acollida i integraciÓ de l estranger en les … · arnau ferrer-abelló acollida i integració de...

Arnau Ferrer-Abelloacute Acollida i integracioacute de lrsquoestranger en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles

1

ACOLLIDA I INTEGRACIOacute

DE LrsquoESTRANGER EN

LES TRAGEgraveDIES TEBANES

DE SOgraveFOCLES

Autor Arnau Ferrer-Abelloacute

Tutora Marta Oller Guzmaacuten

Assignatura Treball de Fi de Grau

Grau Estudis de Catalagrave i de Clagravessiques

Curs 2014-2015

Agraverea de Filologia Grega ndash Departament de Ciegravencies de llsquoAntiguitat i de llsquoEdat Mitjana

Facultat de Filosofia i Lletres ndash Universitat Autogravenoma de Barcelona


2

Imatge de la portada

Jean-Antoine-Theacuteodore GIROUST Oedipus at Colonus 1788 Dallas Museum of Art EUA


3

νὔθνπλ ἔγσγlsquo ἄλ ζο ἐπεκβαίλσλ ρζνλόο

νὐδlsquo εἰ ηὰ πάλησλ εἶρνλ ἐλδηθώηαηα

ἄλεπ γε ηνῦ θξαίλνληνο ὅζηηο ἦλ ρζνλὸο

νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπηζηάκελ

μέλνλ παξlsquo ἀζηνῖο ὡο δηαηηᾶζζαη ρξεώλ

laquoNo jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les

millors raons per a fer-ho no sense el permiacutes del

cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute

ans sabria beacute com cal que es comporti un estranger

entre ciutadansraquo

(S OC 924-928)


4

IacuteNDEX

1 Introduccioacute 5

11 El teatre de Sogravefocles i el cicle tebagrave 5

12 La xeniacutea en llsquoantiga Gregravecia i el seu reflex en el drama sofocliagrave 7

13 Estat de la quumlestioacute 14

14 Interegraves i objectius de llsquoestudi 15

15 Agraiumlments 16

2 Llsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles 17

21 En llsquoAntiacutegona 17

22 En llsquoEgravedip rei 20

23 En llsquoEgravedip a Colonos 26

3 Conclusions 37

4 Bibliografia 40


5

1 Introduccioacute

11 El teatre de Sogravefocles i el cicle tebagrave

Sogravefocles el segon gran tragravegic dlsquoAtenes nascut al dem de Colonos el 496 aC i mort

noranta anys meacutes tard el 406 aC en la mateixa localitat va ser un gran innovador

teatral1 encara que va adquirir uns grans coneixements de la tegravecnica dramagravetica gragravecies a

Egravesquil el seu antecessor El seu geni creador queda palegraves en tota la seva obra que eacutes a

meacutes a meacutes reveladora del seu propi ideari basat en tres punts cabdals Atenes la

religiositat i la democragravecia2 En primer lloc va augmentar el nombre dlsquoactors de dos a

tres aixiacute com el de coreutes de dotze a quinze que van acabar assumint el paper de

quasi quart actor Dlsquoaltra banda Sogravefocles va abandonar la composicioacute de trilogies

formades per tres tragegravedies enllaccedilades temagraveticament sovint amb llsquoafegitoacute dlsquoun drama

satiacuteric ndashcom Els sagravetirs rastrejadors que eacutes llsquouacutenic que ens nlsquoha pervingutndash per passar a

escriure tragegravedies independents Tanmateix per les fonts sabem que la tragegravedia

Triptogravelem ndashdatada del 468 aC i de la qual nomeacutes conservem fragmentsndash formava part

dlsquouna trilogia cosa que vol dir que almenys en devia confeccionar alguna sobretot al

comenccedilament de la seva produccioacute literagraveria Ara beacute meacutes aviat va escriure tragegravedies

independents unides per la temagravetica tractada com eacutes el cas de llsquoAntiacutegona llsquoEgravedip rei i

llsquoEgravedip a Colonos que tracten diversos episodis de llsquoanomenat cicle tebagrave perograve van ser

escrites independentment llsquouna de llsquoaltra i amb molts anys de diferegravencia

Una quumlestioacute important de la creacioacute de Sogravefocles eacutes la tegravecnica literagraveria emprada en les

seves tragegravedies els dos aspectes meacutes importants de la qual soacuten dlsquouna banda

llsquoanomenada ironia tragravegica ndashmolt utilitzada en llsquoEgravedip reindash que consisteix en una

ambiguumlitat semagraventica per la qual un personatge fa unes afirmacions que contenen la

veritat o la declaracioacute del seu proper desastre sense que en tingui consciegravencia mentre

que llsquoespectador (o el lector) nlsquoeacutes plenament conscient i de llsquoaltra llsquoetopeia que

consisteix en la descripcioacute del caragravecter dels personatges a traveacutes dels diferents diagravelegs

que mantenen al llarg dlsquouna peccedila teatral

Llsquoobra sofocliana ndashmolt especialment llsquoAntiacutegona i llsquoEgravedip reindash per la seva bellesa i

originalitat ha esdevingut amb el pas del temps el paradigma de la tragegravedia grega

1 Les innovacions que Sogravefocles va introduir en les seves obres va justificar-les ell mateix en un tractat

avui perdut perograve que sabem que va escriure intitulat Sobre el cor (CASTELLANOS I VILA 2012a 12

2012b 12) 2 CASTELLANOS I VILA (2012b 9-15)


6

agravetica perograve el reconeixement ja li va arribar de la part dels seus contemporanis En

efecte Sogravefocles va ser un escriptor enormement proliacutefic i que va gaudir dlsquoun grau

dlsquoacceptacioacute popular molt elevat Segons les fonts va escriure al voltant de cent vint-i-

tres tragegravedies vint-i-quatre de les quals van meregraveixer el primer premi en els concursos

tragravegics i la resta mai no va baixar del segon lloc Ara beacute tot i el gran nombre de

tragegravedies que se li atribueixen nomeacutes en conservem set de senceres la datacioacute de les

quals eacutes en general forccedila complicada llsquoAiant (entre el 455 i el 450 aC) les Traquiacutenies

(entre el 450 i el 442 aC) llsquoAntiacutegona (441 aC) llsquoEgravedip rei (429 aC) llsquoElectra (entre el

415 i el 411 aC) el Filoctetes (409 aC) i llsquoEgravedip a Colonos (401 aC) Segons el tema

miacutetic tractat es poden agrupar en tragegravedies del cicle dlsquoHegraveracles (les Traquiacutenies) del

cicle troiagrave (llsquoAiant llsquoElectra i el Filoctetes) i del cicle tebagrave (llsquoAntiacutegona llsquoEgravedip rei i

llsquoEgravedip a Colonos)

No obstant aixograve val a dir que el fet que Sogravefocles hagi esdevingut probablement el

tragravegic meacutes apreciat i cegravelebre de llsquoantiguitat clagravessica es deu en gran part a les seves

tragegravedies tebanes (o del cicle tebagrave) I eacutes que encara que tinguem diverses tradicions del

mite dlsquoEgravedip i la seva descendegravencia la versioacute meacutes acceptada i coneguda eacutes la que ens

ofereix Sogravefocles Egravedip allunyant-se de Corint ndashon havia estat adoptat sense saber-ho

pels reis Pogravelib i Megraveropendash a causa dlsquoun oracle degravelfic sobre el seu destiacute mata sense ser-

ne conscient el seu pare biologravegic Laios rei de Tebes en un encreuament de camins

Despreacutes dlsquohaver venccedilut la cruel Esfinx i prenent com esposa la seva progravepia mare

Iocasta la reina viacutedua esdeveacute rei de Tebes Amb ella teacute dos fills (Polinices i Etegraveocles) i

dues filles (Antiacutegona i Ismene) Horroritzat en conegraveixer temps despreacutes tota la veritat

ndashque de fet ja li havia revelat llsquooracle dlsquoApolmiddotlo si beacute enigmagraveticamentndash slsquoarrenca els

ulls de la cara i empregraven el camiacute de llsquoexili fins arribar al dem atenegraves de Colonos Allagrave eacutes

acollit pel rei Teseu troba la mort i compadit pels deacuteus esdeveacute una divinitat protectora

de llsquoAgravetica Abans perograve de morir maleeix doblement els seus dos fills enemistats pel

poder fet que els porta a una mort precoccedil que teacute com a consequumlegravencia el suiumlcidi

dlsquoAntiacutegona i llsquoenderrocament definitiu del casal reial tebagrave

El mite dlsquoEgravedip era conegut des dlsquoantic i en Homer ja apareixien referegravencies a aquest

personatge En llsquoOdissea (XI 271-280) slsquoexplica que Epicasta ndashnom homegraveric per

denominar Iocastandash va ser sense saber-ho esposa del seu propi fill Egravedip perograve els

mateixos deacuteus no van tardar gaire a fer-ho saber a tothom i en la Iliacuteada (XXIII 679-

680) es parla de la tomba dlsquoEgravedip a Tebes cosa que contradiu la versioacute recollida en

llsquoEgravedip a Colonos segons la qual Egravedip hauria estat enterrat a prop dlsquoAtenes Ni Homer


7

ni Pausagravenias (IV 3 4 8 8) no consideraven que Egravedip hagueacutes arribat a tenir quatre fills

amb la seva progravepia mare perquegrave els deacuteus nlsquohavien escampat la notiacutecia molt ragravepidament

Aquest punt entroncava amb dlsquoaltres mites antics com ara els recollits pel poema egravepic

de llsquoEdipogravedia que no coneixien llsquoincest i feien fills dlsquoEurigania i no de Iocasta els

descendents dlsquoEgravedip De fet pel que ara sabem el poeta liricocoral Estesiacutecor (s VII-VI

aC) va ser el primer a parlar sobre llsquoincest comegraves entre Egravedip i la seva mare Iocasta

versioacute del mite que va ser seguida pels tragravegics3 Cal dir tambeacute que el predecessor de

Sogravefocles Egravesquil ndashseguint sobretot la tradicioacute que apareixia en la Tebaida llsquoaltre gran

poema egravepic del cicle tebagrave del qual nomeacutes conservem alguns fragmentsndash tambeacute va

tractar el mite dlsquoEgravedip en la seva trilogia tebana formada per les tragegravedies Laios Egravedip i

Set contra Tebes de les quals nomeacutes conservem la tercera i pel drama satiacuteric de

llsquoEsfinx avui perdut Aixiacute mateix Euriacutepides va prendre aquest mite com a tema en les

Feniacutecies datada al voltant del 410 aC En aquest cas la tradicioacute recollida pels altres dos

grans tragravegics sembla que siacute que concorda amb precisioacute amb la versioacute del mite oferta per

Sogravefocles que mostra un Egravedip que sempre eacutes ben acollit pels homes perograve maleiumlt i

rebutjat pels deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo sobretot) almenys primerament fins que se

nlsquoapiaden al final de la seva trajectograveria vital

12 La xeniacutea en lrsquoantiga Gregravecia i el seu reflex en el drama sofocliagrave

Les tragegravedies gregues es representaven en el marc dlsquounes competicions teatrals

organitzades per llsquoEstat i per aquest motiu sovint tractaven sobre diferents aspectes que

eren dlsquointeregraves per a la polis ategraves que tot fent uacutes de mites ben coneguts remetien tant a

quumlestions religioses com poliacutetiques amb la finalitat de mostrar al poliacutetes (πνιίηεο)

ciutadagravelsquo exemples valuosos de diverses situacions amb quegrave podria trobar-se al llarg de

la vida4 No eacutes estrany doncs que un dels motius dramagravetics que apareixen en les

tragegravedies sofoclianes ndashamb meacutes o menys importagravencia segons la peccedila teatralndash sigui la

pragravectica juridicoreligiosa de la xeniacutea (μελία) hospitalitatlsquo5 terme que deriva del mot

xeacutenos (μέλνο) que significa tant hostelsquo com estrangerlsquo forasterlsquo Llsquoambivalegravencia

semagraventica dlsquoaquest mot slsquoevidencia ja des dlsquoegravepoca homegraverica i ambdues accepcions soacuten

3 Sobre aquesta versioacute del mite vegeu RUIPEacuteREZ (2006 103-107)

4 BASLEZ (2008 35-37) i GARCIacuteA MURIEL (2014 28)

5 IRIARTE (2007 197)


8

indissolubles llsquouna de llsquoaltra en el mateix mot sense que es pugui dir amb claredat quin

dels dos significats va ser el primer6

Presidida i sancionada pel pare dels deacuteus Zeus sota llsquoepiclesi de Xeacutenios (eacutes a dir

laquoProtector dels estrangersraquo)7 llsquohospitalitat va ser una institucioacute essencial en la vida dels

antics grecs probablement des del segon milmiddotlenni aC i la pragravectica dlsquoaquesta

prescripcioacute religiosa (ζέκηο) i norma social tan antiga8 es trobava per damunt de la por

intriacutenseca que podia suposar la primera trobada amb una persona desconeguda ndashno

sempre grata als ulls de tothom Aixiacute en les Traquiacutenies Deianira esposa dlsquoHegraveracles

mostrant-se hospitalagraveria en tot moment fa notar a Licas llsquoherald dlsquoHegraveracles com de beacute

ha tractat llsquoestrangera Iacuteole9 encara que sigui llsquoamant del seu marit que ha vingut des de

llsquoilla dlsquoEubea com a esclava fins a la ciutat tessagravelia de Traquis De fet cal dir que es

tracta dlsquoun motiu literari que destaca en les tragegravedies tebanes (sobretot en llsquoEgravedip rei i en

llsquoEgravedip a Colonos) on el personatge miacutetic dlsquoEgravedip a causa dlsquounes circumstagravencies molt

determinades que li veacutenen imposades pel seu destiacute indefugible eacutes un viatger constant

des que neix fins abans de morir Per tant es veu obligat a integrar-se en unes societats

completament desconegudes per ell (concretament a Tebes primer i despreacutes al dem

atenegraves de Colonos) sense saber com hi seragrave rebut ni acollit10

Ara beacute des dlsquoegravepoca arcaica hi havia dos tipus dlsquohospitalitat per acollir llsquoestranger

ambdoacutes igualment inviolables per no ofendre greument Zeus el pare dels deacuteus i dels

homes el primer documentat sobretot en la Iliacuteada era llsquohospitalitat consistent en una

alianccedila entre dos membres de famiacutelies aristocragravetiques de caragravecter perdurable i que

6 Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) En la Iliacuteada la primera accepcioacute eacutes la dominant i en llsquoOdissea ho eacutes

clarament la segona (vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ 2007a i 2004 respectivament) De fet llsquolaquohosteraquo era

llsquoestranger dlsquoorigen aristocragravetic (grec o no) que havia establert una relacioacute dlsquohospitalitat muacutetua

perdurable i heretable amb un membre dlsquouna famiacutelia noble (grega) mentre que llsquolaquoestrangerraquo era la

persona vinguda de fora i per tant estranya a la comunitat familiar (γέλνο) o ciacutevica (νἴθνο) sense fer

distincioacute de la seva procedegravencia cultural econogravemica i social Tal persona podia esdevenir fagravecilment

laquohosteraquo dlsquouna comunitat durant un cert temps sempre que compliacutes amb els paragravemetres de comportament

deguts per ser acollit 7

De fet en llsquoOdissea (IX 270) Zeus ja eacutes caracteritzat com a protector de suplicants (Zeus Hikeacutesios

Ἱθέζηνο Suplicadorlsquo) i dlsquohostes (Zeus Xeacutenios Ξέληνο Hospitalarilsquo) Per aquest motiu Aiant abans de

suiumlcidar-se invoca tot suplicant-lo Zeus Oliacutempic com a Hikeacutesios (S Aj 823-831) 8 La justiacutecia divina era governada per la deessa Temis (Θέκηο) mare de la Justiacutecia (Δίθε) personificacioacute

de la justiacutecia humana (Hes Th 900-903) En llsquoOdissea sobretot perograve tambeacute en la Iliacuteada llsquoacolliment de

llsquoestranger apareix com una prescripcioacute religiosa (ζέκηο ἐζηηλ) i una norma civicosocial de manera que

ultratjar el qui demana hospitalitat eacutes considerat un acte innoble (νὐ θαιόλ) i injust (νὐδὲ δίθαηνλ) ategraves

que suposa faltar al deure cap a una llei divina Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004) (2007a) i (2007b) 9 S Tr 627-628

10 En llsquoOdissea homegraverica un dels poemes grecs meacutes antics ja apareix tractada la temagravetica de

llsquohospitalitat com a deure religioacutes i ciacutevic de la proteccioacute de llsquoestranger Odisseu el protagonista de

llsquoepopeia per retornar a la seva Iacutetaca despreacutes de la Guerra de Troia es veu obligat a fer per designi diviacute

un recorregut de deu anys per diferents indrets on ha dlsquoanar demanant acolliment i ajuda


9

passava dlsquouna generacioacute a llsquoaltra per la qual es comprometien a oferir-se proteccioacute i

ajut en cas de necessitat11

i el segon testimoniat agravempliament en llsquoOdissea era

llsquohospitalitat laquoen sentit ampliraquo eacutes a dir aquella que el cap del nucli familiar de

qualsevol estatus econogravemic podia i havia dlsquooferir per no ser innoble ni injust a tot

viatger que es presenteacutes al llindar de casa seva i que la solmiddotliciteacutes adequadament i

paciacutefica12

Segons sembla la institucioacute de la hospitalitat era particularment important

ndashpotser ja des dlsquoegravepoca micegravenicandash en les relacions amb el foraster13

Primerament

limitada nomeacutes als nobles eacutes forccedila versemblant que slsquohagueacutes anat generalitzant amb les

primeres colonitzacions als segles VIII i VII aC atesa la puixant necessitat de confiar

acollir i ser acollit14

i que hagueacutes acabat apareixent doncs llsquoanomenada hospitalitat

laquoen sentit ampliraquo (o laquouniversalraquo o laquosense condicionsraquo) institucioacute amb la qual

llsquoestranger podia arribar a ser acollit com a laquohosteraquo dlsquouna comunitat (familiar o ciacutevica)

durant un espai de temps meacutes o menys llarg

En Sogravefocles trobem diversos exemples dlsquoaquest tipus dlsquoalianccedila tan antiga entre

membres de llsquoaristocragravecia com per exemple Egraveurit (i els seus fills) i Hegraveracles Cegraveix i

Hegraveracles en les Traquiacutenies i Piacutelades i Orestes en llsquoElectra on la protagonista es

lamenta pel fet que el seu pare Agamegravemnon no moriacutes gloriosament a Troia on Ares el

deacuteu de la guerra no va acollir-lo com a laquohosteraquo seu sinoacute que ho fes a Micenes la seva

pagravetria de la magrave de la seva progravepia esposa Clitemnestra i el seu amant Egist15

Podem dir doncs que la xeniacutea entesa com a institucioacute reglamentada era en un

primer temps un pacte dlsquohospitalitat establert entre dues famiacutelies aristocragravetiques

(gregues o no) dlsquouna mateixa ciutat o de ciutats diferents que dlsquouna banda com ja hem

dit no podia ser transgredit16

quumlestioacute que queda ben exemplificada en les Traquiacutenies

on slsquoexplica que Hegraveracles va ser castigat per Zeus a ser venut al mercat dlsquoesclaus de

Liacutedia per haver mort Iacutefit hoste seu despreacutes dlsquohaver rebut ofenses del seu pare Egraveurit rei

dlsquoEcagravelia a Eubea i es va veure obligat a passar tot un any dlsquohumiliant servitud a casa

11

Segons el cicle troiagrave la causa principal de la Guerra de Troia hauria estat el rapte dlsquoHegravelena esposa del

rei espartagrave Menelau per part del troiagrave Paris fill dels reis Priacuteam i Hegravecabe essent hoste de Menelau de

manera que el jove priacutencep hauria transgredit greument el pacte dlsquohospitalitat establert i hauria provocat

la dura guerra de deu anys entre grecs i troians que va tenir com a consequumlegravencia la caiguda de Troia en

mans dels grecs 12

Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004) i (2007a) 13

SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b 802) 14

BASLEZ (2008 39) 15

S El 94-102 La mort eacutes entesa aquiacute com un viatge a una terra estrangera on els deacuteus poden oferir

acollida al finat 16

Per a una informacioacute meacutes detallada sobre aquesta quumlestioacute vegeu-ne les aportacions interessants de

SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b) i dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007) i (2008)


10

de la seva mare Ogravemfale17

I de llsquoaltra implicava reciprocitat fins al punt que el noble

expulsat del seu grup poliacutetic o desterrat de la seva ciutat com que no podia albergar

aquells amb qui havia establert tal pacte tampoc no podia comptar meacutes amb la seva

acollida18

i depenia completament de la bona voluntat del seu amfitrioacute

Aquest concordat dlsquoacolliment reciacuteproc es constituiumla amb llsquointercanvi de laquodons

dlsquohospitalitatraquo (μέληα) com a beacutens de prestigi19

fet que permetia la circulacioacute dlsquoobjectes

de valor entre nobles Aixiacute en llsquoAiant llsquoheroi salamini homogravenim abans de posar fi a la

seva vida amb el glavi que li havia regalat Hegravector pot anomenar sinistrament laquohosteraquo

el seu enemic troiagrave20

A meacutes a meacutes la xeniacutea implicava que hi hagueacutes un cert sentiment

de philiacutea (θηιία) amistatlsquo21

entre ambdues famiacutelies aristocragravetiques (o entre hoste i

amfitrioacute en general) dlsquoaquiacute que en el Filoctetes el protagonista homogravenim de sang

noble com a amic dlsquoAquilmiddotleu sense adonar-se de llsquoengany tramat perquegrave vagi a Troia i

aporti glograveria als grecs amb llsquoarc dlsquoHegraveracles consideri laquohosteraquo seu Neoptogravelem fill

dlsquoAquilmiddotleu que acaba de conegraveixer22

Cal dir que conservem referegravencies tardanes en arguments de tragegravedies i en escolis

aixiacute com en relats de comentaristes i mitogravegrafs que presenten com a causa de les

successives desgragravecies de la nissaga dlsquoEgravedip una transgressioacute per part de Laios dels

deures de llsquoantic pacte dlsquohospitalitat entre famiacutelies de la noblesa Laios havent-se vist

forccedilat a fugir de Tebes a causa de les discograverdies amb els possibles successors al tron de

la ciutat (Amfiacuteon i Zetos) hauria estat acollit al palau de Pegravelops a Elis (al Peloponnegraves)

on havent-se enamorat del seu fill Crisip un jove de bellesa extraordinagraveria llsquohauria

raptat El noi per vergonya slsquohauria suiumlcidat fet que hauria comportat que el seu pare

molt irritat llanceacutes terribles malediccions contra Laios i la seva futura descendegravencia23

Tanmateix sembla que Sogravefocles no es va voler servir dlsquoaquesta variant del mite (o

directament la desconeixia) pel que es despregraven de les seves tragegravedies del cicle tebagrave

Egravedip en llsquoEgravedip rei denuncia el deacuteu complidor dels oracles Apolmiddotlo com a origen dels

17

S Tr 248-283 Licas eacutes qui exposa els fets transcorreguts a Deianira perograve com que slsquoadona que el

crim del seu amo Hegraveracles va contra la mateixa divinitat teacute bona cura dlsquoometre el detall que Iacutefit era el

seu hoste 18

IRIARTE (2007 200-201) 19

SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 40-41) i GARCIacuteA MURIEL (2014 33) 20

S Aj 815-823 Llsquointercanvi de beacutens entre aquests dos herois enemics slsquoexplica en Hom Il VII 303 A

meacutes a meacutes eacutes inevitable que aquest passatge sofocliagrave no ens recordi llsquoencara meacutes conegut episodi de la

Iliacuteada en quegrave el troiagrave Glauc i el grec Diomedes es reconeixen com a hostes i slsquointercanvien les armes

(Hom Il VI 119-236) 21

IRIARTE (2007 202) 22

S Ph 242 i 923-924 23

Vegeu SANTIAGO AacuteLVAREZ (2007b) i GARCIacuteA GUAL (2012 79-84) Euriacutepides va escriure una tragegravedia

titulada Crisip de la qual nomeacutes conservem cinc fragments breus en la qual va tractar tal temagravetica


11

seus mals i no Zeus Xeacutenios (laquoApolmiddotlo ha estat Apolmiddotlo amics llsquoautor dlsquoaquestes males

sofrences mevesraquo)24

En efecte en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles llsquooracle que arriba

a les orelles de Laios segons el qual el seu fill cometragrave parricidi i incest es presenta com

un cagravestig infligit per la divinitat sense un motiu concret25

Pel que fa a la xeniacutea laquoen sentit ampliraquo podem considerar-la un costum molt difoacutes

entre els grecs una pragravectica de respecte infringible envers el visitant estranger que

podia arribar en un indret determinat en qualitat de suplicant ndashcom llsquoEgravedip de llsquoEgravedip a

Colonos com veurem meacutes endavant El ritu de la suacuteplica consistia a portar a la magrave

rames dlsquoolivera o de llorer lligats amb fils de llana i buscar la proteccioacute dlsquoun altar com

a indret sagrat completament inviolable A meacutes a meacutes tota suacuteplica formal anava sovint

acompanyada dlsquouns gestos simbogravelics determinats com ara agafar la magrave de la persona

suplicada o abraccedilar-li els genolls Si beacute no tots els qui suplicaven (privadament o

puacuteblica) eren estrangers arribats en terres forasteres26

la figura del suplicant (ἱθέηεο) i la

de llsquoestranger (μέλνο) apareixen molt lligades en la literatura grega

Pels camins i rutes mariacutetimes del moacuten grec la gent viatjava amunt i avall per buscar

beacutens tan diversos com la saviesa el plaer el guany llsquoajut diviacute o la glograveria27

Perograve tambeacute

hi havia el cas dels que podriacuteem anomenar laquoviatgers forccedilatsraquo atesos els nombrosos

desterrats ndashcom ara Egravedipndash que es veien obligats a abandonar casa seva i les seves

ciutats Trobant-se fora de les seves poacuteleis (πόιεηο) polislsquo dlsquoorigen els grecoparlants

es consideraven entre ells xeacutenoi (μέλνη) pel fet de ser forasters que compartien una

mateixa llengua i uns costums semblants (estranger poliacutetic) ara beacute els que no eren

grecoparlants eren anomenats a banda de xeacutenoi baacuterbaroi (βάξβαξνη) bagraverbarslsquo terme

format a partir dlsquoonomatopeies que sobretot en ressaltava les diferegravencies linguumliacutestiques

(estranger egravetnic)28

24

S OT 1329-1330 25

Segons Egravesquil i Euriacutepides aquest oracle tambeacute revelaria que llsquoengendrament dlsquoEgravedip comportaria tot un

seguit de terribles desgragravecies que ensorrarien el casal reial de Tebes 26

Creont essent rei de Tebes arriba a adoptar la postura del suplicant quan intenta evitar que Hegravemon el

seu fill se suiumlcidi (S Ant 1230) Egravedip com a rei de Tebes slsquoadona que els seus conciutadans slsquohan

presentat davant el seu casal com a suplicants perquegrave amb llsquoajuda dels deacuteus esvaeixi la pesta que assola

la ciutat (S OT 1-13 142-143) Iocasta explica que el criat reial que va sobreviure a llsquoassalt en quegrave va

morir Laios essent rei de Tebes en veure que Egravedip havia obtingut el govern de la ciutat va demanar-li

agafant-li les mans en actitud de suplicant que llsquoenvieacutes al camp ben lluny dels murs de Tebes (S OT

758-764) Iocasta porta la branca dels suplicants amb les seves garlandes de llana perquegrave Apolmiddotlo

deslliuri la ciutat de la impuresa (S OT 911-923) i el mateix Egravedip tambeacute esdeveacute un suplicant

(πξνζηξέςνκαη) davant el seu cunyat Creont perquegrave dlsquouna banda tributi els funerals deguts a la seva

esposa difunta i de llsquoaltra el desterri de la ciutat com a impur que eacutes (S OT 1446-1450) 27

IRIARTE (2007 203) 28

Per a aquest punt vegeu principalment SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) En Sogravefocles llsquoesmentada reina

liacutedia Ogravemfale (S Tr 252) eacutes anomenada bagraverbara com a no grecoparlant en canvi essent tots tres frigis


12

De fet des de sempre llsquoespai del Mediterrani havia afavorit el contacte entre

famiacutelies ciutats i civilitzacions perograve amb la creacioacute del port dlsquoAtenes a llsquoegravepoca

clagravessica a la zona del Pireu la ciutat va esdevenir el major centre econogravemic i cultural

del moacuten conegut Com a resposta a aquest fet el govern atenegraves va emprendre mesures

fegraverries per controlar els nombrosos estrangers que hi arribaven dlsquoentre les quals cal

destacar sobretot la llei del 451 aC promulgada per Pegravericles segons la qual nomeacutes es

considerava ciutadagrave dlsquoAtenes el qui fos nascut de pare i mare atenesos i establia que per

tenir una descendegravencia legiacutetima quedava totalment prohibit el matrimoni legal amb

estrangers cosa que va accentuar les diferegravencies existents ja en llsquoegravepoca arcaica entre

llsquoestatus dels ciutadans i el dels estrangers que no podien ser propietaris de terres ni de

beacutens immobles ni tenir acceacutes a la justiacutecia Tanmateix selsquon continuaven celebrant

dlsquounions dlsquoaquesta mena (eacutes a dir amb estrangers) i conveacute senyalar que si en llsquoegravepoca

arcaica hi havia hagut una gran quantitat de matrimonis mixtos normalment entre un

home que restava en el seu lloc dlsquoorigen i una dona estrangera ndashpromoguts com a llaccedilos

dlsquounioacute entre famiacutelies nobles de ciutats diferents equivalents als creats per la institucioacute de

la xeniacuteandash la pragravectica matrimonial en llsquoegravepoca clagravessica entre un ciutadagrave i una estrangera

ndashsempre considerada com a talndash29

servia per fer meacutes estret el cercle dels autegraventics

ciutadans els homes atenesos

Amb el desenvolupament de la poacutelis el terme poliacutetes va passar a ser llsquooposat del de

xeacutenos i llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea dlsquoagravembit privat a partir del segle VI aC va

integrar-se progressivament en la institucioacute de la proxeniacutea dlsquoagravembit puacuteblic eacutes a dir

regulada per la mateixa poacutelis de manera que tal institucioacute en certa manera

representava llsquoevolucioacute de llsquoaltra adaptada als canvis poliacutetics del moment ategraves que

dlsquoacords privats entre les classes benestants encara nlsquohi havia30

De fet la proxeniacutea

(πξνμελία) va ser una nova forma dlsquohospitalitat que va sobrepassar el simple pacte

privat entre dos ciutadans nobles ategraves que va ategravenyer el grau de pacte poliacutetic entre una

ciutat i un estranger el proacutexenos (πξόμελνο) proxenlsquo designat per llsquoEkklesiacutea

(Ἐθθιεζία) Assemblealsquo El proxen era un ciutadagrave (sovint de classe benestant) que

(i per tant tampoc grecoparlants) Hesiacuteone mare de Teucre (S Aj 1289) i llsquoavi patern dels Atrides

Pegravelops (S Aj 1292) soacuten considerats bagraverbars perograve la filla de Tagravental Niacuteobe eacutes nomeacutes designada com a

estrangera (S Ant 824-825) 29

Perquegrave era una dona dlsquoorigen aristocragravetic que havent-se unit en matrimoni amb un ciutadagrave atenegraves no

tenia el dret de ciutadania com generalment tot estranger i com a dona no podia intervenir en la poliacutetica

ni votar perograve siacute que podia participar en la vida puacuteblica de la ciutat Nlsquoeacutes exemple llsquohetera estrangera

Aspagravesia de Milet segona esposa de Pegravericles que colmiddotlaborava en cercles intelmiddotlectuals i artiacutestics atenesos

(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30

SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005 589-560)


13

generalment residia a la seva ciutat dlsquoorigen (grega o no) des dlsquoon seguint les

obligacions imposades pels decrets de proxeniacutea representava la ciutat estrangera que li

havia concedit tal tiacutetol i nlsquoacollia i protegia els qui en provenien dlsquoaltra banda era un

estranger amb privilegis honoriacutefics en la ciutat que li havia atorgat aquesta funcioacute com

ara arribar a esdevenir hoste especial de la seu del poder executiu dlsquoaquella ciutat estat

el Pritaneu i a partir del segle IV aC fins i tot podia tenir-hi terres i beacutens immobles

sense ser-ne ciutadagrave (ἔγθηεζηο)31

A banda perograve de la institucioacute de la proxeniacutea per a la integracioacute dels estrangers a

llsquoAtenes clagravessica hi havia tambeacute la metoikiacutea (κεηνηθία) que definia llsquoestatus dlsquoun

estranger resident el meacutetoikos (κέηνηθνο) meteclsquo aixiacute com nombrosos privilegis

orientats a afavorir la frequumlentacioacute de la ciutat dlsquoAtenes per part dlsquoestrangers i garantir

la seva seguretat i la dels seus beacutens com ara el de la isoteacuteleia (ἰζνηέιεηα) que definia la

condicioacute de llsquoisoteleacutes (ἰζνηειήο) i que consistia en la completa igualacioacute fiscal amb el

ciutadagrave32

Dlsquouna banda la institucioacute de la metoikiacutea regulava les relacions dlsquouna polis

amb aquell estranger que a diferegravencia de llsquoestranger de pas privat de drets i amb el

proxen ndashen cas que nlsquohi hagueacutes de la seva poblacioacutendash com a uacutenic recurs despreacutes de

passar un mes sencer en la polis que llsquohavia acollit decidia establir-hi el seu domicili

habitual i havent esdevingut metec pagava una taxa de caragravecter personal i obtenia una

segraverie de drets civils perograve no poliacutetics fos quin fos el seu origen cultural o econogravemic33

De llsquoaltra la isoteacuteleia era un privilegi heretable de pares a fills com el de proxen que

les polis podien concedir a llsquoestranger resident el metec sovint comerciant i que

llsquoigualava fiscalment al ciutadagrave que estava exempt de les taxes dlsquoimportacioacute i

exportacioacute de mercaderies Aixiacute i tot el privilegi meacutes gran que una polis grega com

Atenes podia atorgar a un estranger era concedir-li la ciutadania eacutes a dir naturalitzar-lo

com a ciutadagrave pels serveis prestats a la ciutat a traveacutes dlsquouna votacioacute especial de

llsquoAssemblea

31

IRIARTE (2007 205-206) La figura del proxen era dlsquoalguna manera semblant a la dels actuals

ambaixador i cogravensol perograve amb la diferegravencia que el proxen defensava des del seu lloc residegravencia els

interessos dlsquouna ciutat que no era la seva (BASLEZ 2008 373) El conegut general atenegraves Alcibiacuteades era

proxen dels ciutadans espartans a Atenes (IRIARTE 2007 205) 32

Per a aquesta quumlestioacute vegeu llsquointeressant article de GINESTIacute ROSELL (2013) Llsquoespecialista hi repassa

detalladament els diferents graus dlsquointegracioacute dels estrangers en la polis a partir de la informacioacute aportada

per les inscripcions funeragraveries ateneses 33

Els metecs eren homes lliures domiciliats a llsquoAgravetica que es dedicaven al comerccedil i a la induacutestria

artesana encara que tambeacute nlsquohi havia que tenien professions liberals No tenien perograve el dret de

ciutadania aixiacute com tampoc els seus fills almenys fins a la tercera generacioacute de residegravencia en la mateixa

polis Molts dels intelmiddotlectuals meacutes notables dlsquoAtenes eren metecs com ara llsquoorador Liacutesias fill dlsquoun

metec vingut de Siracusa a Siciacutelia o el filogravesof Aristogravetil oriuumlnd dlsquoEstagira a la peniacutensula Calciacutedica


14

Pel que fa a les set tragegravedies conservades de Sogravefocles que reflecteixen algunes de les

inquietuds politicosocials de llsquoAtenes clagravessica eacutes important subratllar que tant en les del

cicle troiagrave com en la del cicle dlsquoHegraveracles tot i que secundagraveriament apareix

exemplificada la institucioacute de la xeniacutea restringida (dlsquoegravepoca arcaica principalment)

entesa com a acords privats entre membres de famiacutelies aristocragravetiques (gregues o no)

per a llsquoacollida reciacuteproca en cas de necessitat meacutes progravepia dlsquouna realitat prejuriacutedica ndasha la

qual tanmateix ni llsquoautor ni la seva obra no pertanyen En canvi en les del cicle tebagrave

dlsquouna banda queda particularment testimoniada la institucioacute de la xeniacutea laquouniversalraquo i

de llsquoaltra es fan visibles certs procediments juridicopoliacutetics per a llsquoacollida i la

integracioacute dels estrangers meacutes propers a llsquoegravepoca clagravessica la de Sogravefocles com ara la

metoikiacutea encara que es tracti dlsquounes tragegravedies que desenvolupen un mite ndashel dlsquoEgravedip i la

seva descendegravenciandash que es remunta fins al temps dlsquoHomer En efecte doncs en aquest

cas llsquoautor es va voler servir del mite per tal de tractar quumlestions dlsquoactualitat com ara la

de la condicioacute de llsquoestranger

13 Estat de la quumlestioacute

Nombroses soacuten les edicions i les traduccions que slsquohan fet de les tragegravedies tebanes de

Sogravefocles des de principis del segle XX aixiacute com de tota llsquoobra completa tant la

conservada com la que nomeacutes ens ha arribat fragmentagraveriament Llsquoedicioacute i traduccioacute que

nosaltres seguim en aquest estudi eacutes la que va fer-ne Carles Riba (1893-1959) per a la

Fundacioacute Bernat Metge publicada a Barcelona entre els anys 1951 i 196434

Com eacutes

logravegic doncs tambeacute soacuten abundants els comentaris i els estudis del teatre de Sogravefocles

dlsquoaquests darrers en citem els meacutes significatius (ordenats per ordre de publicacioacute)

REINHARDT (2010)35

SEGAL (1981) i ORMAND (2012) sobre llsquoobra completa i

BLUNDELL (1993) VIDAL-NAQUET (2002) WILSON (2004) i MARKANTONATOS (2007)

sobre la tragegravedia de llsquoEgravedip a Colonos concretament la temagravetica principal de la qual eacutes

34

Vegeu llsquoapartat 4 Carles Riba va traduir-les totes set en prosa acompanyades dlsquoestudis preliminars i

notes aclaridores a peu de pagravegina en un total de quatre volums bilinguumles (greccatalagrave) que formen part de

la colmiddotleccioacute laquoEscriptors Grecsraquo de la Fundacioacute Bernat Metge Per la seva importagravencia les tres tragegravedies

del cicle tebagrave van ser aplegades en un sol volum que nomeacutes en conteacute la traduccioacute catalana publicat el

2009 entre llsquoEditorial Alpha i Edicions 62 Hi ha dlsquoaltres traduccions al catalagrave posteriors de les tragegravedies

de Sogravefocles perograve ens hem estimat meacutes fer uacutes de les de Riba perquegrave eacutes llsquouacutenic que va traduir-les i editar-les

totes set 35

El treball de Karl Reinhardt va veure la llum per primera vegada el 1933 Llsquoedicioacute que citem aquiacute

perograve eacutes la que en conteacute la traduccioacute al castellagrave publicada per llsquoEditorial Gredos (vegeu llsquoapartat 4)


15

llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger en terra forastera Quant al tractament del mite

dlsquoEgravedip en les tragegravedies sofoclianes cal fer esment dels estudis de RUIPEacuteREZ (2006) i de

GARCIacuteA GUAL (2012)

