Acords de Govern

Acords destacats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Documentació:

Política Institucional . . . . . . . . . . . . . . 23 Política Econòmica . . . . . . . . . . . . . . . 30 Política Social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Política Territorial . . . . . . . . . . . . . . . . 57

ACORDS DEL GOVERN

5 de setembre de 2006

Acords de Govern

2

El Govern aprova definitivament el projecte de la Xarxa Natura 2000 Catalunya fa un pas decisiu per conservar la seva biodiversitat i resol els procediments d’infracció que li ha obert la Comissió Europea El Govern ha aprovat avui el projecte d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, la xarxa europea d’espais naturals protegits, després d’haver estudiat les al·legacions i d’haver inclòs les modificacions sorgides del procés d’informació pública de la proposta. Aquesta, doncs, és la iniciativa més important de protecció del patrimoni natural en els darrers 15 anys, constitueix un pas decisiu per conservar la biodiversitat de Catalunya i contribueix a l’esforç mundial d’aturar la pèrdua de biodiversitat abans del 2010. Aquesta proposta amplia fins a 1.040.155 les hectàrees incloses a la Xarxa Natura 2000. D’aquestes, 957.051 són terrestres (29’83% del territori català) i 83.104 marines, fet que permet representar millor els hàbitats i les espècies d’interès comunitari, a més de resoldre els diversos procediments d’infracció que la Comissió Europea té oberts contra Catalunya. En els propers dies, el text es remetrà al Govern de l’Estat, que serà l’encarregat d’enviar la proposta a la Comissió Europea. De les 957.051 hectàrees de superfície terrestre que incorpora la nova proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, gairebé el 80% ja disposa a l’actualitat d’algun tipus de protecció segons la normativa catalana, ja sigui perquè estan incloses en algun espai de protecció especial (parcs naturals, reserves...) o en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), o bé perquè són boscos d’utilitat pública, o bé perquè estan incloses en els plans territorials aprovats pel Govern. Sobre el territori, l’àmbit agrícola i estèpic s’incrementa més d’un 35% respecte la proposta actualment vigent, per conservar els hàbitats de les aus estèpiques; l’àmbit de muntanya mediterrània, important per preservar l’àguila cuabarrada, dobla les hectàrees protegides; l’àmbit fluvial arriba gairebé al 90%, fet que permetrà el manteniment dels boscos de ribera i de la fauna que aquests acullen. L’increment més espectacular, però, és a l’àmbit marí, que es multiplica per deu respecte la proposta vigent. Els alguers de posidònia i algunes espècies d’aus

Acords de Govern

3

marines són els objectius principals d’aquest augment, tot i que també permetrà millorar els recursos pesquers. A més, la proposta millora la connectivitat biològica dels espais. En aquest sentit, s’ha procurat definir la delimitació dels espais per tal de tenir una xarxa poc fragmentada. Comparativa de la superfície proposada per formar part de la xarxa Natura 2000 Situació

actual Proposta febrer

2005 Projecte definitiu (setembre 2006)

Superfície terrestre 619.984 ha 856.567 ha 957.051ha Superfície marina 7.327 ha 84.426 ha 83.104 ha Total en hectàrees 627.311 ha 940.993 ha 1.040.155 ha

Font: Direcció General del Medi Natural, DMAH

Acords de Govern

4

Àmplia participació en la definició de la proposta La proposta que s’ha sotmès a informació pública partia d’un ampli consens: el 65% dels espais proposats no han registrat cap al·legació; més de la meitat de les al·legacions finals han estat acceptades, s’han incorporat més de 150 propostes dels ens locals i més de 200 de la societat civil. De fet, mai un projecte d’abast nacional com aquest havia mobilitzat tants esforços públics per fomentar la participació ciutadana: presentacions públiques, grups de treball territorials, grups de treball temàtics, compareixences i debats parlamentaris, dos processos formals d’informació pública amb més de 6 mesos d’atenció als interessats, etc. Catalunya, pionera a establir les directrius de gestió dels espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 Catalunya és la primera comunitat autònoma que disposa de les directrius de gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000. Per elaborar-les s’han classificat els espais en vuit tipologies ecològiques diferents: els espais del Pirineu, els del Prepirineu, la plana agrícola, la muntanya interior, les aigües continentals, la muntanya litoral, els aiguamolls litorals i els espais marins. Per a cada tipologia s’han definit directrius específiques, tenint en compte els hàbitats i les espècies sobre els quals cal prioritzar la conservació en cada tipologia d’espai, però també atenent la realitat i complexitat territorial, geogràfica i socioeconòmica del territori en cada cas. Les directrius de gestió també s’han sotmès a un procés participatiu dels sectors implicats i s’hi han incorporat els seus suggeriments. Aquestes directrius fan clarament compatibles les activitats que ja es vénen desenvolupant al territori.

Acords de Govern

5

Documentació addicional Catalunya acull una important diversitat d’hàbitats i espècies d’interès comunitari:

Font: Comissió Europea

Grups d’hàbitats Sup. (ha) % Sup. Catalunya. Nombre d’hàbitats

Ambients litorals i salins 21.299,6 0,66 128

Aigües continentals 3.494,6 0,73 87

Matollars 39.857,7 12,3 145

Prats i pastures 288.173,7 8,98 108

Boscos 1.114.814,6 34,73 106

Boscos i bosquines de ribera 14.024,8 0,44 26

Molleres i aiguamolls 7.327,8 0,23 51

Roques, tarteres i glaceres 74.468,0 2,32 44

Terres agrícoles 1.248.971,9 38,91 46

TOTAL 2.812.432,8 741 Font: Universitat de Barcelona

204 94 Portugal

139 134 França

240 120 Espanya

77 41 Gran Bretanya 93 68 Alemanya 103 90 Suècia

186 132 Itàlia

124 89 Catalunya

Espècies interès comunitari

Hàbitats d’interès comunitaris

Acords de Govern

6

D’acord amb la legislació comunitària, la Xarxa Natura 2000 ha d’assolir una representació suficient i significativa dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari per tal de contribuir a la conservació de la biodiversitat de la Unió Europea. Les directives d’hàbitats i d’aus obliguen a protegir, com a mínim, el 20% de tots els tipus d’hàbitats i espècies d’interès comunitari, i en alguns casos (els més amenaçats o rars) incrementa aquest percentatge de representació.

Acords de Govern

7

La Generalitat aposta per millorar els serveis dels equipaments cívics i incorpora els ajuntaments en la seva gestió 18 ajuntaments de tot Catalunya participaran en aquesta iniciativa pionera de cogestió El Govern ha aprovat avui, a proposta del Departament de Benestar i Família, un acord de delegació de competències de gestió dels serveis prestats en els equipaments cívics de la Generalitat a determinats ens locals. Actualment, hi ha 154 equipaments cívics a Catalunya, ubicats en 75 municipis, que van des dels casals de gent gran, centres cívics, hotels d’entitats, ludoteques, cases del mar i altres equipaments polivalents. L’acord, en el que participaran 18 ajuntaments de tot Catalunya, preveu que la Generalitat continuï mantenint la titularitat, els recursos humans, el finançament i el patrimoni dels equipaments cívics però exercint la cogestió amb els consistoris. La iniciativa pretén millorar la qualitat dels serveis que ofereixen els equipaments cívics a la ciutadania de Catalunya i donar respostes properes a les necessitats actuals de la població, implicant als ens locals en la gestió d’uns serveis que fins ara donava la Generalitat. Actualment, hi ha ajuntaments que tenen els seus propis equipaments cívics i, en aquest sentit, l’objectiu és posar fi a la duplicitat existent de serveis i caminar cap a l’equitat. Per posar un exemple, la mesura vol resoldre l’actual greuge comparatiu que tenen els usuaris de diferents casals d’avis d’un mateix barri. En definitiva, es pretén millorar l’eficiència i eficàcia dels serveis que es prestin en els equipaments cívics, així com donar resposta a una reivindicació històrica dels ajuntaments. Si bé l’acord per a un Govern catalanista i d’esquerres, signat per PSC, ERC i IC-Verds, preveu el traspàs als ajuntaments de les oficines de Benestar Social, els casals d’avis i els serveis comunitaris i d’acció cívica, així com el finançament adequat, el Govern ha actuat de forma respectuosa amb la moció aprovada al Parlament el mes de juny passat, en la que s’instava el Departament de Benestar i Família a evitar qualsevol transferència a les corporacions locals dels equipaments i el personal vinculats a les oficines de Benestar i Família i altres equipaments cívics. L’acord d’avui respecta aquesta moció ja que aquest nou plantejament envers els equipaments cívics té com a objectiu assolir la cogestió entre la Generalitat i els ajuntaments com a model de futur. Per tant, la Generalitat continuarà

Acords de Govern

8

mantenint la titularitat de la competència dels equipaments, i no es produirà cap transferència als municipis dels equipaments ni dels serveis. El finançament, els recursos humans i el patrimoni continuaran sent responsabilitat del Govern. Fins ara, 18 ens locals, tots ells amb més de 20.000 habitants, han manifestat el seu interès en participar en aquest procés. Tots ells accepten la gestió conjunta dels equipaments cívics i disposen, en molt casos, d’equipaments similars de titularitat municipal. A aquests 18 municipis on es durà a terme aquesta iniciativa hi ha un total de 84 equipaments cívics, dels quals 21 són casals cívics, 46 casals de gent gran, 12 hotels d’entitats, 1 casa del mar i 2 equipaments polivalents. Aquests 18 municipis s’agrupen en 12 comarques i la distribució és la següent: Alt Empordà Figueres: un casal cívic i un casal de gent gran Anoia Igualada: un casal cívic i un casal de gent gran Bages Manresa: dos casals cívics, un casal de gent gran i un equipament cívic amb pista poliesportiva Baix Camp Reus: un casal cívic i un casal de gent gran Baix Llobregat El Prat de Llobregat: un casal cívic, un casal de gent gran i dos hotels d’entitats Molins de Rei: un casal cívic Sant Joan Despí: un casal de gent gran Sant Vicenç dels Horts: un casal cívic Barcelonès Barcelona: dos casals cívics, onze casals de gent gran, quatre hotels d’entitats, dos ludoteques i una casa del mar Badalona: quatre casals cívics, un hotel d’entitats i un poliesportiu L’Hospitalet de Llobregat: quatre casals de gent gran, dos casals cívics i tres hotels d’entitats

Acords de Govern

9

Garrotxa Olot: un casal de gent gran Gironès Girona: un hotel d’entitats i un casal de gent gran Osona Vic: dos casals de gent gran Segrià Lleida: un equipament polivalent Vallès Occidental Sabadell: sis casals de gent gran, un casal cívic i un equipament polivalent Terrassa: set casals de gent gran, dos casals cívics Vallès Oriental Granollers: dos casals de gent gran. A causa de la particularitat de la ciutat de Barcelona, la gestió conjunta dels 20 equipaments cívics de la ciutat es contempla mitjançant un conveni entre el Departament de Benestar i Família i l’Ajuntament de Barcelona signat el 19 de juliol de 2006. Així doncs, aquesta experiència de cogestió afectarà en una primera fase al 55% dels equipaments del Departament de Benestar i Família i al 66% de la població que actualment disposa d’equipaments cívics de la Generalitat de Catalunya. El Departament de Benestar i Família està obert a la incorporació de nous municipis per ampliar la delegació de competències, tot i que s’ha de tenir en compte que les noves incorporacions sempre vindran donades per la voluntarietat dels municipis. El Govern de la Generalitat entén que aquest nou model de cogestió és el més vàlid per poder oferir un servei de major qualitat i més proper a les necessitats de la població, però no s’imposarà la participació de cap ens local. Pel que fa al funcionament de la gestió compartida i per poder garantir el correcte desplegament del nou model de gestió d’acord amb la normativa vigent a cada municipi, es crearà una Comissió de Gestió i Seguiment, que es composarà de 7 membres. La presidència l’exercirà la persona titular de

Acords de Govern

10

l’alcaldia on es trobi l’equipament o els equipaments, fet que atorga el lideratge en la gestió als ens locals. En total, la comissió tindrà 3 membres propis de l’ajuntament en qüestió, 3 membres del Departament de Benestar i Família i un membre més que serà designat per la comissió de seguiment per exercir la secretaria. Aquestes comissions s’encarregaran de la gestió operativa dels equipaments i podran crear grups de treball per conèixer les necessitats dels diferents equipaments, i s’hi podrà contemplar la participació de representants dels usuaris, i de responsables d’equipaments per tal d’apropar el servei a la ciutadania.

