acord + erc - programa electoral municipals 2015

Fem la Garriga del Nou País

ELECCIONS MUNICIPALS MAIG 2015

Programa electoral

Programa electoral. Eleccions municipals 2015

3Fem la Garriga del Nou País

ÍNDEXIntroducció 5

1. Un poble republicà 71 1 Municipis republicans per a un nou país 71 2 Dels nous ajuntaments naixerà la República catalana 71 3 Un nou país net, just i pròsper 8

2. UN POBLE PARTICIPATIU 10

3. UN POBLE COHESIONAT 133 1 Educació 133 2 Cultura i patrimoni 143 3 Acció social 163 4 Esports 183 5 Joventut (Secció elaborada per les JERC - La Garriga) 213 6 Mitjans de comunicació locals 273 7 Política lingüística 28

4. UN POBLE SOSTENIBLE. TERRITORI I SOSTENIBILITAT 294 1 Medi ambient i sostenibilitat 294 2 Territori i urbanisme 31

5. Un poble emprenedor 345 1 Comerç 355 2 Empresa i indústria 365 3 Pacte local per l’ocupació 365 4 Administració eficaç / administració electrònica / societat del coneixement 365 5 El turisme com a eix econòmic 37



INTRODUCCIÓ

Acord Independentista per la Garriga ha estat quatre anys al govern municipal perquè després dels resultats electorals del 2011 va interpretar que el poble volia un govern estable i uns representants dedicats al servei de la ciutadania, deixant enrere picabaralles polítiques

Des de les àrees que ha gestionat Acord hem procurat dur a terme una gestió eficaç i responsable, mirant sempre per al bé comú

Aquest 2015 unim forces amb Esquerra Republicana de Catalunya Units som molt més forts, molt més experimentats i tindrem la força necessària per afrontar els grans reptes que tindrà el país i els municipis en aquesta legislatura

Som un equip de persones que estimem la Garriga i Catalunya i tenim molt clar el model de poble i de país que volem

ACORD+ERC vol que la Garriga esdevingui un municipi REPUBLICÀ:

ENTENEM LA DEMOCRÀCIA DES DE BAIX: CREAREM CONSELLS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA PER DONAR LA VEU A LA CIUTADANIA

LA NOVA GARRIGA SERÀ TRANSPARENT, TINDRÀ UN MANUAL DE GOVERN I EL CIUTADÀ TINDRÀ A MÀ TOTA LA INFORMACIÓ

LA GARRIGA IMPULSARÀ I ENFORTIRÀ EL PROCÉS CAP A LA REPÚBLICA CATALANA

I per això ACORD+ERC vol:

Potenciar el creixement econòmic, dedicant tots els esforços en l’impuls de l’activitat als polígons, així com la promoció del comerç i l’emprenedoria

Millorar la qualitat de vida a la Garriga a través d’un creixement sostenible i una mobilitat ordenada, connectant el teixit urbà amb l’entorn natural: farem del riu l’eix natural i el punt de contacte de les persones amb la reserva de la biosfera del Parc Natural del Montseny, de la que ja formem part Aquests valors els convertirem en un dels motors de la promoció econòmica de la Garriga

Millorar la qualitat de vida dels joves garriguencs

Implicar l’equip de govern, corrent tots els riscos que calgui i sense cap senyal de dubte, en la proclamació de la independència de Catalunya i en els primers passos de la nova República catalana



1. UN POBLE REPUBLICÀ

1.1. Municipis republicans per a un nou paísEn les eleccions municipals del 24 de maig del 2015 els garriguencs i garriguenques estem cridats a decidir com volem que sigui el nostre municipi, en l’inici del procés constituent del nou país, de la República catalana

La independència és l’oportunitat per generar nous motlles per a la política municipal Tenim l’oportunitat de superar totes les barreres que avui condicionen els governs de les nostres viles i ciutats, començant pel finançament, les competències per dur a terme noves polítiques socials, culturals i econòmiques, per apoderar els ciutadans, propiciar la participació política, la transparència, la lluita contra la corrupció, etc ; en definitiva, per posar la política al servei de les persones

Així mateix, Acord Independentista de la Garriga i Esquerra Republicana de Catalunya (Acord+ERC) vol que la Garriga, com la resta de municipis del país, empenyi el procés cap a la independència i sigui protagonista de la imparable revolució democràtica que vivim Tots som testimonis i protagonistes directes de la il·lusió compartida del nostre poble Es tracta d’una energia civil que també hem de posar al servei del municipi

1.2. Dels nous ajuntaments naixerà la República catalanaEn les properes eleccions sorgiran els nous ajuntaments que protagonitzaran la fase decisiva del procés El país necessitarà alcaldes, regidors, consistoris i municipis compromesos amb l’exercici del dret a decidir i l’assoliment de la independència, fent costat a la majoria social i a les institucions de la Generalitat: el president i el Parlament Sabem que el procés viurà fases decisives en els propers mesos i la implementació del full de ruta cap a la independència no serà un camí planer El desafiament democràtic a l’Estat per poder fer la transició real, enllestir les estructures d’estat i referendar la futura constitució catalana requerirà una fortalesa i un compromís personal i institucional dels càrrecs electes municipals Els ajuntaments i els organismes supralocals seran una eina, sens dubte, decisiva per engegar el procés constituent i culminar-lo amb èxit amb la proclamació de la República catalana com a nou estat d’Europa

En aquest sentit, els càrrecs electes municipals d’Acord+ERC es comprometen a dur a terme les accions següents:

Participar activament en l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) Impulsar mocions de suport al dret a decidir, suport a la sobirania individual i col·lectiva dels

ciutadans de Catalunya i de suport al procés cap a la independència Exercir i fomentar la unitat d’acció amb totes les forces polítiques i representants electes

compromeses amb el procés i amb el dret a decidir Facilitar l’acció i cooperar amb les organitzacions de la societat civil sobiranista: AMI, ANC,

Òmnium, Sobirania i Justícia, Catalunya Diu Prou, etc Exercir la sobirania fiscal des de l’ajuntament en coordinació amb la Generalitat i la societat

civil sobiranista


8 Fem la Garriga del Nou País

Donar suport a l’acció de les principals institucions del país (Presidència del Govern i Parlament) durant tot el procés constituent, i posar-s’hi a disposició, des de la declaració fins la proclamació de la independència

Cooperar amb el Govern de la Generalitat en la realització de les estructures d’estat i la internacionalització del procés constituent

Fomentar el posicionament de les organitzacions municipalistes (AMC i FMC) a donar suport al procés

Participar pro-activament en la constitució d’una «Assemblea de càrrecs electes» com a eina d’expressió de la voluntat democràtica

Acord+ERC ha signat el compromís de les candidatures per la independència proposat per l’ANC i l’AMI

1.3. Un nou país net, just i pròsperLa proposta d’Acord+ERC és la proposta dels activistes que defensem les causes de la ciutadania compromesa amb el bé comú És la proposta de progrés que sorgeix del batec ciutadà que no es resigna i passa a l’acció, amb l’objectiu de coordinar l’acció de l’ajuntament de la Garriga o tenir-ne una majoria suficient que ens permeti millorar la política, crear valor públic i augmentar la satisfacció i la qualitat de vida de la ciutadania Volem que la Garriga sigui encara molt millor, un lloc on valgui la pena viure-hi, que enforteixi el sentiment d’identificació i de pertinença del ciutadà, un poble inclusiu La Garriga, amb Acord+ERC, pot ser un municipi on es projectin els millors valors democràtics: els valors republicans Un poble que dia a dia lluiti per fer-se un nom i un lloc propi en el nou país

Tenim el deure i la responsabilitat de donar el millor de nosaltres per assolir una democràcia avançada Tenim l’oportunitat de fer foc nou i deixar enrere el frau i la corrupció Tenim un projecte per bastir un ajuntament nou, obert i transparent que reti comptes als ciutadans i volem que la ciutadania formi part de la presa de decisions El compromís amb el bé comú ens guia en l’anhel de forjar un poble socialment avançat, d’acord amb el triple objectiu de viure en un poble més cohesionat, més emprenedor i més sostenible

Així doncs, el nostre programa per a la Garriga pren com a eixos aquells que entronquen amb el republicanisme i per això s’estructura en:

Un poble cohesionat: la necessitat de lluitar contra la pobresa i les desigualtats com a garantia de l’exercici efectiu dels drets i les llibertats més bàsiques de les persones La cultura com a eina i motor de ciutadania lliure i compromesa amb la societat La salut, l’acció social i l’esport com a garantia de qualitat de vida i benestar de les persones La qualitat i el prestigi de l’escola pública com a eina per a la igualtat d’oportunitats efectiva i el bon funcionament de l’ascensor social

Un poble emprenedor: la lluita contra l’atur com a política social més urgent que prioritzarem L’actitud emprenedora de l’Ajuntament i altres administracions a l’hora de propiciar nous filons d’activitat econòmica, promoure l’economia cooperativa i l’emprenedoria Invertir en els eixos comercials com a nodes de vida civil i d’interrelació social Promoure les TIC i l’administració electrònica com a factor d’informació, participació, transparència i simplificació de l’Administració



Un poble sostenible: des d’un urbanisme humanista que potencia l’àgora ciutadana i la interrelació social fins a la sostenibilitat del patrimoni natural i cultural com a base de la identitat col·lectiva Potenciar la virtut cívica per a l’adopció d’energies netes i el residu zero Fer efectiu el dret a l’habitatge o poder viure en un poble on les TIC puguin potenciar les actituds responsables dels ciutadans vers l’entorn, la reposició del mobiliari o el funcionament dels serveis públics



2. UN POBLE PARTICIPATIUAcord+ERC sent la urgència d’obrir la democràcia al conjunt de la ciutadania i de la societat civil organitzada Cal que tornem la política a la ciutadania Els impactes de la crisi econòmica que veiem cada dia en els nostres municipis, juntament amb els episodis sistemàtics de corrupció que omplen els mitjans, han accelerat la crisi de la política tradicional instal·lada en els grans partits, incapaços d’erigir-se amb l’autoritat i la legitimitat necessària per posar remei als problemes més importants S’han acabat els temps dels partits que entreguen el poder als que no es presenten a les eleccions i que s’enriqueixen amb els impostos i el poder que els hem lliurat