Pel que fa a llsquoestudi de la condicioacute de llsquoestranger en llsquoantiga Gregravecia conveacute

anomenar dlsquouna banda els articles de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2005) i dlsquoIRIARTE (2007)

per a una visioacute general perograve exhaustiva sobre la figura de llsquoestranger i llsquoextens estudi

de BASLEZ (2008) sobre el moacuten de llsquoestrangeria des dlsquoegravepoca arcaica fins a egravepoca

helmiddotleniacutestica i de llsquoaltra les aproximacions dlsquoestudiosos a la xeniacutea grega (i els diversos

aspectes que slsquohi relacionen) en el mite sobretot a traveacutes de la tragegravedia dlsquoentre les

quals cal destacar les de SANTIAGO AacuteLVAREZ (2004 2007a i 2007b) ndashper a llsquoOdissea la

Iliacuteada i el mite dlsquoEgravedip respectivamentndash les dlsquoOLLER GUZMAacuteN (2007 i 2008) ndashper a les

euripidees Hegravecabe i Ifigenia entre els taures respectivamentndash la de TZANETOU (2012)

ndashper a les laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquondash36

els diferents articles recents

dlsquoespecialistes que tracten sobre la progressiva institucionalitzacioacute de les relacions entre

les polis gregues i els estrangers nouvinguts a partir de llsquoestudi de les fonts no nomeacutes

literagraveries sinoacute tambeacute epigragravefiques inclosos dins SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN

(2013) i la de VOELKE (2014) ndashper a la Medea euripidea

14 Interegraves i objectius de lrsquoestudi

Encara que les tragegravedies tebanes de Sogravefocles (sobretot llsquoAntiacutegona i llsquoEgravedip rei) siguin

algunes de les peces teatrals de llsquoantiga Gregravecia meacutes estudiades la temagravetica que ens

ocupa en aquest estudi no ha estat gaire tractada per part dels estudiosos en llsquoanagravelisi del

sentit uacuteltim del teatre sofocliagrave Eacutes per aquesta raoacute que considerem que llsquoaproximacioacute

que presentem pot ser molt interessant des del punt de vista de llsquoestrangeria i el contacte

entre poblacions al segle V aC com a quumlestions socials culturals religioses poliacutetiques i

juriacutediques que apareixen reflectides en la literatura grega dlsquoaquella mateixa egravepoca

Amb llsquoestudi conjunt de les tres tragegravedies del cicle tebagrave de Sogravefocles com a

testimonis indirectes de certs factors socials podem adonar-nos de com dlsquoimportants

eren la ciutat dlsquoAtenes la democragravecia i la religiositat per al nostre autor De fet Tebes

contraposada a llsquoacollidora i piadosa Atenes de Sogravefocles apareix a grans trets

36

Denominacioacute emprada per la mateixa especialista i utilitzada per nosaltres mateixos en llsquoapartat 23


16

representada negativament perograve tant si llsquoaccioacute transcorre a la beogravecia Tebes (com en

llsquoAntiacutegona i en llsquoEgravedip rei) com a llsquoagravetica Atenes (com en llsquoEgravedip a Colonos) les lleis

dlsquoambdoacutes indrets recorden les de la democragravecia atenesa no sempre plaents a Sogravefocles

ategraves que tot i que era un demogravecrata convenccedilut certament no nlsquoera un de radical com

Pegravericles37

Tanmateix pel que sembla tant els ciutadans tebans com els atenesos soacuten

conscients de llsquohospitalitat que sancionada per la mateixa divinitat han de procurar als

estrangers com Egravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute indefugible protagonista

dlsquoun dels mites meacutes antics i coneguts que llsquoautor va voler reelaborar reinterpretar i fins

i tot dlsquoalguna manera traslladar a la Gregravecia del seu temps Tots aquests punts

relacionats meacutes o menys directament amb llsquoestrangeria soacuten els que pretenem demostrar

en aquesta nova aportacioacute al camp de la interpretacioacute del gegravenere tragravegic a llsquoAtenes

clagravessica

15 Agraiumlments

Expressem aquiacute el nostre agraiumlment a la Dra Marta Oller Guzmaacuten professora i

investigadora de llsquoAgraverea de Filologia Grega del Departament de Ciegravencies de llsquoAntiguitat

i de llsquoEdat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autogravenoma de

Barcelona per haver acceptat de dirigir aquest Treball de Fi de Grau i per la seva ajuda

en tot moment durant el proceacutes de realitzar-lo tant pel que fa a la cerca i la tria de la

bibliografia meacutes adequada per elaborar-lo com als comentaris fets i les esmenes

pertinents

Tambeacute volem donar les gragravecies als nostres pares pel seu suport incondicional no

nomeacutes en el moment de portar a terme aquest projecte dlsquoinvestigacioacute sinoacute tambeacute durant

tot el periacuteode de quatre anys que han durat els nostres estudis superiors universitaris (el

Grau dlsquoEstudis de Catalagrave i de Clagravessiques)

37

Per a llsquoactivitat ciacutevica de Sogravefocles vegeu CASTELLANOS I VILA (2012b 7-11)


17

2 Lrsquoestrangeria en les tragegravedies tebanes de Sogravefocles

21 En lrsquoAntiacutegona

Per ordre dlsquoantiguitat podem afirmar que llsquoAntiacutegona (Ἀληηγόλε) eacutes la tercera tragegravedia

meacutes antiga de Sogravefocles que conservem ategraves que molt probablement va ser

representada el 441 aC i doncs escrita un o dos anys abans Gragravecies al gran egravexit que va

tenir Sogravefocles va ser nomenat estrateg al costat de Pegravericles en les guerres de Samos38

encara que en la tragegravedia no hi aparegui cap mena de glorificacioacute de la ciutat dlsquoAtenes

com en llsquoEgravedip a Colonos De fet en llsquoAntiacutegona el factor sociojuriacutedic de llsquoestrangeria no

slsquohi esmenta perograve eacutes interessant fer-hi una aproximacioacute per entendre les tragegravedies

tebanes en el seu conjunt

Temagraveticament eacutes la darrera de les tragegravedies tebanes perograve cronologravegicament eacutes la

primera del cicle tebagrave que va compondre Sogravefocles per donar un final del tot original a la

desventurada nissaga dels Labdagravecides39

I a diferegravencia de les altres dues no nomeacutes teacute

un uacutenic protagonista Egravedip que domina tota llsquoaccioacute sinoacute dos que soacuten Antiacutegona en la

primera part (fins al v 943) i Creont en la segona part (fins al final de la peccedila)40

En

efecte la tragegravedia presenta el conflicte que sorgeix entre Creont rei de Tebes i la seva

neboda materna Antiacutegona per si Polinices ha de ser o no enterrat Creont considerant-

lo un traiumldor de la pagravetria41

decreta que resti insepult Antiacutegona en canvi atenta a deures

superiors de caragravecter diviacute decideix contravenir llsquoordre perquegrave aixiacute llsquoagravenima del seu

germagrave pugui entrar a llsquoHades i trobar el repograves etern Nomeacutes eacutes advertida de les possibles

consequumlegravencies dels seus actes42

per part de la seva germana Ismene que al seu costat

38

LESKY (1969 299-300) i CASTELLANOS I VILA (2012a 9) 39

Sembla que Sogravefocles aixiacute com Egravesquil i Euriacutepides en tractar el tema dels fills dlsquoEgravedip ignorava la

llegenda beogravecia explicada en el poema egravepic dlsquoegravepoca arcaica avui perdut intitulat Epiacutegons que donava un

fill Tersandre a Polinices i un altre Laodamant a Etegraveocles Ara beacute eacutes innegable que la tragegravedia dels Set

contra Tebes dlsquoEgravesquil del 467 aC va influenciar Sogravefocles a llsquohora dlsquoescriure llsquoAntiacutegona sobretot pel

que fa a la lluita fratricida a mort entre Polinices i Etegraveocles (vegeu llsquoapartat 11) 40

Els especialistes acostumen a colmiddotlocar llsquoAntiacutegona (AntiacutegonaCreont) al costat de llsquoAiant

(AiantTeucre) i les Traquiacutenies (DeianiraHegraveracles) atesa llsquoestructura diacuteptica que presenta 41

A causa del seu atac deslleial a Tebes parcialment justificable perquegrave el seu germagrave Eteogravecles no havia

volgut cedir-li el poder quan li pertocava al cap dlsquoun any i llsquohavia expulsat de la ciutat Polinices havia

pogut portar a terme llsquoassalt gragravecies a llsquoajuda de sis aliats guerrers povinents dlsquoArgos ciutat en la qual

slsquohavia casat amb Argia la filla del rei Adrast 42

En efecte Creont imposa un cagravestig exemplar per als infractors del dret puacuteblic lapidacioacute puacuteblica a

llsquoacrogravepolis (S Ant 21-38) i no fora de la ciutat com era costum per evitar llsquoespecial impuresa que

comportava (vegeu Hdt IX 5) Tanmateix a llsquohora dlsquoimposar efectivament el cagravestig Creont oblida (o

canvia potser per temor del cagravestig diviacute) el decret i fa recloure Antiacutegona la culpable en un sepulcre

perquegrave mori dlsquoinanicioacute (S Ant 773-776)


18

representa la noia atenesa normal i tiacutemida la feblesa conscient de la qual no la porta en

cap moment a condemnar moralment Antiacutegona43

Finalment la piadosa desobediegravencia

de la protagonista ndashdisposada a acceptar el seu destiacute amb fermesa per donar una lliccediloacute

poliacutetica de justiacutecia al poble tebagravendash porta per a ella la mort i per a Creont tot i haver estat

avisat per llsquoendeviacute cec Tiregravesias44

el desastre en els qui meacutes estima (el seu fill Hegravemon

promegraves dlsquoAntiacutegona i la seva esposa la reina Euriacutedice) i la seva progravepia destruccioacute cosa

que fa que el corifeu clogui la peccedila teatral afirmant melodramagraveticament com a

sentegravencia final que laquocal no eacutesser impiu amb els deacuteus perquegrave els grans mots dels inflats

per llsquoorgull pels grans cops amb quegrave els paguen ensenyen amb la vellesa a tenir

senyraquo45

Els criacutetics han considerat que aquesta tragegravedia representa la lluita entre les lleis

naturals instaurades pels deacuteus no escrites perograve vagravelides des de sempre representades

per Antiacutegona i les lleis humanes dictades per un home Creont que respon a uns

impulsos provocats per un fet concret per una situacioacute determinada46

per la qual cosa el

mot llei (λόκνο) apareix setanta-quatre vegades De fet slsquoha volgut veure sense cap

mena de base real un retrat de Pegravericles en el personatge de Creont de llsquoAntiacutegona47

I eacutes

que Sogravefocles tenia una idea molt clara del que era per ell la polis (o ciutat estat) tal com

queda perfectament expressat en tot llsquoAntiacutegona una comunitat de ciutadans i no pas un

territori propietat dlsquoun home sol fet que ja implica necessagraveriament un regravegim democragravetic

i doncs llsquoobligacioacute de tots els ciutadans de participar en el funcionament dlsquouna ciutat

que ha de tenir una gran disciplina i alhora temor i respecte a les tradicions i a les lleis

divines que no poden ser contradites per les lleis de la ciutat i menys per les lleis

injustes que emanen del caprici dlsquoun sol home com slsquoesdeveacute en el cas de Creont que

cau en la hybris (ὕβξηο) desmesuralsquo48

que el porta a llsquoatecirc (ἄηε) ruiumlnalsquo Tanmateix

per aquest personatge el seu edicte eacutes una llei justa que no pot ser desobeiumlda per ninguacute

43

El seu caragravecter eacutes el que el puacuteblic atenegraves possiblement considerava que li esqueia per natura Es tracta a

meacutes a meacutes dlsquoun personatge el dlsquoIsmene que eacutes molt semblant al de Crisogravestemis que en llsquoElectra

mostrant-se prudent refusa participar en el crim tramat pels seus germans Electra i Orestes En efecte

aconsellats pel deacuteu Apolmiddotlo pretenen assassinar la seva mare Clitemnestra i el seu amant Egist per

haver donat mort a Agamegravemnon el seu pare en arribar de la Guerra de Troia a Micenes Ara beacute

llsquoelement meacutes important que diferencia el personatge dlsquoAntiacutegona del dlsquoElectra eacutes el que fa mourelsquols ategraves

que mentre que en llsquoAntiacutegona el que mou llsquoheroiumlna eacutes llsquoamor en llsquoElectra el motor de llsquoaccioacute soacuten

clarament llsquoodi i el desig de venjanccedila 44

S Ant 988-1090 45

S Ant 1349-1353 46

CASTELLANOS I VILA (2012b 18) 47

Fins i tot tambeacute en el dlsquoEgravedip de llsquoEgravedip rei (CASTELLANOS I VILA 2012a 10) 48

Provocada a causa del fet de considerar-se orgullosament superior als deacuteus


19

i en el moment dlsquoexposar-la davant el poble de Tebes49

al puacuteblic atenegraves que

presenciava llsquoescena des de la graderia per la seva nocioacute de llei com a regla riacutegidament

imposada i justament obeiumlda segurament li devia fer llsquoefecte almenys llavors que

Creont parlava com cal i gairebeacute democragraveticament ategraves que el cor format per uns

ancians antics consellers dlsquoEgravedip en representacioacute dels ciutadans de Tebes sembla

prestar-li el seu suport incondicional primerament50

Perograve Antiacutegona ndasha qui el poble de

Tebes tal com explica Hegravemon a Creont acaba fent costat51

com probablement tambeacute el

puacuteblic atenegraves que gaudia de la tragegravediandash com que en tot moment tracta la interdiccioacute

de Creont com una mera laquoproclamacioacuteraquo52

precisa quines soacuten per ella les veritables lleis

perquegrave al seu entendre ndashi al de Sogravefoclesndash cap deure ciacutevic ni cap precepte poliacutetic per beacute

que asseguri llsquoordre de la polis no poden prevaler per sobre de les lleis no escrites

immutables i eternes dels deacuteus53

com ara la que constituiumla llsquoamor familiar que obligava

els vius a tributar honres fuacutenebres als seus i a enterrar-los degudament

Cal remarcar que llsquohospitalitat era com llsquoanterior comentat suara un altre dels

deures ancestrals imposats pels deacuteus54

si beacute en aquesta tragegravedia no selsquon parla ategraves que

representa que el pare dlsquoAntiacutegona el viatger Egravedip sempre amb la condicioacute dlsquoestranger

ja ha cessat la seva vida en territori atenegraves despreacutes de ser expulsat de Tebes Ara beacute pel

que es despregraven dels diagravelegs entre els personatges de llsquoAntiacutegona55

quan escrivia aquesta

tragegravedia Sogravefocles encara no pensava que un dia en llsquoEgravedip a Colonos faria acollir el seu

Egravedip pels deacuteus en una mort misteriosa voltada dlsquohonor sagrat a llsquoAgravetica Aixiacute doncs en

aquest cas el dramaturg atenegraves va decantar-se per seguir la tradicioacute egravepica que feia morir

Egravedip a Tebes durant una guerra contra els seus veiumlns de la ciutat beogravecia dlsquoOrcogravemenos

(Ergiacute i els miacutenies o argonautes) i no al dem atenegraves de Colonos sense haver hagut de

patir cap exili doloroacutes

49

S Ant 162-210 50

S Ant 211-222 51

S Ant 692-706 52

S Ant 27 32 34 450 i 454 Al seu entendre laquola Justiacutecia que habita amb els deacuteus subterranis no ha

fixat entre els homes unes lleis com aquestaraquo (v 451-452) Segons Hesiacuteode (Op 256-262) quan els

humans insulten Dice (o Justiacutecia) amb els seus actes ella aconsegueix del seu pare Zeus deacuteu legislador i

exigent que els ho faci pagar 53

S Ant 450-470 Concretament en aquest passatge la protagonista utilitza el mot λόκηκα (costumslsquo

lleislsquo) per referir-se a les lleis divines (v 455) el garant de les quals eacutes el mateix Zeus 54

Hesiacuteode (Op 327-334) ja nlsquoenumera uns quants dlsquoentre els quals el de llsquohospitalitat Segons el poeta

si alguacute actua amb infagravemia amb un suplicant o amb un hoste Zeus slsquoirrita i li infligeix un cagravestig ben dur

com slsquoescau al seu acte comegraves injustament 55

Sobretot en els v 49-57 de la tragegravedia


20

22 En lrsquoEgravedip rei

LlsquoEgravedip rei (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) eacutes una obra considerada de les meacutes tragravegiques de

Sogravefocles i molts filogravelegs la consideren la seva obra mestra encara que dlsquoantuvi no va

agradar del tot en el Concurs Dionisiacuteac en quegrave es va presentar Sogravefocles va ser

classificat despreacutes de Fiacutelocles un nebot dlsquoEgravesquil que va obtenir el primer premi amb

una trilogia del seu oncle No obstant aixograve no es coneix la data exacta de la seva

representacioacute encara que diverses dades dels gramagravetics antics fan suposar que la data

hauria de ser posterior al 430 aC potser doncs de llsquoany 429 aC ategraves que es creu que la

pesta esdevinguda a Atenes llsquoany 430 aC podria haver estat la font dlsquoinspiracioacute de

Sogravefocles per a la descripcioacute de la pesta de Tebes56

Encara que cronologravegicament llsquoEgravedip rei sigui la segona tragegravedia tebana de Sogravefocles

temagraveticament nlsquoeacutes la primera en la qual Egravedip eacutes llsquouacutenic protagonista i alhora el seu

antagonista perquegrave llsquoobjecte de la seva recerca no eacutes altre que ell mateix de manera

que la resta de personatges que hi intervenen esdevenen secundaris i no fan res meacutes que

conduir imperceptiblement llsquoheroi cap a descobrir la seva identitat i doncs cap a la

seva progravepia destruccioacute en conegraveixer la veritat sobre llsquoorigen dels mals de Tebes que

tothom menys Iocasta acaba acceptant57

En aquesta tragegravedia Egravedip ja fa uns quants anys que eacutes rei de Tebes ategraves que ja ha

tingut tots quatre fills amb la reina Iocasta Com a estranger ndashencara que estrictament no

ho sigui i pragravecticament ninguacute no en tingui coneixementndash58

la seva integracioacute en la ciutat

representa que es produeix dlsquouna manera molt ragravepida gragravecies al fet dlsquohaver alliberat

Tebes de llsquoaterradora Esfinx Aleshores el poble en agraiumlment decideix concedir a

Egravedip home de llsquoestirp reial de Corint la magrave de Iocasta El matrimoni suposa un doble

premi per a Egravedip la naturalitzacioacute (eacutes a dir llsquoobtencioacute de la ciutadania tebana) i

llsquoascensioacute al tron Aixiacute doncs Egravedip eacutes el salvador de la ciutat semblant a un semideacuteu

per la seva proesa gloriosa perograve en aquesta tragegravedia esdeveacute alhora el pharmakoacutes

56

CASTELLANOS I VILA (2012b 19) Quant a les fonts literagraveries vegeu llsquoapartat 11 57

Fins i tot el cor format per quinze nobles de Tebes defensors fins al final de la innocegravencia del seu rei

que clou la tragegravedia amb una sentegravencia molt pessimista sobre la sort dels homes (S OT 1524-1530) De

fet perograve amb els personatges dlsquoEgravedip i de Iocasta Sogravefocles presenta dues maneres ben diferents

dlsquoafrontar la veritat defugint-la (com fa Iocasta) o afrontant-la (com fa Egravedip) 58

En efecte la ciutat natal dlsquoEgravedip eacutes Tebes com a fill de Laios i Iocasta cosa que nomeacutes saben que eacutes

aixiacute Tiregravesias com a endeviacute i evidentment els deacuteus principalment Zeus com a protector dlsquoestrangers i

castigador de Laios per haver transgredit un dels pactes meacutes sagrats de tots el de llsquohospitalitat entre dues

famiacutelies nobles i Apolmiddotlo com a revelador dels oracles a la pitonissa de Delfos situat a la muntanya del

Parnagraves considerat el centre de la terra i executor dels destins dels mortals


