acl 4t

Avaluació Interna de centresExemple de prova de comprensió lectoraCicle mitjà

Generalitat de CatalunyaDepartament d'EnsenyamentDirecció General d'Ordenació Educativa

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentDirecció General d’Ordenació Educativa

Edició: Servei d’Ordenació Curricularmarç de 1998

Comprensió lectora - CM

3

Exemples de proves de comprensió lectora de català Cicle mitjà

Les proves de comprensió lectora de català que segueixen han estatpublicades1 i formen part d’un estudi realitzat, per encàrrec del Depar-tament d’Ensenyament, per mestres i pedagogues, amb l’assessorament deprofessors de la Universitat Rovira i Virgili.

Aquest llibre inclou una àmplia introducció sobre què entenen les autoresper comprensió lectora i suggeriments per fer el seguiment del seuaprenentatge; proves de comprensió lectora per als cursos de 3r, 4t, 5è i 6èd’educació primària, amb informació sobre el seu procés d’elaboració i elsresultats de l’anàlisi psicomètrica que va fer-se i valoració dels resultats.

En aquest dossier s’inclouen les proves corresponents al curs de 4t, juntamb les normes d’aplicació i la correcció i valoració de resultats.

Les proves han estat concebudes dins un ampli marc d’avaluació de lacompetència lectora. Els textos d’aquestes proves inclouen les distintesàrees del currículum acadèmic de l’alumnat al quan van destinades; amb lafinalitat d’atendre la flexibilitat lectora, s’han recollit textos de diferentstipologies textuals. Pel que fa a les tasques a realitzar, s’han considerat lesdimensions cognitives següents: comprensió literal, reorganització,inferencial i crítica.

Normes d’aplicació

Aquestes proves poden ser aplicades individualment, però el mes usual ésfer-ne l’aplicació col·lectiva a un grup classe, d’aquesta manera es tindràuna visió més acurada de la competència lectora de cada estudiant, comtambé del nivell global del grup amb el qual s’ha de treballar.

El conjunt de textos preparat per a cada nivell formen una unitat quecontempla diferents aspectes de la comprensió lectora, per tant, no tenencap valor passats independentment d’aquest conjunt.

El material que cada escolar ha de tenir durant la prova és el següent:

• Quadern de textos del curs corresponent: - ACL-4 per a l’alumnat de 4t d’educació primària.• Estris per escriure.• Full de respostes per a 4t, cas que es triï aquest sistema per respondre.

Per tal que la prova sigui realitzada amb el màxim d’objectivitat i condicionsfavorables per a l’estudiant, es recomana de passar-la a primera hora delmatí, en un clima de concentració i tranquil·litat. Els infants han d’estar 1 Català, G., Català, M., Molina, E. i Monclús R. : Avaluació de la comprensió lectora.Editorial Graó. Barcelona, 1996.

Avaluació interna de centres

4

convenientment separats per evitar que es pugui copiar.

Es recomana passar-la en dues sessions, per tal que el cansament noinflueixi en els resultats.

El temps estimat de treball efectiu és d’una hora, però, en fer-ho en duessessions, haurem de preveure uns tres quarts d’hora per a cadascuna, a fide deixar temps suficient a l’alumnat més lent.

A fi que puguin entendre bé la mecànica de la prova, els primers cops quees passa s’ha de començar pel text d’entrenament, és el que estàencapçalat amb el títol “Exemple per comentar col·lectivament”:

• En primer lloc, es demana als nois i noies que el llegeixin individualment ien silenci.

• A continuació la mestra o el mestre el llegeix en veu alta, fent èmfasi enl’entonació.

• Es planteja la primera pregunta i es llegeixen les cinc alternatives.• Després de deixar un espai perquè pensin quina és l’opció correcta, es

demana a algun alumne que respongui quina ha triat i que raoni el perquè.Contrastar la seva resposta amb la donada pels altres nois i noies.

• Això es va fent amb totes les preguntes de l’exemple, comentantconjuntament aquells aspectes que els poden ser conflictius.

• Cal remarcar que moltes vegades no trobaran explícitament en el text laresposta a les qüestions, però aquesta es pot deduir si es llegeix bé i se’ncomprèn el conjunt.