Acords de Govern

11

El Govern aprova el Reglament d’organització i funcionament dels serveis d’execució penal a Catalunya Catalunya comptarà per primera vegada amb un instrument normatiu propi que regularà el sistema penitenciari català El Govern ha aprovat el Reglament d’organització i funcionament dels serveis d’execució penal a Catalunya, que estableix l’estructura orgànica i funcional dels centres penitenciaris de la Generalitat de Catalunya, així com l’organització i el funcionament de la resta de serveis d’execució penal. Aquest Reglament és fruit de l’esforç de gairebé tres anys de treball per part del Departament de Justícia, que ha elaborat un text articulat a partir del Document de bases que va coordinar i redactar l’exfiscal Carlos Jiménez Villarejo. El nou Reglament persegueix tres grans objectius: el primer és dotar el sector d’una organització flexible i eficaç i amb professionals qualificats; el segon, articular vies de col·laboració entre administracions perquè serveis com els de la salut o els de l’educació siguin prestats pels serveis públics competents, i el tercer, fer participar la ciutadania en els serveis públics d’execució penal. Catalunya, que és l’única comunitat autònoma que té assumides i exerceix les competències en matèria de serveis penitenciaris des de l’1 de gener de 1984, es converteix així en l’única comunitat amb un marc jurídic organitzatiu propi. Principals novetats que introdueix el Reglament El Decret dissenya les bases del nou model d’intervenció penitenciària per a les dones, el qual haurà de tenir en compte aspectes com l’estructura material de les instal·lacions (diferent a la dels homes), l’assignació del personal, les actuacions especialitzades de tractament, la separació entre dones adultes i joves, la creació d’unitats de mares, d’unitats extrapenitenciàries, etc. Pel que fa a la participació social, el reglament estableix mecanismes que regulen la presència de les entitats col·laboradores i del voluntariat en els processos d’execució penal.

Acords de Govern

12

El Decret també regula els òrgans unipersonals i col·legiats que orientaran i dirigiran les actuacions en matèria d’execució penal a les presons. Els òrgans unipersonals superiors dels centres penitenciaris seran: el director, el gerent —nova figura que s’encarregarà de la gestió dels recursos humans, econòmics, materials i patrimonials, i del seguiment dels expedients dels interns— el subdirector de tractament, el subdirector d’interior i el secretari tècnic jurídic, càrrec de nova creació que serà el responsable de l’assessorament en matèria jurídica i regimental del centre penitenciari. La disposició també estableix la composició i les funcions dels òrgans col·legiats dels centres penitenciaris: el Consell de Direcció, la Junta de Tractament i la Comissió Disciplinària, que suplirà l’actual Junta de Règim. L’assistència sanitària als centres penitenciaris també queda regulada al Decret, que estableix que les mesures sanitàries que s’apliquin als interns hauran de ser equivalents a les dispensades al conjunt de la població. Aquesta assistència es realitzarà preferentment per mitjà de la xarxa pública sanitària, que depèn del Departament de Salut, tant pel que fa a l’atenció primària, l’especialitzada, l’hospitalària i la sociosanitària, com a les prestacions farmacèutiques i altres prestacions medicosanitàries complementàries en matèria de salut bucodental, òptica, pròtesis, etc. Pel que fa a l’assistència especialitzada, el Reglament recull que, a fi d’evitar sortides d’interns, s’haurà de procurar que tots els establiments penitenciaris disposin de consultes de les especialitats mèdiques que tinguin més demanda. Els interns també podran sol·licitar al seu càrrec els serveis mèdics privats de professionals externs. El dret a l’educació també mereix un capítol en el nou Reglament, que estableix que els departaments de Justícia i d’Educació seran els responsables de garantir els serveis educatius dins dels centres penitenciaris. Les entitats gestores dels Serveis Socials d’Execució Penal, que s’organitzaran territorialment per demarcacions en unitats exteriors als centres penitenciaris, seran les encarregades de garantir als interns i als alliberats condicionals l’accés a les prestacions assistencials i socials que els pertoquin. Aquestes entitats seran també les encarregades de fer el seguiment de l’execució de la llibertat condicional i de totes aquelles mesures penals que suposin una alternativa a l’ingrés a la presó.

Acords de Govern

13

El Reglament disposa que en un termini de sis mesos, els consells de direcció dels centres penitenciaris hauran d’adequar les normes de funcionament intern a la nova disposició.

Acords de Govern

14

Catalunya disposa per primera vegada d’un pla per a la no discriminació d’homosexuals i transsexuals El document, pioner a l’Estat espanyol, treballarà de manera interdepartamental l’eradicació de l’homofòbia i la transfòbia a Catalunya El Govern ha aprovat el Pla interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals, un reglament que, per primera vegada des d’un Govern de la Generalitat, recull polítiques específiques per a aquest col·lectiu. Es tracta d’una iniciativa pionera a l’Estat espanyol que compta amb una dotació pressupostària de 90.000 euros. El Pla, coordinat pel Programa per al col·lectiu gai, lesbià i transsexual, del Departament de la Presidència, marca les línies d’actuació que després desenvoluparan els diferents departaments del Govern. El document, de caràcter transversal, implica a 18 àrees de Govern i incideix en vuit àmbits: legislatiu i jurídic, laboral, de la salut, educatiu, cultural, de la comunicació, del benestar i de la participació i la solidaritat. El seu principal objectiu és vetllar per l’eradicació de qualsevol forma de discriminació per raó de sexe o gènere. Entre les actuacions que contempla, destaca la creació d’un marc laboral que esmenti clarament la no discriminació de l’homosexualitat i de la transsexualitat; l’assessorament de l’alumnat homosexual i transsexual per tal que puguin expressar sense por ni vergonya la seva orientació sexual i de gènere; la creació d’un centre de documentació i consulta del fet homosexual, lèsbic i transsexual o l’impuls de campanyes que afavoreixin la cohesió social. El Pla també preveu la creació d’un òrgan consultiu permanent que permeti una comunicació més fluïda amb les entitats, institucions i agents socials implicats, en la qual ja hi està treballant el Programa per al col·lectiu gai, lesbià i transsexual.

Acords de Govern

15

El Govern aprova el Pla territorial sectorial d’infraestructures de residus municipals El Pla permetrà implantar a Catalunya un model més sostenible per a la gestió de les deixalles i preveu 108 instal·lacions de tractament El Govern ha acordat formular com a Pla territorial sectorial el conjunt d’instal·lacions de gestió de deixalles previstes en el Pla d’acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya 2005-2012. El pla considera que calen 108 instal·lacions per poder tractar adequadament les deixalles generades pels ciutadans de Catalunya fins al 2012. D’aquestes, 53 són de nova construcció i han de ser finançades per la Generalitat a través de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). El Pla territorial sectorial d’infraestructures de residus municipals forma part del Pla d’Acció de residus municipals a Catalunya 2005-2012, que es va presentar l’octubre passat, i que comporta un nou model pel que fa al tractament de les deixalles. El Pla d’acció es fonamenta en prevenir els residus, millorar les recollides selectives i introdueix, per primer cop, el tractament de la resta, la part de les deixalles que no es recull selectivament però que conté matèria orgànica, vidre, papers, plàstics i metalls. Amb el nou Pla d’acció, tots els residus passaran per un procés de triatge i tractament per recuperar aquests materials i reduir la reactivitat del rebuig o residu no aprofitable que ha d’anar, finalment, a un dipòsit controlat o ha de ser incinerat. El Pla acordat avui pel Govern estima les necessitats futures en matèria de residus i les instal·lacions que calen per satisfer-les: 108 entre plantes de transferència, resta, compostatge i metanització, envasos, voluminosos, dipòsits controlats i incineradores. Amb l’objectiu de promoure l’equilibri territorial, el Pla territorial sectorial d’infraestructures de residus municipals divideix Catalunya en 7 zones i 29 subzones, i adopta els principis de proximitat i suficiència en la distribució d’aquestes instal·lacions, de manera que cada àrea territorial ha de ser capaç de gestionar les deixalles que generi i, per tant, disposar de les infraestructures pertinents. El Pla també defineix les inversions necessàries i la planificació de les actuals. En aquest sentit, la primera fase del seu desplegament va quedar garantida el juliol passat gràcies a l’aprovació, per part del Govern, del contracte programa

Acords de Govern

16

amb l’ARC, que destina 925 milions d’euros a la construcció d’instal·lacions noves i a la millora de les existents. En concretar la política de residus en un instrument de gestió com és el Pla territorial sectorial, s’ha facilitat la definició de les actuacions a realitzar i s’ha reforçat la vessant transversal dels residus respecte d’altres plans i polítiques sectorials. A més, es dota de coherència la planificació territorial de la gestió dels residus i la planificació urbanística.

Acords de Govern

17

El Govern atorga la competència per a la prestació del servei del tram Can Zam/Gorg – la Sagrera de la línia 9 a l’Entitat Metropolitana del Transport La Generalitat declara servei públic la prestació del servei del tram més avançat en la construcció de la línia 9 del metro El Govern ha aprovat avui declarar servei públic la prestació del servei de transport de viatgers de la línia 9 del metro en el tram entre Can Zam/Gorg i la Sagrera i reconèixer a l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) la competència per a la prestació del servei. Al mateix temps, aquest acord distingeix les funcions de tots els ens amb competències en matèria de transport suburbà de viatgers pel que fa a aquest tram de la línia 9, en estat avançat d’execució. D’altra banda, l’acord d’avui s’emmarca en el desenvolupament de la Llei ferroviària de Catalunya, aprovada pel Parlament el març passat. Aquesta Llei concep el servei de transport ferroviari com un servei d’interès general i essencial que es presta en règim de lliure competència i desplega les directrius comunitàries pel que fa a la separació de la infraestructura i el servei i a la liberalització del transport de mercaderies i de passatgers. D’acord amb les previsions de la directiva europea, la Llei ferroviària estableix que queden exclosos del règim de lliure competència els serveis que siguin considerats com a servei públic per raons d’intercomunicació territorial així com les xarxes locals o regionals aïllades o serveis urbans i suburbans. En aquest sentit, la Llei preveu que la prestació del servei de metro a l’entorn de Barcelona correspongui a l’EMT. L’explotació del servei la podrà dur a terme aquesta entitat o bé Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA. D’altra banda, l’administració de la línia 9 correspon a l'ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat). L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) aportarà el material mòbil necessari per al servei, amb l’aprovació del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Les obres a la línia 9 El tram entre Can Zam/Gorg i la Sagrera (tram IV) és el més avançat de les obres de construcció de la línia 9. Aquest tram, d’11 quilòmetres de longitud, comprèn dos ramals –un parteix des de Can Zam (Santa Coloma de Gramenet)

Acords de Govern

18

i l’altre des de Gorg (Badalona)– que conflueixen a la vora del riu Besòs, per arribar finalment a l’intercanviador de la Sagrera. En el ramal Can Zam – Besòs, la Generalitat preveu posar en servei, el 2008, el tram fins a l’estació de Fondo, amb l’objectiu que els usuaris d’aquesta àrea ja puguin connectar amb la línia 1. Actualment, l’excavació del túnel està finalitzada; en cinc de les sis estacions projectades en aquest ramal (Can Zam, Singuerlín, Església, Fondo i Can Peixauet) han conclòs els treballs d’obra civil i s’estan construint les estructures interiors. A la sisena estació, Santa Rosa, els treballs previs començaran properament. L’entrada en servei de tot el tram IV permetrà oferir als usuaris de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Barcelona l’accés a la xarxa de metro a través de diverses correspondències amb les línies 1 i 5 i facilitar, d’aquesta manera, la seva mobilitat en transport públic.

