba.es/parcs/parcs.htm La Diputació de Barcelona gestiona dotze espais

naturals protegits. Turísticament, cal destacar les particularitats del Parc del Montseny, Reserva de la Biosfera des del 1978, i el Parc de Collserola, situat al mig de l’àrea metropolitana de Barcelona.

AGROTURISME • www.turismerural.com/centraldereserves/index2.htm Gran Via, 35, entr. 3ª - 08600

Berga. Tel: 93 822 26 57 creserves.agro@teleline.es • www.aiab.it/agriturismi/list.php3 L’Associazione Italiana per l'Agricoltura Biologica

fomenta un agroturisme vinculat a l’agricultura de cultiu ecològic. Al seu lloc web hi ha tota l’oferta que agrupen d’arreu d’Itàlia - Viale Libia, 22 - 00199 Roma - Tel. +39.06.86.32.94.03 - aiab@aiab.it

• www.agroturisme.org La branca d’agroturisme del sindicat Unió de Pagesos agrupa

més de dues-centes cinquanta residències-cases de pagès de les quaranta-una comarques catalanes.

TURISME RURAL • http://altaanoia.diba.es - Oficina de Turisme de l’Alta Anoia – Ravalet, 31 – 08281 Els

Prats de Rei - Tel: 93 868 03 66 - A/e: tur.altaanoia@diba.es • www.masiesdelpenedes.com L’Associació de Residències-Cases de Pagès de l’Alt

Penedès agrupa l’oferta de turisme rural d’aquesta subcomarca, que fonamenta el seu producte en la cultura del vi i el cava.

TURISME DE REUNIONS

• www.diba.es/parcs/montesquiu/equip.htm - Masoveria del Castell de Montesquiu.

08589 Montesquiu – Tel: 93 852 99 02 - A/e: p.montesquiu@diba.es

• www.casaldeuropa.com/catala.htm El Casal d’Europa del Berguedà té la seu a Berga,

al restaurat Pavelló de Suècia de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929, i està especialitzat en activitats relacionades amb temes europeus. Tel: 93 822 08 85 - bergueda@casaldeuropa.com

79

EDUCACIÓ AMBIENTAL I TURISME • www.castelldefels.org/fitxers/agenda/Introduccio.htm

Centre d’Activitats Ambientals Cal Ganxo - Camí de Cal Ganxo, s/n - 08860 Castelldefels – Tel: 93.597.09.80 - 93.597.19.37 - A/e: cal-ganxo@castelldefels.org

• www.plaestany.org/escnatu L’Escola de Natura de Banyoles organitza activitats

d’educació ambiental que, en col·laboració amb l’Alberg de Banyoles, poden durar dos i tres dies.

LA SENSIBILITZACIÓ DEL TURISTA • www.ecomediterrania.org MED Forum, xarxa d’ONG de la Mediterrània coordinava els

treballs del projecte a nivell internacional i al seu web se’n pot trobar informació. Fundació EcoMediterrània – C/ Trafalgar, 19, 1er, 1a – 08010 Barcelona - Tel: 93 412 55 99

• www.ccmaresme.es El Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme organitza

cada any la campanya de sensibilització per als turistes “Les teves millors vacances”. ITINERARIS CULTURALS • www.aragonesasi.com/natural/cultural/index.htm - Departamento de Cultura y Turismo del Gobierno de Aragón - Paseo Mª

Agustín, 36. SARAGOSSA – Tel: 976 71 49 46.

• www.larutadelcister.info Agrupa el llegat cirstercenc dels monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges.

ITINERARIS DE CICLOTURISME • www.cicloturisme.com - Cicloturisme i Medi Ambient - Santa Clara, 62, 4 t, 1a – 17001

Girona – Tel: 972 22 10 47 – A/e: info@cicloturisme.com • www.bicyclette-verte.com A França, primera destinació turística del món, la pràctica

del cicloturisme està molt estesa. Podreu comprovar en les seves propostes la combinació de turisme cultural i ecoturisme.

ITINERARIS DE SENDERISME • www.camidelsbonshomes.com - Tel. 93 824 41 51 - A /e:

info@camidelsbonshomes.com • www.agtat.es/cat/natura/camina.htm L’Associació La Garrotxa Terra d’Acolliment

Turístic, en col·laboració amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, ofereix una notable quantitat d’excursions guiades per mitjà del programa “Descobreix La Garrotxa!” Els clients de les empreses col·laboradores en poden gaudir de forma gratuïta.