ace 1 programacio lomce catala mecd

Borrador Primaria LOMCE

ACE! 1REA DE LLENGES ESTRANGERESANGLSPRIMER CURSEDUCACI PRIMRIA OBLIGATRIA

NDEX51. INTRODUCCI

51.1. LOMCE

61.2. Les competncies bsiques integrades

72. CONTEXT

72.1. Context particular del centre

82.2. Pl de lectura

82.3. Pla de Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci

82.4. Caracterstiques dels grups pel que fa a l'aprenentatge

92.5. Prioritzaci de les necessitats

102.6. Horari de classes

112.7. Activitats extraescolars i complementries

123. DISENY CURRICULAR

123.1. Currculum

123.2. Objectius

143.3. Competncies Bsiques

183.3.1. Competncies bsiques en aquesta matria

203.3.2. Competncies bsiques a travs d'Ace!

213.4. Continguts

253.5. Metodologia

253.5.1. Metodologia didctica

273.5.2. Metodologia d'Ace!

293.5.3. Materials i recursos didctics

303.5.4. Activitats

323.5.5. Organitzaci de temps, agrupaments i espais

343.5.6. Mesurades d'atenci a la diversitat de l'alumnat

353.6. Avaluaci

363.6.1. Procediments d'avaluaci

373.6.2. Recursos d'avaluaci

373.6.2.1. Criteris d'avaluaci

393.6.2.2. Estndards d'aprenentatge avaluables

413.6.2.3. Rbrica d'avaluaci de competncies

433.6.3. Elements d'avaluaci

494. PROGRAMACI DE LES UNITATS

50Starter unit Monty and Lola

57Unit 1 Monty the artist

63Unit 2 Lola the doctor

69Unit 3 Monty the clown

75Revision story 1: Secret Agent 10

81Unit 4 Lola the pilot

88Unit 5 Monty the farmer

94Unit 6 Lola the pirate

101Revision story 2: The Science Project

107Unit 7 Monty the magician

113Unit 8 Lola the athlete

119Unit 9 Monty the diver

125Revision story 3: Goal!

131Festival 1 Halloween

135Festival 2 Christmas

141Festival 3 Carnival

1465. TEMPORALITZACI DE LES UNITATS

149Starter unit Monty and Lola



176Unit 3 Monty de clown

189Revision story 1: Secret Agent 10




230Revision story 2: The Science Project



256Unit 9 Monty de diver

269Revision story 3: Goal!

271Festivals

2776. Annex I: Rbrica d'avaluaci per competncies

277Starter Unit Monty and Lola



283Unit 3 Monty de clown






295Unit 9 Monty de diver

297Avaluaci general

2997. Annex II: Marc Com Europeu de Referncia CEF

2997.1. El Portfolio en el nostre projecte

3007.2. Avaluaci global

3017.3. End-of-year Self-Assessment

1. INTRODUCCI 1.1. LOMCEEls avantatges i les oportunitats que ens ofereix la actual Lley d'Ensenyament (LOE), modificada per la Lley 8/2013, del 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), les exigncies i necessitats cada cop ms pluriculturals de la nostra societat, juntament amb les directrius estabertes el Consell d'Europa dins del Marc com europeu de referncia per a les llenges, son tres claus significatives que queden reflectides al projecte Ace!Amb una vocaci educativa i d'aprenentatge ben definida on els alumnes aprenen angls mitjanant activitats motivadores amb un carcter ldic que permeti de forma inconscient i natural l'adquisici de la llengua estrangera, i que comporten el repte de potenciar l'habilitat de l'alumnat per percebre el coneixement d'una llengua estrangera, no noms com una matria ms sino com a descobriment d'un mn exterior del que tots en formem una part responsable, es promou la interacci a la classe per tal de desenvolupar una actitut d'alerta de cara a les normes i als valors socials, dins dels principis psicopedaggics en els quals es fonamenta el diseny curricular per a l'etapa d'Educaci Primria.La finalitat del nostre projecte s, en primer lloc, aconseguir que l'alumnat adquireixi totes les competncies que marca la LOMCE centrant-nos, com s d'esperar, en la competncia en comunicaci lingstica i insistint especialment en les competncies socials i cviques: aprendre a aprendre i sentit d'iniciativa i esperit emprenedor. D'altra banda, incorporar el conjunt d'elements transversals al procs d'aprenentatge, els quals tamb recull la LOMCE. Com es d'esperar, la comprensi lectora, l'expressi oral i escrita, la comunicaci audiovisual i les TIC es treballaran en profunditat al llarg de tot el procs, per a l'aprenentatge de la llengua estrangera tamb hi tindran lloc la promoci de la igualtat d'oportunitats, la no discriminaci, la igualtat efectiva entre homes i dones, la prevenci de la violncia de gnere, la prevenci i resoluci pacfica de conflictes en tots els mbits, el rebuig a qualsevol tipus de violncia, racisme o xenofbia, el respecte per les vctimes del terrorisme, el desenvolupament sostenible i el medi ambient, els riscos d'explotaci i d'abs sexual, les situacions de risc en l's de les TIC, la protecci davant d'emergncies i catstrofes, el desenvolupament de l'esperit emprenedor, l'activitat fsica i la dieta equilibrada, la millora de la convivncia i la prevenci dels accidents de trfic.Aquest projecte t en consideraci canvis tan significatius i evidents com la globalitzaci, la qual prcticament exigeix el domini d'una segona llengua estrangera, i l'impacte de les noves tecnologies, ja que aix repercuteix directament en els alumnes a l'hora d'aprendre, de comunicar-se o de dur a terme una tasca. Elements que s'han convertit en una prioritat i en una eina clau respectivament en el procs d'aprenentatge, no noms en l'etapa a la que fa referncia aquest document sino tamb al llarg de tota la vida.En aquest projecte, el professorat haur de crear les condicions necessries per a qu es produeixi l'aprenentatge posant especial atenci a la diversitat en les habilitats i les expectatives de cada alumne, aix com a la recerca del desenvolupament del talent de cadascn d'ells. Preparar i organitzar el treball, propiciant-ne el desenvolupament: coordinar accions, impulsar actituts positives de cara a l'idioma i a la cultura anglesa, captar i dirigir l'inters de l'alumne vers all que s nou i la creativitat, i hi intervindr de forma activa i reflexiva, prenent els errors com a senyals de progrs. Per la seva part, l'alumnat haur de participar activament en el seu procs d'aprenentatge, ja que s, tal i com ho defineix la LOMCE, el centre i la ra de ser de l'educaci. 1.2. Les competncies bsiques integradesLa societat actual, cada cop ms heterognia i global, reclama un tipus de ciutad competent, que tingui clar el que fa i diu de forma creativa i autnoma. Des de l'rea de llengues estrangeres, aquesta formaci, necessriament contnua, constitueix un procs de construcci social i emocional del coneixement on el cos, la ment, la ra i les emocions interaccionen de manera permanent.En un procs d'aprenentatge continu i basat en l'adquisici de competncies, l'alumnat, mitjanant els coneixements adquirits, ha de ser capa d'aplicar tot el que sap en situacions concretes, s a dir, posar en prctica i demostrar els coneixements, les habilitats i les actituts que poseeix per resoldre diferents fets en diferents contexts.Cal destacar el carcter combinat de laprenentatge per competncies: l'alumne, mitjanant el qu sap, ha de demostrar que ho sap aplicar, per tamb que sap ser i estar. D'aquesta manera, podem veure cm una competncia integra els diferents continguts que es treballen a l'aula (conceptes, procediments i actituts), exemple d'una formaci integral de l'alumne. En resum, reconeixem que la instituci escolar no tan sols prepara a l'alumne en el coneixement de sabers tcnics i cientfics, sino que tamb ho fa com a ciutad, per aix ha de demostrar una srie d'actituts socials, cviques i intellectuals que impliquin el respecte als altres, responsabilitat i cooperaci.El nostre projecte recull i integra diferents elements curriculars per a l'ensenyament de la llengua estrangera (objectius, patrons d'aprenentatge i competncies), aix com criteris i indicadors de competncies per a l'avaluaci de la seva adquisici i l'assoliment dels objectius de la matria.2. CONTEXT 2.1. Context particular del centre 1er curs d'Educaci Primria - Angls CentreCarrerLocalitatProvinciaCodi postalComposici del departament de llenges estrangeres1

2

3

4

5

Distribuci de l'alumnatCursN d'alumnesN de grups

Caracterstiques de l'alumnat(El departament les descriur seguint els tres criteris que s'expliquen a continuaci: Generals Dels diferents grups D'un grupEs definiran els objectius bsics per al seu tratament. Aix mateix, se'n prioritzaran les necessitats, les estratgies que conv utilitzar i la temporalitzaci.)Perfil del centre(Elimini all que no sigui rellevant)Nivell socialAltMitjBaixMixte

ZonaCentre urbBarri perifricPobleRural

N d'alumnes d'integraci:

Observacions:

2.2. Pl de lecturaProposem les activitats segents per a desenvolupar la competncia lectora en angls: Lectura en veu alta de textos per part dels alumnes. Grups de lectura dins i fora de l'aula. Lectura graduada relacionada amb el llenguatge i/o tema de la unitat a casa. Sinclouen una taula en la que sindicaran els llibres recomanats per a cada trimestre (a completar pel professorat).1er Trimestre2on Trimestre3er Trimestre

2.3. Pla de Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci(A completar pel professorat)Objectius:

Afavorir l'aprenentatge de la llengua estrangera. Adquirir habilitats tecnolgiques i comunicatives. Facilitar l'accs a la informaci en suport digital. Investigar i contrastar informaci. Fer un s adequat d'Internet i de les xarxes socials. s de xarxes socials, email, missatges, etc. Crear documents en format digital. Descarregar i compartir recursos. Altres.

Recursos:

Connexi a Internet Sala d'informtica Ordinadors, tauletes, netbooks, porttils Pissarra digital Altres.