Acords de Govern

19

El Govern crea el Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya per facilitar el debat entre l’Administració i el sector pesquer El Consell Executiu ha aprovat avui el Decret pel qual es crea i es regula el Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya. L’organisme vol donar un nou enfocament a la interlocució del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca amb el sector pesquer català, amb la finalitat d’agilitar i optimitzar les tasques de consulta i els debats sectorials. El Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya incorpora les conclusions del darrer Congrés de Pesca Marítima de Catalunya que va tenir lloc els dies 4 i 5 de novembre de 2005, en què el sector i l’Administració van considerar que calia seguir millorant la relació entre el sector públic i privat per ajudar a resoldre problemes concrets en aquest àmbit, constatant que també s’havia de millorar els mecanismes i instruments de consulta. El Consell estarà format pel president, el ple i les comissions sectorials. El Ple del Consell serà presidit pel conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i el director general de Pesca i Afers Marítims n’exercirà la vicepresidència. El plenari comptarà amb dotze representants de la Generalitat i vint-i-un designats pels diferents agents econòmics i socials, com ara la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, les associacions de cooperatives pesqueres de Catalunya, les associacions d'armadors i d'aqüicultors, les organitzacions sindicals i les associacions de comerciants, minoristes i majoristes, entre d’altres.

Així mateix, el Decret estableix que el Consell s’organitzarà en comissions sectorials per tractar els temes específics de cada àrea: Pesca, Aqüicultura, Comercialització, Activitats Marítimes i d'Esbarjo, Investigació i Sostenibilitat i Condicions de Treball, Formació i Seguretat.

Acords de Govern

20

Els jaciments de dinosaures d’Abella de la Conca i de Coll de Jou, béns culturals d’interès nacional El Govern ha declarat avui bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, els jaciments de dinosaures d’Abella de la Conca (Pallars Jussà) i de Coll de Jou, al terme municipal de Saldes (Berguedà). El reconeixement de l’Executiu català es deu al gran interès científic, patrimonial i social d’aquestes restes fòssils, dues de les més importants de Catalunya. De fet, ambdós jaciments han merescut ser inclosos en l'expedient de "Yacimientos de icnitas de Dinosauro de la Península Ibérica", candidat a ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El conjunt d’Abella de la Conca, format per tres jaciments, és especialment interessant atès que en aquesta zona es troba l'únic rastre d’un dinosaure bíped identificat fins ara en el Pirineu català. A més, s’hi conserven mostres diferents de fòssils amb un ric potencial didàctic: ossos, petjades i nius. Per la seva banda, les mostres del jaciment de dinosaures de Coll de Jou, a Saldes, permeten fer una aproximació molt acurada del que degué ser la vida en el Cretaci. Descobertes l’any 2002, les restes també ofereixen un important potencial didàctic en un entorn paisatgístic d'alts valors naturals.

Acords de Govern

21

Els professors Agustí Pérez, Salomó Marquès i Eduard Bonet reben les distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària Cinc projectes universitaris han estat premiats a títol col·lectiu per la innovació docent que representen El Govern ha acordat avui atorgar les distincions Jaume Vicens Vives al mèrit docent d’aquest any als professors Agustí Pérez Foguet, de l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); a Salomó Marquès Sureda, de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona, i a Eduard Bonet i Guinó, de l'Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses (ESADE) de la Universitat Ramon Llull. Agustí Pérez ha estat guardonat pel projecte Impuls de propostes d'Educació per al Desenvolupament a la UPC 2000-2005, en reconeixement a la tasca innovadora d'un programa d'educació per al desenvolupament basat en valors de solidaritat, igualtat i cooperació. Per la seva banda, Salomó Marquès Sureda ha rebut la distinció en reconeixement a la seva trajectòria professional, i especialment per la constant preocupació per la formació i reciclatge dels mestres a través de les escoles d'estiu i del voluntariat i també per la seva contribució a la valoració de la recerca històrica en l'àmbit educatiu. Finalment, Eduard Bonet i Guinó, ha estat premiat pel conjunt de la seva trajectòria professional, tant per tasca d'innovació docent com per la seva dedicació a la creació del Programa de Doctorat PhD in Management Sciences. A títol col·lectiu, el Govern també ha atorgat la distinció Jaume Vicens Vives als grups següents:

- Unitat de Laboratoris Docents (ULD) de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, pel fet d'haver incorporat criteris de qualitat en el seu funcionament, amb la finalitat de renovar la docència pràctica i de millorar les competències dels estudiants a l'hora d'accedir al mercat laboral.

Acords de Govern

22

- Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, per la implementació d'un laboratori d'habilitats clíniques, projecte que té com a finalitat essencial millorar les competències dels estudiants, essencialment pel que fa a les habilitats clíniques i procediments tècnics, mitjançant la docència reglada i també de l'aprenentatge autònom.

- Grup d'Interès en Aprenentatge Cooperatiu (GIAC) de la Universitat

Politècnica de Catalunya, per la tasca desenvolupada en les tasques de difusió de l'aprenentatge cooperatiu en la comunitat universitària, de formació dels professors i de suport als docents que treballen en aquesta metodologia activa.

- Grup de professors d'Enginyeria Superior de l'Escola Superior

Politècnica de la Universitat Pompeu Fabra, pel projecte de desplegament dels estudis d'enginyeria superior sota les directrius de l'EEES, les línies d'actuació del qual s'han basat essencialment en la definició de les competències del segon cicle, el desenvolupament de la metodologia d'aprenentatge basada en projectes i en l'avaluació de l'experiència.

- Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la Universitat Rovira i

Virgili, pel projecte Una experiència docent compartida entre la Universitat Rovira i Virgili i l'empresa DOW, en reconeixement a la innovació en la metodologia docent enfocada a la dinàmica de la resolució de problemes.

Deu anys d’història La distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària es va crear l’any 1996 amb la finalitat d'honorar el professorat universitari i els departaments universitaris que destaquen per la seva contribució a la millora de la qualitat de la docència, especialment per la seva tasca en la renovació de la docència i l'especialitat, la formació de professors, com també per l'elaboració de manuals i materials docents al servei dels universitaris. El guardó, dotat amb 20.000 euros en les seves dues modalitats, porta el nom de Jaume Vicens Vives, il·lustre historiador que va saber apropar la recerca a la docència, que va dur a terme una intensa tasca de formació d'universitaris i de publicació de textos, i que va viure amb intensitat la vida universitària, compromès amb la societat catalana.

Acords de Govern

23

Política Institucional

Acords de Govern

24

DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES • El Govern ha aprovat els decrets pels quals s’estableixen les normes per a

la realització de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

D’una banda, s’ha aprovat el Decret pel qual es regulen les subvencions als grups polítics amb representació parlamentària al Parlament de Catalunya per les despeses ocasionades amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

Així, l'Administració de la Generalitat subvencionarà les despeses ocasionades als partits, federacions, coalicions o agrupacions d’electors d'acord amb les regles següents:

- 18.431,32 euros per escó obtingut a les darreres eleccions.

- 0,70 euros per vot aconseguit a cada candidatura que hagi obtingut, com

a mínim, un escó.

- 0,19 euros per cada elector d’una circumscripció electoral, sempre que la candidatura obtingui un escó en aquesta circumscripció i aconsegueixi formar grup parlamentari, per les despeses originades per la tramesa directa i personal als electors dels sobres i les paperetes electorals, o de propaganda i publicitat electoral.

A més, s'estableix la possibilitat que tenen els partits, federacions, coalicions o agrupacions d'electors d'obtenir bestretes de fins a un màxim del 30% de la subvenció percebuda a les eleccions de l’any 2003.

D'altra banda, el Govern també ha aprovat avui normes complementàries per a aquestes eleccions, que fan referència a aspectes com ara funcionament de les juntes electorals, o sobre utilització d'urnes, cabines i paperetes.

DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA • El Govern ha aprovat el Pla interdepartamental per a la no discriminació de

les persones homosexuals i transsexuals. Entre els objectius fixats per aquest Govern es troba el de crear un Pla Interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals i

Acords de Govern

25

transsexuals, així com el d’equipar les parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el conjunt d’ajuts i suport públic (serveis socials, política d’habitatge, etc), i crear un òrgan consultiu permanent, amb participació del conjunt d’organitzacions legalment constituïdes en l’àmbit dels gais i lesbianes, per tal d’establir un diàleg amb l’Administració. És per això que el Govern, amb una clara voluntat d’inclusió social, ha establert un compromís amb el col·lectiu gai, lesbià i transsexual basat en tres eixos fonamentals: igualtat, llibertat i benestar. Així doncs, el Govern ha aprovat avui el Pla interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals. Aquest Pla interdepartamental tracta específicament el fet homosexual i transexual de manera pionera a l’Estat espanyol, i amb una única experiència similar a la província canadenca d’Ontàrio. Es tracta, doncs, del primer Pla interdepartamental adreçat a polítiques per a gais i lesbianes i transsexuals. Amb l’aprovació d’aquest Pla, el Govern vol fixar les línies bàsiques de necessitats i àmbits a desenvolupar per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals, per a l’eradicació de l’homofòbia i la plena normalitat i visibilitat del fet homosexual. Per tal de desenvolupar els eixos genèrics d’actuació basats en la igualtat, la llibertat i el benestar, el Pla haurà d’incidir en els àmbits següents:

- Àmbit legislatiu i jurídic. - Àmbit laboral.

- Àmbit de la salut.

- Àmbit educatiu.

- Àmbit cultural.

- Àmbit de la comunicació i de la difusió.

- Àmbit del benestar.

Acords de Govern

26

- Àmbit de la participació i de la solidaritat.

Entre les actuacions que es contemplen, destaquen les següents: - La creació d’un marc laboral que esmenti clarament la no discriminació

de l’homosexualitat i de la transsexualitat. - L’assessorament de l’alumnat homosexual i transsexual per tal que

puguin expressar sense por ni vergonya la seva orientació sexual i de gènere o la creació d’un centre de documentació i consulta del fet homosexual, lèsbic i transsexual.

El Pla també preveu la creació d’un òrgan consultiu permanent, que permeti una comunicació més fluïda amb les entitats, institucions i agents socials implicats, en la qual ja hi està treballant el Programa per al col·lectiu gai, lesbià i transsexual.

