II CONGRÉS DE TURISME DE CATALUNYA

Jornades prèvies

Com Hem de Finançar el Turisme a Catalunya

Barcelona, 2 de novembre de 2004

UN ANÀLISI DE LA DESPESA DELS MUNICIPIS TURÍSTICS:

APLICACIÓ AL CAS DELS MUNICIPIS ESPANYOLS.

Antoni Costa Costa

Universitat de les Illes Balears

Introducció

Durant el transcurs dels darrers anys, els municipis situats a zones amb un elevat

atractiu turístic, han vingut mostrant la seva preocupació pels efectes que genera

l’activitat turística sobre les seves finances. Tal preocupació s’ha fonamentat sobre la

base de pressuposar que el caràcter turístic dels municipis es tradueix en un augment

substancial de les necessitats de despesa que en cap cas es pot compensar per la part de

l’ingrés. Aquest fet donaria lloc (si efectivament es produeix a la pràctica) a un

desequilibri financer de caràcter permanent que provocaria successius dèficits

pressupostaris, augments de pressió fiscal sobre la població resident o reduccions en el

nivell de qualitat a la prestació dels serveis públics locals. Aquest darrer efecte, seria

especialment preocupant pel futur de la indústria turística, donat que com es ja conegut

el producte turístic inclou un conjunt de bens i serveis públics prestats en gran part pels

municipis, la qualitat dels quals afecta a la competitivitat del producte i per tant al futur

d’un determinat destí turístic.

Amb la intenció de donar una solució al problema abans plantejat, alguns països

han optat per creat tributs encaminats a repercutir sobre el visitants al menys una part de

l’excedent de cost que presumiblement suposen per a la Hisenda Pública. Els tributs

més utilitzats amb aquesta finalitat han set els impostos sobre estades (hotel room tax)

que s’han mostrat eficaços en termes d’incidència i exportabilitat. No obstant, la major

part de treballs que han analitzat aquest tipus de tributs no han provat si efectivament el

caràcter turístic dels municipis comporta més despesa que ingrés o es produeix el cas

contrari.

L’objectiu d’aquesta ponència no es tant donar una resposta clara a si existeix o

no un desequilibri financer als municipis turístics, sinó que bàsicament s’intentarà

analitzar perquè els municipis turístics presenten unes majors necessitats de despesa i si

aquestes majors necessitats de despesa es tradueixen en una major despesa efectiva. Tot

i això, al final de la ponència s’inclouen alguns quadres sobre capacitat fiscal i els

ingressos dels municipis, que ens poden donar una idea de la situació financera dels

municipis turístics front a la dels no turístics. Per aconseguir el nostre objectiu es

plantejaran algunes qüestions a les quals s’intentarà donar una resposta. Les qüestions

que ens plantejarem són les següents:

¿Per què els municipis turístics presenten unes majors necessitats de despesa?

Existeixen una diversitat de factors que permeten explicar l’augment de necessitats de

despesa dels municipis turístics. No obstant, apuntarem els següents com els més

importants:

• Els augments de població, ja siguin deguts a l’existència d’oferta reglada o

d’oferta no reglada, suposen un augment dels usuaris de determinats serveis

públics que es tradueix en un increment de les necessitats de despesa.

• Els augments de població poden suposar increments considerables de la densitat

de població, la qual cosa pot incidir sobre la taxa de delictes o la congestió del

tràfic. Aquest fet, pot augmentar les necessitats de despesa per mantenir constant

la qualitat del servei.

• L’existència d’un turisme molt estacional suposa altes concentracions d’usuaris

en moments puntuals. Aquest fet, obliga al municipi a dotar un nivell de

infrastructures relacionat amb en nombre d’usuaris màxim del servei.

• El caràcter turístic dels municipis pot suposar un augment dels preus del factors

productius utilitzats pels municipis a l’hora de prestar els serveis. Aquests

augments es manifestaran bàsicament en els preus del sol i la construcció.

¿Quina relació manté el turisme amb les competències del municipis?.

