Accents#626Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 18 DE SETEMBRE DE 2009

CINEMADos anys després de laseva estrena, finalmentarriba a les nostrespantalles «Paranoid Park»,de Gus Van Sant >PÀG 3

TEATRELa Planeta arrenca la seva temporada La tornada a l’escola també arriba per a la salade teatre independent de Girona. El programacomença amb unes jornades i la representacióde «Stereo» de Carles Mallol i La Soga >PÀG 9

NOVÈ FESTIVAL DE JAZZ

Girona s’omple de jazzDes de demà i fins el 7 d’octubre, la ciutat serà testimoni delbo i millor de l’escena jazzística internacional. L’ediciód’enguany del festival arrenca a l’Auditori i el Sunset >PÀG 8

LA FITXAEUA, 2009. Títol Original: “Inglourious Basterds”.

Direcció i Guió: Quentin Tarantino. Intèrprets: Brad Pitt, Diane Kruger, Méla-nie Laurent, Til Schweiger, Daniel Brühl, Eli Roth, Maggie Cheung, ClorisLeachman, Julie Dreyfus, Mike Myers� Albeniz Centre, Ocine (Gi.), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), CatCines (Figue-res), Cines Olot, Kyton (Palamós), Ocine (Platja d’Aro), Roses.

�

TarantinoSuperstar

PEP PRIETOPerò, tractant-se de Taranti-no, la cosa no podia quedar-se en el simple tribut a vi-nyetes de l’estil de Los vio-lentos de Kelly. La trama es bi-furca. Per una banda, se cen-tra en la constitució i tipolo-gia d’aquest grup de mili-tars renegats que actuen a laFrança ocupada amb unesformes tan o més despieta-des que els seus enemicsnazis. I, per l’altra, ressegueixles desventures d’una joveperseguida pel Tercer Reichque acaba creuant el seucamí amb els teòrics prota-gonistes de la funció. D’a-questa manera, és fàcil ima-ginar-se que, a banda de l’a-posta per un retrat sense

concessions dels temps deguerra, Tarantino aprofital’ocasió per elaborar un altredels seus relats corals i plensde contrastos. Malditos bas-tardos compta amb un sin-gular repartiment encapça-lat per Brad Pitt, Diane Kru-ger, Mélanie Laurent, TilSchweiger, Daniel Brühl, EliRoth (amic de Tarantino idirector de les dues entre-gues de Hostel), MaggieCheung, Cloris Leachman,Julie Dreyfus i Mike Myers,que hi fa un sorprenent can-vi de registre. Samuel L. Jack-son, per la seva banda, tornaa posar-se a les ordres deTarantino convertint-se enel narrador de la pel·lícula ala versió original.

Fins i tot abans d’embarcar-se en la complexa filmació deKill Bill, Quentin tarantino havia expressat el seu desig derodar una pel·lícula bèl·lica «com les d’abans», és a dir, unacinta d’aventures en tota regla ambientada durant la Se-gona Guerra Mundial. Malditos bastardos té la peculia-ritat de basar-se en fets reals, concretament els que vanprotagonitzar un grup de soldats jueus que van guanyar-se la (mala) fama de ser un dels comandos més sagnantsi expeditius del conflicte.

«MALDITOS BASTARDOS»�QUENTIN TARANTINOADAPTA LES SEVES FILIGRANESNARRATIVES AL RELATBÈL·LIC EN UNA CINTAPROTAGONITZADA PER BRADPITT I DIANE KRUGER.

02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 18 DE SETEMBRE DE 2009 | Diari de Girona

Lluny queden els anys en què lescomèdies nord-americanesd’instituts i estudiants amb leshormones exaltades sabiencombinar l’humor més o menysgruixut amb un mínim de dignitat

cinematogràfica. Els avui en diaclàssics de John Landis comDesmadre a la americana, o deJohn Hugues com El club de loscinco o Todo en un día han deixatpas a tota una sèrie de comèdies

en les quals l’enginy brilla per laseva absència.

De fet, fou John Hugues el que es vaencarregar de cedir la direcció de

Solo en casa a un inexpert Chris Co-lumbus. Aquest, amb el pas dels anys,ha combinat èxits com Señora Doub-fire, encàrrecs com les dues primeresentregues de Harry Potter i fins i tot al-gun intent de pel·lícula seriosa com Elhombre bicentenario, basada en unanovel·la d’Isaac Asimov. Amb La noc-he de su vida sembla que el director hatornat als camins de la comèdia d’em-bolics, això sí, de dubtosa qualitatperò d’èxit probable.

La Beth Cooper és, sens dubte, lanoia més guapa de la classe. En Denisés, com diríem actualment, el clàssic«pagafantas». El dia de la graduació,però, en Denis deixa de banda la sevahabitual timidesa i, a l’hora de fer elseu discurs d’agraïment, no dubta aconfessar a tots els presents que laBeth és la noia de la seva vida. Aquestfet serà el detonant d’una llarga nit enla qual la parella protagonista es veu-ran immersos en les situacions mésesbojarrades.

Plantejada com una versió «light»i adolescent del clàssic de Scorsese Af-ter Hours, La noche de su vida està pro-tagonitzada per l’engrescadora Hay-den Panettiere, la qual s’ha fet popu-lar gràcies al paper de l’animadora Cla-ire Bennet que interpreta a la sèrie te-levisiva Herois.