Programes / Aplicacions:

Pgines web Wikis Processadors de text Ebooks Blogs Skype Google sites Xarxes socials Altres

Altres:

2.4. Caracterstiques dels grups pel que fa a l'aprenentatge(Elimini all que no sigui rellevant)Generals.......................Grup A Els agrada aprendre mentre juguen o realitzen activitats ldiques. Mostren amb facilitat/dificultat la seva creativitat i imaginaci. Esdev fcil/difcil despertar la seva curiositat. Els agrada/desagrada expressar els seus sentiments. Mostren capacitat/incapacitat per organitzar i analitzar el seu propi aprenentatge. Sn/no sn conscients dels avantatges de treballar de forma cooperativa a classe. S'expressen de forma coherent/incoherent i correcta/incorrecta en la seva propia llengua. No necessiten/necessiten entendre totes les paraules d'un text per comprendre'l. Els agrada/desagrada llegir a casa. Altres.Grup B Els agrada aprendre mentre juguen o realitzen activitats ldiques. Mostren amb facilitat/dificultat la seva creativitat i imaginaci. Esdev fcil/difcil despertar la seva curiositat. Els agrada/desagrada expressar els seus sentiments. Mostren capacitat/incapacitat per organitzar i analitzar el seu propi aprenentatge. Sn/no sn conscients dels avantatges de treballar de forma cooperativa a classe. S'expressen de forma coherent/incoherent i correcta/incorrecta en la seva propia llengua. No necessiten/necessiten entendre totes les paraules d'un text per comprendre'l. Els agrada/desagrada llegir a casa. Altres.Grup C Els agrada aprendre mentre juguen o realitzen activitats ldiques. Mostren amb facilitat/dificultat la seva creativitat i imaginaci. Esdev fcil/difcil despertar la seva curiositat. Els agrada/desagrada expressar els seus sentiments. Mostren capacitat/incapacitat per organitzar i analitzar el seu propi aprenentatge. Sn/no sn conscients dels avantatges de treballar de forma cooperativa a classe. S'expressen de forma coherent/incoherent i correcta/incorrecta en la seva propia llengua. No necessiten/necessiten entendre totes les paraules d'un text per comprendre'l. Els agrada/desagrada llegir a casa. Altres.Grup D Els agrada aprendre mentre juguen o realitzen activitats ldiques. Mostren amb facilitat/dificultat la seva creativitat i imaginaci. Esdev fcil/difcil despertar la seva curiositat. Els agrada/desagrada expressar els seus sentiments. Mostren capacitat/incapacitat per organitzar i analitzar el seu propi aprenentatge. Sn/no sn conscients dels avantatges de treballar de forma cooperativa a classe. S'expressen de forma coherent/incoherent i correcta/incorrecta en la seva propia llengua. No necessiten/necessiten entendre totes les paraules d'un text per comprendre'l. Els agrada/desagrada llegir a casa. Altres.2.5. Prioritzaci de les necessitats(A emplenar pel professorat)Necessitats generals.......................Necessitats especfiques dels diferents grupsGrup A.......................Grup B.......................Grup C.......................Grup D.......................Necessitats especfiques individualsGrup A Alumne/a.......................Grup B Alumne/a.......................Grup C Alumne/a.......................Grup D Alumne/a.......................Estratgies a fer servir(A emplenar pel professorat)a) Respecte a l'alumnat.......................b) Respecte a l'equip docent del centre.......................c) Respecte als pares/mares/tutors/famlies.......................2.6. Horari de classesNom i crrec del/de la professor/aHoraDillunsDimartsDimecresDijousDivendres

Nom i crrec del/de la professor/aHoraDillunsDimartsDimecresDijousDivendres



2.7. Activitats extraescolars i complementries(Apuntar aqu l'activitat extraescolar i/o complementria: deportives, artstiques, de suport, etc.)HoraDillunsDimartsDimecresDijousDivendres