21

(θαξκαθόο) boc expiatorilsquo llsquoagent purificador de la ciutat que ha de fer desaparegraveixer

els mals colmiddotlectius la impuresa (κίαζκα) exiliant-se Perquegrave tingui lloc la catarsi de

Tebes Egravedip hauragrave de descobrir la seva progravepia identitat tot reconeixent-se com a

parricida per haver mort el seu pare Laios i culpable dlsquoincest per haver-se casat i

haver tingut fills amb la seva progravepia mare Iocasta Nomeacutes despreacutes que slsquohagin produiumlt

alhora la peripegravecia tragravegica i la seva anagnograverisi que donen un tomb decisiu a llsquoobra i

menen llsquoargument al desenllaccedil59

Egravedip pot arribar al final de la seva recerca de la veritat

la qual se li fa encara meacutes clara quan es buida els ulls ategraves que aleshores hi pot veure a

traveacutes de llsquoagravenima

De fet cinc soacuten els personatges que ajuden el protagonista a reconegraveixer-se com

llsquoassassiacute del seu pare i el fill incestuoacutes amb la seva mare Creont com a portador de la

voluntat dlsquoApolmiddotlo de desterrar o matar llsquoassassiacute de Laios eacutes a dir llsquoimpur que causa la

impuresa de la ciutat amb la pesta enviada pels mateixos deacuteus Tiregravesias com a sacerdot

endeviacute coneixedor de la veritat Iocasta com a coneixedora de llsquooracle revelat a Laios i

de llsquoindret on aquest havia caigut mort60

que correspon a llsquoencreuament de camins sota

la muntanya de llsquoHelicoacute on Egravedip havia donat mort a aquells qui li barraven el pas el

missatger corinti com a lliurador del nadoacute Egravedip als seus pares adoptius i reportador de

la mort del rei de Corint i llsquoantic criat de Laios com a salvador del petit Egravedip que havia

de ser abandonat al Citeroacute perquegrave hi moriacutes lligat fortament pels peus ndashdlsquoaquiacute el seu

nom Οἰδίπνπο el de peus inflatslsquo posat pels seus pares adoptiusndash i llsquouacutenic que slsquohavia

salvat de la mort dlsquoEgravedip en aquella cruiumllla amb llsquoajuda dels deacuteus ategraves que havent salvat

Egravedip de la mort inconscientment havia seguit la voluntat divina dlsquoacomplir la

malediccioacute sobre la nissaga reial tebana

En el prograveleg Sogravefocles ja presenta el personatge dlsquoEgravedip un home de tarannagrave paternal

segur dlsquoell mateix previsor sincer amb els seus suacutebdits i amics i pietoacutes amb els deacuteus

ategraves que consulta els oracles divins abans dlsquoactuar61

perograve aquells no correspondran a la

59

S OT 1182-1185 60

El rei Laios escortat havia sortit de la ciutat per anar a consultar llsquooracle dlsquoApolmiddotlo Segons Euriacutepides

(E Phoen 36) hauria volgut anar a preguntar a Apolmiddotlo si el seu fill Egravedip era realment mort 61

Aquesta tragegravedia es construeix a traveacutes dels oracles revelats en els estatges piacutetics dlsquoApolmiddotlo ategraves que en

marquen de manera determinant llsquoaccioacute i fan moure els personatges el de la purificacioacute necessagraveria de

Tebes consultat per Creont (en el prograveleg) el que a traveacutes de Tiregravesias havia revelat a Laios que seria

mort pel seu propi fill explicat per Iocasta (en el segon episodi) i el que havia fet que Egravedip slsquoallunyeacutes de

Corint i arribeacutes a Tebes perquegrave li havia dit que es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare (tambeacute en

el segon episodi) Tanmateix Egravedip de vegades els fa vans eacutes a dir no sempre els considera vagravelids i

doncs peca de hybris (S OT 707-725 857-858 i 952-953) aixiacute com tambeacute Iocasta que en certs

moments es mostra impia envers les revelacions divines (S OT 707-725 945-949 i 952-953) perograve que

com Egravedip en el fons teacute un esperit profundament religioacutes (S OT 911-923)


22

seva pietat eacutes a dir no li seran favorables ndashtot i que el poble de Tebes aixiacute ho creguindash a

causa de la malediccioacute que slsquoesteacuten sobre casal dels Labdagravecides de la qual Egravedip no eacutes

gens conscient En efecte Egravedip es considera fill dels reis de Corint Pogravelib i Megraverope i

per tant un ciutadagrave de nova generacioacute tal com afirma ell mateix en el primer episodi

en dir que ell eacutes (v 222)

ὕζηεξνο γὰξ ἀζηὸρ εἰο ἀζηοὺρ ηειῶ

laquoun ciutadagrave inscrit posteriorment entre els ciutadansraquo

Aquesta afirmacioacute eacutes en certa manera una paradoxa perquegrave ndashcom sap tant llsquoespectador

com el lectorndash en realitat Egravedip eacutes tebagrave pel fet dlsquohaver nascut a la ciutat de Tebes i ser

el descendent directe de llsquoestirp reial tebana tot i haver estat abandonat a les muntanyes

del Citeroacute perquegrave la seva existegravencia no comporteacutes les dissorts que slsquoacaben esdevenint

igualment com a cagravestig dels deacuteus62

Egravedip des del primer moment estagrave decidit a solucionar el problema de la pesta

afligidora dels ciutadans tebans si beacute no sap que en fer-ho causaragrave la seva progravepia

destruccioacute Per aquest motiu publica un ban63

contra llsquoassassiacute de Laios en un passatge

ple dlsquoironia tragravegica64

laquo[] jo lluitareacute per ell com si es tracteacutes del meu pare []raquo A meacutes

a meacutes com a rei legiacutetim Egravedip teacute tambeacute des del punt de vista antic funcions i poders

sacerdotals cosa que fa que reforci el seu edicte amb malediccions per al culpable de la

impuresa de Tebes laquo[] si passeacutes que amb mi es partia el foc a casa meva i jo en

tingueacutes coneixenccedila que jo mateix sofreixi els cagravestigs que acabo dlsquoimprecar per als

altresraquo De fet ordena sota llei que ninguacute no faci amb llsquoimpur que cal que laquose

sostreguiraquo65

ndashi que eacutes ell mateixndash el que els ciutadans hospitalaris havien fet amb ell

en arribar a Tebes acollir-lo de bon grat seguint els designis divins66

El fet que Egravedip sigui un estranger acollit pels tebans perograve es fa encara meacutes visible

en el llarg agravegon que en el primer episodi mantenen Egravedip i llsquoendeviacute cec Tiregravesias67

com

62

En llsquoEgravedip rei sembla que els deacuteus tenen reservat per a Egravedip un destiacute incert i desagradable perograve en

llsquoEgravedip a Colonos el seu destiacute patiragrave gir sobtat i inesperable (vegeu llsquoapartat 23) 63

S OT 224-275 64

Vegeu llsquoapartat 11 65

El mot ὑπεμαηξεῖλ (sostreurelsquoslsquo) en el v 227 pertanyent al llenguatge poliacutetic indica el millor camiacute per

al desconegut (encara) assassiacute arreglar sense soroll llsquoassumpte amb els ofesos i anar-selsquon del paiacutes (vegeu

RIBA 1959 129-130) Sobre la purificacioacute de llsquoassassiacute vegeu PARKER (1983 104-143) 66


S OT 300-462 Eacutes comparable al que trobem en llsquoAntiacutegona entre Tiregravesias i Creont (S Ant 988-1090)

perquegrave Creont rectifiqui la seva conducta perograve superior en misteriosa forccedila atesa la contradiccioacute que hi

ha en el fenomen magraventic el que des del punt de vista del caragravecter hi ha en una existegravencia obstinada


23

a representant dels deacuteus per intentar solucionar el conflicte que tenen davant seu

Dlsquoentrada Egravedip no pot creurelsquos les paraules de Tiregravesias prudents primerament68

perograve

despreacutes meacutes directes perquegrave soacuten portadores de la veritat que amagada dins la seva

ment Egravedip estagrave buscant i a meacutes a meacutes soacuten reveladores del destiacute que llsquoespera69

ben

diferent del de Tiregravesias com a ciutadagrave no impur que ofegraves per les caluacutemnies dlsquoEgravedip el

tracta de manera vexatograveria de simple laquometecraquo en dues ocasions70

En la primera

Tiregravesias sacerdot de llsquoApolmiddotlo complidor dels destins reservats per als mortals subratlla

que pot defensar ell mateix la seva causa i ategraves que no eacutes un mer estranger resident

sinoacute un ciutadagrave no necessita com volia el dret agravetic cap patroacute (πξνζηάηεο) com a

protector seu que respongui per ell com Creont germagrave de Iocasta que podria exercir tal

funcioacute si Egravedip fos realment un metec a Tebes (v 410-411)

νὐ γάξ ηη ζνὶ δῶ δνῦινο ἀιιὰ Λνμίᾳ

ὥζηlsquo νὐ Κξένληνο πξνζηάηνπ γεγξάςνκαη

laquoNo visc a les teves ordres sinoacute a les de Logravexias71

i mai no sereacute inscrit com a client de

Creontraquo

En la segona llsquoendeviacute revela a Egravedip que creu ser viacutectima dlsquouna conxorxa en tot

moment la seguumlent afirmacioacute sobre la seva situacioacute personal tant la present com la

futura que enllaccedila directament i clara aquesta tragegravedia amb llsquoEgravedip a Colonos (v 452-

462)

ξένορ ιόγῳ μέηοικορ εἶηα δlsquo ἐγγελὴο

θαλήζεηαη Θεβαῖνο νὐδlsquo ἡζζήζεηαη

ηῆ μπκθνξᾷ ηπθιὸο γὰξ ἐθ δεδνξθόηνο

θαὶ πησρὸο ἀληὶ πινπζίνπ ξένην ἔπη

ζθήπηξῳ πξνδεηθλὺο γαῖαν ἐκπνξεύζεηαη

Φαλήζεηαη δὲ παηζὶ ηνῖο αὑηνῦ μπλὼλ

ἀδειθὸο αὑηὸο θαὶ παηήξ θἀμ ἧο ἔθπ

γπλαηθὸο πἱὸο θαὶ πόζηο θαὶ ηνῦ παηξὸο

limitada amb una potegravencia demogravenica que mena al meacutes enllagrave perograve sense que per aixograve llsquohome esdevingui

extagravetic portador de la divinitat profeta ple dlsquoesperit eacutes llsquoelement contradictori que slsquoapodera del vell

Egravedip en llsquoEgravedip a Colonos dominant-ho tot elevat fins a llsquoincomprensible en la fermesa i llsquoamplada de la

seva figura (vegeu REINHARDT 2010 203-232 i llsquoapartat 23 dlsquoaquest TFG) 68

Tiregravesias en un primer moment es mostra prudent i respectuoacutes davant dlsquoEgravedip i no vol parlar amb una

pietat que el rei no compregraven perquegrave quan es tracta dlsquoun mal que afecta tota la ciutat no hi valen pietats

privades Aleshores Egravedip llsquoacusa de ser llsquoinstigador si no el mateix responsable de la mort de Laios 69

Aquesta circumstagravencia eacutes la que demostra la perfeccioacute de la tragegravedia ategraves que la revelacioacute del que

slsquoesdevindragrave arriba ben al comenccedilament de la trama 70

S OT 410-411 i 452-453 Amb tot i aixograve el mot κέηνηθνο (meteclsquo) nomeacutes apareix en el v 452 71

Epiacutetet dlsquoApolmiddotlo i els seus oracles meacutes aviat enigmagravetics Per a una orella grega el mot slsquoassociava

amb la idea dlsquoobliquumlitat i dlsquoambiguumlitat


24

ὁκνζπόξνο ηε θαὶ θνλεύο θαὶ ηαῦηlsquo ἰὼλ

εἴζσ ινγίδνπ θἂλ ιάβῃο κlsquo ἐςεπζκέλνλ

θάζθεηλ ἔκlsquo ἤδε καληηθῆ κεδὲλ θξνλεῖλ

laquoDe nom eacutes un foraster que hi viu perograve aviat es revelaragrave fill de Tebes i no sentiragrave cap

goig de la seva ventura Hi veia i seragrave orb de ric que era mendicaragrave i assenyalant davant

amb un bastoacute prendragrave el camiacute de la terra estrangera I es revelaragrave germagrave i pare alhora

dels fills amb qui vivia i fill i marit ensems de la dona de qui va neacuteixer rival de sembra i

assassiacute del seu propi pare Veacutes dins ara medita aquests oracles i si et convences que he

mentit ja pots assegurar que de llsquoart dels endevins no en seacute resraquo

De fet aquiacute eacutes on apareix clarament el mot κέηνηθνο (meteclsquo) combinat amb el de

μέλνο (estrangerlsquo) que forma llsquoapelmiddotlatiu laquoestranger residentraquo si beacute eacutes nomeacutes un cas

aplicable a Egravedip laquode paraularaquo (ιόγῳ) En efecte tal passatge planteja dubtes Egravedip

semblava plenament integrat a Tebes per via matrimonial perograve Tiregravesias li recorda la

seva condicioacute de foraster establert a la ciutat El sacerdot endeviacute empra aquesta

expressioacute en un moment de ragravebia de manera que podem pensar versemblantment que hi

ha una voluntat dlsquoinsultar Egravedip tot recordant-li els seus oriacutegens forans per beacute que nomeacutes

siguin suposats

Meacutes endavant en el segon episodi Egravedip quan la seva intuiumlcioacute ja li fa veure la

possibilitat que ell sigui llsquoassassiacute de Laios ndashsense relacionar encara tal fet amb la

profecia que havia sentit a Delfos segons la qual esdevindria parricida i incestuoacutesndash

slsquoadona que no teacute els deacuteus tan al seu costat com sempre slsquohavia pensat laquoOh Zeus iquestquegrave

tens pensat fer-ne de miraquo72

I eacutes que la divinitat encara que no hi intervingui

directament eacutes present en tots els actes humans i com exposa el cor en el segon

estagravesim fa i desfagrave com vol73

Ara beacute la seva actuacioacute no eacutes del tot arbitragraveria sinoacute que es

fonamenta en unes lleis riacutegides pures i eternes que malgrat que no ho permetin

arriben a desencadenar llsquoembull dlsquoincestuosos naixements i paternitats parricides al

casal reial de Tebes i que elevades com soacuten74

contrasten amb les dels homes75

com ara

72

S OT 738 Egravedip sap perfectament que Zeus com a pare dels deacuteus teacute preestablert per a tothom un cicle

vital determinat ndashindependentment dlsquoignorar o no qui eacutes ell mateixndash idea que tambeacute apareix en llsquoegravexode

de les Traquiacutenies com a conclusioacute final pronunciada pel corifeu (S Tr 1278) Efectivament Zeus

Xeacutenios amb llsquoajuda dlsquoApolmiddotlo eacutes llsquouacutenic causant de les dissorts del fill de Laios (vegeu llsquoapartat 12) 73

Tant llsquoegravexode de llsquoAntiacutegona com el de llsquoEgravedip rei contenen una reflexioacute semblant la divinitat eacutes qui teacute el

poder i decideix sobre els homes En llsquoAntiacutegona el corifeu recorda a Creont que vol deixar de viure que

la mort li arribaragrave quan els deacuteus ho decideixin i en llsquoEgravedip rei Creont mostrant-se piadoacutes essent

novament regent no permet que Egravedip slsquoexiliiuml fins que els deacuteus no es pronunciiumln a favor dlsquoaquesta decisioacute 74

Les lleis elevades (literalment dlsquoelevat peulsquo ὑςίπνδεο) ens fan pensar en el laquopeuraquo que trobem en el

nom dlsquoEgravedip (Οἰδη-πνπο) i les associacions dlsquoaquest amb el pas del personatge per la vida mortal (S OT

865-872) A meacutes a meacutes la seva gestacioacute metafograverica als cels (ηεθλσζέληεο) tambeacute ens recorda les

impureses que acompanyen els realment laquoengendratsraquo per Egravedip i Iocasta evocacioacute facilitada per la

reiteracioacute del lexema ηεθ- (donar a llumlsquo engendrarlsquo) al llarg de la tragegravedia de fet ηέθλα (fillslsquo) nlsquoeacutes

pragravecticament la primera paraula


25

la proclamada per Egravedip amb la finalitat de resoldre la misteriosa mort de Laios i aixiacute

realitzar la polmiddotlucioacute ritual necessagraveria per a la ciutat mitjanccedilant la mort o llsquoexili del

culpable transgressor de les lleis morals En aquest punt es pot establir una connexioacute

directa entre tal edicte dlsquoEgravedip i les lleis de llsquoAtenes clagravessica sobre homicidis que

infligien com a cagravestig llsquoexili del culpable dels danys comesos76

En definitiva doncs en llsquoEgravedip rei Sogravefocles ens presenta com a protagonista que

domina tot llsquoentramat tragravegic un heroi intelmiddotligent capaccedil de resoldre llsquoenigma de

llsquoEsfinx77

perograve alhora un heroi pietoacutes que consulta els deacuteus i que demana sempre la

seva ajuda per resoldre els problemes que se li presenten encara que no acabi de

comprendre les paraules dels oracles sovint poc clares i per aixograve slsquoobstini a acusar

Creont com a possible usurpador del seu tron reial ajudat amb el llenguatge persuasiu

de Tiregravesias Tanmateix els deacuteus (Zeus i Apolmiddotlo concretament) el rebutgen i el porten a

la progravepia destruccioacute i eacutes objecte dels mateixos mals que pateixen els homes poc

intelmiddotligents o els qui han pecat greument dlsquoorgull en contra de la divinitat com el

Creont de llsquoAntiacutegona Aixiacute i tot Egravedip no eacutes un heroi en el sentit egravepic de la paraula sinoacute

un heroi tragravegic que salva el poble de la calamitat per mitjagrave de la progravepia destruccioacute La

seva heroiumlcitat consisteix a arribar al final de la seva recerca de la seva lluita sense

defallir a qualsevol preu78

tot i la por que li pot fer entreveure el seu propi final les

consequumlegravencia principals del qual seran la pegraverdua de visioacute per veure-hi clar amb llsquoagravenima

i llsquoexili amarg reservat per al culpable dlsquohomicidi Egravedip no fuig del seu destiacute imposat

com fa Iocasta amb el seu suiumlcidi sinoacute que accepta la voluntat dels deacuteus i no creu que

slsquohagi de llevar la vida ara ja que soacuten els mateixos deacuteus els qui llsquohavien salvat de la

mort a les muntanyes del Citeroacute i uns quants anys meacutes tard li havien concedit una vida

benaurada amb una esposa dos fills dues filles i el govern dlsquouna ciutat

75

Idea semblant a la que trobem en llsquoargument de llsquoAntiacutegona 76

Per a una anagravelisi exhaustiva sobre com les lleis ateneses contemporagravenies a Sogravefocles es troben en el

rerefons de les seves tragegravedies tebanes vegeu HARRIS (2012) 77

Segons la tradicioacute literagraveria malgrat que en Sogravefocles no slsquoesmenti expliacutecitament la cruel Esfinx era un

monstre amb cara de dona i cos de lleoacute alat que es trobava en un coll dlsquouna muntanya molt propera a

Tebes i que matava i es menjava tots els viatgers que no sabien respondre les seves preguntes

enigmagravetiques Llsquoenigma que havia plantejat a Egravedip havia estat el seguumlent laquoQuin eacutes llsquoeacutesser que primer

camina amb quatre potes despreacutes amb dues i meacutes tard amb tres i com meacutes potes fa servir meacutes degravebil

eacutesraquo Egravedip com a home intelmiddotligent li havia dit que es tractava de llsquohome i llsquoEsfinx veient endevinat el

seu enigma slsquohavia precipitat cingles avall i slsquohavia matat I aixiacute eacutes com la ciutat de Tebes slsquohavia

alliberat de la seva maldat (RUIPEacuteREZ 2006 97-100 i CASTELLANOS I VILA 2012b 24) 78

