ACTA DE LA SESSIÓ NÚM. 1 DEL PLE DE L'AJUNTAMENT DE VIDRERES

Identificació de la sessió

Data: dimarts 28 de gener de 2014Inici: les 20,35 h. Acabament:les 22,40 h Lloc: Sala Teatre “Casino La Unió” Caràcter: Ordinària

Assistents:Sr. Jordi Camps Vicente, Alcalde (CiU) Sra. Margarida Solé Ferrer, 1a. Consellera-Regidora (CiU)Sr. Antonio Fernández García, 2n Conseller-Regidor (CiU)Sra. Francesc Baltrons Lloveras, 3r. Conseller-Regidor Sra. Ruth Rosique Labarta, Regidora (PxV-PSC-PM)Sr. Lluís Ferrer Prat, regidor (PxV-PSC-PM)Sr. Joan Sureda Llorente, Regidor (PxV-PSC-PM)Sra. Anna Maria Blaya Fernández, Regidora (PxV-PSC-PM) Sr. Eduard Adrobau Ros, Regidor (VST-ERC-AM)Sra. Anna Clapés Gómez, Regidora (VST-ERC-AM)Sr. Joan Bosco Antón García,Regidor (VST-ERC-AM)Sr. Ernesto Torres García, Regidor (PP) (Sr. Jordi Gómez Garcia, Regidor (Regidor no adscrit)

Actua de secretari el Sr. Antonio Esqué Rubiol, secretari de la Corporació.

Ordre del dia

1. Lectura i aprovació de les actes corresponents a les sessions extraordinària de ple de 8 de novembre de 2013 i ordinària de Ple de data 26 de novembre de 2013.

SERVEIS SOCIALS2. Ratificació de l'acord de la Junta de Govern Local del dia 12.12.2013 referent a l'aprovació de la pròrroga del conveni de delegació de competències entre l'Ajuntament de Vidreres, el Consell Comarcal de la Selva i el Consorci de Benestar Social per a la prestació dels serveis socials bàsics i especialitzats.

REGIDORS3. Actualització de representants municipals en entitats supramunicipals, Consell Escolar Municipal, Consells Escolars i Entitats Urbanístiques Col·laboradores.

HISENDA4. Acceptació de les ajudes incloses en el Programa Específic de Cooperació Municipal de la Diputació de Girona del PUOSC per al període 2013-2017, corresponent a la subvenció de l'anualitat de 2013.5. Acceptació de les ajudes incloses en Programa d'Àrees Residencials (MN) de l’obra

1

“Local Social a la Urbanització Aiguaviva Parc”, actuació 1318/2012.

URBANISME 6. Resolució d’al·legacions presentades dins del tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial de la modificació del PGOU de Vidreres en el sector SUS-10: Parc d’activitats. Proposta d’aprovació provisional de la modificació.7. Suspensió potestativa de l'atorgament de llicències per a aquelles activitats d'ús religiós de centres de culte, per tal d'estudiar la Reforma Puntual del Pla General d'Ordenació Urbana per a la implantació de noves activitats d'ús religiós o de centres de culte.

MOCIONS8. Moció per la sanció dels immobles permanentment desocupats propietat d'entitats financeres i altres grans empreses.9. Declaració institucional

CONTROL DELS ÒRGANS DE GOVERN.10.a. Informació de l’alcaldia.10.b. Precs i preguntes.

1. LECTURA I APROVACIÓ DE LES ACTES CORRESPONENTS A LES SESSIONS EXTRAORDINÀRIA DE PLE DE 8 DE NOVEMBRE DE 2013 I ORDINÀRIA DE PLE DE DATA 26 DE NOVEMBRE DE 2013.

Es sotmeten a votació les actes corresponent a les sessions extraordinària de ple del dia 8 de novembre de 2013 i ordinària de ple del dia 26 de novembre de 2013.

Intervencions

El regidor Sr. Eduard Adrobau, del grup VST-ERC-AM demana que es rectifiqui l'acta del 8 de novembre on els membres del seu grup figuren encara com consellers-regidors.

La regidora Sra. Ruth Rosique, del grup PxV-PSC-PM, manifesta que vol fer una aportació a l'acta també del dia 8 de novembre, en la conversa que mantenia amb el Sr. Secretari referent a la Comissió d'Investigació, i ja van entrar un escrit al respecte. En la conversa que mantenia amb el Sr. Secretari respecte a com s'estructurava la comissió d'investigació, va haver-hi un moment en què es va parlar de l'instructor, sobre com la formaven i van dir un representant de cada grup polític. En el tema de l'instructor es nomenarà un instructor, que el proposarà l'oposició i que vostès hi donin el vistiplau. Això ho va dir ella, efectivament, en plural. Es pensaven que per la conversa que havien portat entre el Sr. Secretari i ella mateixa, a la gravació està vostès en plural. Demana que es faci una rectificació, perquè en aquesta conversa ella es referia al vistiplau del Sr. Secretari, no de l'Alcalde ni de l'equip de govern perquè

2

seria il·lògic que demanessin un instructor, que el nomenessin externament des de l'oposició i esperessin el vistiplau de l'equip de govern quan es tracta d'un tema que són les possibles irregularitats d'un registre d'entrada. Per tant demana que s'afegeixi aquesta correcció, que la regidora va dir “vostès” però ella en aquesta conversa es referia clarament al vistiplau de l'assessor jurídic de l'Ajuntament, que en aquest cas és el Sr. Secretari. Era una conversa entre ella i el Sr. Secretari i, efectivament, en un primer moment ella es pensava que havia dit “vostè”, després tant a l'acta com el vídeo, que seria l'eina més fiable, va dir vostés, però que quedi clar que era el vistiplau del Secretari.

Votació

Sotmeses les actes a votació, s'aproven amb dotze vots a favor (CiU, PxV-PSC-PM, VST-EREC-AM, regidor no adscrit) i una abstenció (PP) dels tretze membres presents a la sessió i que per dret integren la Corporació.

SERVEIS SOCIALS

2. RATIFICACIÓ DE L'ACORD DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DEL DIA 12.12.2013 REFERENT A L'APROVACIÓ DE LA PRÒRROGA DEL CONVENI DE DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES ENTRE L'AJUNTAMENT DE VIDRERES, EL CONSELL COMARCAL DE LA SELVA I EL CONSORCI DE BENESTAR SOCIAL PER A LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS I ESPECIALITZATS.

L'Alcalde explica el contingut de la proposta, que es transcriu a continuació. Fa esment en què es va tardar en aprovar aquesta pròrroga perquè es va detectar que s'estarien pagant dues persones que no utilitzaven el servei. Un cop resolt el malentès es va aprovar per Junta de Govern i se sotmet a la consideració del ple per a la seva ratificació si procedeix.

“En data 12 de desembre de 2013, mitjançant acord de Junta de Govern Local, es va acordar aprovar la pròrroga del conveni de delegació de competències entre l'Ajuntament de Vidreres, el Consell Comarcal de la Selva i el Consorci de Benestar Socials per a la prestació dels serveis socials bàsics i especialitzats.

El conveni inicial es va signar en data 19 de maig de 2011, i corresponia als serveis següents: Serveis Bàsics d'Atenció Social (Treballador social, Educadora social, Servei d'Atenció Domiciliària i Servei de Teleassistència) i Serveis especialitzats (Transport adaptat).

La pròrroga del conveni, per import de 68.566,50 € per a l'any 2013, correspon al desglòs següent:

3

− Serveis Bàsics d’Atenció Social: -Treballador social ........................... 28.833,61 €/any -Educadora social ........................ .... 17.920,12 €/any -Servei d’Atenció Domiciliària ........... 10.608,- €/any -Servei de Teleassistència ............... 1.091,52 €/any Total serveis bàsics ....... .. 58.453,25 €/any

- Serveis Especialitzats: -Transport adaptat ............................ 10.113,25 €/any Total serveis especialitzats 10.113,25 €/any

Total serveis socials 2013.. 68.566,50 €/any

Atès que l'acord de la Junta de Govern Local estableix que es donarà compte en la primera sessió de Ple que celebri la Corporació Municipal.

Vist el dictamen favorable a la proposta emès per la Comissió Informativa Única en sessió celebrada el dia 21.01.2014

L'Alcalde proposa al Ple de la Corporació, per a la seva aprovació si s'escau, l'adopció del següent

A C O R D

Únic. Ratificar l'acord de la Junta de Govern Local, adoptat en data 12 de desembre de 2013, referent a la pròrroga del conveni de delegació de competències entre l'Ajuntament de Vidreres, el Consell Comarcal de la Selva i el Consorci de Benestar Social de La Selva per a la prestació dels serveis socials bàsics i especialitzats per a l'exercici 2013.”

Intervencions

No se'n produeixen.

Votacions

Sotmesa a votació la proposta s’aprova per unanimitat dels tretze membres presents a la sessió i que per dret integren la Corporació.

REGIDORS

3. ACTUALITZACIÓ DE REPRESENTANTS MUNICIPALS EN ENTITATS SUPRAMUNICIPALS, CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL, CONSELLS ESCOLARS I ENTITATS URBANÍSTIQUES COL·LABORADORES.

L'Alcalde explica el contingut de la proposta, que va ser consensuada amb el grup

4

VST-ERC-AM, i que es transcriu a continuació:

“Com a conseqüència de la remodelació de l'equip de govern i del nou nomenament de consellers-regidors mitjançant decret de l'Alcaldia núm. 501/2013 del dia 13 de novembre de 2013, es fa necessari procedir a l'actualització dels representants municipals en els òrgans col·legiats de les Entitats locals supramunicipals de les quals forma part aquest Municipi, així com en el Consell Escolar Municipal, consells dels centres docents del municipi i en les entitats urbanístiques col·laboradores, en compliment d’allò que disposa l’article 38.c) del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre.

Vist el dictamen favorable emès per la Comissió Informativa Única en sessió celebrada el dia 21 de gener de 2014.

Es sotmet a l'aprovació del Ple, per a la seva aprovació si s'escau, l'adopció dels següents

A C O R D S:

Primer. Designar com a representants, titular i suplent, d’aquest municipi en els òrgans col·legiats de les Entitats locals supramunicipals de les quals forma part, així com en el Consell Escolar Municipal, consells dels centres docents del municipi i en les entitats urbanístiques col·laboradores, els Regidors següents:

A. Entitats locals supramunicipals:

- Consell d’Iniciatives Locals pel Medi Ambient (CILMA)-Titular: Antonio Fernández García

-Suplent: Jordi Camps Vicente

- Associació de Turisme la Selva Comarca de l’Aigua:-Titular: Francesc Baltrons Lloveras

-Suplent: Jordi Camps Vicente

- Agenda 21 -Titular:Eduard Adrobau Ros

-Suplent: Jordi Camps Vicente

- Comissió d’estudi i valoració sobre la viabilitat de la implantació de la TDT a la comarca de la Selva

-Titular: Jordi Camps Vicente -Suplent: Joan Bosco Antón García

- Localret -Titular: Jordi Camps Vicente

-Suplent: Joan Bosco Antón García

5

- Associació de Defensa Forestal (ADF)-Titular: Antonio Fernández García

-Suplent: Eduard Adrobau Ros -Consorci Transport Públic (ATM) -Titular: Jordi Camps Vicente -Suplent: Antonio Fernández García

-Consorci de Benestar Social (CBS) -Titular: Margarida Solé Ferrer -Suplent: Jordi Camps Vicente

- Mancomunitat Intermunicipal del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter. -Titular: Margarita Solé Ferrer -Suplent: Jordi Camps Vicente

- Consorci Massís de l’Ardenya-Cadiretes -Titular: Antonio Fernández García -Suplent: Jordi Camps Vicente

B. Consells escolars:

- Consell Escolar Municipal:-President: Alcalde

-Vocal 1: -Titular: Francesc Baltrons Lloveras

-Suplent: Margarida Solé Ferrer

-Vocal 2: -Titular: Jordi Camps Vicente -Suplent: Antonio Fernández García

- Consell Escolar del CEIP Sant Iscle:-Titular: Francesc Baltrons Lloveras

-Suplent: Jordi Camps Vicente

- Consell Escolar del CEIP Salvador Espriu:-Titular: Francesc Baltrons Lloveras

-Suplent: Jordi Camps Vicente

- Consell Escolar IES Vidreres:-Titular: Francesc Baltrons Lloveras

-Suplent: Margarida Solé Ferrer

6

- Consell Escolar Llars d’Infants “Sant Iscle i Santa Victòria” i “El Sorrer”:-Titular: Francesc Baltrons Lloveras

-Suplent: Margarida Solé Ferrer

- Consell de Participació Centre Cívic “Francesc Llobet i Gibert” -Titular: Francesc Baltrons Lloveras -Suplent: Margarida Solé Ferrer

C. Entitats urbanístiques col·laboradores(totes):-Titular: Jordi Camps Vicente -Suplent: Antonio Fernández García

MESA DE CONTRACTACIÓ D'ASSISTÈNCIA A LA JUNTA DE GOVERN LOCAL: Vocals:-Titular: Antonio Fernández García

-Suplent: Francesc Baltrons Lloveras

-Titular: Margarita Solé Ferrer -Suplent: Francesc Baltrons Lloveras

-Titular: Antoni Esqué Rubiol, Secretari-Interventor de la Corporació. -Suplent:Montserrat Llobet Mas, Tresorera

-Titular: David Calvo Coromina, Tècnic Municipals -Suplent: Jordi Llinàs Joana, Tècnic inspector d'obres.

Segon. Comunicar aquest acord als Regidors afectats i a les entitats esmentades per al seu coneixement i efectes.”

Intervencions

El regidor no adscrit, Sr. Jordi Gómez García, manifesta que atès que ell no estava present, evidentment, en l'acord que es va fer amb el grup VST-ERC-AM, i que considera que s'hauria d'haver produït amb tots els regidors, estiguessin al govern o a l'oposició, manifesta que s'abstindrà en la votació.

El regidor del grup VST-ERC-AM, Sr. Eduard Adrobau, manifesta que en aquest cas se'ls ha ofert participar en algunes de les comissions, i atès que òbviament el seu grup està a l'Ajuntament per treballar pel poble, no diuen que no a poder col·laborar de la manera que sigui.

Votacions.

Sotmesa a votació la proposta s'aprova amb set vots a favor (CiU, VST-ERC-AM) i sis abstencions (PxV-PSC-PM, PP i regidor no adscrit) dels tretze membres presents a la sessió i que legalment integren la Corporació.

7

HISENDA

4. ACCEPTACIÓ DE LES AJUDES INCLOSES EN EL PROGRAMA ESPECÍFIC DE COOPERACIÓ MUNICIPAL DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA DEL PUOSC PER AL PERÍODE 2013-2017, CORRESPONENT A LA SUBVENCIÓ DE L'ANUALITAT DE 2013.

L'Alcalde explica el contingut de la proposta, que es transcriu a continuació:

“La Diputació de Girona, mitjançant acord del Ple de l'esmentat organisme de data 15 d'octubre de 2013, va aprovar la planificació del programa específic de cooperació municipal de la Diputació de Girona del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya del període 2013-2017 corresponent a l'anualitat de 2013.

Dintre l'esmentada aprovació del programa específic de cooperació, es va incloure per l'anualitat 2013 l'obra sol·licitada per l'Ajuntament de Vidreres, la qual té les següents característiques:

− Adequació de la planta baixa i tancaments externs de l'edifici de Can Torronet.Pressupost: 109.989.86 €Sol·licitud de subvenció: 82.492,39 € Subvenció Diputació: 80.000,- €

Per tal que la Diputació de Girona, a través de l'Àrea de Cooperació Local, Cultural i d'Acció Social, d'Assistència I Cooperació als Municipis, continuï la tramitació de l’expedient, cal procedir a l’aprovació de diverses actuacions i compromisos relacionats amb l’obra projectada.

Vist el dictamen favorable emès per la Comissió Informativa Única en sessió celebrada el dia 21 de gener de 2014.

Es sotmet a la consideració del Ple, per a la seva aprovació si s'escau, l'adopció dels següents

A C O R D S:

Primer. Acceptar les ajudes incloses en el programa específic de Cooperació Municipal de la Diputació de Girona del PUOSC per al període 2013-2017, corresponent a l'anualitat 2013 esmentat per finançar l’obra descrita i la normativa aprovada per desenvolupar el Pla.

Segon. Considerar garantida la seva capacitat de gestió administrativa i tècnica perquè les obres s’executin amb normalitat i designar les persones següents:

Nom i cognoms del director/a facultatiu de les obres o responsable de l’acció:David Calvo CorominaTítol professional: Arquitecte

8

Nom i cognoms del tècnic/a col·laborador/a Jordi Llinàs Joana Títol professional: Arquitecte tècnic.

Tercer. Es compromet a solucionar, al seu càrrec exclusiu, qualsevol incidència que sobrevingui abans de l’inici de les obres o durant la seva execució.

Quart. Que el projecte tècnic o la documentació tècnica corresponent a aquesta actuació s’ha sotmès a la tramitació reglamentària i, s’ha aprovat amb caràcter definitiu.

Cinquè. Que aquesta corporació disposa en ferm dels terrenys, i dels serveis, així com també de les autoritzacions i concessions administratives necessàries per a l’inici i execució de l’actuació, així com la seva posada en servei.

Sisè. Que de conformitat amb l’informe d’Intervenció, en la partida pressupostària especificada a continuació hi ha consignació suficient per atendre el finançament d’aquesta actuació.

Dades de la partida pressupostàriaNúmero Any del pressupost2013 1 33763206 01 2013”

Intervencions

El regidor Sr. Eduard Adrobau, del grup VST-ERC-AM, aprofita per demanar que es comenci a treballar en el Pla d'Usos d'aquest edifici, ja que és un edifici que pot ser molt important des del punt de vista de la joventut del poble i ofereixen la seva col·laboració en la redacció d'aquest pla d'usos quan més aviat millor.

La regidora Sra. Ruth Rosique, del grup PxV-PSC-PM, manifesta que igualment que el company del grup VST-ERC-AM, els agradaria formar part, presentar propostes i fer aportacions al pla d'usos.

Votacions

Sotmesa a votació la proposta s'aprova amb dotze vots a favor (CiU, VST-ERC-AM, PxV-PSC-PM, regidor no adscrit) i una abstenció (PP) dels tretze membres presents a la sessió i que legalment integren la Corporació.

5. ACCEPTACIÓ DE LES AJUDES INCLOSES EN PROGRAMA D'ÀREES RESIDENCIALS (MN) DE L’OBRA “LOCAL SOCIAL A LA URBANITZACIÓ AIGUAVIVA PARC”, ACTUACIÓ 1318/2012.