3. DISENY CURRICULAR3.1. CurrculumLa definici de currculum que la Llei Orgnica 8/2013, de 9 de desembre per a la millora de la qualitat educativa recull a l' article 6 s la segent: s'entn per currculum la regulaci dels elements que determinen els processos d'ensenyament i d' aprenentatge per a cadascn dels ensenyaments.El currculum estar integrat pels segents elements:a) Els objectius de cada ensenyament i etapa educativa: referents relatius a les fites que l'alumne haur d'assolir en finalitzar el procs educatiu, com a resultat de les experincies d'ensenyament-aprenentatge planificades intencionalment amb aquesta finalitat.b) Les competncies o capacitats per aplicar de forma integrada els continguts propis de cada ensenyana i etapa educativa, amb el fi d'aconseguir la realitzaci adequada de les activitats, i la resoluci efica de problemes complexos.c) Els continguts, o conjunts de coneixements, habilitats, estratgies, destresses i actituds que contribueixen a la consecuci dels objectius de cada ensenyana i etapa educativa, i a l'adquisici de competncies.Els continguts s'ordenen en assignatures, que es classifiquen en matries, mbits, rees i mduls en funci dels ensenyaments, les etapes educatives o els programes en qu participi l'alumnat.d) La metodologia didctica que comprn tant la descripci de les prctiques docents, com l'organitzaci del treball dels professors.e) Els criteris d'avaluaci del nivell d'adquisici de competncies i de l'assoliment dels objectius de cada ensenyana i etapa educativa: referents davaluaci que defineixen el qu es vol valorar, el que lalumnat ha daconseguir, tant en termes de conceptes com en procediments o actituds. Responen directament a all que es pretn assolir amb l'assignatura.f) Els estndards i els resultats de laprenentatge avaluables: concrecions dels criteris davaluaci que permeten definir els resultats de l'aprenentatge i concreten mitjanant accions que lalumne ha de saber, i saber fer en cada assignatura. Han de permetre graduar el rendiment o fita assolida. Han de ser observables, mesurables i evaluables, ja que contribueixen i faciliten el diseny de proves estandarditzades i comparables.3.2. ObjectiusLes exigncies i necessitats de la societat al segle XXI han afavorit els ajustos en l'mbit escolar, preparant als alumnes per a viure en un mon cada cop ms internacional, multicultural i multilinge, alhora que ms avanat tecnolgicament. El nostre pas, com a membre de la Uni Europea, s'ha comproms amb el foment del coneixement d'altres llenges comunitries, tal i com es recull en un dels objectius de l'Estratgia de Lisboa. Per la seva banda, el Consell d'Europa en el Marc de Referncia Com Europeu per a l'aprenentatge de llenges estrangeres, estableix les directrius tant per a l'aprenentatge de llenges com per a l'avaluaci de la competncia en les diferents llenges del parlant. Aquestes pautes han estat un referent clau per l'elaboraci del currculum de l'rea.El currculum bsic estableix que l'Educaci Primria contribuir a desenvolupar en els nens i nenes les capacitats que els permetin: a) Conixer i apreciar els valors i les normes de convivncia, aprendre a actuar-hi en consonncia, preparar-se per a l'exercici actiu de la ciutadania i respectar els drets humans, aix com el pluralisme propi d'una societat democrtica.b) Desenvolupar hbits de treball individual i en equip, d'esfor i de responsabilitat en l'estudi, aix com actituds de confiana en s mateix, sentit crtic, iniciativa personal, curiositat, inters i creativitat en l'aprenentatge i esperit emprenedor.c) Adquirir habilitats per a la prevenci i la resoluci pacfica de conflictes, que els permetin desenvolupar-se amb autonomia en l'mbit familiar i domstic, aix com en els grups socials amb els que es relacionen.d) Conixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferncies entre les persones, la igualtat de drets i d'oportunitats d'homes i dones, i la no discriminaci de persones amb discapacitat.e) Conixer i utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i, si hi hagus, la llengua cooficial de la Comunitat Autnoma, aix com desenvolupar hbits de lectura.f) Adquirir com a mnim en una llengua estrangera la competncia comunicativa bsica que els permeti expressar i comprendre missatges sencills i desenvolupar-se en situacions cotidianes.g) Desenvolupar les competncies matemtiques bsiques i iniciar-se en la resoluci de problemes que requereixin la realitzaci d'operacions elementals de clcul, coneixements geomtrics i estimacions, aix com ser capaos d'aplicar-los a les situacions de la seva vida cotidiana.h) Conixer els aspectes fonamentals de les Cincies de la Naturalesa, les Cincies Socials, la Geografia, la Histria i la Cultura.i) Participar en l's, per a laprenentatge, de les tecnologies de la informaci i la comunicaci desenvolupant un esperit crtic davant els missatges que reben i elaboren.j) Utilitzar diferents representacions i expressions artstiques i iniciar-se en la construcci de propostes visuals i audiovisuals.k) Valorar la higiene i la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferncies i utilitzar l'educaci fsica i l'esport com a mitjans per afavorir el desenvolupament personal i social.l) Conixer i valorar els animals ms prxims a l'sser hum i adoptar un tipus de comportament que afavoreixi tenir-ne cura.m) Desenvolupar les capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en les seves relacions amb els altres, aix com fomentar una actitut contrria a la violncia, als prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes.n) Fomentar l'educaci vial i actituts de respecte que repercuteixin en la prevenci dels accidents de trfic.3.3. Competncies BsiquesLa reforma educativa, seguint les recomanacions del Parlament Europeu i del Consell de 18 de desembre de 2006, de la UNESCO i de la OCDE, entre altres, es basa en la potenciaci de l'aprenentatge per competncies, com a complement de l'aprenentatge de continguts. En la definici que la Llei Orgnica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) fa del currculum, ens trobem amb els elements que determinen els processos d'ensenyament i daprenentatge entre els que es troben les competncies bsiques. Es proposen nous enfocaments en l'aprenentatge i l'avaluaci, la qual cosa suposa un canvi important dirigit a tot all que l'alumnat assimila i s capa de fer, sobre tot pel que fa a les competncies bsiques que es consideren prioritries de cara al desenvolupament de l'alumnat.Davant d'un model educatiu enfocat en l'adquisici de coneixements ms o menys terics, desconectats entre s en moltes ocasions, un procs educatiu orientat a l'acci, basat en l'adquisici de competncies incideix, fonamentalment, en l'adquisici d'uns coneixements imprescindibles, prctics e integrats, coneixements que els alumnes haurn de demostrar (es quelcom ms que una formaci funcional). En resum, una competncia s la capacitat posada en prctica i demostrada d'integrar coneixements, habilitats i actituds per a resoldre problemes i situacions en diferents contextos. De manera molt grfica i concisa, s'ha arribat a definir com l'aplicaci del coneixement adquirit, els coneixements en acci, s a dir, mobilitzar els coneixements i les habilitats en una situaci determinada (de carcter real i diferent daquella en la que s'ha aprs), activar els recursos o els coneixements que es tenen (encara que es cre que no es tenen perqu shan oblidat).Hi ha un aspecte que cal destacar: formar en competncies fa que l'aprenentatge sigui possible al llarg de tota la vida, fent front a la constant renovaci de coneixements que es produeix a qualsevol rea del coneixement. La formaci acadmica de l'alumne transcorre a la instituci escolar durant un nmero limitat d'anys. No obstant aix, la necessitat de formaci personal i/o professional no acaba mai, i per tant, una formaci competencial digital, per exemple, permetr accedir a aquest instrument per aconseguir la informaci que es necessiti a cada moment (desprs d'analitzar-ne la qualitat, s clar). Si a ms tenim en compte que moltes vegades s impossible tractar en profunditat tots els continguts del currculum, s clar que lalumne haur de formar-se en aquesta competncia, la d'aprendre a aprendre.Al nostre sistema educatiu es considera que les competncies bsiques que ha de tenir l'alumne en finalitzar l'escolaritat obligatria per poder afrontar els reptes de la seva vida personal i laboral son les segents: Competncia en comunicaci lingstica. Competncia matemtica i competncies bsiques en cincia i tecnologia. Competncia digital. Aprendre a aprendre. Competncies socials i cviques. Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor. Conscincia i expressions culturals.Per, qu entenem per cadascuna d'aquestes competncies? De forma resumida, i recollint el ms significatiu d'all que estableix el currculum escolar, cadascuna d'aquestes competncies aporta el segent a la formaci personal i intellectual de l'alumne: Competncia en comunicaci lingsticaEs tracta d'una competncia molt complexa. Es troba vinculada a l'acci comunicativa dins d'unes prctiques socials en les que l'individu, a ms de produir, tamb rep missatges amb distintes finalitats. Suposa l'obertura d'una via de coneixement, dins i fora de l'escola, a ms d'enriquiment cultural, i tamb constitueix un objectiu d'aprenentatge permanent, considerant la lectura com a medi principal per a l'ampliaci de l'aprenentatge i d'aquesta competncia.L'individu, mitjanant l's del llenguatge com a instrument de comunicaci, posa en marxa una srie d'actituds i valors com ara el respecte per les normes de convivncia, l'exercici de la ciutadania, el desenvolupament d'un esperit crtic, el respecte pels drets humans i pel pluralisme, la resoluci de conflictes, el desenvolupament de les capacitats afectives en tots els mbits, l'inters vers l'aprenentatge i el reconeixement de les destreses inherents a aquesta competncia com a font de plaer.La competncia en comunicaci lingstica est constituida per cinc components: lingstic, pragmtic-discursiu, socio-cultural, estratgic i personal, que es concreten en diferents dimensions en la interacci comunicativa. Competncia matemtica i competncies bsiques en cincia i tecnologia.La competncia matemtica implica la capacitat d'aplicar el raonament matemtic i les eines per descriure, interpretar i predir distints fenmens dins del seu context. Requereix coneixements sobre els nmeros i les operacions bsiques, els smbols i les formes d'expressi i de raonament matemtic per a produir i interpretar informacions, per a conixer ms sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat i per resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i el mn laboral. La seva adquisici suposa, en resum, establir una relaci profunda entre el coneixement conceptual i el coneixement procedimental implicats en la resoluci d'una tasca matemtica determinada.Aquesta competncia inclou una srie d'actituts i valors que es basen en el rigor, en el respecte per les dades i en la veracitat. Els mbits integrats en la competncia matemtica son els que fan referncia als nmeros, a l'lgebra, a la geometria i a l'estadstica.Les competncies bsiques en ciencia i tecnologia proporcionen un apropament al mn fsic i a la interacci responsable amb aquest. Contribueixen al desenvolupament del pensament cientfic i capaciten l'individu per identificar, plantejar i resoldre situacions de la vida quotidiana per actuar davant dels reptes i problemes propis de les activitats cientfiques i tecnolgiques.El desenvolupament d'aquestes competncies requereix una srie de coneixements cientfics relatius a la fsica, la qumica, la biologia, la geologia, les matemtiques i les tecnologies, que deriven de conceptes, processos i situacions interconectades; aix com l'habilitat d'utilitzar i manipular eines tecnolgiques, dades i procesos cientfics per assolir un objectiu. Les actituds i els valors integrats en aquestes competncies estn relacionats amb l'assumpci de criteris tics, l'inters per la cincia, el recolzament a la investigaci cientfica, la valoraci del coneixement cientfic i la responsabilitat sobre la conservaci dels recursos naturals i mediambientals, aix com l'adopci d'una actitut adequada per assolir una vida fsica i mental saludable en un entorn natural i social. Competncia digitalImplica l's creatiu, crtic i segur de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Suposa l'adaptaci als canvis que introdueixen les noves tecnologes i l'adquisici de nous coneixments, habilitats i actituds per sser competent en un entorn digital. Requereix conixer les principals aplicacions informtiques, i exigeix el desenvolupament de diverses destreses relacionades amb l'accs a la informaci, el procesament i l's per a la comunicaci, la creaci de continguts, la seguretat i la resoluci de problemes en diferents contextos.L'individu ha de ser capa d'utilitzar de manera habitual els recursos tecnolgics disponibles amb la finalitat de resoldre els problemes reals d'una manera eficient, aix com avaluar i seleccionar noves fonts d'informaci i innovacions tecnolgiques, a mesura que van apareixent, i en funci de la seva utilitat per dur a terme tasques o objectius especfics. L'adquisici d'aquesta competncia requereix, a ms, actituds i valors que permetin a l'usuari adaptar-se a les noves necessitats que estableixen les tecnologes, la