Convé advertir-los que han de llegir cada text a poc a poc, rellegir-lo si calper estar segurs d’haver-lo entès bé i tornar-hi sempre que sigui necessari.També, que han de llegir cada pregunta i considerar totes les cinc respostespossibles, escollint la que d’entre totes es considera la més adequada pelsentit del text, més enllà de la subjectivitat personal. En cas de dubte, hande triar la que creuen més probable i només deixar de contestar quan, si hofessin, seria totalment a l’atzar.

En cada pregunta només es pot marcar una sola lletra, que correspon a unaalternativa: A), B), C), D) o E). La manera de fer-ho és la següent:

• Si responen sobre el mateix qüestionari han d’encerclar la lletracorresponent a l’alternativa triada. En cas que l’alumne o l’alumna creguique s’ha equivocat, pot rectificar ratllant la lletra marcada en primer lloc iencerclant aquella que considera més encertada, o simplement esborrantsi ho ha fet amb llapis. En el text d’exemple ja ve marcada la de laprimera pregunta, però en els primers cursos convé indicar a la pissarracom s’ha de fer.

És recomanable seguir aquesta sistema en el curs de 4t.• Si contesten sobre el full de respostes hauran de marcar amb una creu

damunt de l’opció seleccionada. En cas d’error, un cercle l’anul·la, omillor si s’esborra.


5

Aquest sistema es pot utilitzar a 6è.• Hi ha també la possibilitat de crear un full de respostes susceptible de ser

corregit amb lectura òptica.

No se’ls pot donar cap ajut de vocabulari. Cal indicar-los que si tenen algundubte no l’han de preguntar a la mestra, perquè probablement el podranresoldre ells mateixos rellegint el text.

S’ha d’insistir que no és una prova de rapidesa, que cal llegir amb moltacalma, entenent molt bé què es demana.

A partir d’aquí, ja no es faran més aclariments, ni es donarà cap més tipusd’ajut. Cal demanar un silenci absolut fins a l’acabament del treball. Elsalumnes aniran llegint i resolent els textos tots sols, amb independència iseguint cadascú el seu ritme individual.

En els textos que presenten la informació de forma gràfica tampoc no se’lspot donar cap ajut, ja que el que interessa precisament és saber cominterpreten aquest tipus d’informació.

Sempre és convenient que l’escolar faci una revisió del treball abans delliurar-lo.

A mesura que vagin acabant, l’ensenyant recull el quadern de la prova decadascú evitant que hi hagi soroll que pugui molestar la concentració delsque encara no han acabat. Una alternativa possible és que tinguin preparatun llibre de lectura que utilitzaran autònomament.

Correcció i valoració dels resultats

L’alumnat no ha de veure mai la correcció de les proves, ni s’han de ferexplicacions ni aclariments posteriors, ja que s’invalidarien com a tals. Caltenir present que com a tota prova només s’ha d’utilitzar per a la finalitat queli és pròpia i mai com a material d’aprenentatge.

Ja que es considera molt important la valoració de l’ensenyant, es suggereixque abans de corregir la prova es faci una aproximació del resultat que espreveu per a cada escolar i que posteriorment es compari amb la puntuacióobtinguda.

És important assegurar-se que cada infant contesta totes les preguntes dela forma més correcta possible per tal de poder avaluar els resultats globalsde la prova. Si algun alumne deixa algunes preguntes en blanc per indecisiócansament o per altres motius, convé facilitar-li el moment i la situacióadients per acabar les que li falten.

Per part de l’ensenyant la correcció és molt àgil: només cal comparar lesrespostes donades amb la taula de respostes correctes. Per cada respostaencertada donarem un punt, i la suma de totes ens donarà la puntuació


6

total.

Puntuació màxima:• ACL-4: 28 punts

Si l’escolar ha marcat dues alternatives o més, o ha deixat alguna preguntasense contestar, la puntuació d’aquell ítem serà zero.

Amb el resultat total es consultarà la taula de barems i s’obtindrà lapuntuació corresponent en decatipus.

Si s’observa que els resultats globals de la prova s’aparten de lesexpectatives respecte d’algun alumne, tant per molt com per poc, convéanalitzar les respostes que ha donat i els errors que ha comès. Així es potdetectar que potser ha llegit precipitadament i ha triat l’opció més literal, queha anteposat la seva experiència al sentit de l’autor o autora, etc. També potajudar a la interpretació tenir en compte el tipus de pregunta: literal,reorganització, inferencial, crítica.