9

L'Alcalde explica el contingut de la proposta, que es transcriu a continuació:

“L’Ajuntament de Vidreres va sol·licitar el canvi de destinació de les obres incloses en el PUOSC 2012 “Construcció d'una mini deixalleria al nucli de la Urbanització Aiguaviva Parc” (actuació 2012/1006) per l’obra “Local social a la Urbanització Aiguaviva Parc”

Aquest canvi va ser atès per la Generalitat de Catalunya mitjançant resolució de 18 de desembre de 2013 de la Direcció General d’Administració Local depenent del Departament de Governació i Relacions Institucionals, i se li va assignar el codi d’actuació 1318/2012.

Per tal que el Servei Territorial del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya pugui continuar la tramitació de l’expedient, cal procedir a l’aprovació de diverses actuacions i compromisos relacionats amb l’obra projectada.

Vist el dictamen favorable a la proposta emès per la Comissió Informativa Única en sessió celebrada el dia 21 de gener de 2014.

Es sotmet a l'aprovació del Ple de la Corporació els següents

A C O R D S

Primer. Acceptar les ajudes incloses en el programa esmentat per finançar l’obra descrita i la normativa aprovada per desenvolupar el Pla.

Segon. Considerar garantida la seva capacitat de gestió administrativa i tècnica perquè les obres s’executin amb normalitat i designar les persones següents:

Nom i cognoms del director/a facultatiu de les obres o responsable de l’acció:DAVID CALVO COROMINATítol professional: Arquitecte

Nom i cognoms del tècnic/a col·laborador/a JORDI LLINÀS JOANA Títol professional: Arquitecte tècnic.

Tercer. Es compromet a solucionar, al seu càrrec exclusiu, qualsevol incidència que sobrevingui abans de l’inici de les obres o durant la seva execució.

Quart. Que el projecte tècnic o la documentació tècnica corresponent a aquesta actuació s’ha sotmès a la tramitació reglamentària i, s’ha aprovat amb caràcter definitiu.

Cinquè. Que aquesta corporació disposa en ferm dels terrenys, i dels serveis, així com també de les autoritzacions i concessions administratives necessàries per a l’inici i

10

execució de l’actuació, així com la seva posada en servei.

Sisè. Que de conformitat amb l’informe d’Intervenció, en la partida pressupostària especificada a continuació hi ha consignació suficient per atendre el finançament d’aquesta actuació.

Dades de la partida pressupostàriaNúmero Any del pressupost2013 1 337 62204 01 2013 ”

Intervencions

El regidor Sr. Eduard Adrobau manifesta que, igualment que en l'edifici de Can Turronet el local social d'Aiguaviva Parc ha d'esdevenir un element de cohesió social. Això no es fa d'un dia per l'altre i necessiten treballar durant mesos, porten un cert retràs en aquest aspecte i cal definir quins usos, com s'administrarà, com ha de ser aquest local i fer un Pla de Participació Ciutadana. Demana el seu grup poder-hi participar, així com, els veïns, a fi i efecte que aquest edifici esdevingui realment un punt de cohesió social. Demanen poder participar el seu grup, així com els veïns, i aprofita per fer el prec d'accelerar el màxim possible, a part de que les obres estan endavant, al mateix temps, és a dir, paral·lelament per no perdre temps, que es convoqui aquest pla d'usos.

Contesta l'Alcalde que cap problema.

Pregunta la regidora Sra. Rosique, del grup PxV-PSC-PM, si s'ha començat ja o si se sap com ha de ser aquest estudi, i si l'equip de govern disposa ja d'algun esbós d'aquest pla.

Contesta l'Alcalde que tenen un seguit d'idees. Esperen poder-les anar plasmant, mica a mica, i després quan sigui el moment oportú s'asseurien i en podrien parlar tots plegats.

La regidora pregunta si l'Alcalde creu necessària o positiva la seva aportació.

Contesta l'Alcalde que si són aportacions bones que han d'ajudar a que aquest espai pugui ser, tal com havien estat treballant, havien estat parlant quan tots formaven equip de govern, que tot aquell espai fos un espai de dinamització per tot aquell sector d'allà, pogués servir per a la cohesió d'aquella part del sector, doncs sí.

La regidora contesta que, per tant, quan els convidin el projecte serà obert.

Contesta l'Alcalde que correcte.

Votacions

Sotmesa a votació la proposta s'aprova amb dotze vots a favor (CiU, VST-ERC-AM,

11

PxV-PSC-PM, regidor no adscrit) i una abstenció (PP) dels tretze membres presents a la sessió i que legalment integren la Corporació.

URBANISME

6. RESOLUCIÓ D’AL·LEGACIONS PRESENTADES DINS DEL TRÀMIT D’INFORMACIÓ PÚBLICA DE L’APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PGOU DE VIDRERES EN EL SECTOR SUS-10: PARC D’ACTIVITATS. PROPOSTA D’APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ.

L'Alcalde cedeix la paraula al Sr. Secretari per tal que expliqui el contingut de la proposta.

El Sr. Secretari manifesta que a la reunió de la Comissió Informativa Única es va exposar quines eren les al·legacions presentades i admeses dins el tràmit d'informació pública de l'aprovació inicial de la modificació del PGOU de Vidreres en l'àmbit del SUS 10:Parc d'Activitats. Hi han vàries al·legacions però totes, excepte una, van ser presentades fora de termini. La que va ser presentada dins el termini la va presentar l'empresa promotora principal de l'àmbit, i es refereix bàsicament a que al seu criteri l'aplicació de la sentència del Tribunal Suprem admet una versió diferent de quina planteja la proposta tècnica que, al seu entendre, no és correcte, però que els serveis tècnics entenen que sí i des del punt de vista jurídic també es planteja la possibilitat d'indemnitzacions per la pèrdua d'aprofitaments i que ja es va reflexionar en el seu moment, que aquesta pèrdua no s'ha materialitzat fins que la modificació sigui aprovada definitivament per part de la Comissió Provincial d'Urbanisme. Per tant, en aquest moment seria prematur parlar d'aquesta qüestió, això ja consta en l'informe.

Es transcriu a continuació la proposta.

“Vist el tràmit de l’expedient per a l’aprovació de la modificació del PGOU DE Vidreres en l'àmbit del Sector SUS-10 – Parc d'Activitats.

Atès que durant el tràmit d’informació pública es van presentar diverses al·legacions, una d'elles dins el termini atorgat a l'efecte i d'altres fora de termini;

Atès que un cop resoltes les al·legacions cal procedir a l'aprovació provisional.

Vist l’informe-proposta del secretari-interventor que s’insereix seguidament:

“INFORME-PROPOSTA DE SECRETARIA-INTERVENCIÓ

Resolució d’al·legacions presentades dins del tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial de la modificació del PGOU de Vidreres en el sector SUS-10: Parc d’activitats. Proposta d’aprovació provisional de la modificació.

12

[A] Antecedents

[I] Presentació d’al·legacions.

Dins del tràmit d’informació pública de l’acord d’aprovació inicial de la Modificació del PGOU de Vidreres relativa al SUS-10: parc d’activitats, adoptat per acord del Ple municipal de 7 de maig de 2013 i convocat mitjançant anuncis en el BOP núm.100 de 14 de maig de 2013 i que finalitzava el dia 14 de juny de 2013, han comparegut en temps i forma les següents persones i han presentat al·legacions :

Persona Data de presentacióTomás Feliu i Bassols en nom i representació de la societat DESTER INVEST SL

14 de juny de 2013 (certificat de correus)Data d'entrada al registre general de l'Ajuntament 17 de juny de 2013, número 2383

Fora del termini atorgat dins del tràmit d’informació pública, han presentat al·legacions les persones següents:

Persona Data de presentacióJosep Maria Prat Esparrica 15 de juliol 2013Josep Bonet Saris 11 de juliol 2013María Alarcón Gea 11 de juliol 2013Josep María Prat Esparrica i Salvador Palaudelmás i Casals

08 de juliol 2013

[II] Tràmit de sol·licitud d’informes sectorials

Per acord del Ple municipal de 7 de maig de 2013, es van sol·licitar informes als organismes que es detallen seguidament, amb indicació de la data de presentació, el sentit de l’informe ( favorable o desfavorables) i dels condicionants/especificacions imposats, en el seu cas:

Organisme Data sol·licitud

Data recepció Sentit informe Condicionants

OTTA 20/05/2013 17 /06/2013 Favorable CapDARP 24/05/2013 18/06/2013 Favorable CapACA 21/05/2013 25/07/2013 Favorable CapPROGRAMA PLANEJAMENT TERRITORIAL

14/10/2013 Innecessari Cap

[B] Resolució d’al·legacions

13

B.1. Al·legacions presentades fora de termini

Es proposa de desestimar per extemporànies les al·legacions següents:

Persona Data de presentacióJosep Maria Prat Esparrica 15 de juliol 2013Josep Bonet Saris 11 de juliol 2013María Alarcón Gea 11 de juliol 2013Josep María Prat Esparrica i Salvador Palaudelmás i Casals

08 de juliol 2013

B.2. Al·legacions presentades per l’entitat Dester Invest,S.L

Amb relació a les al·legacions presentades per Dester Invest, SL. el tècnic redactor de la modificació , l’arquitecte Sr. David Calvo Coromina, ha emès amb data de 25 d’octubre de 2013 l’informe que es reprodueix literalment tot seguit:

Informe

Identificació:

Títol: MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA DE VIDRERES EN COMPLIMENT DE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM NÚM. 8940/2011 DE 9 DE NOVEMBRE DE 2011 REFERENT AL SECTOR DE SÒL URBANITZABLE SUS.10. – PARC D’ACTIVITATS.

Avaluació i anàlisi de les al·legacions presentades per Dester Invest, SL.

Departament: Serveis Tècnics del Consell Comarcal de la Selva

Redactor: David Calvo i Coromina.

En la seva qualitat d’arquitecte, cap de l’àrea de Serveis Tècnics del Consell Comarcal de la Selva i tècnic redactor de la modificació del PGOU indicada.

Destinatari: Ajuntament de Vidreres.

Antecedents:________________________________________________________________

Amb data abril de 2013 i previ encàrrec de l’Ajuntament de Vidreres, des dels Serveis Tècnics del Consell Comarcal de la Selva es va redactar la “Modificació del PGOU de

14

Vidreres en compliment de la sentència del Tribunal Suprem núm. 8940/2011, de 9 de novembre de 2011, relativa a la desclassificació del SUS.10 – Parc d’Activitats”.

En data 7 de maig de 2013 el Ple de la Corporació de Vidreres va acordar l’aprovació inicial de la modificació esmentada entenent que s’ajustava a la legalitat vigent i a les prescripcions establertes amb la formulació de l’encàrrec.

Aquest acord d’aprovació inicial va ser publicat en el Butlletí Oficial de la Província núm. 100, de 24 de maig de 2013, data amb què s’iniciava el termini d’informació pública i de sol·licitud dels diferents informes sectorials necessaris.

En virtut d’aquesta qüestió s’han rebut, a dia d’avui, els informes següents:

• Informe de la Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Girona, de data 17 de juny de 2013, emès en sentit favorable sense cap mena de condició afegida.

• Informe del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, de data 18 de juny de 2013, emès en sentit favorable sense cap mena de condició afegida.

• Informe de l’Agència Catalana de l’Aigua, de 25 de juliol de 2013, emès també en sentit favorable sense condicions pel que fa a abastament, sanejament, inundabilitat i afecció mediambiental.

Així mateix, en data 17 de juny de 2013, el Sr. Tomàs Feliu i Bassols, en representació de l’entitat DESTER INVEST SL, ha presentat un seguit d’al·legacions al respecte les quals són, precisament, objecte d’avaluació i anàlisi en el present informe.

Consideracions:

En relació al primer dels raonaments formulats en què es qüestiona l’apartat I.04.01 de la memòria justificativa de la modificació i, més concretament, la totalitat del diagnòstic de la problemàtica efectuat assenyalant en tot moment que no és cert que els terrenys siguin inundables tal i com, segons ells, assenyala també la resolució de la Directora General de Polítiques Ambientals de la Generalitat de Catalunya de data 12 de novembre de 2011 que donava conformitat a la memòria ambiental del Pla Parcial Urbanístic del SUS.10.

El diagnòstic de la problemàtica que pretén situar els orígens i el perquè de la modificació del PGOU de Vidreres en l’àmbit del SUS.10 no entra a valorar, en cap moment, el grau d’inundabilitat del sector en tant que aquesta és una qüestió que resulta indiscutible perquè el seu qüestionament equivaldria a qüestionar també la sentència del Tribunal Suprem, una capacitat de la qual, en cap cas, disposem els tècnics redactors d’aquesta modificació.

Així doncs, la problemàtica que cal resoldre amb la modificació no recau en cap moment en la inundabilitat del sector sinó que neix en l’anulació de l’acord

15

de la CTU de Girona en què es classificava el SUS.10 com a sòl urbanitzable per a ús industrial. L’anulació d’aquell acord sense que se li atorgui a l’àmbit una nova classificació ens deixa a la pràctica amb una porció del terme municipal de Vidreres sense cap classificació de sòl assignada, essent aquesta una qüestió contrària a la legislació urbanística vigent.

Si el sector SUS.10 no pot tenir la classificació de sòl urbanitzable (d’acord amb la sentència) però tampoc se li assigna la classificació de sòl no urbanitzable (el Tribunal Suprem es mostra no competent per a abordar aquesta qüestió) i si la legislació vigent obliga a que tota porció de sòl respongui a una classificació concreta, resulta lògic concloure que es produeix una manca de classificació i que és precisament aquest el problema que la present modificació ha de resoldre.

No és el problema, en cap cas, la consideració d’inundable del sector perquè aquesta és una qüestió que ja ha estat dirimida en seu judicial i que, en tant que sentència del Tribunal Suprem, no resulta discutible.

No té raó en aquest punt, doncs, l’al·legant, perquè s’entesta a situar la problemàtica en una qüestió que ja ha estat resolta pel Tribunal Suprem: si la present modificació es basa en el compliment de la sentència del TS i la sentència del TS es basa en què “al ser inundables los referidos terrenos, la administración urbanística no ha hecho un uso correcto de su discrecionalidad por clasificarlos como urbanizables para uso industrial, a pesar de ser aquellos inadecuados para su uso” , discutir sobre la condició d’inundables dels terrenys del SUS.10 és tant com discutir sobre els fonaments de dret de la sentència del Tribunal Suprem.

Finalment, en relació a perquè l’equip redactor no fa cap tipus de referència a la resolució de la Directora General de Polítiques Ambientals de data 12 de desembre de 2011, cal indicar que aquesta resolució és posterior a la sentència de data 9 de novembre de 2011 per la qual no és un document vàlid per a continuar qüestionant una sentència sobre la qual “no cabe recurso alguno”.

En relació al segons dels raonament exposats en què es qüestiona l’abast i contingut de la sentència del Tribunal Suprem de data 9 de novembre de 2011 ...

No deixa de ser una repetició dels arguments exposats en l’apartat anterior si bé en aquest cas no es destinen a qüestionar la memòria del document urbanístic de la modificació sinó que ho fan directament contra la Sentència del Tribunal Suprem.

Queda clar, per tant, que no és en cap cas competència dels tècnics que subscriuen la present modificació del PGOU de Vidreres avaluar i/o qüestionar els fonaments de dret de la Sentència del Tribunal Suprem que origina i motiva aquesta modificació.

16

Tan sols esmentar, en el punt en que l’al·legant qüestiona la classificació com a sòl no urbanitzable que proposa aquesta modificació, que quan el Tribunal rebutja aquesta classificació ho fa en el marc de la desestimació de la petició dels demandants de qualificar el sector com a sòl no urbanitzable, i ho fa bàsicament per què no admet l’argument d’aquells que es recolza en la condició de sòls d’especial interès natural i paisatgístic assenyalant a continuació que no és la seva responsabilitat sentenciar sobre la nova classificació del sòl sinó únicament sobre la nul·litat de la classificació com a urbanitzable industrial que es deriva de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme.

No sentencia, per tant, sobre la impossibilitat de classificar l’àmbit com a sòl no urbanitzable sinó que únicament desestima la petició de fer-ho d’ofici en el marc de la pròpia sentència.

En relació al tercer dels raonaments formulats en què es fa referència a una resolució de la Directora General de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat de 12 de desembre de 2011 sobre la memòria ambiental del Pla Parcial Urbanístic del SUS.10 ...

La resolució a què fa referència aquesta part de l’al·legació es produeix un cop el Tribunal Suprem ja ha sentenciat sobre la impossibilitat de classificar els sòls de referència com a sòls urbanitzables per a ús industrial per la qual cosa els tècnics redactors varen entendre que dita nul·litat afecta també, de manera plena, a tota la gestió urbanística i ambiental recolzada en aquell acord.

A partir d’aquí cal matisar que no és cert que dita Resolució conclogui que el sector no es troba en sòls inundables sinó que el que resol és precisament que les mesures tècniques i constructives que es disposen són suficients per a minimitzar fins a riscos assumibles la inundabilitat del sector (si el sector no fos inundable en origen no tindrien cap sentit les mesures que el propi Pla Parcial proposa per a minimitzar-ne els efectes).

En aquesta mateixa línia d’argumentació, cal fer esment del Fonament de Dret Cinquè de la referida sentència on el TS estableix que “la administración urbanística no ha hecho un uso correcto de su discrecionalidad por clasificarlos como urbanizables para uso industrial a pesar de ser aquellos inadecuados para ese desarrollo urbano” admetent específicament la invalidesa de l’argumentari previ de la Sala d’Instància qui va considerar que l’existència de tècniques per evitar les inundacions era motiu suficient per avalar la decisió dels planificadors.

No té raó l’al.legant, per tant, al nostre entendre, de fer esment a la Resolució de la Directora General de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat com a motiu per a qüestionar de nou la inundabilitat del sector perquè torna a incidir en un aspecte ja resolt per la sentència del TS sobre la qual “ no cabe recurso alguno”.

17

En relació al quart dels supòsits exposats en què es qüestiona l’anàlisi d’alternatives que s’inclou en la modificació del Pla General ...

Aquesta part de l’al·legació no es formula a partir del qüestionament tècnic de les alternatives proposades (mantenir la situació urbanística derivada de la sentència, recuperar la condició de sòl urbanitzable per a ús industrial, recuperar parcialment la condició de sòl urbanitzable per a ús industrial o classificar la totalitat de l’àmbit com a sòl no urbanitzable), sinó que de nou incideix en qüestionar la condició de terrenys inundables del sector com a argumentari per a invalidar els raonaments formulats per l’equip redactor de la modificació.

