Seqüenciació del bastiment en un plantejament pedagògic basat en el treball per competències

Disseny d’activitats prolèptiques

Q u a n es v o l c r ea r s i t u a c i o ns d ’a p re nen ta t ge pe r a l desen v o l u pa m e n t de c o m pe tè n c i es,

ca l f e r-h o des de l a pe rs pec t i v a de l a construcció compartida de l c o ne i x e m e n t en t re

p r o f esso ra t i a l u m na t. L a c o ns t r u c c i ó c o m pa r t i d a n o es p o d rà d o na r s i n o so m capaç os

de t re ba l l a r en l a zona de desenvolupament proper de l ’a l u m n a t i aq ues ta z o na se rà

ac cess i b l e s i esta b l i m u na c o m p r e ns i ó c o m pa r t i d a en t re e ls i l es pa r t i c i p a n ts en u na

de te r m i n a da ac t i v i t a t, an o m e na da intersubjectivitat (Ro m m e r v e i t, 1 9 79, 1 985).

A c o nseg u i r l a i n te rs u b j e c t i v i t a t e x i ge i x q ue ta n t ad u l t c o m a l u m n e ha g i n d ’a da p ta r l a

se va pe rs pec t i v a pa r t i c u l a r a l a pe rs pec t i v a de l ’a l t r e i i n t e n ta r m a n t e n i r a q ues t

en f o ca m e n t c o m pa r t i t. E n aq ues t cas, l es n o v es pe rs pec t i v es ad q u i r i d es i m p l i q u e n u na

m a j o r c o m p r e ns i ó i só n l a base pe r a p os te r i o rs c re i x e m e n ts (Wer ts c h, 1 985).

L a c o m p r e ns i ó c o m u n a ac o nseg u i d a m i t j a n ça n t l a i n te rs u b j e c t i v i t a t p e r m e t a l ’ a d u l t

e x pa n d i r-l a pa r t i n t d e l q ue j a sap i ana r u na m i c a m és en l l à. I en aq ues ta j a c r ea da z o na

de desen v o l u pa m e n t p r o pe r en l a q ue p r o f esso ra t i a l u m n a t c o m pa r t e i x u n ce r t m ó n

c o m ú, te nen g ra n i m p o r t à n c i a e ls m e ca n i s mes c o m u n i c a t i us, c o m l a prolepsi.

E n e l t ra nsc u rs de l d i à l e g (la c o m u n i c a c i ó) es v a c o ns t r u i n t u na base de c o ne i x e m e n t

c o m pa r t i t en l a q ue e l p r o f esso r o p r o f esso ra ap o r t a l ’ es t r u c t u r a de su p o r t i l a g u i a, l es

p i s tes, pe r a q ue l ’ a l u m n e ap re n g u i a c o n t r o l a r e l m ó n n o u q ue v a desc o b r i n t i g ua n y i

i n i c i a t i v a i au t o n o m i a pe r a m o u r e’s. E n aq ues t p r o cés s’ h i a j us ta e l bastiment.

A q u es t bas t i m e n t és u na tè c n i ca q ue s’ usa en l a i n te ra c c i ó en t re e x pe r ts i n o v e l l s: da v a n t

d ’ u n a tasca c o n c r e ta, l ’e x pe r t a fa v o r e i x l a pa r t i c i p a c i ó i e l d o m i n i de l a tasca pe r pa r t

de l n o v e l l. E v i d e n t m e n t, e l bas t i m e n t ha de se r te m p o r a l, desapa re i x e n t q ua n l ’a p re nen t

v a p re ne n t e l c o n t r o l d e l ’ a c t i v i t a t i d o m i n a l a rea l i t z a c i ó de l a tasca. A i x ò l l i g a e l

bas t i m e n t a m b l’autoregulació i l’autonomia.

N o p o de m pe nsa r q ue l ’a p r e ne n t s i g u i u n e le me n t pass i u en l a c o ns t r u c c i ó de l bas t i m e n t

ade q ua t a u na tasca pe r q uè ca l q ue t i n g u i l a i n i c i a t i v a ne cessà r i a pe r a f a c i l i t a r q ue

l ’ e x p e r t l i d o n i e l su p o r t c o n v e n i e n t. A i x í d o n cs es t ra c ta d ’ u n p r o cés c o n j u n t

i n t e r de pe n de n t, en e l q ue s’a c o nseg ue i x u na m e na de co-construcció del coneixement, q ue ens p o r t a a l a negociació de significats.