Analitzant amb deteniment la prova, aquesta ens pot aportar elements dejudici per valorar les estratègies que acostuma a seguir l’estudiantd’interpretar la informació: si té en compte els coneixements previs del temai és capaç d’utilitzar-los, si domina el vocabulari en relació amb l’edat, si téfacilitat per inferir situacions no suficientment explícites, si és àgil enreorganitzar o sintetitzar un text, etc.

A fi de poder apreciar visualment els resultats de cada infant i de tot un grupclasse, podem situar les puntuacions en una gràfica i fer una apreciació deconjunt. Aquest punt de mira ens pot portar a reflexionar sobre el nivellgeneral assolit, i la relació que hi ha entre aquest i el treball realitzat finsaleshores per millorar la comprensió lectora. Si comparem els resultatsobtinguts a començament de curs i els que obtindrem cap al final, ens potservir per avaluar el progrés aconseguit, tant de cada escolar com delconjunt de la classe.

També es poden situar les puntuacions en decatipus en una gràfica defreqüència i així s’obtindrà un perfil del grup.

És essencial que els resultats d’aquesta prova (o de qualsevol altra) esvalorin tenint en compte la situació inicial de l’alumnat, el treball realitzat al’aula per millorar la comprensió lectora i altres aspectes individuals ogenerals que hagin pogut incidir en els resultats. Les proves d’ACL ensajuden a objectivar una situació, a tenir un element més de valoració del’alumnat per tal de promoure estratègies superadores. En cap cas no esfaran servir com a instrument de classificació o encasellament, ja queperdrien el valor que els hem volgut donar: d’eina de detecció del nivellglobal de comprensió lectora, útil per realitzar una programació mésajustada, tant a les necessitats de cada escolar com a les del grup classe.


7

Clau de respostes

ACL-4Curs: 4t d’educació primària

Text Pregunta Alternativacorrecta

4.1 1234

DCBE

4.2 5678

DBCA

4.3. 91011

CAE

4.4 121314

ECA

4.5 15161718

CDCE

4.6. 192021

CEB

4.7. 22232425

BDDE

4.8 262728

DBA


8

Exemple per comentar col·lectivament - ACL-E

En Miquel ha anat convidat amb els seus pares a casa d'uns amics tot elcap de setmana. Els grans s'han passat la tarda xerrant i els petits no hanparat de jugar ni un moment. Quan ja és fosc en Miquel té una gana que eldevora, així que el criden s'asseu a taula de seguida, però quan veu quèporten de primer plat, diu:

- Tinc mal de panxa!

• Per què creus que diu "tinc mal de panxa"?

A) Perquè de cop i volta no s'ha trobat béB) Perquè el que porten no li agradaC) Perquè jugar tant li ha fet mal de panxaD) Perquè té moltes ganes de jugarE) Perquè el que porten li agrada molt

• A quin àpat creus que es refereix el text?

A) Al dinarB) Al berenarC) Al soparD) A l'esmorzarE) Al ressopó

• Què creus que poden haver preparat de primer plat?

A) Maduixes amb viB) Bistec amb patatesC) Pastís de xocolataD) Puré de verduresE) Flam amb nata


9

ACL-4.1

Aviat serà la tardor i cal que en Joan comenci a preparar les coses per alnou curs. Un dia amb la seva mare van a la sabateria a comprar unessabatilles d'esport. Se n'emprova unes que li queden molt bé, però quanmira la marca li diu a la mare que no les vol.

- Jo vull unes "Weber", són molt millor perquè les anuncien a la televisió.

La mare s'aixeca d'una revolada i surt de la botiga sense comprar res.