Més enllà de l’error intrínsec de l’al·legació que pretén recuperar l’alternativa 0 i no pas l’alternativa 1 que és la que encaixa amb la primera de les al·legacions, hem de rebatre aquesta qüestió fent de nou esment a la interpretació de la sentència del TS i la impossibilitat de qüestionar-ne els fonaments de dret que la sustenten.

La sentència del Tribunal Suprem deixa molt clar que, sota el seu judici, els terrenys del SUS.10 són inundables i que aquesta qüestió resulta suficient per jutjar que l’administració actuant, en aquest cas la Generalitat de Catalunya, no va utilitzar correctament la seva discrecionalitat per a classificar-los com a urbanitzables per a usos industrials. Podem admetre, per tant, que l’esmentat Tribunal va entendre que el municipi gaudia d’altres sectors no inundables més aptes per a la ubicació del sector, sense ni tan sols valorar l’existència de tècniques suficients per a minimitzar i/o eliminar el risc d’inundació com a una qüestió suficient en què recolzar-hi dita discrecionalitat.

No podem per tant, tampoc, admetre els raonaments exposats per l’al.legant en aquest apartat doncs es remeten de nou al qüestionament d’una sentència del TS sobre la qual “ no cabe recurso alguno”.

En relació al cinquè dels expositius formulats el qual fa referència als supòsits indemnitzatoris per eliminació de l’aprofitament ...

Si bé aquesta al·legació fa esment a les consideracions realitzades en l’apartat I.04.04 de la memòria justificativa de la modificació en base a les quals es prejutja que la nova qualificació del SUS.10 com a sòl no urbanitzable no ha de comportar cap mena d’indemnització per eliminació de l’aprofitament, cal tenir en compte que la totalitat del raonament es sustenta en l’informe emès al respecte per part de la Secretaria – Intervenció de l’Ajuntament de Vidreres entenent, per tant, que li correspon a aquesta Secretaria de respondre els fets exposats per DESTER INVEST SL en aquesta al·legació, en la mateixa línia per la qual ja foren aquests serveis jurídics municipals els responsables de contestar la petició de responsabilitat patrimonial presentada pels al·legants en data 15 d’octubre de 2012.

18

No és doncs una qüestió urbanística que li correspongui d’avaluar als tècnics redactors de la modificació.

En relació al sisè dels expositius formulats en què simplement es fa un llistat de la documentació adjunta ...

En tant que simple llistat de documentació adjunta no cal entendre-la com a una al·legació i, per tant, no cal ser avaluada com a tal.

En relació al setè dels supòsits exposats en què es demana que s’aportin un seguit d’actuacions probatòries ...

Entenem que tampoc cal entendre-la com a una al·legació sinó com a una petició d’actuacions probatòries en el marc d’una reclamació jurídica per la qual cosa tampoc és un fet que ens correspongui d’avaluar en la nostra qualitat de simples redactors del document urbanístic de la modificació.

Conclusions:

D’acord amb el contingut d’aquest informe i ateses les consideracions efectuades davant dels supòsits primer, segon, tercer i quart, entenem que resulta convenient de desestimar l’al·legació primera presentada per DESTER INVEST SL, la qual pretenia retornar al SUS.10 la classificació de sòl urbanitzable per a ús industrial.

Així mateix, tal i com s’exposa en les consideracions efectuades en els supòsits cinquè, sisè i setè, els tècnics redactors de la modificació es mostren no-competents per a valorar l’al·legació segona relativa als drets indemnitzatoris entenent que és la Secretaria – Intervenció de l’Ajuntament de Vidreres a qui li correspon de formular les argumentacions oportunes.

I perquè així consti, als efectes oportuns, signo el present informe a Santa Coloma de Farners, el 25 d’octubre de 2013.

David Calvo i Coromina

Arquitecte i coordinador de l’Àrea de Serveis Tècnics del Consell Comarcal de la Selva

B.3. Supòsits indemnitzatoris

Respecte a la conclusió de l’informe tècnic,es transcriu literalment l’apartat referents a supòsits indemnitzatoris de l’informe de secretaria de 26 d’abril de 2013, considerant que dóna resposta a les al·legacions formulades:

19

“No se da en este caso el requisito del artículo 115.3 de la Ley de urbanismo de Cataluña, que exige que a los efectos de las indemnizaciones que prevé la legislación aplicable en el caso de modificaciones o revisiones del planeamiento urbanístico que impidan o alteren la facultad de participar en actuaciones de transformación urbanística, los terrenos cuenten con planeamiento derivado definitivamente aprobado, cuando éste es necesario, y, en todo caso, con la aprobación definitiva de los proyectos de urbanización y de reparcelación, cuando sea de aplicación este sistema de actuación.

Dichos terrenos no cuentan actualmente con dichos instrumentos definitivamente aprobados, con lo cual no se dan los supuestos indemnizatorios previstos en la normativa vigente.

El planeamiento general asigna el aprovechamiento urbanístico del suelo dentro de un término municipal. Aquellos terrenos que según el planeamiento deban estar sometidos a una actuación de nueva urbanización para aumentar el tejido urbano del municipio, adquieren una cualidad, valorada por los propietarios, que los hace susceptibles de generar beneficio. Sin embargo , esas expectativas urbanísticas no se patrimonializan directamente por la mera actividad administrativa. En este sentido, la STS de 12 de mayo de 1987, ponente: Sr. Delgado Barrio, después de remarcar el carácter restrictivo del derecho a indemnización en caso de alteración del planeamiento, resume una doctrina jurisprudencial consolidada en los siguiente términos: “ … en el suelo urbano y urbanizable se incorporan al derecho de propiedad contenidos urbanísticos artificiales ( a diferencia del suelo no urbanizable) que no están en la naturaleza y que son producto de la ordenación urbanística. Pero no seria justa esta adición de contenidos si se produjera pura y simplemente por la mera aprobación del planeamiento, y por ello, como contrapartida, en tales supuestos se imponen importantes deberes ( art. 83.3 y 83.4 del Texto refundido), cuyo cumplimiento exige un cierto lapso temporal dada la complejidad de su ejecución. Pues bien, sólo cunado dichos deberes han sido cumplidos, puede decirse que el propietario ha “ganado” los contenidos artificiales que se añaden a su derecho inicial ( siguen la doctrina expuesta la STS de 27 de marzo de 1991 y 22 de mayo de 1995, entre muchas otras).

El artículo 7.2 del DL 2/2008, al definir el régimen urbanístico de la propiedad del suelo, recoge la doctrina mencionada anteriormente estableciendo que la edificabilidad sólo se adquiere mediante su realización efectiva , y se condiciona al cumplimiento de los deberes y levantamiento de cargas propias de la actuación de transformación que se realice y al cumplimento de los estándares urbanísticos que establezca la legislación autonómica. En su estado actual, de acuerdo con el artículo 12.2.b) del TR 2/2008, en situación básica de suelo rural.

El cambio en la clasificación de unos terrenos una vez transcurridos los plazos establecidos para la ejecución no puede generar derecho a indemnización, siempre que este incumplimiento no tenga como causa una actuación administrativa que dificulte o retrase los trámites para la efectiva realización de la actuación de transformación urbanística.

20

Ha transcurrido con creces el período previsto en el plan de etapas de cuatro años previsto en el artículo 189.10 de las normas urbanísticas del Plan General de Ordenación Urbana de Vidreres, puesto que el primer cuatrienio comenzó con la vigencia del plan que entró en vigor el día 5 de junio de 2003, día siguiente al de su publicación en el Diario Oficial de la Generalitat de Cataluña núm. 3898 de 4 de juny de 2003., puesto que en dicho diario oficial se publicaron íntegramente les normas urbanísticas del Plan, con lo cual no pueden caber dudas acerca de su plena vigencia desde esa fecha.

El primer cuatrienio habría terminado por tanto el día 5 de junio de 2007. Aun considerando que el programa de actuación fuera para dos cuatrienios, en este caso hubiera finalizado el día 6 de junio de 2011.

Por tanto, desde la vigencia de la revisión del plan de ordenación urbana de Vidreres ha habido tiempo más que suficiente para disponer del planeamiento derivado ( plan parcial) y de los proyectos de urbanización y reparcelación definitivamente aprobados , y si ello no ha sido así, no ha sido, desde luego, por culpa de la Administración municipal, que ha desarrollado en todo momento su actividad con diligencia, disponiendo los promotores de los instrumentos jurídicos a su alcance para hacer valer sus derechos.

El ayuntamiento no puede ser responsable de una decisión que no ha surgido del ejercicio discrecional del “ius variandi “ , sino de una decisión judicial que declara radicalmente nula una resolución de la Comisión Territorial de Urbanismo de Girona, y que es notificada por la misma al Ayuntamiento para que proceda a la modificación correspondiente.

En conclusión, si no se ha patrimonializado el aprovechamiento urbanístico previsto en el Plan general de ordenación urbana de Vidreres en el ámbito del SUS10 , no existe el deber de indemnizar a los propietarios de los terrenos afectados por la eliminación del aprovechamiento urbanístico por causa del cambio en la clasificación del suelo. En cualquier caso, dicho deber no correspondería al ayuntamiento, puesto que no ha sido el ayuntamiento quien ha promovido el cambio de clasificación del suelo afectado, sino que, insistimos, ha sido instado a ello a instancia de la Comisión de Urbanismo de Girona en cumplimiento de una STS tantas veces repetida a lo largo de ese informe.

Cuestión diferente son los gastos que han devenido inútiles como consecuencia de la alteración del planeamiento. Es preciso diferenciar las indemnizaciones por eliminación del aprovechamiento urbanístico ( arts. 25 y 35 LS) de la indemnizaciones que hayan resultado inútiles como consecuencia de la alteración del planeamiento. A diferencia de la legislación anterior, la LS de 2008 no recoge este supuesto indemnizatorio, si bien debe considerarse como tal según el régimen general de responsabilidad patrimonial de la Administración ( arts. 139 y ss. Ley 30/1992, de 26 de noviembre), dadas la reiteradas alusiones que la Ley del Suelo hace a los gastos que hayan resultado inútiles. Esos gastos podrían ser los que correspondan al plan parcial.Aún así, si la modificación del PGOU tiene lugar una vez transcurridos los plazos

21

previstos en el mismo, no procedería indemnización alguna. Es preciso insistir aquí nuevamente en que si los gastos efectuados resultan inútiles, no es por decisión municipal, sino en cumplimiento de una resolución judicial.”

[C] Aprovació provisional

Un cop resoltes les al·legacions presentades durant el tràmit d’informació pública, en sentit desestimatori, procedeix seguir el tràmit de l’expedient.

En conseqüència, d’acord amb l’article 96 LUC, les modificacions de qualsevol dels elements d’una figura de planejament es subjecta a les mateixes disposicions que regeixen per a la formació, per la qual cosa resulta aplicable a la tramitació el que disposa l’article 85 LUC, procedint l’aprovació provisional pel Ple municipal , que és l’òrgan competent segons disposa l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985 i 52.2.c) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, amb el quòrum de majoria absoluta legal dels membres de dret de la corporació, establert en l’article 47.2.ll) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, i l’article 114.3.k) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.

L’expedient complet s’ha de tramitar a l’òrgan competent per a l’aprovació definitiva, que és la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, segons l’atribució de competències que efectuen els articles 80.a),amb relació al 79, del DL 1/2010, de 3 d’agost. Els tipus de decisions que pot adoptar la Comissió amb relació l’aprovació definitiva de la MPGOU son les que estableix l’article 92 LUC.

A la vista dels informes precedents, tan els referents a les al·legacions com els corresponents als emesos pels òrgans sectorials, el secretari-interventor emet informe favorable a què la Comissió Informativa Única dictamini favorablement l’adopció pel Ple dels acords següents:

Primer.- Desestimar pels motius anteriorment exposats les al·legacions presentades per les persones i entitats esmentades.

Segon.- Aprovar provisionalment la modificació del Pla general d’ordenació urbana en el sector S.U.S-10: Parc d’activitats, aprovada inicialment pel Ple municipal de 7 de maig de 2013.

Tercer.- Trametre l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona per a la seva aprovació definitiva.

Es criteri que el secretari informant sotmet a qualsevol altre millor fonamentat en dret, i en tot cas, al superior criteri del Sr. Alcalde i del Ple municipal.

Vidreres, 13 de gener de 2014

El Secretari-Interventor,Sg:Antoni Esqué Rubiol”

Vist el dictamen favorable a la proposta emès per la Comissió Informativa Única

22

celebrada el dia 21 de gener de 2014.

Es sotmet a la consideració del Ple, per a la seva aprovació si procedeix l'adopció dels següents

A C O R D S

Primer.- Desestimar pels motius anteriorment exposats les al·legacions presentades per les persones i entitats esmentades.

Segon.- Aprovar provisionalment la modificació del Pla general d’ordenació urbana en el sector S.U.S-10: Parc d’activitats, aprovada inicialment pel Ple municipal de 7 de maig de 2013.

Tercer.- Trametre l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona per a la seva aprovació definitiva.”

Intervencions

El regidor Sr. Eduard Adrobau, del grup PxV-PSC-PM, manifesta que la lluita pel Pla és molt llarga, continua sent molt llarga a nivell burocràtic i esperem que aquestes al·legacions es puguin desestimar, i continuar amb el que diu la sentència: desqualificar. Insten a l'Ajuntament a accelerar el màxim possible els tempos en la mesura que sigui possible per evitar qualsevol demora en aquest assumpte.

Votacions

Sotmesa a votació la proposta s'aprova amb vuit vots a favor (CiU, VST-ERC-AM, regidor no adscrit) i cinc abstencions (PxV-PSC-PM, PP) dels tretze membres presents a la sessió i que legalment integren la Corporació.

7. SUSPENSIÓ POTESTATIVA DE L'ATORGAMENT DE LLICÈNCIES PER A AQUELLES ACTIVITATS D'ÚS RELIGIÓS DE CENTRES DE CULTE, PER TAL D'ESTUDIAR LA REFORMA PUNTUAL DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ URBANA PER A LA IMPLANTACIÓ DE NOVES ACTIVITATS D'ÚS RELIGIÓS O DE CENTRES DE CULTE.

L'Alcalde cedeix la paraula al Sr. Secretari per tal que expliqui la proposta.

El Sr. Secretari manifesta que la proposta es refereix al compliment del que disposa la Llei de Centres de Culte la qual diu que els Plans Generals Municipals es tenen que adaptar a les seves prescripcions en un termini de deu anys. Aleshores, des del punt de vista tècnic, per tal que aquesta adaptació es pugui fer de manera correcte, proposen que se suspenguin llicències pel termini màxim d'un any per tal de que es

23

pugui fer aquesta adequació. Per tant, a partir d'aquí es redactarà un document i, si és el cas, es tramitarà la corresponent modificació que en principi sembla que és el que caldrà fer, d'acord amb les prescripcions de la Llei 16/2009 de 22 de juliol de Centres de Culte.

“Vista la voluntat d’estudiar la reforma puntual del Pla General d'Ordenació Urbana per a la implantació de noves activitats d'ús religiós o de centre de culte en el municipi.

Vista la disposició transitòria primera de la Llei 16/2009, del 22 de juliol, dels centres de culte.

“1. L’exigència establerta per l’article 4 és aplicable als plans d’ordenació urbanística municipal que en el moment de l’entrada en vigor del títol I estiguin en tramitació o en procés de revisió i encara no hagin estat objecte de resolució definitiva.

2. En els municipis sense un pla d’ordenació urbanística municipal adaptat a les determinacions de l’article 4, les modificacions del planejament urbanístic que s’aprovin inicialment després de l’entrada en vigor del títol I han de complir el que disposa l’article esmentat, si pel contingut de la modificació és factible de fer-ho.

3. Els municipis han d’adequar llur planejament general al contingut de l’article 4 en el termini de deu anys.”

Vist l’informe de l’arquitecte tècnic municipal, de data 16 de gener de 2014, en el qual es constata la manca d'adaptació del PGOU a la Llei 16/2009. Així mateix, recomana la suspensió potestativa de les llicències d'acord amb l'article 73.1 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.

Vist l’informe de Secretaria, de data 16 de gener de 2014.

Vist que la Comissió Informativa Única en sessió celebrada el dia 21 de gener de 2014 no va emetre dictamen favorable amb el quòrum de majoria absoluta que preveu la legislació vigent.

L'Alcalde sotmet a l'aprovació del Ple de la Corporació l'adopció dels següents

A C O R D S:

Primer.- Acordar, d’acord amb l’article 73.1 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, la suspensió potestativa, pel termini d’un any, de l'atorgament de llicències noves de parcel·lació de terrenys, d'edificació, de reforma, ampliació, rehabilitació de construccions, d'instal·lació o ampliació d'activitats, per aquelles activitats d’ús religiós o de centre de culte, a tot l’àmbit del terme municipal, d’acord amb el plànol grafiat de zonificació que consta a l’expedient, a fi i efecte d’estudiar la reforma puntual del Pla General Ordenació Urbana per la implantació de noves activitats d’ús religiós o de centres de culte en el municipi, adequant-lo a la Llei 16/2009, de 22 de juliol, de centres de culte i al Decret

24

94/2010, de desplegament de la Llei 16/2009, de 22 de juliol, dels centres de culte.

Segon.- Disposar que, de conformitat amb l’art. 74.1 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, els efectes de la suspensió de llicències per a l’àmbit definit en el plànol grafiat, abastarà un termini màxim d’un any a comptar des de la publicació de l'anunci en el BOP de Girona.

Tercer.- Publicar el present acord en el BOP de Girona, en el tauler d'edictes municipal i a la pàgina web municipal”

Intervencions

El regidor no adscrit Sr. Jordi Gómez, manifesta que està d'acord en què s'ha de reajustar el Planejament ja que hi ha una llei que realment marca un termini de 10 anys, o sigui que tindríem de plaç fins l'any 2019. El que passa és que no li sembla correcte, i va sortir el tema a la Comissió Informativa, que pel que es veu resulta que hi ha alguna sol·licitud per, evidentment, obrir un equipament que, entén que és particular, d'ús religiós.Aleshores això es va comentar a la Comissió Informativa i ja va expressar la seva disconformitat, i ara la torna a expressar. Entén que sí, que s'ha d'adaptar el planejament a la legislació, però el que passa és que no s'ha de forçar, evidentment, aquesta actualització del planejament quan tenim una llicència entre mans. Es pot entendre, potser, que resulta que es desconeix si aquesta llicència seguirà la seva tramitació o no. Ell pensa que hauria de seguir la tramitació d'acord amb el planejament que tenim actualment, és a dir, el Pla General marca uns equipaments, unes condicions d'edificació, marca uns usos per a cadascuna de les zones i si en una zona, evidentment, està previst el sistema d'equipaments i no es diu el contrari, hi ha tot un llistat d'equipaments entre els quals hi figura l'equipament religiós. Continua dient que únicament votarà a favor d'aquesta proposta si s'acorda procedir a la seva tramitació en el cas que hi hagi llicències presentades abans, d'evidentment, aquest acord de Ple.