S i s’a r r i b a a aq ues t p u n t, l a c o-c o ns t r u c c i ó de l c o ne i x e m e n t és v i s t a c o m u n è x i t de l

treball col·laboratiu en t re ap re nen t i e x pe r t.

1

P o de m en te n d re l a prolepsi c o m u n p r o ce d i m e n t pe da g ò g i c en e l q ue l a pe rs o na d o ce n t

i n te n ta q ue es f a c i n e v i d e n ts i e x p l í c i t s c o ne i x e m e n ts de l ’ a p r e ne n t q ue an i r a n e me r g i n t

q ua n i m p l i q u e m l ’ a p re ne n t en l ’ a c t i v i t a t i v a g i au g m e n ta n t l a se va pa r t i c i p a c i ó. A q u es t

p r o cés es p r o d ue i x m i t j a n ça n t ce r t es p i s t es q ue l a pe rs o na d o ce n t l i v a l l i u r a n t (Van L i e r,

1 996).

Ja f a a l g u ns an ys q ue s’u t i l i t z a l a p r o l e ps i c o m u na m a n e ra de ca ra c te r i t z a r l a m a ne ra

q ue té e l p r o f esso r a t d ’ i n d u i r l a c o m p re ns i ó de l ’ a l u m n a t sob re c o m c o m p l e ta r es

tas q ues c o g n i t i v es d i f í c i l s: ca l q ue e l p r o f esso r a t p ressu p os i q ue l ’a l u m n a t c o m p r è n e l

q ue se’ ls està i n t e n ta n t ensen y a r c o m a c o n d i c i ó p rè v i a pe r a c rea r aq ues ta c o m p re ns i ó

(Sto ne, 1 993; S t o ne i W e r ts c h, 1 984). L e s ac c i o ns de l p r o f esso ra t so v i n t n o resp o ne n a l

q ue passen m a te i x m o m e n t de l ‘ a c t i v i t a t de l ’ a l u m n a t s i n ó a l q ue c re u q ue se rà ne cessa r i

pe r a l es ac c i o ns f u t u r es de l seu a l u m n a t.

L a p r o l e ps i té u na g ra n i m p o r t à n c i a en u n p l a n te j a me n t pe da g ò g i c basa t en e l t re ba l l pe r

c o m pe tè n c i es pe r q u è ens pe r m e t r à t re ba l l a r en l es z o nes de desen v o l u pa m e n t p r o pe r

(ZDP).

E l t re ba l l a m b ac t i v i t a ts p r o l è p t i q u es de m a na u n ce r t d o m i n i de l seu m a n e i g, pe r q uè es

p o t c re u re q ue resu l t a d i f í c i l m a n t e n i r l ’ i n t e rès de l ’a p r e ne n t q ua n, de f e t, e l

c o ne i x e me n t q ue e me r ge i x j a e l te n i a aba ns de c o m e n çar. Pe r ò ca l te n i r en c o m p t e q ue

l ’ a p r e ne n t n o sap,q uan c o m e n ça l ’ a c t i v i t a t p r o l è p t i ca, q ue se rà capaç de p o r t a r-l a te r m e

d o na t q ue e ls re c u rs os ne cessa r i s pe r a rea l i t z a r-l a n o se l i h a n p rese n ta t: se ra n l es p i s tes

i e ls a j u ts q ue su b m i n i s t ra rà e l p r o f esso ra t e ls q ue f a ra n e me r g i r d e d i ns de l ’ a p r e ne n t e l

q ue l i f a c i f a l t a.

E l p r o f esso ra t, q ue c o ne i x e l f i n a l o n p o r t a l ’ a c t i v i t a t, ha de se r hà b i l i a va n ça r e ls a j u ts i

p i s tes pe r f a c i l i t a r l ’a v a n ça m e n t de l ’ a l u m n a t: ca l d r à, d o n cs, m o s t ra r a l ’ a l u m n a t u na

seq üè n c i a de l s passos ne cessa r i s pe r p o de r ac o nseg u i r e ls o b j e c t i us q ue p l a n te j a l a tasca

d ’a p r e ne n ta t ge, sense passar-se en e ls a j u ts (Car re te r o,2004). C a l q ue l a tasca c o n t i n u ï

s i g n i f i c a n t u n desa f i a m e n t pe r a l ’a l u m n a t i q ue v a g i v e i e n t c o m és ca pa ç d ’a f r o n ta r-l a i

res o l d r e-l a p r o g r ess i v a m e n t.

