ACTA DE LA SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT Sessió ordinària 2 de maig de 2012 19.20 h Sala de Plens

Assistents Josep Monràs Galindo, alcalde Maria Mercè Bertrán Fernández, regidora Josep Ramón Bertolín Edo, regidor Manuel Beteta Palenzuela, regidor Rafael Cabanilla Casado, regidor Susana Calvo Casadesús, regidora Joan Daví Mayol, regidor Ana Mª Díaz Aranda, regidora Mireia Dionisio Calé, regidora Alicia Domínguez González, regidora Marina Escribano Maspons, regidora Antonio Felices Pérez del Corral, regidor Oscar Fernández Catalan, regidor Josep Maria Garzón Llavina, regidor Feliu Guillaumes Ràfols Oriol López Mayolas, regidor Antonio López Rodríguez, regidor Raul Muñoz Alcón, regidor Maria Carmen Olaria Segret, regidora Mercedes Pérez Piedrafita, regidora Ester Safont Artal, regidora José Francisco Sancho Conde, regidor Jesús Soler Gallardo, regidor Jorge Talarn Brich, regidor Marta Vilaret Garcia, regidora Alícia Puig Romagosa, secretària

Absents

Ningú

Ordre del dia 1. Aprovació de les actes de les sessions, ordinària de 26 de març i extraordinària de 30 de març, de 2012 2. Correspondència i resolucions

3. Donar compte de l'adscripció d'un representant del grup d'ICV-EUiA a la Comissió Especial de Comptes 4. Aprovació de la rectificació de l'inventari a 31 de desembre de 2011 5. Ratificació de la modificació dels estatuts del Consorci de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs 6. Resolució d'al·legacions i aprovació definitiva de la modificació del Reglament d'espais verds i zones naturals 7. Aprovació inicial de la modificació puntual del POUM per a l'adequació de l'ús comercial 8. Aprovació de la part variable del cànon de la concessió del servei del Complex Esportiu Municipal Ca n'Arimon 9. Aprovació de les tarifes del taxis de 2012 acordades per la Comissió de Preus de Catalunya 10. Aprovació d'una modificació de crèdit del Pressupost de l'Ajuntament 11. Aprovació de la declaració de compatibilitat dels llocs de treball de les gerències de Mollet Impulsa, SL i de Mercamollet, SL 12. Aprovació d'una proposta relativa a la gestió de l'aigua en alta en el territori Aigües Ter Llobregat 13. Aprovació d'una proposta per a reclamar que l'Estat faci efectiva la transferència del 0,7% del fons provinents de l'IRPF destinats a programes de cooperació i voluntariat social 14. Aprovació d'una proposta de rebuig a les mesures aprovades pel Consell de Ministres que afecten l'ensenyament 15. Aprovació d'una proposta per instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a garantir el manteniment de les escoles bressol municipals 16. Aprovació d'una proposta en defensa de les polítiques locals d'ocupació davant la retallada dels Pressupostos Generals de l'Estat 17. Aprovació d'una proposta en defensa de la sanitat pública 18. Aprovació d'una proposta per declarar Mollet del Vallès municipi republicà 19. Mocions d'urgència 20. Precs i preguntes 1.- Aprovació de les actes de les sessions, ordinària de 26 de març i extraordinària de 30 de març, de 2012 El Ple aprova per unanimitat les actes de les sessions, ordinària de 26 de març i extraordinària de 30 de març, de 2012, per unanimitat. 2.- Correspondència i resolucions Vista la resolució de l’alcaldia de 30 de març de 2012, enregistrada en el Llibre de resolucions de l’Alcaldia amb el número 999, per la qual s’habilita amb caràcter accidental el funcionari Josep Pérez Marín i les funcionàries Inmaculada Ortega Costa i Montserrat Conejos Sanz per cobrir, respectivament, els llocs de treball de Secretaria, Intervenció i Tresoreria de l’Ajuntament, amb delegació de signatura, per absència del titular del lloc.

Vista la resolució de l’alcaldia de 21 de febrer de 2012, enregistrada en el Llibre de resolucions de l’Alcaldia amb el número 635, per la qual s’acorda l’aplanament a la reclamació formulada per la funcionària Sra. M. Luisa González Ruiz en el procediment judicial abreujat núm. 440/2010-A, que es tramita davant el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 de Barcelona Atès el que es preveu a l’article 30 del Decret 195/2008, de 7 d’octubre, pel qual es regulen determinats aspectes del règim jurídic del personal funcionari amb habilitació de caràcter estatal de les entitats locals de Catalunya Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I 1. Donar-se per assabentat de la resolució de l’alcaldia de 30 de març de 2012,

enregistrada en el Llibre de resolucions de l’Alcaldia amb el número 999, per la qual s’habilita amb caràcter accidental el funcionari Josep Pérez Marín i les funcionàries Inmaculada Ortega Costa i Montserrat Conejos Sanz per cobrir, respectivament, els llocs de treball de Secretaria, Intervenció i Tresoreria de l’Ajuntament, amb delegació de signatura, per absència del titular del lloc.

2. Donar-se per assabentat de la resolució de l’alcaldia de 21 de febrer de 2012,

enregistrada en el Llibre de resolucions de l’Alcaldia amb el número 635, per la qual s’acorda l’aplanament a la reclamació formulada per la funcionària Sra. M. Luisa González Ruiz en el procediment judicial abreujat núm. 440/2010-A, que es tramita davant el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 de Barcelona.

El Ple se’n dóna per assabentat. 3.- Donar compte de l'adscripció d'un representant del grup d'ICV-EUiA a la Comissió Especial de Comptes La portaveu del grup municipal d’ ICV-EUiA ha comunicat la persona que ha de representar el seu grup, com a vocal titular, a la Comissió Especial de Comptes, per tal de substituir a la Sra. Noemí Fernández Fernández que va renunciar al càrrec de regidora. D’acord amb allò que disposa l’art. 24 c)- del Reglament orgànic municipal de Ajuntament de Mollet del Vallès, Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I

Donar-se per assabentat de l’escrit de la portaveu del grup municipal d’ ICV-EUiA en el qual es comunica l’adscripció de la regidora Marina Escribano Maspons a la Comissió Especial de Comptes com a vocal titular, en representació d’aquest grup.

El Ple se’n dóna per assabentat. 4.- Aprovació de la rectificació de l'inventari a 31 de desembre de 2011 Atesa la rectificació, a 31 de desembre de 2011, de l’inventari del patrimoni municipal duta a terme conforme es preveu als articles 222.2 i 103 del Text refós de la Llei municipal de règim jurídic de Catalunya i el Reglament de patrimoni dels ens locals, respectivament. Atès que en compliment d’allò que s’estableix als articles 204.2 i 115.2 del Reglament d’obres i serveis dels ens locals de Catalunya, tan els organismes autònoms com les empreses municipals han elaborat i aprovat provisionalment mitjançant acord dels seus òrgans, els inventaris de llurs béns, drets i obligacions amb referència a 31 de desembre de 2011, i que, per tant, integrant-se com annexos al propi Ajuntament de Mollet del Vallès, passen a formar part de l’inventari general consolidat d’aquest, tal com s’indica a l’article 100 del Reglament de patrimoni. Atès l’informe del lletrat de Serveis Jurídics que s’adjunta al present dictamen. De conformitat amb els articles 222.3 i 105 del Text refós de la llei i reglament ja esmentats al paràgraf primer Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I

1. Aprovar la rectificació de l’inventari municipal a 31 de desembre de 2011 2. Aprovar definitivament, a 31 de desembre de 2011, els inventaris, dels tres

organismes autònoms i de les quatre empreses municipals que tot seguit s’indiquen: - Institut Municipal de Serveis als Discapacitats de Mollet del Vallès - Institut Municipal d’Educació de Mollet del Vallès - Fundació Municipal Joan Abelló - Mollet Comunicació, SL - Mercamollet, SL - Mollet Impulsa, SL - Emfo (Empresa Municipal per a la Formació Ocupacional i l’Ocupació), SL

3. Trametre una còpia de l’inventari general al Departament de Governació i Relacions

Institucionals de la Generalitat de Catalunya. Sotmesa a votació, s’aprova per unanimitat dels membres presents que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 5.- Ratificació de la modificació dels estatuts del Consorci de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs

El Consell Plenari del Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs, en la sessió de data 27 de març de 2012, va acordar, entre d’altres, aprovar la modificació dels articles 1, 9, 10, 11, 14, 15 i 24 dels Estatuts del Consorci. De conformitat amb els articles 12.1.a) dels esmentats Estatuts i 322 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS), aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny, preveu que la modificació dels Estatuts del Consorci, aquesta modificació dels Estatuts haurà de ser ratificada per totes les administracions consorciades. Vist l’informe de la coordinadora tècnica de Serveis Jurídics de data 23 d’abril de 2012. D’acord amb allò que disposen els articles 52.2.q) i 114.3.d) del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament,

A C O R D I 1. Ratificar la modificació dels articles 1, 9, 10, 11, 14, 15 i 24 dels Estatuts del

Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs, que quedaran redactats de la següent forma:

“Article 1. Constitució i entitats que integren el Consorci 1.1 La Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Territori i Sostenibilitat, el seu ens adscrit Institut Català del Sòl i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural; i els municipis de Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac, representats pel seus respectius Ajuntaments, constitueixen el Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs, de naturalesa autonòmica i amb caràcter voluntari i naturalesa administrativa, amb la finalitat de dur a terme les actuacions que preveuen aquests Estatuts i d’acord amb allò que estableix la legislació vigent en matèria de consorcis. 1.2 El nombre de membres podrà ser ampliat amb l’admissió d’altres entitats publiques o privades sense ànim de lucre que tinguin finalitats d’interès públic concurrents amb l’objecte i les finalitats del Consorci. 1.3 L’acord del Consell Plenari d’admissió de nous membres requerirà el vot favorable de dues terceres parts dels membres de dret, i comportarà l’establiment del seu percentatge de participació. 1.4. L’Incasòl deixarà de ser membre del Consorci a tots els efectes en la data que procedeixi a la cessió dels terrenys de la seva propietat referits en l’article 19 del Pla Director de l’ACTUR de Santa Maria de Gallecs al Consorci. Article 9. El Consell Plenari. Naturalesa i composició 9.1 El Consell Plenari és l’òrgan superior del Consorci, i està format pels membres següents, nomenats i substituïts per les entitats consorciades: a) Dotze representants de la Generalitat de Catalunya. b) Quatre representants de l’Ajuntament de Mollet del Vallès. c) Tres representants de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.