El regidor Sr. Ernesto Torres, del grup PP, manifesta que primer de tot vol ratificar-se, tal com va comentar a la sessió de la Comissió informativa, que per tot el poble és de domini públic que ell no és ni catòlic ni apostòlic, ni jueu, ni romà ni qualsevol cosa que se li assembli. Creu en les persones i creu en els drets i en el respecte. Hi han els precedents, no sols a Espanya sinó a d'altres països i la confluència de religions, l'Estat espanyol no és religiós com es defineix doncs no veu cap inconvenient que en un mateix lloc conflueixin els catòlics apostòlics, els catòlics ortodoxes, els catòlics evangèlics i jueus, budistes, hinduïstes, musulmans, etc. Creu que això és una qüestió de respecte a les persones i del dret a rendir culte cadascú a qui li sembli.

Intervé el regidor Sr. Eduard Adrobau, del grup VST-ERC-AM, per manifestar que tal com han dit els diferents portaveus estem en una societat plural on la llibertat religiosa és fonamental. En el seu cas fan una proposta en la qual en lloc de que sigui d'un any

25

el termini de suspensió de llicències sigui de tres mesos per tal que sigui una major brevetat. S'està parlant de que un any és el màxim i per poder donar sortida a aquest punt el seu grup faria la proposta de que es suspenguessin durant tres mesos i es redactés aquest pla per tal de millorar l'ordenació del poble.

La regidora Sra. Ruth Rosique, del grup PxV-PSC-PM, manifesta que el seu grup també vol fer una aportació. Ja va explicar a la reunió de treball que fa una mesos va participar en una jornada on s'explicava la diversitat religiosa i va haver-hi un ponent que va parlar sobre el tema urbanístic. Des del seu grup voldrien demanar deixar-ho sobre la taula i fer una consulta al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat, ja que hi ha un Director General d'Afers Religiosos, Sr. Enric Vendrell, que precisament els podria assessorar, potser, sobre aquests temes. És simplement fer una consulta de manera urgent, explicar a la Generalitat que tenim ja una llicència entrada, que no els sembla correcte paralitzar ara el planejament un cop presentada la llicència si no s'està molt segur que això es pot fer i que des de la Generalitat els assessoressin i els expliquessin quin tractament fer a aquesta llicència mentre es fa aquest estudi, que també estarien d'acord que millor que es fes en tres mesos millor que en un any. El seu grup fa aquesta proposta: Demanar a la Generalitat i a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona aquesta consulta, que creu que seran prou capaços de donar-los una contesta sobre el tractament d'aquesta llicència, que quedaria penjada.

L'Alcalde proposa que en lloc d'un any el termini de suspensió de llicències fos de 6 mesos, així tindria l'Ajuntament un temps més prudencial per estar segurs de la suspensió i que poguessin tenir la proposta i seria la modificació que posarien a la proposta.

Intervé el Secretari per manifestar que des del punt de vista de la normativa és clar que la Llei de Centres de Culte obliga, d'alguna manera, a adaptar el planejament. Aleshores, segons l'informe tècnic que hi ha a l'expedient, aquesta adaptació és necessària. En altres paraules, la legalitat de la llicència que estigui en tràmit o de les llicències que es puguin tramitar, l'única forma que es pugui garantir totalment és precisament a través de l'adaptació del planejament, perquè ara en la mesura que no estigui adaptat i sigui necessària aquesta adaptació es podria dubtar de que les llicències que es donin compleixin la legalitat vigent en el sentit ampli de la paraula. Per tant no està pensat això per aturar res sinó precisament el contrari, perquè els actes de l'Ajuntament tinguin les màximes garanties de seguretat jurídica i de legalitat. Dit això és cert que com a tramitació ha de ser àgil, perquè aquí no es tracta d'aturar res, sinó de fer el procés el més àgil possible. No obstant, la proposta que es fa aquí per part d'un grup, de tres mesos, realment és molt just aquest temps. Qualsevol tramitació de modificació exigeix un mínim. La llei parla d'un màxim d'un any però seria prudent, potser en sis mesos es podria fer perquè no sembla que sigui especialment complicat, però sis mesos com a mínim.

Intervé el regidor no adscrit Sr. Jordi Gómez, el qual manifesta que s'ha limitat a mirar el Pla General i ha agafat una zona, per exemple la zona 1 Casc Antic. En aquest cas

26

marca com a usos: habitatge i usos compatibles: residencial, hoteler i equipament. Evidentment s'ha de mirar l'apartat equipament per veure el que ens ocupa. Si es mira l'apartat equipament es pot veure que realment marca uns paràmetres i en la part de condicions d'edificació diu: sol urbà per a tota classe d'equipaments regirà el tipus d'ordenació de la zona on s'ubica l'equipament, i en el seu cas la zona contigua i es respectaran les condicions d'edificació vigents a la mateixa zona. En un altre apartat diu “quan es vulgui tramitar o determinar una ordenació diferent es tramitarà un Pla Especial”.Manifesta que no sap en quin punt del Pla General, no ho ha trobat, i pregunta si se li pot dir en quin punt diu que realment no es pot concedir una llicència.

Contesta el Sr. Secretari que segons l'informe de Serveis Tècnics l'article 5 de la normativa parla d'assignació d'usos religiosos i participació de les confessions. Hi ha un aspecte important que és l'audiència a totes les confessions que hipotèticament puguin, en el seu moment, exercitar aquest dret que tenen. Aquest és precisament un dels elements claus d'aquest procés: el fet de garantir l'audiència i la participació en qualsevol modificació, i per tant en el compliment de la normativa de qualsevol que hi pugui tenir dret en el futur. La llei diu que s'admetin els usos de caràcter religiós de nova implantació, això el pla de Vidreres ho preveu, d'acord amb les necessitats i disponibilitat del municipi. Aquesta és l'expressió de la normativa. Aleshores en aquest sentit s'estableix que la memòria dels Plans d'Ordenació ha de contenir una avaluació i justificació de les necessitats de sòl per a la implantació de centres de culte en el municipi, i és precisament en aquesta avaluació en què s'ha de centrar aquesta modificació. Per tant, per determinar les necessitats municipals de sòl relatives a aquests centres es prendran en consideració a banda dels estudis específics que s'elaborin en la fase de preparació dels plans, els suggeriments o al·legacions que a tal efecte formulin les esglésies, les confessions, les comunitats religioses en el decurs del procediment de participació ciutadana que es desenvolupin amb motiu de la formulació d'aquells plans i en el tràmit o tràmits d'informació pública regulats per la normativa urbanística en el marc del procediment d'aprovació del planejament general.Aleshores entén que, d'acord amb l'informe tècnic, aquesta adaptació és necessària per poder donar una llicència amb les condicions estrictes de legalitat, creu que no admet dubte que és d'obligat compliment, i a més a més hi han propostes.- Una altra cosa a dir és que una suspensió no significa denegació, en cap cas, simplement és suspendre per estudiar i per donar majors garanties i, certament, insisteix en què l'agilitat del procés és fonamental, no en aquest urbanístic sinó en qualsevol.

Pregunta el regidor Sr. Jordi Gómez si s'està parlant d'un equipament públic o privat. Pregunta si ho distingeix.Contesta el Sr. Secretari dient que el Pla General de Vidreres no fa aquesta distinció. El Pla General de Vidreres admet equipaments públics i privats, però no especifica. Diu equipaments i, com no ho especifica, diu públics o privats, o sigui que en principi és possible que sigui un equipament, independentment que la titularitat sigui pública o privada; el que sí que diu és de nova implantació.

El regidor no adscrit, Sr. Jordi Gómez, manifesta que en aquest cas comparteix el parer de la regidora Sra. Ruth Rosique, de deixar aquest tema sobre la taula degut a la sensibilitat que pot arribar a comportar. Han de pensar que poden haver-hi,

27

evidentment, una sèrie de comunitats que estiguin interessades en aquest projecte i, realment, tenen el mateix dret que altres. Aleshores és del parer de fer la consulta, en aquest cas, que quedi ben clar, consulta jurídica externa, en la qual realment els quedi molt clar que aquesta llicència, en aquest cas, es pot deixar sense la seva tramitació quan en realitat s'ha entrat i s'ha sol·licitat abans de la modificació que es proposa.

El regidor Sr. Eduard Adrobau, del grup VST-ERC-AM, veient la complexitat d'aquest punt demanen que es deixi sobre la taula, que es faci la consulta tal com s'ha comentat i en el proper ple, si s'escau, es fa la l'aprovació del punt.

Votació

L'Alcalde manifesta que com a conseqüència del debat de la proposta es veu clarament que hi hauria quatre vots a favor de la proposta i la resta de regidors, els nou restants, serien del parer de deixar-ho sobre la mesa. Per tant, es deixa aquest tema sobre la mesa i se'n parlarà en un futur.El regidor Sr. Torres manifesta que el seu vot seria d'abstenció.Tot i així, en haver-hi majoria de regidors del parer de deixar-ho pendent, es deixa sobre la mesa.

MOCIONS

8. MOCIÓ PER LA SANCIÓ DELS IMMOBLES PERMANENTMENT DESOCUPATS PROPIETAT D'ENTITATS FINANCERES I ALTRES GRANS EMPRESES.

L'Alcalde explica que el Sr. Francisco Martín, en representació de la PAH, ha sol·licitat que es tractés una moció referent a la sanció dels immobles permanentment desocupats propietat d'entitats financeres i altres grans empreses, i se li cedeix la paraula per tal que l'expliqui o llegeixi. El Sr. Martín manifesta que un altre membre de la PHA llegirà la proposta, que es transcriu a continuació.

“INTRODUCCIÓ.

L'actual crisi ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones que a causa de dificultats econòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques. Aquesta situació ha portat a milers de famílies a la impossibilitat de fer front a les quotes hipotecàries o del lloguer de la seva llar.

La seva traducció social ha estat milers de desnonaments a tot l'Estat Espanyol i centenars de milers de persones que han vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, enfrontant-se a situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa, i exclusió social, econòmica i residencial.

28

Segons dades del Consell General del Poder Judicial des de 2007 i fins setembre de 2013, a l'Estat Espanyol, ja s'ha arribat a 500.000 execucions hipotecàries, de les quals 96.927 a Catalunya. Segons informe presentat pel Col·legi de Registradors de la Propietat, només durant l'any 2012, la banca va quedar-se més de 30.034 primers habitatges per impagament de crèdits hipotecaris. Això suposa 115 desnonaments d'habitatge habitual per dia hàbil. Catalunya és la Comunicat Autònoma que encapçala tots els rànquings, tant d'execucions hipotecàries com de desnonaments. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial de 2013 s'executen 45 llançaments al dia de mitjana.

Ens trobem doncs davant d'una situació d'emergència habitacional que constitueix una autèntica anomalia en el context europeu. Com denuncia l'informe Emergencia Habitacional en el estado español, elaborat per l'Observatori DESC, aquesta situació es veu agreujada pel fet que l'estat espanyol és el país d'Europa amb més habitatge buit, 13,7% del parc total – 3 milions i mig de pisos segons el darrer cens estatal d'habitatge de 2011 – i amb un parc social d'habitatge clarament insuficient – menys d'un 2% de l'habitatge existent.

Les administracions locals, infradotades de recursos, són les que reben en primera instància l'impacte social d'aquesta situació, en tant que les més properes a la ciutadania.

El context descrit i la situació en què es troba gran part de la població s'està traduint també en un significatiu augment de les ocupacions d'habitatges als municipis. Una forma d'accés a l'habitatge que augmenta el grau de vulnerabilitat social dels qui es veuen abocats a recorre-hi.

La manca de recursos de les administracions locals per fer front a la problemàtica contrasta amb els milers de pisos en desús que acumulen les entitats financeres i les seves immobiliàries, actors principals i part responsable de la bombolla immobiliària. Aquests immobles, sovint obtinguts com a conseqüència d'execucions hipotecàries, es mantenen buits ja sigui a l'espera de que el preu de mercat torni a elevar-se, o bé perquè es troben a la venda o a lloguer a preus inaccessibles per part de la població. El resultat són milers d'habitatges destinats exclusivament a una funció especulativa, eludint la funció social que segons l'article 33 de la Constitució Espanyola (CE) ha de complir el dret de propietat.

Gran part d'aquestes entitats financeres han estat, d'una manera o altra, rescatades amb diners públics. Algunes directament gestionades pel govern de l'Estat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), i del traspàs d'actius a l'anomenat “banc dolent”, la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB). Paradoxalment, però, la forta inversió pública no ha anat destinada a cobrir les necessitats de la ciutadania i els ajuts milionaris a la banca, molts d'ells a fons perdut, no han implicat cap contrapartida social.

La situació descrita requereix actuacions per part de l'administració que possibilitin l'accés a l'habitatge de tots aquells ciutadans que se'n veuen

29

exclosos, acomplint el mandat constitucional de l'article 47 de la CE. Encàrrecs als poders públics que reiteren l'article 26 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC)

Donada la gran quantitat de població amb necessitats habitacionals i la manca de recursos públics per fer-hi front, resulta urgent mobilitzar l'habitatge buit a mans de les entitats financeres. Fomentar i garantir la funció social de l'habitatge, desincentivar-ne la utilització anòmala i penalitzar-ne, si s'escau, l'ús antisocial es converteix en un dels pocs mecanismes efectius a l'abast de l'administració per donar resposta a la vulneració del dret.

Davant els intents del govern central de buidar de competències les administracions locals, cal que els ajuntaments defensin l'autonomia municipal satisfent les necessitats habitacionals de la població. És en aquest context que algunes corporacions, com ara Terrassa, havent esgotat les mesures de foment per facilitar l'ocupació de pisos buits en poder de les entitats financeres, han iniciat procediments sancionadors.

L'article 41 de la Llei 18/2007, del Dret a l'Habitatge de Catalunya (LDHC) estableix com a utilització anòmala d'un habitatge la seva desocupació permanent i injustificada. Així mateix, en el seu punt tercer, disposa que en aquests supòsits l'administració competent haurà d'obrir un expedient administratiu per realitzar els actes d'instrucció necessaris per determinar, conèixer i comprovar els fets sobre els que haurà de dictar una resolució.

L'article 42 del mateix text legislatiu enumera diverses mesures que les administracions han d'adoptar per evitar la desocupació permanent dels immobles, tals com: l'aprovació de programes d'inspecció; la facilitació de garanties als propietaris d'immobles buits sobre el cobrament de les rendes i la reparació de desperfectes; l'impuls de polítiques de foment de la rehabilitació d'habitatges en mal estat; la possibilitat de cedir els immobles a l'Administració Pública per tal que els gestioni en règim de lloguer; i l'adopció de mesures de caràcter fiscal, tant de foment com penalitzadores.

Alhora, l'article 123.1.h de la LDHC tipifica com a infracció molt greu en matèria de qualitat del parc immobiliari mantenir l'habitatge desocupat un cop l'administració hagi adoptat les mesures de foment contemplades al precepte 42. Segons els articles 118.1 i 131 del mateix text normatiu, aquesta actuació pot ser sancionada amb multes de fins a 900.000 euros. Cal destacar que d'acord amb el que estableix l'article 119 de la LDHC, les quantitats obtingudes s'hauran de destinar al finançament de polítiques públiques destinades a garantir el dret de l'habitatge.

Finalment, l'article 3 del Codi Civil, estableix que les normes s'han d'interpretar d'acord al context i a la realitat social en què s'apliquen. Un context caracteritzat per una situació d'emergència habitacional.

Vist el dictamen favorable de la Comissió Informativa Única en sessió celebrada el dia 21 de gener de 2013.

30

Es sotmet a la consideració del Ple, per a la seva aprovació, si s'escau, l'adopció dels següents

A C O R D S

Primer. Manifestar el compromís d'endegar mesures municipals en base a la legalitat i competències existents i als efectes que assenyala aquesta moció, amb l'objectiu de garantir el dret a l'habitatge de la població i fer front a l'emergència habitacional.

Segon. Elaborar i aprovar un Pla Municipal d'Habitatge, o actualitzar el planejament existent, que contempli i reguli degudament les mesures de foment per evitar la desocupació permanent i injustificada d'habitatges enumerades a l'article 42, de la Llei 18/2007.

Tercer. Elaborar i aprovar Programes d'Inspecció a fi de detectar, comprovar i registrar els immobles que es troben en situació de permanent desocupació, començant pels que són propietat d'entitats financeres i altres grans empreses. Aquesta tasca es pot fer a través del creuament de dades en disposició de l'administració i l'atorgament d'audiència a l'interessat, o be realitzar una inspecció física des de l'administració.

Quart. Instruir procediments administratius contradictoris on es determinin, coneguin i comprovin els fets, un cop detectada la desocupació. Aquests procediments hauran d'acabar amb una resolució que declari si s'està produint una situació de desocupació permanent constitutiva d'una utilització anòmala de l'habitatge, d'acord amb el que estableix l'article 41 de la LDHC. En cas afirmatiu, caldrà requerir al propietari que cessi en la seva actuació en un termini concret, tot informant-lo de les activitats de foment que està duent a terme l'administració per facilitar-li la finalització d'aquesta situació.

Cinquè. Imposar fins a 3 multes coercitives que poden arribar als 100.000 euros, tal i com determina l'article 113.1 de la llei 18/2007, prèvia advertència, si transcorregut el termini fixat no s'ha produït l'ocupació de l'immoble.

Sisè. Iniciar un procediment sancionador per infracció molt greu en cas que es mantingui la desocupació de l'habitatge un cop esgotat el termini atorgat per a corregir la situació, tal com preveu l'article 123.1 de la LDHC.

Setè. Instar al Govern de la Generalitat a emprendre accions en aquest àmbit amb la mateixa finalitat, dins el marc de les seves competències.

Vuitè. Destinar l'import recaptat amb el producte de les sancions a Benestar Social, als afectats per desnonaments i a crear polítiques de Foment de l'Habitatge .

Novè. Transmetre aquesta moció, pel seu coneixement i adhesió a les Entitats Municipalistes, al Parlament de Catalunya, als diferents grups parlamentaris, a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i a les associacions veïnals del municipi.”