• El Govern ha aprovat l’acord pel qual es nomena els representants de l'Administració de la Generalitat al Consell de Direcció del consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya -ITCat-

El consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya, creat per la Comissió de Govern del passat mes de desembre, té per objecte la gestió de les infraestructures de telecomunicacions de la Generalitat i dels municipis membres del Consorci Localret, així com la promoció de la implantació·i gestió integrada d'una xarxa de comunicacions electròniques a tot el territori de Catalunya. En els Estatuts del Consorci, s’estableix que el Consell de Direcció estigui format per vuit vocals en representació de l'Administració. Així doncs, el Govern ha acordat avui nomenar els membres del Consell de Direcció del consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya -ITCat-, en representació de l'Administració de la Generalitat. Els membres que han estat nomenats pel Govern, són:

- el/la secretari/ària general de la Presidència - el/la secretari/ària de Telecomunicacions i Societat de la Informació del

Departament de la Presidència - el/la director/a general d'Infraestructures i Serveis de Telecomunicacions

del Departament de la Presidència

Acords de Govern

27

- el/la director/a general de Coordinació Interdepartamental del Departament de la Presidència

- el/la director/a general de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya del Departament d'Economia i Finances

- el/la director/a general d'Innovació i Organització de l'Administració del Departament de Governació i Administracions Públiques

- el/la director/a general de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques

- el/la director/a gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ I UNIVERSITATS • El Govern ha aprovat el Decret pel qual concedeix les distincions Jaume

Vicens Vives a la qualitat docent universitària. Aquesta distinció porta el nom de Jaume Vicens Vives, il·lustre historiador que va saber apropar la recerca a la docència, que va dur a terme una intensa tasca de formació d'universitaris i de publicació de textos, i que va viure amb intensitat la vida universitària, compromès amb la societat catalana. La distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària es va crear, l’any 1996, amb la finalitat d'honorar el professorat universitari i els departaments universitaris que sobresurtin per la seva contribució a la millora de la qualitat de la docència, especialment per la seva tasca en la renovació de la docència i l'especialitat, la formació de professors, com també per l'elaboració de manuals i materials docents al servei dels universitaris. La distinció també pretén ser un estímul per al col·lectiu de professorat i per als departaments universitaris que treballen per introduir elements de qualitat i de perfeccionament en l'exercici de la responsabilitat que tenen encomanada de formar els futurs científics i professionals de Catalunya. Així doncs el Govern ha acordat avui atorgar la distinció Jaume Vicens Vives a les següents persones i col·lectius: Com a premi individual la distinció s’atorga a:

Acords de Govern

28

- Agustí Pérez Foguet, professor de l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya, pel projecte Impuls de propostes d'Educació per al Desenvolupament a la UPC 2000-2005, en reconeixement a la tasca innovadora d'un programa d'educació per al desenvolupament basat en valors de solidaritat, igualtat i cooperació.

- Salomó Marquès Sureda, professor de la Facultat de Ciències de

l'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona, en reconeixement a la seva trajectòria professional, i especialment per la constant preocupació per la formació i reciclatge dels mestres a través de les escoles d'estiu i del voluntariat i també per la seva contribució a la valoració de la recerca històrica en l'àmbit educatiu.

- Eduard Bonet i Guinó, professor de l'Escola Superior d'Administració i

Direcció d'Empreses (ESADE) de la Universitat Ramon Llull, en reconeixement a la seva trajectòria professional, tant per tasca d'innovació docent com per la seva dedicació a la creació del Programa de Doctorat PhD in Management Sciences.

Com a premis col·lectius la distinció s’atorga a:

- Unitat de Laboratoris Docents (ULD) de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, pel fet d'haver incorporat criteris de qualitat en el seu funcionament, amb la finalitat de renovar la docència pràctica i de millorar les competències dels estudiants a l'hora d'accedir al mercat laboral.

- Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, per la

implementació d'un laboratori d'habilitats clíniques, projecte que té com a finalitat essencial millorar les competències dels estudiants, essencialment pel que fa a les habilitats clíniques i procediments tècnics, mitjançant la docència reglada i també de l'aprenentatge autònom.

- Grup d'Interès en Aprenentatge Cooperatiu (GIAC) de la Universitat

Politècnica de Catalunya, per la tasca desenvolupada en les tasques de difusió de l'aprenentatge cooperatiu en la comunitat universitària, de formació dels professors i de suport als docents que treballen en aquesta metodologia activa.

Acords de Govern

29

- Grup de professors d'Enginyeria Superior de l'Escola Superior Politècnica de la Universitat Pompeu Fabra, pel projecte de desplegament dels estudis d'enginyeria superior sota les directrius de l'EEES, les línies d'actuació del qual s'han basat essencialment en la definició de les competències del segon cicle, el desenvolupament de la metodologia d'aprenentatge basada en projectes i en l'avaluació de l'experiència.

- Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la Universitat Rovira i

Virgili, pel projecte Una experiència docent compartida entre la Universitat Rovira i Virgili i l'empresa DOW, en reconeixement a la innovació en la metodologia docent enfocada a la dinàmica de la resolució de problemes.

L'import del guardó, tant per a la modalitat individual com per a la col·lectiva, és de 20.000 euros, d’acord amb el Decret de 2004 pel qual es modifica la compensació econòmica.

Acords de Govern

30

Política Econòmica

Acords de Govern

31

DEPARTAMENT D’ECONOMIA I FINANCES • El Govern ha aprovat l'acord pel qual s'encarrega al Departament

d'Economia i Finances la direcció i la gestió del projecte de disseny, construcció i implementació d'un gestor electrònic d'expedients de contractació de caràcter corporatiu.

Aquest acord del Govern pretén garantir la transparència, la informació i l’optimització de recursos en l’exercici de les seves funcions i respon també a la voluntat de les institucions europees de donar un decidit impuls a l'ús dels mitjans electrònics en la contractació de les administracions públiques. Amb l’objectiu principal d’impulsar la modernització administrativa dels estats membres, la Comissió Europea ha redactat el Pla d'Acció per a la posada en pràctica del marc jurídic per a la contractació pública electrònica, amb la finalitat de generalitzar aquest tipus de contractació abans de l'any 2010. Aquest Pla d'Acció 2010 fixa, com a objectiu principal, arribar a adjudicar per mitjans electrònics el 50 per 100 dels contractes subjectes a directives comunitàries l'any 2010. És per això que resulta indispensable disposar d'un sistema de gestió electrònica d'expedients de contractació amb caràcter corporatiu per a tota l'Administració de la Generalitat i per al seu sector públic. Així doncs, el Govern ha aprovat avui l'acord pel qual s'encarrega al Departament d'Economia i Finances la direcció i la gestió del projecte de disseny, construcció i implementació d'un gestor electrònic d'expedients de contractació de caràcter corporatiu. L’objectiu d’aquest acord és el de garantir una eina amb la capacitat tecnològica necessària per esdevenir el sistema d'informació únic i integrat de contractació de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic, i d’altra banda, la connexió i la usabilitat amb i des de tots els sistemes corporatius de caràcter telemàtic (sistemes d'informació econòmicofinancera, registres electrònics, sistema corporatiu de notificacions electròniques, etc.). La primera fase d'implementació es durà a terme amb els següents departaments i organismes "pilot":

Acords de Govern

32

- Departament d'Economia i Finances - Departament de Política Territorial i Obres Públiques - Departament de Justícia - Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la

Generalitat de Catalunya - Agència Catalana de l'Aigua

Pel que fa als organismes, ens i empreses que tinguin establert amb caràcter previ un sistema propi de gestió de la contractació, hauran d'implementar progressivament els mòduls compatibles del nou sistema i, en tot cas, adaptar-se als estàndards de connexió que s'estableixin dins del marc d'aquest projecte per garantir la interoperativitat dels sistemes d'informació o la correcta transmissió de dades. D'altra banda, i atès que les competències horitzontals en matèria de contractació pública són atribuïdes a la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat, òrgan adscrit al Departament d'Economia i Finances, s’ha decidit residenciar en aquest òrgan l'encàrrec de la direcció i gestió de l'esmentat projecte. Així mateix, per raó del caràcter horitzontal del projecte i de la innovació tecnològica que suposa, es considera necessària la intervenció del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya en la gestió del projecte i, addicionalment, de la coordinació dels aspectes tecnològics amb la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació.

DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA • El Govern ha aprovat el Decret pel qual es constitueix el Centre de control

lleter de Catalunya i es designa el Laboratori autonòmic del control lleter oficial. L’any 2005 va ser aprovat un Reial decret pel qual es regula el control oficial del rendiment lleter per a l’avaluació genètica en les espècies bovina, ovina i caprina, amb caràcter de normativa bàsica. Aquesta normativa estatal, estableix que a cada comunitat autònoma s’ha de constituir un centre autonòmic de control lleter que actuarà com a unitat

Acords de Govern

33

de coordinació i gestió de l’execució del control lleter oficial en el respectiu àmbit territorial; i que han de disposar, com a mínim, d’un laboratori per realitzar les anàlisis del control lleter oficial, els quals han d’estar acreditats d’acord amb les normes UNE-EN-ISO. Per tant, el Govern ha aprovat avui el Decret pel qual es constitueix el Centre de control lleter de Catalunya i es designa el Laboratori Interprofessional Lleter com a Laboratori autonòmic del control lleter oficial. En aquest sentit, des de l’any 1995 està en funcionament aquest Laboratori Interprofessional Lleter de Catalunya (LILL), per un acord entre el DARP i l’ALLIC. Es l'únic a Catalunya en el qual participa el sector productor, i disposa de la infraestructura necessària per assumir el volum de mostres que genera el control lleter oficial. Com ja establia el Decret 221/2001, el LILL farà les anàlisis de les mostres recollides a les explotacions lleteres, sens perjudici que la Direcció General de Producció, Innovació i Indústries Agroalimentàries pugui autoritzar a d'altres laboratoris que també compleixin amb els requisits establerts. L’objectiu d’aquest Decret és, per una banda, donar compliment a les previsions de la normativa bàsica i, per una altra, establir les bases i les estructures necessàries per millorar el control oficial del rendiment lleter amb la creació del Centre de control lleter i la designació del Laboratori autonòmic del control lleter oficial. En el que estableix aquest Decret cal destacar les novetats següents:

- El nou Centre de control lleter exercirà les funcions executives i de control de rendiments lleters que estableix la normativa estatal, d’acord amb les directrius i sota la supervisió de la Direcció General de Producció, Innovació i Indústries Agroalimentàries.

- La gestió del Centre es portarà per les associacions de ramaders i,

amb la seva participació, es constitueix el Comitè de control lleter de Catalunya, s’estableix la seva composició i funcions, el règim de reunions i el funcionament.

- El Centre treballarà en estret contacte i de forma coordinada amb la

resta de centres de l’Estat i col·laborarà amb les associacions de productors que gestionen els llibres genealògics i el control lleter de les mateixes races a nivell d’altres CCAA i de l’Estat.

Acords de Govern

34

Es ja conegut que un dels objectius del Govern de la Generalitat és promoure, garantir i difondre la qualitat dels productes alimentaris a Catalunya, per aconseguir que els productors i els transformadors posin a disposició de la societat catalana els seus productes amb les màximes garanties de qualitat, sanitat i seguretat, assegurant les màximes exigències en matèria de sanitat i seguretat dels consumidors. Això s’inicia amb la millora de la qualitat, la productivitat i la seguretat dels elements de producció, dels quals el bestiar n’és el primer i principal. No hi ha dubte de que el centre que ara es crea i la participació dels diversos estaments del sector, tant a la seva gestió com a la del laboratori, són la millor garantia per assegurar aquesta millora de la qualitat i, a la vegada, millorar la rendibilitat i la viabilitat de les nostres explotacions lleteres.

• El Govern ha aprovat el Decret pel qual es crea i es regula el Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya. El Consell Assessor de Pesca Marítima i Aqüicultura és l’òrgan consultiu de la Generalitat de Catalunya en matèria de política pesquera des de 1982. Per tal d’analitzar i debatre en conjunt els temes que afecten l'àmbit sectorial productiu, de l’aqüicultura i de la comercialització, així com de la pesca recreativa, el busseig d'esbarjo i professional i l'activitat nàutica d'esbarjo, posteriorment van ser creades les taules sectorials del sector de la pesca i la de les activitats marítimes d'esbarjo com a òrgans d'interlocució del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca amb les organitzacions més representatives del sector de la pesca i de l'activitat marítima d'esbarjo. D'altra banda, el Congrés de Pesca Marítima de Catalunya que va tenir lloc l'any 2005 i en el qual van participar els agents del sector pesquer català i l'Administració pesquera catalana, va concloure que calia seguir millorant la relació entre el sector públic i privat per ajudar a resoldre problemes concrets en aquest àmbit, constatant que també s’havia de millorar els mecanismes i instruments de consulta. Així doncs, el Govern ha aprovat avui el Decret de creació i regulació del Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya.