d) Un representant de l’Ajuntament de Parets del Vallès. e) Un representant de l’Ajuntament de Lliçà de Vall. f) Dos representants de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. g) Un representant de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. 9.2 Assistiran a les sessions del Consell Plenari, amb veu però sense vot, les persones que ocupin la Gerència i la Secretaria. 9.3 Altres administracions o entitats amb objectius afins podran incorporar-se al Consorci, mitjançant sol·licitud prèvia i acord d’admissió del Consell Plenari amb modificació dels estatuts, si s’escau. En el cas que s’ampliï el Consorci per l’admissió de noves entitats, en l’acord corresponent del Consell Plenari figurarà la seva nova composició, el nombre de membres que s’assigna a cada una de les noves entitats i la possible variació dels atribuïts a les entitats ja integrades. Article 10. La Presidència i la Vicepresidència 10.1 El president/a serà el conseller/a de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. La vicepresidència primera serà un dels representants en el Consell Plenari de l’Ajuntament de Mollet del Vallès, a l’elecció d’aquest, la vicepresidència segona serà un dels representants en el Consell Plenari de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, a l’elecció d’aquest, i la vicepresidència tercera serà el representant d’un altre ajuntament consorciat en el Consell Plenari que la resta d’ajuntaments participants en el Consorci proposin. 10.2 La Presidència exercirà la representació del Consorci a tots els efectes, i podrà comparèixer sense necessitat de poder previ i especial davant tota classe d’autoritats, tribunals I jutjats de qualsevol ordre o jurisdicció, així com davant tot tipus de persones, públiques i privades, físiques i jurídiques. Per a l’exercici de les funcions de representació esmentades, podrà conferir les delegacions que estimi pertinents a favor de les vicepresidències, de la Presidència de la Comissió Executiva i de la Gerència del Consorci. Són competències del president: a) Elaborar l’ordre del dia de les sessions del Consell Plenari. b) Convocar, presidir i aixecar les sessions del Consell Plenari. c) L’exercici d’accions judicials o administratives, i la defensa del Consorci, en casos d’urgència, havent-ne de donar compte al Consell Plenari en la propera sessió que se celebri. d) Aprovar les modificacions del pressupost que afectin el mateix grup de funció. 10.3 Les vicepresidències substituiran pel seu ordre de prelació la Presidència en totes les seves funcions en casos de malaltia, absència o vacant. Article 11. Sessions del Consell Plenari 11.1 El Consell Plenari es reunirà en sessió ordinària amb periodicitat semestral per tractar els assumptes de la seva competència. En sessió extraordinària, totes les vegades que sigui necessari, prèvia convocatòria de la Presidència o bé, quan ho proposin la tercera part dels seus membres. 11.2 Les sessions es podran celebrar tant en la seu del Consorci com en la seu dels ens consorciats. 11.3 Les convocatòries seran notificades als membres del Consell Plenari, com a mínim amb una setmana d’antelació. En la corresponent convocatòria de les

sessions, el president assenyalarà la data, l’hora, el lloc i l’ordre dels temes a tractar-hi. 11.4 En tot allò no previst en aquests estatuts respecte al funcionament del Consell Plenari, s’aplicarà supletòriament la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú pel funcionament dels òrgans col·legiats. Article 14. La Comissió Executiva. Composició. 14.1 La Comissió Executiva és l’òrgan col·legiat de govern ordinari del Consorci. 14.2 La Presidència de la Comissió Executiva recaurà en el/la president/a del Consorci o la persona en qui ell/ella delegui. 14.3 Els seus membres, així com els suplents que els substitueixen en els casos d’absència, de vacant, de malaltia, o per qualsevol altra causa justificada, seran designats pel president del Consorci, a proposta, si s’escau, de les entitats consorciades. La suplència s’haurà de comunicar per escrit a la Secretaria abans de començar la sessió. 14.4 El/la president/a podrà delegar la Presidència en qualsevol dels/de les vicepresidents/es. 14.5 La Comissió Executiva estarà formada per nou membres que respondran a la composició següent: a) El president/a. b) Tres representants a proposta de la Generalitat de Catalunya. c) Dos representants nomenats per l’Ajuntament de Mollet del Vallès. d) Un representant nomenat per l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. e) Un representant nomenat per l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. f) Un representant nomenat per l’Ajuntament de Parets del Vallès. Article 15. Sessions de la Comissió Executiva 15.1 La Comissió Executiva es reunirà en sessió ordinària amb periodicitat semestral per tractar els assumptes de la seva competència. El dia i hora de les sessions seran determinats, de manera genèrica, per la Presidència. També es reunirà de forma extraordinària per decisió de la Presidència o a proposta de qualsevol vocal de la mateixa. 15.2 Per a la validesa de les sessions serà necessària l’assistència de la majoria absoluta dels seus membres. 15.3 En tot allò no previst en aquests estatuts, s’aplicaran a aquest òrgan les normes de funcionament pels òrgans col·legiats de l’Administració. Article 24. Aportacions dels ens consorciats 24.1 Les aportacions de funcionament anuals de cada ens consorciat es calcularan a partir dels percentatges següents: a) Generalitat de Catalunya, el 51 %. b) Ajuntament de Mollet del Vallès, el 19.70620 % c) Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 16,69259 % d) Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, 7,85491 %. e) Ajuntament de Parets del Vallès, 2,25083 %.

f) Ajuntament de Lliçà de Vall, 1,13166 %. g) Ajuntament de Montcada i Reixac, 1,36381 %. 24.2. El contracte programa quadriennal de les inversions preveurà l’ import de les inversions extraordinàries, així com la distribució de les aportacions entre els diferents ens consorciats. 24.3 El Consell Plenari del Consorci, mitjançant un acord adoptat amb el vot favorable de les tres cinquenes parts dels seus membres de dret, podrà modificar les aportacions dels ens consorciats i aprovar-ne d’extraordinàries. En aquests supòsits serà necessària la ratificació expressa dels corresponents òrgans dels ens consorciats, i en el supòsit que no es donés aquesta ratificació, restaria suspesa la participació en el Consorci de l’ ens afectat. 24.4 L’aportació de Institut Català del Sòl, tant ordinària com extraordinària, no superarà mai la quantitat màxima global de 276.000 euros/any. Aquesta quantitat només es podrà modificar per unanimitat dels membres del Consell plenari. 24.5 Les aportacions de cada ens consorciat es lliuraran al consorci amb la periodicitat necessària per a fer front a les despeses previstes per al trimestre següent. 24.6. Les aportacions dels ens consorciats es consideraran ingressos de dret públic a tots els efectes legals.”

2. Sotmetre aquest acord a informació pública per un termini de trenta dies, mitjançant

anuncis en el Butlletí Oficial de la Província, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i el tauler d’anuncis de la corporació.

3. Tenir l’acord de ratificació de la modificació dels Estatuts per definitivament

aprovats si en el període d’informació pública no es formulen al·legacions o suggeriments al respecte, i en aquest supòsit publicar l’anunci d’aprovació definitiva i el text íntegre dels articles modificats en el Butlletí Oficial de la Província; i l’anunci d’aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i el tauler d’anuncis de la Corporació, tot fent constar la referència del Butlletí Oficial de la Província en el qual s’hagi publicat la modificació.

Sotmesa a votació, dóna el resultat següent: Voten si: Bertolín, Bertran, Beteta, Cabanilla, Calvo, Daví, Díaz, Dionisio, Domínguez, Felices, Fernández, Garzón, Guillaumes, Monràs, Muñoz, Olaria, Pérez, Safont, Soler i Talarn. Total: 20 Voten no: Escribano, López i Sánchez. Total: 3 S’abstenen: López i Vilaret. Total: 2 En conseqüència, és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 6.- Resolució d'al·legacions i aprovació definitiva de la modificació del Reglament d'espais verds i zones naturals

Atès l’acord del Ple de l’Ajuntament de 26 de setembre de 2011, d’aprovació inicial de la modificació del Reglament d’espais verds i zones naturals. Atesos els anuncis d’informació pública de la modificació d’aquest Reglament publicats en el Diari El Periódico de 30 de setembre de 2011, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5977, d’1 d’octubre de 2011 i en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 61 d’11 d’octubre de 2011, i exposat en el Tauler d’anuncis de l’Ajuntament de l’1 de novembre de 2011 a l’11 de novembre de 2011. Ateses les al·legacions presentades per l’Associació Falconers de les Comarques de Barcelona en data 2 de novembre de 2011 (RE núm. 21321), el Grup de Falconeria, Estudi i Protecció d’Aus de Presa (GRUPFA) en data 2 de novembre de 2011 (RE núm. 21329) i la Federació Catalana de Caça en data 3 de novembre de 2011 (RE núm. 21426), en què demanen l’eliminació de l’article 13 del Reglament d’espais verds i zones naturals o les referències a la cacera i falconeria per considerar la manca de competència de l’Ajuntament per regular la caça, en ser una competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Atès que l’Administració local es competent per a regular els usos del sòl, i en aquest sentit el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Mollet del Vallès, aprovat per la Comissió Territorial de la Generalitat de Catalunya, estableix la prohibició de la cacera i per qualsevol tipus de tècnica. Atès que la legislació reguladora dels Espais Naturals, el Pla Director Urbanístic de l’ACTUR Santa Maria de Gallecs aprovat i el Projecte del Pla Especial de Gallecs i el Pla d’Usos estableixen l’obligació de les administracions autonòmica i local la protecció dels espais naturals, de les seves espècies vegetals i animals que hi viuen i la defensa dels seus ecosistemes i recursos naturals de totes les causes de degradació que els poden amenaçar. Atès l’informe emès pel cap del Servei de Contractació i Compres i pel director de Serveis Territorials i Espai Públic de data 24 d’abril de 2012 sobre la desestimació de les al·legacions presentades. Atesos els articles 64, 65 i 66 del Reglament d’Obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny. Atès l’article 52.2.d) i 178 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I 1. Desestimar en la seva totalitat les al·legacions presentades per l’Associació

Falconers de les Comarques de Barcelona, pel Grup de Falconeria, Estudi i Protecció d’Aus de Presa (GRUPFA) i per la Federació Catalana de Caça, a la modificació del Reglament d’espais verds i zones naturals.

2. Aprovar definitivament la modificació del Reglament d’espais verds i zones naturals 3. Trametre a l’Administració de l’Estat i a la Generalitat de Catalunya, en el termini

de 15 dies, l’acord d’aprovació definitiva i còpia íntegra i fefaent del Reglament. 4. Publicar el text íntegre del Reglament en el Butlletí Oficial de la Província de

Barcelona i en el Tauler d’anuncis de l’Ajuntament i anunciar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la referència del Butlletí Oficial de la Província de Barcelona on hagi estat publicada.