Eacutes justament aquiacute on es troba un dels grans ensenyaments sofoclians llsquohome ha de triar entre arribar a

un compromiacutes amb la moral puacuteblica a costa de la seva progravepia veritat (com Egravedip) o beacute seguir el seu camiacute

malgrat que fer-ho sigui condemnable per part de la moral puacuteblica


26

Durant el seu mandat sobre Tebes Egravedip eacutes identificat com a tyrannos (ηύξαλλνο)

tiragravelsquo terme que ja apareix en el tiacutetol de la tragegravedia (Οἰδίπνπο ηύξαλλνο) ndashencara que

possiblement es tracti dlsquoun afegiment posterior per distingir llsquoobra dels altres Egravedipsndash

perograve no en un sentit pejoratiu sinoacute en el que tenia encara a llsquoegravepoca de Sogravefocles79

En

efecte el tiragrave es diferenciava del rei o de llsquoarcont pel fet que arribava al poder al marge

de la successioacute habitual al tron i governava la ciutat amb un poder excepcional i gairebeacute

absolut meacutes enllagrave de les normes tradicionals Era sovint un estranger un xeacutenos com

ho eacutes el corinti Egravedip vencedor de llsquoEsfinx almenys aparentment fins que no es reveli

cap al final de llsquoobra paradoxalment com a fill de Laios el rei anterior eacutes a dir un

veritable basileuacutes (βαζηιεύο) reilsquo de llsquoestirp dels Labdagravecides Per tant doncs Egravedip

primerament rep el tracte dlsquoun tyrannos pel fet de ser un nouvingut no emparentat amb

la nissaga reial perograve despreacutes amb la veritat revelada slsquoacaba descobrint que eacutes en

realitat el basileuacutes legiacutetim de Tebes80

En el text sofocliagrave slsquoutilitza frequumlentment el

terme tyrannos per referir-se a Egravedip i tant tryrannos com tyranniacutes (ηπξαλλίο) tiranialsquo

soacuten paraules importants en llsquoobra esmentades fins a catorze vegades unes en boca dels

personatges i dlsquoaltres en boca del cor Ara beacute eacutes significatiu que despreacutes que slsquohagi

produiumlt llsquoanagnograverisi dlsquoEgravedip (v 1182-1185) i que tot Tebes conegui la veritat oculta fins

llavors el cor en representacioacute del conjunt del poble passi a anomenar-lo basileuacutes (una

sola vegada perograve en el v 1202) tractament que el mateix Egravedip per contrast nomeacutes

atorgava al primer espograves de Iocasta Laios (v 257)

23 En lrsquoEgravedip a Colonos

LlsquoEgravedip a Colonos (Οἰδίπνπο ἐπὶ Κνισλῷ) eacutes llsquoobra pogravestuma de Sogravefocles que va ser

representada el 401 aC gragravecies al seu neacutet Sogravefocles el Jove Aquesta tragegravedia eacutes

temagraveticament la segona del cicle tebagrave tot i que cronologravegicament sigui la darrera que

va escriure Sogravefocles uns sis anys abans que es presenteacutes gairebeacute als noranta anys

dlsquoedat per acomiadar tot fent una reflexioacute sobre la vellesa com a moment de meditacioacute

sobre el passat vital un dels herois meacutes apreciats pels antics grecs81

79

Ara beacute la traduccioacute correcta del tiacutetol dlsquoaquesta peccedila teatral eacutes la dlsquoEgravedip rei ategraves que en aquella egravepoca

el mot tiragrave tambeacute vol dir reilsquo com a persona que regna sobre un indret concret 80

Per a tot aquest assumpte vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 185-190) 81

CASTELLANOS I VILA (2012b 22-23) i GARCIacuteA GUAL (2012 172)


27

El personatge dlsquoEgravedip tractat pragravecticament com un deacuteu al principi de llsquoEgravedip rei

apareix al final de llsquoobra com llsquoimpur que contamina la ciutat de Tebes llanccedilat per la

divinitat a la misegraveria meacutes profunda De vagabund miserable i cec quan arriba al dem

atenegraves de Colonos al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos i suplicant de les Eumegravenides82

i

del rei atenegraves Teseu Egravedip passa a ser ciutadagrave i benefactor dlsquoAtenes el guia (ἡγεκώλ v

1542) que es dirigeix cap a la seva tomba dlsquoheroi despreacutes dlsquohaver venccedilut

successivament en dos agravegons dlsquouna certa violegravencia el seu cunyat Creont (v 939-1013)

i les suacutepliques llastimoses del seu fill Polinices (v 1254-1396) eacutes a dir Egravedip slsquoenlaira a

llsquoestatus dlsquoheroi venerable despreacutes dlsquohaver trencat tots els llaccedilos que encara llsquounien al

casal dels Labdagravecides i a la polis de Tebes amb un odi que contrasta fortament amb

llsquoamor que sent per les seves dues filles Antiacutegona i Ismene que li fan costat aixiacute com

per Teseu com a magravexim representant de la comunitat atenesa que llsquoacull gratament Per

tant en aquesta altra tragegravedia hi ha una paradoxa encara meacutes gran que la que trobem en

llsquoEgravedip rei el mateix home castigat tan durament per la divinitat eacutes alhora un elegit la

seva caiguda els deacuteus la converteixen en quelcom edificant perquegrave despreacutes del seu dur

pelegrinatge despreacutes de la seva mort els atenesos li podran rendir el culte merescut

davant la seva tomba des de la qual exercitaragrave com a esperit protector de la terra de

llsquoAgravetica que hospitalagraveriament llsquohauragrave acollit i hauragrave escoltat les seves suacutepliques83

De fet es tracta dlsquouna tragegravedia que va ser escrita en uns anys molt adversos per a la

ciutat de Sogravefocles Atenes que va haver dlsquoassumir la seva terrible derrota final el 404

aC per part dels espartans i els seus aliats com ara Tebes en la llarga Guerra del

Peloponnegraves (431-404 aC) Sogravefocles tanmateix no va arribar a presenciar el catastrogravefic

final de la ciutat que havia conegut en llsquoegravepoca de meacutes alta esplendor durant el mandat

de Pegravericles i que despreacutes havia vist declinar dolorosament en els uacuteltims anys En

efecte llsquoEgravedip a Colonos eacutes en certa manera un comiat de Sogravefocles com una mena de

82

Literalment ben disposadeslsquo o benigneslsquo Era el nom donat a les tres deesses infernals les Eriacutenies

(Alecto Tisiacutefone i Megera) per fer-les propiacutecies als mortals o perquegrave la denominacioacute primitiva havia

esdevingut tabuacute Eren deesses justicieres que tenien la missioacute de perseguir i assetjar els criminals fent-los

patir en vida el pes de la seva culpa fins que perdien la raoacute Slsquoencarregaven sobretot de castigar les

impietats que alteraven llsquoordre familiar i social Amb el pas del temps perograve mentre es desenvolupava el

concepte dlsquouna justiacutecia puacuteblica la seva figura es va anar fent menys terrible i van comenccedilar a ser

conegudes com a Eumegravenides nom que doacutena tiacutetol a la darrera tragegravedia que compon llsquoOrestea esquiliana

(458 aC) on la deessa Atena garanteix a les Eriacutenies que els atenesos les honoraran i veneraran a canvi que

elles els siguin benegravefiques de manera que passaran a ser denominades laquoEumegravenidesraquo (A Eu 847-869) 83

De fet el que mostra essencialment llsquoEgravedip a Colonos eacutes la redempcioacute divina dlsquoEgravedip com a

recompensa per haver suportat tots els patiments viscuts amb fermesa Aquesta redempcioacute li arriba amb

una mort misteriosa i glorificadora en quegrave els deacuteus (Apolmiddotlo possiblement) el criden com un dels seus (S

OC 1627-1628) mostrant-se justos amb ell cosa que el cor desitja que facin (S OC 1564-1565) Segons

la llegenda local agravetica el cos dlsquoEgravedip efectivament reposaria al dem de Colonos proper a Atenes (LESKY

1969 321-322) fet que tambeacute apareix esmentat en el v 1707 de les Feniacutecies dlsquoEuriacutepides del 410 aC


28

testament personal un adeacuteu a Egravedip com a projeccioacute dlsquoell mateix al teatre a Atenes al

seu moacuten i a la seva progravepia vida84

Efectivament tot un periacuteode de la cultura atenesa

agonitzava amb llsquoabsegravencia de Sogravefocles el darrer que va morir dels tres grans tragravegics

educadors dels ciutadans des de llsquoescena com va voler subratllar nostagravelgicament el

comediogravegraf Aristogravefanes en les Granotes del 404 aC perquegrave possiblement en el fons

ja intuiumla que la brillant tragegravedia agravetica de rerefons miacutetic mai meacutes no renaixeria

Per tot aixograve resulta molt significatiu que el vell mestre tragravegic abans del seu adeacuteu

definitiu torneacutes a portar a escena el seu gran heroi dlsquoalguna manera per deixar ben clar

que els mateixos deacuteus havien reconegut la grandesa dlsquoEgravedip Des de bon comenccedilament

queda establert que Egravedip estagrave a punt per deixar el moacuten dels vius semblantment a

llsquoAiant que tambeacute mostra essencialment el camiacute de llsquoheroi cap a la mort ara beacute llsquoEgravedip

a Colonos no es conclou amb un trist suiumlcidi sinoacute amb un estrany reconeixement diviacute

del tarannagrave heroic i noble del protagonista que com en llsquoEgravedip rei eacutes present en tot

moment fins i tot al final quan ja no hi eacutes A diferegravencia de llsquoEgravedip rei perograve en llsquoEgravedip a

Colonos no hi ha ni peripegravecia ni anagnograverisi ategraves que Egravedip sap prou beacute qui eacutes (el

reconeixement despreacutes dels fets malaurats ja ha tingut lloc) que eacutes innocent dels seus

crims aparents (volguts per la mateixa divinitat) i el temps que li queda de vida en haver

arribat a llsquoindret on es desenvolupa tota llsquoaccioacute dramagravetica Llsquoobra transcorre a la vora

del bosc del dem de Colonos consagrat a les Eumegravenides les mateixes deesses que en

llsquoOdissea apareixen esmentades com a Eriacutenies les figures perseguidores dlsquoEgravedip a causa

de la seva impuresa com a parricida i incestuoacutes85

Segons els diagravelegs dels personatges a

llsquoentrada de tal bosc al costat dlsquouna roca hi ha llsquoestagravetua de Colonos llsquoheroi epogravenim del

lloc (v 53-63) i al lluny es pot contemplar la majestuositat dlsquoAtenes (v 25)

Precisament doncs al lloc on va neacuteixer Sogravefocles ndashprobablement amb la voluntat de

glorificar-londash eacutes on arriba com a suplicant Egravedip conegut arreu86

que busca acollida

per descansar per reposar plagravecidament com ben aviat doacutena a entendre per sempre

Aixiacute doncs ens trobem davant dlsquouna laquotragegravedia atenenca de suplicantsraquo com les

Eumegravenides dlsquoEgravesquil (458 aC) i Els fills drsquoHegraveracles dlsquoEuriacutepides (430 aC)87

Totes tres

contenen un panegiacuteric dlsquoAtenes mostrada com una ciutat de justiacutecia (en les Eumegravenides)

84

Vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 171-182) 85

Hom Od XI 280 86

El corifeu remarca aquest fet al mateix Egravedip (S OC 303-307) 87

Terme emprat per TZANETOU (2012) com ja hem comentat en la nota 36 Si beacute les Suplicants dlsquoEgravesquil

(463 aC) i les Suplicants (424 aC) dlsquoEuriacutepides tambeacute entrarien en la denominacioacute general de laquotragegravedies

de suplicantsraquo no contenen cap panegiacuteric sobre Atenes com a polis grega exemplarment hospitalagraveria A

meacutes a meacutes conveacute recordar que la suacuteplica eacutes un motiu recorrent en la tragegravedia agravetica


29

de llibertat (en Els fills drsquoHegraveracles) i de pietat (en llsquoEgravedip a Colonos) a banda que

documenten la progressiva evolucioacute de la ideologia hegemogravenica de llsquoImperi atenegraves des

de la seva magravexima esplendor fins a la derrota que Sogravefocles probablement ja es veia a

venir Per aquest motiu en llsquoEgravedip a Colonos no va deixar que el seu heroi arribeacutes a la

ciutat dlsquoAtenes sinoacute que per protegir-la com a home cridat pels deacuteus i convertit en

divinitat en tingueacutes prou de morir-hi a prop tal com li havia revelat llsquooracle degravelfic

sense ser testimoni de la desfeta dlsquoun paiacutes dlsquohospitalitat proverbial que teacute com a rei

exemplar el fundador miacutetic de la democragravecia atenesa Teseu88

fill dlsquoEgeu Podriacuteem

pensar que dlsquoalguna manera Teseu representa aquiacute la imatge de Pegravericles idealitzada

per part de Sogravefocles de la mateixa manera que llsquoAtenes que aquell governa religiosa89

i

justa pel fet dlsquoactuar sempre dlsquoacord amb les lleis90

correspon a la ciutat ideal per al

tragravegic De fet eacutes exaltada en una lloanccedila que trobem en una part coral (v 668-719) i

com a ciutat de bondat contraposada a la seva enemiga Tebes aliada dlsquoEsparta durant

la Guerra del Peloponnegraves que ha fet exiliar el seu rei innocent91

i que mostra tota la

seva maldat a traveacutes del poliacutetic sense escruacutepols de Creont92

En aquesta tragegravedia Creont

es mostra favorable a Etegraveocles injustament enemistat amb Polinices a qui a dreta llei

tocaria governar sobre Tebes de manera que al nostre parer la seva caracteritzacioacute eacutes

ben diferent del reflexiu i prudent personatge que encarna en llsquoEgravedip rei i del sobiragrave que

intenta ser just quan en llsquoAntiacutegona es veu obligat a condemnar a mort la seva neboda

per tal de no fer cap excepcioacute davant la llei de la ciutat que podria comportar llsquoanarquia

en la poliacutetica De fet perograve no era estrany que un mateix autor Sogravefocles presenteacutes un

mateix personatge Creont amb un caragravecter diferent en cadascuna de les peces teatrals

en quegrave el feia aparegraveixer93

Tambeacute conveacute remarcar que si beacute llsquoEgravedip a Colonos per les

88

Segons Tuciacutedides (II 15 2) Teseu va posar tot llsquoAgravetica sota llsquoautoritat poliacutetica dlsquoAtenes Per a una

biografia acurada dlsquoaquest rei vegeu GRIMAL (2008 514-520) 89

S OC 258-262 90

S OC 913-914 Teseu informa Creont que Atenes eacutes una comunitat que practica la justiacutecia i que no

conclou cap assumpte sense la llei 91

La lectura sociologravegica i antropologravegica de VIDAL-NAQUET (2002) dlsquoaquesta tragegravedia sofocliana gira

entorn dlsquouna tesi Tebes com a laquoanti-ciutatraquo mentre que Atenes eacutes en el moacuten de la tragegravedia grega

siacutembol de la ciutat tal com anys meacutes tard el filogravesof Platoacute exposaragrave en la seva Repuacuteblica obra de caragravecter

poliacutetic una uacutenica mentre que la Tebes tragravegica funcionava sempre com a paradigma de ciutat dividida

Segons llsquoestudioacutes rere la contesa entre els dos fills dlsquoEgravedip pel poder hi ha una rivalitat poliacutetica

expressada per mitjagrave del mite 92

Sobretot en els v 939-959 Magistralment doncs Sogravefocles en una sola tragegravedia va combinar la

nissaga tebana la llegenda agravetica sobre la fi dlsquoEgravedip el tema de llsquoexemplar hospitalitat atenesa per als

indefensos exemplificada en la figura del rei Teseu i el de llsquoenemistat entre dues polis gregues

importants com eren Tebes i Atenes 93

Per a aquesta reflexioacute vegeu GARCIacuteA GUAL (2012 94-96) El caragravecter del Creont de llsquoEgravedip a Colonos

ens pot recordar el del despietat Odisseu del Filoctetes de Sogravefocles que preteacuten aconseguir el seu objectiu

sigui quin sigui el preu que hagi de pagar


30

seves caracteriacutestiques slsquoinclou dins el grup de laquotragegravedies atenenques de suplicantsraquo la

importagravencia que hi teacute el paisatge i la forccedila tragravegica del protagonista impregnen la seva

cerca de refugi final amb un to emotiu liacuteric i religioacutes molt superior a les altres dues

tragegravedies esmentades anteriorment94

Pel que fa perograve concretament a la suacuteplica com a element usat pels tragravegics per donar

forma a llsquoaccioacute dramagravetica i estructurar la peccedila sencera eacutes sens dubte un procediment

legal ndashmolt rendible des del punt de vista dramagraveticndash que podia ser de caragravecter privat o

puacuteblic95

En Homer tal com eacutes propi dlsquouna egravepoca prejuriacutedica com llsquoarcaica els

suplicants que hi apareixen demanen ajuda a un particular que pren una decisioacute

purament personal tenint perograve sempre present la llei divina legislada per Zeus

Hikeacutesios (o protector de suplicants) Ara beacute amb el desenvolupament de les institucions

formals legals i poliacutetiques va aparegraveixer la suacuteplica de tipus puacuteblic ndashigualment garantida

pel respectat Zeus Hikeacutesiosndash en la qual el suplicant es dirigia a una comunitat i al seu

dirigent i de vegades la seva peticioacute requeria fins i tot una aprovacioacute mitjanccedilant un

decret a llsquoAssemblea dlsquoAtenes Per portar-la a terme en comptes dlsquoarrapar-se als

genolls dlsquoun particular el suplicant havia dlsquoasseurelsquos en un indret sagrat com ara un

santuari de tipus puacuteblic En llsquoEgravedip rei per exemple el poble de Tebes consumit

slsquoasseu als altars de la ciutat per presentar la seva suacuteplica a Egravedip com a cap de la

comunitat96

LlsquoEgravedip a Colonos de complexitat interna considerable presenta dues suacutepliques

destacades97

oposades entre si pels resultats que presenten la primera la dlsquoEgravedip feta a

la comunitat de Colonos com a territori que forma part de la jurisdiccioacute dlsquoAtenes i la

segona la de Polinicies feta al seu pare La primera suacuteplica eacutes de tipus puacuteblic Egravedip

demana asil poliacutetic a la comunitat governada pel rei Teseu La seva peticioacute eacutes justificada

i prospera adequadament Egravedip ha estat injustament exiliat de Tebes ategraves que els seus

actes contraris a les lleis divines i a les humanes (matar el seu pare casar-se amb la seva

mare i tenir-hi fills) no han estat en cap cas realitzats conscientment sinoacute per voluntat

divina98

Aquest fet que permet que Egravedip amb la intervencioacute del rei dlsquoAtenes havent

94

Vegeu sobretot MARKANTONATOS (2007 123-140) 95

Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96

Per a aquesta i dlsquoaltres suacutepliques que apareixen en les tragegravedies tebanes sofoclianes vegeu la nota 26 97

A diferegravencia de la resta de tragegravedies de suplicants on nomeacutes nlsquohi apareix una de sola La majoria

dlsquoaquestes peces teatrals com llsquoEgravedip a Colonos contenen quatre parts bagravesiques relacionades amb el

proceacutes de suacuteplica la demanda del suplicant (1) la decisioacute del suplicat (2) les amenaces dlsquoaltri que posen

en perill la seguretat del suplicant (3) i la defensa del suplicant per part del suplicat (4) 98

En el personatge dlsquoEgravedip a causa dels seus actes comesos contra natura (el parricidi primer i despreacutes

la relacioacute incestuosa) es concentren molts dels togravepics de la xenofogravebia entre els antics grecs La