31

Intervencions

Intervé el regidor Sr. Ernesto Torres, del PP, per manifestar que primer de tot vol felicitar a la persona o persones que han redactat el text d'aquesta moció, ja que o és advocat o sap força o s'ha assessorat bé. Per altra part dir-los que estan totalment d'acord que tothom ha de tenir dret a un habitatge digne, que tothom ha de tenir el seu habitatge habitual i que les coses s'han fet molt malament des de l'inici. Moltes vegades ho ha comentat amb el Sr. Martín. Les coses s'havien de fer d'una altra manera des de fa molt de temps i ara no queda altre remei que solucionar-ho, i la millor manera de solucionar-ho no és altra que donar a cadascú la capacitat que pugui pagar la seva hipoteca. Per començar el primer dret que hem de tenir és el dret a treballar i que es crei ocupació. S'haurà de començar per aquest punt. Pel demés, completament d'acord.

El regidor Sr. Eduard Adrobau, del grup VST-ERC-AM, manifesta que des del seu grup són molt conscients d'aquesta situació complicadíssima que pateix la societat i sobretot pel que fa als problemes d'habitatge, amb la situació insultant que s'està veient on es condona el deute o s'injecta diners als bancs i la resta de la societat és la que acaba pagant una situació completament injusta. Quan ha llegit la companya la moció, l'ha llegit correctament. En la comissió informativa el seu grup es va prendre la llibertat de demanar a la resta de companys la inclusió del punt, que les possibles sancions que s'imposessin en el municipi de Vidreres repercutissin directament en els afectats, és a dir, creant polítiques d'habitatge, lluitant per evitar qualsevol problema que hi hagi en el municipi. Posteriorment es va comunicar a la PAH, els quals van dir que no hi havia cap mena de problema, ans el contrari. Simplement era això, informar d'aquest punt.

La regidora Sra. Ruth Rosique, del grup PxV-PSC-PM, manifesta que des del seu grup volen felicitar a la PAH, no solament per la moció que avui presenten aquí sinó per tota la feina que hi ha al darrera, per tota aquesta lluita que hi ha contra les injustícies i perquè està abastament dit en conferències, en taules, en reunions, les injustícies que s'està patint per part d'aquest sistema que ens ha portat a aquesta situació. El seu grup sempre ha pensat i ha dit en moltes reunions que realment avui dia cal una revolució social, i creuen que aquest moviments socials són els que donen força. Els polítics, com a política, demanar-los que entre tots recolzin aquesta feina, però que la recolzin a consciència. És veritat que és una moció complexa, que hi ha molta feina, però sobretot demanar fer les coses amb celeritat, molt pautat i poc a poc però sense pressa; però en aquest cas sí que creuen que hauria de ser una mica ràpid, sense presses però una mica ràpid, per tal que això no s'encalli. Felicitar a tota la PAH i realment l'aplaudiment és per a tots ells.

L'Alcalde manifesta que no solament com equip de govern, sinó com a grup de Convergència i Unió, volem felicitar a la PAH per la moció que han presentat perquè creuen que és necessari, no només en aquest municipi sinó que és una cosa que s'hauria de fer a tots els municipis. Que després també a les “altes esferes” volguessin i ho estrenyessin a les entitats bancàries, que han estat salvades d'alguna manera i, tot i això també li agradaria dir, que a més de felicitar a la PAH també vol felicitar al Sr. Martín perquè pot assegurar que és un lluitador, és una persona que amb la taula de

32

l'habitatge per poder-la tirar endavant ha estat barallant-s'hi i amb aquesta moció va portar-la a l'Ajuntament i tots els grups polítics que conformen la Corporació la varen acceptar directament. Per tant, felicitar-lo per la feina que fa el Sr. Martín i que espera que la pugui continuar fent durant molts anys, però que en realitat desitja que siguin pocs, perquè això voldrà dir que aquest problema s'haurà acabat i que no haurem d'estar lluitant i anar a aquests jutjats on uns estan a dintre i altres fora, on se senten els crits i que tothom pugui tenir un habitatge digne. Felicitats a tots els membres de la PAH.

Votació

Sotmesa la proposta a votació s'aprova per unanimitat dels tretze membres presents a la sessió i que per dret integren la Corporació.

9. DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

L'Alcalde dona lectura a una declaració institucional aprovada i presentada per l'Associació de Municipis de Catalunya, que es transcriu a continuació:

“La majoria de les forces polítiques de Catalunya el dia 16 de gener d'enguany varen aprovar la proposta de presentar al Congrés dels Diputats la proposició de llei orgànica de delegació a la Generalitat de Catalunya la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.

Vist el dictamen favorable emès per la Comissió Informativa Única en sessió celebrada el dia 21 de gener de 2014.

Es sotmet a la consideració del Ple de la Corporació, per a la seva aprovació si s'escau, la següent

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

Davant l'anunci de la convocatòria d'una consulta per tal de decidir si la nació catalana vol esdevenir un Estat independent, aquest Ple, integrat per representants electes per la ciutadania de Vidreres vol manifestar:

1. La seva satisfacció per l'acord entre la majoria de les forces polítiques al Parlament, que farà possible la celebració d'una consulta on el poble de Catalunya decidirà, de manera lliure i democràtica, el seu futur col·lectiu.

2. El seu compromís amb la Generalitat i el Parlament de Catalunya, representants legítims del poble català, per tal que aquesta consulta sigui una realitat.

33

3. La seva crida a la ciutadania a que participi de manera activa, pacífica i en llibertat en aquest acte democràtic, decidint el seu destí.”

Intervencion s

El regidor Sr. Ernesto Torres, del grup PP, manifesta que davant la situació totalment irregular, que tot i que ell no és advocat creu que si no ratlla la il·legalitat està en la il·legalitat, independentment d'això, encara que estan acostumats a riure-se'n, informa que votarà en contra per diversos motius:Primer, per descomptat, si a cadascun ens pregunten si volem ser independents i poder decidir sobre nosaltres, dubta molt que algú digui que no. Pregunta si algú diria que no. El problema és que: què és el que ens estan preguntant?. Volem ser independents?. Si, tots. Però som independents a les nostres cases o som independents com un ens amorf, “inequànum” sense cap legislació?. Seran tots ciutadans iguals?. Tots pagaran els mateixos impostos o seguiran pagant ciutadans de primera, de segona, de tercera, de quarta o de quinta?. Tindrem els mateixos policies, els mateixos hospitals, els mateixos carrers, els mateixos ajuntaments, les mateixes organitzacions públiques, simplement seguirem pagant “si vostè guanya tants diners pagarà un 55%, si no es guanya tants diners paga un 10%” i, no obstant això, el servei és el mateix, amb la qual cosa li està dient que seguiran tenint qui haurà qui pagui més i haurà qui pagui menys.Amb tot l'exposat li sembla completament absurd aquesta pregunta i aquesta manera. Per aquest motiu manifesta que vol que se sàpiga que vota en contra.Per altra banda segueix en contra perquè, com molts saben, moltes persones tenen família a la resta del país o del regne o com se li vulgui dir. Ell, per exemple, els seus avantpassats són gallecs, asturians, bascs i catalans. Ha de dir que només és català?. Creu que no.

El regidor Sr. Eduard Adrobau, del grup VST-ERC-AM, manifesta que la societat catalana es troba en una cruïlla històrica que, com a mínim, el que es vol posar sobre la taula és que tenim el dret a decidir, a debatre, a poder decidir què es vol fer, ja sigui mantenir l'estat actual tal com és o be fer un pas endavant i decidir un nou país, un nou estat, una nova manera de fer on tothom pugui participar en la seva construcció. Què hi ha que pugui ser més engrescador que la construcció d'un nou estat?. Suposa que no gaire res més. El que sí que es demana aquí és poder debatre, debatre amb l'estat espanyol, poder donar llibertat a la gent a poder participar, i per tant el que farà el seu grup és votar afirmativament aquesta declaració institucional per donar veu al poble de Catalunya per poder decidir què pot fer ell en un futur.

Votacions

Sotmesa a votació la proposta s'aprova amb dotze vots a favor (CiU, VST-ERC-AM, PxV-PSC-PM, regidor no adscrit) i un vot en contra (PP) dels tretze membres presents a la sessió i que per dret integren la Corporació.

34

CONTROL DELS ÒRGANS DE GOVERN.

10.a. Informació de l’alcaldia.

La regidora Sra. Ruth Rosique, del grup PxV-PSC-PM, pregunta al Sr. Secretari respecte els decrets si s'aproven o bé si únicament es dona compte.El Sr. Secretari manifesta que se'n dóna compte.

A continuació l’Alcalde demana al Secretari que doni lectura a les resolucions que s'han emès, qui ho fa en extracte.

Decret 517/2013Decret per convocar ple ordinari pel dia 26.01.2014.

Decret 518/2013 Decret per acordar la terminació convencional del procediment de reclamació de responsabilitat patrimonial i indemnització.

Decret 519/2013 Decret per trametre al Jutjat Contenciós Administratiu de Girona expedient administratiu sol·licitat (recurs ordinari 341/2013).

Decret 520/2013Decret per arxivar l'expedient de protecció de la legalitat urbanística núm. 24/2013.

Decret 521/2013 Decret per iniciar procediment d'ordre d'execució per tal de garantir la seguretat de vianants de la via pública.

Decret 522/2013Decret per incoar expedient de protecció de la legalitat urbanística per obres en execució sense adequar-se a la preceptiva llicència municipal.

Decret 523/2013Decret per incoar expedient sancionador per infracció urbanística.

Decret 524/2013Decret per incoar ordre d'execució de les actuacions necessàries per garantir la seguretat de la tanca i pilars de la finca derl C/ Avellaner 27 A i B

Decret 525/2013Decret per autoritzar a personal de l'Ajuntament a continuar amb reducció de jornada per tenir cura d'un menor de 8 anys.

Decret 526/2013Decret per incoar procediment d'ordre d'execució per tal aue es retiri la brossa vegetal abocada a la zona verda.

35

Decret 527/2013Decret per autoritzar a personal de l’Ajuntament la reincorporació al 100% de la jornada a partir del dia 23.12.2013.

Decret 528/2013Decret per autoritzar lactància, permís per matrimoni i vacances a personal de l'Ajuntament.

Decret 529/2013Decret per autoritzar l'assistència a un curs sol·licitat a personal de l'Ajuntament.

Decret 530/2012Decret per autoritzar l'assistència a un curs sol·licitat a personal de l'Ajuntament.

Decret 531/2013Decret per resoldre l'expedient sancionador incoat per a l'execució d'obres sense la corresponent llicència municipal. L'Ajuntament.

Decret 532/2013Decret per tenir per desistit un contribuent de la sol·licitud de llicència urbanística.

Decret 533 /2013Decret per estimar les al·legacions presentades referent a la imposició d'una primera multa coercitiva.

Decret 534/2013 Decret per acceptar les al·legacions a la imposició d'una multa coercitiva per no haver acomplert una ordre de neteja.

Decret 535/2013Decret per tenir per desistit una sol·licitud de llicència d'obres.

Decret 536/2013Decret per acceptar les al·legacions a una primera multa coercitiva per no haver acomplert l'ordre de neteja.

Decret 537/2013Decret per contractar personal de substitució a causa de permçis per assumptes propis.

Decret 538/2013Decret per trametre al Jutjat expedient contenciós i encarregar la defensa jurídica a la Diputació de Girona.

Decret 539/2013Decret per incoar expedient de protecció de la legalitat urbanística per obres que s'executen sense la preceptiva llicència municipal.

36

Decret 540/2013 Decret per abonar a una treballadora de l'Ajuntament la part meritada de la paga extra de 2012 Decret 541/2013Decret per tenir per desistida la sol·licitud de llicència d'obres per no haver complimentat el requeriment de documentació.

Decret 542/2013Decret per tenir per desistida la sol·licitud de llicència d'obres per no haver complimentat el requeriment de documentació.

Decret 543/2013Decret per incoar procediment de protecció de la legalitat urbanística, ordenant la suspensió immediata de les obres quie es porten a terme ja que les obres no s'adeqüen a la llicència sol·licitada.

Decret 544/2013Decret per incoar procediment de protecció de la legalitat urbanística, ordenant la suspensió immediata de les obres quie es porten a terme ja que les obres no s'adeqüen a la llicència sol·licitada.

Decret 545/2013Decret per incoar procediment de protecció de la legalitat urbanística per l'execució d'obres sense la preceptiva llicència municipal.

Decret 546/2013Decret per iniciar procediment sancionador per infracció al Codi de Circulació.

Decret 547/2013Decret per resoldre les al·legacions a un expedient per suposada infracció a l'ordenança de convivència ciutadana.

Decret 548/2013Decret per resoldre un expedient per per infracció a l'Ordenança de Convivència Ciutadana.

Decret 549/013Decret per resoldre un expedient per per infracció a l'Ordenança de Convivència Ciutadana.

Decret 550/2013Decret per contractar un auxiliar d'equipaments per cobrir absències temporals del personal laboral de l'Ajuntament.

Decret 551/2013 Decret per deixar sense efecte el decret 527 del dia 12.12.2013.

37

Decret 1/2014Decret per informar favorablement la devolució de la fiança general d'obres corresponent a l'expedient 361/2002.

Decret 2/2014Decret per aprovar la devolució de les fiances general i de runes corresponent a l'expedient 184/11.

Decret 3/2014Decret per retornar la fiança de runes corresponent a l'expedient d'obres 318/05.

Decret 4/2014Decret per denegar la llicència de primera ocupació corresponent a l'expedient 15/13.

Decret 5/2014Decret per incoar expedient de protecció de la legalitat urbanística per l'execució d'obres sense la preceptiva llicència municipal.

Decret 6/2014Decret per incoar expedient de protecció de la legalitat urbanística per l'execució d'obres sense la preceptiva llicència municipal.

Decret 7/2014Decret per incoar expedient de protecció de la legalitat urbanística per l'execució d'obres sense la preceptiva llicència municipal.

Decret 8/2014Decret per incoar expedient de protecció de la legalitat urbanística per l'execució d'obres sense la preceptiva llicència municipal.

Decret 9/2014Decret per incoar expedient administratiu per procediment de vehicle abandonat a la via pública.

Decret 10/2014Decret per contractar personal de la borsa de treball com a tècnica auxiliar d'Educació Infantil.

Decret 11/2014Decret per contractar personal de la borsa de treball com a tècnica auxiliar d'Educació Infantil.

Decret 12/2014Decret per denegar la llicència de primera ocupació corresponent a l'expedient 171/05.

Decret 13/2014Decret per imposar una sanció per haver comés una infracció urbanística lleu

38

consistent en l'execució d'unes obres sense la corresponent llicència municipal.

Decret 14/2014Decret per imposar una primera multa coercitiva per incompliment requeriment resolució alcaldia 383/2013.

Decret 15/2014Decret per autoritzar la realització d'un curs a personal de l'Àrea d'Intervenció.

Decret 16/2014Decret per convocar Comissió Informativa Única ordinària pel dia 21.01.2014.

Decret 17/2004Decret per incoar procediment d'ordre d'execució per tal de garantir l'estabilitat d'un tall de carrer i restituir el tram de calçada afectat.

Decret 18/2014Decret per aprovar la llista provisional de persones admeses i excloses en el procediment selectiu de la borsa de treball de tècnic auxiliar d'educació infantil.

Decret 19/2014Decret per procedir a la devolució de les fiances generals i de runes corresponent a l'expedient 377/2007

Decret 20/2013Decret per sol·licitar i encarregar als serveis jurídics de la Diputació de Girona la representació, compareixença i defensa dels interessos dels usuaris del servei d'aigua potable.

Decret 21/2014Decret per convocar ple ordinari pel dia 28 de gener de 2014.

10.b. Precs i preguntes.

El regidor no adscrit Sr. Jordi Gómez García manifesta que en el darrer Ple va formular una sèrie de preguntes i se li va contestar dient que la resposta es faria per escrit el més urgent possible. Manifesta que fins a dia d'avui encara no ha rebut cap resposta i d'això ja fa dos mesos. És un comentari.

-Manifesta que vol fer una pregunta al regidor Sr. Antonio Fernández referent a que ja fa mesos li va fer una pregunta al Ple concretament referent al cost que representava la instal·lació d'uns escuts a la rotonda del Portal. El Sr. Fernández li va respondre que costaven uns 1.200,- €. Finalment s'ha anat completant la informació arran de la presentació d'instàncies i el cost resultant dels escuts és, a hores d'ara, perquè després s'han fet altres intervencions, s'està parlant d'un cost de més de 2.000,- €. S'han equivocat d'un 70%.

39

-Vol fer una pregunta, perquè veu que en aquesta rotonda s'estan fent moltes intervencions i en aquests moments s'estan completant també una sèrie de baranes a l'altre costat de la vorera, i també s'ha fet una escultura d'una sardana al centre, enjardinaments, etc., i són tota una sèrie d'actuacions. Pregunta quin és el cost total previst en el conjunt de l'arranjament d'aquesta rotonda. Entén que és una part important del poble però li agradaria saber quin és el muntant total que l'Ajuntament preveu, informació que ja deu estar en el seu poder perquè ja s'estan concloent aquestes obres, cosa que suposa que les adjudicacions de cadascuna de les partides ja s'han fet. Amb això estaria en el tema que abans ha esmentat com a informacions pendents, tota la part central de la rotonda, les baranes, la pintura dels escuts. Pregunta també al regidor Sr. Antonio Fernández si és veritat que els escuts s'han pintat amb làmina de pa d'or. El Sr. Gómez s'adreça al Sr. Fernández per demanar-li si se li contestarà per escrit.

