Activitat: Fer un videoclip

EL CERVELL ENS ENGANYA

Nom del grup de 5 alumnes:Part del videoclip núm.:Responsable del grup:

C

Activitat: Creació d’un videoart.

Autora: Mariana Berdugo

A QUIN CURS VA DIRIGIDA L’ACTIVITAT ?

L’activitat està pensada per a 2 grups de Primer d’ESO.

Amb una ràtio de 20 alumnes i realitzant grups de 4 per tal de treballar l’aprenentatge

col·laboratiu.

QUÈ ES VOL TREBALLAR?

El coneixement del videoart i la creació d’imatges expressives que ens poden ajudar a

entendre el funcionament de la perspectiva forsada.

Es planificarà una producció artística audiovisual utilitzant el vídeo i els recursos digitals

(TIC i TAC) de forma creativa i valorant la funció estètica de les imatges.

Treballant conceptes emocionals mitjançant la retòrica del vídeo, utilitzant retòriques

associades a la imatge com la hipèrbole o exageració i l’ús de la perspectiva forçada.

Com caldria espai per treballar, el videoart de cada grup es realitzaria al pati de l’ institut

en un dia nuvolat o una tarda amb llum molt difosa.

OBJECTIUS

Experimentar amb el videoart, la creativitat i la imaginació, participant d’una vivència

compartida.

Treballar la retòrica visual de la hipèrbole o exageració.

Actualitzar el currículum al temps contemporanis tenint en compte l’art, les tecnologies i la

cultura audiovisual.

Adquirir coneixements, aplicar continguts, experimentar, mostrar interès en la

col·laboració i treball en equip. Assumir responsabilitats.

Valorar el llenguatge comunicació com a mitjà d’expressió i transmissió de idees de forma

plàstica i estètica.

PROCÉS

1.- Informar i proporcionar continguts a l’alumnat sobre el videoart, la hipèrbole i la

perspectiva forçada. Visionat de vídeos, curtmetratges i pàgines web.

2.- Caldrà fer els grups de 4 alumnes a cada aula i d’entre ells un director-responsable de

l’equip. S’especificarà quins seran els actors, qui el càmera, qui farà les veus, etc.

3.- Informar a tota l’aula del recursos que caldrà i si no ho poden aconseguir que sàpiguen

que podran tenir algun préstec de departament o centre amb paper signat de fer-se

responsable del material.

4.- Que caldrà realitzar un guió literari i un storyboard amb guió tècnic, perquè s’haurà de

lliurar al final del treball.

Bases:

Partint d’una imatge escenificada amb perspectiva forçada es crearà moviment

d’apropament a càmera per desfer i mostrar l’engany visual. Cada grup parlarà al final del

seu curt visual explicant algun detall del funcionament de la perspectiva forçada.

L’enregistrament d’una escena que durarà aproximadament 1 minut que es pot allargar

una mica. La suma de les quatre escenes serien entre 5 o 6 minuts. El total dels 8 grups

aproximadament 10 minuts.

Experimentaran amb la perspectiva forçada i la hipèrbole.

Participarà el mateix alumnat i els seus objectes d’ús quotidià: mòbils, auriculars, ulleres,

carpeta, etc.

En cap moment es permetrà fer una historia, sinó indagar amb imatges impossibles.

Es treballarà amb les opcions i el llenguatge del videoart: format, fosa, encadenats, retocs

visuals, insolaritzacions, diferents efectes de color, etc.

El so consistirà en música experimental, efectes sonors, etc.

Planificació i gravació:

Es planificaran les sessions de treball, vestuari, ordre de gravació i materials necessaris,

etc.

Retallar les parts que no interessin (acord entre directors de vídeo)

Endreçar els plans i aconseguir un bon ritme.

Sonorització experimental al final.

Es procurarà una coherència de tot el grup-classe, perquè el videoart final és la suma de

tots els 4 vídeos realitzats.

Recursos tècnics:

Una càmera digital per a cada grup, trípode i sobretot càmera fixa perquè cal un únic punt

de vista.

Programa d’edició digital com per exemple el Pinnacle Studio 14 que permet moltes

possibilitats, o el Movie Maker al que tenen millor accés.