seva apropiaci i adaptaci als objectius personals i la capacitat d'interaccionar-hi socialment. D'altra banda, la competncia digital implica la paritcipaci i el treball colaboratiu, aix com la motivaci i la curiositat per l'aprenentatge i la millora en l's de les tecnologes. Aprendre a aprendre Aquesta competncia suposa, d'una banda, iniciar-se en l'aprenentatge, i de l'altra, ser capa de continuar aprenent de manera autnoma: aspecte fonamental per l'aprenentatge permanent.Aprendre a aprendre inclou una srie de coneixements i destresses que requereixen una reflexi i presa de conscincia sobre els propis processos d'aprenentatge, per la qual cosa els processos de coneixement es converteixen en objecte del coneixement i s'ha d'aprendre a realitzar-los correctament.Les actitutds i els valors clau en l'adquisici d'aquesta competncia sn la motivaci per aprendre i la confiana per assolir les fites de l'aprenentatge. Competncies socials i cviquesAquestes competncies impliquen l'habilitat i la capacitat per utilitzar els coneixements i les actituds relatives a la societat per a comprendre la realitat social del mn en qu vivim i exercir la ciutadana democrtica en una societat cada cop ms diversa. La competncia social es relaciona amb el benestar personal i collectiu, i requereix l'adquisici de coneixements que permetin comprendre i analitzar els codis de conducta i el comportament adequat per a conviure en societat.Els elements fonamentals d'aquesta competncia sn la capacitat de comunicar-se de forma constructiva en diferents entorns i la seguretat en un mateix, la integritat i l'honestedat.La competncia cvica es basa en el coneixement crtic dels conceptes de democrcia, justcia, igualtat, ciutadana i drets civils. En aquesta competncia son fonamentals: l'habilitat per interactuar de manera efica en l'mbit pblic, manifestar solidaritat i inters pels problemes de la comunitat, el respecte pels drets humans, la igualtat, l'apreciaci i la comprensi de les diferents religions o cultures.El desenvolupament d'aquestes competncies implica afrontar els conflictes amb valors tics i exercir els drets i els deures ciutadans des d'una actitud solidria i responsable. Sentit d'iniciativa i esperit emprenedorAquesta competncia est relacionada amb la capacitat de transformar idees en fets, la qual cosa implica adquirir conscincia d'una situaci i actuar amb criteri propi, aix com tirar endavant les iniciatives necessries per desenvolupar la opci escollida i fer-se'n responsable, tant en l'mbit personal com en el social o el laboral. L'adquisici d'aquesta competncia s decisiva per a la formaci de futurs ciutadans emprenedors, contribuint aix a la cultura de l'emprenement. Aquesta competncia requereix uns coneixements relacionats amb la capacitat de reconixer les oportunitats existents per a les activitats personals, professionals i comercials; a ms d'unes habilitats com ara la capacitat d'anlisis, de planificaci, d'organitzaci, de gesti, de presa de decisions, de resoluci de problemes, de lliderat, de pensament crtic, d'avaluaci i d'auto-avaluaci.Requereix el desenvolupament d'actituds i valors com poden ser la predisposici a actuar de forma creadora i imaginativa, l'autoconeixement i l'autoestima, la independncia, l'inters, l'esfor i l'esperit emprenedor. Conscincia i expressions culturalsAquesta competncia implica conixer, apreciar, comprendre i valorar crticament diferents manifestacions culturals i artstiques, utilitzar-les com a font de divertiment i enriquiment personal i considerar-les part del patrimoni cultural dels pobles. Requereix coneixements que permetin accedir a les diferents manifestacions sobre l'herncia cultural a tots els nivells. Comprn la concreci de la cultura i altres manifestacions artstico-culturals de la vida quotidiana. Incorpora el coneixement bsic de les principals tcniques, recursos i convencions dels diferents llengatges artstics i la identificaci entre les diferents manifestacions artstiques i la societat.L'adquisici d'aquesta competncia posa en funcionament destresses com ara l'aplicaci de diferents habilitats de pensament per a poder comprendre, valorar, emocionar-se i disfrutar de les diferents manifestacions artstiques. Suposa, a ms, actituds i valors personals d'inters, reconeixement i respecte per aquests i per la conservaci del patrimoni.3.3.1. Competncies bsiques en aquesta matriaExpondrem els aspectes ms significatius del nostre projecte, a l'esquena del que la prctica educativa diaria pugui aconsellar a cada moment: Competncia en comunicaci lingstica:L'estudi d'una llengua estrangera contribueix al desenvolupament d'aquesta competncia d'una manera directa: completant, enriquint i cobrint aquesta capacitat comunicativa general de nous matissos comprensius i expressius. La competncia en comunicaci lingstica es refereix a la utilitzaci del llenguatge com a instrument de comunicaci oral i escrita, de representaci, interpretaci i comprensi de la realitat, de construcci i comunicaci del coneixement i de l'organitzaci i autorregulaci del pensament, de les emocions i de la conducta. Competncia matemtica i competncies bsiques en cincia i tecnologia.Utilitzar nmeros i les seves operacions bsiques, els smbols i les formes d'expressi i raonament matemtic per a produr i interpretar informacions, per a aprendre ms sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat i per resoldre problemes relacionats amb la vida diria. Forma part de la competncia matemtica l'habilitat per interpretar i expressar amb claredat i precisi informacions, dades i argumentacions.Les competncies cientfica i tecnolgica, i partint del coneixement de la naturalesa, dels conceptes, principis i mtodes cientfics fonamentals i dels productes i processos tecnolgics, aix com la comprensi de la incidncia de la cincia i la tecnologia sobre la naturalesa permeten comprendre millor els avanaments, les limitacions i els riscos de les teories cientfiques, les aplicacions i la tecnologia en les societats en general. Formen part d'aquestes competncies bsiques l's d'eines i mquines tecnolgiques, les dades cientfiques per assolir objectius basats en proves. Competncia digitalLa competncia digital proporciona un accs inmediat a un moviment imparable d'informaci que augmenta cada dia. El coneixement d'una llengua estrangera ofereix la possibilitat de comunicar-se per mitj de les noves tecnologes, creant contextos reals i funcionals de comunicaci. Aquesta competncia consisteix a disposar d'habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informaci i transformar-la en coneixement. Competncia per aprendre a aprendreL'aprenentatge d'una llengua estrangera es rendibilitza enormement si s'hi inclouen continguts directament relacionats amb la reflexi sobre el propi aprenentatge, per a que cada nen i nena identifiquin cm aprenen millor i quines estratgies els fan ms eficaos.Aix comporta ser conscient d'aquelles capacitats que entren en joc en el procs d'aprenentatge, com ara l'atenci, la concentraci, la memria, la comprensi, l'expressi lingstica i la motivaci de l'assoliment d'objectius, entre altres. Competncies socials i cviquesLes llengues serveixen als parlants per a comunicar-se socialment, per tamb sn un mitj de comunicaci i de transmisi cultural. Aprendre una llengua estrangera implica conixer els trets i fets culturals vinculats a les seves diferents comunitats de parlants.Aquest fet afavoreix la comprensi de la realitat social en la que es viu, el respecte, el reconeixement i l'acceptaci de diferncies culturals i de comportament. Tamb promou la tolerncia i la integraci, i ajuda a comprendre i a apreciar tant els trets d'identitat com les diferncies. Sentit d'iniciativa i esperit emprenedorLes decisions que provoca la reflexi sobre l'aprenentatge propi afavoreixen l'autonomia. A mesura que l'autonomia i la iniciativa personal involucren sovint a altres persones, aquesta competncia obliga a disposar d'habilitats socials per a relacionar-se, cooperar i treballar en equip: posar-se en la situaci de l'altre, valorar les idees dels altres, dialogar i negociar, l'assertivitat per fer entendre adequadament als altres les decisions prpies i treballar de forma cooperativa i flexible. El sentit d'iniciativa i esperit emprenedor suposen la capacitat d'imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o collectius amb creativitat, confiana, responsabilitat i sentit crtic. Requereix, per tant, poder reelaborar els plantejaments previs o crear noves idees, buscar solucions i posar-les en prctica. Conscincia i expressions culturalsL'aprenentatge d'una llengua estrangera collabora amb el desenvolupament d'aquesta competncia si els models lingstics que s'utilitzen contenen, malgrat les limitacions d'aquesta etapa, produccions lingstiques amb component cultural. Es tracta, per tant, d'una competncia que facilita tant l'expressar-se i comunicar-se com percebre, comprendre i enriquir-se amb diferents realitats i produccions del mn de l'art i de la cultura.Aquesta competncia incorpora, aix mateix, el coneixement bsic de les principals tcniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artstics, com ara la msica, la literatura, les arts visuals i escniques o de les diferents formes que adquireixen les arts populars. 3.3.2. Competncies bsiques a travs d'Ace! Competncia en comunicaci lingstica:Tots els llibres d'Oxford Universityy Press ofereixen una gran varietat d'activitats que promouen una comunicaci real a l'aula, amb un desenvolupament sistemtic de les destreses escrites i orals i moltes oportunitats per a personalitzar.A la tercera i cinquena lli de cada unitat s'ofereixen activitats comunicatives de les estructures que es presenten a la unitat (CB pp. 8-9, 18-19, 28-29, etc.). A la segona lli de cada unitat s'escenifica la historieta personalitzada (CB pp. 6-7, 16-17, 26-27, etc.). A la setena lli de cada unitat s'ofereixen activitats que ajuden a la correcta pronunciaci (CB pp.11, 21, 31, etc.). Competncia digitalAce! presenta un CD amb les canons del curs per a que cada alumne pugui practicar la pronunciaci de les estructures i el vocabulari nous. Ofereix tamb la possibilitat de connectar-se a Internet i realitzar de forma interactiva jocs a l'Oxford Online Learning Zone. Ace! ofereix un Teacher's Resource CD-ROM que cont una mplia varietat de materials que facilitaran la tasca del professor i ajudaran a reforar la matria ja treballada. Competncies socials i cviques:A cadascuna de les unitats es fomenta el bon comportament i el respecte als altres grcies a la historieta (CB pp. 6-7, 16-17. 26-27, etc), els dilegs (CB pg. 8, 11, 18, 21, 28, 31, etc), l'activitat amb retallables (CB pg. 9, 19, 29, etc) i la secci Mrs Drew s Values (CB pg. 13, 23, 33, etc); aix com en les revisi stories al final de les llions 3, 6 i 9. Al final del llibre, les seccions de festivals fomenten el respecte a altres cultures. Conscincia i expressions culturals:Totes les unitats ofereixen la possibilitat de desenvolupar la competncia cultural i artsitca mitjanant canons (CB pg. 5, 9, 13, 15, 19, 23, 25, 29, 33, etc), cut-outs (CB pg. 9, 19, 29, etc), historietes (CB pg. 6-7, 16-17, 26-27, etc) i les llions CLIL i de cultura (CB pg. 10, 12, 20, 22, 30, 32 , etc). Aprendre a aprendre:Totes les activitats d'Ace! contribueixen al desenvolupament d'aquesta competncia. Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor:El sentit de la iniciativa s una altra de les competncies que es tenen en compte dins dels diferents nivells d'Ace!, ja que el mtode ajuda els alumnes a tenir confiana en s mateixos, a prendre la iniciativa per realitzar diferents activitats i a posar-les en prtica a la vida real, mitjanant, per exemple, els projectes creatius relacionats amb els temes de les unitats. Les historietes, d'altra banda, fomenten habilitats socials com la cooperaci i el respecte als altres, el treball en equip, la valoraci de les opinions dels altres, etc. Matemtica, cincia i tecnologia:Diferents llions del CB i l'AB, ofereixen activitats en qu cal seqenciar o numerar (CB pg. 8, 18, 28, 38, etc).Les llions CLIL i de cultura de cada unitat propicien el coneixement individual d'ells mateixos i del mn fsic que els envolta (CB pp 10, 12, 20, 22, 30, 32, etc.).3.4. ContingutsEls continguts que conformen aquesta matria i aquest curs s'han agrupat en: comprensi i producci (expressi i interacci) de textos orals i escrits. Aquests quatre blocs, relacionats amb els dos centres d'atenci especfics: el llenguatge oral i el llenguatge escrit, recullen els elements constitutius del sistema lingstic, el seu funcionament i relacions i la dimensi social i cultural de la llengua estrangera. Bloc 1. Comprensi de textos orals1. Estratgies de comprensi de textos orals: Movilitzaci d'expectatives, identificaci de claus i inferncies, comprobaci i reformulaci d'hiptesis.2. Aspectes socioculturals i sociolingstics: convencions socials, normes de cortesia, llenguatge no verbal.3. Funcions comunicatives: Salutacions i presentacions. Expressi de l'acord o el desacord. Descripci de persones i objectes. Petici i oferiment d'informaci, ajuda, objectes, perms. Establiment i manteniment de la comunicaci.4. Estructures sintacticodiscursives: Expressi de relacions lgiques: conjunci (and). Afirmaci(affirmative sentences; Yes (+ tag)). Exclamaci(e.g. I love salad!). Negaci (negative sentences with not), No (+ negative tag)). Interrogaci (What, how many). Expressi del temps: present (simple present); futur (going to). Expressi de laspecte: puntual (simple tenses). Expressi de la modalitat: capacitat (can); obligaci (have (got) to; imperative); perms (can). Expressi de: l'existncia (there is/are); l'entitat (nouns and pronouns, articles, demonstratives); la qualitat (very + Adj.). Expressi de la quantitat (singular/plural; cardinal numerals up to two digits; ordinal numerals up to one digit. Quantity: many, some, more. Degree: very). Expressi de l'espai (prepositions and adverbs of location, position) Here, there, on, in, under. Expressi del temps: divisions (e. g., summer). Expressi de modalitat (Adv. of manner, e. g. slowly, well).5. Lxic oral d'alta freqncia (recepci) relatiu a la identificaci personal, el gnere i les parts del cos; roba; familia i amics; l'escola i la classe, les mascotes i altres animals; activitats de la vida diria; la casa, dependncies i objectes; joc; clima i Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci.6. Patrons sonors, accentuals, rtmics i d'entonaci. Bloc 2. Producci de textos orals: expressi i interacci1. Estratgies de producci de textos orals: Planificaci, execuci i control mitjanant procediments lingstics, paralingstics i paratextuals.2. Aspectes socioculturals i sociolingstics: convencions socials, normes de cortesia, llenguatge no verbal.3. Funcions comunicatives: Salutacions i presentacions. Expressi de l'acord o el desacord. Descripci de persones i objectes. Petici i oferiment d'informaci, ajuda, objectes, perms. Establiment i manteniment de la comunicaci.4. Estructures sintacticodiscursives: Expressi de relacions lgiques: conjunci (and). Afirmaci(affirmative sentences; Yes (+ tag)). Exclamaci(e.g. I love salad!). Negaci (negative sentences with not), No (+ negative tag)). Interrogaci (What, how many). Expressi del temps: present (simple present); futur (going to). Expressi de laspecte: puntual (simple tenses). Expressi de la modalitat: capacitat (can); obligaci (have (got) to; imperative); perms (can). Expressi de: l'existncia (there is/are); l'entitat (nouns and pronouns, articles, demonstratives); la qualitat (very + Adj.). Expressi de la quantitat (singular/plural; cardinal numerals up to two digits; ordinal numerals up to one digit. Quantity: many, some, more. Degree: very). Expressi de l'espai (prepositions and adverbs of location, position) Here, there, on, in, under. Expressi del temps: divisions (e. g., summer). Expressi de modalitat (Adv. of manner, e. g. slowly, well).5. Lxic escrit d'alta freqncia (producci) relatiu a la identificaci personal, el gnere i parts del cos; roba; familia i amics; l'escola i la classe, les mascotes i altres animals; activitats de la vida diria; la casa, dependncies i objectes; joc; clima i Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci.6. Patrons sonors, accentuals, rtmics i d'entonaci. Bloc 3. Comprensi de textos escrits1. Estratgies de comprensi de textos escrits: Movilitzaci d'expectatives, identificaci de claus i inferncies, comprobaci i reformulaci d'hiptesis.2. Aspectes socioculturals i sociolingstics: convencions socials, normes de cortesia, llenguatge no verbal.3. Funcions comunicatives: Salutacions i presentacions. Expressi de l'acord o el desacord. Descripci de persones i objectes. Petici i oferiment d'informaci, ajuda, objectes, perms. Establiment i manteniment de la comunicaci.4. Estructures sintacticodiscursives: Expressi de relacions lgiques: conjunci (and). Afirmaci(affirmative sentences; Yes (+ tag)). Exclamaci(e.g. I love salad!). Negaci (negative sentences with not), No (+ negative tag)). Interrogaci (What, how many). Expressi del temps: present (simple present); futur (going to). Expressi de laspecte: puntual (simple tenses). Expressi de la modalitat: capacitat (can); obligaci (have (got) to; imperative); perms (can). Expressi de: l'existncia (there is/are); l'entitat (nouns and pronouns, articles, demonstratives); la qualitat (very + Adj.). Expressi de la quantitat (singular/plural; cardinal numerals up to two digits; ordinal numerals up to one digit. Quantity: many, some, more. Degree: very). Expressi de l'espai (prepositions and adverbs of location, position) Here, there, on, in, under. Expressi del temps: divisions (e. g., summer). Expressi de modalitat (Adv. of manner, e. g. slowly, well).5. Lxic escrit d'alta freqncia (recepci) relatiu a identificaci personal, gnere, parts del cos, peces de vestir, famlia i amics, l'escola i la classe, mascotes i altres animals, activitats de la vida diria, la casa, dependncies i objectes, joc, clima i Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci.6. Patrons grfics i convencions ortogrfiques bsiques. Bloc 4. Producci de textos escrits: expressi i interacci1. Estratgies de producci de textos escrits: Planificaci, execuci i control mitjanant procediments lingstics, paralingstics i paratextuals.2. Aspectes socioculturals i sociolingstics: convencions socials, normes de cortesia, llenguatge no verbal.3. Funcions comunicatives: Salutacions i presentacions. Expressi de l'acord o el desacord. Descripci de persones i objectes. Petici i oferiment d'informaci, ajuda, objectes, perms. Establiment i manteniment de la comunicaci.4. Estructures sintacticodiscursives: Expressi de relacions lgiques: conjunci (and). Afirmaci(affirmative sentences; Yes (+ tag)). Exclamaci(e.g. I love salad!). Negaci (negative sentences with not), No (+ negative tag)). Interrogaci (What, how many). Expressi del temps: present (simple present); futur (going to). Expressi de laspecte: puntual (simple tenses). Expressi de la modalitat: capacitat (can); obligaci (have (got) to; imperative); perms (can). Expressi de: l'existncia (there is/are); l'entitat (nouns and pronouns, articles, demonstratives); la qualitat (very + Adj.). Expressi de la quantitat (singular/plural; cardinal numerals up to two digits; ordinal numerals up to one digit. Quantity: many, some, more. Degree: very). Expressi de l'espai (prepositions and adverbs of location, position) Here, there, on, in, under. Expressi del temps: divisions (e. g., summer). Expressi de modalitat (Adv. of manner, e. g. slowly, well).5. Lxic escrit d'alta freqncia (producci) relatiu a identificaci personal, gnere, parts del cos, peces de vestir, famlia i amics, l'escola i la classe, mascotes i altres animals, activitats de la vida diria, la casa, dependncies i objectes, joc, clima i Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci.6. Patrons grfics i convencions ortogrfiques:3.5. Metodologia3.5.1. Metodologia didcticaLes bases metodolgiques que inspiren el nostre treball sn les segents:El punt de partida de l'aprenentatge dels alumnes son els seus primers coneixements previs, centrant-nos en tot all que resulti familiar i proper a l'alumnat per amb una vessant de fantasia que permeti aconseguir l'equilibri entre la seguretat/benestar i l'inters/imaginaci. L'alumne pot traslladar els conceptes i les estratgies adquirits per construir aix significats i atribuir sentit a all que aprn (partint del que ja coneix i formulant hiptesis per a confeccionar les regles que ajuden a interioritzar el nou sistema). D'aquesta manera, se li afavoreix el creixement personal, el desenvolupament i la socialitzaci.L'aprenentatge de competncies persegueix el desenvolupament potencial de cada alumne, de les seves capacitats, preparara a lalumnat perqu pugui afrontar els reptes personals amb xit al llarg de la seva vida. Els alumnes no solament han d'adquirir uns coneixements, sin que han de ser capaos d'accedir-hi i aplicar-los als diferents contextos de la seva vida, contextualitzar-los. L'aprenentatge per competncies t el propsit d'abarcar tots els aspectes de la vida, fent que els alumnes no tan sols siguin capaos d'aprendre, sin, entre altres, d'aprendre a aprendre, aprendre a conviure, aprendre a fer. Cadascuna de les unitats del nostre projecte proporciona diferents activitats que contribueixen al desenvolupament de les competncies bsiques.Les situacions comunicatives que inclouen l'humor i el joc capten la motivaci de l'alumnat i en faciliten l'aprenentatge; per aix s important tenir en compte la importncia de les canons i histries, les caracterstiques dels personatges, les illustracions, i fins i tot, els efectes sonors de les grabacions.Els nens aprenen de formes distintes i a ritmes diferents, per aix el nostre projecte s'ha dissenyat per a ser utilitzat amb flexibilitat, de manera que tots els integrants del grup hi puguin participar i hi trobin activitats a les que poder aplicar coneixements i aptituds, facilitant d'aquesta manera el desenvolupament de la prpia conscincia d'assoliments i del progrs que aconsegueixen dia a dia. El nostre projecte sempre brinda suport a aquells nens/es que ho necessitin, tenint sempre en compte aquells casos en els que el progrs no respongui als objectius que s'han programat, aix com els casos en que alguns destaquin en la consecuci d'objectius i que, davant de la falta d'activitat programada, es desmotivin i perdin l'inters per la llengua estrangera. Per subsanar aquestes possibles situacions s'hi incoluen activitats tant d'ampliaci, per als ms avanatas, com de refor, per als que es puguin quedar estancats en algn moment. Aquestes activitats no apareixen al Class Book. Estan explicades en el Teachers Book i poden ser de gran utilitat per a la tasca diria del professor.L'aprenentatge dels nens es major i de ms qualitat si es basa en l'activitat: ells demanen exercir la seva capacitat d'actuar. Cadascuna de les unitats del nostre projecte proporciona una mplia gamma d'activitats i de recursos didctics de diferent participaci. Al nostre projecte, l'alumne/a s el centre del procs d'ensenyament-aprenentatge per la seva activitat constructivista depn de la intervenci del professor/a. Aquesta intervenci ha de ser activa, reflexiva i ajustada al nivell que mostra l'alumne/a i ha de: iniciar l'entrada de la llengua, ajudar a l'individu en la interacci amb els altres, avaluar el que fan els nens/es, proporcionar feedback, contextualitzar les activitats i proporcionar significats comprensibles per a l'alumne/a, promoure estratgies de comunicaci, potenciar les estratgies d'aprenentatge ja adquirides i admetre l'error.Considerar el progrs per tamb l'error com a quelcom natural al procs d'aprenentatge. L'error ocorre com a prova del dinamisme subjacent de la comprensi i del domini progressiu del nou sistema comunicatiu. Al nostre projecte s'entn que els errors es produeixen quan el nen/a anticipa cm funciona la llengua o quan transfereix regles de la seva llengua materna en un procs natural d'adquisici. Per s important fer una distinci entre error i equivocaci. Es considera error la fallada sistemtica deguda a un mal o escs coneixement de la llengua. Aquests errors es corregiran en finalitzar les interaccions orals, de forma grupal i amb un llenguatge assequible, i sempre tenint en compte que no desapareixen de cop i volta, sino que requereix el seu temps. L'equivocaci s una fallada ocasional deguda a una falta d'atenci en un moment concret, aix tamb li pot passar a un parlant natiu. No val la pena corregir les fallades perqu no son rellevants en el procs d'ensenyament-aprenentatge.L'avaluaci del procs individual i grupal de l'alumnat en el procs d'aprenentatge s un factor important per garantir la qualitat del mateix; en el nostre projecte existeix un Quadern d'Avaluaci amb fulls d'avaluaci fotocopiables per a cada unitat, el que permet al professor anotar les observacions relacionades amb el progrs de cada alumne. Tal i com s'ha concebut, el professor pot adaptarla fcilment a les seves necessitats especfiques.L'aprenentatge globalitzat genera el desenvolupament de la realitat com a un tot en els alumnes. El nostre projecte t en compte aquesta situaci en oferir activitats interrelacionades amb les altres rees curriculars, comenant pel coneixement del nen mateix i a continuaci amb l'exploraci del mn que els rodeja: la casa, l'escola, el medi ambient i la societat en general. Aquest desenvolupament es reflexa en els temes de cada unitat, que es relacionen amb les altres rees del Currculum: Cincies de la Naturalesa, Cincies Socials, l'Educaci Artstica, les Matemtiques, l'Educaci Fsica, etc.Un aprenentatge permanent. No hi ha coneixements que s'adquireixin exclusivament en una determinada matria i que noms serveixin per aquesta (sobretot en aquesta i per aquesta). Amb tot el que l'alumne aprn a les diferents matries (i no noms a la instituci escolar) construeix un bagatge cultural i d'informaci que li haur de servir per a tota la vida, que haur de ser capa d'utilitzar en moments concrets i en situacions diferents (el llenguatge s, a aquests efectes, paradigmtic). Per aix, les competncies bsiques es poden assolir, si no en totes, s en la majoria de les matries curriculars, i tamb per aix en totes aquestes matries podr utilitzar i aplicar aquestes competncies, independentment d'on les ha pogut adquirir (transversalitat). Ser competent ha de garantitzar haber assolit determinats aprenentatges, per tamb permetr aconseguir uns altres, tant en la propia instituci escolar com fora d'aquesta, garantia d'un aprenentatge permanent (o, en aquest cas, capa