31

renunciat a recuperar el favor dels tebans es converteixi en un membre meacutes de la

comunitat atenesa i havent mort pugui ser enterrat en territori agravetic al qual aportaragrave

proteccioacute i prosperitat Aixiacute ho ha anunciat el darrer oracle degravelfic consultat pel mateix

heroi tragravegic99

el qual ara Egravedip orb perograve vident a traveacutes de llsquoagravenima pot comprendre

sense problemes Pel que fa a la segona eacutes de tipus privat Polinices suplica el seu pare

per al seu propi interegraves perquegrave li sigui propici tal com ha revelat als tebans llsquooracle

explicat per Ismene100

en la contesa contra Etegraveocles En aquest cas perograve a diferegravencia

de llsquoanterior la suacuteplica del fill dlsquoEgravedip eacutes denegada pel seu pare i per una bona raoacute

Polinices es disposa a tornar a Tebes dlsquoon ha estat expulsat pel seu germagrave com a

invasor de la ciutat amb llsquoajuda dlsquounes aliances forasteres (els sis capitosts provinents

de llsquoArgogravelida) que tenen la intencioacute de destruir-la En efecte Polinices estagrave cercant

llsquoajuda privada del seu pare per tal de perjudicar el beacute puacuteblic del seu paiacutes a causa del

seu profund odi fratricida Aixiacute doncs podriacuteem afirmar que llsquoEgravedip a Colonos a traveacutes

dlsquoaquests dos exemples en certa manera instruiria el puacuteblic atenegraves sobre quins serien

els motius veritablement legiacutetims per decidir de presentar-se com a suplicant davant

dlsquouna comunitat sencera (suacuteplica puacuteblica) o dlsquoun particular (suacuteplica privada)

El procediment de suacuteplica doncs serveix tant per a llsquoacollida com per a la plena

integracioacute dlsquoEgravedip en una altra societat llsquoatenesa De fet en aquesta tragegravedia guanya

molta importagravencia el tema de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger fins al punt que a

banda de llsquoapoteosi final dlsquoEgravedip nlsquoesdeveacute pragravecticament la temagravetica principal a

diferegravencia del que passa en llsquoEgravedip rei on eacutes meacutes aviat secundagraveria

Al comenccedilament de llsquoEgravedip a Colonos ndashcom eacutes habitual en els progravelegs de les

tragegravedies greguesndash queda exposada per boca del mateix Egravedip a grans trets la temagravetica

general de llsquoargument de la peccedila teatral dlsquouna manera molt semblant a llsquoinici de llsquoEgravedip

rei (v 1-13) pel que fa a llsquoextensioacute i la forma En aquest cas es tracta de la de

llsquoestranger (Egravedip) que arriba en qualitat de suplicant buscant un refugi tranquil en terra

forana (Colonos territori atenegraves) de manera que aquesta tragegravedia eacutes un bon exemple del

fet que llsquoestrangeria (μελία) i la suacuteplica (ἱθεηεία) fossin dos factors sociojuriacutedics

degradacioacute moral retreta als estrangers com fa en aquesta peccedila Creont amb Egravedip (S OC 939-959)

bandejat injustament de Tebes al cap dels anys per mateixa la ciutat en massa (S OC 440-441) forma

un motiu recurrent en les tragegravedies gregues de rerefons miacutetic heroic (vegeu per exemple E Andr 155-

180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32

importants del moacuten grec clagravessic que sovint apareixien estretament units en les

manifestacions literagraveries (v 1-13)101

Τέθλνλ ηπθινῦ γέξνληνο Ἀληηγόλε ηίλαο

ρώξνπο ἀθίγκεζ ἢ ηίλσλ ἀλδξῶλ πόιηλ

ηίρ ηὸν πλανήηην Οἰδίποςν θαζlsquo ἡκέξαλ102

ηὴλ λῦλ ζπαληζηνῖο δέξεηαι δσξήκαζηλ

ζκηθξὸλ κὲλ ἐμαηηνῦληα ηνῦ κηθξνῦ δlsquo ἔηη

κεῖνλ θέξνληα θαὶ ηόδlsquo ἐμαξθνῦλ ἐκνί

ζηέξγεηλ γὰξ αἱ πάζαη κε ρὠ ρξόλνο μπλὼλ

καθξὸο δηδάζθεη θαὶ ηὸ γελλαῖνλ ηξίηνλ

Ἀιιlsquo ὦ ηέθλνλ θάκηζιν εἴ ηινα βιέπεηο

ἢ πξὸο βεβήλοιρ ἢ πξὸο ἄλζεζιν θεῶν

ζηζόλ κε θἀμίδξπζνλ ὡο ππζνίκεζα

ὅπνπ πνηlsquo ἐζκέλ καλζάλεηλ γὰξ ἥθνκελ

ξένοι πξὸο ἀζηῶν ἃλ δlsquo ἀθνύζσκελ ηειεῖλ

laquoFilla dlsquoun home vell i sense ulls Antiacutegona iquesta quins llocs hem fet cap a la ciutat de

quina gent iquestQui digues a lrsquoerrant Egravedip avui donaragrave acolliment amb el regal meacutes

just Demana poc i eacutes encara menys dlsquoaquest poc que li donen ndashi tanmateix eacutes prou per a

mi les proves i els molts anys mlsquoensenyen de no eacutesser exigent i el meu orgull en tercer

lloc Doncs filla meva si veus algun indret on es pugui seure en terra profana que

sigui o dins el clos drsquoun deacuteu aturalsquom i instalmiddotla-mlsquohi que ens informarem dlsquoon som

Som aquiacute per consultar com a forasters els qui hi habiten i el que dlsquoells sentirem fer-

horaquo

Pel que fa a la suacuteplica puacuteblica consta de dues parts En primer lloc (v 142-309)

Egravedip seguint la legalitat de llsquoindret on ha arribat explicada per un habitant del mateix

Colonos (v 75-80) es dirigeix als ancians de Colonos que formen el cor per suplicar-

los acollida abans que arribi el seu rei Dlsquoentrada aquests li asseguren la seva

inviolabilitat pel fet de ser suplicant de les Eumegravenides (v 84-110) Ara beacute quan saben

del cert qui eacutes Egravedip es veu obligat a defensar-se a si mateix ategraves que els vells de

Colonos que coneixen la seva histograveria soacuten reticents a donar la benvinguda a un home

que ha comegraves parricidi i incest De fet no eacutes fins que Egravedip els insinua el benifet que

porta per a Atenes (la proteccioacute promesa per llsquooracle) que accepten definitivament la

seva suacuteplica per ser acollit Tanmateix nomeacutes el rei dlsquoAtenes eacutes qui pot ratificar la

decisioacute final dlsquoacollir-lo Entrem doncs en la segona part del proceacutes de suacuteplica puacuteblica

(v 551-667) Immediatament en arribar-hi Teseu com a heroi mostra empatia per

Egravedip pel fet de conegraveixer perfectament els patiments i els perills que comporta el fet

101


Aquest tercer vers de llsquoEgravedip a Colonos recorda llsquoinici de llsquoOdissea homegraverica (Hom Od I 1-2) ategraves

que tant Egravedip com Odisseu van errants durant un cert temps abans de trobar llsquoindret cercat per cadascun

(Egravedip un recer hospitalari per morir-hi Odisseu la seva Iacutetaca)


33

dlsquoanar errant per terra103

Des de la condicioacute dlsquoestranger suplicant Egravedip torna a

demostrar que eacutes innocent i digne de ser acollit per la seva noblesa com a heroi i antic

rei i explica a Teseu que segons llsquooracle dlsquoApolmiddotlo el seu enterrament en terra agravetica

despreacutes de la seva mort aportaragrave a tots els habitants del paiacutes proteccioacute eterna Aleshores

en contrast amb els vells de Colonos que han actuat talment com si fossin magistrats

atenesos el rei Teseu no vacilmiddotla gens ni mica a acceptar la demanda dlsquoEgravedip ni a

establir-lo del tot en el territori atenegraves (v 631-637)

Τίο δηlsquo ἂλ ἀλδξὸο εὐκέλεηαλ ἐθβάινη

ηνηνῦδlsquo ὅηνπ πξῶηνλ κὲλ ἡ δοπύξενορ

κοινὴ παξlsquo ἡκῖλ αἰέλ ἐζηηλ ἑζηία

ἔπεηηα δlsquo ἱκέηηρ δαιμόνων ἀθηγκέλνο

γῆ ηῆδε θἀκνὶ δαζκὸλ νὐ ζκηθξὸλ ηίλεη

ἁγὼ ζεβηζζεὶο νὔπνηlsquo ἐθβαιῶ ράξηλ

ηὴλ ηνῦδε σώπᾳ δrsquo ἔμπαλιν καηοικιῶ

laquoiquestQui podria rebutjar la bona voluntat dlsquoun home com aquest En primer lloc teacute sempre

a casa nostra com nosaltres a casa dlsquoell una llar oberta als hostes Despreacutes si ve aquiacute

com a suplicant dels deacuteus no ens paga a aquesta terra i a mi un tribut pas mediocre Jo

davant dlsquoaquests fets mlsquoinclino Mai no rebutjareacute el favor que ens proposa al contrari li

donareacute casa en aquest paiacutesraquo

Primerament pel que es despregraven de les seves paraules el que mou Teseu a acollir

Egravedip no eacutes nomeacutes la suacuteplica puacuteblica que ha fet sinoacute sobretot llsquohospitalitat que dlsquoacord

amb els manaments de Zeus Xeacutenios la comunitat atenesa ha dlsquooferir a tot estranger que

com Egravedip la solmiddotliciti dlsquouna manera adequada i paciacutefica104

Despreacutes quant a la

integracioacute dlsquoEgravedip a la choacutera dlsquoAtenes el rei doacutena a entendre la seva voluntat de deixar-

lo establir en el territori (ρώξᾳ δlsquo [] θαηνηθηῶ) perograve el grau dlsquointegracioacute varia segons

que es llegeixi llsquoadverbi ἔκπαιηλ (al contrarilsquo) variant que transmeten els cogravedexs i que

eacutes seguida en llsquoedicioacute de RIBA (1964 65) o beacute slsquoadopti la correccioacute ἔκπνιηλ

(conciutadagravelsquo) acceptada per exemple en llsquoedicioacute de LLOYD-JONES amp WILSON (1990

384) En efecte el vers 637 ha estat molt discutit entre els especialistes105

Nosaltres

perograve som meacutes aviat partidaris dels qui consideren que el terme que probablement va

utilitzar el tragravegic atenegraves en aquest passatge concret va ser ἔκπνιηλ i no ἔκπαιηλ ategraves que

eacutes molt meacutes versemblant que el rei Teseu naturalitzi Egravedip un home de llinatge reial

tambeacute com a ciutadagrave atenegraves que no pas que el nomeni hoste especial dlsquoAtenes (o

103

La histograveria de Teseu havia estat tractada anteriorment almenys parcialment en llsquooda XVIII del poeta

liacuteric Baquiacutelides de Ceos (s VI-V aC) 104

Vegeu WILSON (2004 29-62) 105

Sobre aquesta discussioacute filologravegica vegeu WILSON (2004 63-90) i TZANETOU (2012 127-128)


34

proxen dels atenesos) despreacutes que hagi deixat de ser ciutadagrave de Tebes en haver-ne estat

expulsat i condemnat a llsquoexili sense que ninguacute no li hagueacutes atorgat llsquoindult merescut per

les seves faltes comeses no intencionadament i sense ser-ne conscient com defensa

Egravedip en tot moment

Al cap de ben poc Teseu com a suplicat demostra a Egravedip com a suplicant dels

deacuteus la validesa de la seva paraula donada de protegir-lo de tot perill que es presenti

davant seu (v 657-668) En aquest cas el perill eacutes encarnat per Creont que arriba a

Colonos en representacioacute dlsquoEtegraveocles el nou rei de Tebes per convegravencer Egravedip que

retorni vora les fronteres de la ciutat perquegrave aporti prosperitat al nou govern Dlsquoantuvi

ho fa de bones maneres (v 728-760) perograve despreacutes intenta emportar-se Antiacutegona i

Ismene per forccedila per obligar Egravedip a seguir-lo (v 800-886) cosa que fa que Egravedip acabi

llanccedilant una malediccioacute contra Creont i la seva descendegravencia (v 864-870)106

Nomeacutes la

intervencioacute de Teseu salva la situacioacute (v 887-1043) En un dels seus parlaments en

primer lloc estranyament lloa Tebes ndashpotser perquegrave el mateix Sogravefocles volia guanyar-

se llsquoamistat dlsquouna ciutat enemiga dlsquoAtenesndash i despreacutes amenaccedila Creont de fer-lo metec

per forccedila ndashsuposadament per portar una vida clarament desfavorable respecte dels

ciutadans atenesosndash en contrast amb la integracioacute total (eacutes a dir la ciutadania)

concedida a Egravedip si no fa tot el que se li mana i no slsquoallunya dlsquoaquell lloc (v 919-936)

θαίηνη ζε Θβαί γlsquo νὐθ ἐπαίδεπζαλ θαθόλ

νὐ γὰξ θηινῦζηλ ἄλδξαο ἐθδίθνπο ηξέθεηλ

νὐδlsquo ἄλ ζlsquo ἐπαηλέζεηαλ εἰ ππζνίαην

ζπιῶληα ηἀκὰ καὶ ηὰ ηῶν θεῶν βίᾳ

ἄγονηα θωηῶν ἀθλίων ἱκηήπια




νὔζlsquo εἷιθνλ νὔηlsquo ἂλ ἦγνλ ἀιιlsquo ἠπιζηάμην

ξένον παπrsquo ἀζηοῖρ ὡρ διαιηᾶζθαι σπεών

ζὺ δlsquo ἀμίαλ νὐθ νὖζαλ αἰζρύλεηο πόιηλ

ηὴλ αὐηὸο αὐηνῦ θαί ζlsquo ὁ πιεζύσλ ρξόλνο

γέξνλζlsquo ὁκνῦ ηίζεζη θαὶ ηνῦ λνῦ θελόλ

εἶπνλ κὲλ νὖλ θαὶ πξόζζελ ἐλλέπσ δὲ λῦλ

ηὰο παῖδαο ὡο ηάρηζηα δεῦξlsquo ἄγεηλ ηηλά

εἰ κὴ μέηοικορ107

ηζδε ηο ρώξαο ζέιεηο

εἶλαη βίᾳ ηε θνὐρ ἑθώλ θαὶ ηαῦηά ζνη

ηῷ λῷ ζlsquo ὁκνίσο θἀπὸ ηο γιώζζεο ιέγσ

106

Aquesta malediccioacute formulada en mode optatiu es veu acomplerta en llsquoAntiacutegona (vegeu llsquoapartat 21) 107

S OC 934 Llsquouacutes del mot κέηνηθνο (meteclsquo) per part de Teseu eacutes altament irogravenic Cal dir tambeacute que eacutes

la segona i darrera vegada que apareix tal mot en Sogravefocles (vegeu la nota 70)


35

laquoI no eacutes pas que Tebes tlsquohagi ensenyat el mal no sol pas fer cria dlsquohomes que se surten

del dret ni et faria pas compliment si sabia que estagraves pillant el que eacutes meu ndashi el que eacutes

dels deacuteus quan et vols endur per la forccedila aquests pobres eacutessers que els supliquen

No jo si mai petjava terra teva ni que tingueacutes les millors raons per a fer-ho no sense el

permiacutes del cap qui fos de la terra no mlsquoenduria a rogravessec ninguacute ans sabria beacute com cal

que es comporti un estranger entre ciutadans Tu en canvi deshonres una ciutat que

no ho ha merescut la teva progravepia siacute i el temps fent el seu ple fa de tu alhora un vell i un

home buit de seny Ho he dit adeacutes i ho repeteixo ara que les noies siguin dutes com meacutes

de pressa es pugui si no vols eacutesser tu mateix resident drsquoaquest paiacutes per forccedila i no per

ganes I aixograve tlsquoho dic amb el cor igual que em surt de la llenguaraquo

En sentir el discurs pronunciat per Teseu Creont com si fos un autegraventic acusador en

un tribunal atenegraves repassa els crims comesos per Egravedip que llsquoha maleiumlt fa poc i

pressuposa que si el Consell de llsquoAreogravepag la cort criminal dlsquoAtenes slsquohagueacutes

assabentat de la presegravencia de tal impur llsquohauria expulsat immediatament del paiacutes Ara

beacute en els temps en quegrave va ser representada la present tragegravedia el poder del Consell de

llsquoAreogravepag havia disminuiumlt sensiblement (v 939-952)108

Ἐγὼ νὔηlsquo ἄλαλδξνλ ηήλδε ηὴλ πόιηλ ιέγσ

ὦ ηέθλνλ Αἰγέσο νὔηlsquo ἄβνπινλ ὡο ζὺ θῄο

ηνὔξγνλ ηόδlsquo ἐμέπξαμα γηγλώζθσλ δlsquo ὅηη

νὐδείο πνηlsquo αὐηνὺο ηῶλ ἐκῶλ ἂλ ἐκπέζνη

δινο μπλαίκσλ ὥζηlsquo ἐκνῦ ηξέθεηλ βίᾳ

ᾔδη δrsquo ὁθούνεκrsquo ἄνδπα καὶ παηποκηόνον

κἄναγνον οὐ δεξοίαηrsquo οὐδrsquo ὅηῳ γάμοι

ξςνόνηερ ηὑπέθηζαν ἀνόζιοι ηέκνων

ηνηνῦηνλ αὐηνῖο Ἄπεορ εὔβοςλον πάγον

ἐγὼ μπλῄδε ρζόληνλ ὄλζlsquo ὃο νὐθ ἐᾷ

ηνηνύζδlsquo ἀιήηαο ηῆδlsquo ὁκνῦ λαίεηλ πόιεη

ᾧ πίζηηλ ἴζρσλ ηήλδlsquo ἐρεηξνύκελ ἄγξαλ

θαὶ ηαῦηlsquo ἂλ νὐθ ἔπξαζζνλ εἰ κή κνη πηθξὰο

αὐηῷ ηlsquo ἀξὰο ἠξᾶην θαὶ ηὠκῷ γέλεη

laquoJo no creia que la teva ciutat no tingui homes fill dlsquoEgeu ni sense raoacute com tu dius he

obrat com ho he fet perograve estava convenccedilut que mai no vindria als atenesos un zel tan fort

per la gent de la meva sang que li fes la vida contra el meu voler Sabia que no

admetrien ni un parricida amb la seva taca ni un home de qui la boda srsquoha revelat

un incest del fill amb la mare Sabia com vosaltres que en aquest paiacutes existeix un

Areogravepag de bon consell que no permet que vagabunds dlsquoaquesta mena resideixin dins el

vostre clos Vet aquiacute de quegrave em refiava quan he posat la magrave sobre aquesta feram I aixograve

mateix no ho hauria fet si ell no hagueacutes llanccedilat imprecacions amargues contra mi i la

meva raccedilaraquo

A continuacioacute Egravedip torna a defensar vivament la innocegravencia dels seus actes no

realitzats conscientment sinoacute per designi diviacute (v 960-1013) agraeix a Teseu la seva

108

RIBA (1964 77 i n 2) Segons el mite llsquoAreogravepag on es jutjaven els crims de sang com el dlsquoOrestes

(vegeu la nota 43) havia estat instituiumlt per la deessa Atena (A Eu 681-710)


36

ajuda i defensa (v 1042-1043) i aquest mateix li recorda que eacutes el deure del suplicat

envers el suplicant (v 1145-1149)

Pel que fa a la suacuteplica privada de Polinices la trobem meacutes endavant en llsquoargument de

llsquoEgravedip a Colonos (v 1254-1345) Com ja hem comentat anteriorment la resposta

dlsquoEgravedip no nomeacutes eacutes negativa perquegrave no pensa ser-li favorable en la contesa contra el seu

germagrave petit Etegraveocles sinoacute que conteacute una terrible malediccioacute contra els seus dos fills (v

1348-1396)109

En aquest moment doncs Egravedip deixa de ser un suplicant i esdeveacute un

suplicat Aquest canvi de posicioacute marca un punt dlsquoinflexioacute important en la seva

transformacioacute de degravebil i vulnerable vell captaire en heroi temible que des de la tomba

segons llsquooracle degravelfic explicat enterament a Teseu (v 1518-1555) amb el qual pot

parlar amicalment i de tu a tu com a hoste seu tindragrave el poder de repelmiddotlir i fer caure els

enemics (Tebes) i de protegir els amics (Atenes)110

que li hauran de retre culte com a

heroi divinitzat pel benifet que en agraiumlment per la seva bondat els oferiragrave111