CARLES RIBAS

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 18 DE SETEMBRE DE 2009

Ja sigui per manca de recursoseconòmics, ja sigui per unamomentània crisi creativa, Gus VanSant semblava haver tocat fons enel moment en què va acceptar elsencàrrecs de dirigir El indomableWill Hunting i Descubriendo aForrester, dues mediocrespropostes que, tot i situar-lo en elcim dels directors més ben pagatsde l’època, l’allunyarenradicalment de la seva filmografiainicial, farcida de compromís, riscnarratiu i certa experimentació.

Conegut internacionalment amb l’ex-

cel·lent Drugstore Cowboy, en la qualMatt Dillon interpretava el cap d’unabanda de lladres de farmàcies, i lloatper la posterior i inclassificable Myown Private Idaho, Van Sant sembla-va perdre pistonada a cada nova pro-posta que anava oferint. Els dos èxitsde taquilla abans esmentats i l’expe-riment que va suposar Psycho (en laqual es dedicava a copiar el clàssic deHitchcock pla a pla) conduïren el di-rector nord-americà envers un carre-ró que semblava no tenir sortida.

Amb Gerry, el seu següent film, VanSant reneixia de les seves cendresamb una proposta encara més radicalde la que ens oferien els seus inicis: la

història (si es pot dir així) de dosamics que vaguen contínuament peldesert sense saber com hi ha arribat isense saber com sortir-ne, va oferirmotius d’esperança a tots els seus se-guidors que ben aviat es confirmarenamb la trilogia al voltant de les novesgeneracions de nord-americans queconformen Elephant (una excepcionalposada en escena dels assassinats al’intitut de Columbine), Last days(mal interpretada com una biografiade Kurt Cobain) i Paranoid Park.

Incomprensiblement estrenadados anys més tard al nostre país, Pa-ranoid Park se centra en la vida deljove Alex, un adolescent aficionat al

monopatí que gaudeix d’aquesta pràc-tica pels voltants del Paranoid Park, si-tuat en un suburbi de la ciutat dePortland. Un dia l’Alex mata acciden-talment un dels vigilants del parc i, enlloc de confessar l’accident, el noi de-cideix tornar a casa i no explicar res aningú. Aquest conflicte fortuït serviràal director per introduir-se en la mentdel noi, una ment plena de llums i om-bres que es fa extensible a qualsevoladolescent de la seva edat.

Senyal de la «recuperació» de VanSant per a la gran pantalla és el fet queParanoid Park fos guardonada amb elPremi Especial dels anys del Festi-val de Cannes.

CARLES RIBAS

«PARANOID PARK»�GUS VAN SANT TANCA LA SEVA PARTICULAR TRILOGIA AL VOLTANT DELS MALSONS DE LESNOVES GENERACIONS DE NORD -AMERICANS

LA FITXAEstats Units.

2007.Durada: 85 mi-nuts. Gènere: Drama.

Direcció i guió: GusVan Sant. Intèrprets:

Gabe Nevins, DanLiu, Jake Miller, Taylor

Momsen. � Cinema Truf-

faut (Girona).

L’institut com a telóde fons. Marca de fà-

brica o obsessió perso-nal, el que està clar ésque les aules i els pas-sadissos dels instituts

s’han convertit per aGus Van Sant en el lloc

idoni per ubicar-hi lesseves propostes. Filmscom El indomable Will

Hunting, Descubriendoa Forrester, Elephant iaquest Paranoid Parkse submergeixen en

aquest indret per ana-litzar a fons les llums i

ombres dels seus «ha-bitants», uns joves

que han de convertir-se en la futura societat

nord-americana

� Els malsonsd’un

adolescent(tercera part)

LA FITXAEstats Units.

2009.Gènere: Comèdia.Direcció: Chris Co-

lumbus. Intèr-prets: Hayden Pa-

nettiere, PaulRust, Jack Carpen-

ter, Alan Ruck.� Ocine (Girona).

�

DIARI DE GIRONA

DIARI DE GIRONA

«LA NOCHE DE SU VIDA» � EL DIRECTOR DE «SOLO EN CASA» ENS OFEREIX L’ENÈSIMA RACIÓ DETÍPICA COMÈDIA D’ADOLESCENTS I PER A ADOLESCENTS

T’estimo, Beth Cooper

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA C

RÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓ

DELS CINES DEGIRONA A LA

PÀGINA 54

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 18 DE SETEMBRE DE 2009 | Diari de Girona

DISTRITO 9�����

Estats Units, Nova Zelanda. 2009. Color. 114 min. Títol original: District 9. Di-recció: Neill Blomkamp. Guió: Neill Blomkamp i Terri Tatchell. Intèrprets: Sharlto Co-pley, David James, Jason Cope, Mandla Gaduka, Vanessa Haywood, Kenneth Nkosi.