Acord+ERC vol estimular el compromís social, el deure i la llibertat dels ciutadans per decidir en tots els afers municipals Volem protegir l’interès general dels abusos de poder de qualsevol tipus Volem preservar la integritat de l’espai públic, vetllar per la salvaguarda dels serveis públics i posar els recursos de tots al servei de la igualtat d’oportunitats

A diferència d’altres partits, considerem l’apoderament ciutadà i la participació efectiva com a eines cabdals per assolir l’objectiu polític més preuat dels republicans: «repartir el poder entre el màxim nombre de ciutadans possible» Obrint la democràcia a tothom, repartim el poder, el prenem de les mans dels que l’usen per als fins particulars i el tornem on correspon, al servei de la llibertat i la igualtat

L’allunyament entre ciutadania i polítics i el descrèdit de la política en general és un fet que a Acord+ERC ens amoïna i creiem que és cabdal posar-hi remei perquè l’alternativa és una política autoritària Per tant, per salut democràtica s’ha d’escurçar aquesta distància i entenem que, en part, ha de venir per la via de la promoció de la participació dels ciutadans en la vida pública en general A la pregunta de per què hem de promoure la participació, responem que per Dignificar la Política

Per nosaltres, els pilars del govern obert i de la democràcia oberta són:

La transparència i el retiment de comptes: obrir les dades públiques, obrir els plens, accés a la informació, elaboració d’informes, infografies i informar dels processos de presa de decisions L’objectiu és proporcionar eines perquè la gent pugui exercir el control i seguiment de les polítiques públiques La transparència és el valor del bon govern i ha de ser garantida mitjançant compromisos vinculants i acompanyada de la mirada crítica de la ciutadania

La participació: consolidar i simplificar les eines de consulta directa, la concertació de debats, la iniciativa ciutadana per determinar l’agenda i els programes de govern Promoure processos participatius per elaborar pressupostos compartits o adoptar projectes estratègics L’objectiu és el de co-construir les polítiques i el model de poble o ciutat amb els ciutadans

La cooperació: superar les barreres dins els ajuntaments i els serveis municipals, i de cara enfora amb els administrats Cal superar estructures piramidals dins l’organització municipal

Els objectius del govern obert són:

1 Confiança i apoderament ciutadà2 Una administració més àgil, eficient i comprensible pels ciutadans, que millora contínuament

i aprèn dels errors



3 Adopció de processos de participació política i d’informació pública de fàcil accés4 Generació de capital social, major qualitat democràtica i compromís amb els afers públics5 Estalvi de recursos i guanys d’eficiència6 Major seguretat, control i confiança per lluitar contra la corrupció7 Crear valor públic i satisfacció ciutadana

Els partits que acaben configurant el govern del poble tenen el dret i el deure d’aplicar el programa amb què s’han presentat a les eleccions i per això els ciutadans els fan confiança, ara bé, hi ha temes que depassen les legislatures o un programa electoral d’un partit o un govern municipal concret Aquests temes poden ser la definició del Model de poble que volem, o l’aparició de temes nous que no previstos o temes concrets que afecten d’una manera important el conjunt del poble Des d’Acord+ERC defensem que en aquests casos és especialment important que les decisions que es prenguin hagin estat configurades en un procés participatiu En aquest sentit ens comprometem a:

1 Redactar el pla estratègic de la Garriga 2015-2030 amb un procés participatiu obert a tot el poble i tutelat per l’ajuntament Tindrem en compte els compromisos adquirits amb la signatura de l’Agenda 21

2 En temes clau, utilitzar l’eina que ofereix una Consulta Popular 3 Promoure l’intercanvi d’experiències de participació d’èxit amb d’altres pobles de realitats

semblants a la nostra

A més del descrèdit de la política, hi ha una percepció negativa que els ciutadans tenen de les administracions públiques en general A part de la millora en l’eficiència de la gestió que sempre es pot i cal fer, pensem que és important millorar la qualitat de la relació que els ciutadans mantenen amb l’ajuntament Hi ha un camp molt gran per córrer en el terreny de les TIC Les propostes que fem en aquest camp són:

1 Millorar la pàgina web de l’ajuntament, per fer-la una eina útil per a la transparència, la participació i la cooperació ciutadanes

2 Desenvolupar l’aplicació del reglament de participació en tots aquells àmbits que sigui possible, vetllant per una administració local oberta

3 Ampliar i difondre l’ús de Twiter i Facebook i altres eines de les xarxes d’informació per mantenir viva la informació i fer-la més interactiva

4 Utilitzar les aplicacions de mòbil per tal que el contacte entre la ciutadania i l’administració esdevingui més àgil, ràpid i eficaç

5 Crear una app per a mòbil o tauleta, des de la qual es podrà consultar en tot moment el pressupost de l’ajuntament i el seu estat d’execució També permetrà veure el cost de les principals obres de l’ajuntament així com el seu finançament i també el seu estat d’execució, les retribucions polítiques, etc

Cal utilitzar totes les eines de comunicació a l’abast per impulsar una política de transparència en la gestió pública i municipal en particular Per recuperar la confiança amb els partits polítics els ciutadans han de poder comprovar el grau d’acompliment dels compromisos electorals Per tant han de ser informats i han de poder exercir un control sobre el desenvolupament dels programes Les propostes que fem en aquest camp són:



1 Crear el Consell del Poble Un espai de debat obert entre la ciutadania i l’equip de govern, de periodicitat semestral

2 Crear la figura del Síndic de greuges local, estudiant prèviament les seves funcions i atribucions

La part culminant de la participació és la involucració dels ciutadans en la cogestió amb l’administració en determinats àmbits Això vol dir que sense voler desplaçar a qui, per votació universal ha estat elegit per dur endavant un determinat projecte, no es puguin incloure persones o entitats que enriqueixin i millorin el resultat final Per tant apostem per la gestió compartida en algunes àrees que es posaran a debat

Promoure la participació ciutadana vol dir fer-la universal i que cap grup no utilitzi aquesta eina pel bé del partit polític que representa ni com a eina de desgast de cap govern Entenem la participació com un fòrum constructiu, obert a tothom, que ha de tendir a acollir el màxim de sensibilitats possible

Per aquest motiu, posarem a la taula de debat entre partits i ciutadania aquestes PROPOSTES:

1 Promoure un pacte local per a la millora democràtica i que aplegui el ple municipal, actors socioeconòmics i ciutadania i que revisi els òrgans i instruments presents amb vista a la seva adaptació a la nova realitat

2 Revisar el Reglament d’Organització Municipal (ROM), amb vista a adaptar-lo a les noves necessitats i donar la flexibilitat suficient per incorporar elements de democràcia deliberativa i directa i una major implicació de la societat civil organitzada i la ciutadania en general a la política municipal

3 Comprometre’s amb la transparència quant a retribucions i càrrecs de designació política 4 Enfortir la xarxa associativa i garantir-ne la interlocució, la comunicació i la participació en

els temes rellevants que afectin la Garriga, sent especialment sensibles a les reivindicacions que es plantegin si són d’interès general i beneficien el conjunt de la població

5 Dotar la ciutadania de les eines i de la formació (evitant fractura digital) per treure el màxim partit a aquestes noves polítiques

6 Assajar polítiques de democràcia 2 0: vot per internet, enquestes, consultes…7 Assegurar que els mitjans públics estiguin al servei de la ciutadania i que reflecteixin la

pluralitat política i social de la Garriga 8 Fer una part dels pressupostos participatius, tant en la fase d’elaboració com en la seva

posterior avaluació 9 Evolucionar l’actual model de subvencions a les entitats locals a un model on els contractes

programa o els convenis de col·laboració siguin l’eix de la relació, allà on sigui possible 10 Potenciar la prestació de serveis amb municipis veïns, si escau, com a mesura per guanyar

eficiència i possibilitar estalvis en la prestació de serveis públics municipals



3. UN POBLE COHESIONATEl foment i la millora de la qualitat de vida dels garriguencs és una aposta ferma i decidida de les polítiques que volem impulsar a l’Ajuntament de la Garriga, centrades en el foment de la universalització de l’accés als serveis socials

Treballarem perquè la inversió social no sigui un àmbit infradotat del pressupost municipal, i li atorgarem la importància que requereix per la repercussió que té sobre la població En aquests moments de dificultats econòmiques, la inversió social és més imprescindible que mai per fer front a les necessitats de les persones

El punt de vista republicà ens empenys a fer un programa on l’impuls de polítiques destinades al foment de la cohesió sigui un dels nostres pilars bàsics de treball, i, per tant, lluitarem contra la marginació i per la cohesió social, a partir del suport personalitzat i d’orientació de la ciutadania, incorporant-hi o desenvolupant-hi plans de desenvolupament comunitari, plans d’interès social, plans educatius d’entorn, plans de ciutadania i immigració, etc

3.1. EducacióL’educació constitueix per a Acord+ERC un dels principals eixos de la seva acció política, amb un destacat valor estratègic dins del projecte global de construcció nacional L’escola és un dels àmbits en el qual es reflecteixen de manera més evident les situacions de desigualtat És per això, que considerem que des de l’ajuntament s’ha de contribuir a estructurar un sistema educatiu propi amb major capacitat de resposta als nous reptes educatius i socials des de la proximitat

En concret, basarem les nostres accions en:

1 Consell Escolar Municipal Actualment és bàsicament informatiu, com a molt es decideixen les festes de lliure disposició dels centres Farem d’aquest òrgan una base d’una coordinació entre les escoles, de posada en comú de projectes que es poden compartir i enriquir-se mútuament, per tal que esdevingui motor i intercanvi d’experiències