de comunicar-se en situacions molt diverses, algunes de les quals el propi alumne ni tan sols pot considerar encara que ho haur de fer).3.5.2. Metodologia d'Ace!La metodologia del nostre projecte Ace! es desenvolupa tal i com indiquem a continuaci:Ace! Es desenvolupa a The Ace School, i els personatges sn els alumnes de l'escola. D'igual manera que els protagonistes d'Ace! tenen l'oportunitat de lluir, els nens que aprenen angls amb Ace! se sentirn inspirats a fer-ho amb xit.En el primer cicle, se segueixen les aventures de Monty i Lola, dos alumnes de The Ace School que descobreixen que l'armari on sn les vostres llibres a l'aula s mgic. Cada vegada que obren un llibre, es veuen transportats a un mn de ficci en qu t lloc la histria il lustrada de la unitat.HistriesLes histries, per tant, constitueixen el nucli metodolgic d'Ace! i ofereixen una linea narrativa per a cadascn dels nivells del curs. Cada unitat comena amb una histria que estableix el tema i serveix de punt de partida per a presentar i practicar la gramtica i el vocabulari en un context significatiu, divertit i dotat dels suports visuals necessaris. Per a treure el mxim partit a la histria, es compta amb l'ajuda d'una mplia gamma de recursos, com ara les storycards, el CD d'audio i l'animaci de la histria en DVD. Aix mateix, grcies a la representaci d'aquestes histries, els alumnes desenvoluparan destreses que els permetran millorar la capacitat comunicativa.Les histries de reps que apareixen al final del Class Book sn una eina excellent per a repassar el contingut de cada trimestre.Vocabulari i gramtica.Els continguts lxics i gramaticals nous es presenten sempre en relaci amb el tema de cada unitat. Apareixen al Class Book, enmarcats en histries, dilegs, canons, textos culturals i contingut relacionat amb altres matries del currculum. Les flashcards i les wordcards que s'inclouen al Teacher's Resource Pack faciliten en gran part la presentaci i la prctica de les noves paraules i estructures. DestresesCada unitat d'Ace! cont una secci de cinc pgines dedicada especficament al desenvolupament de les quatre destreses (reading, writing, listening i speaking) de forma coordinada i integrades en l'ensenyament de continguts. El mtode Ace! concedeix tamb gran importncia al desenvolupament de la competncia comunicativa, per la qual cosa la Lli 5 de cada unitat proposa sempre una activitat o un joc comunicatiu.Continguts culturals Cada unitat d'Ace! compta amb llions dedicades a aspectes culturals dels pasos de parla anglesa, amb fotografies atractives i lecture extenses, que es completen amb rodolins, canons tradicionals o dades curioses. A ms, al final del Class Book s'inclouen tres unitats adicionals, dedicades a moltes altres festivitats.Aquestes llions inviten als alumnes a reflexionar sobre la cultura a la que s'estan apropant per mitj de l'idioma, aix com a comparar-la amb la seva prpia, a la vegada que contribueixen a desenvolupar les competncies social i ciutadana i d'interacci amb el mn fsic. PhonicsAce! inclou un sistema d'ensenyament d'aspectes fontics tils desenvolupat especficament per a estudiants d'angls de Primria. Cada unitat inclou una lli de Phonics (Mr Sonic's Phonics, Microphonics), que exemplifica un aspecte fontic concret de la llengua anglesa amb termes extrets de la unitat. D'aquesta manera, es pretn ajudar els alumnes a descobrir la relaci entre els sons i les grafies en angls, i d'aquesta manera, a pronunciar i llegir millor. Canons (songs and chants)A cada unitat hi ha dues canons, a les llions 1 i 4, per a que els alumnes practiquin les estructures i el vocabulari de la unitat. Les melodies i el component rtmic o repetitiu sn essencials per a memoritzar paraules noves. Quan canten, els nens sn capaos de deixar enrere les seves pors i la timidesa per a practicar el llenguatge de forma natural amb els seus companys a la vegada que es diverteixen. Les canons que s'inclouen a Ace! cobreixen un ampli ventall d'estils musicals que s'adapten als gustos dels nens en aquest tram d'edat.Valors i ciutadaniaL'aprenentatge de valors o l'educaci cvica son una part fonamental d'Ace! s imprescindible centrar-se en els nens com a persones ms enll de les seves habilitats lingstiques i fer millorar el seu comportament i el desenvolupament de bones actituds, com ara la tolerncia i el respecte (seccions Mrs Drew's Values, Jeb says).Lli intercurricular: CLILA la lli 6 de cadascuna de les unitats d'Ace!, un dels personatges de The Ace School utilitza l'angls per presentar continguts que pertanyen a altres rees del currculum: plstica, msica, cincies, geografia, histria i matemtiques. D'aquesta manera, es consoliden conceptes treballats en aquestes assignatures i els alumnes aprenen a establir connexions prctiques entre el contingut d'altres rees i les estructures i el vocabulari que estan aprenent en angls, traslladant les destreses adquirides d'una rea a una altra.El contingut intercurricular d'aquestes llions es consolida i es practica mitjanant materials especfics com ara psters i fitxes, a ms de treballar-se a les seccions corresponents del Class Book i de l'Activity Book.Exmens externs per a joves.En aquest nivell avanat d'aprenentatge d'angls, molts alumnes de 1er a 6 de Primaria es presenten als examens Trinity, Cambridge English: Young Learners (Starters, Movers and Flyers) i Cambridge English: Key for schools (KET). Els continguts d'Ace! 1-6 reflexen el vocabulari, les estructures i el treball de les destreses que s'exigeixen en aquests exmens.Trinity Examinations: la serie Ace! proposa que els alumnes puguin preparar el Trinity Grade 2 al final d'Ace! 2, Trinity Grade 4 al final d'Ace! 4, i Trinity Grade 6 al final d'Ace! 6. Cambridge English: Young Learners Examinations: la srie Ace! proposa preparar els alumnes per al nivell Starters al final d'Ace! 3, Movers al final d'Ace! 5, i Flyers al final d'Ace! 6. Cambridge English: Key for schools examination (KET): la serie Ace! planteja preparar els alumnes per a Cambridge English: Key for schools examination (KET) al final d'Ace! 6.Els tests de prctica pels exmens Trinity, Cambridge English: Young Learners, Cambridge English: Key for schools (KET) i Cambridge English: Preliminary for schools (PET) estan inclosos al CD-ROM Ace! External Exams Practice.3.5.3. Materials i recursos didctics El llibre de text utilitzat s Ace! d'Oxford University Press L'alumne disposa del Class Book amb una unitat introductria en la qual es presenten els personatges que acompanyarn els alumnes durant el curs, nou unitats amb deu llions cadascuna en les quals es presenta el contingut clau, tres histries de reps, materials sobre festivitats i un CD amb totes les canons del curs. I tamb disposa de l'Activity book, amb deu pgines d'activitats per a cada unitat principal (una d'elles, amb adhesius) en les que s'inclouen un retallable per unitat per treballar per parelles, activitats caracterstiques d'un club de lectura, activitats de seguiment sobre les llions intercurriculars, de fontica o culturals; reps de la unitat i autoavaluaci, activitats per als alumnes ms rpids (Finished?), activitats de refor i 90 adhesius a tot color per el vocabulari bsic i17 adhesius de colors per al vocabulari de celebracions.El professor disposa de la Guia didctica (Teacher's Book), amb anotacions didctiques breus per a cada lli, propostes per a activitats extra, anotacions culturals, la versi amb respostes de les activitats de l'alumne, transcripcions de les audicions, wordcards, referncies a les worksheets i un banc d'idees amb propostes per a jocs i activitats, el Teacher's Resource CD-ROM amb material per a l'avaluaci, les proves de les unitats i worksheets per a la prctica adicional sobre les histries, vocabulari, gramtica, competncies bsiques, etc. Disposa, a ms, d'un DVD amb la versi animada de cada histria, un videoclip sobre el tema interdisciplinari i videoclips de les canons; els CDs d'audio amb totes les canons, histries i audicions; el CD-ROM per a la prctica d'exmens externs com ara: Trinity, Cambridge English: Young Learners, Cambridge English: Key for Schools (KET), and Cambridge English: Preliminary for Schools (PET).El Teacher 's Resource Pack cont 163 flashcards de vocabulari, 11 flashcards de Monty i Lola amb la seva roba de diari i les seves disfresses, 38 wordcards, una butxaca de cartr en el qual es poden col locar les flashcards, 72 story cards, nou psters que introdueixen el tema intercurricular de cada unitat i un pster que resumeix el llenguatge de l'aula.L'iPack, amb material per a la presentaci i prctica a les pissarres interactives.I per acabar, els recursos a la web Oxford Online Learning Zone amb prctica interactiva, per a ser utilitzats a casa o a l'aula.Els recursos multimdia esmentats (iPack, Teacher's Resource CD-ROM, DVD i la web) integren per complet l's de les TIC a l'aula, alhora que permet als professors adaptar les millors solucions digitals d'acord amb l'alumnat o amb el centre on es desenvolupa l'ensenyament.3.5.4. Activitats Activitats d'inici de lliEs tracta d'activar els coneixements previs dels alumnes en els temes nous que s'han de treballar o de repassar els que ja s'han treballat. Aix se sol fer a travs d'activitats de brainstorming o activitats de reps, mitjanant jocs, intercanvis comunicatius amb suport de flashcards, psters, canons, etc. De desenvolupament de la lliCadascuna de les unitats del mtode inclou diferents tipus d'activitats que apellen a les inteligncies mltiples i que ja estan destinades a facilitar l'adquisici, la fixaci, l'evoluci i la millora de les diverses destreses que conformen la major part de competncia de la llengua anglesa. Aquestes activitats son: El vocabulari relacionat amb els diversos camps conceptuals que es desenvolupen en la unitat didctica (Vocabulary). La lectura i comprensi de textos (Reading). Les estructures gramaticals (Grammar). Els sons estudiats (Pronunciation). La comprensi i l'expressi oral de la llengua en totes les seves vessants (Listening and Speaking). La comprensi i l'expressi escrita (Writing). De refor i ampliaciEl projecte parteix del reconeixement de que a tota classe hi ha alumnes amb diferents estils i ritmes d'aprenentatge, i tamb diferents nivells de motivaci, a la vegada que persegueix l'objectiu de que tot alumne/a participi al procs d'aprenentatge amb plena satisfacci i assoleixi l'xit d'acord al seu nivell de capacitat i inters.La diversitat d'exercicis i activitats utilitzats als materials possibilita que tots els alumnes puguin trobar-ne algn que s'adeqi al seu estil i ritme d'aprenentatge. Algunes d'aquestes activitats actuen com a extensi per a aquells alumnes que no tenen dificultats, i unes altres ofereixen un refor per aquells que necessitin ms ajuda.Les activitats a les quals ens referim sn les segents: Activitats extra al Teacher's Book Activitats opcionals al Teacher's Book Les activitats proposades al Teacher's Resource CD-ROM: Worksheets: activitats de consolidaci basades en les diferents seccions estudiades a la unitat: les histries, el vocabulari, la gramtica, les funcions, les llions interdisciplinries. Les activitats proposades a l'Activity Book. Les activitats extra proposades a l'Activity Book: Finished?: per aquells alumnes que acaban abans i basades en el contingut de la lli De desenvolupament de competncies bsiquesAlgunes activitats contribueixen ms especficament al desenvolupament d'una o ms competncies bsiques, entre les quals s'inclourien: Brainstorming Role-plays Activitats interactives Activitats a la pissarra digital Activitats basades en diferents suports Activitats d'investigaci o estudis de casos Activitats en grup Interpretacions de dades, grfiques, etc. Textos culturals, canons, rodolins, etc. Activitats a les que es treballen les emocions D'avaluaciL'avaluaci de l'aprenentatge a l'Educaci Primria ser contnua i global i tindr en compte el progrs de l'alumne en el conjunt de les rees del currculum. El professor avaluar tant els aprenentatges de l'alumnat i el seu nivell d'assoliment de les competncies com els processos d'ensenyament i la seva propia prctica docent.Les activitats d'avaluaci podran classificar-se en diversos nivells:Activitats d'avaluaci formativa, on el professor avaluar el treball continuat dels alumnes i en mesurar el progrs per mitj de l'observaci i la comprobaci de la realitzaci d'activitats com: Exercicis de l'Activity Book Exercicis de Review (CB i AB)Activitats d'avaluaci sumativa amb la realitzaci de les diferents activitats d'avaluaci referides a Ace! (Teacher's Resource CD-ROM): Unit tests 1-9 End-of-term 1-3 End-of-year testActivitats d'autoavaluaci i autoestudi, en les quals l'alumne s'inicia en estratgies d'autoavaluaci dels seus propis coneixements i destreses: El self-evaluation de cada unitat (AB). ComplementriesAquest tipus d'activitats entre les quals s'inclourien: sortides culturals, assistncia a obres de teatre en angls, conmemoraci de festivitats caracterstiques de la societat anglosaxona etc., sern disenyades per l'equip de professors del departament d'angls de cada centre. Sortides i activitats comuns a tot el centre o a diferents grups (Apunti aqu qualsevol sortida Didctica o didctico-ldica prevista.)Grup/sparticipantsProfessors participantsTrimestre/DatesDescripci de sortides/ activitatsObservacions