Al final de la tragegravedia un missatger ndashpersonatge clau que apareix habitualment en

aquest gegravenere literarindash raporta davant de la gent de Colonos la fi dlsquoEgravedip ndashque ell

mateix ja es veia properandash cridat pels deacuteus talment com un dels seus (v 1627-1628)

Despreacutes Teseu seguint la voluntat dlsquoEgravedip el benefactor dlsquoAtenes ajuda les dues filles

desconsolades per la mort del seu pare a retornar a Tebes per intentar evitar la guerra

entre els seus dos germans (v 1751-1779)

La magravexima lliccediloacute moral de llsquoEgravedip a Colonos eacutes la de la valoracioacute integral i plena de

llsquohome i del seu pas per damunt la terra marcat per un destiacute inexorable i del tot

109

Tota la tradicioacute anterior presentava la lluita fratricida com a causada per la malediccioacute paterna la

inversioacute sofocliana en presentar la malediccioacute quan els fills ja estan en terrible destret eacutes notablement

meacutes punyent A meacutes a meacutes Egravesquil i Euriacutepides havien presentat en les seves respectives tragegravedies

Etegraveocles com a germagrave gran i Polinices com a germagrave petit Sogravefocles ho inverteix amb el doble profit

dramagravetic de donar meacutes aire de justiacutecia a la reclamacioacute que Polinices presenta al seu pare contra Etegraveocles

i paralmiddotlelament fer meacutes justificada la fuacuteria dlsquoEgravedip perquegrave el fill gran tenia meacutes que llsquoaltre llsquoobligacioacute

de protegir el pare En efecte Polinices ndashperograve tambeacute Etegraveoclesndash slsquohavia preocupat meacutes dlsquoobtenir el govern

de Tebes ndashregentat per Creont quan encara eren massa petits ambdoacutes germans per governarndash que no pas

dlsquoevitar llsquoexili del seu pare que havia estat expulsat de Tebes probablement per Creont encara que en

Sogravefocles no quedi del tot clar Egravedip doncs havia quedat molt decebut sobretot amb Polinices el seu fill

gran Cal remarcar tambeacute que la primera vegada en quegrave Egravedip maleeix els fills llsquoescena amb Ismene (S

OC 421-460) parla en optatiu perograve en aquesta terrible escena (S OC 1348-1396) el mode expressa una

absoluta seguretat eacutes el futur dlsquoindicatiu 110

De fet en llsquoobra de Sogravefocles es pot entreveure la moral tradicional clagravessica dlsquoajudar els amics i

perjudicar greument els enemics (MARKANTONATOS 2007 140-156) 111

Segons la mitologia grega el tebagrave Egravedip enterrat al dem atenegraves de Colonos (S OC 84-110) pertany a

la categoria dlsquoherois divinitzats protectors dlsquoAtenes des de la tomba perograve no originaris del paiacutes atenegraves

com ara el micegravenic Orestes enterrat a llsquoarcagravedia Tegravegea (A Eu 754-777) i el tambeacute micegravenic Euristeu

enterrat a la calciacutedica Palmiddotlene (E Heracl 1026-1052) Segons Pausagravenias (I 28 7 I 30 4) Egravedip gaudia

del culte atenegraves tant a llsquoAreogravepag situat al costat de llsquoAcrogravepolis com al dem de Colonos Per a meacutes

informacioacute sobre el culte heroic dlsquoEgravedip en territori dlsquoAtenes vegeu WILSON (2004 178-186)


37

indefugible De fet els deacuteus no fan ni un favor ni una restitucioacute a Egravedip en la seva

apoteosi final constaten nomeacutes la seva fabulosa dignitat i vagravelua com a home pietoacutes i

heroi tragravegic i el poden tractar de tu a tu perquegrave ell ha ategraves la seva fi amb una eclosioacute

magravexima del seu eacutesser moral En efecte amb la seva condicioacute heroica Egravedip podragrave oferir

des de la seva tomba les forces necessagraveries per a la salvacioacute dlsquoAtenes despreacutes de la seva

caiguda propera en mans dels enemics (Esparta i els seus aliats com ara Tebes)112

3 Conclusions

Si tenim en compte que les representacions teatrals a llsquoAtenes clagravessica estaven

rigorosament controlades pel mateix govern de la polis de manera que la imatge que

havien dlsquooferir del centre civilitzador i cultural meacutes important del moacuten aleshores

conegut havia de ser sempre plaent al poder no eacutes estrany que Sogravefocles no tingueacutes

gaires problemes per portar a llsquoescenari les seves peces teatrals ni tampoc que

slsquoemporteacutes sovint el primer premi en els concursos tragravegics celebrats al marccedil durant el

festival urbagrave de les Grans Dioniacutesies En efecte en les seves tragegravedies sobretot les que

pertanyen al cicle tebagrave es trasllueixen gairebeacute tots els pilars del seu ideari com eren la

religiositat llsquoexaltacioacute de la democragravecia atenesa i la mateixa ciutat dlsquoAtenes

La profunda religiositat de llsquoautor slsquoaprecia per mitjagrave dels personatges com Egravedip el

seu heroi tragravegic pietoacutes per excelmiddotlegravencia (que apareix en llsquoEgravedip rei i en llsquoEgravedip a Colonos)

i llsquoAntiacutegona llsquoheroiumlna tragravegica obedient que hereta el caragravecter del seu pare (com podem

observar sobretot en llsquoAntiacutegona) ategraves que tots dos actuen sempre dlsquoacord amb la

voluntat dels deacuteus immortals superiors en tot als homes mortals Quant a la democragravecia

atenesa slsquohi fa present gragravecies a les lleis que regeixen els indrets (siguin quins siguin)

en quegrave es desenvolupen les accions de les tragegravedies com veurem a continuacioacute aixiacute

com a traveacutes de la coloracioacute democragravetica amb quegrave presenta la monarquia heroica

atenesa exemplificada en la figura del rei Teseu en llsquoEgravedip a Colonos Pel que fa a la

ciutat dlsquoAtenes eacutes reiteradament exaltada i lloada com a megravetode per fer visible el seu

patriotisme i contraposada a Tebes dividida sempre per les agravensies humanes de poder

sobretot en llsquoEgravedip a Colonos la seva tragegravedia pogravestuma Aixiacute doncs podem constatar

112

GARCIacuteA GUAL (2012 180-182)


38

que la voluntat uacuteltima del tragravegic atenegraves era la de servir-se dlsquoun mite (el dlsquoEgravedip i la seva

descendegravencia) per explicar en les seves peces teatrals del cicle tebagrave com era la societat

que llsquoenvoltava amb les seves inquietuds eacutes a dir la realitat del moment que li va tocar

viure

Quan Sogravefocles portava al teatre dlsquoAtenes les seves obres els ciutadans atenesos els

metecs i els estrangers dlsquoaltres polis gregues que les anaven a veure sabien perfectament

que tot ciutadagrave no havia dlsquoobeir sinoacute les lleis de la ciutat estat com a element

imprescindible per fer el beacute i actuar justament Al seu entendre aquest era llsquoideal que

els diferenciava dels bagraverbars els quals en opinioacute dels atenesos eren esclaus de reis no

sotmesos a cap mena de llei113

De fet les tres tragegravedies tebanes sofoclianes ilmiddotlustren la

gran importagravencia que tenien les lleis per a la comunitat atenesa LlsquoAntiacutegona representa

una de les defenses meacutes clares dels valors tradicionals de llsquoeducacioacute enfront de les

noves tendegravencies sofiacutestiques de llsquoegravepoca els quals estaven fonamentats en el respecte als

deacuteus i la supeditacioacute de llsquoordre humagrave aixograve eacutes les lleis humanes (representades per

Creont rei de Tebes) al diviacute aixograve eacutes les lleis divines (representades per Antiacutegona la

neboda del rei) En llsquoEgravedip rei les lleis sobre homicidis i la polmiddotlucioacute ritual realitzada ens

permeten descobrir la unioacute casual que hi ha entre la pesta esdevinguda a Tebes i

llsquoassassinat de Laios llsquoantic rei de Tebes que soacuten els dos elements que fan de fil

conductor de llsquoargument En llsquoEgravedip a Colonos el procediment legal de la suacuteplica tant la

puacuteblica (dlsquoEgravedip a la comunitat atenesa) com la privada (de Polinices al seu pare)

proporciona una sequumlegravencia de passos que estructura llsquoaccioacute dramagravetica i enllaccedila les

diferents escenes que slsquohi desenvolupen

Pel que fa perograve a la quumlestioacute de llsquoacollida i la integracioacute de llsquoestranger cal ressaltar

que en la tragegravedia agravetica aquest va ser un motiu recorrent Aquesta constatacioacute no sorpregraven

del tot en la mesura en quegrave el context de les actuacions les Grans Dioniacutesies no

constituiumla nomeacutes un mer festival ciacutevic destinat a celebrar la ciutat dlsquoAtenes davant dlsquoun

puacuteblic compost tant per atenesos com per estrangers sinoacute tambeacute un festival religioacutes

dedicat a la lloanccedila de Dioniacutes un deacuteu que segons el mite tambeacute havia estat acollit a

Atenes la ciutat dlsquohospitalitat proverbial ndashidealitzada pels tres grans tragravegicsndash on havia

arribat com un estranger des dlsquoElegraveuteres ciutat situada a la frontera entre la Beogravecia i

llsquoAgravetica114

Aquesta temagravetica es fa present progressivament en les tragegravedies tebanes de

Sogravefocles on slsquoexplica la histograveria dlsquoEgravedip un laquoviatger forccedilatraquo a causa del seu destiacute

113

Vegeu HARRIS (2012 287) 114

VOELKE (2014 138-139)


39

indefugible i imposat per la divinitat com a cagravestig perquegrave el seu pare Laios hauria

transgredit precisament un antic pacte dlsquohospitalitat Com a estranger llsquoacollida grata i

la integracioacute plena dlsquoEgravedip en les diferents societats on va a parar sempre es produeix a

canvi dlsquoalguna aportacioacute a la comunitat puacuteblica115

en llsquoEgravedip rei representa que el

corinti Egravedip ha estat naturalitzat com a ciutadagrave tebagrave tot i ser-ho per naixement i llinatge

a traveacutes del matrimoni amb la reina viacutedua gragravecies al fet dlsquohaver venccedilut llsquoaterradora

Esfinx Perograve no eacutes fins al final de la trama que el tyrannos de Tebes es revela com el

basileuacutes legiacutetim de la ciutat que com li havia dit anteriorment llsquooracle dlsquoApolmiddotlo ha

mort el seu pare slsquoha casat amb la seva progravepia mare (Iocasta) i hi ha tingut quatre fills

(Polinices Etegraveocles Antiacutegona i Ismene) En llsquoEgravedip a Colonos primerament malgrat

alguna reticegravencia inicial entre els habitants del dem atenegraves de Colonos eacutes naturalitzat

com a ciutadagrave atenegraves pel rei Teseu a canvi de la proteccioacute i la prosperitat promesa per

un oracle degravelfic que Egravedip des de la seva tomba dlsquoheroi proporcionaragrave a tot llsquoAgravetica i

despreacutes havent mort eacutes acollit pels deacuteus i transformat en divinitat com a recompensa

per haver sofert essent innocent una vida plena dlsquoentrebancs i dissorts

Tot aquest recorregut per les tragegravedies tebanes sofoclianes (perograve sobretot a traveacutes de

llsquoEgravedip rei i llsquoEgravedip a Colonos) ens demostra com llsquoantiga institucioacute de la xeniacutea de

caragravecter originagraveriament privat ndashi que trobem exemplificada en la resta de tragegravedies de

llsquoautorndash havia anat evolucionant fins al punt de convertir-se en una institucioacute poliacutetica de

regulacioacute de llsquoacollida i llsquoeventual integracioacute dlsquoestrangers o beacute a traveacutes de la metoikiacutea

per fer-los estrangers residents amb drets civils perograve no poliacutetics (eacutes a dir metecs) o beacute a

traveacutes de la naturalitzacioacute com a privilegi concedit a canvi dels beacutens aportats a la

comunitat eacutes a dir a la polis (o ciutat estat) per convertir-los en vertaders ciutadans De

fet en els agravembits poliacutetic i juriacutedic llsquoEgravedip a Colonos ofereix bagravesicament en un pla miacutetic

no exempt de versemblanccedila un valuoacutes testimoni de les liacutenies generals de la poliacutetica

atenesa respecte a la integracioacute dels estrangers per mitjagrave de la suacuteplica formal durant el

segle V aC i de com havia anat evolucionant una normativa privada ndashinstaurada cap a

llsquoegravepoca micegravenicandash que considerava llsquoacollida i la proteccioacute dels estrangers un deure

moral i social a una institucioacute plenament puacuteblica controlada per la mateixa polis i que

encara que continueacutes tenint un fort lligam religioacutes ja es manifestava perfectament

regulada tant a nivell poliacutetic com juriacutedic aixiacute com en els aspectes del procediment a

115

Tal com passa en la Medea dlsquoEuriacutepides (431 aC) La protagonista homogravenima rebragrave asil a Atenes per

part del rei Egeu pare de Teseu a canvi que ella posi fi a la seva esterilitat de manera que pugui

engendrar fills (E Med 708-730)


40

seguir per part dels demandants dlsquoasil poliacutetic116

com llsquoerrant Egravedip cec i vell Malgrat

llsquoevolucioacute evident les tres tragegravedies del cicle tebagrave palesen que en el temps de Sogravefocles

encara eren vigents o si meacutes no encara eren recongnoscibles les formes meacutes antigues

dlsquohospitalitat com ara els acords privats entre les classes meacutes benestants i les suacutepliques

fetes a particulars com a procediments emprats per a llsquoacollida dlsquoestrangers

4 Bibliografia

ALBERICH Joan ROS Montserrat MORERA Joan (1993) La transcripcioacute dels noms

propis grecs i llatins Barcelona Enciclopegravedia Catalana (laquoBiblioteca Universitagraveriaraquo

13)

BASLEZ Marie-Franccediloise (2008) Lrsquoeacutetranger dans la Gregravece antique 2a ed Pariacutes Les

Belles Lettres

BLUNDELL Mary Whitlock (1993) laquoThe Ideal of Athens in Oedipus at Colonusraquo A

SOMMERSTEIN Alan H et al (ed) (1993) Tragedy Comedy and the Polis Papers from

the Greek Drama Conference Nottingham 18-20 July 1990 Bari Levante 287-306

CASTELLANOS I VILA Joan (2012a) Sogravefocles Antiacutegona Edicioacute revisada per Joan

Alberich i Marineacute Barcelona La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 3)

mdash (2012b) Sogravefocles Egravedip Rei Edicioacute revisada per Joan Alberich i Marineacute Barcelona

La Magrana (laquoClagravessics de Gregravecia i Romaraquo 4)

GARCIacuteA GUAL Carlos (2012) Enigmaacutetico Edipo Mito y tragedia Madrid Fondo de

Cultura Econoacutemica de Espantildea (laquoSeccioacuten de Obras de Antropologiacutearaquo)

GARCIacuteA MURIEL Rubeacuten Joseacute (2014) laquoLa hospitalidad (μελία) en Alcestis de Euriacutepidesraquo

Tycho nuacutem 2 27-52

GINESTIacute ROSELL Anna (2013) laquoProacutexenos meacutetoikos isoteleacutes La integracioacuten de

extranjeros en Atenasraquo A SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 287-302

GUZMAacuteN GUERRA Antonio (2005) Introduccioacuten al teatro griego Madrid Alianza

GRIMAL Pierre (2008) Diccionari de mitologia grega i romana Prefaci de Charles

Picard Traduccioacute de Montserrat Franquesa Joaquim Gestiacute i Andreu Martiacute Barcelona

Edicions de 1984 (laquoAtlagraventidaraquo) [Ed orig fr 1951]

HARRIS Edward H (2012) laquoSophocles and Athenian Lawraquo A ORMAND (2012) 287-

300

HOWATSON M C (1991) Diccionario de la literatura claacutesica Madrid Alianza

(laquoAlianza Diccionariosraquo) [Ed orig angl 1989]

116

Aquest assumpte relacionat amb llsquoestrangeria tambeacute apareix tractat en les Suplicants dlsquoEgravesquil tal com

queda comentat en SANTIAGO AacuteLVAREZ (2013)


41

IRIARTE Ana (2007) laquoLa institucioacuten de la Xeniacutea pactos y acogidas en la antigua

Greciaraquo Gerioacuten Vol Extra 197-206

LESKY Albin (1969) Historia de la literatura griega Versioacuten espantildeola de Joseacute Mariacutea

Diacuteaz Regantildeoacuten y Beatriz Romero Madrid Gredos 298-329 [Ed orig alem 1963]

LLOYD-JONES H WILSON N G (1990) Sophoclis Fabulae Oxford Oxford Classical

Texts

LORAUX Nicole (2009) laquoAspasie llsquoeacutetrangegravere llsquointellectuelleraquo A LORAUX Nicole

(dir) (2009) La Gregravece au feacuteminin 2a ed Pariacutes Les Belles Lettres (laquoHistoireraquo) 133-

166

MARKANTONATOS Andreas (2007) Oedipus at Colonus Sophocles Athens and the

World Berliacuten Nova York Walter de Gruyter (laquoUntersuchungen zur antiken Literatur

und Geschichteraquo 87)

OLLER GUZMAacuteN Marta (2007) laquoMatar al hueacutesped en la Heacutecuba de Euriacutepidesraquo

Faventia 291 59-75

mdash (2008) laquoIfigenia μελνθηόλνοraquo Faventia 301-2 223-240

ORMAND Kirk (ed) (2012) A companion to Sophocles Malden Massachusetts Wiley-

Blackwell

PARKER Robert (1983) Miasma Pollution and Purification in Early Greek Religion

Oxford Clarendon Press

REINHARDT Karl (2010) Soacutefocles Proacutelogo de Carlos Garciacutea Gual Traduccioacuten de

Marta Fernaacutendez-Villanueva Madrid Gredos (laquoBiblioteca de la Nueva Culturaraquo laquoSerie

Estudios Claacutesicosraquo 25) [Ed orig alem 1933]

RIBA Carles (1951) Sogravefocles Tragegravedies Vol I [Les dones de Traquis ndash Antiacutegona]

Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)

mdash (1959) Sogravefocles Tragegravedies Vol II [Agraveiax ndash Edip Rei] Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)

mdash (1961) Sogravefocles Tragegravedies Vol III [Electra ndash Filoctetes] Notiacutecia preliminar i

notes a Electra per Joan Petit Barcelona Fundacioacute Bernat Metge (laquoEscriptors Grecsraquo)

mdash (1964) Sogravefocles Tragegravedies Vol IV [Edip a Colonos ndash Els sagravetirs rastrejadors] Edip

a Colonos (text revisat i traduccioacute de Carles Riba introduccioacute i notes per Mn Manuel

Balasch) Els sagravetirs rastrejadors (text revisat i traduccioacute de Mn Manuel Balasch)


mdash (2009) Tragegravedies tebanes (Antiacutegona Egravedip rei Egravedip a Colonos) Introduccioacute de John

P A Gould Barcelona Alpha Edicions 62 (laquoBiblioteca Gregravecia i Roma de la Bernat

Metgeraquo 1)

RUIPEacuteREZ Martiacuten S (2006) El mito de Edipo Linguumliacutestica psicoanaacutelisis y folklore

Madrid Alianza (laquoReligioacuten y mitologiacutearaquo)

RUZEacute Franccediloise AMOURETTI Marie-Claire (2000) El mundo griego antiguo de los

palacios cretenses a la conquista romana Traduccioacuten de Guillermo Fataacutes 3a ed