ALBÉNIZ PLAÇA , OCINE, CINEBOX DE SALT, LAUREN DE BLANES,CATCINEMES FIGUERES,CINES OLOT, KYTON PALAMÓS, OCINE PLATJA D’ARO I CINEMES ROSES. Innovar és una mis-sió gairebé impossible en el fantàstic actual, però fer-ho des d’una òptica multirefe-rencial podria ser directament una temeritat. Resulta que Neill Blomkamp aconse-gueix, a Distrito 9, tot això i molt més: la seva pel·lícula és a la ciència-ficció el queKill Bill era al cinema d’arts marcials, és a dir, el reciclatge i abrillantament de mate-rials desgastats en benefici d’una narrativa compromesa, personal i decididament re-volucionària. Aquesta pel·lícula se la juga posant en el mateix sac els falsos docu-mentals de Christopher Guest, l’oda a la carn de David Cronenberg, les buddy movies

espacials de l’estil d’Enemigo mío, les orgies metàl·liques de RoboCop, Aliens i Termi-nator i, fins i tot, una peculiar visió de La metamorfosi de Kafka, sense descuidar lasèrie B apocalíptica dels anys 60 i 70. Se la juga, efectivament, i guanya. Distrito 9aconsegueix funcionar en diferents àmbits dramàtics (la desfeta matrimonial, elsalienígenes entesos com a al·legoria dels immigrants, la prepotència dels governsdavant les minories) sense perdre de vista el poder metafòric del gènere. I, contra totpronòstic, la que millor acaba funcionant és la que ocupa el terç final de metratge,una espècie de western fordià sobre l’amistat masculina d’inusitada força visual. Espot retreure a Blomkamp que vulgui fer tantes coses en una sola pel·lícula (la qualcosa degenera, inevitablement, en la sensació d’estar mirant-ne tres a la vegada),però l’espectador avesat ho perdona davant un autèntic festival d’inventiva que des-perta el nen que tot cinèfil porta (o hauria de portar) a dins. S’ha de veure, sobretotperquè d’aquí a deu o vint anys se la contemplarà sense escrúpols com la meravellaque ja és ara. PEP PRIETO

�

12 TRAMPAS�����

Estats Units. 2009. Color. 108 min. Tí-tol original: 12 rounds. Direcció: Renny Harlin.Guió: Daniel Kunka, basat en un argument deChristopher Popper. Fotografia: David Boyd.Música: Trevor Rabin. Intèrprets: John Cena,Aidan Gillen, Ashley Scott, Steve Harris, BrianJ. White, Gonzalo Menendez, Taylor Escola,Kyle Clement. OCINE GIRONA. El realitzador finlandès Renny Harlin torna algènere en el qual millor es desenvolupa: el ci-nema d'acció. D’aquesta manera ho testificala seva prolífica filmografia, plena de pel·lícu-les relacionades, en la majoria d'ocasions,amb la policia. El nou film de 12 trampes ésuna correcta i efectista pel·lícula, ambientadaa la ciutat de Nova Orleans, després de l'hura-cà Katrina, i se centra en l'enfrontament entreun perillós terrorista internacional, fugat de lapresó, i el detectiu que el va detenir un anyabans, del qual intentarà venjar-se duranttota la història de llarg de la pel·lícula. L'altre, i tractant-se d'una pel·lícula de RennyHalin, és fàcil d'imaginar: ritme frenètic, per-secucions increïbles i nombroses destrossesal llarg de la ciutat, ja siguin de vehicles, edifi-cis o mobiliari urbà. Això sí, tot està molt benrealitzat. SANTI HERNÁNDEZ

�

SAN VALENTÍN SANGRIENTO 3D�����

Estats Units. 2009. Color. 101 min. Títol original: Mybloody Valentine 3D. Direcció: Patrick Lussier. Guió: ToddFarmer i Zane Smith. Intèrprets: Jensen Ackles, Jaime King,Kerr Smith, Kevin Tighe, Edi Gathegi, Tom Atkins.

ALBÉNIZ PLAÇA DE GIRONA, OCINE, CINEBOX SALT,LAUREN DE BLANES, CINES OLOT, ARINCO DE PALA-MÓS, OCINE DE PLATJA D’ARO I CINEMES ROSES I Primerde tot, un atac de sinceritat: San Valentín Sangriento 3D és,en termes generals, el que popularment és coneix com unamerda, com ja ho era la sèrie B en què es basa. La versió deLussier és un pèl més sofisticada, però n’hereta els diàlegsirrisoris, la miopia de la posada en escena (els deu anys quepassen del pròleg a la trama només queden palesos en elpentinat dels actors) i els girs previsibles. Es tracta, en definitiva, d’un (mal) slasher, l’enèsima demos-

tració que el motllo fabricat per cineastes com John Carpen-ter o Wes Craven es va trencar més aviat del compte. Atèstot això, com és que San Valentín Sangriento 3D acaba di-vertint més del que promet? Doncs pel 3D, format més quediscutible en imatge real que aquí, per contra, troba una deles seves raons de ser: assumint que subproductes comaquest no tenen res a oferir en l’àmbit qualitatiu, les 3 di-mensions permeten que el seu únic al·licient (l’enginy i sal-vatgisme dels crims) es vegi corregit i augmentat. És im-possible no dibuixar un somriure còmplice (ni saltar de labutaca) quan l’assassí tira el pic a càmera, o quan la mandí-bula d’un dels secundaris queda encastada a uns mil·líme-tres de l’espectador. Per tant, la cinta de Lussier s’ha deveure amb les corresponents ulleres, erigides en involuntà-ria metàfora de la impossibilitat de gaudir d’una merda comaquesta de la manera convencional. William Castle –i segu-rament també Ed Wood– n’estarien orgullosos. PEP PRIETO

�

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 18 DE SETEMBRE DE 2009

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 18 DE SETEMBRE DE 2009 | Diari de Girona