Sotmesa a votació, s’aprova per unanimitat dels membres presents que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 7.- Aprovació inicial de la modificació puntual del POUM per a l'adequació de l'ús comercial Atesa la proposta de modificació de l’articulat del Volum I de les Normes Urbanístiques del Pla de Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per l’adequació de l’ús comercial. Atès l’informe de la Cap de Gabinet Tecnicoadministratiu de Serveis Territorials i Espai públic i del Cap de la Unitat Tècnica de Gestió urbanística, de data 24 d’abril de 2012. Atesos els articles 80 i 85 del Text refós de la Llei d’urbanisme, 23 i 117 del Reglament de la Llei d’urbanisme i 10 del Decret Llei 1/2009, d’ordenació d’equipaments comercials. Atesos els articles 22.2.c) i 47.2.ll) de la Llei 7/1985, Municipal reguladora de les Bases de règim local. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I 1. Aprovar inicialment la modificació de l’articulat del Volum I de les Normes

Urbanístiques del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Mollet del Vallès. 2. Sotmetre-la a informació pública pel termini d’un mes a comptar des de la darrera

publicació, mitjançant la inserció d’edictes en el Butlletí oficial de la província, en un diari de més divulgació en l’àmbit municipal, i en el tauler d’edictes de l’Ajuntament, als efectes de la formulació d’al·legacions, i donar a conèixer la convocatòria d’informació pública per mitjans telemàtics i garantir la consulta per aquest mitjà.

3. Simultàniament al tràmit d’informació pública, sol·licitar informe a la Direcció

General competent en matèria de comerç. 4. Tenir la modificació per aprovada provisionalment si no es presenten al·legacions o

reclamacions durant el termini d’informació pública i si l’informe de l’òrgan

competent en matèria de comerç es favorable, en tal cas, trametre-la a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.

Sotmesa a votació, dóna el resultat següent: Voten si: Bertolín, Bertran, Beteta, Cabanilla, Calvo, Daví, Díaz, Dionisio, Domínguez, Felices, Fernández, Garzón, Guillaumes, Monràs, Muñoz, Olaria, Pérez, Safont, Soler i Talarn. Total: 20 Voten no: Ningú S’abstenen: Escribano, López Mayolas, López Rodríguez, Sánchez i Vilaret: Total: 5 En conseqüència, és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 8.- Aprovació de la part variable del cànon de la concessió del servei del Complex Esportiu Municipal Ca n'Arimon Vist l’informe de l’economista Joan Carrera i Font, de 16 de març de 2012, en el qual es fixa l’import de la part variable del cànon relatiu a la concessió del servei públic municipal del Complex Esportiu Municipal Ca n’Arimon (Esport 54/1998). Atès el Plec de clàusules administratives particulars i d’explotació del contracte de gestió indirecta, mitjançant concessió, del servei públic municipal del Complex Esportiu Municipal Ca n’Arimon. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I 1. Fixar la part variable del cànon relatiu a la concessió del servei municipal del

Complex Esportiu Municipal Ca n’Arimon per a l’any 2012 en un import de 67.144,48 €.

2. Requerir l’empresa concessionària Ca n’Arimon Mollet, SLU, perquè en el termini

d’un mes a partir de la notificació d’aquest acord ingressi en la tresoreria municipal la quantitat esmentada.

Sotmesa a votació, dóna el resultat següent: Voten si: Bertolín, Bertran, Beteta, Cabanilla, Calvo, Daví, Díaz, Dionisio, Domínguez, Felices, Fernández, Garzón, Guillaumes, Monràs, Muñoz, Olaria, Pérez, Safont, Soler i Talarn. Total: 20 Voten no: Ningú S’abstenen: Escribano, López Mayolas, López Rodríguez, Sánchez i Vilaret: Total: 5

En conseqüència, és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 9.- Aprovació de les tarifes del taxis de 2012 acordades per la Comissió de Preus de Catalunya Atesa la sol·licitud presentada en data 17 de gener de 2012 (reg. d'entrada núm. 1121) per José Manuel Álvarez Fuertes, en representació de Transradio, SCCL, cooperativa que agrupa els titulars de les llicències d'autotaxi urbanes de Mollet del Vallès, sobre actualització de les tarifes del servei urbà d'autotaxis per a 2012, tot acollint-se al sistema simplificat d'autorització de preus i tarifes establert per la normativa aplicable. Atès el sistema simplificat per a l'actualització dels preus i les tarifes corresponents al subministrament d'aigua a poblacions, transport col·lectiu urbà de viatges i autotaxis establert pel Decret 339/2001, de 18 de desembre, en desenvolupament de la Disposició addicional primera del Decret 149/1988, de 28 d'abril, sobre el règim procedimental dels preus autoritzats i comunicats. Atès que d’acord amb el Conveni de col·laboració formalitzat el 15 d’octubre de 2007 entre els Ajuntaments de Mollet del Vallès, Parets del Vallès i Martorelles, relatiu a la regulació dels serveis de taxi d’aquestes poblacions, l’aprovació de les tarifes d’aquest servei seran les mateixes per a tots tres municipis; i els acords del Ple de l’Ajuntament de 29 de setembre de 2008 i de 29 de novembre de 2010, d’aprovació de l’adhesió dels Ajuntaments de Sant Fost de Campsentelles i de Santa Maria de Martorelles, respectivament. Atès l’edicte de 20 de gener de 2012, sobre acords de la Comissió de Preus de Catalunya, entre d’altres, sobre l’actualització de l’increment mitjà de tarifes dels serveis de transport urbà de viatgers i autotaxis per a l’any 2012, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6066 de 14 de febrer de 2012. Atès que el quadre de tarifes actualitzades presentades per Transradio, SCCL per a 2012 s’ajusta a l’increment mitjà de les tarifes del servei autotaxis aprovat per la Comissió de Preus de Catalunya a que s’ha fet esment, tot aplicant un increment del 3% (sense IVA) a les tarifes vigents. Atès l'informe emès pel cap de Servei de Contractació i Compres de data 23 d’abril de 2012. Atès l’article 3 i la Disposició addicional primera del Decret 149/1988, de 28 d'abril, el Decret 339/2001, de 18 de desembre, pel qual s’estableix un sistema simplificat per a l’actualització dels preus i les tarifes corresponents al subministrament d’aigua a poblacions, transport col·lectiu urbà de viatgers i/o autotaxis i l’article 39 de l’Ordenança reguladora del Servei urbà de taxi de Mollet del Vallès, publicada en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 115 de 14 de maig de 2007. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I

1. Estimar la sol·licitud de Transradio, SCCL, presentada el 17 de gener de 2012, relativa a l'actualització de tarifes del servei urbà d'autotaxis per a 2012, acollint-se al procediment simplificat d'autorització de preus.

2. Aprovar l’estructura de tarifes, amb l’IVA inclòs, del servei urbà d'autotaxi de

Mollet del Vallès per a 2012 que a continuació es detalla, tot actualitzant les tarifes vigents d’acord amb l'increment mitjà del 3% (sense IVA), aprovat per a aquest servei per acord de la Comissió de Preus de Catalunya, publicat en el DOGC núm. 6066 de data 14 de febrer de 2012:

CONCEPTE EUR TARIFA 1 Baixada de bandera 4,00 Km urbà recorregut 1,16 Hora d'espera

20,94

Mínim de percepció 5,87 TARIFA 2 Baixada de bandera 3,27 Km urbà recorregut 1,16 Hora d'espera

20,94

Mínim de percepció 5,87 Suplements Domicili 1,32 Animals domèstics (excepte gossos pigall) 1,51 Equipatge (per maleta o paquet superior a 55x35x35) 1,79 La tarifa 1, s'aplicarà entre les 21 i les 7 hores i els dissabtes i festius La tarifa 2, s'aplicarà entre les 7 i les 21 hores dels dies laborables

3. Notificar aquest acord a Transradio, SCCL, a la Comissió de Preus de Catalunya, i als Ajuntaments de Parets del Vallès, Martorelles, Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles.

Sotmesa a votació, s’aprova per unanimitat dels membres presents que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 10.- Aprovació d'una modificació de crèdit del Pressupost de l'Ajuntament Vista la modificació de crèdit del Pressupost de l’Ajuntament per a l’exercici 2012 formulada per l’Alcaldia d’acord amb el que es preveu als articles 179 i 180 del Text refós de la Llei reguladora d’Hisendes Locals. Vist l’informe de la Intervenció General en relació a la modificació de crèdit proposada.

Vist l’informe independent de la Intervenció General en relació a l’objectiu d’estabilitat pressupostària d’acord amb l’art.16 del RD 1463/2007, de 2 de novembre, RLEP en la seva aplicació a les entitats locals. Atès el que es preveu a l’article 2.4 de les Bases d’Execució del Pressupost General i als articles 179 i 180 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I

1. Aprovar inicialment la modificació de crèdit número 2/2012 del Pressupost de l’Ajuntament d’acord amb el detall que s’inclou a l’expedient i amb el resum següent: ESTAT DE LES DESPESES: - Transferències de crèdit negatives..................................... - 2.791.518,82 euros - Transferències de crèdit positives...................................... 2.791.518,82 euros Increment de l’estat de despeses..........................................

0,00 euros

2. Sotmetre-la a informació pública durant un termini de quinze dies comptats a partir del següent al de la publicació de l’anunci corresponent al Butlletí Oficial de la Província. 3. Entendre definitivament aprovada la modificació de crèdit en cas que no es presentin reclamacions en el període d’informació pública i publicar el seu resum en el Butlletí Oficial de la Província, entrant en vigor una vegada publicada. Sotmesa a votació, dóna el resultat següent: Voten si: Bertolín, Bertran, Cabanilla, Daví, Díaz, Dionisio, Domínguez, Felices, Garzón, Guillaumes, Monràs, Olaria, Pérez, Safont, Soler i Talarn. Total: 16 Voten no: Ningú S’abstenen: Calvo, Beteta, Escribano, Fernández, López Mayolas, López Rodríguez, Muñoz, Sánchez i Vilaret: Total: 9 En conseqüència, és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 11.- Aprovació de la declaració de compatibilitat dels llocs de treball de les gerències de Mollet Impulsa, SL i de Mercamollet, SL Vist que l'empresa municipal MERCAMOLLET,SL no disposarà de gerent a partir del dia 1 de juny de 2012 i que s’ha proposat a la Junta General de la Societat nomenar com

a gerenta a la senyora Victòria Caballero Campillejo, que ocupa la gerència de l’empresa municipal MOLLET IMPULSA, SL. Vista la memòria del Regidor coordinador de Serveis Generals i Planificació en la qual donades les circumstàncies es fa necessari de comptar amb personal de la pròpia administració, qualificat, per poder prestar aquest servei a temps parcial ja que per l'activitat actual no requereix més dedicació i fins que es determini, si escau, una nova organització del grup d’empreses municipals o es pugui comptar amb una gerència a dedicació complerta. Atès que la llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitat del personal al servei de les administracions públiques, resulta aplicable tant al personal al servei de les Corporacions Locals com al personal que presta serveis a les empreses en què la participació de capital sigui superior al 50% i estableix que el personal comprés en l'àmbit d'aplicació d'aquesta normativa només podrà desenvolupar un segon lloc de treball o activitat en el sector públic en els supòsits previstos o en els que, per raó d'interès públic es determini. En el mateix sentit la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'Incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat que és d'aplicació al personal al servei de les corporacions locals i dels ens, organismes i empreses que en depenguin. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I 1. Declarar d'interès del servei públic que es compatibilitzi la realització de la segona

activitat de gerenta a jornada parcial de l'empresa municipal MERCAMOLLET, SL amb l'activitat principal de gerenta de MOLLET IMPULSA, SL en la persona de la senyora Victòria Caballero Campillejo, atès que les funcions que es realitzen a totes dues empreses són de naturalesa anàloga i per tal de garantir l’eficiència en d’utilització dels recursos públics, repercutint les activitats a l'àmbit econòmic del municipi de Mollet del Vallès.