A q u es t aspec te és m o l t i m p o r t a n t pe r q u è l a tasca p r o p osada ha d ’es ta r pe r sob re de l seu

n i v e l l ac t ua l de c o m pe tè n c i a s i v o l e m q ue l i re p r esen t i u n repte cognitiu, i q ue a va n c i.

D ‘ a l t r a ba n da, ca l q ue l a tasca p rese n t i u n p l a n te j a me n t d i a l è c t i c q ue v a g i de da l t a ba i x

(del ge ne ra l a l c o n c r e t) i de ba i x a da l t (de l c o n c r e t a l ge ne ra l). A q u es ta i n t e r re l a c i ó de

p r o cessos és u na de l es bases pe r a rea l i t z a r ac c i o ns pe da g ò g i q ues p r o l è p t i q u es.

D ’ e n t r a da, pe r p o de r eq u i l i b r a r e ls d os p r o cessos (de ba i x a da l t i de da l t a ba i x) ca l d rà

f e r u na ap r o x i m a c i ó h o l í s t i c a a l ’ o b j e c te d ’es t u d i, e l q ue v o l d i r pa r t i r de l a g l o ba l i t a t (el

s i g n i f i c a t) pe r a r r i b a r pa u l a t i n a m e n t a l es u n i t a ts o e le me n ts d i s c re ts. Pe r ta n t, e l p r i m e r

pas és l a contextualització.

2

Ta n m a t e i x, pe r a r r i b a r a ap r o p i a r-se de n o us c o n ce p tes ca l q ue l ’a l u m n a t pass i de l n i v e l l

g l o b a l a u n n i v e l l m és es m i c o l a t, és a d i r, q ue f a c i a te n c i ó espec í f i c a a ls d i f e r e n ts

e le me n ts q ue c o m p osen e l t o t. E n aq ues t m o m e n t ca l d ra n tasq ues a m b u n en f o ca m e n t

m és at o m i t za t, m és ana l í t i q ues, en l es q ue de ma na re m a l ’a l u m n a t q ue i n f e r e i x i,

desc o b re i x i (ind i v i d ua l m e n t, a m b a j u da d ’ i g u a ls o a m b a j u da d ’e x p e r ts) q uè s’a ma ga

da r r e re de ls d i f e re n ts c o n ce p tes.

A q u es tes ac t i v i t a ts m és ana l í t i q ues se ra n l es q ue a j u d a ra n m és en da v a n t a desen v o l u pa r

l a tasca de f o r m a ade q ua da. C a l de i x a r c l a r q ue e l p r o cés de desen v o l u pa m e n t de l a

tasca d ’a p re nen ta t ge n o s i g n i f i c a d o na r res p os tes c o r r e c tes a l es p re g u n t es de l

p r o f esso ra t s i n ó se r capaç d ’ u t i l i t z a r e ls e le me n ts m a n i p u l a ts en contextos diferents de ls q ue ha n es ta t t ra c ta ts, és a d i r, se r ca pa ç de m a n i p u l a r aq ues ts e le me n ts de f o r m a

s i g n i f i c a t i v a.

D e t o t e l q ue s’ ha d i t f i ns a ra es des p rè n q ue u na de l es tasq ues p r i n c i p a ls de l

p r o f esso ra t és desen v o l u p a r en l ’ a l u m n e, i m i t j a n ça n t l ’a c t i v i t a t, l a se va capacitat analítica pe r a desc o b r i r i m a n i p u l a r e ls e le me n ts c o n ce p t ua ls i p r o ce d i m e n t a ls q ue

l ’ a j u d i n en e l desen v o l u p a me n t de tas q ues q ue se m p re ha n d ’es ta r d i ssen y a des en

f o r m a de res o l u c i ó de p r o b l e mes. L ’a va n ta t ge és q ue l ’ a l u m n a t n o a r r i b a i g n o ra n t a l a

c l asse, s i n ó q ue pa r t i m de q ue j a d i s p osa de re p r esen ta c i o ns de l sabe r q ue l i p o de n

se r v i r e n e l m o m e n t d ’ i n i c i a r aq ues ta m e n a d ’ac t i v i t a ts. É s e l q ue s’an o m e na l’activació del coneixement previ.