Acords de Govern

35

Aquest Consell és un òrgan d'interlocució que neix amb l'objectiu de dotar el debat sectorial d’una major agilitat, millorar la tasca d’anàlisi, formular propostes i vertebrar de manera més eficaç la representació dels diferents agents socials i econòmics tant per al sector pesquer com per al sector d'activitats marítimes recreatives. El Consell s’estructura amb els òrgans següents: - President/a - Ple - Comissions sectorials

Pel que fa a la composició del Ple del Consell, serà presidit pel conseller/a d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i el/la director/a general de Pesca i Afers Marítims exercirà la vicepresidència. Així mateix, es composarà de dotze representants de la Generalitat i, en vint-i-un representants dels diferents agents econòmics i socials: - Quatre representants de les confraries de pescadors designats per la

Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors. - Un/a representant de les associacions de cooperatives pesqueres de

Catalunya. - Dos/dues representants de les associacions d'armadors que actuïn a

Catalunya. - Dos/dues representants de les associacions d'aqüicultors que actuïn a

Catalunya. - Dos/dues representants de les organitzacions sindicals que tinguin la

condició de més representatives en el sector de la pesca a Catalunya. - Dos/dues representants de les associacions de comerciants, minoristes i

majoristes del sector de la pesca, que actuïn a Catalunya. - Dos/dues representants de les associacions de les empreses de

distribució, que actuïn a Catalunya. - Dos/dues representants dels centres, acadèmies i escoles autoritzades

pel departament competent en matèria de pesca i afers marítims. - Dos/dues representants de les associacions de pesca recreativa que

actuïn a Catalunya. - Dos/dues experts/tes del món científic. Així mateix, el present Decret estableix que el Consell s’organitzarà en comissions sectorials per tractar els temes específics de cada àrea. Aquestes comissions sectorials són:

Acords de Govern

36

- Comissió de Pesca. - Comissió d'Aqüicultura. - Comissió de Comercialització. - Comissió d'Activitats Marítimes i d'Esbarjo. - Comissió d'Investigació i Sostenibilitat. - Comissió de Condicions de Treball, Formació i Seguretat. Per l’elaboració d’aquest Decret ha estat imprescindible la col·laboració de tots els representants del sector de la pesca i els afers marítims de Catalunya.

DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA • El Govern ha aprovat avui el Decret de desplegament de la Llei 10/1997, de

3 juliol, de la renda mínima d'inserció. La Renda Mínima d’Inserció (RMI) va ser creada per Llei l’any 1997 amb la finalitat de prestar un suport adequat envers els ciutadans amb greus dificultats econòmiques i socials per a atendre les necessitats bàsiques per a viure en la societat, amb els recursos convenients per a mantenir-se i per a afavorir-ne la inserció o la reinserció social i laboral. Per assolir la seva finalitat, la RMI es desenvolupa en prestacions i actuacions de serveis socials, salut, ensenyament, formació d’adults, prestacions econòmiques i accions de suport per a la integració social i laboral, procurant que les persones ateses puguin assolir la plena autonomia personal, familiar, econòmica i social. A conseqüència de l’experiència obtinguda en els darrers anys en la gestió de la prestació, així com de l’evolució del mercat de treball i de l’economia en general, s’ha considerat millorar determinats aspectes d’aquesta acció de solidaritat i crear un únic text que desenvolupi la Llei de la renda mínima d’inserció. Així doncs, el Govern ha aprovat avui el Decret de desplegament de la Llei 10/1997, de 3 juliol, de la renda mínima d'inserció. Amb l’objecte d’estimular la inserció laboral de determinats col·lectius que formen la renda mínima d’inserció (RMI), entre les millores que introdueix

Acords de Govern

37

aquest Decret figura la de donar un tractament més laxa en els requisits d’accés i/o manteniment de la prestació per al col·lectiu de persones que es troben en pobresa severa i, una millora en les prestacions econòmiques que reben les persones destinatàries.

• El Govern ha aprovat el Pla General d’Ocupació de Catalunya 2007-2013.

El Pla General d’Ocupació de Catalunya és l’instrument on es determinen els criteris, les directrius i prioritats de la política ocupacional establerts pel Govern, tenint en compte totes aquelles polítiques i activitats que, d’una manera directa o indirecta, tenen una repercussió clara en el mercat de treball. Es tracta, per tant, d’oferir una visió integrada i d’aconseguir aprofitar totes les sinergies per tal d’assolir més ocupació i de major qualitat. Així doncs, el Govern ha aprovat avui el Pla General d’Ocupació de Catalunya 2007-2013. El principal objectiu del Pla General d’Ocupació de Catalunya 2007-2013, i de l’Estratègia Catalana per l’Ocupació, és incrementar la quantitat i la qualitat de l’ocupació a Catalunya, prenent en consideració tots els factors rellevants del mon del Treball, situant-lo en el marc internacional, europeu, estatal i català, i cercant la voluntat de consens de totes les forces polítiques, administratives i agents socials. Posteriorment, i d’acord amb el Pla aprovat avui, el Servei d’Ocupació de Catalunya elaborarà el Pla de desenvolupament de polítiques actives d’ocupació, que és l’instrument de planificació i programació de les accions del Servei d’Ocupació de Catalunya, on es concreten el conjunt de mesures i programes destinats a fomentar, directa o indirectament, l’ocupació i desenvolupar els criteris, les directrius i les prioritats de la política ocupacional aprovada pel Govern. Aquest Pla consta de tres parts diferenciades: - La definició d’una estratègia per a l’ocupació del segle XXI. - La situació de l’ocupació: assumir els reptes i iniciar la transformació. - Mesures de l’Estratègia Catalana per l’Ocupació (ECO), on s’entra en la

concreció de les línies estratègiques i les mesures operatives que es

Acords de Govern

38

consideren clan per a la consecució dels objectius definits en els apartats anteriors.

Acords de Govern

39

Política Social

Acords de Govern

40

DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA • El Govern ha aprovat el Decret pel qual s’aprova el Reglament

d’organització i funcionament dels serveis d’execució penal a Catalunya. La Generalitat de Catalunya té assumida la gestió de l'activitat penitenciària a Catalunya, i exerceix efectivament competències en aquesta matèria en tenir transferits els mitjans i els serveis penitenciaris. De fet, és l’única comunitat autònoma que té assumides i exerceix les competències en matèria de serveis penitenciaris des de l’1 de gener de 1984, es converteix així en l’única comunitat amb un marc jurídic organitzatiu propi. No obstant això, els vint-i-tres anys transcorreguts des de l'assoliment d'aquella responsabilitat han comportat nombrosos i transcendentals canvis en l'ordenament jurídic, en les institucions administratives i en la societat. Aquests canvis exigeixen solucions necessàriament noves per arribar a les finalitats de reinserció social i reeducació dels penats, pròpies de les institucions d'execució penal, així com d'aquelles altres de noves que se'ls han anat atribuint en les diverses reformes penals, doncs només així podran ser ateses les demandes que la societat dirigeix a aquesta Administració. És per això que el Govern ha aprovat avui el Reglament d’organització i funcionament dels serveis d’execució penal a Catalunya. Els objectius essencials que presideixen aquest nou Reglament d'organització i funcionament dels serveis d'execució penal a Catalunya són, per una banda, el de dotar el sector d'una organització flexible i eficaç i amb uns servidors públics amb un alt grau de qualificació professional, per poder així fer front a la important missió que la societat els encomana; d’altra banda, articular vies de col·laboració basades en el principi de corresponsabilitat, per tal que serveis tan importants com el de la salut o el de l'educació siguin prestats mitjançant els serveis públics competents; i finalment, fer possible una millor participació ciutadana, i de major qualitat, en els serveis públics d'execució penal.

Així doncs, per tal de poder assolir els objectius fixats, els aspectes principals que han estat regulats amb aquest Reglament són:

Acords de Govern

41

- Els tipus d’establiments penitenciaris i les diverses unitats on es poden gestionar les formes especials d’execució.

- Reforçament de la presència i la participació institucional i social en

l’activitat dels serveis d’execució penal. - Establiment de l’organització general dels centres penitenciaris, amb els

diversos òrgans col·legiats i unipersonals, que seran els encarregats d’orientar totes les actuacions professionals a l’assoliment de les finalitats, principis i valors inspiradors de l’actuació de l’administració competent en matèria d’execució penal.

- L’administració i gestió del personal encarregat de portar a terme

l’activitat penitenciària, així com l’organització dels diversos serveis en els centres penitenciaris.

- Regulació dels models organitzatius de les prestacions singularment

bàsiques de la institució: la salut, l’educació, el treball i els serveis socials; i s’encomanen a aquests últims la important missió de l’execució de les mesures penals que suposen una alternativa a l’entrada en presó.

- Es revisa el règim econòmic del funcionament ordinari dels centres

penitenciaris.

- Estableix que les mesures sanitàries que s’apliquin als interns hauran de ser equivalents a les dispensades al conjunt de la població.

Amb l’aprovació d’aquest Decret, el Govern assoleix un alt grau de compliment de les seves competències en l’àmbit penitenciari, establint un marc jurídic propi d’organització i funcionament dels serveis d’execució penal a Catalunya, a la vegada que s’ajusta a les exigències socials, amb l’assoliment de mecanismes propis amb l’objectiu de reduir el risc d’exclusió social permanent de la població sotmesa a mesures d’execució penitenciària. Aquest Reglament és fruit de l’esforç de gairebé tres anys de treball per part del Departament de Justícia, que ha elaborat un text articulat a partir del Document de bases que va coordinar i redactar l’ex fiscal Carlos Jímenez Villarejo.

Acords de Govern

42

DEPARTAMENT DE CULTURA • El Govern ha aprovat la declaració de bé cultural d'interès nacional, en la

categoria de zona paleontològica, a favor de diversos jaciments de dinosaures d'Abella de la Conca (Pallars Jussà). La zona paleontològica formada pels jaciments de dinosaures d'Abella de la Conca s'estén dins el terme municipal d'Abella de la Conca, en una superfície dividida en tres àrees que, d'oest a est, acull els jaciments d'Abella-2, Abella-1 i Barranc de Fonguera. Cal dir que els tres jaciments tenen un interès especial d'entre els molts jaciments que han proporcionat evidències directes i indirectes de dinosaures al Pallars Subirà. L’àrea de l’Abella-2 està delimitada pels vessants i zones contigües del Tossal del Gassó. Aquest petit tossal està situat a l'oest del poble d'Abella de la Conca. El jaciment conté restes òssies que es poden atribuir a la família Hadrosauridae.

L’àrea anomenada Abella-1, s'estén a l’inici d'un petit barranc que el seu extrem occidental arriba a Cal Moixarda. Aquest jaciment és un petit aflorament de 15m2 i conté 12 icnites de dinosaures de dues tipologies diferents, deixades en el que en aquell moment era sorra fina. La tercera àrea, Barranç de Fonguera, s'estén al llarg de prop de 5 quilòmetres pel barranc de la Fonguera, i a grans trets, el jaciment segueix el traçat del Barranc de Fonguera. Aquest jaciment ha proporcionat nou niades d'ous i molts fragments de closques en diferents nivells estratigràfics. Els jaciments pertanyen a la formació Tremp, definida dins del Garumnià. El seu context geològic és de formacions continentals fluviolacustres de l'edat del campanià-maastrichtià, dins el cretari superior. La proximitat geogràfica dels tres jaciments és una bona mostra de la riquesa de la zona. Així mateix la posició estratigràfica conjunta dins la sèrie del Garumnià permet establir correlacions amb altres zones de la conca. Per tot això, el Govern ha acordat avui declarar bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, els esmentats jaciments de dinosaures d'Abella de la Conca (Pallars Jussà).