Per als que compren i venenUNA HISTÒRIA DELS DINERS, DES DE L’ÒPTICA D’UNA OPCIÓ LIBERAL ANGLESA. UN EXERCICI D’ANÀLISIINTERESSANT, AMB RIGOR I D’UN DELS VALORS DE LA NOVA HISTORIOGRAFIA ANGLESA

La zona grisa entre el bé i el malCinc nenes han estat segrestades en

el darrer mes; i no se’n sap res fins quees troben sis braços enterrats: cinc sónde les nenes, però n’hi ha un més que adiferència dels altres ha estat tallatmentre la víctima era viva. Un equipcomença a investigar: cada nena haestat morta per una persona diferent...però i la sisena d’elles, on és? | DdG

�

DONATO CARRISILobosPLANETA INTERNACIONAL, 422 PÀGINES

En la tradició de la literatura de PragaUn delicat relat sobre els quinze

mesos que la seva autora, víctima de lesdepuracions estalinistes, va estartancada a Praga entre 1952 i 1953.Després de la Segona Guerra Mundial,l’autora va tornar a una Praga que poctenia a veure amb la ciutat cosmopolita ioberta de la seva adolescència. | DdG

�

LENKA REINEROVATodos los colores del sol yde la nocheLIBROS DEL ASTEROIDE, 219 PÀGINESDescrivint amb mestria tot un país

Vica deixa el seu marit malmès a casa is’encamina sola pels carrers de Bucarest,cap a la mansió de la seva antiga patronaper recordar els vells temps. Aquesta donaens durà de la mà per la seva pròpiahistòria i per la de tota Romania, perquècada persona que troba en aquell matíaparentment perdut és l’encarnació de lahistòria del seu país. | DdG

�

GABRIELA ADAMESTEANUUna mañana perdidaEDITORIAL LUMEN, 570 PÀGINES

La màfia sortida de les muntanyesBolaño abandona aquí els territoris

que han marcat el seu imaginaripersonal per traslladar-se a Roma.Aquest és l’escenari en què diversospersonatges vaguen entre dessassosec ibogeria. Una jove inicia un deciditdescens als inferns, i entra a l’universadult, on descobreix les pitjors facetesde la sexualitat i l’engany. | DdG

�

ROBERTO BOLAÑOUna novelita lumpenANAGRAMA, 151 PÀGINES

Premi de Narrativa Ciutat de ValènciaLa vida d’Anna s’entrellaça amb la de

John Lennon a través de les cançons i elseu tràgic assassinat. L’ombra del músices projecta sobre tot de personatgesque van viure l’amor i el desamor al’adolescència i, en retornar als seusrecords, comprovaran què cert era allò de«la vida és allò que et passa mentreestàs ocupat fent altres plans». | DdG

�

VICENT BORRÀSLennon i AnnaBROMERA 200 PÀGINES

3 històries cubanes de crim i traïcióCuba abans de la Revolució, durant i

després. Tres assassinats diferents,comesos els anys 1957, el 1964 i el1973, són la base per al narrador peranalitzar la relació entre els tres episodisi endinsar-se en aquelles històries realsde sang, traïció, guerra freda i secrets,uns esdeveniments que arriben a ladimensió de tragèdia moral. | DdG

�

MIGUEL BARROSOUn asunto sensibleMONDADORI, 440 PÀGINES

NIALLFERGUSON

TRADUCCIÓ,FRANCISCO J. RAMOS

El triunfo deldinero

DEBATE, 441 PÀGINES

L’editorial catalana Debate ensofereix una obra de Niall Ferguson(Glasgow, ), un delshistoriadors més originals de lahistoriografia britànica, pare de lahistòria contrafactual (què haguéspassat si?). Aquí defensa la líniade la London School of Economics que, perquè ensentenguin, és la línia depensament que ha esbombat lespràctiques liberals en economia, ide lliure mercat, que, per no sertan radical, diré que no han tingutl’èxit esperat en la darrera crisieconòmica.

Tot i això, Ferguson és un autorque sap interessar al lector. Que om-ple el llibre d’anècdotes i informacionshistòriques. Així, ens defensa el mo-del econòmic emprat a Xile, on el sis-tema de pensions és gairebé privat ineix de les tesis econòmiques de l’Es-cola de Xicago, amb Milton Friedmanal capdavant. Allò que no diu és quesi bé Xile és un dels països on millorha triomfat el neoliberalisme, en partperquè disposa de nombrosos recur-sos naturals, no esmenta la tendènciadels darrers anys d’empobriment deles classes baixes, que demanen unpaper regulador i de paraigües socialde l’Estat.

Sobre l’Alemanya d’entreguerres(un llibre seu sobre el conflicte ante-rior, The Pity of War, defensa que elReich alemany, vencedor, hagués do-nat prosperitat a Europa si la Gran Bre-tanya no hagués participat a la Gran

Guerra), hi ha la creença que el países va abocar ell mateix al marasmeeconòmic. Ferguson exposa que la si-tuació econòmica alemanya dels anys era bona. I només la decisió de lespotències occidentals de cobrar asang i foc les reparacions econòmi-ques de la Gran Guerra (ocupaciódel Rhur per part de França), vanprovocar la davallada econòmica.Aquella inflació que va fer que esfessin bitllets de paper, sense mésvalor que el paper, de milions demarcs. Si llegeixen entre línies, veuranque s’acusen per estupidesa políticales nacions occidentals de la creaciódel nazisme. Recordin que avui mol-ta gent parla del perill de la inflació,també es parla dels perills de la de-flació (al Japó han trigat anys a su-perar-la, però allò que obliden moltsés que el Japó, tot i ser el segon ex-portador del món, és un espai tancata la resta del planeta, tant en l’àmbitsocial com humà: quants milions deturistes reben a l’any, i quants milionsde turistes visiten la resta del món ambles seves minses vacances?).