2 Manteniment de les escoles Les escoles són espais públics i no es poden anar deteriorant Millorarem el sistema de comunicació entre l’escola i l’ajuntament per tal de garantir un manteniment ràpid i eficaç

3 Activitats escolars de foment del coneixement local El patrimoni cultural i arquitectònic garriguenc es posarà a l’abast de les escoles de manera gratuïta El centre de visitants serà un dels catalitzadors d’aquest objectiu Revisarem el llibre del poble per fer-lo una eina útil per als docents

4 Activitats culturals Continuarem fomentant les activitats culturals a les escoles Ho farem d’acord amb la comunitat educativa a través del Consell Municipal Escolar

5 Consell d’infants Repensarem aquesta iniciativa, juntament amb el Consell Municipal Escolar i les diverses escoles per tal que esdevingui una eina útil d’exemple de vida democràtica dels infants Buscarem accions sobre les quals puguin decidir després d’un procés participatiu

6 Prevenció i educació sanitària



– Dietes equilibrades, productes de proximitat, cuina pròpia ajudar que totes les escoles segueixin un programa comú

– Assegurar un plat a taula per a tots els nens/es que tinguin problemes econòmics a casa – Seguir potenciant l’esport escolar

7 Mobilitat Treball comú entre les escoles per aconseguir uns itineraris escolars, potenciar el fet d’anar a peu a les escoles Marcar uns punts propers a les escoles on deixar i recollir als nens/es i que hi hagin uns camins marcats amb petjades a terra que els nens/es han de seguir

8 Treballarem amb l’objectiu que l’administració del nou país potenciï la formació professional a la Garriga, creant centres específics i integrats de FP, per això, iniciarem un diàleg constructiu amb l’EMAD, l’EME i els Instituts garriguencs, a més dels agents industrials i econòmics, per tal de racionalitzar l’oferta educativa dels cicles formatius de grau mitjà, adaptant l’oferta dels programes de formació professional adreçats a joves sense titulació a les necessitats de l’entorn, incrementar l’oferta dels cicles formatius de grau superior i ampliar l’oferta general de les diverses formacions professionalitzadores

9 Cooperarem amb l’administració eductiva per atendre de manera correcta i acurada l’alumnat d’educació especial, tant pel que fa als ensenyaments obligatoris com als postobligatoris i a la seva transició al món laboral

10 Formació Volem fer una reflexió profunda per trobar un camí vers la facilitació de la formació contínua de la ciutadania Per això:

– Estudiarem les necessitats de les famílies i intentarem fer compatibles els requeriments laborals amb l’acollida dels infants als centres educatius

– Volem millorar la qualitat de l’oferta d’activitats extraescolars de caràcter formatiu, cultural, lúdic i esportiu, ho farem a través de la coordinació entre els centres escolars i les Ampes

– Donarem suport a les iniciatives basades en les escoles de mares i pares És necessari atribuir a les famílies un paper destacat en la millora del sistema educatiu Per això establirem una relació periòdica amb les Ampes

– Articularem i coordinarem la disponibilitat de voluntariat a la Garriga per col·laborar educativament en activitats educatives complementàries en aquells casos d’alumnat o famílies amb més necessitats

– Continuarem donant el suport necessari a l’Escola Bressol i a l’Escola Municipal de Música A més, intentarem aplicar la tarificació social en els preus de les matrícules de l’Escola Bressol, l’Escola de Música i les activitats de lleure (extraescolars i casals)

3.2. Cultura i patrimoniUna bona política cultural, coherent però incisiva, permet la vertebració social i la construcció nacional La ciutadania del nostre poble, tant a títol individual com col·lectiu, ha de poder accedir, dins del seu entorn social, als recursos culturals i la seva difusió La cultura ens dóna consciència de qui som i on volem arribar com a col·lectiu



Tothom parla que la Garriga és un poble molt actiu culturalment, tant a nivell d’associacionisme com d’iniciatives particulars que posen en valor el nostre potencial cultural Tanmateix, cal un esforç institucional important perquè aquest valor cultural sigui la base d’un poble més just i més lliure i, per tant, més ben preparat per fer front als moments difícils com els que ens toca viure Invertir en cultura, en polítiques culturals, és una inversió per vers un pilar bàsic de l’Estat del Benestar, en tant que element cohesionador per excel·lència: ens referma en la pertinença dins d’una col·lectivitat però també ens dóna les eines per créixer, desenvolupar-nos com a poble i com a país i ens obre les possibilitats d’arribar i integrar a totes les sensibilitats socials i culturals que s’estableixen arreu dels Països catalans

Per aquest motiu, els regidors i les regidores d’Acord+ERC:

1 Desenvoluparem el Reglament de Participació en l’àmbit cultural Crearem el Consell de Cultura

2 Impulsarem els cicles i festivals musicals existents consolidant i ampliant els convenis vigents

3 Mantindrem les polítiques pressupostàries de subvencions i convenis a entitats per a garantir activitats i projectes

4 Reformularem, juntament amb les entitats i associacions, la Fira d’entitats i promourem cicles de mostra d’arts locals A mercat s’hi va amb cistell

5 Incentivarem la participació en el disseny i programació de continguts del Teatre Uns Amics del Patronat? Una programació compartida?

6 Mantindrem abonaments i descomptes i una política de preus ajustada que no faci repercutir en el públic el 21% d’iva @teatrelagarriga

7 El nou web @teatrelagarriga servirà per consolidar la política de públics i fidelitzar la tendència a l’alça en l’assistència d’espectadors

8 Can Luna només serà realitat durant els propers anys si hi ha una aposta de govern decidida, tant pressupostària com de RRHH Ho intentarem

9 Can Luna Que ningú especuli amb pressupostos milionaris inexistents ni ho prometi per demà Per això nosaltres apostem, com a primera prioritat, per una sala d’actes polivalent: teatre, música, dansa, balls, assajos, casaments civils, comiats no religiosos,

10 Can Luna Validarem-millorarem-rectificarem el Pla d’Usos amb taules sectorials d’entitats i amb les eines del Reglament de Participació

11 Biblioteca Vetllarem perquè els mesos d’estiu, sobretot a l’agost, pugui seguir oferint el seu servei amb el màxim de prestacions

12 Biblioteca Després de 15 anys d’existència, és hora de repintar-la i actualitzar les infraestructures més elementals

13 Continuarem impulsant les Jornades Modernistes com a referent lúdic, didàctic i cultural per promoure el modernisme garriguenc

14 Consolidarem i donarem recorregut a les activitats del projecte La Garriga Rural: rutes, conferències, tallers,

15 Donarem continuïtat als programes de recuperació de la memòria històrica i a la difusió del patrimoni tangible i intangible de la Garriga

16 Promourem beques per a l’estudi del patrimoni garriguenc des de diferents disciplines: història, cultura, sociologia, etc



17 Vetllarem el pla de restauració i manteniment de la Doma i afavorirem el seu ús com a espai cultural

18 Inventariarem la xarxa de camins locals Són patrimoni i espai de lleure, esportiu i cultural 19 Potenciarem, junt amb l’empresa gestora, les prestacions d’oficina de turisme local del

Centre de Visitants 20 Fomentarem i donarem suport, amb la col·laboració dels grups i entitats locals, a la

consolidació del Corpus com a festa estendard local i també a les manifestacions de la cultura popular i tradicional, així com també les de nova creació Posarem a debat el format de Festa Major per tal de fer-la més participativa i atractiva

21 Fomentarem i donarem suport a les fires tradicionals i artesanes, com la de la botifarra, per tal d’establir canals de comercialització dels productes de la terra i contribuir, així, a la creació d’una marca catalana de productes de qualitat amb denominació d’origen

22 Potenciarem una agenda cultural d’actes i esdeveniments, en format digital, i emprant les eines de difusió 2 0 Aquesta agenda hauria de facilitar la coordinació dels actes diversos i les festes

23 Fomentarem i donarem suport a la creació artística i mirarem d’assegurar les condicions necessàries perquè les persones que ho desitgin puguin desenvolupar lliurement les seves capacitats creatives, artístiques i culturals

24 Potenciarem l’organització d’actes per difondre la cultura catalana en tots els seus àmbits, prioritzant la programació d’espectacles, concerts i activitats vinculades a aquesta

25 Afavorirem l’intercanvi cultural entre tot l’àmbit dels Països Catalans

3.3. Acció socialIDEES GENERALS

L’eix de l’acció política d’Acord+ERC es basa en el benestar de la ciutadania i es recolza sobre uns principis d’universalitat en el dret d’accés als serveis socials i de participació

Acord+ERC, per tant, no parla de «despesa social», sinó d’«inversió social» i d’«inversió en les persones» com un element positivitzador i alhora facilitador de les contraprestacions per part de les persones beneficiàries Tampoc no parla d’«ajuts socials», sinó de «suport a situacions de» o equivalents Tot allò que té connotació de despesa i ajut, limita la possibilitat de progrés perquè se centra en un concepte assistencialista de l’acció social i no de justícia del ciutadà

Els serveis a les persones i l’acció social és una àrea transversal, i per aquest motiu Acord+ERC ha inclòs moltes de les propostes en altres apartats del programa Les propostes que detallem en el següent apartat no inclouen la tasca que ha de fer d’ofici l’àrea de Benestar social municipal A més, en la major part de les propostes cal fer un desplegament d’accions concretes que no detallem en aquest programa

La Garriga ha fet un avenç substancial en l’atenció a les persones, però encara té força mancances i un camp ampli per córrer per tal de garantir la universalitat de l’acció social

Per aquest motiu la nostra acció se centra en aquests eixos fonamentals de tota acció social republicana:



PROPOSTES

1. Serveis a les persones

Redactarem, junt amb els agents socials implicats, el catàleg de serveis socials, posant especial atenció en les necessitats derivades de les situacions més vulnerables

Destinarem els ingressos del consistori provinents de les sancions gestionades per l’ajuntament a programes socials locals

Establirem la targeta de compra familiar que, a més de garantir el subministrament d’aliments i productes de primera necessitat a les famílies que ho requereixin, servirà per a donar una autonomia suficient als receptors per a l’adquisició dels productes bàsics