2. Declarar, d'acord i amb els efectes previstos en l'article 3 de la Llei 53/1984, de 26

de desembre, d'incompatibilitats al servei de les administracions públiques, la compatibilitat de l'exercici del lloc de treball de Gerent de l’empresa municipal MOLLET IMPULSA, SL desenvolupat per la senyora Victòria Caballero Campillejo, amb l'exercici del càrrec de gerenta a jornada parcial de l'empresa municipal MERCAMOLLET, SL. Aquesta declaració de compatibilitat tindrà efectes econòmics i administratius de l'1 de juny de 2012.

Sotmesa a votació, dóna el resultat següent: Voten si: Bertolín, Bertran, Beteta, Cabanilla, Calvo, Daví, Díaz, Dionisio, Domínguez, Felices, Fernández, Garzón, Guillaumes, Monràs, Muñoz, Olaria, Pérez, Safont, Soler i Talarn. Total: 20 Voten no: Escribano, López i Sánchez. Total: 3

S’abstenen: López i Vilaret. Total: 2 En conseqüència, és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 12.- Aprovació d'una proposta relativa a la gestió de l'aigua en alta en el territori Aigües Ter Llobregat Atès que l’aigua és a Espanya i Catalunya per llei, de titularitat pública. L’aigua és un dret de les persones i com a tal correspon als poders públics vetllar per la seva conservació i garantir-ne el seu accés. L’abastament d’aigua és una competència local en l’ordenament jurídic d’aquest país, tal com assenyala la Constitució Espanyola així com la legislació de règim local. Des de la promulgació de “la Ley de Aguas” de l’any 1879 fins avui així com la Directiva europea en el marc de l’aigua, es defineix que l’aigua és un bé públic que s’ha de preservar dels riscos de la seva mercantilització, l’aigua no és un bé comercial com els altres, sinó un patrimoni que cal protegir, defensar i tractar com a tal. És indispensable fitxar el límit clar entre la gestió que pot esser encomanada a l’empresa privada i la que s’ha de mantenir potestativament dins la regulació pública, en tant que servei públic estratègic. En recuperar-se la Generalitat de Catalunya, l’any 1.990, es crea l’empresa pública de la Generalitat Aigües Ter Llobregat que absorbeix les concessions i els actius patrimonials que l’administració general de l’Estat i els ens locals –en especial l’extinta Corporació Metropolitana de Barcelona- havien compartit fins aquell moment en tant que impulsors de les inversions de la xarxa i instal·lacions de portada d’aigua a la regió metropolitana de Barcelona. Com a conseqüència, des del seu inici ha tingut un govern compartit entre el món local abastit per aquesta xarxa en alta i la Generalitat. Aigües Ter Llobregat, creada l’any 1990, és una empresa pública adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat, responsable de l'abastament d'aigua en alta a la ciutat de Barcelona, la seva àrea metropolitana, i nou comarques del seu entorn (l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, la Selva, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental). Això representa abastir una població propera als cinc milions de persones, de més de 100 municipis, així com a les indústries i serveis instal·lats en aquest territori. Les tasques d'ATLL abasten des de les captacions als rius Ter i Llobregat, fins al lliurament de l'aigua a dipòsits municipals. Entre les instal·lacions que avui gestiona ATLL es compten més de set-cents kilòmetres de conduccions de diversos diàmetres, diverses estacions d'impulsió i bombament de l'aigua i tres importants centres de producció: les estacions potabilitzadores d’ Abrera i de Cardedeu, per a les aigües del Llobregat i del Ter, respectivament, i la recent dessalinitzadora de la Conca del Llobregat.

La Llei de simplificació i millorament de la regulació normativa aprovada pel Parlament el 22 de desembre de 2011 (també coneguda com a Llei Omnibus) trenca l’esquema de governança establert l’any 1990, a l’integrar la gestió del servei d’abastament en alta exclusivament a la Generalitat, en concret a l’ACA, es crea el Consell de la Xarxa Ter Llobregat que s’esperava que assumís les funcions que ha vingut realitzant el Consell d’Administració paritari de ATLL. La gestió del sistema d’abastament en alta i singularment la fixació de la tarifa que s’aplica a les companyies de distribució, és un element que ha de ser absolutament irrenunciable pels Ajuntaments de la xarxa Ter Llobregat, inclosa l’AMB com a titular del servei en 36 d’aquests ajuntaments, entre ells el de la ciutat de Barcelona. La titularitat del servei de subministrament en alta al territori de la Regió metropolitana de Barcelona ha de romandre en mans públiques. Altre cosa és que la gestió i explotació de les instal·lacions, a partir de justificacions de caràcter tècnic, econòmic, social i ambiental, pugui ser efectuat per una empresa pública, privada o mixta. El territori de la Regió esta ple d’una diversitat de formules exitoses per prestar un servei de qualitat, amb independència del seu caràcter. El que realment ha de preocupar-nos com Ajuntament, és que els ciutadans i les activitats rebin un servei d’abastament d’aigua de qualitat, a un preu acotat i amb total garantia i fiabilitat en el subministrament. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I 1. Manifestar que la titularitat del servei de subministrament en alta al territori de la

Regió Metropolitana de Barcelona ha de romandre en els poders públics. 2. Reclamar al Parlament de Catalunya el restabliment de la paritat entre

municipalisme i Generalitat al Consell de la Xarxa Ter Llobregat, amb competències per gestionar efectivament la xarxa regional d’abastament en alta i amb capacitat per decidir la tarifa que s’aplicarà a la venda d’aigua als distribuïdors i per controlar la gestió del servei.

3. Reclamar que es presenti a traves del Consell d’ATLL la justificació tècnica,

econòmica, social i ambiental, de la proposta de gestió que proposi la Generalitat perquè els representants del món local, conjuntament amb els Ajuntaments implicats puguin avaluar i fiscalitzar la seva idoneïtat, per a la més eficient i segura gestió del servei, tant en termes de qualitat com de garantia i en benefici dels ciutadans de la Regió.

4. Reclamar que els drets de naturalesa econòmica que es poguessin aconseguir per

l’explotació i la gestió de les instal·lacions que integren la xarxa Ter Llobregat reverteixin en l’amortització del deute acumulat per ATLL i ACA i en benefici de la millora del servei de proveïment d’aigua a la població de la Regió.

5. Traslladar els presents acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i a les entitats municipalistes de Catalunya.

El Sr. Garzon presenta la proposta d’acord. Tot seguit, es llegeix el vot particular presentat pel grup d’ICV-EUiA, que diu: La Plataforma Aigua és Vida, formada per entitats de la societat civil, sindicals, veïnals, ecologistes i solidàries ha presentat a aquest ajuntament la proposta per debatre i aprovar la moció que insta a la Generalitat de Catalunya que eviti una externalització dels serveis que ha vingut prestant l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL) amb el següent text: Atès que Aigües Ter-Llobregat és una empresa pública adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat, creada pel Govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1990, sent responsable de l'abastament d'aigua de més de 100 municipis de les comarques de l'Alt Penedès, l'Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, la Selva, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. ATLL és una peça clau per tal de garantir un servei públic d’aigua i de qualitat a 4,9 milions de catalans i catalanes i a les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen. Atès que el marc legal desenvolupat des del 1879 fins al 2011 estableix la constitució d’un model públic de gestió de l’aigua que garanteixi la governabilitat del país i la universalització del servei, establint un clar caràcter públic des què l’Estat va proclamar la “Ley de Aguas de 1879” fins al vigent “texto refundido de 2002”. D'altra banda, atenent que l'Estatut d’Autonomia de Catalunya atorga, entre d’altres, les competències a la Generalitat de Catalunya en “l'organització de l'administració hidràulica, inclosa la participació dels usuaris”. A tal efecte, l'article 34 del Decret Llei 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, adjudica a la Xarxa d'Abastament Aigües Ter–Llobregat: “La producció i el subministrament d'aigua potable per a l'abastament de poblacions per mitjà de la xarxa d'abastament Ter–Llobregat, la qual és un servei públic d'interès de la Generalitat i, per tant, de la seva competència, que comprèn, en tot cas, la regulació dels recursos hídrics i l'adopció de determinacions per a la millor explotació en quantitat i qualitat, la planificació, la redacció dels projectes, l'execució de les obres, la gestió i l'explotació de les instal·lacions.” En aquest context, també cal destacar la responsabilitat municipal en l’abastament d’aigua als seus ciutadans: des de la Constitució Espanyola fins a la legislació específica del Règim Local s’estableix l’obligació ineludible de les municipalitats de garantir als seus respectius veïnatges l'abastament d'aigua potable i el sanejament, independentment del nombre d’habitants. El nou marc legislatiu establert amb la Llei de simplificació i millorament de la regulació normativa aprovada pel Parlament de Catalunya, el 22 de desembre de 2011, pot comportar el desmantellament de les institucions públiques d’aigua cabdals per a