1. Creus que és prou bona la raó que dóna en Joan per triar unessabatilles?

A) Sí, perquè ell vol unes "Weber"B) Sí, perquè les anuncien a la televisióC) No, perquè no són tan maquesD) No, perquè això no vol dir que siguin més bonesE) No, perquè ja en té unes a casa

2. Per què penses que la mare s'aixeca i marxa?

A) Perquè vol anar a una altra sabateriaB) Perquè té molta pressaC) Perquè s'enfada amb en JoanD) Perquè no li agraden les sabatilles d'esportE) Perquè no li calen sabatilles

3. A quina època de l'any passa el que explica el text?

A) A la primaveraB) A l'estiuC) A la tardorD) A l'hivernE) Per Nadal

4. Què vol dir que li queden molt bé les sabatilles?

A) Que li van a la mida però no són boniquesB) Que li van una mica grans però no estan malC) Que són de la seva mida però li fan el peu grosD) Que són maques i li fan mal als peusE) Que són maques i li van a la mida


10

ACL-4.2

Les plomes dels ocells són un magnífic recobriment per protegir la sevapell, per poder volar i per mantenir-se calents. També han de serimpermeables, per això, sota la cua tenen una espècie de cera que hand'escampar cada dia amb el seu bec per damunt de les plomes i així l'aiguarellisca.

5. Per què els ocells no es mullen quan plou?

A) Perquè volen de pressa i l'aigua no els tocaB) Perquè s'arreceren al niu i quan plou no surtenC) Perquè amaguen el cap sota l'alaD) Perquè es posen una cera que els recobreix les plomesE) Perquè tenen unes plomes molt llargues

6. Quan han de tenir cura de les seves plomes?

A) Quan volenB) DiàriamentC) Cada setmanaD) De tant en tantE) Quan es mullen

7. D'on treuen la cera que necessiten?

A) Del seu becB) De les seves plomesC) De sota la cuaD) De sota les alesE) De dintre el niu

8. Quina frase recolliria millor la idea principal d'aquest text?

A) Els serveis que les plomes fan als ocellsB) El cos dels ocells està recobert de plomesC) Les plomes dels ocells no es mullenD) Els ocells tenen plomes a les alesE) Les plomes mantenen l'escalfor


11

ACL-4.3

La Marta comenta amb la seva mare com organitzarà la festa del seuaniversari:

- No vull convidar l'Oriol! sempre es posa amb les nenes.- Jo penso que l'has de convidar perquè és del teu grup i es podria

enfadar − li contesta la mare.- Tant m'és! també ell ens fa enfadar a nosaltres amb el que diu.- Pensa que tot i amb l'Oriol sou el doble de nenes i convé que hi hagi

barreja.- Però mare, l'Arnau m'ajuda sempre, en Pep és molt divertit, l'Òscar és

un bon noi i en Carles sap organitzar molt bé els jocs; en canvi l'Oriol...- Dona, em sap greu per aquest nen.- Com vulguis, però no li farem cap cas!

9. Quantes nenes seran a la festa si no en falla cap?

A) CincB) SisC) DeuD) DotzeE) Setze

10. Penses que la Marta convidarà l'Oriol?

A) Sí, per complaure la mareB) Sí, perquè li fa il.lusióC) No, perquè no li agrada gensD) No, perquè no es parlenE) No, perquè molesta les nenes

11. Si durant la festa expliquen acudits, quin nen creus que els faràriure més?

A) ÒscarB) ArnauC) CarlesD) OriolE) Pep


12

ACL-4.4

Per a la Festa Major del meu poble la comissió de festes vol guarnir elscarrers amb estrelles lluminoses.

Cada estrella té 2 bombetes blanques, el doble de blaves, 3 de verdes,una de vermella i al mig la groga. Al carrer Gran hi volen posar 8 estrelles ial carrer de la Font la meitat.

12. Quantes bombetes necessitem per a cada estrella?

A) 5B) 7C) 9D) 10E) 11

13. Quantes bombetes vermelles faran falta per guarnir el carrer de laFont?

A) 2B) 3C) 4D) 6E) 8

14. De quin color posarem més bombetes per guarnir els dos carrers?

A) BlauB) VermellC) GrocD) BlancE) Verd


13

ACL-4.5

Els peixos més coneguts són els que mengem normalment com la sardinao la tonyina que són marins. El llenguado i el rap també viuen al mar, alfons, són aplanats i la seva pell imita el color de la sorra per passarinadvertits als seus enemics.

La truita, el barb i la carpa són d'aigua dolça, viuen als llacs o als rius.

N'hi ha alguns com els salmons que passen unes temporades al mar iunes altres a l'aigua dolça.