Articularem un projecte de voluntariat en el marc de les entitats socials que fomenti la interrelació solidària i estimuli la solidaritat entre veïns

Farem un estudi de la situació urbanística i de serveis adreçats a les persones amb discapacitat i amb especials necessitats per a aplicar aquells recursos que se’n derivin, tant a nivell urbanístic, d’integració en les xarxes existents o de creació de nous recursos assistencials

Crearem un observatori laboral participat i transversal, que ofereixi un diagnòstic immediat i permeti l’aplicació constant dels recursos laborals innovadors i dinàmics amb assessoria laboral, ajut a les iniciatives i propostes de formació

2. Habitatge

Afavorirem l’accés a un habitatge digne a les famílies que ho necessitin Treballarem per aplicar un pla d’acció pels habitatges buits, amb lloguers socials que normalitzin la situació dels llogaters, dels propietaris i dels veïns

3. Infància i adolescència

Establirem una xarxa de recursos, serveis i equipaments socials destinats a la infància i a l’adolescència des d’un vessant de prevenció, detecció i protecció de situacions de fragilitat social, negligència i conductes de risc, que consistirà en:

– Accés a l’esport escolar i altres activitats municipals – Accés a places en els clubs esportius i entitats que utilitzen espais municipals – Creació d’un centre obert per a infants amb necessitats d’especial atenció cap a ells i les

seves famílies

4. Gent gran

Crearem el consell municipal de la gent gran com a òrgan de participació en l’elaboració de les línies de treball que calgui aplicar en aquest àmbit de població afavorint la seva participació en la formulació de les polítiques que els afectin

Establirem les línies de col·laboració necessàries amb l’Asil Hospital per tal de garantir a la població gran els serveis de menjador, centre de dia i residència que calgui

Aplicarem unes línies d’acció directa amb recursos destinats al suport i a l’autonomia de les persones grans:



– Afavorint la relació intergeneracional i dissenyant activitats compartides – Afavorint l’aprenentatge i la millora de les noves tecnologies de la informació i la

comunicació – Potenciant l’atenció domiciliària per contribuir a la permanència en el domicili de les

persones que ho requereixin – Adequant els espais domèstics de les persones grans a les seves necessitats (arranjament

d’habitatges)

5. Immigració

Fomentarem la participació de garriguencs d’origen estranger en tots els òrgans locals i àrees d’activitat del municipi

Afavorirem la interelació i el coneixement mutu entre grups i associacions locals posant especial ènfasi en la riquesa de les diversitats culturals existents al municipi

Fomentarem i guiarem si cal, l’associacionisme de grups i col·lectius diversos que es puguin beneficiar de la interelació amb altres entitats del municipi i gaudir del suport logístic i de subvencions que els hi puguin correspondre

6. Cooperació i solidaritat

Establirem criteris ètics, socials i mediambientals en les compres de béns i serveis municipals i adherirem l’ajuntament a la Xarxa de Compra Pública Ètica

Dedicarem el 0,8% dels tributs municipals a polítiques de cooperació al desenvolupament i a la solidaritat vers els col·lectius més desfavorits

3.4. EsportsL’esport, a la Garriga, ha d’esdevenir una eina eficaç per a la cohesió social, la dignificació i el creixement integral de les persones i l’Ajuntament ha de treballarar perquè els esportistes puguin créixer amb aquests valors i eliminar possibles conductes antisocials

El nostre poble duu a terme una activitat esportiva extraordinària, vista la quantitat d’esports que s’hi practiquen, tant espontàniament com de manera organitzada En l’àmbit de la gestió de l’esport que fa el municipi, el primer que hem de dur a terme és la reflexió sobre si l’Ajuntament fa tot el necessari per tal que el poble pugui desenvolupar tot el seu potencial esportiu i, a partir d’aquí, veure si hi ha tasques que es podrien delegar a altres àmbits de gestió

GESTIÓ MUNICIPAL

Subvenció d’activitats esportives per entitats i clubs Organització d’activitats esportives: curtes i en consorci amb altres administracions, com la

mitja marató; o de mitja durada i compartides amb entitats, com la festa major, etc , o encara de més llargues, com el Quercus

Gestió i coordinació d’espais per a la pràctica de l’esport i aportació de personal per a la gestió, directament (pavellons i pistes), i indirectament, havent delegat per concurs la gestió en empreses privades (piscines)

Destinació de tècnics de l’Ajuntament per a coordinar el conjunt d’aquesta activitat



Promoció i organització de programes d’interès per determinats col·lectius: gent gran, manteniment, esport en edat escolar

Assessorament en matèria d’esports a entitats i població en general

A partir d’aquí pertoca estudiar si tot el que fa l’Ajuntament és necessari, o hi ha alguna activitat que es pot repensar o bé plantejar si s’ha de deixar de fer, bé perquè no sigui necessària, o bé perquè la podria confiar a les entitats esportives, limitant-se a la tasca de coordinació o supervisió, sempre garantint que es preservi l’esperit També pertoca veure si l’Ajuntament pot fer o pot promoure altres actuacions que beneficiïn l’activitat esportiva del poble

PROPOSTES MARC DE LA LEGISLATURA

1. Restabliment del Consell de l’esport de la Garriga

Vista la tasca que duu a terme l’Ajuntament, cal restablir aquest òrgan que ja existeix, però que fa anys que no es convoca, i reformar-lo amb els següents objectius:

Fomentar la participació d’entitats i clubs en la gestió esportiva del poble, amb total transparència, per tal d’aconseguir eliminar o, si més no, reduir els obstacles que hi hagi a tota activitat esportiva

Fomentar la participació del poble en les activitats esportives en general, el coneixement en particular de cada esport que es practica a la Garriga

Establir una connexió permanent entre les entitats esportives i l’Administració –tècnics i regidor/a–, per tal que la problemàtica de les entitats se solucioni, en la mesura de les possibilitats i que la comunicació deixi de ser obstacle per a la solució

Matèries d’intervenció:

Proposta d’horaris d’instal·lacions esportives, organització d’activitats municipals o de participació municipal

Confecció i seguiment del codi ètic de l’esport Organització de la festa de l’esport a la Garriga Organització de l’esport escolar i compaginació amb l’esport base de club Elevar propostes de tota mena a la Regidoria

2. Anella verda/saludable més entramat de camins esportius i de mobilitat

Treballarem per culminar l’entramat de camins/vies de mobilitat que formi una anella al voltant de la trama urbana del municipi i que, al mateix temps, compti amb un parell d’eixos urbans entrellaçats que permetin creuar el poble en diferents direccions amb prioritat per a vianants i bicicletes: carril bici (asfaltat, ampli i segur) i un carril de passeig o per córrer (no asfaltat, amb sauló) El poble ja compta amb trams que més o menys acompleixen aquestes característiques i només faltaria aconseguir una major continuïtat d’aquest recorregut en determinades zones

A més, en relació a l’entramat de camins de mobilitat que connectin l’anella per dins el municipi, caldria valorar quins poden ser més segurs, atractius, i amb major potencial per a caminar Aquest entramat haurà de fer possible que gairebé qualsevol garriguenc/a tingui a poc més d’un minut de casa, a peu, en bicicleta o en patins , un camí de mobilitat I que aquest camí el dugui al centre del municipi



Aquest complex esportiu-saludable, s’haurà de fer de comú acord amb les diverses àrees de gestió municipal (turisme, esports, territori, mobilitat) però la coordinació s’haurà d’exercir des d’un sol departament

3. Instal·lacions

L’Ajuntament farà la convenient proposta al Consell de l’esport, perquè sigui aquest òrgan qui, previ estudi i deliberació, triï les opcions més avantatjoses pel poble:

Caldrà estudiar el condicionament de vestidors per les persones que fan esport de manera organitzada pel Passeig, per exemple els de la pista número 1

Convé instal·lar una font al capdamunt del Passeig, punt de trobada dels atletes, i marcar distàncies dels recorreguts més utilitzats pels corredors

Estudiarem el cobriment i l’adequació de la pista núm 1 Durem a terme un procés participatiu amb tots els actors que puguin intervenir: veïns i veïnes, entitats, clubs, etc per veure quina seria la millor manera de fer aquesta inversió i si realment la troben necessària

Caldrà proposar una dotació d’espais per a la millora de la ubicació de determinats clubs amb evidents necessitats

Millorarem els espais generals ja disponibles: vestidors instal·lacions específiques de gimnàs per a clubs, informatització i connexió a la xarxa wifi de les instal·lacions esportives municipals i hi estudiarem la dotació de desfibril·ladors externs automàtics

4. Pla integral de manteniment de les instal·lacions esportives

A aquestes alçades, el nostre Ajuntament ja hauria hagut d’abordar i posar en marxa un pla integral de manteniment dels edificis: façanes, pintura, desgast dels paviments, estructures, vidres, etc que expliqui quan i com s’han de mantenir totes les instal·lacions del poble, que són moltes Actualment el manteniment es fa per necessitat de reparació Com totes les coses, si tenim cura del nostre material, la seva vida útil compleix les expectatives, però si ens limitem a reparar les avaries a mesura que es van produint, segur que la durada del material es redueix considerablement, i òbviament comporta inversions econòmiques no desitjades

5. Esport i salut

Crearem programes d’esport i salut municipal per tal de promocionar, des de les Àrees d’esport i salut pública, la pràctica físicoesportiva no competitiva adreçada a persones amb hàbits de vida sedentaris

Estudiarem la creació d’un servei mèdic, mitjançant convenis, per tal que tots els esportistes que ho vulguin puguin fer-se les revisions mèdiques obligatòries per a obtenir les fitxes federatives, i alhora garantir l’accés a l’esport de manera controlada i 100% saludable