Acords de Govern

43

Amb l’aprovació d’aquest acord, s’assoleix la preservació d’aquest importantíssim conjunt per a les generacions futures tenint en compte criteris visuals, ambientals i de paisatge amb la finalitat de controlar les relacions entre jaciment, l’espai natural inherent i les intervencions que s'hi realitzin. Per tant, són raons d'interès científic, patrimonial i social les que justifiquen aquesta declaració de bé cultural d'interès nacional. Cal assenyalar que la qualitat i abundància d'aquestes restes fòssils, així com el seu estat de conservació, han merescut ser incloses en l'expedient de "Yacimientos de icnitas de Dinosauro de la Península Ibérica", candidat a ser declarat per la UNESCO Patrimoni Mundial. Es tracta, doncs, d'un dels conjunts més importants del nostre país amb restes de dinosaures, que reuneix els valors següents: - Singularitat, atès que en aquesta zona es troba l'únic rastre identificat

fins ara en el Pirineu català corresponent a un dinosaure bíped. - Registre clau per a la investigació, atès que aporta una valuosa

informació sobre els darrers vestigis de dinosaures a Catalunya. - Diversitat de les restes, ja que en un mateix paratge es conserven

exemples diferents de fòssils amb un ric potencial didàctic: ossos, petjades i nius.

• El Govern ha aprovat la declaració de bé cultural d'interès nacional, en la

categoria de zona paleontològica, a favor del jaciment de Coll de Jou, terme de Saldes (Berguedà). El jaciment de dinosaures del Coll del Jou, localitzada al terme municipal de Saldes (comarca del Berguedà), s'estén alguns metres a l'oest del Torrent de Cal Ninot (Saldes) i queda limitada, a l'est, per l’inici de la Solana de Capdevila. El jaciment de Coll de Jou té una extensió aproximada entre 50 i 70 m2 i fou descobert l'agost de l'any 2002 per Bernat Vila, de l'Institut de Paleontologia M.Crusafont de Sabadell.

Acords de Govern

44

Es tracta d'una paret vertical, al final d'una explotació minera de lignit, on es poden veure una vintena d'icnites de dinosaure. Al jaciment se li atribueix una edat geològica del campanià-maastrichtià, en el cretaci superior. Així doncs, el Govern ha acordat avui declarar bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, a favor del jaciment de Coll de Jou, terme de Saldes (Berguedà).

Aquesta declaració té com a finalitat protegir un espai on es conserven restes paleontològiques de gran significació i singularitat en el context geològic, per l’interès social de preservar aquest conjunt per al coneixement i gaudi de les generacions futures. La delimitació de la zona paleontològica està totalment justificada per raons d'interès científic, patrimonial i social, i s’han pres en consideració criteris visuals, ambientals i de paisatge amb la finalitat de controlar les relacions entre jaciment i espai natural inherent i les intervencions que s'hi realitzin. La qualitat i abundància d'aquestes restes fòssils, així com el seu estat de conservació, han merescut ser incloses en l'expedient de "Yacimientos de icnitas de Dinosauro de la Península Ibérica", candidat a ser declarat per la UNESCO Patrimoni Mundial. Es tracta d'un dels jaciments més importants amb restes de dinosaures, que reuneix els valors següents: - Excepcionalitat i rellevància de les restes conservades, que permet

l'aproximació del que degué constituir la vida en el Cretaci. - Intel·ligibilitat i capacitat de museïtzació, ja que per les característiques

de les restes abans esmentades i la pròpia naturalesa del jaciment pot oferir un important potencial didàctic en un entorn paisatgístic d'alts valors naturals.

• El Govern ha aprovat l’acord pel qual es creen el Comitè d'Honor i el Comitè

Organitzador per a la commemoració, l'any 2008, del centenari de la recuperació institucional d'Empúries.

Acords de Govern

45

L’any 1908 es van iniciar les excavacions oficials d’Empúries per part de la Junta de Museus de Barcelona, sota la direcció de l’arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch. La recuperació d’Empúries es va incloure dins del moviment cultural noucentista, moviment que sorgí a Catalunya en els primers anys del segle XX i s’afegí a la creació de les grans institucions culturals catalanes d’aquesta època, com ara l’Institut d’Estudis Catalans fundat l’any 1907, la institució Estudis Universitaris Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, el Museu d’Art de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, l’Institut del Teatre, etc.... Empúries va ser la porta d’entrada de les cultures grega i romana a casa nostra i és l’única colònia grega documentada en la Península Ibèrica on es pot seguir la cultura grega des del segle VI aC. fins a l’època romana. De fet, Empúries és el jaciment arqueològic més visitat de Catalunya, amb uns 220.000 visitants anuals, amb un centre d’investigació, conservació i difusió del patrimoni arqueològic consolidat, depenent de la Generalitat de Catalunya a través de l’Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia, adscrita al Departament de Cultura. Per tot això, i a proposta del conseller de Cultura, el Govern ha aprovat avui l’acord de creació del Comitè d'Honor i el Comitè Organitzador per a la commemoració l'any 2008 del centenari de la recuperació institucional d'Empúries. Aquest acord de govern té per objecte la declaració de l’any 2008 com l’any de la commemoració del centenari de la recuperació institucional d’Empúries. Així doncs, aquests comitès seran encarregats de definir un programa d’activitats amb l’objecte d’impulsar i difondre l'any 2008 la commemoració de l’esmentat centenari. El Comitè d'Honor i el Comitè Organitzador tindran la composició següent: - Comitè d'Honor:

o Presidència: el president o la presidenta de la Generalitat de Catalunya

o El conseller o la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Acords de Govern

46

o El director o la directora general del Patrimoni Cultural. o El president o la presidenta de la Diputació de Barcelona. o El president o la presidenta de la Diputació de Girona. o L'alcalde o l'alcaldessa de l'Ajuntament de Barcelona. o L'alcalde o l'alcaldessa de l'Escala. o El rector o la rectora de la Universitat de Girona. o El president o la presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans. o El director o la directora general de Belles Arts del Ministeri de

Cultura. També s'hi podran integrar, a proposta del Comitè organitzador, altres persones en qualitat d'experts en la matèria. - Comitè Organitzador

o Presidència: el conseller o la consellera de Cultura. o Vicepresidència primera: el director o la directora general del

Patrimoni Cultural. o Vicepresidència segona: el coordinador o la coordinadora de l'Àrea

de Cultura de la Diputació de Barcelona. o Vocals:

El director o la directora dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona.

El director o la directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

E director o la directora de la seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Empúries.

El regidor o la regidora de Cultura de l'Ajuntament de l'Escala. El subdirector o la subdirectora general dels Museus Estatals

del Ministeri de Cultura. Dos vocals de lliure designació pel conseller de Cultura. Secretaria, amb veu i sense vot, nomenada per la presidència.

• El Govern ha aprovat l’acord de promoció de l'art romànic català mitjançant el Programa Romànic Obert 2007-2010. L’agost de 2007 farà 100 anys de la Missió a la Ratlla d’Aragó, en què un grup de reconeguts prohoms de la represa cultural catalana sota els auspicis de I’Institut d’Estudis Catalans van iniciar una sèrie d’expedicions

Acords de Govern

47

científiques mitjançant les quals documentaren un ingent volum de mostres d’art medieval que havia perviscut en parròquies i monestirs. Aquesta expedició ha esdevingut amb els anys l’acció més simbòlica d’un moviment encetat per un grup d’estudiosos, preocupats per la cultura del país i pels seus orígens que van esforçar-se per sostraure aquestes obres d’art d’un incipient mercat internacional. Fruit d’aquesta tasca, disposem actualment d’un ric llegat documental i material que es conserva i exposa als nostres millors museus, arxius i biblioteques i que complementa les mostres d’arquitectura romànica que trobem arreu del territori català. Aquest patrimoni, que té una indubtable continuïtat amb el conservat en els territoris veïns de l’Aragó, Andorra i la Catalunya Nord, està composat per material fotogràfic, pintures murals, documentació escrita, monuments i altres objectes, que donen testimoni de la tasca feta ara fa cent anys. El reconeixement i l'atenció que rep actualment el romànic català, dels quals la declaració com a Patrimoni de la Humanitat de la Vall de Boí l'any 2000 n'és l'última mostra, es deu a una llarga sèrie d'esforços, però segurament no hauria estat possible sense aquelles primeres intervencions. Cent anys després, el patrimoni romànic que conservem ha de rebre un nou impuls a partir d'un nou projecte, adreçat a estendre i millorar el seu ús social, a la promoció del seu potencial turístic i a la difusió dels esforços que fan les administracions i la societat civil per a la seva conservació i estudi. És per això que el Govern ha acordat avui promoure el romànic català mitjançant l’aprovació del Programa Romànic Obert 2007-2010, i encarrega al Departament de Cultura l’impuls i coordinació d’aquest programa. L’aprovació d’aquest programa plurianual dedicat al Romànic Català vol reflexionar, modernitzar i difondre aquest patrimoni amb la finalitat de complementar les iniciatives públiques i privades que posen en valor aquest moment històric. Els objectius d’aquest programa són els següents:

Acords de Govern

48

- Lideratge i coordinació: liderar un projecte de país que promogui sinèrgies entre els diferents agents públics i privats de la gestió, estudi i difusió del patrimoni cultural.

- Investigació: assolir el nivell de coneixement expert sobre el romànic

necessari per garantir la solidesa cultural de totes les accions del programa.

- Protecció i preservació: garantir la correcta preservació pel futur d'aquest

patrimoni a partir de les mesures legals i de les accions de conservació necessàries.

- Difusió: fer una difusió de qualitat del patrimoni romànic català i donar-lo

a conèixer internacionalment, així com conscienciar de la necessitat de conservar aquest patrimoni, de l'esforç que requereix i dels recursos que hi dediquen les administracions, singularment del Departament de Cultura, i la societat civil.

- Ús social i gestió: millorar l'ús social d'aquest patrimoni iniciant noves

formes de gestió, més ajustada a les condicions del nostre país al segle XXI i que responguin millor als reptes actuals.

Per tal de garantir aquests objectius, el Programa estableix un conjunt d’accions genèriques i específiques de creació, de gestió-conservació, de diàlegs, i de comunicació i difusió, entre les que hi figuren: - Exposicions als principals museus catalans amb fons romànics i creació

d'exposicions itinerants amb peces dels diferents museus, així com també de biblioteques i monuments.

- Promoció i co-organització d'un programa específic per arribar a tots els

municipis del territori, a partir d'activitats amb les biblioteques i cases de cultura arreu del territori: xerrades, visites guiades, lectures, etc.

- Creació d'una línia de subvencions per a promoure activitats i estudis

durant el Programa del Romànic, així com la participació d'institucions i investigadors catalans en els principals congressos i fires internacionals sobre patrimoni i turisme.

- Programa pilot de control d'indicadors de conservació i gestió dels

millors 100 elements romànics.

Acords de Govern

49

- Programa d'obertura a les visites dels monuments integrats en l'any.

Subvencions per adequació i senyalització.

- Programa d'activitats en l'àmbit educatiu: productes específics per tots els nivells educatius, formació a mestres, etc.

- Exposició del MNAC sobre el romànic a la Mediterrània a inicis del 2008. - Crear una ruta o rutes de patrimoni que al llarg de l'any enllacin els

principals punts d'interès i equipaments museístics. - Videos-guies de visita als principals monuments i museus amb difusió

per Internet, especialment pensats per a la web, PDA i mòbils.

- Acord amb els grans museus i biblioteques internacionals (Boston, Victoria & Albert, BNF, etc.) per generar exposicions o continguts d'intercanvi.