aquest país. A les seves disposicions addicionals, per exemple, determina la prestació indirecta del servei d'abastament mitjançant la xarxa Ter-Llobregat, atorga al Departament de Territori i Sostenibilitat la licitació i l’adjudicació dels contractes administratius de gestió i prestació de serveis públics en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat al Decret Legislatiu 3/2003 del 4 de novembre, i, a més, considera de manera indirecta com a ingressos de la Generalitat de Catalunya els drets de naturalesa econòmica aconseguits per l’explotació i la gestió de les instal·lacions que integren la xarxa Ter-Llobregat. També determina que es dissolgui l'Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat. El seu patrimoni s’incorpora al patrimoni de la Generalitat i es subroga en la posició jurídica de l'Ens d'Abastament d'Aigua, pel que fa als béns, els drets i les obligacions de qualsevol tipus de què sigui titular. Atès que la privatització o externalització del servei en alta de la xarxa Ter-Llobregat afectarà negativament el nostre municipi, on els serveis d'abastament en alta a hores d'ara són prestats total o parcialment per l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat, mitjançant la signatura del corresponent conveni. Una afectació que pot derivar en la pèrdua de qualitat en el servei d’aigua que avui disposa el nostre municipi en base als motius següents: 1. Perquè l’accés a l’aigua potable i al sanejament és un dret humà i configuren un servei públic bàsic com així ho va aprovar l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2010. La privatització de la gestió introdueix altres prioritats, alienes al bé comú, com són les mercantils, de negoci i de beneficis que l’allunyen, i fins hi tot s’oposen a la preservació d’aquest dret bàsic. I l’ajuntament, com administració més propera a la ciutadania i garant dels serveis públics, no pot defugir vetllar pels béns comuns i garantir-los. 2. Perquè l’externalització de la gestió encarirà el cost de l’aigua en alta, i la repercussió al rebut dels usuaris serà més gran perquè s’haurà de recuperar el capital inicial de la inversió (el valor pagat a la Generalitat com a conseqüència de la concessió, sinó també pagar el deute actual, eixugar el dèficit d’explotació existent, i pagar els beneficis industrials i els dividends. Això apart dels generosos sobrecostos generats pel propi concessionari en adjudicar obres i serveis de construcció, reparació i manteniment de les infraestructures a empreses del seu propi Grup, al marge de concursos i de competències, un procediment prou conegut en les privatitzacions i que són la part més suculenta, oculta, i descontrolada de les privatitzacions dels serveis públics. Es calcula que el sobrecost estimat oscil·la entre els 30 i 50 M€ anuals i significarà que la tarifa pugui acabar multiplicant-se per 3, és a dir, un 300%. 3. Perquè ATL és patrimoni comú dels ciutadans i ciutadanes, dels municipis i altres entitats locals (que hi han aportat parts importants dels seus pressupostos en els darrers anys), no només de la Generalitat. ATL disposa d’un complet parc d’instal·lacions modernes i ben conservades que suposen un actiu aproximat de 950 milions d’euros i d’infraestructures pagades amb l’aportació econòmica de la ciutadania a través dels seus impostos, la tarifa, l’aportació directe dels ajuntament connectats, el cànon, i amb aportacions del Fons de Cohesió europeu que tenien com objectiu finançar “projectes d’inversió pública destinats a millorar el medi ambient”, en cap cas finançar infraestructures per fer-ne una explotació mercantil.

4. Perquè afecta negativament les finances municipals en tant que obvia les aportacions que aquests municipis han fet per a la connexió amb el sistema Ter-Llobregat. Els municipis són copropietaris de les infraestructures, per això és inacceptable que aquest aspecte no hagi estat tingut en compte i que, a més a més es pretengui que el cost de l’aigua que acabin pagant s’incrementi des del 150% fins al 300%. 5. Perquè afecta a la governança de l’aigua, doncs el paper de regulació que puguin exercir els municipis o la Generalitat sobre els serveis bàsics privatitzats és nul o extremadament complex, com es va evidenciar durant la nevada del març de 2010 on més de 200.000 persones es van quedar sense llum, o el recent conflicte al Poblenou de Barcelona amb el gas (Gas Natural), l’electricitat (Endesa) i l’Aigua (AGBAR) donant-se els culpes l’una a l’altre i dilatant lamentablement la solució i on s’han vist afectades 4.000 famílies. 6. Perquè l’externalització de la gestió pot suposar un abús de mercat ja que el servei en alta a mans d’una empresa que també sigui distribuïdora en baixa significa un clar abús de posició dominant i contradiu l’article 2 de la Llei 15/2007, del 3 de juliol, de Defensa de la Competència d’Espanya, i l’article 102 sobre abús de mercat del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. Atès que la dissolució de l'Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat i la posterior privatització del servei d’abastament d’aigua en alta del sistema Ter-Llobregat no se sustenta sobre cap document ni argumentari que justifiqui el procés d’externalització d’ATLL, sinó que es tracta d’una decisió arbitrària i sense cap fonament ni rigor tècnic, ni econòmic, ni social, ni ambiental, ja que: 7. No hi ha cap justificació tècnica. ATL és una empresa eficient que subministra anualment un volum de 229 Hm3 amb un molt bon rendiment del 95,14%. El 2010 va ser considerada la segona millor empresa pública del món per la Global Water Awards. 8. No hi ha cap justificació econòmica. ATLL és una empresa perfectament viable i solvent amb petites correccions al sistema tarifari. I això que ha hagut de suportar càrregues de despeses d’inversió que corresponien al Govern, com les derivades del greu episodi de la sequera del 2006- 2008. Malgrat tot, durant aquest període, el volum d’inversió d’ATL va passar de 25 M€ a més de 100 M€ anuals. Convé recordar que les privatitzacions al sector de l’aigua per motius financers acostumen acabar malament. 9. No hi ha cap justificació social. L’externalització que s’està plantejant no només no estava al programa electoral de cap força política ni del Parlament ni dels municipis, sinó que amb el període que es preveu de la licitació, 50 anys, constitueix una hipoteca desmesurada per a l’exercici democràtic en el futur i evidenciant una clara pèrdua de governança. A més a més, el procés pateix un dèficit democràtic i una evident falta de transparència des del seu començament perquè els ciutadans no han pogut participar de cap manera en una decisió tan transcendental pels seus interessos.

10. No hi ha cap justificació ambiental. Al contrari, la privatització de la gestió de l’aigua va en contra de la gestió integral del cicle de l’aigua. La Directiva Europea Marc de l'Aigua exigeix als estats el bon estat de les masses d’aigua per al 2015. Una gestió en mans privades no possibilitarà les inversions de caràcter mediambiental, de recuperació d’aqüífers, d’aplicació del Pla Sectorial de Cabals Ambientals, dels Plans d'Espais Fluvials, etc. tant necessàries. Difícilment, per exemple, es podrà fer el retorn del Ter previst al Pla de Gestió de l’Aigua aprovat pel Govern de la Generalitat el novembre de 2010. Atès que cadascun dels 10 motius anteriorment exposats fonamenta, de per sí mateix, qualsevol oposició i desacord al procés d’externalització iniciat, pels antecedents exposats, la Plataforma Aigua és Vida, formada per les entitats sotasignants, es proposen els següents acords:

ACORDS 1 Manifestem i reiterem l’oposició a la dissolució de l'ens d’Abastament d’Aigua

del sistema Ter- Llobregat. 2. Rebutgem que el patrimoni de l'ens Ter-Llobregat pagat parcialment per aquest

municipi sigui transferit a la Generalitat de Catalunya sense haver consultat a aquest ajuntament.

3. Ens oposem a la gestió privada de l’abastament en alta d’aquest municipi

mitjançant una empresa o grup d’empreses privades. 4. Demanem als serveis jurídics de l’ajuntament que elaborin un estudi sobre els

possibles efectes que la projectada privatització tindrà sobre la prestació de serveis de l’aigua al municipi i, en cas que es dugin a terme, les possibles accions jurídiques a emprendre per oposar-nos-hi.

5. Instem al Govern de la Generalitat de Catalunya a iniciar els tràmits legals

necessaris perquè siguin derogades totes les disposicions que infringeixen o simplement alteren l’irrenunciable caràcter públic d’Aigües Ter Llobregat (ATLL).

6 Demanem que es traslladin els presents acords al Govern de la Generalitat de

Catalunya, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a Aigües Ter Llobregat, a l’Agència Catalana de l’Aigua i a les associacions veïnals i entitats del municipi.

La Sra. Escribano comenta el contingut del vot particular, que recull el de la proposta que el seu grup va presentar per a ser debatut al Ple i que van retirar per tal d’arribar a una proposta consensuada que no ha estat possible. Sotmès a votació el vot particular, dóna el resultat següent: Voten si:. Escribano, López Mayolas, López Rodríguez, Sánchez i Vilaret: Total: 5

Voten no: Bertolín, Bertran, Beteta, Cabanilla, Calvo, Daví, Díaz, Dionisio, Domínguez, Felices, Fernández, Garzón, Guillaumes, Monràs, Muñoz, Olaria, Pérez, Safont, Soler i Talarn. Total: 20 S’abstenen:. Ningú. En conseqüència, es rebutjat amb el vot negatiu de la majoria dels membres de la Corporació. Tot seguit, se sotmet a votació la proposta de l’Equip de Govern, que dóna el resultat següent: Voten si: Bertolín, Bertran, Beteta, Cabanilla, Calvo, Daví, Díaz, Dionisio, Domínguez, Felices, Fernández, Garzón, Guillaumes, Monràs, Muñoz, Olaria, Pérez, Safont, Soler i Talarn. Total: 20 Voten no: Ningú. S’abstenen: Escribano, López Mayolas, López Rodríguez, Sánchez i Vilaret: Total: 5 En conseqüència, és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 13.- Aprovació d'una proposta per a reclamar que l'Estat faci efectiva la transferència del 0,7% del fons provinents de l'IRPF destinats a programes de cooperació i voluntariat social Atès què l’Estatut d’Autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’acollida i integració de persones immigrades, joventut, polítiques de gènere, serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies en el seu article 114.2: “correspon a la Generalitat, en matèries de competència exclusiva, l’especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també la regulació de les condicions d’atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. Atès que el Govern de l’Estat no ha acatat la Sentència del Tribunal Constitucional 178/2011, del 8 de novembre de 2011, en relació a les bases reguladores per a la concessió de subvencions sotmeses al règim general de subvencions de l’àrea de serveis socials, famílies i discapacitat, i la Sentència del Tribunal Suprem relativa al recurs 6507/2009, del 16 de desembre de 2011, amb relació a les bases i a la convocatòria de subvencions per a la realització de cooperació i voluntariat social amb càrrec a l’assignació tributària del 0,7% de l’impost sobre la renda de les persones físiques. Atès que ambdues sentències recents del TC i del TS, confirmen la doctrina del Tribunal Constitucional que es va fixar en la sentència 13/1992, en què s’estableix que l’Estat pot destinar fons a subvencions en matèries de competència exclusiva de les comunitats autònomes, especificant-ne la destinació i regulant les seves condicions essencials d’atorgament, fins on ho permet una competència genèrica, bàsica o de

coordinació, però sempre ha de deixar marge a les comunitats per concretar amb major detall l’afectació o el destí, i, al menys, per desenvolupar i complementar la regulació de les condicions d’atorgament de les ajudes i la seva tramitació. Atès que, en el Ple del Congrés dels Diputats del passat 21 de febrer, es va votar en contra de la transferència a la Generalitat de la recaptació que es realitza a Catalunya de l’IRPF destinat a finalitats socials. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I

1. Donar suport al Govern de la Generalitat de Catalunya en la consecució de la reivindicació històrica d’assolir el traspàs dels fons provinents de l’assignació tributària a fins socials de les declaracions de la renda de les persones físiques que corresponen a Catalunya.

2. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya que exigeixi al Govern de l’Estat a

acatar la Sentència del Tribunal constitucional 178/2011 del 8 de novembre de 2011 i la Sentència del Tribunal Suprem relativa al recurs 6507/2009 del 16 de desembre de 2011.

3. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya que exigeixi al Govern de l’Estat a

que traslladi el contingut de les esmentades sentències a la convocatòria de la declaració de la renda del 2012, perquè la Generalitat reguli, tramiti, resolgui i liquidi les subvencions derivades del 0,7% de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

4. Considerar les accions legals a seguir, davant una manca d’acord institucional, que

permetin fer efectiu el traspàs del 0.7% dels recursos de l’IRPF destinats a finalitats socials, d’acord amb les competències exclusives reconegudes a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i d’acord amb la darrera sentència del tribunal suprem.

5. Fer arribar aquests acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, a la Presidenta

del Parlament de Catalunya i a tots els Grups parlamentaris del Parlament, així com al del Govern de l’Estat espanyol i als membres de la Taula del Tercer Sector a través de la seva presidenta.

Sotmesa a votació, dóna el resultat següent: Voten si: Bertolín, Bertran, Cabanilla, Daví, Díaz, Dionisio, Domínguez, Escribano, Felices, Garzón, Guillaumes, López Mayolas, López Rodríguez, Monràs, Olaria, Pérez, Safont, Sánchez, Soler, Talarn i Vilaret. Total: 21 Voten no: Calvo, Beteta, Fernández, Muñoz. Total: 4 S’abstenen:. Ningú.

En conseqüència, és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 14.- Aprovació d'una proposta de rebuig a les mesures aprovades pel Consell de Ministres que afecten l'ensenyament Atès que les mesures aprovades pel Consell de Ministres el passat 20 d’abril de 2012, que afecten a l’ensenyament i que suposaran una retallada de 3.000 milions d’euros per curs escolar. Atès que les diferents mesures aprovades afecten a aspectes normatius de caràcter bàsic, com ara l’increment d’un 20% de les ràtios d’alumnes per aula, la possibilitat que els instituts ofereixin solament una modalitat de Batxillerat o la congelació de l’ increment d’hores en els currículums dels Cicles formatius de FP. Atès que d’altres de les mesures aprovades són actualment competència de les autonomies, com ara no cobrir les substitucions del professorat fins a 10 dies de baixa, no incloure nous conceptes retributius a les nòmines del professorat o l’ increment d’hores lectives del professorat (25 hores lectives a primària i 20 hores lectives a secundària). Atès l’ aprovació de l’ increment del preu de les taxes universitàries, que pot significar un augment de fins al 66%. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I

1. Rebutjar aquestes mesures perquè van en detriment de l’educació i formació dels nostres joves, tornant a nivells de funcionament i organització del sistema educatiu d’abans de la LOGSE.

2. Rebutjar la invasió competencial que atenta una vegada més contra l’estat de les

autonomies i fonamentalment contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. 3. Proposar al govern de la Generalitat que rebutgi aquestes mesures en tant que

envaeixen competències de la Generalitat de Catalunya, i així mantenir la qualitat de l’educació necessària amb criteris d’equitat i justícia social.

4. Traslladar aquest acord als centres educatius de Mollet, a la Coordinadora d’AMPA

de Mollet, al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i al Ministerio de Educación, Cultura y Deportes.

Sotmesa a votació, dóna el resultat següent: Voten si: Bertolín, Bertran, Cabanilla, Daví, Díaz, Dionisio, Domínguez, Escribano, Felices, Garzón, Guillaumes, López Mayolas, López Rodríguez, Monràs, Olaria, Pérez, Safont, Sánchez, Soler, Talarn i Vilaret. Total: 21

Voten no: Calvo, Beteta, Fernández, Muñoz. Total: 4 S’abstenen:. Ningú. En conseqüència, és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 15.- Aprovació d'una proposta per instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a garantir el manteniment de les escoles bressol municipals Atès que l’educació en la primera infància ha despertat en els darrers anys un interès creixent que ha portat al convenciment col·lectiu que les llars d’infants, des d’una perspectiva educativa i social, eren el millor model que aquest país podia haver adoptat. Des d’aquesta perspectiva, l’escola bressol ha estat qualificada com a espai educatiu, ample i flexible, que permet atendre adequadament tant els interessos dels infants com els de les famílies i de la comunitat. Atès que els ajuntaments han estat una institució clau en el desenvolupament de polítiques educatives de proximitat, de manera especial, en l’àmbit dels serveis educatius a la petita infància i a les seves famílies. Atès que el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 5/2004, originada arran d’una iniciativa legislativa popular, de creació de 30.000 noves places de llars d’infants de titularitat pública, amb la intenció de fer un primer pas cap a una oferta pública ajustada a la demanda real. Aquest servei educatiu és, doncs, el producte d’un pacte legislatiu, reclamat per la societat, amb el que es fa front a diverses necessitats prioritàries: educatives, de conciliació laboral, d’inclusió i vertebració social, d’equilibri territorial del país, ... Atès que el Departament d’Educació va elaborar posteriorment el Mapa de 0-3, tenint en compte la complexitat i les característiques de cada municipi, i va establir les fórmules de finançament per als ajuntaments per tal de facilitar la creació i el manteniment de les places previstes a la Llei. Així, es va considerar que el finançament local era essencial per garantir que els ajuntaments poguessin desenvolupar eficaçment la seva gestió, i s’incrementà, a partir del curs 2005-06, els 1.100 € per alumne d’aleshores fins als 1.800 € anuals per contribuir a les despeses de funcionament de les llars. Atès que l’actual conjuntura econòmica i social en la què ens trobem, i fruit també de la reducció dels fons de l’Estat destinats a la primera infància, el Govern ha anunciat una disminució significativa de la seva aportació amb una quantia que dificulta la viabilitat financera de bona part de les llars d’infants municipals del país. Tot i ser conscients de la situació econòmica i financera de la Generalitat, creiem que cal prioritzar el manteniment de les llars d’infants perquè els ajuntaments han de continuar disposant dels recursos que els permetin exercir les polítiques educatives a la primera infància, amb l’objectiu de contribuir a la millora social i al foment de la convivència. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I 1. Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya els recursos necessaris, suficients

i correctes, d’acord amb la Llei d’Educació de Catalunya, per a mantenir les actuals escoles bressol municipals creades per acord parlamentari i, així, fer front a les necessitats educatives de les nostres ciutats i pobles en benefici de les famílies i del benestar social de la ciutadania.

2. Instar el Govern de la Generalitat a què doti fins a 1.600 € la bestreta de 1.300 € per alumne anunciada per la conselleria d’Ensenyament per al curs 2011-12, i a mantenir l’esmentat import per als cursos següents.

3. Traslladar al Govern de la Generalitat la voluntat de les entitats municipalistes de fer sostenible la provisió pública de serveis educatius d’infància mentre s’estableixi un marc estable de col·laboració i coresponsabilitat entre les administracions educatives.

4. Instar al Departament d’Ensenyament a trobar mesures necessàries que permetin la sostenibilitat i l’optimització del model d’Escoles Bressol.

5. Reclamar al Govern de l’Estat la dotació dels fons necessaris destinats a la sostenibilitat dels serveis de la primera infància.

6. Traslladar aquest acord al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de

Catalunya, a la FMC, a l’ACM, i al Ministerio de Educación, Cultura y Deportes. Sotmesa a votació, s’aprova per unanimitat dels membres presents que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 16.- Aprovació d'una proposta en defensa de les polítiques locals d'ocupació davant la retallada dels Pressupostos Generals de l'Estat

Atès que davant una situació macroeconòmica que preveu més de 5,5 milions d’aturats a Catalunya, a març de 2012, tenim 638.247 persones aturades i una caiguda de l'activitat econòmica molt acusada- el govern del Partit Popular redueix en els seus pressupostos generals de l’estat en més de 1.500 M d’euros els programes de polítiques actives d’Ocupació.

Volem posar de manifest que els Ajuntaments han destinat molts esforços a desenvolupar polítiques actives d’ocupació. Perquè són considerades polítiques prioritàries per la ciutadania i perquè els ens locals han pogut comptar amb un finançament sostingut en aportacions de l’Estat i la Generalitat, en el cas de Catalunya, per executar aquest tipus de polítiques. És cert, que en ocasions el nivell de competències ha estat molt alt i el nivell de finançament molt baix per la qual cosa els Ajuntaments han hagut de cofinançar part de les accions. Malgrat tot fins ara s’han pogut desenvolupar i cobrir en major o menor mesura la demanda d’aquest tipus d’actuacions.

Darrerament ja s’estan començant a viure situacions especialment difícils per la reducció del número de convocatòries de la Generalitat per optar a la gestió de

programes que permetin desenvolupar una oferta de serveis ajustada a les necessitats de cada territori. Unes convocatòries que a més han anat acompanyades en l’últim període d’un descens de la seva dotació econòmica amb la qual cosa els Ajuntaments i per extensió la ciutadania està patint les conseqüències.

D’aquesta manera, pels Ajuntaments es planteja un panorama complicat i, fins i tot, desolador per poder emparar determinats drets i continuar prestant segons quins serveis locals.

En resum, el projecte de pressupostos de l'Estat per el 2012 i també el Real Decret Llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per la reforma del mercat laboral, desmantella el conjunt dels serveis per l'ocupació, precisament quan l’atur és més elevat i més falta fa, i aposta per la recentralització a escala estatal de les polítiques d'ocupació. I tot això passa amb un servei d’ocupació paralitzat des de fa un any i mig.

Davant aquests fets i les greus conseqüències que pot tenir en el conjunt de persones aturades i empreses de la nostra població. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I

1. Instar al Govern de l'Estat a mantenir els pressupostos sense retallada en matèria de polítiques actives d'ocupació i foment de l'ocupació

2. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a defensar i consolidar les competències de la Generalitat en matèria d'ocupació, formació i autoritat laboral.

Recuperar les transferències dels recursos al nivell que correspon a la població activa de Catalunya.

Reduir l'impacte que suposen les previsions dels Pressupostos Generals de l’Estat per 2012 en matèria de polítiques actives d’ocupació, recuperant els recursos retallats i augmentant, si fos necessari, el cofinançament per part de la Generalitat de Catalunya.

Treballar per buscar el consens entre els partits i tots els agents implicats per establir les prioritats de les polítiques d'ocupació davant l'amenaça de les retallades.

3. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a prioritzar en la seva agenda les polítiques actives d’ocupació i formació davant altres despeses públiques, revisant en profunditat les polítiques d'ocupació, els dispositius i la xarxa per abordar-les, comptant amb la llarga i exitosa experiència dels Ajuntaments de Catalunya i de les entitats Tercer Sector Social.

4. Traslladar aquests acords al Ministerio de Empleo y Seguridad Social, a la Conselleria d'Empresa i Ocupació i als grups del Parlament de Catalunya.