Torrejoacuten de Ardoz Akal (laquoIniciacioacuten a la Historiaraquo 1) [Ed orig fr 1978]

SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (2004) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos

y significados II (Odisea)raquo Faventia 262 25-42

mdash (2005) laquoLa condicioacuten del extranjero en el mundo griego antiguo algunas

observacionesraquo Actas del XI Congreso de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos

Vol I 587-596


42

mdash (2007a) laquoLa familia leacutexica de μέλνο en Homero usos y significados I (Iliacuteada)raquo A

ALONSO ALDAMA Javier GARCIacuteA ROMAacuteN Cirilo MAMOLAR SAacuteNCHEZ Idoia (ed)

ΣΤΙΣ ΑΜΜΟΥΔΙΕΣ ΤΟΥ ΟΜΗΡΟΥ Homenaje a la profesora Olga Omatos Vitograveria

Universidad del Paiacutes Vasco 733-742

mdash (2007b) laquoUna transgresioacuten de hospitalidad iquestmotivo relevante y antiguo en el mito

de Ediporaquo A HINOJO ANDREacuteS Gregorio FERNAacuteNDEZ CORTE Joseacute Carlos (ed)

Munus Quasitium Meritis Homenaje a Carmen Codontildeer Salamanca Ediciones

Universidad de Salamanca (laquoActa Salmanticensiaraquo laquoEstudios Filoloacutegicosraquo 316) 795-

803

mdash (2013) laquoEsquilo Las suplicantes una ―hospitalidad plasmada en leyesraquo A

SANTIAGO AacuteLVAREZ amp OLLER GUZMAacuteN (2013) 57-74

SANTIAGO AacuteLVAREZ Rosa-Araceli (coord) OLLER GUZMAacuteN Marta (ed) (2013)

Contacto de poblaciones y extranjeriacutea en el mundo griego antiguo Estudio de fuentes

Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona Servei de Publicacions (Faventia

Supplementa 2 nuacutem extra)

SEGAL Charles (1981) Tragedy and Civilization An Interpretation of Sophocles

Cambridge Massachusetts Londres Anglaterra Harvard Universtiy Press

TZANETOU Angeliki (2012) City of Suppliants Tragedy and the Athenian Empire

Texas University of Texas Press (laquoAshley and Peter Larkin Series in Greek and Roman

Cultureraquo)

VIDAL-NAQUET Pierre (2002) laquoEdipo entre dos ciudades Ensayo sobre el Edipo en

Colonoraquo A VERNANT Jean-Pierre VIDAL-NAQUET Pierre (2002) Mito y tragedia en

la Grecia antigua Vol II Traduccioacuten de Ana Iriarte Barcelona Paidoacutes 165-199 [Ed

orig fr 2001]

VOELKE Pierre (2014) laquoLlsquointeacutegration de llsquoeacutetranger dans la trageacutedie atheacutenienne

Remarques sur la Meacutedeacutee dlsquoEuripideraquo A REIG Montserrat RIU Xavier (ed) (2014)

Drama Philosophy Politics in Ancient Greece Contexts and Receptions Barcelona

Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona 137-156

WILSON Joseph W (2004) The Hero and the City An Interpretation on Sophoclesrsquo

Oedipus at Colonus Ann Arbor The University of Michigan Press


2

Imatge de la portada

Jean-Antoine-Theacuteodore GIROUST Oedipus at Colonus 1788 Dallas Museum of Art EUA


3











(S OC 924-928)


4

IacuteNDEX






15 Agraiumlments 16





3 Conclusions 37

4 Bibliografia 40


5

1 Introduccioacute

































6




































7































5 IRIARTE (2007 197)


8










































9







paciacutefica12



Primerament






















11





mans dels grecs 12



BASLEZ (2008 39) 15






10





acollida18



























17



seu hoste 18

IRIARTE (2007 200-201) 19





(Hom Il VI 119-236) 21

IRIARTE (2007 202) 22

S Ph 242 i 923-924 23




11




























24

S OT 1329-1330 25













IRIARTE (2007 203) 28




12






































(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30



13














ciutadagrave32













llsquoAssemblea

31














14





















Com eacutes



REINHARDT (2010)35




34







totes set 35




15































36



16





Pegravericles37








clagravessica

15 Agraiumlments







pertinents





37



17

















En









38



















18












senyraquo45





per la qual cosa el



I eacutes











43









S Ant 988-1090 45

S Ant 1349-1353 46





19
































49

S Ant 162-210 50

S Ant 211-222 51

S Ant 692-706 52












20




























56












21






























59

S OT 1182-1185 60













22
























sostreguiraquo65





com

62



S OT 224-275 64










23



perograve



ben



En la primera










Creontraquo




462)






















24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








3











(S OC 924-928)


4

IacuteNDEX






15 Agraiumlments 16





3 Conclusions 37

4 Bibliografia 40


5

1 Introduccioacute

































6




































7































5 IRIARTE (2007 197)


8










































9







paciacutefica12



Primerament






















11





mans dels grecs 12



BASLEZ (2008 39) 15






10





acollida18



























17



seu hoste 18

IRIARTE (2007 200-201) 19





(Hom Il VI 119-236) 21

IRIARTE (2007 202) 22

S Ph 242 i 923-924 23




11




























24

S OT 1329-1330 25













IRIARTE (2007 203) 28




12






































(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30



13














ciutadagrave32













llsquoAssemblea

31














14





















Com eacutes



REINHARDT (2010)35




34







totes set 35




15































36



16





Pegravericles37








clagravessica

15 Agraiumlments







pertinents





37



17

















En









38



















18












senyraquo45





per la qual cosa el



I eacutes











43









S Ant 988-1090 45

S Ant 1349-1353 46





19
































49

S Ant 162-210 50

S Ant 211-222 51

S Ant 692-706 52












20




























56












21






























59

S OT 1182-1185 60













22
























sostreguiraquo65





com

62



S OT 224-275 64










23



perograve



ben



En la primera










Creontraquo




462)






















24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








4

IacuteNDEX






15 Agraiumlments 16





3 Conclusions 37

4 Bibliografia 40


5

1 Introduccioacute

































6




































7































5 IRIARTE (2007 197)


8










































9







paciacutefica12



Primerament






















11





mans dels grecs 12



BASLEZ (2008 39) 15






10





acollida18



























17



seu hoste 18

IRIARTE (2007 200-201) 19





(Hom Il VI 119-236) 21

IRIARTE (2007 202) 22

S Ph 242 i 923-924 23




11




























24

S OT 1329-1330 25













IRIARTE (2007 203) 28




12






































(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30



13














ciutadagrave32













llsquoAssemblea

31














14





















Com eacutes



REINHARDT (2010)35




34







totes set 35




15































36



16





Pegravericles37








clagravessica

15 Agraiumlments







pertinents





37



17

















En









38



















18












senyraquo45





per la qual cosa el



I eacutes











43









S Ant 988-1090 45

S Ant 1349-1353 46





19
































49

S Ant 162-210 50

S Ant 211-222 51

S Ant 692-706 52












20




























56












21






























59

S OT 1182-1185 60













22
























sostreguiraquo65





com

62



S OT 224-275 64










23



perograve



ben



En la primera










Creontraquo




462)






















24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








5

1 Introduccioacute

































6




































7































5 IRIARTE (2007 197)


8










































9







paciacutefica12



Primerament






















11





mans dels grecs 12



BASLEZ (2008 39) 15






10





acollida18



























17



seu hoste 18

IRIARTE (2007 200-201) 19





(Hom Il VI 119-236) 21

IRIARTE (2007 202) 22

S Ph 242 i 923-924 23




11




























24

S OT 1329-1330 25













IRIARTE (2007 203) 28




12






































(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30



13














ciutadagrave32













llsquoAssemblea

31














14





















Com eacutes



REINHARDT (2010)35




34







totes set 35




15































36



16





Pegravericles37








clagravessica

15 Agraiumlments







pertinents





37



17

















En









38



















18












senyraquo45





per la qual cosa el



I eacutes











43









S Ant 988-1090 45

S Ant 1349-1353 46





19
































49

S Ant 162-210 50

S Ant 211-222 51

S Ant 692-706 52












20




























56












21






























59

S OT 1182-1185 60













22
























sostreguiraquo65





com

62



S OT 224-275 64










23



perograve



ben



En la primera










Creontraquo




462)






















24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








6




































7































5 IRIARTE (2007 197)


8










































9







paciacutefica12



Primerament






















11





mans dels grecs 12



BASLEZ (2008 39) 15






10





acollida18



























17



seu hoste 18

IRIARTE (2007 200-201) 19





(Hom Il VI 119-236) 21

IRIARTE (2007 202) 22

S Ph 242 i 923-924 23




11




























24

S OT 1329-1330 25













IRIARTE (2007 203) 28




12






































(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30



13














ciutadagrave32













llsquoAssemblea

31














14





















Com eacutes



REINHARDT (2010)35




34







totes set 35




15































36



16





Pegravericles37








clagravessica

15 Agraiumlments







pertinents





37



17

















En









38



















18












senyraquo45





per la qual cosa el



I eacutes











43









S Ant 988-1090 45

S Ant 1349-1353 46





19
































49

S Ant 162-210 50

S Ant 211-222 51

S Ant 692-706 52












20




























56












21






























59

S OT 1182-1185 60













22
























sostreguiraquo65





com

62



S OT 224-275 64










23



perograve



ben



En la primera










Creontraquo




462)






















24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








7































5 IRIARTE (2007 197)


8










































9







paciacutefica12



Primerament






















11





mans dels grecs 12



BASLEZ (2008 39) 15






10





acollida18



























17



seu hoste 18

IRIARTE (2007 200-201) 19





(Hom Il VI 119-236) 21

IRIARTE (2007 202) 22

S Ph 242 i 923-924 23




11




























24

S OT 1329-1330 25













IRIARTE (2007 203) 28




12






































(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30



13














ciutadagrave32













llsquoAssemblea

31














14





















Com eacutes



REINHARDT (2010)35




34







totes set 35




15































36



16





Pegravericles37








clagravessica

15 Agraiumlments







pertinents





37



17

















En









38



















18












senyraquo45





per la qual cosa el



I eacutes











43









S Ant 988-1090 45

S Ant 1349-1353 46





19
































49

S Ant 162-210 50

S Ant 211-222 51

S Ant 692-706 52












20




























56












21






























59

S OT 1182-1185 60













22
























sostreguiraquo65





com

62



S OT 224-275 64










23



perograve



ben



En la primera










Creontraquo




462)






















24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








8










































9







paciacutefica12



Primerament






















11





mans dels grecs 12



BASLEZ (2008 39) 15






10





acollida18



























17



seu hoste 18

IRIARTE (2007 200-201) 19





(Hom Il VI 119-236) 21

IRIARTE (2007 202) 22

S Ph 242 i 923-924 23




11




























24

S OT 1329-1330 25













IRIARTE (2007 203) 28




12






































(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30



13














ciutadagrave32













llsquoAssemblea

31














14





















Com eacutes



REINHARDT (2010)35




34







totes set 35




15































36



16





Pegravericles37








clagravessica

15 Agraiumlments







pertinents





37



17

















En









38



















18












senyraquo45





per la qual cosa el



I eacutes











43









S Ant 988-1090 45

S Ant 1349-1353 46





19
































49

S Ant 162-210 50

S Ant 211-222 51

S Ant 692-706 52












20




























56












21






























59

S OT 1182-1185 60













22
























sostreguiraquo65





com

62



S OT 224-275 64










23



perograve



ben



En la primera










Creontraquo




462)






















24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








9







paciacutefica12



Primerament






















11





mans dels grecs 12



BASLEZ (2008 39) 15






10





acollida18



























17



seu hoste 18

IRIARTE (2007 200-201) 19





(Hom Il VI 119-236) 21

IRIARTE (2007 202) 22

S Ph 242 i 923-924 23




11




























24

S OT 1329-1330 25













IRIARTE (2007 203) 28




12






































(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30



13














ciutadagrave32













llsquoAssemblea

31














14





















Com eacutes



REINHARDT (2010)35




34







totes set 35




15































36



16





Pegravericles37








clagravessica

15 Agraiumlments







pertinents





37



17

















En









38



















18












senyraquo45





per la qual cosa el



I eacutes











43









S Ant 988-1090 45

S Ant 1349-1353 46





19
































49

S Ant 162-210 50

S Ant 211-222 51

S Ant 692-706 52












20




























56












21






























59

S OT 1182-1185 60













22
























sostreguiraquo65





com

62



S OT 224-275 64










23



perograve



ben



En la primera










Creontraquo




462)






















24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








10





acollida18



























17



seu hoste 18

IRIARTE (2007 200-201) 19





(Hom Il VI 119-236) 21

IRIARTE (2007 202) 22

S Ph 242 i 923-924 23




11




























24

S OT 1329-1330 25













IRIARTE (2007 203) 28




12






































(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30



13














ciutadagrave32













llsquoAssemblea

31














14





















Com eacutes



REINHARDT (2010)35




34







totes set 35




15































36



16





Pegravericles37








clagravessica

15 Agraiumlments







pertinents





37



17

















En









38



















18












senyraquo45





per la qual cosa el



I eacutes











43









S Ant 988-1090 45

S Ant 1349-1353 46





19
































49

S Ant 162-210 50

S Ant 211-222 51

S Ant 692-706 52












20




























56












21






























59

S OT 1182-1185 60













22
























sostreguiraquo65





com

62



S OT 224-275 64










23



perograve



ben



En la primera










Creontraquo




462)






















24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








11




























24

S OT 1329-1330 25













IRIARTE (2007 203) 28




12






































(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30



13














ciutadagrave32













llsquoAssemblea

31














14





















Com eacutes



REINHARDT (2010)35




34







totes set 35




15































36



16





Pegravericles37








clagravessica

15 Agraiumlments







pertinents





37



17

















En









38



















18












senyraquo45





per la qual cosa el



I eacutes











43









S Ant 988-1090 45

S Ant 1349-1353 46





19
































49

S Ant 162-210 50

S Ant 211-222 51

S Ant 692-706 52












20




























56












21






























59

S OT 1182-1185 60













22
























sostreguiraquo65





com

62



S OT 224-275 64










23



perograve



ben



En la primera










Creontraquo




462)






















24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








12






































(vegeu LORAUX 2009 133-166) 30



13














ciutadagrave32













llsquoAssemblea

31














14





















Com eacutes



REINHARDT (2010)35




34







totes set 35




15































36



16





Pegravericles37








clagravessica

15 Agraiumlments







pertinents





37



17

















En









38



















18












senyraquo45





per la qual cosa el



I eacutes











43









S Ant 988-1090 45

S Ant 1349-1353 46





19
































49

S Ant 162-210 50

S Ant 211-222 51

S Ant 692-706 52












20




























56












21






























59

S OT 1182-1185 60













22
























sostreguiraquo65





com

62



S OT 224-275 64










23



perograve



ben



En la primera










Creontraquo




462)






















24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








13














ciutadagrave32













llsquoAssemblea

31














14





















Com eacutes



REINHARDT (2010)35




34







totes set 35




15































36



16





Pegravericles37








clagravessica

15 Agraiumlments







pertinents





37



17

















En









38



















18












senyraquo45





per la qual cosa el



I eacutes











43









S Ant 988-1090 45

S Ant 1349-1353 46





19
































49

S Ant 162-210 50

S Ant 211-222 51

S Ant 692-706 52












20




























56












21






























59

S OT 1182-1185 60













22
























sostreguiraquo65





com

62



S OT 224-275 64










23



perograve



ben



En la primera










Creontraquo




462)






















24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








14





















Com eacutes



REINHARDT (2010)35




34







totes set 35




15































36



16





Pegravericles37








clagravessica

15 Agraiumlments







pertinents





37



17

















En









38



















18












senyraquo45





per la qual cosa el



I eacutes











43









S Ant 988-1090 45

S Ant 1349-1353 46





19
































49

S Ant 162-210 50

S Ant 211-222 51

S Ant 692-706 52












20




























56












21






























59

S OT 1182-1185 60













22
























sostreguiraquo65





com

62



S OT 224-275 64










23



perograve



ben



En la primera










Creontraquo




462)






















24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








15































36



16





Pegravericles37








clagravessica

15 Agraiumlments







pertinents





37



17

















En









38



















18












senyraquo45





per la qual cosa el



I eacutes











43









S Ant 988-1090 45

S Ant 1349-1353 46





19
































49

S Ant 162-210 50

S Ant 211-222 51

S Ant 692-706 52












20




























56












21






























59

S OT 1182-1185 60













22
























sostreguiraquo65





com

62



S OT 224-275 64










23



perograve



ben



En la primera










Creontraquo




462)






















24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








16





Pegravericles37








clagravessica

15 Agraiumlments







pertinents





37



17

















En









38



















18












senyraquo45





per la qual cosa el



I eacutes











43









S Ant 988-1090 45

S Ant 1349-1353 46





19
































49

S Ant 162-210 50

S Ant 211-222 51

S Ant 692-706 52












20




























56












21






























59

S OT 1182-1185 60













22
























sostreguiraquo65





com

62



S OT 224-275 64










23



perograve



ben



En la primera










Creontraquo




462)






















24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








17

















En









38



















18












senyraquo45





per la qual cosa el



I eacutes











43









S Ant 988-1090 45

S Ant 1349-1353 46





19
































49

S Ant 162-210 50

S Ant 211-222 51

S Ant 692-706 52












20




























56












21






























59

S OT 1182-1185 60













22
























sostreguiraquo65





com

62



S OT 224-275 64










23



perograve



ben



En la primera










Creontraquo




462)






















24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








18












senyraquo45





per la qual cosa el



I eacutes











43









S Ant 988-1090 45

S Ant 1349-1353 46





19
































49

S Ant 162-210 50

S Ant 211-222 51

S Ant 692-706 52












20




























56












21






























59

S OT 1182-1185 60













22
























sostreguiraquo65





com

62



S OT 224-275 64










23



perograve



ben



En la primera










Creontraquo




462)






















24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








19
































49

S Ant 162-210 50

S Ant 211-222 51

S Ant 692-706 52












20




























56












21






























59

S OT 1182-1185 60













22
























sostreguiraquo65





com

62



S OT 224-275 64










23



perograve



ben



En la primera










Creontraquo




462)






















24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








20




























56












21






























59

S OT 1182-1185 60













22
























sostreguiraquo65





com

62



S OT 224-275 64










23



perograve



ben



En la primera










Creontraquo




462)






















24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








21






























59

S OT 1182-1185 60













22
























sostreguiraquo65





com

62



S OT 224-275 64










23



perograve



ben



En la primera










Creontraquo




462)






















24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








22
























sostreguiraquo65





com

62



S OT 224-275 64










23



perograve



ben



En la primera










Creontraquo




462)






















24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








23



perograve



ben



En la primera










Creontraquo




462)






















24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








24

















siguin suposats














com ara

72
















25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








25








llsquoEsfinx77



















75
















26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








26





En

























79






27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








27





i






















82

















28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








28




























que busca acollida




Totes tres


84


Hom Od XI 280 86







29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








29












i


















88



S OC 258-262 90

















30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








30








puacuteblic95












comunitat96


destacades97








divina98


94


Vegeu HARRIS (2012 295-299) 96









31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








31




heroi tragravegic99






























180) 99

S OC 87-95 100 S OC 389-390


32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








32























horaquo














101






33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








33
































Nosaltres





103



Vegeu WILSON (2004 29-62) 105



34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








34













Nomeacutes la


























106





35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








35







































meva raccedilaraquo



108




36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








36







1348-1396)109

















109























37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








37







3 Conclusions






















112



38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








38




viure




























llsquoAgravetica114



113


VOELKE (2014 138-139)


39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








39

































115





40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








40







4 Bibliografia



13)


Belles Lettres



















300



116




41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








41






Texts



166





Faventia 291 59-75



Blackwell


















Metgeraquo 1)










Vol I 587-596


42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]








42









803











Cultureraquo)




orig fr 2001]







acollida i integraciÓ de l estranger en les … · arnau ferrer-abelló acollida i integració de...

Documents