activitats de relació entre història i literatura

20
Activitats de relació entre història i literatura Delegació d’Horta- Guinardó

Upload: consorci-per-a-la-normalitzacio-lingueistica

Post on 18-Dec-2014

800 views

Category:

Documents


3 download

DESCRIPTION

 

TRANSCRIPT

Page 1: Activitats de relació entre història i literatura

Activitats de relació entre història i literatura

Delegació d’Horta-Guinardó

Page 2: Activitats de relació entre història i literatura

Coneixent Espriu

1. Recerca a casa d'informació d'Espriu (full 1)

2. A l'aula, posada en comú de la informació i anàlisi de l'obra

3. Lectura dels poemes col·lectiva i comentari (semblances, diferències...) (full 2)

4. Creació d'un poema (full 3)

• Lectura en veu alta del poema.

• Contraposició del punt de vista de l‘autor (home) amb el del receptor (dona). Pluja d'idees de la

seva relació, hipòtesis del context i la situació.

• Divisió del grup classe en 4 grups. 2 grups treballen en versions per a la primera meitat del poema

i els altres dos, en les versions de la segona meitat.

• Resultat: 2 poemes. Modificacions en grup (2 grups per poema). Recerca de títol.

5. Exposició dels poemes resultants a l'Espai Avinyó el Dia de la Poesia.

Page 3: Activitats de relació entre història i literatura

Full 1 – Treball a casa1. L'any 2013 és l'Any Espriu. Expliqueu breument qui va ser i què va fer Salvador Espriu.Podeu trobar la informació a les pàgines web següents:http://www.tv3.cat/elmeuavi/espriu/cronologia.htmhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu_i_Castell%C3%B3http://www.enciclopedia.cat/http://www.escriptors.cat/autors/esprius/

2. Mireu aquest vídeo (http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=652&p_ex=espriu). Feu una llista dels fets més destacats de la seva vida. 3. Podeu citar 3 obres seves? Indiqueu a quin gènere literari pertanyen. 4. En els seus escrits, hi apareix sovint la paraula Sinera. A què fa referència? 5. Salvador Espriu va parlar molt de la guerra i de l'exili. Investigueu a quin poema pertany aquest fragment: “A vegades és necessari i forçósque un home mori per un poble,però mai no ha de morir tot un pobleper un home sol:”

Quin és el missatge del poema?

Page 4: Activitats de relació entre història i literatura

Full 2 – Treball a l’aula

Oh, que cansat estic de la mevacovarda, vella, tan salvatge terra,i com m’agradaria allunyar-me’n,nord enllà,on diuen que la gent és netai noble, culta, rica, lliure,desvetllada i feliç!Aleshores, a la congregació, els germans diriendesaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,així l’home que se’n va del seu indret”,mentre jo, ja ben lluny, em riuriade la llei i de l’antiga saviesad’aquest meu àrid poble.Però no he de seguir mai el meu somniI em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatgei estimo a més amb undesesperat doloraquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu

Aquí teniu el poema de Salvador Espriu “Assaig de càntic en el temple” (El caminant i el mur, 1954) i el poema “Assaig de plagi a la taverna”, que Joan Oliver (Pere Quart) va escriure paral·lelament al d'Espriu.

Oh, que avingut estic amb la mevapetita, esclava, poc sortosa terra,i com em recaria d’allunyar-me’n,sud avall,on sembla que la gent és brutai pobra, accidiosa, inculta,resignada, insolvent!Aleshores, a la taverna nova, els companys dirienfotent-se’n: “Com qui s’agrada de la lletja,així el lluç que pica un ham sense esquer”,mentre jo, encara prop, pensariaen les velles fretures i confiancesd’aquest meu tossut poble.I, ja tot sospesat, reculariaper restar aquí fins a la mort.Car, fet i fet, tampoc no sóc tan asei estimo a més amb un irrevocable amoraquesta meva i -nostra-bastant neta, envejada, bonica pàtria.

Joan Oliver

Quines diferències hi ha entre els dos poemes? I quines similituds?

Page 5: Activitats de relació entre història i literatura

Full 3 – Creació d’un poemaEt diré sempre la veritat.I si et parlo tan sovint de la mevaquotidiana, solitària mort,i amb cruel accent carregoaquesta única síl·labadel meu petit saber,és sols perquè m’agradaria que sentissisdintre teu, ben endins, on acabael fred camí al teu darrer sepulcre,com humilment, silenciós,t’estimo.