Sotmesa a votació, dóna el resultat següent: Voten si: Bertolín, Bertran, Cabanilla, Daví, Díaz, Dionisio, Domínguez, Escribano, Felices, Garzón, Guillaumes, López Mayolas, López Rodríguez, Monràs, Olaria, Pérez, Safont, Sánchez, Soler, Talarn i Vilaret. Total: 21 Voten no: Ningú. S’abstenen:. Calvo, Beteta, Fernández, Muñoz. Total: 4. En conseqüència, és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 17.- Aprovació d'una proposta en defensa de la sanitat pública Atès que la recent aprovació dels Reial Decret Llei, 16/2012, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions, publicat al BOE el 24 d’abril de 2012, de mà del Govern del Partit Popular, significa a la pràctica el desmantellament de l’actual sistema públic sanitari, un dels més complets i equitatius d’Europa, i un dels pilars bàsics de l’estat del benestar de què s’ha dotat el nostre país des de la recuperació de la democràcia. Per primera vegada s’apliquen mesures que impliquen un clar atemptat als drets socials aconseguits, com són el copagament farmacèutic o el pagament de les pròtesis, del transport sanitari i de la dieta terapèutica. Altres mesures tenen unes implicacions socials gravíssimes, com l’exclusió de l’atenció sanitària pública de les persones immigrades sense papers (excepte uns casos regulats, com malalties greus, parts i postparts o els menors de 18 anys) o l’exclusió de les persones majors de 26 anys que no hagin cotitzat anteriorment, en un país que té els joves en un nivell d’atur del 50 %. Per aquestes raons, perquè novament estem assistint a l’adopció de mesures per part del Govern de l’Estat que, lluny de ser una solució a la greu crisi econòmica que vivim, són la representació del retorn a polítiques de centralització, d’atac directe a la classes socials més vulnerables i que més pateixen els efectes de la crisi, i finalment, de desmantellament de l’estat del benestar, Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I

1. Rebutjar frontalment el Reial Decret Llei, 16/2012, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions pel que significa de demantellament d’un dels pilars bàsics de l’estat del benestar com és el dret universal a la sanitat.

2. Denunciar que novament el Govern de l’Estat adopta mesures que, lluny de ser una

solució real i efectiva a la greu situació econòmica actual, significa carregar-ne les

conseqüències sobre els col·lectius ciutadans més vulnerables i més castigats pels efectes de la crisi.

3. Traslladar aquests acords a la Presidència del Govern de l’Estat, al Ministerio de

Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad i als grups polítics del Congrés de Diputats. Sotmesa a votació, dóna el resultat següent: Voten si: Bertolín, Bertran, Cabanilla, Daví, Díaz, Dionisio, Domínguez, Escribano, Felices, Garzón, Guillaumes, López Mayolas, López Rodríguez, Monràs, Olaria, Pérez, Safont, Sánchez, Soler, Talarn i Vilaret. Total: 21 Voten no: Calvo, Beteta, Fernández, Muñoz. Total: 4 S’abstenen:. Ningú. En conseqüència, és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 18.- Aprovació d'una proposta per declarar Mollet del Vallès municipi republicà Atès que La Constitució espanyola de 1978 en el seu Títol II situa al rei com a cap d’estat i li confereix un seguit de prerrogatives com són la inviolabilitat i la no subjecció a cap tipus de responsabilitat. Afegeix, a més, que la corona és hereditària en els successors de l’actual cap d’estat, de manera que s’anul·la la possibilitat del poble d’escollir el seu màxim representant civil. Aquests preceptes, inclosos en la principal figura normativa de l’ordenament jurídic d’un territori, predetermina inevitablement les característiques de la resta de normativa que se’n deriva. I, a més a més, posa de manifest l’acceptació, per part dels principals actors polítics i socials que conviuen en aquest territori, d’uns principis no democràtics que perpetuen determinats privilegis que no poden ser mai sotmesos a consideració de la ciutadania, per ratificar-los o rebutjar-los. Aquesta concepció d’estat xoca frontalment amb el model d’estat republicà que situa a tots els ciutadans iguals davant la llei i on la potestat per escollir el seu cap d’estat recau en la sobirania popular. Un model de societat que passa per reconèixer ciutadans i ciutadanes lliures i que entén la llibertat com a màxima expressió de la no dominació. Una forma d’organització civil que recull els valors republicans com a màxims garants de la justícia, la transparència, el retre comptes, l’exercici del poder amb humilitat. Una manera d’entendre el poder diferent a com s’entén ara i que, prova d’això, comporta, per exemple, actituds reprovables com ara l’opacitat del pressupost de la corona espanyola o casos de negocis poc clars fent ús dels privilegis reials. En definitiva, el model republicà entén la societat de forma no dogmàtica, plenament democràtica i premia la meritocràcia per sobre dels privilegis injustificats i no legitimats. Atès que a l’hora de plasmar aquests valors en el dia a dia de la gestió municipal s’adopta la consideració que a l’administrat se’l tracta com un ciutadà i no com un súbdit, provoca, a més, una relació amb la ciutadania més eficient, que s’explica per la

major confiança, participació i implicació que deriva del tracte entre iguals que s’adopta com a punt de partida. Atès que la ciutat de Mollet del Vallès commemora puntualment, cada 14 d’abril, la proclamació de la II República amb el suport de la majoria de forces d’aquest Ple, el que manifesta un suport implícit aquesta forma de govern. Atenent, per tant, aquests principis republicans, i expressant el nostre convenciment que com a màxims representants democràtics de la ciutadania sentim la responsabilitat i encàrrec de treballar per aprofundir la democràcia en la nostra nació i també en cada un dels municipis que la configuren. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I

1. Declarar Mollet del Vallès municipi republicà, entenent que aquesta forma de govern representa la concreció dels principis de llibertat i d’igualtat millor que les altres.

2. Fer arribar aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la

Presidència del Govern de la Generalitat i a la Presidència del Congrés de Diputats i Senat.

Sotmesa a votació, dóna el resultat següent: Voten si: Escribano, López Mayolas, López Rodríguez, Sánchez i Vilaret: Total: 5 Voten no: Bertolín, Bertran, Beteta, Cabanilla, Calvo, Díaz, Dionisio, Domínguez, Felices, Fernández, Garzón, Monràs, Muñoz, Pérez, Safont i Soler. Total: 16 S’abstenen: Daví, Guillaumes, Olaria i Talarn Total: 4 En conseqüència, la proposta és rebutjada amb el vot negatiu de la majoria de membres de la Corporació. 19.- Mocions d'urgència 19.1.- Aprovació d'una proposta d'acord per demanar la gratuïtat del peatge de la C-33 a l'alçada de Mollet Es dóna compte de la moció presentada pel grup d’ERC, que diu: Els peatges catalans perviuen al nostre territori des de fa molt anys. Es tracta de concessions que són de pagament per tal de pagar la seva construcció i el seu manteniment. Ja des de fa dues dècades, diferents moviments han demanat la supressió dels peatges de pagament ja que es creuen injustos.

Ates que l'Ajuntament de Mollet va liderar mobilitzacions per tal que el peatge de Mollet- La Llagosta fos gratuït pels habitants de Mollet del Valles, cosa que es va aconseguir en primera instancia, però que avui ja no és així. Ates que les autopistes catalanes han estat amortitzades, algunes centenars de vegades, i, per tant, el negoci dels peatges deixa de tenir sentit tal i com funciona avui en dia. Ates que al territori català existeixen moltes vies de pagament, en clara discordança amb el que succeeix a la resta de l'Estat espanyol Ates que la ciutadania, i també els molletans i molletans, es mantenen cada cop més ferms per acabar amb aquesta injustícia i que s'organitzen en moviments de protesta per no continuar pagant aquests peatges. Es demana que el Ple de la Corporació de Mollet del Vallès,

ACORDI

1 Donar suport a les justes reivindicacions de la campanya #Novullpagar. 2 Fer arribar aquest acord a la Generalitat de Catalunya i a la companyia Abertis. El Sr. López Mayolas argumenta la urgència de la moció. Sotmesa a votació la declaració d’urgència de la moció, s’aprova per unanimitat dels membres presents que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació i s’incorpora a l’ordre del dia. Tot seguit, es llegeix l’esmena a la totalitat presentada per l’Equip de Govern, que diu: Atès que el Ple de l’Ajuntament de Mollet, en data 30 de gener de 2012, va aprovar per unanimitat de tots els grups municipals demanar a la Generalitat que es mantingués la gratuïtat del peatge de la C-33 que hi havia vigent fins a l’augment i la modificació de les tarifes dels peatges per al 2012 ja que aquesta modificació suposa un greuge comparatiu respecte a d’altres territoris i va en detriment de la competitivitat industrial i territorial de la zona del Baix Vallès. Atès que en el cas de Mollet la Generalitat va aplicar els mateixos criteris de bonificació a la C-33 que a la resta de peatges, quan fins a l’aprovació de les noves tarifes per al 2012, i després de molts anys de lluita i reivindicacions encapçalades per l’Ajuntament de Mollet, s’estava aplicant una bonificació del 100% per a la mobilitat obligada dels residents a la ciutat. Atès que reiterem que el peatge de Mollet és excepcional ja que cap altra via de comunicació de les que donen accés a la capital catalana compte amb sistema de peatge a només 8 km de distància de l’entrada a Barcelona.

Atès que tornem a recordar que la detecció pel sistema teletac en l’entrada / sortida de Mollet - Caldes de Montbui – CIM s’acordà com a sistema tecnològic que substituïa l’obligada construcció d’un carril diferenciat per alliberar aquesta sortida del pas obligatori pel peatge troncal situats a pocs metres i, per tant, no hauria de formar part de les adaptacions conjunturals del sistema tarifari de peatges. Atès que tots els grups municipals i la ciutadania han demanat i reivindicat històricament la gratuïtat total del peatge de Mollet. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I 1. Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya la modificació del decret

427/2011, de 27 de desembre, pel qual s’aprova el nou sistema de descomptes d’aplicació a les autopistes i que decreta la uniformització del sistema de descomptes i bonificacions de les barreres de peatge.

2. Reiterar la sol·licitud a la Generalitat de Catalunya perquè restableixi la gratuïtat del

peatge de la C-33 que hi havia fins a l’aprovació de les noves tarifes de 2012 per tal de no penalitzar els usuaris de mobilitat obligada del peatge de Mollet.