6. Política de subvencions

L’Ajuntament realitzarà un estudi sobre la política de subvencions als clubs, amb l’objectiu de repartir amb màxima equanimitat i equilibri les destinacions públiques a la promoció i pràctica de l’esport L’esperit d’aquesta possible variació de criteris es basarà en el fet que la subvenció haurà d’ajudar al foment de l’esport en general al poble i premiar cadascun dels participants de l’activitat de l’entitat o



club A més haurà de reconèixer el valor del retorn d’una activitat esportiva en forma de benefici cap al poble per l’ús del nom de la Garriga, i pel trasllat a l’exterior de la nostra potencialitat, i mai no haurà de convertir-se en modus vivendi d’una entitat o club

Proposarem altres matèries subvencionables, o susceptibles d’ajut: promoció de la professionalització del personal d’una entitat o club; formació dels tècnics, formació administrativa

Establirem un sistema de beca efectiu per ajudar nens i nenes que vulguin desenvolupar activitat esportiva reglada i no ho puguin fer per evidents raons econòmiques

7. Quercus

Cedirem l’organització del Quercus al Consell de l’esport perquè revaloritzi encara més aquesta activitat municipal subvencionada, però que deixi de competir en preu amb les altres activitats esportives que també es duen a terme simultàniament Establirem un sistema de beques per l’ajut a les famílies més necessitades i que sigui cada família que triï l’activitat que voldrà fer el seu fill/a

3.5. Joventut (Secció elaborada per les JERC - La Garriga)

INTRODUCCIÓ

A la Garriga, el jovent està vivint, com a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans, una crisi que afecta seriosament les oportunitats de desenvolupar en llibertat els seus respectius projectes de vida, que està minant les seves condicions materials Tenim grans dificultats d’accés a l’habitatge o a una feina estable i digna, entre altres problemes

El jovent republicà de la Garriga és conscient que cal la independència dels Països Catalans per tal de poder assegurar-nos un futur més digne Tant per l’ofec econòmic que pateix l’Ajuntament per culpa dels impagaments de l’Estat espanyol, com per l’ofec democràtic a la sobirania dels ajuntaments que està promovent l’Estat espanyol amb la llei ARSAL, llei que retalla les funcions de l’Ajuntament i li roba moltes competències

Això no obstant, el jovent de l’esquerra independentista hi volem ser per lluitar pel nostre futur, pel nostre alliberament com a país No volem marxar a viure fora de la Garriga, o a treballar fora del país per poder sobreviure Nosaltres ens estimem el nostre poble, i creiem que des de l’Ajuntament s’ha de fer tot el possible perquè el jovent pugui tenir un futur arrelat al poble Creiem indispensable que el jovent pugui fer sentir la seva veu i participar d’un espai de decisió política més proper a la ciutadania i que permeti un canvi més ràpid de les nostres condicions de vida, és a dir, l’Ajuntament

És per tot això que les JERC de la Garriga hem estat redactant un programa amb les nostres propostes Propostes que hem anat recollint d’un bon nombre de joves de la Garriga, i que hem volgut fer de forma participativa Veureu que per nosaltres hi ha tres eixos clau: la participació, l’associacionisme i la transparència

El proper 24 de maig, doneu-nos l’oportunitat d’ajudar els joves de la Garriga



3.5.1. Formació i educació

L’educació és l’eix vertebrador per al desenvolupament de qualsevol societat, per tant, ha de ser una de les màximes prioritats en la política municipal Volem aconseguir un país amb una escola pública de qualitat, laica, en català i coeducadora Per això, hem de començar a treballar des de l’Ajuntament, que és l’administració més propera a la ciutadania, que és la que garanteix la cohesió social a través de la inclusió en tots els aspectes

L’educació és la millor eina per trencar amb la perpetuació dels rols de gènere i classe, i és per això que els ajuntaments han de donar resposta a aquelles necessitats locals concretes per tal de lluitar contra les desigualtats i procurar una educació el màxim d’equitativa, no sexista i socialment justa

Per això, les JERC hem proposat a l’equip d’Acord+ERC que inclogui aquestes propostes al programa electoral:

Potenciar l’associacionisme juvenil com a espai d’educació integral infantil i juvenil, així com desenvolupar el potencial educatiu, transformador i d’aprenentatge i servei de l’associacionisme a través de formacions, convenis o visibilitat, entre d’altres estratègies que n’assegurin el suport i l’autonomia a la vegada

Habilitar sales d’estudi, en especial en èpoques d’exàmens, tot adaptant els horaris a les necessitats dels joves

Impulsar la col·laboració entre el jovent, tractant de garantir mecanismes d’ajuda entre el propi alumnat Per això cal crear borses de repàs, on les persones que desitgen rebre classes de repàs puguin accedir a totes les persones que ofereixen ajuda en l’estudi Cal impulsar la promoció de grups d’estudi a les sales habilitades per als estudiants

Fomentar programes a les escoles i instituts que incentivin la participació juvenil en els processos de decisió del municipi, que ensenyin la importància de tenir un jovent participatiu, i que facilitin als joves ser coneixedors del funcionament polític de les seves poblacions Mitjançant xerrades explicatives

Consolidar les beques menjador com a eina per combatre la malnutrició infantil i juvenil en l’actual context social i econòmic, que cap infant o jove es quedi sense els cinc àpats recomanats al dia

Formar la comunitat educativa sobre mediació per als casos d’abús escolar, així com en la prevenció de violència masclista entre els joves

Estudiar la possibilitat d’ampliar els horaris de la biblioteca

3.5.2. Habitatge

L’accés a l’habitatge és un element primordial per fer real l’emancipació dels joves, i actualment encara es troba fora de l’abast de les possibilitats del jovent de la Garriga El de l’habitatge no és un problema aïllat, sinó que està estretament vinculat a la situació dels altres elements fonamentals de l’emancipació com són l’atur i la precarietat laboral, que aboquen al jovent a no poder accedir a un habitatge digne perquè no pot generar recursos estables i suficients

El dret a l’habitatge digne està recollit a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i és per tant, un deure de l’administració dur terme les mesures adients per garantir aquest dret, així com per generar les oportunitats per accedir a l’habitatge



Des de les Joventuts d’Esquerra Republicana de la Garriga apostem per un model d’habitatge basat en el lloguer, davant la política de l’habitatge en propietat que va alimentar la bombolla immobiliària El model de lloguer evita que les persones joves hagin d’endeutar-se per accedir a un habitatge i permet una major capacitat d’acció política a les administracions públiques per tal de garantir l’accés de tothom a l’habitatge


Desenvolupar una borsa d’habitatge jove encaminada a facilitar l’emancipació Fomentar el model de lloguer com a modalitat de tinença més flexible i amb capacitat

d’adaptació a les necessitats juvenils, a través d’afavorir l’activació d’habitatges desocupats per augmentar el parc de lloguer social

Desenvolupar mesures per recuperar habitatges buits i posar-los al servei de la ciutadania, en especial als segments de població amb dificultats, a través de la rehabilitació o de procurar que promocions privades sense vendre passin a règim de lloguer —amb o sense opció de compra— i, preferentment, a lloguer protegit, i amb tasques de mediació amb els propietaris, entre d’altres

Lluitar contra la pobresa energètica Que ningú de la Garriga es quedi sense electricitat, aigua o gas

Mediació de l’Ajuntament amb els llogaters de locals, per tal que els joves puguin accedir a locals on reunir-se

Estudiar la possibilitat de fer ofertes de pisos de lloguer compartits entre els joves

3.5.3. Treball

El jovent és un dels col·lectius que més ha patit la crisi econòmica que ens afecta des de fa 8 anys Una crisi econòmica causada per un model econòmic i productiu enfocat en benefici de les entitats financeres i el gran capital, que estan imposant el cost de la crisi a les classes treballadores del nostre país, eludint les seves responsabilitats

L’atur és una de les conseqüències més greus de la crisi, amb especial incidència entre els joves, amb uns nivells d’atur juvenil dels més alts de la Unió Europea La manca de treball i d’oportunitats laborals fa que una gran part dels i les joves no puguem emancipar-nos ni tenir el nostre propi projecte de vida al nostre país, obligant a molts de nosaltres a emigrar lluny de casa per tenir una oportunitat Es tracta d’un fenomen que es pot considerar d’exili econòmic

A aquesta manca d’oferta de llocs de treball hem de sumar-hi la precarietat que pateixen la majoria de joves que poden treballar, amb una contractació caracteritzada per la temporalitat, els salaris baixos i condicions laborals precàries, amb la inseguretat a l’hora de planificar el futur que això comporta Unes condicions laborals que impedeixen l’emancipació dels joves, malgrat que es tingui un treball remunerat

Per tot això, cal que l’Ajuntament de la Garriga promogui la creació d’ocupació pel jovent i en unes condicions dignes, perquè si no capgirem la situació, haurem creat una generació perduda que paradoxalment és la més formada que hem tingut mai




Incrementar i millorar els mecanismes públics d’intermediació laboral, per tal d’evitar el recurs a empreses de treball temporal (ETT) i agències de col·locació privades, per tal de garantir que no es produeixin pràctiques que contribueixin a la precarització del treball juvenil

Fomentar o crear borses de treball municipals per a joves, garantint que aquestes no es converteixin en una font de major precarietat laboral per al jovent

Crear i fomentar iniciatives i espais de co-working jove que ajudin als emprenedors a reduir les despeses de local i manteniment

Estudiar la possibilitat de crear nous plans d’ocupació directament enfocats als joves

3.5.4. Salut

La salut és un element indispensable per a l’autonomia de totes les persones, però en el cas del jovent, la promoció d’hàbits saludables és especialment rellevant a l’hora de prevenir possibles problemes de salut


Procedir a la difusió d’alcoholímetres en zones d’oci o concerts, per tal d’assegurar que qui condueixi estigui en condicions d’agafar el vehicle Que els joves que ho desitgin puguin fer la prova de manera voluntària Com que són personals, el jove seria l’únic coneixedor del resultat sense cap tipus de sanció

Potenciar l’esport com una eina de foment de la salut física i mental del jovent, així com un important element socialitzador, integrador i de promoció de valors de cooperació i treball en equip