Veus? El suau vent a l’herba,i tu i jo, una dona i un home,i tots els noms de tan fràgil bellesa,i aquesta tarda per a nosaltrespotser immortal.Però no vols endevinar mai als meus ullsqui sóc jo, com sóc jo, i ara m’omplesde buida, densa, sorollosaargila de paraules,fins a fer-ne un insalvable mur,aquest curt pasque ja del tot em separade tu.

Salvador Espriu

Ara us toca a vosaltres elaborar una versió del poema “Amb música ho escoltaries potser millor”.

Page 6: Activitats de relació entre història i literatura

Full 3 – Creació d’un poema

Ell l’estima molt, a ella. I ella a ell?

Possibles plantejaments per a la resposta:

•S’han discutit•Un amor platònic•Ella l’ha rebutjat i no està per ell?•Ella també l’estima? Són amics?•La seva relació no està definida i ell no es pot expressar?•Ell no se sent comprès•Ella no és conscient que ell se li declara

Pluja d’idees per elaborar els poemes

Page 7: Activitats de relació entre història i literatura

Full 4 – Poemes dels alumnesNo ballem al mateix so Amb els ulls oberts potser millorEl que et digui, potsersigui mentida per a tuperò és veritat,encara que dir-te el que sentono t’agradarà.Només de tu vull l’afecte,més enllà han relliscatles teves intencions d’estima.Sense el meu amortrobaràs allò que diuen amistat.

Necessito dir-te la meva veritat,sense ella mai coneixeràs qui sóc,què sento, com rebo el teu amorque no pot ser mai meu.Però que em fa compartir el teu patimentdolorós pel que he errat.De tu no vull amor, vull companyoniaper fer fàcil per a tots dosaquest camí de solitud,espigant aquells moments escassosen què al·lucinats davant d’un esclat de bellesasentim que el temps s’aturai que per un instant ens creiem immortals.No t’enganyis, mai s’atura, mai ho farà per nosaltres.

Sí, ho veig, i tu, ho escoltes?Sento la pluja de paraulessobre la freda teulada, gotes d’aigua rodolenmortalitzant el moment.Els teus ulls delaten un desigperò no vols acceptar els meus sentiments,què vull jo, com ho vull jo,i ara, cansada, fins a fer-me inexplicable, el teu afany serà l’espasaque em separaràde tu.

No pots veure la tempesta al mar,tu un home i jo una donaI un temps que sembla llargI pot ser curt.Vols que endevini qui ets,com penses?Sempre tu amb el teu trist món.I jo voldria dir-te queessent al teu costat sóc feliç.No necessito estimar-te per entendre’t.Parlo i parlo perquè tu endevinis els meus ulls,els meus sentiments, qui sóc.No vull murs, no vull dolor.

Page 8: Activitats de relació entre història i literatura

Em trobaràs darrere del mur Aquesta veritat de què em parlesno aconsegueixo entendre-la,no arribo a sentir ben bé el que vols dir-medel teu petit saber.Jo ja he trobat el meu fred camí,no has de traspassar aquest murper saber que somio tornar a estar junts...T'estimo.Veus? Ara arriba la tempesta,i jo, una dona cansada d'esperar-tei la bellesa dels noms pansidai moltes tardes passadesque van poder ser immortals.De seguida vaig endevinar els teus ulls.Qui eres, com eres, i si m'estimaves.I ara t'ompliré de plena, clara i precisaargila de paraules,fins a enderrocar aquest curt pasque fins ara ens separa.

La veu del silenci La veritat de vegades fa mal.Si mai et parlo de la mevainsòlita i mundana vidai amb dolç accent alliberoaquelles múltiples síl·labesdel meu colossal desconeixementés sobretot perquè no vull que sentisfora teu, ben fora, on començael càlid descans del teu primer somnicom gloriós, loquaç,t'odio.Veus? El bull de les meves entranyes,perquè tu, home amb la teva sordesam'has deixat feta de fel, i aquestatarda no diré res per no fondre'tamb l'amargor del meu fetge.No em fio d'una mirada esbiaixada,que pretén amagar l'altra meitat del mirall.Prefereixo callar el que veig en tu,el que sé de tu,encara que això em pesi com maons a l'estómac.Però si insisteixes, llançaré fel i maó,veuràs que el mur que ens separa no és insalvablesi és que tens temps...

Elemental 3

Page 9: Activitats de relació entre història i literatura

No ballem al mateix so El que et digui, potsersigui mentida per a tuperò és veritat,encara que dir-te el que sentono t’agradarà.Només de tu vull l’afecte,més enllà han relliscatles teves intencions d’estima.Sense el meu amortrobaràs allò que diuen amistat.Sí, ho veig, i tu, ho escoltes?Sento la pluja de paraulessobre la freda teulada, gotes d’aigua rodolenmortalitzant el moment.Els teus ulls delaten un desigperò no vols acceptar els meus sentiments,què vull jo, com ho vull jo,i ara, cansada, fins a fer-me inexplicable, el teu afany serà l’espasaque em separaràde tu.