Aquest programa comportarà la creació d'un Comitè d'Honor i un Comitè organitzador encarregat de definir el programa d'activitats i coordinar les diferents entitats que participen en l'organització dels actes. Així mateix, es crearà també una comissió de seguiment i un comitè científic i es nomenarà un comissari general.

• El Govern ha aprovat l’acord pel qual s'autoritza la signatura d'un conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Secretaria d’Estat de Cultura de la República Dominicana per a la cooperació en l'àmbit dels arxius i la gestió documental.

És voluntat de la Generalitat de Catalunya, facilitar la cooperació i l’intercanvi d’experiències en l’àmbit internacional, i dins del pla d’actuació d’arxius, la Conselleria de Cultura té l’objectiu de promoure la cooperació arxivística i donar suport a projectes de solidaritat internacional. D’altra banda, el Govern de la República Dominicana té la voluntat de promoure un desenvolupament harmònic del seu sistema arxivístic amb la finalitat que els arxius esdevinguin instruments de restitució de la memòria històrica i aliats de les polítiques d’accessibilitat, transparència i participació

Acords de Govern

50

ciutadana. És per això que el Govern de la Generalitat ha aprovat avui l’acord pel qual s'autoritza la signatura d'un conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Secretaria d’Estat de Cultura de la República Dominicana per a la cooperació en l'àmbit dels arxius i la gestió documental. L’objecte d’aquest conveni és promoure accions per desenvolupar l’intercanvi i la cooperació tècnica i professional en l’àmbit dels arxius i la gestió documental, organitzats en plans anuals de treball i projectes de realització conjunta. Amb la signatura d’aquest conveni, es permetrà intercanviar periòdicament informació sobre conferències, congressos, seminaris, tallers i altres tipus d’encontres tècnics que s’organitzin en els respectius territoris amb l’objectiu de promoure i de facilitar la participació d’especialistes d’ambdues parts. Així mateix, aquest Conveni vol potenciar la formació continuada dels professionals mitjançant l’organització de programes de formació, cursos i transferència de coneixement, així com facilitar l’intercanvi d’informació referida a les legislacions nacionals, normes tècniques, procediments de treball, informes de recerques, articles i memòries en l’àmbit dels arxius i la gestió documental, tant a nivell nacional com internacional.

Pel que fa al seu acompliment, aquest acord serà supervisat per la Subdirecció General d’Arxius de la Generalitat de Catalunya i la Direcció del Archivo General de la Nación de la República Dominicana. Aquest Conveni tindrà una durada de tres anys, podrà ser prorrogat per igual període si ambdues parts així ho desitgen, i es vehicularà, si s’escau, a través de la signatura de convenis específics.

L’acord constitueix un compromís de caràcter no normatiu i no modifica l’acompliment de les competències establertes en cada territori pels drets interns espanyol i dominicà, tractant només d’establir els projectes d’interès comú per ambdues parts. Aquest Conveni de col·laboració serà inscrit a la nova secció del Registre de Convenis creada el passat 22 d’agost, per aquells convenis signats amb ens públics d'altres estats o organismes internacionals.

Acords de Govern

51

Cal recordar que el passat mes de juny el Govern va signar un altre conveni per a la cooperació en l'àmbit dels arxius i la gestió documental amb el Govern de la República Oriental de l’Uruguai.

DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA • El Govern ha acordat delegar les competències de gestió dels serveis

prestats en els equipaments cívics de l'Administració de la Generalitat a determinats ens locals.

És voluntat del Govern promoure actuacions que tinguin per objecte impulsar iniciatives en la sanitat a partir del camp social i humanitari amb la finalitat de poder garantir els serveis bàsics dels ciutadans. Actualment, a Catalunya hi ha 154 equipaments cívics, ubicats en 75 municipis, que van des dels casals de gent gran, centres cívics, hotels d’entitats, ludoteques, cases del mar i altres equipaments polivalents. Aquests equipaments tenen com a característica la seva implantació en el teixit associatiu. En el cas dels casals es tracta d'equipaments que presten serveis de dinamització sociocultural i ofereixen infraestructures i recursos per tal de possibilitar espais de participació i intercanvi entre les persones. Altres, com els hotels d'entitats, tenen com a finalitat oferir, a aquestes, suport en infraestructures i gestió administrativa. Aquests, són gestionats per la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Benestar i Família, però hi ha ajuntaments que tenen els seus propis equipaments cívics. La coexistència en el territori amb equipaments cívics equivalents gestionats pels ens locals, fa convenient per raons d'eficàcia i eficiència, que sigui l'administració més propera la que dugui la gestió directa dels serveis que es presten en aquests equipaments, a través de la delegació de competències sense que això suposi transferència dels equipaments i serveis, ja que la Generalitat en conserva la titularitat. Així doncs, el Govern ha aprovat avui la delegació de competències de gestió dels serveis prestats en els equipaments cívics de l'Administració de la Generalitat a determinats ens locals.

Acords de Govern

52

Amb aquest Acord, el Govern pretén millorar la qualitat dels serveis que ofereixen els equipaments cívics a la ciutadania de Catalunya. Es tracta de donar respostes properes a les necessitats actuals de la població, i això només es pot fer efectiu implicant als ens locals en la gestió d’uns serveis que fins ara donava la Generalitat. Per posar un exemple, s’ha de resoldre l’actual greuge comparatiu que tenen els usuaris de diferents casals d’avis d’un mateix barri. En definitiva, es pretén millorar l’eficiència i eficàcia dels serveis que es prestin en els equipaments cívics, així com donar resposta a una reivindicació històrica dels ajuntaments. La delegació, que tindrà una durada de quatre anys, comprèn la gestió del servei que es presta en l’equipament corresponent, amb total autonomia per part de l’ens local, i mantenint el mateix contingut i nivell de cobertura dels serveis que es presten a l’actualitat. La Generalitat, però, es reserva les facultats que estableix la Llei municipal i de règim local de Catalunya. En aquesta primera fase de la delegació de competències, s’han incorporat 18 ens locals, tots ells amb més de 20.000 habitants, que han manifestat el seu interès en participar en aquest procés. Tots ells accepten la gestió conjunta dels equipaments cívics i disposen, en molt casos, d’equipaments similars de titularitat municipal. A més, aquests municipis s’agrupen en 12 comarques. Dins dels 18 municipis on es durà a terme aquesta iniciativa hi ha un total de 84 equipaments cívics, dels quals 21 són casals cívics, 46 casals de gent gran, 12 hotels d’entitats, 1 casa del mar i 2 equipaments polivalents.

La distribució per comarques d’aquest equipaments implicats és la següent: Alt Empordà - Figueres: un casal cívic i un casal de gent gran Anoia - Igualada: un casal cívic i un casal de gent gran Bages - Manresa: dos casals cívics, un casal de gent gran i un equipament cívic

amb pista poliesportiva

Acords de Govern

53

Baix Camp - Reus: un casal cívic i un casal de gent gran Baix Llobregat - El Prat de Llobregat: un casal cívic, un casal de gent gran i dos hotels

d’entitats - Molins de Rei: un casal cívic - Sant Joan Despí: un casal de gent gran - Sant Vicenç dels Horts: un casal cívic Barcelonès - Barcelona: dos casals cívics, onze casals de gent gran, quatre hotels

d’entitats, dos ludoteques i una casa del mar - Badalona: quatre casals cívics, un hotel d’entitats i un poliesportiu - L’Hospitalet de Llobregat: quatre casals de gent gran, dos casals cívics i

tres hotels d’entitats Garrotxa - Olot: un casal de gent gran Gironès - Girona: un hotel d’entitats i un casal de gent gran Osona - Vic: dos casals de gent gran Segrià - Lleida: un equipament polivalent Vallès Occidental - Sabadell: sis casals de gent gran, un casal cívic i un equipament

polivalent - Terrassa: set casals de gent gran, dos casals cívics Vallès Oriental - Granollers: dos casals de gent gran.

Així doncs, aquesta experiència de cogestió afectarà en la seva primera fase al 55% dels equipaments del Departament de Benestar i Família i al

Acords de Govern

54

66% de la població que actualment disposa d’equipaments cívics de la Generalitat de Catalunya.

Així mateix, s’ha acordat crear unes Comissions de seguiment territorials formades per representants del Departament de Benestar i Família i representants dels ajuntaments, amb la finalitat de garantir el bon exercici de les competències.

Pel que fa als costos de finançament dels equipaments, seran assumits per les diferents administracions, d'acord amb el pla de finançament que aprovi la comissió de seguiment.

El Departament de Benestar i Família està obert a la incorporació de nous municipis per ampliar la delegació de competències. Però es vol clarificar que les noves incorporacions sempre vindran donades per la voluntarietat dels municipis, i per tant, tot i que des de la Generalitat s’entén aquest nou model de cogestió com el més vàlid per poder oferir un servei de major qualitat i més proper a les necessitats de la població, no s’ha imposat ni s’imposarà la participació de cap ens local. Pel que fa al funcionament de la gestió compartida i per poder garantir el correcte desplegament del nou model de gestió d’acord amb la normativa vigent a cada municipi es crearà una Comissió de Gestió i Seguiment, que es composarà de 7 membres. La Presidència l’exercirà la persona titular de l’alcaldia on es trobi l’equipament o els equipaments, fet que demostrà el lideratge en la gestió per part dels ens locals. En total, la Comissió tindrà 3 membres propis de l’Ajuntament en qüestió, 3 membres del Departament de Benestar i Família i un membre més que serà designat per la comissió de seguiment per exercir la Secretaria. Aquestes comissions s’encarregaran de la gestió operativa dels equipaments. Cal destacar que la comissió podrà crear grups de treball per conèixer les necessitats dels diferents equipaments i on es podrà contemplar la participació de representants dels usuaris, i de responsables d’equipaments. Per tant, es demostra l’interès que té la Generalitat en oferir uns serveis propers a la ciutadania d’aquest país, i que responguin a les necessitats d’aquesta.

• El Govern ha aprovat l’acord de modificació de l’Acord de 31 de maig de

2005, pel qual es crea el Programa per a l’impuls i l’ordenació de la

Acords de Govern

55

promoció de l’autonomia personal i l’atenció de les persones amb dependències.

L’impuls i l’ordenació de la promoció de l’autonomia personal i l’atenció de les persones amb dependències, és un dels eixos claus de les polítiques socials i del benestar, i per tant un dels objectius estratègics de la política del Govern de la Generalitat. És per això que el Govern va aprovar l’any passat la creació del programa "ProdeP" i la seva estructura orgànica amb la finalitat d'impulsar i ordenar la promoció de l'autonomia personal i l'atenció de les persones amb dependències i la proposta de creació d'un ens públic que gestioni les mesures per a la protecció d'aquestes persones. Entre els objectius d’aquest Programa, figuren:

- L'elaboració dels criteris que han de configurar el Sistema d'Atenció a les dependències en Catalunya, de conformitat amb els principis de coordinació entre els serveis socials i els de Salut.

- L'elaboració dels treballs preparatoris per la creació d'un ens públic

que haurà de gestionar les polítiques de protecció a les persones amb dependències.

- Impulsar la millora de la protecció a les persones amb dependències. - Impulsar formes d'organització i gestió integrada dels serveis i

prestacions a les persones amb dependència. Atès l’elevat nombre de sectors implicats en la promoció de l’autonomia i l’atenció a les persones amb dependència, i atesa la importància que té pel bon compliment dels objectius del Programa, s’ha considerat revisar l’acord de creació del Programa. Així doncs, el Govern ha acordat avui la modificació de l’Acord de 31 de maig de 2005, pel qual es crea el Programa per a l’impuls i l’ordenació de la promoció de l’autonomia personal i l’atenció de les persones amb dependències. La novetat més destacada d’aquesta modificació és la de no limitar el nombre de membres del Consell de Participació, atès l’elevat nombre de

Acords de Govern

56

sectors implicats en la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les persones amb dependència. Per tant, aquest nou acord té l’objectiu de comptar amb el màxim nombre de representants dels sectors implicats amb la finalitat de poder complir millor els objectius del programa “ProdeP”.