3.5.5. Organitzaci de temps, agrupaments i espaisEl temps, ents com el dedicat a l'ensenyament al centre, s un recurs fonamental i limitat en l'aprenentatge d'una matria. La programaci que es planteja en aquest document haur de ser adaptada per cada professor d'acord amb els seus horaris i ritmes de la classe.Respecte dels alumnes, el professor pot seguir diferents criteris per al seu agrupament.(Elimini all que no sigui rellevant) Recursos humans Professorat de suport Psicleg/a Criteris En funci de l'ordre alfabtic Agrupaments flexibles (especifiqui de quin tipus i per qu) Petits grups de refor dins/fora de l'aula Alumnes amb diferents tipus de necessitats d'origen sensorial en diferents grups aulaA l'hora de realitzar les tasques, completar activitats, projectes, etc. l'organitzaci dels alumes es realitza en funci del tipus d'interacci que es dona en aquell moment a l'aula. Professor-alumne Treball individual Treball en parelles Treball en grupEls recursos amb els quals pot comptar el professorat i els possibles espais en els quals es poden desenvolupar els processos d'ensenyament-aprenentatge sn, en l'actualitat, cada vegada ms i ms variats. Com a conseqncia, els contextos d'aprenentatge sn tamb ms amplis. El professorat pot implementar activitats i projectes que impliquin diferents entorns: El centre educatiu La comunitat El context familiarL'aula ha deixat de ser l'nic espai en qu s'imparteix l'ensenyament d'una matria. Cada centre educatiu compta amb una srie de recursos espacials tant materials com virtuals l'aprofitament dels quals dna lloc als diferents escenaris en els quals es desenvolupa l'ensenyament de la matria: Laboratori d'idiomes Aula virtual Sala d'informtica Aula d'audiovisuals Bibiloteca Sal d'actes - Teatre Taller Gimns PatiPer a la utilitzaci dels espais comuns, el professor anotar les observacions sobre quan, com i per qu s'usen aquests espais per a la classe d'angls:____________________________________________________________________Dins de l'aula, l'espai pot distribuir-se seguint diferents criteris: Distrubuci de pupitres en files Distribuci de pupitres en "U" Racons especfics: biblioteca d'aula, temes transversals, jocs, manualitats, etc. AltresJuga un paper molt important la incorporaci de les TIC a l'educaci, aportant diversos recursos materials que li ofereixen al professor la possibilitat de dissenyar les seves classes de manera personalitzada i ajustant-se a les necessitats de cada moment: Vdeo-DVD TV Radiocasset/ reproductor CD Cmera de vdeo Gravador udio Ordinadors (PC, porttils, netbooks, tauletes, ...) Pissarra Digital Interactiva Conexi a Internet (WIFI, altres) (Apunti aqu qualsevol observaci sobre quan, com i per qu s'usen aquests recursos.)Ms enll dels recursos materials i espacials, no podem deixar d'esmentar els processos cognitius que intervenen en les fases de l'aprenentatge de l'alumnat. Aquests procediments que fan possible la incorporaci dels coneixements que se li volen transmetre als alumnes sn molt complexos. Des de l'atenci necessria per preparar-se per rebre la informaci fins a la memoritzaci que permeti accedir a aquesta informaci quan es precisi, intervenen, entre uns altres els segents processos: Accs Identificaci Comprensi Reproducci Reflexi Conexi Sntesi Creaci3.5.6. Mesurades d'atenci a la diversitat de l'alumnatUn dels elements que ms potncia la LOE s l'atenci a la diversitat. s evident que una mateixa actuaci educativa exercida en un mateix grup d'alumnes produeix efectes diferents en funci dels coneixements i experincies previs de cada un d'ells, les seves capacitats intellectuals, aix com els seus interessos i les seves motivacions davant l'ensenyament.s per aquesta ra per la qual, en moltes ocasions, hem de modificar o adaptar els continguts o la metodologia perqu tots els alumnes puguin aconseguir els objectius establerts. De la mateixa manera, hem d'oferir activitats d'ampliaci per a aquells alumnes ms capaos o receptius. L'atenci a la diversitat ha de portarse a terme sempre en els dos sentits. Es per aix que s'haur atendre constantment aqustes diferncies, tot presentant les mateixes activitats de manera divesa a parir de les activitats plantejades al llibre de l'alumne i al quadern. Els professors han de calibrar a qui dirigir i proposar unes activitats o unes altres i haurn de ser conscients en tot moment d'aquestes diferncies, no noms a l'hora d'avaluar, sino tamb a l'hora d'ensenyar i de planificar el procs d'ensenyament-aprenentatge.Ace! ofereix activitats de refor i ampliaci que permeten donar una atenci individualitzada als alumnes, segons les seves necessitats i el seu ritme d'aprenentatge. Al nostre projecte s'inclouen idees en totes les llions per a que el professor doni resposta a les diferents situacions que es plantegen a l'aula.Al material destinat al professor, el Teacher's Book, i Teacher's Resource CD-ROM es proposen activitats de refor i ampliaci per als alumnes aix com notes per al professor, consells didctics, per afrontar diferents espectatives de l'alumnat.Criteris i procediments previstos per realitzar les adaptacions curriculars apropiades per als alumnes amb necessitats educatives especials.(El departament descriur i detallar aqu els criteris i procediments especfics si fos necessari. Aquells departaments que no tinguin aquest tipus d'alumnat esborraran aquest apartat)Les adaptacions es centraran en:1. Temps i ritme d'aprenentatge2. Metodologia ms personalitzada3. Reforar les tcniques d'aprenentatge4. Millorar els procediments, hbits i actituds5. Augmentar l'atenci orientadora6. Enriquiment curricular7. Avaluacions adaptades a les necessitats d'aquests alumnesa) Per a l'alumnat amb altes capacitats intelectuals: es facilitaran continguts i material d'ampliaci adequat a les necessitats d'aquests alumnes que els permeten desenvolupar al mxim les seves capacitats.b) Per als alumnes amb integraci tardana al sistema educatiu: s'adoptarn les mesures de refor necessries per facilitar la seva integraci escolar i la recuperaci del seu desfasament per a qu els permetin de continuar amb l'aprofitament dels seus estudis.c) Per a l'alumnat amb dificultats especfiques d'aprenentatge: s'aplicaran mesures tant d'atenci com d'escolaritzaci. Per a alumnes amb discapacitat, es prendran mesures de fleixibilitzaci i alternatives metodolgiques. Per a alumnes amb dificultats greus d'aprenentatge, es prioritzaran els continguts de procediments i actituds, tot buscant la integraci social, davant la impossibilitat d'assolir un progrs suficient en continguts conceptuals. S'ha d'insistir en els continguts instrumentals o de material considerats com a tals. Quan les adaptacions no sn suficients tenim la difersificaci curricular, per mitj de la qual un alumne o alumna podria deixar de cursar part del tronc com de l'etapa i dedicar aquest temps a altre tipus d'activitats educatives, com ara les ofertes en espais d'optativitat o b les activitats dissenyades especialment per a ell/ella, que es podrien cursar dintre o fora del centre. Aquest/a alumne/a continuaria tenint en tot moment com a referncia els objectius generals de l'etapa, per accediria a ells a travs d'altre tipus de continguts i activitats.3.6. AvaluaciEls aprenentatges de l'alumne han de ser avaluats sistemticament i peridicament, tant per mesurar individualment els coneixaments i les competncies adquirits com per introdur al procs educatiu tots els canvis que siguin necessaris si la situaci aix ho demana (quan els aprenentatges dels alumnes no responen a all que, a priori, s'espera d'ells). Si partim de la idea de que les competncies basiques suposen una aplicaci real i prctica de coneixaments, habilitats i actituds, la forma de comprovar o avaluar si l'alumne les ha adquirides es reprodur situacions el ms real possibles d'aplicaci, i en aquestes situacions el normal es que l'alumne s'aprofiti d'aquest bagatge acumulat (tot tipus de continguts) per respongui, sobre tot, a situacions prctiques.L'avaluaci per competncies permet d'avaluar tant l'assoliment dels objectius de l'assignatura com el grau d'adquisici de les competncies bsiques. Uns criteris estan conectats expressament a conceptes i d'altres, preferentment, a procediments i actituds.En funci de l'objectiu que perseguim quan evaluem, comptem amb diverses modalitats, com s el cas de la avaluaci sumativa, realitzada en diferents moments del curs i que tendim a identificar amb les finals d'avaluaci i de curs (ordinria i extraordinria, quan procedeixin). Hi haur altres avaluacions, com ara la inicial (no qualificada) i la final i, sobre tot, la contnua o la formativa, aquella que es realitza al llarg de tot el procs d'ensenyament-aprenentatge, immersa en ell i que insisteix, per tant, en el carcter orientador i de diagnstic de l'ensenyament.Es realitzar a ms una avaluaci individualitzada a tots els alumnes quan finalitzen 3r de primria en la qu l'alumne haur de demostrar el grau d'adquisici de les competncies en comunicaci lingstica i matemtica. Quan finalitza 6 de primria haur de demostrar tamb el grau d'adquisici de les competncies bsiques, aix com l'assoliment dels objectius de l'etapa.El resultat de les avaluacions individualitzades s'expressar en nivells i constaran a un informe entregat als pares o tutors i el carcter del qual ser informatiu i orientador. El nivell obtingut ser indicatiu del progrs i l'aprenentatge dels alumnes, s per aix que si no sn adequats hauran d'aplicar-se les mesures o programes ms adequats per a ells.A ms d'avaluar l'aprenentatge de l'alumne, tamb s'avalua el procs d'ensenyament del professorat, s per aix que quedar incls un procediment d'avaluaci de les programacions didctiques i els seus indicadors en la proposta pedaggica de cada centre escolar.3.6.1. Procediments d'avaluaciAts a diferents criteris, el currculum ens proposa una srie d'eines que ens permeten portar a terme el procs d'avaluaci a l'aula. En el cas de l'avaluaci formativa, seran l'observaci i seguiment sistemtic de l'alumne, s a dir, es prendrn en consideraci totes les produccions que desenvolupi, tant de carcter individual com grupal: treballs escrits, exposicions orals i debats, activitats de classe, lectures i resums, investigacions, actitud davan l'aprenentatge, precissi en l'expressi i autoavaluaci entre d'altres. I els de l'avaluaci sumativa, les proves escritres trimestrals i les de recuperaci (i final de curs, si l'alumne no hagus recuperat alguna avaluaci, i extraordinria, en el cas d'obtenir una qualificaci d'Insuficient a l'ordinria final de curs). En tot cas, els procediments d'avaluaci seran variats, de forma que puguin adaptar-se a la flexibilitat que exigeix l'avaluaci mateixa. El currculum tamb estableix uns criteris d'avaluaci i uns estndards d'aprenentatge avaluables per matria i curs que ens permeten avaluar la consecuci dels objectius de l'assignatura. Respecte l'avaluaci per competncies, donat que aquestes sn molt genriques, hem de concretar-les molt ms, desglossar-les per aconseguir que ens serveixin de referent per a l'acci educativa i per demostrar la competncia real de l'alumne, i s el que hem anomenat indicadors. Per a la seva referncia, s'inclou a la segent secci el llistat complet tant dels criteris d'avaluaci com el dels indicadors de competncies bsiques. 