Quadre 1

Bens i serveis públics locals destinats a la població resident, no resident i/o negocis Funcions de despesa Vinculació baixa amb

turisme Vinculació mitja amb

el turisme Vinculació alta amb el

turisme

Protecció civil i

seguretat ciutadana

• Seguretat ciutadana • Control del tràfic • Extinció d’incendis

Habitatge i urbanisme

• Millora/conservació

de l’habitatge

• Planejament i

règim urbanistic • Enllumenat públic • Parcs i jardins

Benestar comunitari

• Cementiris i

serveis funeraris

• Sanejament i

distribució d’aigua • Neteja viària • Protecció i millora

del medi ambient

Infrastructures bàsiques i transports

• Construcció i

millora de la xarxa viària

• Captació, conducció i distribució d’aigua

• Transport públic • Senyalització

Cultura

• Biblioteques • Cases de cultura • Instal·lacions

esportives

• Sales d’exposicions

i palaus de congressos

• Festes locals de caràcter popular

• Museus • Protecció del

patrimoni històric- artístic

Quadre 2 Bens i serveis públics locals destinats a determinats sectors productius

Funcions de despesa Vinculació baixa amb turisme

Vinculació mitja amb el turisme

Vinculació alta amb el turisme

Regulació comercial

• Mercats centrals o

de minoristes • Activitats en

defensa de la competència

• Escorxadors

• Foment de

l’activitat comercial en general

Agricultura, ramaderia, pesca i les seves

infrastructures bàsiques

• Millora, foment i

ordenació d’aquests tipus d’activitats

• Creació, millora i manteniment d’infrastructures relacionades amb el medi rural

Indústria

• Promoció, suport i

desenvolupament de la indústria

Energia

• Promoció,transmisió

i distribució d’energia

Mineria • Suport a la mineria

Turisme

• Construcció,

millora, conservació i funcionament d’establiments turístics

• Oficines de turísme • Promoció turística

. Quadre 3

Bens i serveis públics locals destinats bàsicament a la població resident Funcions de despesa Vinculació baixa amb

turisme Vinculació mitja amb

el turisme Vinculació alta amb el

turisme

Serveis de caràcter general

• Constitució i

funcionament dels òrgans de govern

• Despeses relacionades amb l’administració general de l’entitat

Seguretat, protecció i promoció social

• Quotes a

mutualitats i seguretat social de funcionaris i personal laboral

• Atencions de caràcter benèfic-social

• Atencions a grups en necesitats especials

Sanitat

• Despeses

relacionades amb centres de salut de competència municipal.

Educació

• Creació,

conservació i funcionament de centres d’ensenyament de tot tipus

Regulació econòmica

• Despesa relacionada amb l’administració financera de l’entitat

¿Es tradueix el caràcter turístic dels municipis en una major despesa efectiva?

Quadre 4 Estructura de despeses. Classificació funcional 1999

Mostra de 674 municipis espanyols (131 turístics i 543 no turístics) que superen 5.000 habitants