Ta l i c o m a f i r m a e l c o ns t r u c t i v i s m e, c o ns i de re m q ue l ’a p re ne n t f a u n ús es t ra tè g i c de l

c o ne i x e me n t p re v i o i m p l í c i t q ue en g l o b a ta n t l a se va e x pe r i è n c i a so c ia l c o m e l seu

c o ne i x e me n t de l m ó n i ta m b é l es ca pa c i t a ts q ue ha ana t desen v o l u p a n t a l l l a r g de l a

se va v i d a. I és p re c isa me n t aq ues t ús estratègic del propi coneixement (dec la ra t i u i p r o ce d i m e n ta l) i n h e re n t a q ua lse v o l ap re ne n ta t ge q ue p oss i b i l i t a l ’ a l u m n a t a en f r o n ta r-

se a tasq ues d ’a p r e ne n ta t ge a m b u n n i v e l l de d i f i c u l t a t u na m i c a m és e le v a t q ue e l p r o p i

n i v e l l d e c o m pe tè n c i a. Se rà aq ues t r e p te e l q ue l ’ o b l i g a rà a b us ca r t o ts e ls re c u rs os q ue

estan a l seu abas t pe r p o de r rea l i t z a r l a tasca a m b è x i t. Pe r ò n o ha de pe nsa r m a i q ue e l

desa f i a me n t l ’ ha u rà d ’a f r o n t a r t o t so l, t o ta so la, sense l ’ a j u t d ’a l t r es. L a f u n c i ó

m e d i a d o ra de l a pe rs o na d o ce n t en aq ues t t re ba l l se rà de l t o t de c i s i v a.

L ’a p l i c a c i ó p rà c t i ca d ’a q ues t p l a n te j a me n t pe da g ò g i c p o t p re n d re f o r m es

d i f e re n ts:ap re ne n ta t ge pe r p r o b l e m es, pe r p r o j e c tes, seq üèn c i es d i d à c t i q ues, e t c. S i g u i

q u i n a s i g u i l a f o r m a c o n c r e ta, ha u rà de c o m p l i r l es seg üe n ts c o n d i c i o ns bàs i q ues:

1 . I n i c i a l m e n t, i n c i d i r e n l a f u n c i o na l i t a t de l ’ o b j e c t i u d ’a p r e ne n ta t ge; e l

c o ne i x e me n t de l s e le me n ts c o n ce p t ua ls se rà u n aspec te m és de l q ue ca l

ap re n d re. L a p re g u n ta se r i a: pe r q uè se r v e i x aq ues t c o n ce p te o aq ues t c o n t i n g u t?

2. L a tasca d ’a p r e ne n ta t ge es d i r i g i r à ca p a u n o b j e c t i u f i n a l g l o ba l en e l q ue

s’ha g i n d ’ i n t e g ra r e ls d i f e r e n ts e le me n ts i p resen ta r u na est r u c t u r a c í c l i c a q ue

3

pa r t e i x i d e l a g l o b a l i t a t (pro cés de da l t a ba i x) pe r a t o r na r-h i des p rés d ’ u n

t re ba l l so b re e le me n ts espec í f i c s d ’a q ues ta g l o ba l i t a t (pro cés de ba i x a da l t).

D ’ a q ues ta m a n e ra ta n es f o m e n te n est ra tè g i es g l o ba ls de c o m p r e ns i ó c o m e ls

m i c r o p r o cessos ne cessa r i s pe r ana l i t z a r i en te n d re e ls n o us c o n ce p tes.

3. F i n a l m e n t, l es f ases re f l e x i v es(ana l í t i q ues) ha u ra n de se r v i r se m p re de base pe r

asso l i r l ’ o b j e c t i u f i n a l ; pe r ta n t, ha u ra n d ’es ta r p l e na me n t i n c o r p o r a des a l a

seq üe n c i a c i ó es ta b l e r t a i n o apa rè i x e r de f o r m a a ï l l a da. E s t ra c ta de f o m e n t a r

u na ac t i v i t a t r e f l e x i v a de ce r ca de rec u rs os adeq ua ts a l p r o b l e m a q ue es p l a n te j a

en l a tasca. D ’ a q ues ta m a ne ra, e ls c o n t i n g u ts c o n ce p t ua ls q ue es t re ba l l i n té u na

ra ó de se r en e l f e t q ue só n ne cessa r i s pe r asso l i r l ’ o b j e c t i u f i n a l. L e s f ases de

re f l e x i ó e me r ge i x e n de f o r m a na t u ra l i en e l l es l ’ a l u m n e es v e u o b l i g a t a

ne g o c i a r a m b a l t r es d u ra t t o t e l p r o cés de ce r ca de re c u rs os.

4