Intervé l'Alcalde per manifestar que seria bo que es contestés. Ell li pot contestar tal com ho podria fer el regidor Sr. Antonio Fernández. Això és una aposta personal del pintor que ha pintat els escuts, que és el mateix pintor que ha pintat la façana de la casa de la vila. És una aposta d'ell, personal, ja que és la imatge que pot transmetre al poble de la seva qualitat a l'hora de pintar i va prendre aquesta decisió, ell personalment, dins el pressupost que es va donar, que era un pressupost molt baix, de pintar-ho d'aquesta manera. En el cas que es veiés malament o en el cas que pogués fer malbé la pintura es buscaria una solució, per part d'ell. Però això és una aposta personal del mateix pintor que ha pintat els escuts.Contesta el Sr. Gómez que hi ha pintors que realment són molt afortunats. Veient en el poble totes les problemàtiques que hi ha, tenir en el poble uns escuts pintats amb pa de làmina d'or, la veritat ...Respon l'Alcalde dient que sobretot quan van a cost del pintor.El Sr. Gómez diu que realment queden bé, però pensa que en aquests moments no toca. És la seva opinió.L'Alcalde contesta al Sr. Gómez dient que no sap si és que no l'ha entèsDiu el Sr. Gómez que l'ha entès perfectament.L'Alcalde pregunta si ha entès que anava a càrrec del pintor.Repeteix el Sr. Gómez que l'ha entès perfectament, però hi ha coses que sobten avui en dia. El que sí que li agrairia és que tota la resta, si aquesta pintura ha estat a cost zero perquè ha estat un regal del pintor, demana que se li contesti per escrit del cost de totes les altres intervencions que hi han hagut, com són totes les baranes, etc., i que les coses que han sigut donatius per diferents motius també es recullin.Continua dient que s'ha fet una actuació molt important en aquesta rotonda i la veritat, així com en altres actuacions que s'han anat fent en el poble entén que sí que és correcte que es facin, hi ha una sèrie d'actuacions que són prioritàries. Si l'Alcalde diu que interessa arranjar la rotonda del centre de la població per donar més vistositat, perquè estèticament guanya el poble, doncs d'acord; però hi ha tota una sèrie d'actuacions que realment s'haurien de dur a terme, i aquestes actuacions no són inversions com les que hem dit sinó que són meres obres de manteniment. Diu que s'estan gastant una sèrie de diners en unes actuacions i resulta que hi ha carrers que estan en molt mal estat. No li està dient que realment es duguin a terme obres d'urbanització nova, etc., però sí que es porti a terme un mínim de manteniment, un mínim de tapar forats perquè la gent no prengui mal. Diu que es pot prioritzar una sèrie

40

d'actuacions que, evidentment, vagin a favor d'una millor promoció del poble, i en això està molt d'acord, però no s'han d'oblidar unes necessitats bàsiques, no s'han oblidar uns ciutadans que poden prendre mal caminant pel carrer. Es tracta, potser, de fer unes feines de manteniment, de repassar una sèrie de carrers, de tapar una sèrie de forats, treure una sèrie de bonys. Aleshores s'ha de pensar que hi ha gent que realment està pagant els seus impostos, paga molts diners de la contribució, i realment quan surt de casa seva l'únic que troba són forats. Continua dient que l'equip de govern hauria de marcar un ordre de prioritats i que, sobretot, realment quan hi ha cassos que poden posar en perill la seguretat de les persones, sisplau que s'actuï.

Contesta l'Alcalde dient que s'estan fent actuacions de manteniment com pot ser anar pintant passos de zebra, com pot ser anar arranjant aquells desnivells que hi havia davant l'Ajuntament, on diverses persones ho havien demanat dient que a l'hora d'anar a comprar se'ls feia complicat accedir-hi amb el carro de la compra. La intenció és que en les properes setmanes es comencin les obres d'arranjament de les voreres del Carrer Costa Brava. També hi ha la intenció de poder dur a terme diversos asfaltatges a varis carrers del poble. No només això sinó que es van tapant forats on es va detectant o bé allà on els veïns els ho fan saber, quan hi ha un forat al carrer s'hi envia el servei de manteniment perquè solucioni la incidència. A vegades no és possible solucionar-ho amb la velocitat que es voldria perquè quan hi ha un problema davant una casa, el titular de la finca voldria que se solucionés ràpidament, però no sempre això és possible degut a les nombroses intervencions a realitzar, i el propi Sr. Gómez n'és coneixedor perquè havia estat a l'equip de govern i és sabedor que a vegades les coses no van tan ràpid com es voldria; però tan bon punt és possible els serveis de la brigada van a solucionar la incidència.Continua dient que hi ha tot una sèrie d'actuacions que estan previstes portar a terme per aquest 2014, que espera que els membres de l'oposició també hi estiguin d'acord, ja se'ls explicarà en el moment adequat. Demana al Sr. Gómez que no es preocupi, que es va fent manteniment, en són molt conscients, s'han fet diverses actuacions al municipi però també s'han de fer d'altres actuacions que són necessàries, com molt bé ha dit, com l'arranjament de les voreres del carrer Costa Brava. Una altra actuació que també és important i que és demanada des de fa molt de temps és davant l'escorxador poder-hi posar un semàfor, que segons els van informar la setmana passada, ja hi ha un informe de Carreteres per poder desenvolupar tot aquell sector, arreglar-ho per poder-hi posar un semàfor per garantir la seguretat dels vianants que puguin venir del Ceip Salvador Espriu o dels nens que vulguin anar al pavelló o a la zona poliesportiva perquè puguin travessar la carretera amb seguretat i que no s'hagi de lamentar alguna víctima mortal o un atropellament com fa un parell d'anys va haver-hi davant mateix d'un establiment d'aquell sector.

El Sr. Gómez contesta dient que advoca per la prioritat. L'Alcalde replica que la prioritat ja li està dient, que creu que és bastant prioritari el tema del semàfor com també arreglar voreres, com també tapar forats.El regidor Sr. Gómez diu que hi ha una cosa que està molt clara i és que en un poble s'ha de garantir que, evidentment, els vianants puguin circular caminant pel carrer i que no tinguin el risc de prendre mal, i l'Alcalde diu que s'estan tapant els forats, però és del parer que l'Alcalde hauria de fer algun recorregut més pel centre del poble i per

41

altres barris i urbanitzacions i realment veuria que queda molta feina per fer. Està parlant de prioritats i de manteniment, no d'inversions. El prioritari és el manteniment. Si hi ha un bon manteniment en el poble i en les instal·lacions el que s'està fent és allargar la vida útil de les mateixes. Si per contra hi ha deixadesa, evidentment, en quatre dies s'haurà acabat amb totes les infraestructures del poble. A part de tot això seria molt trist que la gent acabés prenent mal per tenir uns carrers en unes condicions insuficients i deplorables.Contesta el Sr. Alcalde que prioritats sí, totalment d'acord, totes aquestes coses són prioritats. Sap molt bé el Sr. Gómez que hi ha moltes coses a fer, que són actuacions prioritàries, que es van fent mica a mica, de manteniment d'edificis, com pot ser aquí al Casino que hi ha goteres i s'han d'arreglar; al pavelló hi han goteres i que també s'han d'arreglar perquè després es fa malbé el tatami; a la zona esportiva allà on hi ha els vestidors també hi ha goteres i també s'han d'arreglar perquè no faci malbé l'interior. A part d'això d'altres actuacions: tema voreres, tema garantir que les persones puguin passar o pujar amb tranquil·litat sobre la vorera, sense tenir perill com és el cas de davant de la girola de l'Ajuntament, on els veïns no hagin de passar per la pròpia calçada, on estan passant els vehicles. Per tant era una prioritat arreglar aquella pujada, també era una prioritat posar un pas de zebra a la zona on està ubicat Can Furroy perquè es pogués passar amb tranquil·litat. Qui diu això d'altres actuacions de manteniment, tapar forats i arreglar voreres. Estan totalment d'acord.

El regidor Sr. Ernesto Torres, del grup PP, manifesta que tornarà a ser una mica reiteratiu i tornarà a preguntar per la Comissió de l'Aigua. Pregunta quan es reuniran amb Riera de Cabanyes que, últimament, des de fa dos o tres mesos s'està dedicant a obrir forats a les voreres de les urbanitzacions, a Residencial Puig Ventós (C/ Surera 73). Concretament en aquesta adreça han obert un forat que porta dos mesos i mig obert, en una vorera que va construir el propi Ernesto Torres. Encara està esperant que vagin a tancar-lo. El responsable de manteniment de la urbanització ha parlat amb Riera de Cabanyes, no solament amb referència a aquesta adreça sinó a més adreces i manifesta que n'hi ha 7 o 8 d'afectades i en continuen obrint, sense que ni tan sols hagin tirat la terra al forat, sinó que la terra està al carrer. Torna a preguntar quan es reuniran

Contesta el regidor Sr. Baltrons dient que la propera setmana tenen reunió a la Diputació, i que el Sr. Torres és coneixedor que tot aquest tema el tenen traspassat a la Diputació. La propera setmana es veuran i a partir d'aquí convocaran la comissió, però primer han de poder parlar amb ells. Els transmetran tota la informació de què es disposa a l'Ajuntament i quan els ho diguin i tinguin la persona assignada es convocarà la comissió i començaran a parlar. Hi estan treballant.

El regidor Sr. Torres, amb relació a la deixadesa de l'empresa Riera de Cabanyes, pregunta si se li aplicarà alguna sanció.Contesta el regidor Sr. Baltrons per dir que l'equip de govern prendrà totes les mesures que tingui al seu abast i obligarà a l'empresa que faci el que ha de fer, en tots sentits.

El regidor Sr. Eduard Adrobau, del grup VST-ERC-AM, manifesta que volen recordar

42

que no se'ls ha contestat cap pregunta de les que varen formular en la sessió del ple passat, i consideren que és una falta de respecte a tots els regidors no disposar de la informació en un període de temps correcte, i demanen que això no es torni a repetir. L'Alcalde contesta que rebran la resposta a totes les preguntes que varen formular i espera que això no es torni a repetir. Diu que està enviat.El regidor Sr. Adrobau manifesta que la idea del Ple és poder debatre, un control a l'equip de govern, i qualsevol govern democràtic del món, sempre veiem les intervencions al Congrés dels Diputats, al Parlament, el president surt a defensar-se de les preguntes o respostes. Per tant demanen que en el Ple pugui haver-hi un debat. Hi ha coses que, evidentment, no es podran contestar perquè en el moment no es disposa de les dades però moltes de les preguntes que estan formulant són de caire polític. Algunes preguntes potser sí que són de dades, però d'altres són de valoració o de resposta per tal d'intentar millorar. Continua dient que farà un recull de preguntes que ja havien formulat, des de l'estat de recepció de les urbanitzacions, que entén que respondrà breument, i començarien les preguntes d'avui.

- Segons el que està dient el regidor Sr. Ernesto Torres, s'estan realitzant diverses obres de manteniment de la xarxa d'aigua. Quantes llicències d'obres ha demanant aquesta empresa?. Suposa que a les Juntes de Govern han passat aquestes llicències i demana que s'indiqui quantes llicències d'obres ha demanat aquesta empresa, més o menys.Contesta l'Alcalde que no en té constància.Pregunta el regidor Sr. Adrobau si és que aquesta empresa no ha demanat cap llicència d'obres.Respon l'Alcalde dient que han anat seguint la mateixa política que fa molts anys, des de sempre.La regidora Sra. Ruth Rosique pregunta al Sr. Secretari si és correcte que no demanin llicències.Contesta el Sr. Secretari dient que no recorda si l'empresa ha sol·licitat llicència d'obres o no o a nom de quina persona s'hagi pogut demanar, però en principi qualsevol actuació a la via pública necessita l'autorització corresponent.Contesta la regidora dient que encara que no s'hagués fet mai, que no està demostrat, si és incorrecte entén que el Sr. Secretari hauria d'assessorar a l'equip de govern dient que això s'està fent malament i que s'hauria de corregir. Entén que s'hagi fet malament o no en el passat, que sempre advoquem el passat, si hi ha un secretari i el secretari diu que no és correcte s'hauria d'assessorar a l'equip de govern dient que no s'està fent bé. Es porta dos anys i mig de mandat, quasi tres, i ara l'Ajuntament s'adona que s'ha fet malament i no s'ha corregit.

-El regidor Sr. Adrobau, del grup VST-ERC-AM, manifesta que a la passada Comissió de l'Aigua es va decidir que fossin vinculants les decisions que es prenguessin a la comissió, que tiressin endavant i que se n'informaria. En la passada comissió informativa es va informar que l'equip de govern havia demanat ajuda a la Diputació però abans de fer qualsevol pas s'havia acordat que es debatria a la comissió informativa de l'aigua. És un funcionament anòmal d'aquesta comissió de tal i com es va crear, en aquest cas. La intenció és bona però ja que tenim una comissió

43

constituïda a aquest efecte, abans de realitzar qualsevol pas l'equip de govern ho ha de consensuar amb la Comissió Informativa de l'Aigua. Això no és una pregunta sinó que és un prec.

-Hi ha una contractació a Cànovas de 12.500,- € perquè finalitzi l'anàlisi i avaluació retributiva dels llocs de treball. Pregunta quan està previst que finalitzi aquesta valoració de llocs de treball? Contesta l'Alcalde que durant el transcurs de l'any 2014.Pregunta el regidor Sr. Adrobau si es podria afinar una mica més, a mitjans d'any, a finals d'any.Respon el Sr. Alcalde que és complicat. Tal com el Sr. Adrobau sap és un tema que es va arrancar fa més d'un any, que es va treballant, i és complicat dir quan es podria acabar, però s'hi està treballant.

-En aquest any també s'ha fet l'asfaltatge d'Aiguaviva Parc, per un valor de 40.000, €. Recorda que en el darrer exercici es va fer una partida extraordinària de 120.000,- € al Barri d'Aiguaviva. Per aquest exercici estava previst l'asfaltatge de diversos carrers del poble per tal que hi hagués un equilibri entre els diferents barris, és a dir, hi havia un pressupost i es volia destinar a asfaltatge de carrers problemàtics o que comencen a tenir greus deficiències al Barri de Mas Flassià i Mas Flassià Pins, que tenen una problemàtica greu amb les arrels dels pins i s'havia contemplat diversos pressupostos per tal d'arranjar-ho. Sí que són coneixedors que el barri d'Aiguaviva Parc hi ha moltes problemàtiques en asfaltatge però no s'ha d'oblidar la resta de barris del poble que també estan, segurament algun d'ells, en pitjor estat que el Barri d'Aiguaviva. Pregunta per què s'ha fet aquest canvi de destinació de partides.

Contesta l'Alcalde dient que l'equip de govern ha cregut convenient continuar portant a terme l'asfaltatge a la Urb. Aiguaviva Parc amb aquesta quantitat amb la intenció del proper any, o sigui en aquest exercici, poder portar a terme diversos asfaltatges al municipi de Vidreres.

Continua dient el regidor Sr. Adrobau que s'havien prioritzat una sèrie d'actuacions, a nivell tècnic, on s'havia d'actuar per evitar riscos i s'havia acordat, quan el seu grup estava a l'equip de govern i l'Alcalde era regidor d'Urbanisme, com ell mateix, de fer les actuacions en el Barri de Mas Flassià-Els Pins. El canvi de criteri tècnic no l'entenen i per tant demanen que en aquest exercici, i amb la màxima urgència possible, es faci el manteniment d'aquest barri per evitar, qualsevol que hi hagi passat s'haurà adonat que hi ha una problemàtica real.

-Hi ha una partida 18.589,23 € a l'adequació de l'entorn de la passera, on s'han fet 3 horts urbans. Volen recordar que conjuntament amb el seu grup, com equip de govern, varen estar elaborant un projecte d'horts urbans, uns horts urbans que n'hi havien d'haver-hi 30 ampliables a 60, amb l'objectiu que tota la població o una part d'ella s'hi pogués acollir; és a dir, redactant un pla d'usos, enfocat a diferents públics, tant a persones que possiblement són jubilades, com educació ambiental, com a persones que tinguin uns certs requeriments que un hort urbà el pot ajudar. Amb 18.589,23 € gairebé s'hauria pogut desenvolupar el 50% del projecte. No entenem com s'han destinat aquests diners que podien haver anat a ajudar a la població que ho necessita

44

a adequar una entrada del poble.

Respon l'Alcalde dient que els 18.589,23 € per adequar aquella zona no han estat només per fer els horts urbans i arranjar aquell entorn sinó que també s'arreglarà l'entorn del darrera de l'escorxador i la intenció que tenen és, tal com havien estat treballant tots conjuntament, tenir uns horts urbans a Vidreres, no tenir-los només centralitzats en un punt sinó poder-los tenir en diversos punts del municipi, perquè aquella persona que estigui vivint al Barri de la Pau no hagi d'anar fins el darrera del camps de futbol i li quedi més a prop i com que hi ha espais en aquell sector, espais municipals, es poden utilitzar i poden beneficiar la gent d'aquell entorn. Hi ha un estudi, que s'havia encarregat per veure com es podia desenvolupar, com podien funcionar els horts urbans amb unes normatives i la intenció és poder continuar endavant amb allò que es va fer i l'única cosa és poder cercar nous emplaçaments en el municipi de Vidreres. Però els 18.589,23€ d'adequació no és només la part de baix sinó que és la part de baix més actuacions que s'han de fer a l'entorn de l'escorxador.

-El regidor Sr. Eduard Adrobau, del grup VST-ERC-AM, manifesta que s'encarrega a l'empresa Barcelona Espai Legal Advocats un informe sobre la constitució d'una societat municipal. El seu grup era partidari d'aquesta societat municipal, però recorda que hi ha uns informes jurídics a l'Ajuntament per tirar-la endavant. No entenen la necessitat ara de la contractació d'un nou informe jurídic. Pregunta si potser hi ha problemes amb els serveis jurídics de l'Ajuntament que no realitzen correctament o quina és la motivació d'aquesta contractació extra? El Sr. Secretari pregunta a quins informes anteriors es refereix el Sr. Adrobau.Contesta el regidor Sr. Eduard Adrobau manifestant que té entès que el propi Secretari, com a responsable jurídic de la Corporació, va desenvolupar un informe jurídic sobre la creació d'una empresa municipal.El Sr. Secretari manifesta que l'informe que es va encarregar va ser per verificar la correcció de tot l'expedient que s'havia tramitat, de tota la documentació, concretament la memòria per a la realització de l'empresa, la forma jurídica, els estatuts, etc. Hi havien alguns dubtes de legalitat que requerien per resoldre's degudament un informe d'un especialista en matèria mercantil i en matèria administrativa, sobretot tenint en compte els següents aspectes: les possibilitats de subcontractació de la societat una vegada estigués creada, la legalitat d'aquesta subcontractació y fins a quin punt o quin percentatge les actuacions programades o de les comandes de gestió que li efectués l'Ajuntament podia subcontractar i més concretament en el seu entorn, estem parlant de Vidreres, i al mateix temps quines possibilitats d'ampliació de la plantilla, tant a nivell d'adscripció de personal del propi Ajuntament com de subrogació o de contractació externa de personal podia tenir, tenint en compte les restriccions que imposa el context normatiu actual. Atès que aquestes són qüestions ja d'afinar jurídicament per poder portar uns estatuts i un expedient degudament formalitzat a tràmit, es va creure convenient encarregar aquest informe. Ara mateix, des del seu punt de vista tècnic aquest expedient està complert i podria iniciar-se ja la seva tramitació.

-Hi ha la contractació de Joaquim Llorens per a la defensa jurídica del contenciós-administratiu 27/2013 per l'import de 3.025,- €, i pregunta si en aquesta contractació se sap el preu per hora de treball.