L’anglès ens parla de les bombolleseconòmiques. Com la que va crear unescocès anomenat Law a la Françaposterior al Rei Sol. L’home va acon-seguir ser al mateix temps el respon-sable de La companyia de les Índies,del Banc de França i ministre d’Hi-senda, alhora que posseïa el monopolieconòmic de les colònies africanes,asiàtiques i americanes del regne.Creador d’una teoria absolutista queva fer pujar les accions de la Compa-nya d’Índies de forma artificial. Quan

va explotar tot el sistema, allò que vasucceir és, ras i curt, la RevolucióFrancesa i l’inici de l’Europa social quees va anar format a còpia de revoltes,guerres i fracassos.

Ferguson es mostra crític amb el sis-tema econòmic nord-americà, com hollegeixen, i mostra la destrucció eco-nòmica i la indefensió de la societatdavant de catàstrofes naturals com lade l’huracà Katrina, que va destruirtota la ciutat negra de Nova Orleans,part de la qual encara esperem que esreconstrueixi. Els negres pobres voten

poc o no voten. Ens parla del joc delMonopoly, creat el per una dona.El seu origen era mostrar com la pro-pietat atacava no només el benestarsocial, sinó el ciutadà, que gravava unbé del qual ha de gaudir la gent. El jocamb el pas del temps ha resultat un ex-emple del joc econòmic, tantes vega-des despietat, del sistema de mercat.Ferguson ens diu que la societat an-glosaxona és una democràcia de pro-pietaris. La història del món, des delprisma dels diners i la vessant eco-nòmica.

MOISÈS DE PABLO

L’escocès Niall Ferguson està considerat el pare de la història contrafactual.

DIARI DE GIRONA

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�La reina alPalau delscorrents d’aireSTIEG LARSSONCOLUMNA

2�La noia quesomiava unllumi i un bidó...STIEG LARSSONCOLUMNA

3�Els homes queno estimavenles donesSTIEG LARSSONCOLUMNA

4�Els jugadors de whistVICENÇ PAGÈSEMPÚRIES

5�La dona de verdARMADURINDRIASONLA MAGRANA

NO

FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�CuinetesFERMÍ PUIGCOLUMNA

2�Plantem caraJOAN SOLÀLA MAGRANA

3�El secretRHONDA BYRNEENTRAMAT

4 �Breu historiadel mónGOMBRICHLA BUTXACA

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA

Els més venuts

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 18 DE SETEMBRE DE 2009

Els crims nazis a Polònia, al descobertEl llibre, datat de 1946 i traduït ara

per primer cop al castellà, reuneix vuitrelats pertorbadors que l’autora vaescriure després de participar a lacomissió investigadora dels crims nazis aPolònia. La lectura del llibre ésestremidora; una obra que revolucionarel gènere del reportatge i que s’enfrontaal repte de representar el genocidi. | DdG

�

ZOFIA NALKOWSKAMedallonesMINÚSCULA, 87 PÀGINES

Una de les millors novel·les del 2008L’obra recull tots els atractius de les

novel·les d’iniciació: el trànsit a l’edatadulta, l’aprenentatge maldestre i moltsovint dolorós que suposa el viatgesentimental de tot individu. El fill d’unrabí i dotat d’una ment prodigiosa deixaNova Orleans per estudiar a Pensilvània.Allà coneixerà dos germans quel’adoptaran dins la seva família. | DdG

�

BENJAMIN TAYLOREl libro de la venganzaMONDADORI, 185 PÀGINES

Del Borges de la literatura de terrorUn dimoni medieval es dirigeix

directament al lector, amb un to mortíferen algunes ocasions, seductor end’altres. Aquesta és una autobiografiaescrita el 1438, on el diable entra a lespàgines d’aquesta història de terror, i fadel llibre un objecte perillós i pled’amenaces. Un tour de force d’allòsobrenatural entre el bé i el mal. | DdG

�

CLIVE BARKERDemonio de libroLA FACTORÍA DE IDEAS, 249 PÀGINES

La màfia sortida de les muntanyesLa ‘Ndrangheta calabresa sempre ha

estat infravalorada dins la màfia, com unfenomen criminal menor. Només surt a lallum en moments de sanguinàriacelebritat, però crescuda en el silenci téavui ramificacions als cinc continents icontactes amb totes les organitzacionsterroristes. Els autors són els principalsexperts mundials en aquest tema. | DdG

�

N. GRATTERI I A. NICASIOHermanos de sangreDEBATE, 409 PÀGINES

Noies, Nova York, gener de 1952Són poc més de les vuit del matí, i

centenars de noies omplen el centre dela ciutat. Moltes passaran el dia endespatxos, com Caroline i les sevesamigues, que treballen en una editorial.Fora, Manhattan és una temptació, i elmón sembla un joc sense regles, però lesnoies apostaran per la carta més alta: elllibre està dedicat a elles. | DdG