Promoure hàbits alimentaris saludables, per tal d’evitar trastorns de la conducta alimentària com l’anorèxia, la bulímia o la vigorèxia, així com evitar els problemes d’una mala alimentació del jovent que pot portar problemes de salut derivats de l’obesitat

3.5.5. Dona

Per tal d’aconseguir una societat amb una ciutadania lliure i apoderada és imprescindible que prenguem consciència de les múltiples discriminacions i opressions de gènere que sorgeixen del sistema patriarcal i que patim especialment les dones Les opressions de gènere i les relacions de poder entre homes i dones es manifesten en totes les esferes de les nostres vides pel caràcter cultural i estructural que tenen


Realitzar campanyes de sensibilització i prevenció contra tots els tipus de violències de gènere i manifestacions del sexisme Visibilitat les que més es manifesten com és la violència masclista en l’àmbit de la parella i les relacions sexo afectives, ja sigui del tipus física com del tipus psicològica (com els micromasclismes)



Reconèixer i valoritzar el paper i contribució de dones al municipi Ja sigui a través d’activitats socioculturals, d’homenatge o, per exemple, a través del nomenclàtor assignant noms de dones a carrers i espais públics i incorporar fons documental i narrativa feminista a les biblioteques municipals

3.5.6. LGTBI+

És molt important que construïm uns municipis on tota la ciutadania pugui viure la seva identitat sexual lliure de discriminacions per raó d’identitat de gènere, orientació sexual o expressió de gènere

És per això que cal fer polítiques LGTBI+ per a combatre l’homofòbia i la transfòbia així com l’estigmatització que pateixen totes les persones LGTBI+ Això només ho aconseguirem si qüestionem de manera transversal l’heteronormativitat que culturalment imposa el nostre sistema heteropatriarcal, que pressuposa una orientació sexual, identitat de gènere home-dona i aparences o expressions de gènere úniques, i que crea unes relacions de poder i privilegis entre les persones que s’adeqüen als paràmetres heteronormatius i totes les persones LGTBI+


Realitzar campanyes de sensibilització i prevenció contra l’homofòbia i la transfòbia o qualsevol altra discriminació per raó d’identitat de gènere, orientació sexual o expressió de gènere Especialment en aquells espais on més es manifesten com són els centres escolars i els espais d’oci nocturn

Promoure l’educació específica a instituts en temàtiques LGTBI+ Fer xerrades i tallers sobre salut sexual incloent la diversitat sexual, bullying homòfob, etc així com promoure xerrades a les AMPAs sobre estereotips de gènere i la diversitat sexual

Dinamitzar el teixit associatiu de temàtica LGTBI+ Assegurar la seva incidència en les polítiques municipals i la participació dels actors joves

Vetllar perquè els formularis i registres municipals contemplin la diversitat d’identitats de gènere i de famílies LGTBI+

Incorporar fons documental i narrativa LGTBI+ a la biblioteca municipal

3.5.7. Immigració i interculturalitat

Les JERC creiem que és de de l’ajuntament, com a administració més propera a la ciutadania, que cal fer la major tasca de formació i conscienciació per tal d’afavorir la cohesió social i una visió en positiu de la interculturalitat a la Garriga

Cal apostar per unes polítiques que permetin que l’origen i la cultura no siguin cap barrera per poder exercir els drets i deures ciutadans degudament Aquest tipus de polítiques són les que anomenem com a interculturals i tenen la voluntat de crear una societat que reconegui i acomodi la diversitat cultural, lingüística i religiosa i, alhora, d’enfortir llaços comuns entre les persones, tant a l’esfera pública com a la privada




Vetllar perquè el teixit associatiu del municipi sigui un espai de convivència i participació lliure de xenofòbia amb l’objectiu de facilitar i millorar la cohesió social Cal potenciar el teixit associatiu com a eina per trencar els estereotips racistes a totes les franges d’edat

Promoure campanyes des de l’ajuntament de convivència, tolerància i respecte, i vetllar perquè els serveis d’atenció ciutadana tinguin incorporada la perspectiva intercultural Elaborar plans d’actuació específics entre els centres educatius, les famílies, el teixit associatiu i els ajuntament

Marcar una estratègia clara de sensibilització entre el jovent dels nostres municipis i ciutats, per crear una cultura ciutadana compromesa amb el desenvolupament, la cultura de la pau i la defensa dels drets humans des de l’àmbit municipal fins a l’internacional

Tenir sensibilitat amb les festes i tradicions dels diferents col·lectius de persones immigrades al nostre municipi

Fer xerrades als instituts sobre la cultura i les tradicions dels diversos grups culturals que conformen la societat garriguenca

3.5.8. Oci i cultura

L’oci és un espai fonamental dins la vida del jovent i és un compromís primordial garantir a tots els ciutadans una oferta lúdica i de lleure de qualitat, cívica i responsable La manca d’oferta d’oci pel jovent a la Garriga és evident, i motiu pel qual el jovent es desplaça a altres municipis


Traslladar, quan sigui possible, el casal de joves a Can Luna Les instal·lacions actuals són insuficients per tal d’oferir un espai de qualitat als joves El trasllat a Can Luna suposaria, al mateix temps, aprofitar el personal del Casal de Joves per gestionar les àrees que creiem indispensables per tal de garantir una bona oferta d’oci i cultura als joves del nostre poble i que detallem a continuació

Crear bucs d’assaig per tal que els grups de música puguin assajar La Garriga és un poble ric musicalment, i cal potenciar-ho dotant d’un espai als musics perquè puguin dur a terme la seva activitat

Crear una sala polivalent on desenvolupar les activitats d’oci o cultura que les associacions vulguin dur-hi a terme

Obrir les pistes i les instal·lacions esportives escolars a la pràctica esportiva de les entitats i de la ciutadania

Proposem de fer un procés participatiu per tal de reformar la festa major Les JERC apostem per un model de festa major de competició en equips com el dels pobles i ciutats de la comarca Un model engrescador i que convidi a participar-hi Per això volem obrir un debat entorn de la festa major

3.5.9. Sostenibilitat i ecologisme

Cal sensibilitzar el jovent amb la racionalització i l’estalvi de recursos energètics i hídrics, i amb la reducció de residus Així mateix, cal promoure una relació entre les persones joves i l’entorn natural basat en el respecte i el benefici comú I hem d’anar cap a un model d’autosuficiència energètica i ecològica




Seguir amb la millora del riu començada des d’Acord+ERC Apostar per l’estalvi eficient i l’ús racional de l’aigua Alguns exemples concrets serien:

– La instal·lació de filtres difusors als habitatges i als equipaments públics – La promoció de la instal·lació de sistemes de recollida d’aigua de la pluja per a circuits

d’aigües grises

Treballar amb escoles i instituts per tal d’incrementar la sensibilitat respecte el concepte «residu zero» És a dir, incentivar el jovent a adquirir hàbits de reducció, reutilització i reciclatge Coordinació amb els comerços i establiments per adoptar mesures dirigides en aquest sentit

Fomentar l’ús de material reciclat per part de l’Ajuntament

3.5.10. Manifest Jove per a un millor internet

El Manifest Jove per a un millor internet és una declaració de joves de la Unió Europea sobre com es pot disposar d’un millor internet per al futur, a partir de 10 principis clau Es va llançar públicament el 18 març de 2015 a Brussel·les i l’equip d’Acord+ERC se’l fa seu:

1 Lliure accés a internet, sense restriccions 2 Suport i educació sobre internet per a tothom 3 Capacitat per a protegir les dades i privacitat en línia 4 Un món en línia lliure de la intimidació, el racisme i la intolerància 5 Inversió en infraestructura per garantir l’alta qualitat i connectivitat d’alta velocitat 6 Termes i condicions fàcils d’entendre 7 Accés a una bona qualitat i contingut en línia fiable 8 Un entorn en línia hack gratuït 9 Llibertat d’expressió en línia 10 Un Internet obert i democràtic

3.6. Mitjans de comunicació localsAcord+ERC és conscient que cal defensar la prestació dels serveis de comunicació de proximitat com una necessitat per a la cohesió social i territorial de la Garriga, i per fomentar l’ús de la llengua catalana

També és conscient que cal potenciar Ràdio Silenci perquè és una eina molt eficaç de comunicació i cohesió social

Per la resta el grup d’Acord+ERC vol posar sobre la taula un debat ciutadà sobre com cal vehicular la participació als mitjans audiovisuals comarcals i també sobre el contigut del butlletí municipal



3.7. Política lingüísticaL’objectiu prioritari de la política lingüística per Acord+ERC és arribar a la plena normalització de l’ús de la llengua catalana com a primera llengua d’ús en tots els usos municipals, així com a llengua d’acollida Per això el grup municipal d’Acord+ERC es proposa:

Informar i garantir els drets lingüístics de la ciutadania Impulsar campanyes de sensibilització amb l’objectiu d’estimular i reforçar actituds

favorables a la llengua Fomentar l’ús del català en activitats lúdiques i culturals —cinemes, emissores de ràdio i

televisió local, a la xarxa, concerts, actuacions infantils, etiquetatge, biblioteques (clubs de lectura, llibres, diaris i revistes, videojocs i DVDs, etc )

Fomentar el voluntariat lingüístic entre parelles d’estudiants, companys/es de treball, i companys/es d’entitats de persones nouvingudes i entitats diverses —esportives, culturals, socials

Fomentar l’acolliment lingüístic en català: informació sociolingüística, alfabetització, cursos, activitats i plans d’acolliment

Donar suport a les empreses i persones que fan atenció al públic Fomentar el compromís i la coresponsabilitat de les empreses, les organitzacions laborals i

els sectors professionals a l’hora d’atendre el públic en català Conscienciar les organitzacions empresarials de la responsabilitat social lingüística en el

marc de la responsabilitat social empresarial Informar i difondre recursos lingüístics materials i de suport institucional Promoure, a les biblioteques municipals, les subscripcions de la premsa local, comarcal i

nacional en català, així com també el material audiovisual, la connexió a Internet i altres elements relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació

Afavorir l’intercanvi cultural amb tot l’àmbit dels Països Catalans, com ara trobades de corals, agermanaments, etc



4. UN POBLE SOSTENIBLE. TERRITORI I SOSTENIBILITAT

4.1. Medi ambient i sostenibilitatIDEES GENERALS

Viure en una «Reserva de la Biosfera» és un factor que condiciona les accions mediambientals a la Garriga En aquest sentit, Acord+ERC entén que els eixos programàtics fonamentals a partir dels quals cal estructurar les propostes mediambientals, són els següents:

Cal fer una política de sostenibilitat capaç de fer compatibles el creixement econòmic amb la defensa del medi ambient i els recursos naturals

Cal una aposta clara per la gestió i preservació dels espais naturals amb interès ecològic o paisatgístic que compleixen una funció compensadora de les activitats urbanes

Cal una gestió adequada dels recursos naturals, patrimonials i culturals garriguencs per tal de garantir el seu manteniment a mig i llarg termini

Cal una estructura compacta d’assentament perquè és una base important per a un ús eficient dels recursos L’estratègia d’integrar els usos d’habitatge, treball, educació, comerç i oci en els barris ha resultat ser especialment sostenible

Accions de programa

1. Anella verda

Programarem actuacions per a fer-la possible i per tal d’enllaçar els trams que ara no estan connectats amb accions fàcils i sostenibles econòmicament

Ha d’esdevenir un eix vertebrador entre l’actuació urbanística i l’entorn no urbanitzable Establirem rutes per a connectar el nucli urbà amb l’entorn natural més immediat Crearem zones per a esbarjo, passeig i pràctica esportiva al medi natural

Estudiarem la connexió per sota el pont de la carretera de l’Ametlla Connectarem l’anella verda amb punts d’accés al riu

2. Transformació el riu en un eix de vida. Creació d’un parc fluvial en tot el tram urbà del riu

Entenem el riu com n eix de comunicació ecològica, zona d’esbarjo, lleure Adequarem l’entorn fluvial (accessos a la llera, contenció amb talussos, recuperació de la

vegetació autòctona)

3. Verd urbà

Farem el seguiment del nou contracte de gestió del verd urbà Aplicarem el pla de renovació d’arbrat viari existent



Adequarem i renovarem espais verds existents: accés a l’autovia, talús de la carretera de Samalús, talús de l’Avinguda Onze de Setembre, plaça dels Tres tombs

4. Agenda 21

Actualitzarem el pla d’accions de l’Agenda 21 i programarem les accions que cal prioritzar Ho farem amb un procés participatiu obert

Establirem una política ecològica de la Garriga Farem una enquesta sobre el model de poble que vol la ciutadania i redactarem la CARTA

DEL POBLE RESPONSABLE

5. Residus

Acord+ERC té molt clar que cal un fer un estudi aprofundit per tal de millorar la gestió dels residus a la Garriga Aquest és un dels reptes més importants que té el poble al davant i que pot suposar un pas endavant molt important tant en l’estalvi econòmic com en l’ecològic En aquest sentit ens proposem:

Aconseguir un increment del % de recollida creant punts de recollida amb totes les fraccions

Estudiar la implantació del model de porta a porta per a totes les fraccions, implantant-lo d’acord amb les possibilitats de fer-lo factible: en determinats barris, per a determinades fraccions

Millorar la recollida selectiva amb deixalleries mòbils que facin recollida en dies determinats, oferint la possibilitat de fer un bon reciclatge a totes aquelles persones que per edat o dificultats de mobilitat no es poden desplaçar a la deixalleria fixa Implantar un sistema que permeti fer servir la targeta i les bonificacions existents, també en aquest tipus de recollida

Transformar la deixalleria en un lloc on trobar materials reutilitzables

6. Energies renovables (captació solar, energia eòlica, geotèrmia)

Establirem un pla de bonificacions als domicilis, comerços i indústries que per tal que usin les energies renovables com a font energètica principal

Implantarem l’ús d’energies renovables en edificis i equipaments municipals Redactarem l’estudi per crear la xarxa de generació distribuïda municipal Promourem l’autoconsum en circuits tancats

7. Pla local de gestió forestal i utilització de biomassa de km 0

Treballarem per aconseguir la implicació de tots els propietaris forestals en el Pla local de gestió forestal

Establirem mecanismes de control sobre la procedència del combustible, forestal, que ha de ser, prioritàriament, de boscos locals

Incentivarem l’ús de calderes de biomassa Redactarem un pla de subvencions per a particulars que desitgin fer el canvi cap a les calderes de biomassa

Farem el canvi graonat de les calderes dels equipaments públics: ESE, district heating



8. Aprofitament de l’aigua

Farem un pla d’aprofitament de l’aigua freàtica per a serveis urbans: recs, espais verds, neteja carrers, neteja contenidors, etc

Demanarem autorització a l’ACA per tal de recuperar les rescloses al riu Bonificarem els habitatges que recullin aigües pluvials o apliquin mesures correctores

contemplades en l’ordenança d’estalvi d’aigua Planificarem, amb l’estudi de viabilitat econòmica corresponent, el desplegament de la

doble xarxa de sanejament Rec Monar: potenciarem el rec Monar d’acord amb la proposta de patrimonialització feta a

«La Garriga Rural»

9. Qualitat de l’aire

Analitzarem les accions que cal fer per augmentar la qualitat de l’aire a la Garriga a partir de l’estudi sol·licitat a la Diputació de Barcelona

10. Seguretat

Actualitzarem els Plans de Protecció Civil i avaluarem els riscos del nostre entorn per fenòmens naturals

11. Campanyes de sensibilització ambiental

Per Acord+ERC, aquest no és un tema menor, i, per tant, farem un esforç molt gran per tal d’imaginar i de dur a terme les campanyes que calgui que tinguin com a objectiu la sensibilització i la conscienciació de la població sobre la importància de preservar el nostre entorn natural i de fer una aposta clara per les energies renovables Aquestes campanyes sempre seran mesurables i abastables

Programarem festes i celebracions: dia mundial del medi ambient, setmana de l’energia i de la mobilitat sostenible, etc

Establirem un pla de col·laboració amb les escoles i els instituts per tal de garantir que als centres escolars es faci una bona educació ambiental

4.2. Territori i urbanismeIDEES GENERALS

«Les ciutats no podran satisfer la seva funció de motor de progrés social i creixement econòmic si no són capaces de mantenir l’equilibri social, protegir la seva diversitat cultural i establir una elevada qualitat pel que fa al disseny, l’arquitectura i el medi ambient»

L’urbanisme ha evolucionat i ara ja no dicta només normes sinó que és una eina transversal que permet pensar el nostre poble des de molts àmbits, com l’ambiental, l’urbanisme, la mobilitat, l’habitatge i la seguretat, amb propostes per a tenir un territori pensat per a les persones i que ens ajudi a teixir una societat més justa



El poble és, en el seu conjunt, un espai cívic Aquest espai és on es genera el contacte, la identitat, l’acció i el conflicte; és un espai en contínua redefinició Per això, proposem mesures i accions perquè es produeixin i es millorin les condicions que fan d’aquests espais un punt de trobada

Les polítiques que proposa Acord+ERC van dirigides a fer de l’espai cívic un pilar fonamental de la cohesió social de la Garriga Volem aconseguir el compromís de les persones en la creació i la participació d’aquest espai Hem de fer de l’espai cívic un lloc de trobada i de contacte, volem de transformar l’espai públic en espai cívic

L’espai cívic ha de ser el referent de la Garriga: la trama urbana ha de l’eix vertebrador de les activitats socials i econòmiques, i, per tant, el nostre model urbanístic és un marc integrador en tots els sentits

Ens hem allunyat del model urbanístic extensiu que tant s’ha desenvolupat al nostre país i també al nostre poble, perquè creiem que no és l’idoni per generar aquest espai cívic

Creiem en un model compacte i mediterrani, i per això potenciarem la identitat i la pertinença, a través del reconeixement històric i del patrimoni de la Garriga

L’urbanisme ha d’expressar una síntesi entre política econòmica, social, cultural i ecològica similar a la que inspira la noció de desenvolupament sostenible La Garriga s’ha d’adaptar a l’amenaça del canvi climàtic global Un desenvolupament urbà ben dissenyat pot afavorir un creixement basat en la reducció de combustibles fòssils, millorar la qualitat ambiental i reduir les emissions de carboni

ACCIONS DE PROGRAMA

1. Revisió del pla general urbanístic: la Garriga fins el 2025

És imprescindible revisar el Pla general, està caducat des del 2011 Ho farem a través d’un procés participatiu obert i constant Tenim molt clar que la ciutadania ha d’apoderar-se en la presa de decisions urbanístiques

Revisarem la normativa urbanística per a fer-la funcional i evolutiva d’acord amb els canvis legislatius constants Si cal, redactant ordenances que permetin complementar el planejament, fent-lo més àgil i evolutiu Un exemple pot ser l’ordenança de la normativa de rehabilitacions

Apostem per una revisió del planejament que eviti l’expansió de les àrees urbanes, no volem que Can Violí o Can Poi mantinguin els nivells d’edificabilitat previstos actualment

Cal revisar el pla especial de protecció del patrimoni, integrant-lo a la revisió del planejament urbanístic i fent-lo àgil per a permetre la rehabilitació dels immobles protegits Cal repensar, alhora, la protecció del patrimoni i el model de centre urbà antic que volem

Repensarem els barris com Can Noguera o Ca n’Illa a partir del desenvolupament de la idea de recuperació i consolidació del model localitzat en la trama urbana garriguenca, integrat per petites i mitjanes empreses, treballadors autònoms i autòctons del municipi, que són la base del teixit econòmic i social i que contribueix a vertebrar socialment el nostre poble

Repensarem el pas del tren per la Garriga: desdoblament, ubicació d’una possible nova estació, cobriment via, etc