45

La regidora Sra. Ruth Rosique, del grup PxV-PSC-PM, pregunta al Sr. Alcalde on són les respostes del anterior ple. En el ple la regidora li va preguntar quan respondria i l'Alcalde li va dir que en els propers quinze dies, i va entendre que en els propers quinze dies a partir del dia que parlaven, i a dia d'avui encara no les tenen. Pregunta si hi ha algun problema.Contesta l'Alcalde que no, que tindrà les respostes, de fet ja estan enviades.Pregunta la regidora si ja estan enviades per correu.Contesta l'Alcalde que sí Pregunta la regidora si per correu ordinari, per correu electrònic, per correu urgent, certificat, per acús de rebut...Per correu ordinari contesta l'Alcalde La regidora diu al Sr. Alcalde que això és una presa de pèl total cap els ciutadans i cap els regidors, però principalment cap els ciutadans que representen, perquè l'Alcalde es vol riure dels regidors de l'oposició, però finalment s'acaba rient de la ciutadania. Creu que és una presa de pèl. On estan enviades aquestes respostes? Per què es va comprometre a contestar en quinze dies? Quina por té el Sr. Alcalde en respondre les preguntes que li fan els regidors? Tal com ha dit el portaveu Sr. Eduard Adrobau un equip de govern necessita d'una oposició, d'un control de gestió, sinó això no seria una democràcia, seria una dictadura. Això no és el seu “cortijo”, com li va dir una vegada un ciutadà seu. L'Ajuntament és la casa de tothom, on tothom té dret a venir a preguntar, com a ciutadans i com a regidors. Per tant, demana si li pot dir en quina data ha sortit les respostes d'aquestes preguntes. Per què vol que li preguntin, des del seu grup o des d'algun altre grup temes d'interès públic si l'Alcalde continua rient-se'n. Què ha canviat avui de fa dos mesos que els va dir “contestaré per escrit”. Avui ha contestat. Quin problema té Sr. Camps? L'altre dia no estava mut, tenia veu igualment. Quin criteri segueix? Quin protocol segueix? Per què no fa un protocol nou, al seu estil, l'entrega a tots els regidors i sabran com ens poden moure. Continuen sense rebre resposta a les instàncies, els ciutadans s'apropen als grups polítics per dir-los que no es contesten les instàncies, que no es contesten les trucades telefòniques, que se'ls diu “deixi'm el telèfon que ja el trucaré” i passen dos dies, quinze, un mes i no es truca. On estan les 24 hores dels regidors que dedicarien a la ciutadania 24 hores al dia 7 dies a la setmana? Quan l'equip de govern va dir que estaven 24 hores a la setmana al servei de la ciutadania ella els va dir que això era impossible perquè les persones necessiten mínimament dormir i menjar. No es pot posar 24 hores al servei de la ciutadania perquè això no és veritat, no és lògic. No demana 24 hores, demana on estan aquestes respostes. Realment val per alguna cosa que avui estigui l'oposició aquí asseguda en aquesta taula? Han sortit aquestes respostes de l'Ajuntament? Pot dir en quina data han sortit? Contesta l'Alcalde dient que han sortit.Pregunta la regidora en quina data han sortit.Han sortit torna a recalcar el Sr. Alcalde, ja les rebrà.El Sr. Sureda pregunta si és que no ho pot dir.Contesta l'Alcalde que no.La regidora diu que el Sr. Alcalde té por a equivocar-se o a inventar coses que després no podrà demostrar, i demana si estan registrades pel registre de sortida, i esmenta que si demà hi van les podran trobar.

46

Diu la regidora que igualment que una instància seva. Era una pregunta política però l'Alcalde va enviar els tècnics, que en aquest cas era el cos dels vigilants, i la resposta la va trobar al registre d'entrades però a ella no li ha contestat ningú. Això és respecte a les persones?L'Alcalde diu que si es va enviar els vigilants, no té la resposta?La regidora diu que no l'ha entès. L'Alcalde va demanar als vigilants que donessin una resposta tècnica en una pregunta política, però tot i així els vigilants varen fer la seva feina però a ells ningú li ha contestat. La resposta està al registre d'entrades, ja vindrà l'interessat a veure-la quan vulgui devia pensar. Aquesta és la sensació que tenen.Contesta l'Alcalde que d'acord.La regidora diu que això no és serietat, que sembla un circ.

-La regidora pregunta a l'Alcalde si li pot fer les preguntes i si avui té ganes de contestar.L'Alcalde diu que faci les preguntes i que ja li contestarà per escrit.Diu la regidora que si li ha de contestar per escrit no li fa cap pregunta.Respon l'Alcalde doncs que no faci cap pregunta.La regidora diu que li farà preguntes igual que han fet la resta dels seus companys, ja que ella creu que necessiten el mateix tracte que tots.

-Hi ha el tema de l'IBI que han parlat abans, hi ha hagut unes falses expectatives, es va dir que baixava un 27% el valor cadastral, això significa que ha baixat el valor dels habitatges però els rebuts de l'IBI no han baixat. Avui ha sortit a la premsa que l'Alcalde declarava que amb la baixada que ha fet, que no és la del 27%, l'Ajuntament deixava d'ingressar 100.000,- €. Pregunta al Sr. Secretari si és això correcte, perquè li sembla que a la reunió de treball li sembla que no era així. Són 100.000,- € que es deixaran d'ingressar amb el que s'ha fet ara que ja no es pot fer res mes?

Contesta el Sr. Secretari que amb la informació que ell disposa en aquests moments i per l'actualitat innegable d'aquest tema s'ha preguntat i hi ha una informació que diu que a 31 de desembre de 2013 es van reconèixer uns drets a nivell d'IBI d'urbana d'uns 3.030.000,- €. i que per tant s'ha d'entendre que és la xifra de què partim més actual. Igualment han fet revisar la informació que tenien en el seu moment de la previsió per a l'exercici de 2014. Aquesta previsió ens mantenen la informació del seu moment i és de 2.927.000,- € aproximadament. Per tant, aquestes són les dues últimes dates de que es disposa. El que no li pot dir, i la regidora Sra. Anna Clapés també li ho preguntava, és la composició d'aquests drets reconeguts a 31 de desembre. No ho sap, no li ho han pogut dir, només té una xifra total, però no hi ha cap problema en què quan la tinguem o la puguem preguntar saber exactament a què correspon.

La regidora Sra. Anna Clapés comunica que aquest matí s'ha posat en contacte amb el Sr. Secretari perquè realment aquesta xifra de 100.000,- € que comentava avui el Sr. Jordi Camps al diari, i a ella no li quadrava. Manifesta que disposa d'un document excel on hi ha rebut per rebut, sense noms per descomptat, respectant la confidencialitat, però sí que té els imports de cada rebut. Llavors, el total del 2013, no recorda exactament l'import, però aquest total comparat amb la previsió del 2014 ella no els veu aquests 100.000,- € de diferència.

47

Continua dient que el Secretari li comentava que hi havia hagut més ingressos dels previstos, en l'exercici anterior, però realment si es tracta de previsió aquestes previsions no haurien d'afectar en el que realment acaben pagant els ciutadans. Haurien de ser les mateixes previsions de morositat pel 2013 que pel 2014. El que sí és cert és que molts ciutadans degut a que no s'ha modificat aquest coeficient de l'IBI acabaran pagant un import superior al de l'any passat, depenent en quin moment afecti a cada ciutadà aquesta revisió. Llavors, ja li ha comentat al Sr. Secretari, tant de bo estigui ella errada i sigui certs aquests 100.000,- €. Demana que els ho demostri, que els doni dades, perquè amb les que ella té actualment no hi és aquesta diferència.Contesta el Sr. Secretari dient que l'Excel que manifesta la regidora que té, que li va fer arribar el Centre de Gestió Cadastral, ja és de fa aproximadament un mes i mig. A finals d'any, amb motiu de la pròrroga pressupostària, i a fi i efecte de fer els ajustos que marca la Llei d'Estabilitat, amb criteris del 795 per tal de verificar si hem d'ajustar a l'alça o a la baixa, varem demanar que ens actualitzessin, ens revisessin i ens confirmessin les previsions, i així va ser en quan al 2014; i en quan al 2013, degut a que ja s'estava tancant l'any varem poder tenir una informació del que són els drets reconeguts a 31 de desembre. Aquesta informació, que només té un total, però que mirarem quina composició té és de 3.033.684,95 €. El perquè en el seu moment es va preveure 2.910.000,- € i ha acabat sent 3.033.684,95 € en aquests moment no li sap dir, però que esbrinarà el per què.

La regidora Sra. Rosique manifesta que, per tant, podria passar el mateix, que aquest any es prevegi pel 2014 menys i que a final d'any s'hagi recaptat més. Per tant creu que la diferència que parla la Sra. Clapés és això, si juguem amb aquest marge que el Sr. Secretari va explicar a la reunió que la Llei d'Estabilitat Pressupostària obliga a consignar imports molt ajustats per no pressupostar més del compte, entén que passarà el mateix, que el proper any es cobrarà més. És del parer que l'explicació no és que es cobri més sin´´o que s'haurà recaptat més.

La regidora Sra. Clapés manifesta que ella ha mirat imports reals, no ha fet cas de les previsions perquè entén que les previsions han de seguir el mateix criteri d'un any per l'altre. Els casos reals són que molts ciutadans aquest any pagaran un import de l'IBI de la contribució superior a la de l'any passat

Contesta el Sr. Secretari dient que han de suposar que el Ministeri, en virtut de les resolucions de final d'any en què s'aprovava la relació de municipis inclosos en la reducció del coeficient basa les seves previsions pel 2014 en una actualització dels valors cadastrals. Per tant, té la presumpció de veracitat, i és fàcil que sigui una previsió força ajustada. Ja es veurà a finals d'any, però degut a que ja s'ha fet aquesta revisió és presumible que sigui força fidedigna; però també s'ha de veure què passarà a finals d'any, igual puja, igual no, però ara mateix és la distància entre la informació més recent referent al 2013 actual que ja és liquidació i la previsió pel 2014, és la que s'ha comentat.

El regidor no adscrit, Sr. Jordi Gómez, li agradaria fer un comentari en relació a l'import dels rebuts de la contribució. Realment tothom esperava que com a conseqüència d'aquesta rebaixa del 27% del valor cadastral això es traduís en una reducció també de l'import del rebut de la contribució. En anteriors plens ell ja havia comentat per què

48

un 27%, per què no fer una revisió cadastral ben feta, ja sap que els toca el 2016, però s'està actualment en una situació econòmica molt precària per a moltes famílies i entén que cadascú ha d'acabar pagant el que és just. I el que és just a vegades no es pot correspondre amb una reducció del 27%. Pot ser que sigui superior o pot ser que sigui inferior, però l'única manera de realment veure el que és just és fer una revisió cadastral real, en aquests moments de valor de mercat, etc. del que realment correspon a les propietats. Aleshores primer es va vendre el tema que es feia aquesta reducció de valor cadastral i tothom, evidentment, ho va interpretar com que això comportaria una baixada de l'import del rebut de la contribució. Continua dient que no ha fet cap estudi comparatiu molt exhaustiu però vol informar a tots els regidors i, evidentment, a tots els assistents d'aquesta sala que agafant diferents propietats de diferents pobles de la comarca de La Selva ha agafat com a referència Maçanet de la Selva i també Blanes. Resulta que en casos concrets, evidentment, que aquest estudi es podia ampliar molt més, però respecte a Maçanet en el rebut de la contribució hi ha un valor del sòl i un valor de construcció. Si agafem unes propietat que estan en una situació molt similar quan a cèntriques i una construcció que realment també és prou recent, que no hi ha una devaluació per antiguitat, o sigui que són propietats molt similars, tindríem que a Vidreres respecte de Maçanet en aquests moments en el que fa respecte el valor del sòl s'està pagant un 20% més, a Maçanet estaríem pagant respecte un 40% més a Vidreres. Respecte de Blanes estaríem pagant pel que fa al valor del sòl un 41% més i respecte el valor de construcció un 37% més. Continua dient que aquest estudi l'ha fet a nivell de poques propietats, perquè això comporta que es facilitin dades, perquè tot això és de caràcter personal i llavors s'ha de buscar persones que tinguin propietats en unes condicions molt similars a les d'aquí i poder fer el comparatiu. Continua dient que abans s'ha aprovat una moció, que tots estan evidentment d'acord i molt orgullosos que sigui així, el que passa és que realment se sent malament quan veu que l'Ajuntament de Vidreres no posa els mitjans necessaris per evitar el que ell entén que és gairebé una injustícia. Vidreres amb uns serveis que són molt similars al poble veí s'estigui pagant més, un poble que evidentment és molt superior també s'està pagant molt més. Quelcom està fallant. Resulta que quan els veïns de Vidreres veuen els rebuts de la seva contribució la veritat és que es queden parats. Hi ha persones que els pot representar dos mesos de sou i després, insisteix, cal veure aquests diners en què s'inverteixen. Si ell, personalment, ha de pagar molts diners per la contribució de la seva casa i resulta que quan surt de casa es posa a dins un forat, doncs “apaga y vámonos”. Manifesta que ell miraria, sisplau, de centrar-nos i buscar urgentment, i si s'ha de fer una revisió ja i encarregar-la, doncs fer-la. No es pot fer pagar al contribuent el que realment no té perquè pagar, i això és una justícia social.

-La regidora Sra. Ruth Rosique, del grup PxV-PSC-PM, fa una pregunta al Sr. Secretari ja que es tracta de la seva àrea, i manifesta que les còpies de les actes de les Juntes de Govern, se li demana reiteradament perquè l'Àrea porta un retràs de un mes i mig o dos mesos. Fa pocs dies li va entrar un escrit demanant que justifiquessin aquest endarreriment i es va justificar com una acumulació temporal de feina. Com pot ser temporal si es porta dos anys i mig reclamant actes de les Juntes de Govern sense que s'enviïn un cop s'aproven, perquè no creu que es tardi dos mesos en aprovar-se una acta. Això és un incís, una apreciació, en realitat no pot creure que sigui una acumulació temporal de feina, que pot haver-la, però en aquest cas és que es porta

49

dos anys i mig i aquesta explicació no els serveix.

-Continua dient que l'Ajuntament té una subvenció de Cooperació Municipal, aquest any corresponen a Vidreres 71.000,- €. Pregunta a l'Alcalde si li pot dir a què es vol destinar aquesta subvenció en aquest exercici. Contesta l'Alcalde que ho estan estudiant.Pregunta la regidora si es poden fer propostes des dels grups de l'oposició.Contesta l'Alcalde que les poden fer.

-Des de recursos humans tenen pendent un informe, ho diu al Ple perquè ho han fet en reunions privades i tampoc se'ls contesta, en el qual es justifiqués per què no s'ha posat en marxa encara, després de 3 o 4 anys, un programa de nòmines que va costar uns 30.000,- € que es va subvencionar al 100% amb el projecte FEOSL i no s'ha posat en marxa encara. L'Alcalde els va dir que no ho sabia, que faria fer un informe a Recursos Humans però a dia d'avui, després de dos mesos, encara no hi ha resposta.

-Les llums de l'Avinguda Mediterrània que van demanar veu que sí, que funciona una part. Els vol donar les gràcies i encoratjar-los perquè aquesta avinguda és molt fosca, tot i que ara s'ha millorat.

-De l'obra de l'Avinguda Mediterrània en diferents ocasions se'ls ha demanat què passava, ja que les tanques estan tombades i és una obra que si hi entra mainada es poden fer mal, perquè és una obra on l'estructura construïda és molt alta i sovint hi ha nens a jugar. Pregunta si s'ha fet algun requeriment a l'empresa.Contesta l'Alcalde que han de parlar amb ells en breu.La regidora contesta que abans l'Alcalde deia dels accidents, que no volen lamentar cap accident mortal, una cosa com aquesta corre una mica d'urgència. Al principi de mandat es va requerir aquesta informació respecte aquesta obra que estava encallada. L'equip de govern va dir que havien mantingut una reunió amb els promotors i que es desencallaria aquesta obra i tiraria endavant. Veuen que no ha tirat endavant però tornen a demanar les mesures de seguretat pertinents perquè no puguin accedir a l'obra, sobretot criatures.

-Referent a la rotonda del portal dels sardanistes han vist que hi ha uns cables de llum i suposen que aquesta rotonda va enllumenada. Contesta l'Alcalde que aquesta és la intenció.Pregunta la regidora si se sap quan podrà començar a funcionar l'enllumenat.L'Alcalde diu que no ho sap.Pregunta la regidora si hi ha algun problemaRespon l'Alcalde que s'ha d'acabar de completar.

-La regidora diu que abans l'Alcalde ha dit que estaven fent moltes actuacions, coses que ja veuen, que estan pintant molts passos de vianants però al carrer Juli Garreta li voldria fer una apreciació. Hi ha un pas zebra que dirigeix al vianant directament a una caixa de llum. El pas de vianants acaba en una vorera d'un pam i mig i una caixa de llum. Creu que a l'hora de pintar passos de vianants s'hauria de mirar una mica cap a on es dirigeixen. És una incoherència que sigui un pas de vianants i acabi en una caixa de llums.

50

-Pregunta sobre les arbres del pavelló, que quan es va inaugurar l'obra la meitat dels arbres estaven morts. En aquell moment l'enginyer que va venir a fer la presentació els va dir que no es preocupessin, que estaven en garantia, però ara han passat molts mesos i creu que no s'ha fet cap actuació. És del parer que hauria de ser ara a la primavera quan s'haurien de canviar aquests arbres. En saben alguna cosa? L'Alcalde respon que ja li contestarà.La regidora li diu que això és una presa de pèl. Ni és respecte, ni és un ajuntament com déu mana. La veritat és que som com el circ de la comarca. La regidora Sra. Solé contesta que quan manava la Sra. Rosique era com deu mana.La Sra. Rosique diu que no està parlant a la regidora Sra. Solé, i que ara està parlant ella.L'Alcalde respon que s'ha parlat amb l'arquitecte o l'enginyer que va dirigir l'obra. L'Arquitecte de l'Ajuntament està intentant trobar-hi sortida per substituir els arbres.La regidora Sra. Rosique diu que és tan fàcil com treure els arbres morts i substituir-los per arbres vius. Hi ha molts problema amb això o s'ha d'estudiar molt?Contesta l'Alcalde que s'han de mirar molts les coses. S'ha de mirar molt bé tota l'actuació que es va portar a terme allà, s'han de mirar les garanties i a veure com es pot solucionar.La regidora diu que no entén de jardineria, però que si hem pagat un arbre i s'ha mort abans d'arrelar és tan fàcil com que l'empresa substitueixi l'arbre mort per un de viu.Intervé el Sr. Secretari per manifestar que es va demanar en el tècnic director de l'obra un informe de les causes o les motivacions del per què ha passat el que ha passat, perquè allà hi ha hagut unes anomalies que han provocat unes despeses no previstes. Ara mateix s'està estudiant l'informe que es va encomanar al tècnic Sr. Martí Franch per poder delimitar exactament les responsabilitats. Allà es va fer tota l'obra, es va certificar tot, es va recepcionar, però després hi ha hagut aquests problemes sobrevinguts o no sobrevinguts però que, evidentment, l'Ajuntament ara no té perquè pagar ni un euro més del que estava previst. Per tant s'ha d'esbrinar qui és el responsable i fins a quin punt, si és l'empresa, si és el tècnic, o fins a quin punt es deu a unes causes fortuïtes. S'ha d'esbrinar això i ara mateix l'informe que va fer el tècnic director l'està examinant l'arquitecte municipal per decidir cap on tira l'expedient, o sigui a qui ens encarem a l'hora de demanar responsabilitats.La regidora Sra. Rosique manifesta que, d'aquestes explicacions, entén que és una negociació o una lluita entre l'arquitecte que dirigeix el projecte i l'enginyer que ha fet el projecte.Contesta el Sr. Secretari dient que el director facultatiu i el tècnic redactor del projecte són la mateixa persona. En el tècnic se li va encomanar una missió complerta que vol dir redacció delm projecte i direcció facultativa. La part del projecte fins ara no havia plantejat cap problema. No obstant, fins ara, degut que es pot plantejar algun problema o alguna incorrecció en el propi document del projecte, s'ha d'examinar a veure què ha passat; perquè en el tema de la construcció hi ha diferents agents implicats i cadascun d'ells té la seva quota de responsabilitat, però per això s'ha de delimitar i a veure cap a on ho fem, perquè tot això suposarà, evidentment, una despesa addicional, han aparegut uns forats o s'ha donat el terreny, no ho sap exactament. Continua dient que el primer que es fer va ser demanar un informe al director i ara l'arquitecte municipal ha de supervisar aquest informe per treure'n les conclusions corresponents. És un tema que ha iniciat un expedient d'esbrinar o iniciar per

51

determinar exactament què ha passat, per quina causa i qui és el responsable. Aclarir tot això és fonamental a l'hora d'adreçar-se a algú i fer que cadascú assumeixi el que ha d'assumir.