3. Traslladar aquest acord al President de la Generalitat, al Conseller de Territori i

Sostenibilitat i a tots els grups del Parlament de Catalunya. El Sr. López presenta el contingut de la moció. El Sr. Garzon comenta l’esmena proposada pel seu grup. Es sotmet a votació la moció presentada pel grup municipal Ara Mollet – Esquerra, amb el resultat següent: Voten si: Escribano, López Mayolas, López Rodríguez, Sánchez i Vilaret: Total: 5 Voten no: Bertolín, Bertran, Beteta, Cabanilla, Calvo, Daví, Díaz, Dionisio, Domínguez, Felices, Fernández, Garzón, Guillaumes, Monràs, Muñoz, Olaria, Pérez, Safont, Soler i Talarn. Total: 20 S’abstenen: Ningú. En conseqüència, la moció es rebutjada. A continuació, se sotmet a votació l’esmena a la moció, amb el resultat següent: Voten si: Bertolín, Bertran, Beteta, Cabanilla, Calvo, Daví, Díaz, Dionisio, Domínguez, Escribano, Felices, Fernández, Garzón, Guillaumes, López Rodríguez, Monràs, Muñoz, Olaria, Pérez, Safont, Sánchez, Soler i Talarn. Total: 23

Voten no: Ningú. S’abstenen:. López Mayolas i Vilaret. Total: 2 En conseqüència, és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 19.2.- Moció en defensa del partit judicial de Mollet del Vallès En aquestes últimes hores s’ha produït la notícia de la proposta feta pel Consejo General del Poder Judicial de reorganització de partits judicials a tot l’Estat que, pel que indica, inclouria la proposta d’eliminació del partit judicial de Mollet del Vallès i el trasllat dels jutjats de la ciutat a un altre municipi. Atesa la innegable capitalitat que exerceix Mollet del Vallès en relació als municipis de l’entorn en l’oferta de serveis, amb una població de referència de 150.000 habitants, tal com exemplifiquen els casos de la recent entrada en funcionament del nou hospital públic, que dóna assistència sanitària a 150.000 habitants; l’existència d’una àrea bàsica policial dels Mossos de Esquadra, que dóna servei a Mollet i als municipis de l’entorn; i les obres de construcció d’un nou edifici de la Tresoreria de la Seguretat Social al centre de la ciutat. Atès que la situació geogràfica de la ciutat i la seva ubicació en un important nus d’infraestructures viàries i de transport tenen el seu reflex en l’activitat econòmica comercial i industrial que es genera a la ciutat, i que, específicament, el pas de la AP-7 pel terme municipal i la proximitat de les instal·lacions del Circuït de Catalunya impliquen una càrrega important de feina per als jutjats de Mollet. Atès que, davant un possible trasllat del partit judicial i, per tant, d’haver-se de parar les obres que està fent la Generalitat de Catalunya de construcció del nou edifici judicial, que han de donar solució a una reivindicació històrica davant de l’increment de demanda de serveis judicials per part de la població i que en aquests moments no es poden oferir per falta d’espai en l’edifici que ara ocupen, significaria un molt mal ús dels recursos públics.

Atès que hi ha un clam unànime del conjunt d’agrupacions econòmiques i socials de Mollet i àrea d’influència, i també de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Granollers, perquè no desaparegui el partit judicial de Mollet. Atès que l’alcalde s’ha dirigit mitjançant un escrit al president del Consejo General del Poder Judicial perquè reconsideri, en cas de ser certa, aquesta proposta. Atès que hem de seguir reivindicant, per als nostres ciutadans, el servei públic de Justícia que es mereixen i que, a poc a poc, estem intentant aconseguir. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I

1. Demanar el president del Consejo General del Poder Judicial que reconsideri, de ser certa, la proposta d’eliminació del partit judicial de Mollet del Vallès i el mantingui, tenint en compte els serveis que es presten a una població de més de 150.000 habitants i estant en fase de construcció un nou edifici judicial que milloraria els serveis de Justícia a la nostra ciutat.

2. Traslladar aquest acord al president del Consejo General del Poder Judicial, al

ministre de Justícia, al president de la Generalitat de Catalunya i als grups polítics del Congrés dels Diputats.

El Sr. Garzon n’ argumenta la urgència. Sotmesa a votació la declaració d’urgència de la moció, s’aprova per unanimitat dels membres presents que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació i s’incorpora a l’ordre del dia. Sotmesa a votació la moció, s'aprova per unanimitat 20.- Precs i preguntes Precs - Del Sr. López Mayolas: Informa que s’ha posat en contacte amb l’alcalde i el regidor de l’ Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Caldes de Montbui per tal d’interessar-se sobre la signatura del Conveni de col·laboració amb l’Institut Municipal de Discapacitats de Mollet del Vallès. - De la Sra. Escribano: Anuncia la intenció del seu grup de presentar una moció de rebuig a l’amnistia fiscal que per un problema formal no s’ha pogut tractar en aquesta sessió. Demana que s’inclogui com a proposta d’acord en l’ordre del dia del proper Ple. - Del Sr. López Rodríguez: Demana que es faci una actuació per disminuir els problemes de trànsit i els accidents a la cruïlla d’av. Llibertat/av. Badalona. En relació a la reducció del 20% del pressupost del contracte de neteja amb Urbaser, com a conseqüència del Pla d’ajust, que se suma a una reducció anterior del 5% , diu que els treballadors d’aquesta empresa veuran reduït el seu salari en un 5% i disminuïts els seus drets laborals. El novembre del 2011, quan es va produir la reducció del 5%, la regidora de Qualitat Ambiental va dir que no hi hauria acomiadaments i que el servei no es veuria alterat. Ara, amb la retallada del 20%, és impossible mantenir aquesta promesa. En definitiva, a conseqüència dels darrers pactes, els carrers estaran menys nets i els treballadors més explotats.

L’alcalde manifesta el seu agraïment al comitè d’empresa d’Urbaser perquè el procés de negociació que ha dut a terme ha acabat amb un acord que ha estat aprovat pels propis treballadors i que ha estat beneficiós en el seu conjunt. Preguntes - Del Sr. López Mayolas: El Sr. Pablo Planas, ex-director de Libertad Digital, ha estat nomenat director d’informatius de COM Ràdio. Atès que Ràdio Mollet connecta amb aquesta emissora; Quina és la posició i l’estratègia de l’Equip de Govern sobre aquest nomenament i sobre la línia editorial que previsiblement s’imposarà?. - De la Sra. Escribano: En quin estat es troba la liquidació del GIRO i quines són les seves dificultats de tresoreria? S’ha publicat l’acord d’aprovació definitiva del Pressupost, però les al·legacions que s’han presentat a la plantilla, que s’hi incorporava, no han estat resoltes. Per què? Quina és la situació del pagament de les nòmines de les treballadores familiars de BB Serveis? Què es pensa fer per millorar el manteniment de la plaça de la República i de la seva placa? Es coneix la xifra definitiva del préstec que s’ha de demanar per pagar als proveïdors? - Del Sr. López: S’està agilitant el pagament del PIRMI a les persones que en tenen necessitat? Quina és la situació dels treballadors de l’empresa DAGA? Es cert que l’empresa preveu traslladar-se a Santa Perpètua de Mogoda? Quin import s’ha recaptat en multes des que es van instal·lar les càmeres per controlar el trànsit? Es pensa instal·lar-ne més? Quines són les prioritats de l’Equip de Govern en els propers mesos? Vol prioritzar la seguretat per sobre de tot? - Del Sr. Beteta: Es té constància d’abocaments il·legals a Gallecs?

Quina és l’actuació de l’Ajuntament respecte dels captaires que hi ha a les portes dels supermercats? S’ha pensat repicar a la gent gran del Casal Sant Jordi en un altre centre cívic? En relació a la preinscripció als Instituts, es farà un estudi sobre perquè hi ha hagut una minva tan important de la petició de l’IES Mollet com a primera opció? La Sra. Pérez respon que la incorporació del nou director d’informatius de la COM és molt recent i no s’hi han detectat canvis significatius, però s’estarà amatent i s’actuarà, si cal. La Sra. Díaz respon, en relació al PIRMI, que hi ha 133 expedients pendents d’aprovar i 21 aprovats i pendents de pagament. S’està insistint diàriament perquè s’agiliti la tramitació i han comunicat que es començarà a pagar a les famílies que el tenen concedit. Pel que fa al Casal Sant Jordi, s’estan fent reunions amb l’entitat que ho gestiona i també amb els usuaris. Si realment es tanca, es buscaran solucions, però, de moment, es continuarà lluitant perquè es mantingui obert. La Sra. Safont respon, en relació als abocaments a Gallecs, que es va detectar que en una de les parcel·les es va aplicar un compost orgànic i a sobre purins, amb la qual cosa l’ olor era insuportable. Es va fer una inspecció i, si se’n deriva una actuació irregular, es prendran les mesures oportunes. En tot cas, es tracta d’un fet aïllat. Pel que fa al GIRO, diu que el procés de liquidació segueix el seu curs i, en relació al pagament de l’IRPF, es va demanar un ajornament. Aclareix que el finançament del GIRO no depèn únicament de l’Ajuntament de Mollet i que hi ha pendent un pagament important de la Generalitat. Quant a la placa de la plaça de la República s’estarà amatent a la seva neteja. El Sr. Cabanilla respon, pel que fa a l’empresa DAGA, que hi ha hagut problemes grossos i que es va arribar a un acord amb els treballadors. Diu que no en sap res del trasllat de l’empresa a Sta. Perpètua de Mogoda. La Sra. Domínguez respon que són coneixedors de com ha anat el procés de pre-inscripció, però que la pre-inscripció i la matrícula són competència de la Generalitat, que ha de garantir una plaça a les persones que no hagin pogut entrar en la primera o successives opcions i, fins al final, no es coneixen els resultats de la matrícula. El Sr. Garzón respon que no hi ha hagut cap impugnació de la Relació de llocs de treball, sinó de la Plantilla i això no impedeix aprovar el Pressupost. Pel que fa a BB Serveis, no treballa per l’Ajuntament de Mollet des de fa un mes; l’empresa té un embargament de la Seguretat Social la qual pot decidir el que cregui convenient. Pel que fa a la llista de proveïdors, fins al 8 de maig es poden incloure factures. En relació a les càmeres de vigilància del trànsit, diu que per alguns carrers de Mollet passen 5.000 o 6.000 vehicles cada dia i a alguns d’aquests vehicles se’ls imposen sancions, però el percentatge és molt baix i els expedients els tramiten persones, no màquines. El resultat és satisfactori perquè s’ha reduït considerablement el nombre d’accidents i ha millorat

la seguretat vial. Pel que fa als captaires, s’està insistint perquè això no succeeixi, però sembla que és una activitat que té algun tipus d’organització al darrera. Finalment, l’alcalde manifesta que es continuarà treballant per mantenir i garantir el nivell de seguretat de la Ciutat, que és molt satisfactori comparat amb el d’altres poblacions similars, sense incrementar la plantilla. L'alcalde aixeca la sessió a les 23.40 h, de la qual, com a secretària, estenc aquesta acta. La secretària Vist i plau

L’alcalde