Pressupost de despeses*

Municipis turístics

Municipis no turístics

€/hab % €/hab % 1. Serveis de caràcter general 112.51 13.7% 73.46 13.4% 2. Protecció civil i seguretat ciutadana 53.97 6.6% 31.56 5.7% 3. Seguretat, protecció i promoció social 65.9 8.0% 67.68 12.3% 4. Prod. Béns públics de caràcter social 370.57 45.1% 235.86 42.9% 4.1 Sanitat 7.46 0.9% 4.19 0.8% 4.2 Educació 33.21 4.0% 23.21 4.2% 4.3Habitatge i urbanisme 107.17 13.0% 81.82 14.9% 4.4 Benestar comunitari 124.76 15.2% 57.21 10.4% 4.5 Cultura 92.51 11.3% 61.49 11.2% 4.6 Altres serveis comunitaris i socials 5.46 0.7% 7.93 1.4% 5. Prod. Béns de caràcter econòmic 86.39 10.5% 56.83 10.3% 5.1 Infrastructures bàsiques i transports 81.84 10.0% 53.01 9.6% 5.2 Comunicacions 0.55 0.1% 0.66 0.1% 5.3 Infrastructures agraries 3.75 0.5% 2.94 0.5% 5.4 Investigació 0.08 0.0% 0.03 0.0% 5.5 Infor. Bàsica i estadística 0.14 0.0% 0.16 0.0% 6. Reg. econòmica de caràcter general 36.99 4.5% 18.08 3.3% 6.1 Regulació econòmica 33.92 4.1% 15.45 2.8% 6.2 Regulació comercial 3.05 0.4% 2.62 0.5% 7. Reg. Econòmica de sectors productius 19.97 2.4% 7.38 1.3% 7.1 Agricultura, ramaderia i pesca 1.21 0.1% 1.19 0.2% 7.2 Industria 2.38 0.3% 3.14 0.6% 7.3 Energia 2.01 0.2% 1.21 0.2% 7.4 Mineria 0.07 0.0% 0.1 0.0% 7.5 Turisme 14.29 1.7% 1.71 0.3% 8. Ajusts de consolidació 12.71 1.5% 11.05 2.0% 9. Transferències a altres adm. Públiques 9.53 1.2% 7.93 1.4% 0. Deute públic 53.25 6.5% 39.76 7.2% Total despeses 821.79 100.0% 549.59 100.0%

Notes: * Obligacions reconegudes en euros per habitant i percentatges. Font: Liquidació dels pressupostos de les entitats local i elaboració pròpia.

¿Es tradueix el caràcter turístic dels municipis en un major ingrés efectiu?

Quadre 4 Estructura de despeses i ingressos. Classificació econòmica 1999

Mostra de 674 municipis espanyols (131 turístics i 543 no turístics) que superen 5.000 habitants

Pressupost de despeses i ingressos

Municipis turístics

Municipis no turístics

€/hab % €/hab % Despeses de personal 249.23 30.3% 179.67 32.7% Despeses béns corrents i serveis 244.34 29.7% 141.27 25.7% Despeses financeres 19.01 2.3% 12.35 2.2% Transf. corrents 58.29 7.1% 36.89 6.7% Inversions reals 195.74 23.8% 141.88 25.8% Trensf. De capital 14.81 1.8% 7.72 1.4% Actius financers 1.26 0.2% 1.23 0.2% Pasius financers 39.12 4.8% 28.61 5.2% Total despeses 821.79 100.0% 549.59 100.0% Impostos directes 286.84 32.8% 154.31 27.4% Impostos indirectes 51.68 5.9% 24.08 4.3% Taxes i altres 193.87 22.2% 90.76 16.1% Tranf. Corrents 174.92 20.0% 168.08 29.8% Ingressos patrimonials 20.79 2.4% 7.94 1.4% Alienació inversions 19.83 2.3% 14.13 2.5% Tranf. De capital 65.42 7.5% 61.97 11.0% Actius financers 1.58 0.2% 1.17 0.2% Pasius financers 60.01 6.9% 40.67 7.2% Total ingressos 874.99 100.0% 563.14 100.0%

Notes: * Obligacions reconegudes i drets reconeguts en euros per habitant i percentatges. Font: Liquidació dels pressupostos de les entitats local i elaboració pròpia.

¿Per què tenen més ingressos els municipis turístics?

Quadre 5 Tipus mitjà i capacitat fiscal 1999

Concepte Municipis Turístics

Municipis no turístics

Tipus impositiu IBI 0.608 0.603 Coeficient increment IAE 1.334 1.308 Index de situació màxim IAE 1.271 1.248 Index de situació mínim IAE 0.907 0.915 Coeficient increment IVTM 1.286 1.341 Tipus impositiu ICIO 2.707 2.707 Base IBI 31381.92 13521.44

Font: Direcció general del cadastre, “Imposición local: Tipos de gravamen, índices i coeficientes 2000” i elaboració pròpia