A banda, caldria un altre càmera digital però de fotografia, per documentar el procés de

cada grup.

La il·luminació:

Com els personatges estan allunyats de la càmera a diferents distàncies per tal que la seva

mida sigui percebuda diferent, s’ha de tenir en compte la llum que els il·lumina. Aquesta

disminueix en intensitat seguint el quadrat invers de la distància. Per tant, s’ha de fer

aquest càlcul per tal d’il·luminar correctament i que ens doni la sensació que els dos

personatges es troben a la mateixa distància de nosaltres.

Per tot això, serà més pràctic a la hora de fer la realització treballar amb un exterior al ser

possible que estigui nuvolat o en zona d’ombra. També podria anar bé al començament de

la tarda amb llum difosa.

COMPETÈNCIESTREBALLADES

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Competència artística i cultural.

Competència social i ciutadana.

Competència d’autonomia i iniciativa personal.

Competència d’aprendre a aprendre.

Competència en tractament de la informació i competència digital.

AVALUACIÓ

S’avaluarà segons el grau de participació i col·laboració durant tot el procés.

El grau d’assoliment dels objectius plantejats.

El resultat final.

Per a cada grup: les aportacions fetes, la qualitat dels anàlisis, la creativitat i imaginació,

l’actitud mostrada i l’interès dels participants.

Introducció teòrica i amb exemples de la Perspectiva forçada

L’HABITACIÓ D’AMES

Es tracta d’una mena de decorat que simula una habitació quadrada. En realitat, es tracta

d’un trapezi amb una part allunyada a l’ull de l’espectador.

Aquest, percep a través de la gravació d’una càmera que un objecte en diferents

cantonades estan en el mateix terme o pla. Però, com un està més allunyat, es veu més

petit. El cervell ens enganya perquè prefereix pensar que el terme allunyat és petit, atès

que no percep la perspectiva. Sense la capacitat de visió estereoscòpica que es produeix

en aquest cas, (ja que enregistrem amb una càmera només), no podem percebre les

distàncies relatives entre objectes.

L’esquema és el de la figura:

Adelbert Ames Jr, va ser un oftalmòleg que va inventar aquest efecte visual al 1946. El

cervell, percep una habitació quadrada per l’efecte de la perspectiva.

Parets, terra i sostres hi són, però, inclinats.

Aquesta mena de construcció permet que es puguin fer els següents efectes:

El cervell prioritza la forma

quadrada que creu que té l’habitació i per tant “prefereix” creure que són les persones les

que canvien de mida. Tot i que sabem què succeeix, ens costa imaginar-lo.

Els següents links ens mostren vídeos fets amb aquesta mena de decorats.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=vhoSqSHMIAc

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=5ic7QGjGEX8

http://www.youtube.com/watch?v=6aJlX0AEWys&feature=player_embedded

EXEMPLES CINEMATOGRÀFICS

The Lord of the rings. (2001)

A la pel·lícula van resoldre la diferència de mides entre els humans i els hobbits fan servir

la perspectiva forçada, posant els personatges més lluny cap al fons i il·luminant-los de

manera adequada per tal que semblin estar a la mateixa distància de l’espectador. No es

vol contractar persones de baixa estatura ni superposicions per ordinador o croma.

Com la càmera té un objectiu, no hi ha visió estereoscòpica que ens faria percebre la

distancia entre personatges.

El mateix sistema es va fer servir a la pel·lícula “Elf” (2003).

ALGUNES IDEES PER FER EL VIDEOART:

FRASES:

1. El cervell ens enganya ja que prefereix pensar que el terme allunyat ha de ser més petit.

2. Sense la visió estereoscòpica no podem percebre correctament la distància entre les objectes.

3. Els personatges que hi són al fons quan estan ben limitats poden semblar estar a la mateixa distància de l’espectador.

4. Al film El senyor dels anells i a Elf no van utilitzat ni superposicions per ordinador ni tan sols el croma.

5. A vegades la perspectiva forçada s’utilitza per crear sensacions i emocions (bufada d’aire=abusar)

6. Altre per exagerar (hipèrbole) aspectes com ridícul, esperpent....)