Acords de Govern

57

Política Territorial

Acords de Govern

58

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE • El Govern acorda designar com a zones d'especial protecció per a les aus

(ZEPA) alguns espais proposats a la Xarxa Natura 2000 com a llocs d'importància comunitària (LIC).

El Consell de les Comunitats Europees va aprovar l’any 1992 la Directiva hàbitats relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres. Aquesta Directiva representa actualment, i juntament amb la Directiva de les aus, l’instrument més important d’aplicació en tot el territori de la UE per a la conservació dels hàbitats, les espècies i la biodiversitat.

La Directiva hàbitats crea la xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000.

Natura 2000 ha de garantir el manteniment o el restabliment en un estat de conservació favorable dels hàbitats i els hàbitats de les espècies en la seva àrea de distribució natural dins el territori de la UE.

Els espais naturals a proposar per a la Xarxa Natura 2000 són de dos tipus:

a) Els llocs d’importància comunitària (LIC), que han de contenir mostres

representatives dels tipus d’hàbitats i poblacions d’espècies d’interès comunitari presents a Catalunya.

b) Les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA), que han de

contenir poblacions d’ocells de les espècies que figuren a la Directiva de la Comissió Europea relativa a la conservació de les aus silvestres.

L'actual designació de ZEPA a Catalunya, però, ha estat considerada insuficient per la Comissió Europea.

Per aquest motiu, el Govern ha acordat avui designar com a noves ZEPA un conjunt d'espais que ja s'havien proposat com a LIC amb anterioritat, així com també autoritzar al conseller de Medi Ambient i Habitatge per a trametre la designació al Ministeri de Medi Ambient per a la seva tramesa a la Comissió Europea.

En concret, els espais proposats seran els següents:

Acords de Govern

59

- Prepirineu Central català - Aiguamolls de l'Alt Empordà - Delta de l'Ebre - Secans de Mas de Melons-Alfés - Aigüestortes - Delta del Llobregat - Anglesola-Vilagrassa - Granyena - Serra de Catllaràs - Sistema transversal Català - Gallifa-Cingles de Bertí - Riera de Merlès - Sant Llorenç del Munt i l'Obac - Montserrat-Roques Blanques- riu Llobregat - Serres del Litoral central - Sistema prelitoral central - Valls de l'Anoia - Costes del Garraf - Capçaleres del Foix - Alta Garrotxa - Capçaleres del Ter i del Freser - Cap de Creus - Les Guilleries - Massís de les Cadiretes - Massís de l'Albera - El Montgrí-Les Illes Medes-El Baix Ter - Litoral del Baix Empordà - Estany de Sils-Riera de Santa Coloma - Montgrony - Garriga d'Empordà - Tossa Plana de Lles-Puigpedrós - Rasos de Tubau - Els Bessons - Alt Pallars - Baish Aran - Era Artiga de Lin - Eth Portillon - Serra d'Aubenç i Roc de Cogul - Serra de Turp i Mora Condal-Valldan - Serra de Boumort- Collegats - Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs - Aiguabarreig Segre - Cinca

Acords de Govern

60

- Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana - Valls del Sió-Llobregós - Basses de Sucs i Alcarràs - Estany d'Ivars - Secans de la Noguera - Beneïdor - La Faiada de Malpàs i Cambatiri - Bellmunt-Almenara - Serra de Prada-Castellàs - Vessants de la Noguera Ribagorçana - Plans de la Unilla - Plans de Sió - Secans de Belianes-Preixana - Secans del Segrià i Utxesa - Vall de Vinaixa-Tossal Rodó - Serra de Godall - Ribera de l'Algars - Serra de Montsià - Serres de Cardó-El Boix - Muntanyes de Prades - Tivissa-Vandellós- Llaberia - Sistema prelitoral meridional - Tossals d'Almatret i Riba-roja - Secans del Montsià - Massís de Bonastre - Riu Siurana i planes del Priorat - Tossal de Montagut - Serra de Montsant-Pas de l'Ase - El Montmell-Marmellar - Riu Gaià - Obagues del riu Corb

Nombre total=73

Aquest acord amplia fins a 1.040.155 les hectàrees incloses a la Xarxa Natura 2000. D’aquestes, 957.051 ha són terrestres (29’83% del territori català) i 83.104 ha marines, fet que permet representar millor els hàbitats i les espècies d’interès comunitari, a més de resoldre els diversos procediments d’infracció que la Comissió Europea té oberts contra Catalunya.

Acords de Govern

61

De les 957.051 hectàrees de superfície terrestre que incorpora la nova proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, gairebé el 80% ja disposa en l’actualitat d’algun tipus de protecció segons la normativa catalana, ja sigui perquè estan incloses en algun espai de protecció especial (parcs naturals, reserves...) o en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), o bé perquè són forests d’utilitat pública, o bé perquè estan incloses en els plans territorials que el Govern ha aprovat. Sobre el territori, l’àmbit agrícola i estèpic s’incrementa més d’un 35% respecte la proposta actualment vigent, per conservar els hàbitats de les aus estèpiques; l’àmbit de muntanya mediterrània, important per preservar l’àguila cuabarrada, dobla les hectàrees protegides; l’àmbit fluvial arriba gairebé al 90 per cent, fet que permetrà el manteniment dels boscos de ribera i de la fauna que aquests acullen. L’increment més espectacular, però, és a l’àmbit marí, que es multiplica per deu respecte la proposta vigent. Els alguers de posidònia i algunes espècies d’aus marines són els objectius principals d’aquest increment, tot i que també permetrà millorar els recursos pesquers. A més, la proposta millora la connectivitat biològica dels espais. En aquest sentit, s’ha procurat definir la delimitació dels espais per tal de tenir una xarxa poc fragmentada.

Comparativa de la superfície proposada per formar part de la xarxa Natura 2000 Situació actual Proposta de febrer

de 2005 Projecte definitiu (setembre 2006)

Superfície terrestre 619.984 ha 856.567 ha 957.051ha Superfície marina 7.327 ha 84.426 ha 83.104 ha Total en hectàrees 627.311 ha 940.993 ha 1.040.155ha

Per elaborar aquestes directrius s’han classificat els espais en 8 tipologies ecològiques diferents: - els espais del Pirineu, - els del Prepirineu, - la plana agrícola, - la muntanya interior, - les aigües continentals, - la muntanya litoral,

Acords de Govern

62

- els aiguamolls litorals i - els espais marins. Per a cada tipologia s’han definit les seves directrius específiques, tenint en compte els hàbitats i les espècies sobre els quals cal prioritzar la conservació en cada tipologia d’espai, però també atenent la realitat i complexitat territorial, geogràfica i socioeconòmica del territori en cada cas. Les directrius de gestió també s’han sotmés a un procés participatiu dels sectors implicats i s’han incorporat els seus suggeriments. Aquestes directrius per a la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 fan clarament compatibles les activitats que ja es venen desenvolupant al territori.

Per l’aprovació d’aquest acord d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, la xarxa europea d’espais naturals protegits, s’han estudiat les al·legacions i inclòs les modificacions sorgides del procés d’informació pública de la proposta.

• El Govern ha acordat la formulació del Pla Territorial d’infraestructures de

Gestió de Residus Municipals de Catalunya com a pla territorial sectorial. El Pla Territorial d’infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya determina la necessitat i proposta d’implantació de les instal·lacions de tractament i disposició final del residus municipals, racionalitzant la distribució de les instal·lacions en el conjunt del territori, assolint un acord territorial tant polític com social, en base al nou model de gestió i als principis de proximitat i suficiència dels territoris, d’acord amb el VI Programa europeu de medi ambient. Aquest Pla Territorial parteix de l’estat actual de la gestió dels residus municipals a Catalunya, contempla els criteris per a la revisió del Programa de Gestió de Residus Municipals (PROGRMEIC), i preveu la planificació d’infraestructures per aplicar el Nou Model de Gestió de Residus Municipals que passa per incrementar la prevenció, així com la recollida selectiva per obtenir materials per al reciclatge, i tractar totes les fraccions de residus inclosa la fracció resta, i d’aquesta forma només destinar a disposició final un rebuig més inertitzat i/o estabilitzat. Així mateix, el Pla Territorial considera una divisió de Catalunya en 7 grans zones i 29 subzones per tal d’optimitzar la gestió dels residus, en el marc de la jerarquia autonòmica específica d’aplicació, i sobre la base dels principis

Acords de Govern

63

de proximitat i suficiència. El Pla també determina les inversions necessàries i la planificació de les actuals. La concreció d’aquesta política en un instrument de gestió, com és el Pla territorial sectorial, facilita la determinació de les actuacions necessàries a realitzar, destacant la importància i ressaltant els valors econòmics i ambientals de la gestió dels residus, per tal de reforçar la seva acció transversal respecte d’altres plans i polítiques sectorials, i dotar de coherència la planificació territorial de la gestió dels residus i la planificació urbanística. És per això, que amb el present acord el Govern ha acordat la formulació del Pla Territorial d’infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya, d’acord amb la seva naturalesa de pla territorial sectorial.

DEPARTAMENT POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES • El Govern ha aprovat un acord referent a la Línia 9 del ferrocarril metropolità

de Barcelona.

El transport ferroviari és un servei d'interès general i essencial per a la comunitat que es presta. En aquests moments, l'anomenat tram 4 de la línia 9 està ja en fase avançada de construcció i s'ha plantejat la possibilitat de posar en servei una part d'aquest tram, el qual comprèn les estacions següents: un ramal entre Can Zam i Fondo.

Així doncs, el Govern ha aprovat avui l’acord pel qual es declara de servei públic la prestació del servei de transport ferroviari de viatgers en el tram 4 de la futura línia 9 del metro de Barcelona. L’aprovació d’aquest acord té per objecte possibilitar la connexió del barri de Can Zam amb l’L1 del metro, amb la consegüent millora del servei per a aquest barri. La posada en funcionament d'aquest tram permetrà oferir als ciutadans de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Barcelona, a través de diverses correspondències amb les línies 1 i 5, a l'accés a tota la xarxa del metro, tot facilitant la seva mobilitat.

Acords de Govern

64

Cal remarcar que d’acord amb la Llei ferroviària, correspon a l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) la competència per a la prestació del servei de transport públic subterrani de viatgers i, per tant, la prestació del servei de transport de viatgers en el tram correspondrà a l’EMT, mentre que l’explotació del servei la podrà dur a terme l’esmentada entitat, o bé Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA.

D’altra banda, l’administració de la futura línia 9 del metro de Barcelona, i d’aquest tram en concret, correspon a l'Ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat). Pel que fa a l'aportació del material mòbil necessari per a l'explotació del servei serà efectuada per l'Autoritat del Transport Metropolità, amb l’aprovació del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Acords de Govern

65

NOMENAMENTS • El Govern ha nomenat la senyora Gloria Langreo Oropesa, directora de

l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA), en substitució de Rosa Maria Bertran.

Acords de Govern

66

BIOGRAFIES GLORIA LANGREO OROPESA, nova directora de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA). Nascuda a Barcelona l’any 1954. És llicenciada en Periodisme i diplomada en Treball Social. Ha treballat com a cap de secció dels serveis socials i sanitat de l’Ajuntament de Castelldefels, i també com a cap de secció dels serveis socials de l’Ajuntament de Molins de Rei. En el Consell Comarcal del Baix Llobregat, va assumir la coordinació dels serveis d’atenció primària i també ha exercit de treballadora social a l’Ajuntament de Barcelona i al de Viladecans. Fins ara, ha estat responsable de les relacions institucionals amb el Parlament de Catalunya i el Síndic de Greuges del Departament de Benestar i Família.