La regidora Sra. Rosique manifesta que el seu grup entén que aquí l'Ajuntament no ha de pagar més diners, ja va pagar el projecte.Absolutament diu el Sr. Secretari, excepte que com a fruit d'aquesta investigació es determini que l'Ajuntament va poder modificar el projecte, llevat que sigui una causa que el propi Ajuntament, sobre la marxa, hagi pogut dictar una resolució que no sigui responsabilitat ni del tècnic ni de l'empresa.

Pregunta la regidora si es va fer aquest canviEl Sr. Secretari contesta que s'està mirant i estudiant.La regidora diu que el regidor Sr. Eduard Adrobau, que en aquells moment estava a l'equip de govern diu que no.El Sr. Secretari diu que aquest és un procés normal, que s'acabarà sabent, que hi ha assegurances pel mig, etc. Al final del que es tracta és de que l'Ajuntament no hagi d'aportar-hi ni un euro més aquí. La regidora diu que el dia de la inauguració ja hi havia arbres que eren morts. Altres arbres potser s'han mort en aquest interval de temps, però el dia de la inauguració ja n'hi havien de morts. El seu grup només demana això, que hi hagi una bona negociació i que l'Ajuntament no hagi de patir les conseqüències d'això.

-La regidora pregunta al Sr. Alcalde si el dia que es va inaugurar la passera s'ha d'entendre que l'escorxador també està oficialment inaugurat. L'Alcalde contesta que no.Diu la regidora que llavors entén que hi haurà una segona inauguració. Pregunta si se sap quins usos tindrà aquest edifici.Contesta l'Alcalde que tal com s'ha dit abans amb el Local Social d'Aiguaviva, la intenció és poder-ne parlar. L'equip de govern té diversos usos sobre la taula, que han anat sortint en els mitjans, però la intenció és poder-ne parlar i escoltar nous usos que puguin venir també des de l'oposició.La regidora proposa que atès que tenim diversos equipaments, es crei una comissió ja per decidir tots els usos per no allargar-ho tant, es podria aprofitar aquestes reunions per decidir-los tots.

-A la passera de l'escorxador hi ha un esglaó que impediria que hi passin cotxes o cadires de rodes. Demana si es podria mirar de treure aquesta barrera arquitectònica.Contesta l'Alcalde que ho revisaran.

-Continua dient que han vist que hi ha una despesa de 780,- € per la compra d'uns pins de l'escut de l'Ajuntament. Pregunta quants escuts han comprat amb aquest import. Contesta l'Alcalde dient que aquesta compra es va fer fa aproximadament un any. La intenció era poder-los donar a cadascun dels regidors que formen part de l'Ajuntament.Pregunta la regidora quina quantitat de pins han comprat amb aquest import.L'Alcalde contesta que catorze, tretze regidors més el del Sr. Secretari. La regidora és del parer que és excessiu una despesa així en aquests moments.

52

Pregunta si ja els tenen, perquè no han rebut cap pin ni res.L'Alcalde respon que ja els buscaran.Pregunta el regidor Sr. Sureda si els pins ja han arribat i si els hi facilitaran els del seu grup.Contesta l'Alcalde que ja els hi facilitaran.

-Pregunta la regidora al Sr. Alcalde si en els enterraments l'Ajuntament acostuma enviar un ram de flors sempre o no. L'Alcalde contesta que no.La regidora diu que han vist al compte de despeses protocolàries que hi havia un ram per un enterrament, no dirà el nom ni molt menys, i volen preguntar si és una costum, que els semblaria perfecte, o és una cosa puntual.Contesta l'Alcalde que devia ser l'enterrament d'algun familiar d'algun treballador.La regidora diu que li sembla que no, però que ja li dirà en petit comitè.L'Alcalde manifesta que li sembla que a algun treballador de l'Ajuntament se li devia morir algun familiar molt proper (pare, mare), i per això se li havia enviat un ram.Pregunta la regidora si sempre es fa quan es mor algun familiar d'un treballador, perquè és la primera vegada que ho veu amb aquest concepte.

Contesta l'Alcalde dient que és la primera vegada que se'ls ha donat.La regidora diu que cal que es miri, i si és així que es faci sempre, que no hi hagi diferències entre uns ciutadans i altres.

-Abans s'ha parlat de les voreres del Carrer Costa Brava. L'Alcalde ha dit que en poques setmanes farien actuacions. Això ho porten sentint des de fa dos anys i mig, quan es fa asfaltar el carrer Costa Brava. Es va dir que sobretot les voreres, que són gairebé més perilloses. És molt més perillós que caigui un vianant que no que un cotxe passi per un sot. Fa dos anys i mig que senten això. Suposa que poques setmanes seran realment poques setmanes. Pregunta si té una previsió i si ho farà la brigada.Contesta que miraran que ho faci la brigada o be les persones que té l'Ajuntament del servei d'ocupació que van contractar a partir d'un Pla d'Ocupació. Es van contractar 4 persones que estaven al paro, dues d'elles eren paletes, que és una branca que està patint molt tota la crisis, una persona que era manobre i un pintor.La regidora diu que està parlant de voreres, no de plans d'ocupació.Continua dient l'Alcalde que també es va fer un altre pla d'ocupació on tenen dos conserges.Torna a dir la regidora que està parlant de les voreres del Carrer Costa Brava. Fa uns dies ja li va preguntar pels Plans d'Ocupació i ja els ho va explicar.Pregunta la regidora si poques setmanes pot pensar entre 1 i dos mesos, perquè poques setmanes no seran 40 setmanes.L'Alcalde respon que si li diu poques setmanes i li diu abans d'un mes, d'aquí dos mesos en el cas que no hagin començat, tot i que espera que ja hagin començat, la regidora li dirà que l'Alcalde en el ple passat va dir que ho començarien en un mes. Si li diu que començaran en dos mesos i mig i es comencen en dos mesos diu que la regidora li dirà que l'Alcalde havia dit en dos mesos i mig. No li sap dir una data exacte però en breu es començaran.

53

La regidora manifesta que l'única cosa que li ha rebatut abans és els quinze dies que l'Alcalde va dir que començarien les obres i que així consta en acta. Per això li ha dit que acoti una mica això de porques setmanes perquè és molt relatiu. 40 setmanes dintre 10 anys és molt poc i 40 setmanes dintre un any és molt.

-El Sr. Antonio Fernández abans deia, quan li han preguntat sobre els forats que hi ha als carrers, que feia 20 anys. Quan rebien una queixa d'un forat a la vorera és tan fàcil com fer-li un requeriment a l'empresa. Sisplau, tapi el forat. A vegades s'havia d'avisar dues i tres vegades, perquè és veritat que costa molt que facin cas. Creu que el regidor Sr. Ernesto Torres es referia a això, que quan hi ha un forat a la xarxa de canonada arreglen l'avaria i deixen el forat durant molts dies. És tan fàcil com requerir a l'empresa que tapi la vorera per evitar que hi hagi accidents o incidents.

-Abans també s'ha parlat d'un informe jurídic per la societat pública municipal. La veritat és que s'està molt descompensat e tot. S'està dient que hi ha crisis, s'està dient que l'IBI no es pot abaixar, s'està dient que hi ha molta gent a punt d'anar al carrer, i ara resulta que necessitem un altre informe jurídic per muntar una empresa municipal. Potser no tenim serveis jurídics a la Diputació, al Consell Comarcal? Perquè per altres coses sí que són bons. Estan contractats per altres temes. Vol demanar si és possible fer-ho a través de Consell Comarcal o Diputació. Hi ha molts cassos que surten gratuïts aquests serveis, perquè hi ha convenis de manera gratuïta. A més el Consell Comarcal fa pocs anys amb el tema de l'empresa NORA va fer una empresa mixta. Per tant estan posats en el tema. No es podia haver encarregat a aquests organismes?Contesta el Sr. Secretari que donada l'especialització d'aquest tema, que és un tema de caire mercantil, en principi es va creure convenient de buscar un especialista en dret mercantil. Això és un tema que s'ha de mirar sempre en proporció a l'objectiu que es pretén aconseguir. L'empresa municipal és una empresa de serveis, no solament públics, sinó també de possibles serveis de tipus privat, que es poguessin prestar en règim de lliure concurrència. Una de les primeres qüestions que hi havia per decidir era si en una mateixa mercantil podien coexistir aquesta doble naturalesa o era necessari crear-ne dues, perquè aquest era el mandat. El mandat era que aquesta empresa pogués actuar en l'àmbit de serveis públics però també exercir alguna iniciativa privada. Aleshores era un tema important i és un tema, val a dir, jurídicament controvertit. Després un tema que no específic és la qüestió de la subcontractació d'aquesta empresa. Insisteix donada l'ambició que havia de tenir. Aquesta empresa havia de subrogar-se en la pràctica totalitat del que són els serveis públics municipals, serveis públic de cara manteniment, obres, etc. Per tant s'està parlant d'un projecte jurídic de força envergadura, i després també la possible contractació de personal que amb el context normatiu actual tampoc és una cosa senzilla. De fet està sortit constantment jurisprudència. Continua dient que, al seu entendre, l'import està proporcionat al projecte ambiciós de l'empresa municipal; una altra cosa és que s'acabi realitzant o no. En principi és un tema interessant, és un tema que s'ha de polir ben bé en aquests aspectes que acaba d'esmentar i en els quals es centra l'informe. El poden consultar al moment que vulguin. L'ha fet un professor de dret de la Universitat de Barcelona in especialista en dret mercantil.

La regidora contesta dient que està parlant de projectes ambiciosos que ja sap que

54

corresponen a la part política, hi ha molts projectes i tots els projectes són molt ambiciosos, que fan molta il·lusió però creu el seu grup que ara seria qüestió de pitjar el fre perquè creu que hi ha molts projectes en marxa, massa portes obertes. Creu que és hora ja de tancar portes. Diu la regidora que no vol pins de 40,- €, no necessita un pin de 40,- € i no necessita inauguracions amb pica-pica perquè no és el moment ara. Diu que ni és populisme ni és campanya electoral. És simplement la realitat. Acotem les despeses protocolàries. Són només 700,- €, però és que només són 150,- €, només 2.000,- € i tot això va sumant. Per tant, creu que és moment de començar a tancar portes, començar a tancar temes que fa molts anys que estan sobre la taula i que no s'aconsegueix tancar-los i un cop tinguem tot això enllestit el poble ho entendrà que no puguem fer un parc nou o que no puguem posar gronxadors ho entendrà si li tapem aquests forats que portem fa 20 anys, i ja s'inclou també ella perquè ha estat al capdavant, temes que no han estat capaços de tirar endavant, siguem una mica curosos ara que ve un pressupost de 2014. Li demanem això, no ja perquè estiguin en majoria a l'oposició sinó perquè és de democràcia, que els accepti les propostes, que parlin tots plegats, i que comencem a treballar. Avui el Sr. Alcalde ha fet una gran mostra de manca de respecte, ja la ve fent des de fa molt de temps, però avui ha estat el ”summum”. Li demana que contesti les preguntes, quan no tingui les respostes és qüestió de dir “no la tinc, ja la hi donaré”, però no digui que ens donarà la resposta i després els toreja, els pren el pèl, es riu d'ells. De totes maneres no se'n riu el que vol sinó el que pot. Per tant no es riu dels regidors de l'oposició, se'n riu de la ciutadania. Ja sap que hi ha ciutadans que no voten l'equip de govern, però el Sr. Camps és l'Alcalde de tots els ciutadans, i s'ha de tractar igual a tots els ciutadans. Han sortit diferents temes en què hi ha diferents apreciacions i hi ha com diferents ciutadans, de primera o de segona. Demana que l'Alcalde intenti tractar tots els ciutadans de la mateixa manera, que intentin treballar tots plegats, a veure si podem aconseguir un pressupost pel 2012 més equilibrat moralment i treballat per tothom.

El regidor Sr. Lluís Ferrer, del grup PxV-PSC-PM, manifesta que no li agrada violentar-se, que no li ha agradat mai i que molt menys en un ple. Només vol ser una mica reiteratiu, no voldria que el Sr. Alcalde s'ho prengués malament, però pensa que el que li ha dit abans el regidor Sr. Eduard Adrobau i fa un moment la regidora Sra. Ruth Rosique, la insistència que ell comparteix plenament, en què es vagi una mica més depresa en donar respostes. Les respostes, per ordre natural, s'haurien de donar al Ple, perquè per aquest motiu els ciutadans es molesten a venir aquí, per saber com estan les coses. El ciutadà no té perquè llegir-ho a la premsa, tal com un dia es va dir, ni llegir-lo per internet sinó que s'han de donar al Ple. Continua dient que està d'acord en què hi ha respostes que no es poden donar aquí perquè surten per sorpresa, no s'han estudiat prou o en aquell moment no se saben. Tots els equips de govern amb anterioritat s'ha fet. El que no s'ha fet o s'ha fet molt poques vegades i en el cas actual s'està fent massa sovint és dir que ja es farà, que ja s'enviarà, ja es donarà i tardar dos mesos. Dos mesos li sembla una falta de respecte, una falta de respecte al públic i principalment a la resta de regidors. Els regidors deuen un respecte com Alcalde però l'Alcalde els deu un respecte com a regidors electes que el poble en el seu dia va votar. Per tant li agrairà, amb molt bones paraules i sense ànim que s'enutgin, que això no es repeteixi més, pel bé de l'Alcalde, per la seva credibilitat, i a més a més per donar un aspecte més seriós i que hi hagi una bona correspondència i una mica més

55

de “bon rotllo” que diria la gent jove.

El regidor no adscrit, Sr. Jordi Gómez, manifesta que fa un moment s'ha tractat el tema de que s'ha contractat una assessoria perquè emetés un informe sobre la creació d'una societat i s'ha qüestionat que potser la Diputació no té la capacitat tècnica per emetre l'informe. Des del moment que es va a una persona pagant, quan es disposa d'un servei gratuït, és per quelcom. No sap si realment s'hagués pogut anar a la Diputació, però va una mica més enllà. Sí que s'ha encarregat a la Diputació, evidentment, els informes relatius a tota la problemàtica de l'aigua, i pregunta si ja s'han assabentat de si realment la Diputació té tècnics competents; perquè és un tema molt delicat. Igual que s'ha decidit que el tema de la creació de l'empresa municipal, la cerca de tota la solució per a la seva organització, constitució, és complicat, no sap si els tècnics que hi ha a la Diputació realment tenen la capacitat suficient per analitzar i realment dur a bon port tota la problemàtica de l'aigua, atès que estem en un tema molt delicat.Pregunta si realment els han assegurat que aquestes persones els defensaran i defensaran els ciutadans com toca?, i que hi ha possibilitats de què realment amb totes les premisses que hi ha no tenim que lamentar que, potser perdrem o guanyarem, no ho sap, si s'arriba al lloc que s'arribi, si es resolt abans o si s'arribés als tribunals les sentències són les que són, i que poden portar autèntics perjudicis per l'Ajuntament. Manifesta que l'oposició està en la Comissió de l'Aigua i ningú ha comptat amb ells per dir què els semblava de portar aquest tema a la Diputació. Es va dir que es consultaria a veure si ells ho podien fer i no es va descartar cap més possibilitat i ara s'han assabentat que ja ho han encarregat. A la Comissió de l'Aigua de moment als partits de l'oposició no els han tingut per res. Posa de manifest aquest tema perquè creu que cadascú ha d'anant assumint les seves responsabilitats i els seus actes.

Intervé el Sr. Secretari per manifestar que s'ha anat a la Diputació, s'ha parlat amb el cap dels serveis jurídics, s'ha parlat amb serveis tècnics. La proposta que se'ls encomana és una proposta global, que té aspectes jurídics, econòmics i tècnics. La Diputació, en principi, és l'entitat que per llei ha d'assessorar l'Ajuntament, i té l'obligació de fer-ho, i ara a més amb la Llei de Racionalització i Sostenibilitat ha adquirit un autèntic protagonisme en el sentit que pot acabar assumint serveis municipals. Per tant, la Diputació ara ha de respondre a l'Ajuntament de Vidreres. Se li ha fet una petició i se li ha fet veure la magnitud del problema, alhora que s'han tocat els aspectes un per un. No s'ha obviat cap qüestió de les quines es van plantejar en el seu moment a la comissió de l'aigua i esperen que la Diputació, si respon, voldrà dir que es considera ella mateixa a l'alçada de les circumstàncies i, efectivament, en el moment que hagin assumit aquest repte i hagin designat una persona o un equip de persones, el compromís és que vindran a Vidreres, es presentaran i aportaran una mica la seva visió o la seva planificació de com pensen portara terme tot aquest encàrrec i espera que els convencin perquè per això se'ls ha encomanat.

_________________________________________

Sense més assumpte per tractar, el Sr. Alcalde aixeca la sessió, de la qual n’estenc aquesta acta, que signo amb el seu vistiplau.

56