2. Pla de mobilitat i vialitat Redactarem un pla de mobilitat adaptat a les necessitats actuals, i a les de creixement de

la Garriga El pla de mobilitat recollirà el model de poble amable i descongestionat que defensem Caldrà que defineixi carrers de prioritat invertida, sobretot el carrer dels Banys i el carrer de Calàbria i les vies principals de mobilitat de vehicles, els carrers de passar i els carrers d’estar

Per a fer possible el pla de mobilitat caldrà fer actuacions als carrers per tal de garantir-ne la màxima accessibilitat, no només adequant les cantonades i els passos de vianants sinó, i sobretot, alliberant les voreres dels entrebancs que les fan intransitables: caldrà construir noves voreres que permetin passos amplis, intercalant arbrats i enllumenat sense que interfereixi amb la circulació dels vianants

3. Accions derivades de la pacificació del trànsit de vehicles

El Passeig Repensarem el Passeig com a eix verd i de lleure Estudiarem la proposta de tancament al trànsit dels carrers transversals per a crear pastilles contínues i evitar que la «zona verda» quedi fragmentada pels carrers Tot això amb l’’objectiu d’augmentar la superfície verda contínua al centre urbà més densificat

Transformació de la carretera Nova en un passeig i vial de trànsit Ampliació del circuit de carril bici i els camins escolars Dotació d’aparcaments públics: plaça del Dr Montal, la Sínia, Estació, Fournier, laterals de la

carretera Nova, les Roques Illa Raspall: adequació dels carrers, retirada d’arbres, punts interpretació turística al voltant

de l’Illa Raspall: Passeig, carrer Manuel Raspall, carrer Caselles i carrer Figueral

4. La revisió del planejament ha d’incloure aquestes reflexions referents a la mobilitat

Analitzar la connectivitat de l’eix est-oest i nord-sud Estudiar com es pot millorar el pas sota via tren Estudiar per on convé traslladar la carretera BP-5107 i qui n’ha d’assumir el cost

5. Habitatge

Quantificarem l’habitatge que queda per construir dins del poble (segons PGOU 2001), abans de redimensionar l’horitzó de creixement del nombre d’habitatges Abans de plantejar el creixement de la Garriga amb nous emplaçaments, potenciarem la consolidació i racionalització del nucli urbà existent



5. UN POBLE EMPRENEDORIDEES GENERALS

En l’escenari de crisi econòmica global, que afecta la ciutadania de la Garriga, com la resta de ciutadans del nostre país, l’Administració de la Generalitat ha endegat accions en aquest àmbit i ha impulsat la iniciativa «Catalunya 2020: Acord estratègic per a la competitivitat de l’economia catalana i la millora de l’ocupació (ECAT-2020)» que pren com a referència l’experiència dels acords estratègics 2005-2007 i 2008-2011 Aquests acords havien estat liderats pels consellers d’Esquerra en les anteriors etapes de Govern Els eixos bàsics del pla són:

Millorar l’ocupabilitat de les persones, en especial a través de l’orientació professional i la formació

Millorar el funcionament del mercat laboral Facilitar l’accés de les empreses al finançament Promoure la reorientació estratègica de les empreses Promoure l’emprenedoria Impulsar la transició cap a una economia més eficient en l’ús dels recursos Impulsar la modernització de l’Administració i la simplificació administrativa Impulsar les infraestructures estratègiques que necessita el teixit productiu

Els ens locals tenim un paper rellevant com a motor econòmic i també en la definició del nou model econòmic I cal que l’impuls de les polítiques es faci de manera coordinada entre les diferents administracions També, és necessari remarcar que, en l’actual escenari de transició nacional, els ens locals tindran un rol molt important i, eventualment, caldrà que estiguin al costat de la Generalitat, molt especialment en polítiques de deute públic i tresoreria, en què la Generalitat en correspondència ha d’estar al costat del món local amb un millor tracte de les transferències pendents

En aquest procés de transició nacional, no podem obviar l’envestida del Govern espanyol contra l’autonomia local Aquesta política sistemàtica de menyspreu envers els poders locals es va posar de manifest amb l’aprovació de la Llei estatal 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local Amb aquesta Llei es limita de facto la lliure actuació dels municipis en molts aspectes Cal remarcar que, en el seu article 25, delimita les competències pròpies de les administracions locals De la relació de 15 competències no n’hi ha cap que faci referència a la promoció econòmica Aquest tipus d’actuacions posen de manifest la nul·la sensibilitat que té el Govern del Partit Popular a l’hora de donar instruments als municipis per lluitar contra la crisi En canvi, per Acord+ERC és una prioritat que a la Garriga s’endeguin i desenvolupin, amb caràcter prioritari, polítiques de promoció econòmica coordinades amb l’Administració de la Generalitat Només d’aquesta manera aconseguirem treure el país de la crisi i iniciar la remuntada de l’economia

Per aquest motiu una de les prioritats del nostre grup serà la realització d’una bona anàlisi i d’un bon directori dels agents econòmics municipals per tal de poder orientar adequadament les necessitats de cadascun d’ells



PROPOSTES

La proposta marc d’aquesta àrea és:

La creació d’un observatori d’empreses i una incubadora de projectes

– Crearem una taula de col·laboració entre universitats i estudiants garriguencs – Crearem una borsa d’estudiants – Establirem convenis amb Barcelona Activa, Granollers Mercat, Cambra, etc

Les taules i altres elements sectorials que descriurem en els punts següents s’emmarquen dins d’aquest observatori Per tant, aquesta proposta és, per Acord+ERC, una estructura de poble, un unt central de trobada i d’anàlisi dels problemes i de les solucions de la promoció econòmica, industrial, turística i comercial

5.1. Comerç Crearem una Taula de comerciants que permeti diferenciar els diferents models de comerç

del poble i que permeti escoltar aquells comerciants que no estan vinculats a cap col·lectiu (ASIC, APROP)

Vincularem el calendari de fires i activitats comercials amb les activitats festives i culturals: fira de la botifarra, garrigangues, botiga al carrer, Corpus, mercat de Nadal, Festa major, etc

Comerç de proximitat:

– Potenciarem la qualitat i la diferenciació de les botigues petites i les botigues antigues

– Vincularem el potencial turístic del Centre de Visitants amb aquests comerços: estudiarem la implantació de vals descompte i d’expositors de productes locals

– Potenciarem el petit comerç de barri

– Amb l’àrea de Territori projectarem entorns urbanístics amables per al comerç Tallarem el trànsit del carrer Calàbria mentre no hi ha hagi un pla de mobilitat aprovat

– Aparcament rotatiu a la Sínia

Grans superfícies als afores del poble: n’estudiarem la quantitat i la comoditat Buscarem maneres de vincular aquestes grans superfícies als productors locals, amb la

marca km 0, córners amb productes locals, etc Mercat setmanal:

– Cal millorar les infraestructures: punts de connexió elèctrica, servei constant de recollida de deixalles

– Potenciarem la comercialització dels productors locals (fira o mercat de productors locals, slow food, fira de mostres,etc )

– Proposarem als comerciants locals per si volen tenir parada al mercat local



5.2. Empresa i indústria Crearem una taula d’empresaris que permeti tenir una xarxa de coneixença mútua i

generi possibles sinergies L’Ajuntament haurà de fer els possibles per mantenir-la i haurà d’establir els mecanismes adequats per a dinamitzar-la, estudiant què pot oferir a l’empresariat

Crearem un Pla estratègic de promoció econòmica Crearem una oficina d’atenció a l’empresari

– Manteniment dels polígons industrials i comercials (cal cuidar les empreses) – Cartells indicadors de les empreses – Millora d’infraestructures: desdoblament de la via del tren, estesa fibra òptica al nucli urbà

i als polígons – Estudiarem, juntament amb l’empresariat i els emprenedors la viabilitat o la necessitat de

la concentració empresarial d’un mateix sector

Crearem un espai de col·laboració entre empreses i joves del poble Estudiarem la implementació de la FP Dual als centres de Formació Professional de la Garriga

Obrirem noves línies de formació professional a partir del diàleg amb els actors: comunitat educativa i món empresarial i emprenedor, per adaptar l’oferta a les necessitats empresarials existents i al mercat laboral de proximitat

Establirem convenis de formació amb altres centres educatius

5.3. Pacte local per l’ocupació Crearem la Taula per l’Ocupació formada per l’Ajuntament, l’empresa, els sindicats, els

comerciants i els aturats, on es defineixi un Pacte Local per l’Ocupació, que tindrà cam a objectius:

– Fomentar de la cooperació público-privada, per a establir formació, i la destinació dels plans d’ocupació, etc

– Establir col·laboracions amb projectes supramunicipals, amb municipis veïns – Detectar les necessitats formatives de les persones i les empreses per millorar

l’ocupabilitat

5.4. Administració eficaç / administració electrònica / societat del coneixement Estudiarem totes les eines possibles perquè l’administració faciliti la feina a les empreses

I establirem tots els canals possibles de comunicació i col·laboració entre empresaris, emprenedors i administració

L’administració electrònica i dades obertes: estudiarem la manera d’obrir les dades estadístiques municipals a l’empresariat i al teixit industrial per tal de facilitar la implementació de nova indústria o reconvertir empreses



5.5. El turisme com a eix econòmicTreballarem per crear polítiques de turisme al costat d’agents locals i del Centre de Visitants per tal d’optimitzar i coordinar recursos de manera transversal, sobretot amb les àrees de Promoció econòmica i Cultura i Patrimoni

La Garriga té un gran potencial turístic i per aquest motiu creiem que hi ha la possibilitat real de crear una marca turística pròpia i diferenciada Aquesta marca turística potenciaria aquests eixos:

poble de la Biosfera / poble termal / poble modernista / poble de comerç de qualitat literatura / gastronomia / música / esports vincular els esdeveniments locals a l’oferta turística (mercat, fires, etc )

[email protected] esquerra.cat

acord.erc693 708 942

esquerrarepublicanaAcordxlagarrigaesquerraTV

esquerrarepublicana

acord + erc - programa electoral municipals 2015

Documents