�

RONA JAFFELo mejor de la vidaLUMEN, 614 PÀGINES

L’obra més rica i madura de BernhardEl llibre recull els cinc volums dels

escrits autobiogràfics de l’autor, ambmotiu del vintè aniversari de la sevamort. Des d’una furiosa invectiva contrael sistema educatiu i el catolicisme, finsa la descripció de l’horror del nazisme, ellector trobarà al llibre com Bernhard vaaconseguir construir una obra que«exalta la supervivència».| DdG

�

THOMAS BERNHARDRelatos autobiográficosANAGRAMA, 489 PÀGINES

5�Cent anysd’EsteladaMISCEL·LÀNIACIM

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�La reina en elpalacio de lascorrientes STIEG LARSSONDESTINO

2�Los hombresque no amabana las mujeresSTIEG LARSSONDESTINO

3�La chica quesoñaba con una cerilla...STIEG LARSSONDESTINO

4�Aurora BorealASA LARSSONSEIX BARRAL

5�La mano deFátimaILDEFONSOGALCONESGRIJALBO

NO

FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�El secretoRHONDA BYRNEURANO

2�El sentimientonegativoRISTO MEJIDEESPASA CALPE

3�La crisis ninja yotros misteriosLEOPOLDO ABADIAESPASA CALPE

4�La Vida BuenaJAVIER SABADAPENINSULA

5�Piensa, esgratisJOAQUIN LORENTEPLANETA

John Connolly presenta una novanovel·la de la sèrieprotagonitzada pel detectiuCharlie Parker, encara que seserveix d’aquest llibre perexplorar i enriquir altrespersonatges que formen part de lasaga i que no hi havien tingut tantde protagonisme com en aquestaocasió.

L'últim títol sortit de la ment deJohn Connolly mostra l'alt nivell lite-rari aconseguit per aquest irlandès enl'exploració de la novel·la negra. La sè-rie amb el detectiu Charlie Parkercom protagonista principal té a Els ho-mes de la dalla, el seu setè títol, la raraqualitat de satisfer tant el fervent se-guidor com el nou lector d'aquesta sè-rie.

Aquí Charlie Parker es converteixen una espècie d'ombra que és pre-sent a tot el llibre, com un esperit jus-ticier que amb prou feines es deixaveure. Almenys fins al final, on laseva aparició és fonamental. Enaquesta ocasió el pes de la narració recau sobre altres personatges quehan estat secundaris en la sèrie, comaquesta peculiar parella homosexualformada per Angel i Louis. El primerés un lladre especialitzat a rebentarpanys, sensible, d'aspecte malgirbati amb cert seny, però que no dubta aassassinar. El segon és un assassí fredi letal, elegant, de raça negra i la his-tòria del qual va apareixent a retalls alllarg de la novel·la, dibuixant unacomplexa i contradictòria personali-tat modelada per convertir-se en una

màquina de matar, que necessitasentir aquest xut d'adrenalina.

La trama es va desenvolupant desde diferents punts de vista. Connollyjuga amb la perspectiva de cadascundels seus personatges. No hi ha unúnic narrador. Són moltes les veus quevan analitzant els altres, que parlen so-

bre ells, que van component, amb elsmúltiples fragments dels seus pen-saments i sensacions, un complexpuzle de traïcions, mentides, lleialtatsi conspiracions d'un món cínic i sen-se referents morals.

La moderna novel·la negra té aquíun important referent. Seguint el fil

MIGUEL FERRARY

dels temps, ja no hi ha un ordre mo-ral clar. El bé i el mal s'han convertiten termes tan relatius que els herois,els «bons», aquells que ens cauensimpàtics, no tenen cap problema amatar sense compassió. La vida no ésun valor, sinó un fet accidental que tésolució.

La lleialtat es converteix en l'únicavirtut acceptable. Connolly ha entèsperfectament aquestes claus i les ex-plota, encara que va més enllà. Bus-ca aquesta quarta dimensió, en formad'un passat que es converteix en un al-tre personatge més, però amb suaustints sobrenaturals.

La venjança impulsa l'acció Un passat que persegueix els prota-gonistes per rescabalar un vell dany,com la reelaboració del mite grecd’Orestes encarnat en Louis, perseguitgairebé sense descans per les Erí-nies, les personificacions de la ven-jança a la mitologia grega.

Ben narrat, agut, envoltant i amb unnotable pols narratiu, amb un final es-pectacular, Els homes de la dalla en-riquirà el fidel lector de Charlie Par-ker en abordar la història d'altrespersonatges satèl·lits. Però per a quitopi per primera vegada amb aquestautor, li servirà per entrar-hi i entu-siasmar-s’hi.

JOHNCONNOLLY

Els homesde la dalla

EDICIONS BROMERA,392 PÀGINES.

Quan «el bo» és un assassí a sou«ELS HOMES DE LA DALLA» SERVEIX A JOHN CONNOLLY PER ENRIQUIR LA SEVA INTERESSANT SÈRIE DE NOVEL·LANEGRA PROTAGONITZADA PEL COMPLEX DETECTIU CHARLIE PARKER

L’escriptor d’origen irlandès John Connolly.

