OPTATIVA: Petites investigacions

Activitat 5: Dones científiques

Què no hi ha dones científiques?Coneixeu alguna? Quina?

M'imagino que esteu pensant en Marie Curie . Va ser la primera dona científica de la història en rebre el reconeixement internacional amb el Premi Nobel.

Però.. abans i després, què va passar? Quines dones científiques coneixes?

Per treure les dones de la invisibilitat us proposem que entreu en el següent web i realitzeu les activitats proposades:

http://www.xtec.cat/~mvert2/espurna/dona/index.htm

1. Fes un resum de la seva biografia amb les teves paraules.2. Quina o quines han estat les dones científiques que has trobat més

interessants? Per què?

Ara llegeix uns fragments d’aquest interessant article titulat “Dones sàvies: de fetilleres a científiques”, que pots trobar al següent web:

http://www.omnium.cat/ca/article/dones-savies-de-fetilleres-a-cientifiques-3779.html

Recórrer la història de les dones a Catalunya, seguint el fil conductor dels seus sabers, és un camí apassionant, que ens permet identificar i valorar les seves aportacions a les diferents branques del coneixement. Mitjançant les històries de vida de les dones sàvies podem establir una genealogia científica femenina i desvetllar tradicions de cultura femenina que ignorem que han existit. Són moltes més de les que pensem les que han treballat en ciències i que ens permeten saber que, avui, les dones no comencem de zero, quan ens plantegem participar en la ciència actual.

Les dones sàvies al llarg de la història han estat molt diverses. De moltes d’elles no en sabem el nom, perquè van participar en tradicions anteriors a l’establiment de la ciència moderna i les trobem en àmbits com l’alquímia, les llevadores, les remeieres, les monges, etc. No és fins que arribem al segle XVIII que podem parlar de les metgesses, les biòlogues, les químiques o les astrònomes.

Dos exemples clau

OPTATIVA: Petites investigacions

Hi ha dos períodes molt interessants en la història de les dones científiques a Catalunya. Un és el de les guaridores, remeieres, llevadores o apotecàries, representatives d’un moment històric en què van exercir al marge de les institucions. Pel que fa al segon, se situa al cor de la producció científica més recent i té un nom propi: Creus Casas i Sicart.

Les guaridores

Des de sempre, les dones han estat guaridores: han tingut cura de la salut de les persones i dels animals. Actuaven confiant en els coneixements transmesos de generació en generació, de mares a filles i entre amigues, en forma de patrimoni de saber no escrit vinculat a un imaginari i un lèxic familiars, i eren conegudes per llur especial habilitat amb les herbes, amb els ritus i pregàries curatives. Les dones coneixien les malalties pels seus símptomes i a cada símptoma corresponia una herba medicinal: el vertigen era tractat amb espígol, la celidònia i el donzell actuaven com vermífugs intestinals i l’àloe i la calèndula s’utilitzen encara avui en locions per a ferides i cremades de la pell. Tenien amplis coneixements sobre els ossos i els músculs del cos, coneixien les drogues i les seves propietats, en quins casos utilitzar-les i quines dosis permetien guarir. I sabien preparar remeis, aigües, ungüents i pólvores igual que preparaven cosmètics i perfums. Utilitzaven herbes al·lucinògenes com ara cascall, estramoni, belladona, herba mora o tomàquet del diable i herba queixalera o de la Mare de Déu, que es troben a la nostra terra. Les llevadores, remeieres i herbolàries curaven la majoria de la població, que tenia molta confiança en elles i les anomenaven “dones sàvies”. Els seus sabers, llenguatge i procediments no sempre eren entenedors per a la gent senzilla ni per a la il·lustrada, que les qualificava d’endevinaires i les acusava de fer “untets i maleficis”, tot i que confiaven més en elles que en els metges. A tall d’exemple, direm que la sopa de pa

escaldada amb aigua de farigola, un remei per al mal de ventre, encara hem vist que la utilitzaven les nostres àvies. D’altra banda, molts dels remeis atribuïts a la fetilleria han estat recollits en llibres com El Receptari de Manresa (1347), de l’apotecari manresà Bernat Despujol, o l’edició valenciana de Probadas flores (1510).

...Durant el segle XIV, els metges estudiaven a la universitat, sense fer pràctica mèdica, i les seves curacions eren primitives i doloroses; les guaridores eren l’única atenció mèdica a l’abast de la gent pobra. Les autoritats eclesiàstiques, i a Catalunya especialment els consells municipals, van contribuir a decantar el conflicte entre metges i guaridores donant suport a la cacera de fetilleres, en una època en que no més del 5 per cent de la gent sabia llegir. Les ordenances van ser cada vegada més restrictives per a les dones que exercien la medicina, especialment les més pobres...

...Entre les fetilleres penjades a Catalunya, algunes eren immigrants occitanes (“gavatxes”) o les vídues d’immigrants. Al segle XVI, les execucions s’estenen a les comarques tarragonines. Hi ha documentats processos a bruixes durant els anys de més repressió, a partir del 1616, sobretot a Catalunya i als comtats de Rosselló i Cerdanya...

...A Catalunya, a finals del segle XIX, es troben les primeres dones que aprofundeixen en les seves habilitats de tenir cura dels altres i fan estudis universitaris de Medicina. Entre elles hi ha Dolors Aleu i Riera, Martina Castells i Maria Helena Maseras.

Creu Casas i Sicart

Va néixer el 1913, filla de jardiner, i l’any 1931 inicià els estudis de Farmàcia a la Universitat de Barcelona, que començaren

OPTATIVA: Petites investigacions

amb unes classes de Botànica eminentment pràctiques, tal com ella mateixa deixà escrit. El setembre del 1936, Creu Casas es llicencià en Farmàcia. Va establir una llarga amistat personal i científica amb Valia Allorgue, especialista en briologia francesa, que fou definitiva per orientar-se cap als briòfits. Juntes fan

exploracions i assisteixen a congressos. Va haver de llegir la tesi a Madrid el 1951 i des del 1971 ocupa la plaça de catedràtica de Botànica de la UAB. Hi dues espècies que porten el seu nom: Acaulon casasianum i Orthotrichum casasianum. El 2002 Creu Casas rebé el Premi de la Fundació Catalana de Recerca.

Realitza les següents activitats:

1. Fes un resum de l’article amb les idees principals. 2. Escriu el significat de les paraules en negreta i d’aquelles que no coneguis el seu

significat.3. Al text original apareix l’expressió sabers empírics. Què significa?4. Busca imatges i més informació sobre Creu Cases. 5. Busca informació sobre Maria la Jueva, sobre el bany Maria i sobre la seva utilitat.6. Quina és la teva conclusió respecte a les dones científiques?