Amb els ulls oberts potser millor Necessito dir-te la meva veritat,sense ella mai coneixeràs qui sóc,què sento, com rebo el teu amorque no pot ser mai meu.Però que em fa compartir el teu patimentdolorós pel que he errat.De tu no vull amor, vull companyoniaper fer fàcil per a tots dosaquest camí de solitud,espigant aquells moments escassosen què al·lucinats davant d’un esclat de bellesasentim que el temps s’aturai que per un instant ens creiem immortals.No t’enganyis, mai s’atura, mai ho farà per nosaltres.No pots veure la tempesta al mar,tu un home i jo una donaI un temps que sembla llargI pot ser curt.Vols que endevini qui ets,com penses?Sempre tu amb el teu trist món.I jo voldria dir-te queessent al teu costat sóc feliç.No necessito estimar-te per entendre’t.Parlo i parlo perquè tu endevinis els meus ulls,els meus sentiments, qui sóc.No vull murs, no vull dolor.

Intermedi 2

Page 10: Activitats de relació entre història i literatura

Creació d’un monòleg a partir de la visita al Refugi Antiaeri de la

plaça del Diamant1. Visita comentada al Refugi Antiaeri

• Explicació històrica amb cartells informatius a la plaça del Diamant• Visita al refugi amb explicacions de com s’hi vivia

2. Activitats a l’aula/casa• Valoració de la visita• Creació d’un monòleg literari

3. Resultat - diferents tipus de monòleg• Intimistes• Històrics• Narratius

Page 11: Activitats de relació entre història i literatura

La visita al Refugi

• Explicació històrica del guia del Taller d’Història de Gràcia amb cartells informatius sobre els bombardejos a Barcelona durant la Guerra Civil i sobre les estratègies de defensa (canons, trinxeres...) i els refugis

• Entrada al Refugi a 13 metres de profunditat amb explicacions de com s’hi vivia i amb documentació diversa (fotografies, la normativa del Refugi i el full de comptabilitat)

• Torn de preguntes

Page 12: Activitats de relació entre història i literatura

Activitats a l’aula/casa

• Valoració de la visita

• La van trobar molt interessant perquè molts coneixien de primera mà la història i alguns tenien familiars que havien viscut els bombardejos durant la guerra.

• Creació d’un monòleg literari

• Monòleg en què el personatge fos algú que pensés, que parlés des del Refugi• Es treballa la comprensió oral, l’expressió escrita i l’expressió oral• Llargada i tema lliures• Narració en primera persona

Activitat treballada amb alumnes d’Intermedi

Page 13: Activitats de relació entre història i literatura

Monòlegs dels alumnes

Personatges:• lògicament, dones i nens, que són els que tenien preferència a l’hora d’entrar al Refugi

• bon resultat, s’acompleix l’objectiu

• textos amb creativitat i emoció

Temes dels monòlegs:• el món dels infants

• quotidianitat

• efectes de la guerra:

• por

• tristesa

Page 14: Activitats de relació entre història i literatura

Monòlegs dels alumnes

Tipus de monòlegs:• Intimistes

• Històrics

• Narratius

En un mateix text, sovint, es barregen trets de diferents tipus de monòlegs.

Page 15: Activitats de relació entre història i literatura

Monòlegs dels alumnes

El món dels infantsLa mare m’ha agafat del braç i m’ha dit, més aviat m’ha cridat, que anés cap al refugi. Jo m’he posat molt content, però no he dit res, perquè sembla que per poder entrar-hi has d’estar seriós, trist i preocupat. Si crides o plores una mica, sembla que és molt millor; si no, potser no et deixen entrar-hi. De “L’amagatall”(Fabiola Espinosa).

QuotidianitatEns diuen que quan baixem aquí hem de pensar en les nostres coses de cada dia. Això ens diuen a l'escola. Per mi és molt fàcil pensar en els meus problemes, perquè en tinc moltíssims. A més de tota la feina que ens posen a l'escola, tinc moltíssima feina a la botiga perquè ara, amb tot allò de la guerra, la mare està ocupada amb altres coses, i mai no em diu què fa. Ara que hi penso, quan he sortit corrent de la botiga, crec que m'he oblidat d'alguna cosa. Potser era important. Potser m'he deixat el forn encès. Espero que no. Del monòleg “Una nena de tretze anys que ajuda la seva mare a la botiga cada dia”(Elena Deleyto).