DIARI DE GIRONA

UNA TRAMA QUE ATRAPAJohn Connolly sap explorar la novel·lanegra per fer-la contemporània

Aquest llibre és dels que fan nouslectors. Ben escrit i estructurat,

està perversament tramat. Els personat-ges que apareixen a Els homes de la dallasón, en la seva majoria, cínics, amb unsvalors morals on la percepció del bé i delmalament està subjecte a una peculiarconcepció. El to narratiu és molt intens ifascinant.

�

LA CLAU

08TEATRE I MÚSICA AccentsDIVENDRES, 18 DE SETEMBRE DE 2009 | Diari de Girona

FLAMENC - JAZZ / GROOVE FUNKSoniketeké + Pybus Groove Quartet LA RAMBLA DE GIRONA

� Dissabte 19, 18.00 i 18.45 � Gratuït

JAZZ CONTEMPORANIAgustí Fernández & Jo KrauseAzzangoCASA DE CULTURA / SUNSET JAZZ CLUB

� Dissabte 19, 20.00 i 23.00 � 5 € / 10 €.

Demà arrenca una cita clàssica perals amants de la música de les nos-tres comarques: el Festival de Jazz deGirona. Del de setembre al d’octubre, fins a una vintena de con-certs se succeiran a diversos esce-naris de Girona, tals com el SunsetJazz Club, l’Auditori, la Casa de Cul-tura i fins i tot la Rambla.

Aquest serà precisament l’escenarique inauguri les activitats, amb dos

concerts gratuïts a càrrec de Soni-keteké (guanyadors del concursFringe amb una interessant combi-nació entre jazz i flamenc) i el PybusGroove Quartet (que combinen elgroove, com bé indica el seu nom, elfunk i el rythm and blues en un di-recte enèrgic i molt comunicatiu).

Una de les actuacions destacadesen aquest primer dia és la del pianistamallorquí Agustí Fernández i el ba-teria alemany Jo Krause, que pre-sentaran en primícia el seu nou tre-ball, Draco. Es tracta d’un àlbum en-registrat després d’un parell de con-certs, sense planificar com ni què fa-rien, sense pactar normes ni límits,ni anticipar-ne els resultats.

I també demà, però en aquest casa partir de les onze de la nit i al Sun-set, el festival ofereix un concertdels Azzango, un quartet francèsque fusiona l’essència i l’esperit deljazz amb la passió i la força del noutango argentí.

El jazz arriba denou a GironaDES DE DEMÀ I FINS EL 7 D’OCTUBRE, UNAVINTENA D’ACTUACIONS FARCIRAN ELSESCENARIS AL NOVÈ FESTIVAL DE JAZZ

El pianista mallorquí Agustí Fernández actuarà demà a la Casa de Cultura acompanyat de Jo Krause, presentant el seu nou disc.

DAVID AIROB

Els Pybus Groove Quartet combinaran funk amb jazz a La Rambla.

DIARI DE GIRONA

MERCAT MÚSICA VIVA DE VICLes Cases de la Música pre-senten «Grup del mes»

El Mercat de Música Viva de Vic ésl’escenari escollit per les Cases de laMúsica de Catalunya, entre les qualss’hi compta La Mirona de Salt, per pre-sentar la seva nova iniciativa «Grupdel Mes». Amb la intenció de donaroportunitat als nous talents i canalit-zar propostes que poden obrir-secamí amb el suport necessari, cadames s’escollirà un grup que actuarà ales cinc Cases de la Música del nostreterritori (Mataró, Salt, l’Hospitalet, Te-rrassa i Manresa). Per al mes d’octu-bre s’ha escollit Sedaiós; el novembreserà el torn del Niño de la Hipoteca; ide cara al desembre el grup que ac-tuarà serà El Nota.

CINEMA I LITERATURALa Costa Brava com a pla-tó de cinema privilegiat

Les platges gironines sempre hanestat un pol d’atracció important, nonomés per al turisme, sinó també pera l’art; i el cinema no n’és una excep-ció (com ho demostren pel·lícules comPandora y el holandés errante o Lapell cremada de Josep M. Forn).Aquest és el rerefons que ha inspiratCosta Brava, plató de cinema, un llibredel periodista Lluís Molinas i editatper la llibreria Ulyssus de Girona. L’o-bra es presentarà el proper divendres25, a les 22.00, al Teatre Municipal dePalafrugell, i a l’acte s’hi comptaràamb la presència d’Àlex Cebollero,president del cineclub Garbí de Pala-frugell. Després de la presentació esprojectarà precisament Pandora y elholandés errante en versió original.

Apunts

Sedaiós inicien «Grup del Mes»

TEATRE I MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 18 DE SETEMBRE DE 2009

JORNADA DE TEATRELA PLANETA ESTRENA TEMPORADA

Sala La Planeta (Girona). � Dissabte 19. � 6 €.La tardor ha arribat i amb ella, la programació teatral a

les sales de Girona. La Planeta comença demà les sevesactivitats amb una jornada dedicada tant als professio-nals com als amants del teatre, organitzada per l’Agrupa-ció Teatral de les Comarques Gironines. Durant el dia esdurà a terme un curs de direcció teatral i es presentarà lanova Associació de Dramatúrgia, i a les 22.00 s’hi repre-sentarà Stereo, la nova proposta de Carles Mallol i de lacompanyia La Soga. Aquesta és una obra entre la comèdiai el thriller que presenta la vida de dos personatges queno acaben de trobar el seu lloc en aquest món. | DdG

EL DOCUMENTAL DEL MES«THE DICTATOR HUNTER» ARRIBA A GIRONA

Auditori Narcís de Carreras La Caixa (Girona). � Dijous 24, 20.30.