3.6.2. Recursos d'avaluaci3.6.2.1. Criteris d'avaluaciEls criteris d'avaluaci que estableix el currculum per al primer any d'Educaci Primria en l'rea de llengua estrangera s'organitzen en quatre grans blocs: comprensi i producci (expressi i interacci) de textos orals i escrits, sn les segents: Bloc 1. Comprensi de textos orals Conixer i saber aplicar les estratgies bsiques ms adequades per a la comprensi del sentit general, la informaci essencial o els punts principals del text. Indentificar aspectes socioculturals i sociolingstics bsics, concrets i significatius, sobre la vida quotidiana (hbits, horaris, activitats, celebracions) i convencions socials (normes de cortesia) i aplicar els coneixaments adquirits sobre aquests a una comprensi adequada del text. Identificar el sentit general i un repertori limitat de vocabulari i d'expressions en textos orals molt breus i senzills, amb predomini d'estructures simples i lxic d's molt freqent, articulats amb claredat i lentament i transmesos de viva veu o per mitjans tcnics, sobre temes relacionats amb les prpies experincies, necessitats i interessos en contextos quotidians predictibles sempre que es compti amb suport visual, possibilitat de repetici o confirmaci i amb una forta referncia contextual. Distingir la funci comunicativa principal del text (p. e. una demanda d'informaci, una ordre o un oferiment), aix com els patrons discursius bsics (p. e. inici i tencament conversacional o els punts d'una narraci esquemtica). Conixer un repertori limitat de lxic orald'alta freqncia relatiu a situacions quotidianes i temes habituals i concrets relacionats amb les prpies experincies, necessitats i interessos. Discriminar patrons sonors, accentuals, rtmics i d'entonaci bsics i reconixer els significats i intencions comunicatives generals relacionats amb els mateixos. Bloc 2. Producci de textos orals: expressi i interacci Conixer i saber aplicar les estratgies bsiques per produir textos orals monolgics o dialgics molt breus i senzills, utilitzant, per exemple, les frmules i el llenguatge prefabricat o expressions memoritzades, o recolzant amb gestos el es qu vol expressar. Conixer aspectes socioculturals i sociolingstics bsics, concrets i significatius, i aplicar els coneixements adquirits sobre els mateixos a una producci oral adequada al context, respectant les convencions comunicatives ms elementals. Interactuar de manera molt bsica, utilitzant tcniques molt simples, lingstiques o no verbals (p. e. gestos o contacte fsic) per iniciar, mantenir o concloure una breu conversa, complint la funci comunicativa principal del text (p. e. una salutaci, una felicitaci). Produr textos orals monolgics o dialgics molt breus i senzills, utilitzant p. e., expressions memoritzades, o recolzant amb gestos el que es vol expressar. Participar de forma molt bsica en converses molt breus i molt simples que requereixin un intercanvi directe d'informaci sobre temes que els hi sn molt familiars, utilitzant majoritriament expressions i frases allades molt senzilles d's molt freqent, sent indispensable la repetici i cooperaci de l'interlocutor per a mantenir la conversa. Conixer i utilitzar un repertori limitat de lxic oral d'alta freqncia relatiu a situacions quotidianes i temes habituals i concrets relacionats amb els propis interessos, experincies i necessitats. Imitar un repertori molt limitat de patrons sonors, accentuals, rtmics i d'entonaci bsics. Bloc 3. Comprensi de textos escrits Conixer i saber aplicar les estratgies bsiques ms adequades per a la comprensi del sentit general, la informaci essencial o els punts principals del text. Indentificar aspectes socioculturals i sociolingstics bsics, concrets i significatius, i aplicar els coneixaments adquirits a una comprensi adequada del text. Identificar el tema i el sentit general a texts, tant impresos com digitals, molt breus i senzills, amb un predomini d'estructures senzilles i lxic de molta altra freqncia, sobre temes molt coneguts i quotidians, sent indispensable la relectura, alguns aclariments i la presncia d'un fort suport visual i contextual. Reconixer el simbols d'us freqent i (p. e. , @, , etc.) identificar els significats i intencions comunicatives generals relacionats amb ells. Distingir la funci o funcions comunicatives principals del text (p. e. una felicitaci, una demanda d'informaci o un oferiment) i un repertori limitat dels seus exponents ms habituals, aix com els patrons discursius bsics (p. e. inici i tencament d'una carta o els punts d'una descripci esquemtica). Conixer un repertori limitat de lxic escrit d'alta freqncia relatiu a situacions quotidianes i temes habituals i concrets relacionats amb els propis interessos, experincies i necessitats. Bloc 4. Producci de textos escrits: expressi i interacci Conixer i aplicar les estratgies bsiques per produir textos escrits molt breus i senzills, p. e. copiant paraules i frases molt usuals per realitzar les funcions comunicatives que es persegueixen. Conixer aspectes socioculturals i sociolingstics bsics concrets i significatius i aplicar-los a una producci escrita adequada al context, respectant les normes de cortesia bsiques. Construir texts molt curts i senzills, composts de frases simbles allades, per parlar d'un mateix o del seu entorn ms inmediat, utilitzant un repertori de codis principalment icnics per a la seva funci comunicativa. Conixer i utilitzar un repertori limitat de lxic escrit d'alta freqncia relatiu a situacions quotidianes i temes habituals i concrets relacionats amb els propis interessos, experincies i necessitats.3.6.2.2. Estndards d'aprenentatge avaluablesEls estndards d'aprenentatge en aquest curs s'han organitzat en quatre grans blocs: comprensi i producci (expressi e interacci) de texts orals i escrits. Recollim a continuaci all que s'ha legislat: Bloc 1. Comprensi de textos orals Comprn l'essencial dels missatges i instruccions del docent referits a l'activitat habitual de l'aula. Participa a les rutines diries (dia de la setmana, mes, temps atmosfric, etc.) i comprn el vocabulari associat. Entn la informaci essencial en converses molt breus i molt senzilles a les que participa, que tracten sobre temes familiars com, per exemple, un mateix, la famlia, la classe, les seves mascotes, descripci molt bsica d'objectes, recolzant-se al llenguatge no verbal per a millorar la seva comprensi. Comprn les frmules bsiques de relaci social (salutacions, presentacions, agraments, disculpes). Comprn les preguntes del docent sobre les seves dades bsiques (nom, edat), el seu cos, objectes, mascotes i animals, la seva famlia i en general sobre els temes treballats a l'aula. F distinci entre l'inici i el tancament d'una conversa Bloc 2. Producci de textos orals: expressi i interacci Imita i repeteix les expresions del docent utilitzats a l'aula. Fa presentacions molt breus i senzilles, prviament preparades i assajades, sobre temes quotidians o del seu inters (presentar-se i presentar a altres persones; donar informaci bsica sobre si mateix) utilitzant estructures molt senzilles. Respecta les normes que regeixen la interacci oral. Respn adequadament en situacions de comunicaci (salutaci, preguntes molt senzilles sobre si mateis, petici o oferiment d'objectes, etc.). Coneix i utilitza expresions relacionades amb les celebracions familiars o culturals. Participa a converses cara a cara en les quals s'estableix contacte social (saludar i acomiadar-se, presentar-se). Bloc 3. Comprensi de textos escrits Localitza paraules conegudes al material visual utilitzat per a les rutines (calendari, expressions sobre el temps atmosfric) o als llibres de la classe (ttol, paginaci, etc.). Utilitza diccionaris d'imatges. Relaciona correctament paraules escrites amb la imatge corresponent. Utilitza les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci per iniciar-se en la lectura. Bloc 4. Producci de textos escrits: expressi i interacci Copia paraules i expresions senzilles treballades oralment. Escriu cartes o targetes en les quals felicita alg a partir d'un model, copiant algunes paraules bsiques i incloent-hi dibuixos o fotografies. Elabora cartells molt senzills amb un model3.6.2.3. Rbrica d'avaluaci de competnciesA l'Anexe I d'aquest document incloem una plantilla anomenada Rbrica d'avaluaci de competncies per a cada unitat i per al curs complet que ens permet d'avaluar el grau d'adquisici de les competncies bsiques tot indicant el nivell de qualificaci que l'alumne va adquirint.A la rbrica s'indica cada una de les competncies bsiques amb el seu desglosament en indicadors. A la plantilla corresponent a cada unitat, s'inclouen nicament les competncies i els indicadors que s'han desenvolupat concretament en aquesta unitat; en canvi, a la plantilla proposada per a l'avaluaci general s'inclouen totes les competncies i tots els seus indicadors. A l'hora d'avaluar amb les rbriques, es recomana qualificar, en primer lloc, cadascun dels indicadors o aquells en els quals s'hagi centrat el professor, i d'aquesta manera obtenir una visi global de la competncia per avaluar-la seguidament.Durant el procs d'avaluaci, hem identificat cinc nivells de qualificaci, i per al seu enregistrament aconsellem la segent escala qualitativa ordenada de menys a ms: Insuficient (IN): No aconseguit; Suficient (SU): Aconseguit amb nivell baix en el diferents mbits; B (BE): Aconseguit amb nivell mitj; Notable (NT): aconseguit amb nivell alt; Excellent (EX): Aconseguit totalment. Per establir els criteris de qualificaci han d'aplicar-se aquests nivells als criteris d'avaluaci especificats per a l'rea de la llengua estrangera.Per poder avaluar els alumnes, el professorat necessita d'una srie d'instruments que els permetin obtenir unes dades concretes. A la plantilla proposem els instruments que creiem ms adequats per a l'obtenci d'aquestes dades, com podrien ser: observaci, prova escrita, prova oral, quadern de classe, portfolio. El professor podr modificar la plantilla tot substituint o incloent-hi altres instruments que hagin emprat. Els indicadors el els quals s'han desglossat les competncies bsiques, que incloem a la plantilla, i que ens permeten demostrar la competncia real de l'alumne per a aquesta matria i aquest curs sn els que indiquem a continuaci: 1. Competncia en comunicaci lingstica (CL)Indicadors

CL1. ESCOLTAR

CL1.1. Identifica paraules, presentades prviament, sobre temes familiars d'inters

CL1.2. Identifica frases senzilles, presentades prviament, sobre temes familiars d'inters.

CL1.3. Capta la idea global a texts orals i identifica alguns detalls especfics amb l'ajut d'elements lingstics i no lingstics del context.

CL1.4. Reconeix aspectes sonors, de ritme, d'accentuaci i entonaci d'expresions que apareixen en contexts comunicatius habituals.

CL2. PARLAR

CL2.1. Canta una can usant de forma adequada els elements lingstics i paralingstics apropiats.

CL2.2. Recita canons, embarbussaments, petits poemes, etc., amb l'entonaci i la pronunciaci adequades.

CL2.3. Participa a representacions senzilles.

CL3. CONVERSAR

CL3.1. Participar en interaccions orals molt dirigides sobre temes conegu

ace 1 programacio lomce catala mecd

Documents