Temes:

Page 16: Activitats de relació entre història i literatura

Monòlegs dels alumnes

Efectes de la guerra

la porJo estic angoixada, no porto gens bé això de ser sota terra. De “18 de febrer” (Anna Sentís)La gent s’observa silenciosa i atemorida, les mares i pares acosten els seus fills, com si així augmentés la protecció. De “Monòleg des del Refugi de la plaça del Diamant” (Lluís Tarròs)

la tristesaLa mare treballa a la fàbrica des que va començar la guerra i el pare se'n va anar al front. Ja no és la mateixa des de llavors. Només la veiem a la nit, sempre amb cara cansada, trista, seriosa i sovint plorant. Quan la Marta li pregunta que quan tornarà el pare, mai no contesta i a vegades es posa a plorar. De “Daniel” (Juan Fernández)

Temes:

Page 17: Activitats de relació entre història i literatura

Monòlegs dels alumnes

Intimistes

Tinc ganes de sortir i de respirar aire fresc, aquí fa mala olor, hi ha molta gent. El nen de la Carmeta no parar de plorar, pobret, li estan sortint les dentetes. Però m'està posant nerviosa i crec que sortiré encara que em caigui una bomba al cap. Si això dura, no ho sé pas. No tornaré a baixar, ja pot enfadar-se la mare, no hi penso baixar! (Teresa Pons) La meva filla plora i l'abraço i li parlo fluixet per calmar-la. Tant de bo no recordi tot això quan sigui gran, o millor sí, que ho recordi! Si ho recorda serà perquè és viva, i si quan sigui gran ho recorda, procurarà que no es torni a repetir una guerra com aquesta. (Carmen Pérez)

Tipus de monòlegs:

Page 18: Activitats de relació entre història i literatura

Monòlegs dels alumnes

Històrics

testimonis de la Guerra CivilQuan la Marta és a l’escola, jo recorro els carrers de Barcelona, segueixo les milícies que van amunt i avall i, de vegades, sento trets de lluny. Miro com netegen la runa dels bombardejos i algunes vegades els ajudo, però tinc por de trobar-me “alguna cosa” sota. De “Daniel” (Juan Fernández)

Jo ja sóc gran per anar a l'escola, tinc dotze anys i l'única cosa que he de saber és aprendre a disparar per matar aquests feixistes que ens bombardegen; la meva mare no vol sentir parlar d'això, però em diu el Pere que, quan tingui uns anys més, em podré allistar a les legions de la CNT, que no miren el carnet i allà m'ensenyaran a disparar, a matar “los fachas”. De “Daniel” (Juan Fernández) Eren les nou del matí d’un fred 30 de gener (és la data del bombardeig de Sant Felip Neri): La sirena no parava de bramar: “Perill, perill”. En un tres i no res, vaig deixar tot el que feia i vaig tirar escales avall. El carrer era ple de gent en direcció al refugi de la plaça; el vigilant em va indicar el meu lloc, baixant l’escala, seguint el trencall de la dreta, tot just al costat de la infermeria. (Toni Granollers)

Tipus de monòlegs:

Page 19: Activitats de relació entre història i literatura

Monòlegs dels alumnes

Històrics

testimonis dels refugisQuè eren?Em trobo en un lloc realment curiós, envoltat de persones de totes les condicions, edats i classes socials, persones que no conec, però amb qui em sento identificada perquè tenim les mateixes pors i angoixes. És el Refugi Antiaeri de la plaça del Diamant.

És un soterrani construït pels veïns i autoritats locals per a la protecció de les nostres vides enfront dels bombardeigs enemics (en aquest cas, dels avions italians col·laboradors de les tropes franquistes). (Lluís Tarròs)

Com s’hi “vivia”?Sóc al refugi, hi ha molta gent. Estem asseguts als bancs de pedra de la galeria. Una forta olor d'humitat ho impregna tot, se sent un dèbil murmuri de la gent parlant molt fluix. (Carmen Pérez)

Tipus de monòlegs:

Page 20: Activitats de relació entre història i literatura

Monòlegs dels alumnes

Narratius

Explica la història del naixement de qui és el personatge narrador del monòleg i de la mort del seu pare. El narrador va néixer al Refugi just en el moment que el seu pare moria a casa seva a causa d’una bomba. El pare havia anat al domicili, després de salvar la mestressa de la botiga on treballava, per anar a buscar la seva dona, embarassada, i dirigir-se al Refugi. Abans de morir, el pare veu que la seva dona ja no és a casa i somriu pensant que és al Refugi. (Juanjo Ruiz Aguila)

Tipus de monòlegs: