Àcids grassos:

1. Explica com creus que els sabons poden treure les taques de greix. 2. Explica raonadament quin dels àcids grassos següents té el punt de

fusió més alt i quin, el punt de fusió més baix.

3. Defineix l’esterificació i posa’n un exemple. 4. Indica tres lípids que tinguin funció estructural i explica quina

característica permet que tinguin aquesta funció.

Lípids amb àcids grassos o saponificables

5. Reconeix, entre els compostos següents, acilglicèrids i cèrids.

6. Construeix un diacilglicèrid mitjançant l’esterificació de les molècules

següents: glicerina, àcid esteàric i àcid oleic. 7. Escriu la formula del triesteracilglicèrid (triestearina), un triacilglicèrid

format per àcids esteàrics. 8. Quin problema tindrien els ocells si l’energia s’emmagatzemés en forma

de glicogen enlloc de fer-ho en forma de triglicèrids? 9. Per què les ceres resulten més apropiades per impermeabilitzar

estructures que els acilglicèrids? 10. Escriu la reacció de saponificació d’un sèu de porc que conté

triestearina amb sosa càustica (NaOH).

ACTIVITATS TEMA 3

Lípids complexos-lípids de membrana

11. A quin tipus de lípid correspon la molècula següent? a. Quina és la funció biològica d’aquest tipus de lípids? b. Indica’n les zones hidròfiles o polars i les zones hidròfobes.

12. Quins lípids s’anomenen lípids de membrana? Quina característica comuna tenen?

Lípids insaponificables 13. En què es diferencia un esterol d’un esteroide? 14. Quins lípids hi ha a les beines de mielina de les neurones? 15. Relaciona les molècules amb el tipus de lípids.

Exercicis Selectiviat

16. En un experiment es van tractar dos grups de rates de la mateixa camada amb una dieta diferent. En cada grup ho havia 8 exemplars. En realitat menjaven de tot igual, excepte que en la dieta d’un dels grups no hi havia àcids grassos poliinsaturats. Mentre que el primer grup obtenia una dosi completa i normal d’aquest tipus d’àcids grassos, al segon grup no se n’hi subministraven. Els dibuixos mostren el grau de desenvolupament d’algunes de les rates al cap d’un mes d’iniciar la investigació.

a. Quin problema investigaven les persones d’aquest laboratori?

Quines creus que van ser les conclusions de l’experiment? b. Quines són les variables independent i dependent d’aquest

experiment? Explica-ho. c. Què són els àcids grassos poliinsaturats? Quines biomolècules

pròpies dels organismes en contenen? Quina és la importància biològica d’aquestes biomolècules?

17. Les dades següents corresponen a la composició de dos tipus d’una llet comercial en g/100g:

a. La fórmula de la llet correspon a una biomolècula present a la

llet. Identifica-la, esmenta’n els components i els tipus d’enllaç que els uneixen.

b. Quan ingerim llet, mitjançant el nostre metabolisme obtenim energia: unes 4 kcal per cada gram d’hidrats de carboni o de proteïnes i unes 9 kcal per cada gram de greix. Fes una taula en què s’indiqui el % d’energia procedent dels greixos en cada un dels dos tipus de llet.

18. Observa la fórmula de diferents biomolècules:

a. Tres de les fórmules corresponen, respectivament, a un àcid gras, al glicerol (o glicerina) i al colesterol. Indica a quines corresponen.

b. Si uníssim tres molècules d’àcid gras i una de glicerol, què n’obtindríem? Escriu una funció biològica de la molècula orgànica resultant.

19. Al final de setembre del 2010, alguns mitjans de comunicació en van fer ressò d’un estudi científic segons el qual els àcids grassos omega-3 no ofereixen tanta protecció contra les malalties cardiovasculars com es pensava, especialment en els homes que prèviament ja han patit una crisi cardíaca.

a. En aquest estudi es va valorar el nombre d’afeccions cardíaques que, en un interval de 11 anys, patien les persones que feien un

consum elevat d’aliments rics en omega-3 respecte de les persones que només en feien un consum moderat. Quin és el problema que s’hi investiga? Quines són les variables dependent i independent? Per què cal analitzar també persones que fan un consum moderat d’aliments rics en omega-3?

b. Quina és l’estructura molecular dels àcids grassos? En quins dos grans grups es classifiquen? En què es diferencien aquests dos grups? Explica dues propietats dels àcids grassos.

c. Els àcids grassos són un tipus de lípids. Escriu quatre funcions biològiques dels lípids i posa’n un exemple de cadascuna.

d. Els constituents principals de totes les membranes cel·lulars són els fosfolípids, formats per àcids grassos, glicerol, fosfat i una base. Quina característica dels fosfolípids és la més útil per a l’establiment de membranes cel·lulars? Justifica la resposta.

20. Els lípids dels aliments són absorbits a l’intestí i viatgen cap als teixits per la sang a l’interior de les lipoproteïnes anomenades quilomicrons. El dibuix següent mostra l’estructura d’un quilomicró, així com les fórmules dels lípids que conté.

a. Indica quin és el nom dels lípids A i B. Explica per què els lípids A i B han de viatjar a l’interior del quilomicró i no dissolts en el plasma de la sang.

b. Indica quin és el nom del lípid C. Raona per què adopta aquesta orientació a l’hora de formar el quilomicró.

21. L’adrenoleucodistròfia (ADL) és una malaltia hereditària associada a mutacions d’un gen situat al cromosoma X, que impedeix un metabolisme correcte dels àcids grassos. Les cèl·lules dels malalts d’ADL no poden degradar els àcids grassos de cadena llarga (de més de 16 àtoms de carboni), els quals s’acumulen en els teixits i causen la simptomatologia pròpia d’aquesta malaltia. Aquesta patologia afecta principalment el teixit nerviós i causa la mort en edats primerenques.

a. Indica quines de les biomolècules següents (A, B, C, D, E) són: • Lípíds • Àcids grassos • Àcids grassos que no poden degradar els malalts d’ADL.