15. Què vol dir que la sardina o la tonyina són marins?

A) Que són de color blau maríB) Que són bons marinersC) Que viuen al marD) Que viuen al riuE) Que són d'aigua dolça

16. Què fan d'especial els llenguados per defensar-se dels seusenemics?

A) Amagar-se en un forat de les roquesB) Posar-se darrera d'unes alguesC) Nedar molt de pressaD) Camuflar-se a la sorraE) Atacar els seus enemics

17. Si les anguiles són del mateix grup que els salmons, on deuenviure?

A) Als riusB) Al marC) Al riu i al marD) Al fons del marE) Al fons del riu

18. Segons el text, quina classificació de peixos creus que és méscorrecta ?

A) De mar - de riu - marinsB) Plans - rodons - allargatsC) De mar - sardines - tonyinesD) De platja - de riu - de costaE) De mar - de riu - de mar i riu


14

ACL-4.6

La Joana dorm. I mentre dorm no s'adona que ha entrat un follet a la sevacambra. El follet fa un salt lleuger damunt del llit i s'enfila pel coixí. S'acostade puntetes al caparró rinxolat que dorm, i comença a butxaquejar. De labutxaca, en treu un grapat de terra que tira als ulls clucs de la Joana. Així laJoana tindrà el son ben pesat.

19. En quin ordre s'acosta el follet a la Joana?

A) Butxaqueja, fa un salt, s'enfila pel coixíB) S'enfila pel coixí, butxaqueja, fa un saltC) Fa un salt, s'enfila pel coixí, butxaquejaD) Butxaqueja, s'enfila pel coixí, fa un saltE) Fa un salt, butxaqueja, s'enfila pel coixí

20. Per què creus que s'acosta de puntetes al cap de la Joana?

A) Perquè no li caigui la terraB) Perquè no el vegi que s'acostaC) Perquè li fa porD) Perquè li apreten les sabatesE) Perquè no es desperti

21. Què vol dir butxaquejar?

A) Portar les butxaques foradadesB) Mirar què troba a les butxaquesC) Escalfar-se les mans a les butxaquesD) Mirar si porta butxaquesE) Tenir moltes butxaques


15

ACL-4.7

L'Ebre travessa en gran part del seu curs terres molt pobres, sensearbres, devastades. La força amb què baixa és tan gran que arriba a l'últimapart del seu curs carregat de fang. El color del riu en el seu curs final ja noté res a veure amb el de l'aigua, sinó que li ve donat pel fang de colorgroguenc, dens i espès que arrossega.

Són aquestes quantitats de fang que es dipositen davant el mar,l'explicació del delta, que creix sense parar.

22. Com es forma el delta d'aquest riu?

A) Per la força de l'aiguaB) Per l'acumulació de fangC) Pel color de les terres que travessaD) Per les corbes del curs finalE) Pel color groguenc de l'aigua

23. Com són la majoria de terres que travessa?

A) Ben regades i amb plantesB) Molt poblades de ciutatsC) Camps de conreu amb molts arbresD) Pobres i amb poca vegetacióE) Muntanyoses i amb molta vegetació

24. Com és l'aigua del riu a la desembocadura?

A) Cristal·linaB) NetaC) ClaraD) FangosaE) Transparent

25. Quin títol resumiria millor aquest escrit?

A) Els rius de CatalunyaB) El delta dels riusC) La força de l'aiguaD) El naixement de l'EbreE) El delta de l'Ebre


16

ACL-4.8

El sol se n'anavaquan jo hi he arribat.La copa dels pins ja era negra,però el tronc tot daurat.

Joan Maragall

26. A quin moment del dia es refereix?

A) A la matinadaB) A mig matíC) Al migdiaD) Al capvespreE) A la nit

27. Per què diu que el tronc era tot daurat?

A) Perquè la copa dels pins ja era negraB) Perquè encara rebia els raigs del solC) Perquè l'havien pintat d'orD) Perquè el tronc era d'orE) Perquè el sol ja no il.luminava

28. Quin d'aquests títols creus que explica millor la poesia?

A) Posta de solB) La copa dels pinsC) El tronc dels pinsD) Quan surt el solE) Plou i fa sol

acl 4t

Documents