«Si mates algú, vas a la presó. Si mates 40 persones, ettanquen en un psiquiàtric. Si mates 40.000 persones,t'exilies còmodament a un altre país amb un bon comptecorrent. Això és el que volem canviar aquí», diu ReedBrody, advocat de Human Rights Watch. Durant set anysha perseguit especialment un dictador: Hissene Habré,l'antic líder del Txad, acusat de matar milers deconciutadans durant els anys 80. Ara Habré viu alSenegal i Brody intenta que aquest sigui processat oextradit. The dictator hunter, dirigit per Klaartje Quirijns,segueix Brody al llarg de dos anys per Àfrica, Europa iEstats Units, mostrant què costa a un home trencar elcicle de la impunitat. | DdG

MÚSICABROOK PRIDEMORE I BRIAN SPEAKER, DEGIRA PER CATALUNYA

El Cercle (Girona) i Mariscal (L’Estartit). � Dilluns 21 i dijous 24; 22.00 i 22.30. � 5€.

Brian Speaker és un cantautor de Nova York que entreel 2 de setembre del 2008 i el 3 de setembre del 2009ha escrit, gravat i penjat a la xarxa una cançó al dia. Elrecull de cançons titulat Spiral Notebook, està previst ques'editi en format DVD al gener del 2010. Ha crescut comartista amb el suport de la comunitat antifolk de la ciutatde Nova York. A la seva gira catalana estarà acompanyatper Brook Pridemore, un cantautor de Brooklyn que arribaper primera vegada a Europa. Les seves composicions sónpur punk folk vital, enèrgic i revitalitzant. Ha publicat cincàlbums; ara presenta a casa nostra A brighter light. | DdG

�

�

�

Escenaris

Stealing cars enganya i és una cartadolenta de presentació. Back from be-yond i Flowers by the shore funcionenmolt millor com a mostres radiables.Però el gran moll de l’os d'aquest discestà en la producció i en els temps méscalmats. Val, és Trevor Horn el que escol·loca darrere dels comandaments,però els acompanyaments de cançonscom Colours o Buried alive impulsen elpotencial líric d'un àlbum que peca deno saber apostar per una carta que, en-cara que no semblés la guanyadora, alfinal ho era. Interessant. (POP) | J. S.

�

Kid HarpoonONCE

YOUNG TURKS

�����

Sis anys portaven Rancid sense treu-re Lp. Potser per això Let the dominoesfall conté 19 temes. Segueixen sensesuperar el seu millor disc (...And outcome the wolves) i no ofereixen nove-tats ressenyables, més enllà del robustso de la producció de Brett Gurewitz(Bad Religion), però el seu nou grapatd'andanades punk de la vella escola, en-tre les quals no falta el gest de compli-citat a The Clash (I ain’t worried és cosi-na germana de The guns of Brixton) nialgun ska de provada eficàcia (Up to nogood), tampoc decep. (PUNK) | E. G.

�

RancidLET THE

DOMINOES FALLHELLCAT/EPITAPH/PIAS

�����

Col·locar-lo a rebuf d'Eli Paperboy Reedseria un error, perquè va arribar abans, en1996, any que va publicar ...Believe what Isay, un debut on hi col·laborava el mateixVan Morrison. També es dedica als exerci-cis d'estil soul/rhythm and blues, i tambého fa amb bon gust i classe, com demos-tra que esculli a Liam Watson com a pro-ductor (val a dir que el Lp està gravat enels mítics estudis Toe Rag) o que AllenToussaint posi el piano en tres cançons.Dimecres que ve actua a València, per aalegria dels fans de Sam Cooke i Ray Char-les. (RETRO - SOUL) | E.G.

�

James HunterTHE HARD WAY

HEAR MUSIC/ GO /

UNIVERSAL

�����

Tant és que els temes hagin estat re-masteritzats, que contingui dos inèdits(Celebration i Revolver) o que el DVD detorn inclogui tots els clips de la seva ca-rrera: No feia falta un altre recopilatori deMadonna. Concebut per fer caixa en lespròximes festes nadalenques, l'artefacte(que apareix en edició doble i senzilla)serveix per liquidar la relació de la can-tant amb Warner i només ratifica el queja se sabia: Que la italoamericana té unrepertori sobrat de hits i que també haprotagonitzat algunes sonades patina-des. (POP) | E.G.

�

MadonnaCELEBRATION

WARNER

�����

Dawn LandesSWEETHEART

RODEOCOOKING VYNIL

�����

Després de consolidar-se en l'escenaindie amb El futuro no es de nadie, i in-flar-se a girar per Espanya durant dosanys, Dorian incideixen en aquest tercerlliurament en un tecno-pop pròxim aLadytron, amb petites herències de Fan-goria, escassa personalitat i unes lletresque busquen un obscurantisme que, enocasions, provoca enrojolament. Un discexcessivament lineal, que abunda enllocs comuns, però que almenys deixa unparell de temes (Paraísos artificiales i Lamañana herida) per refrescar els dissab-tes a la nit. (TECNO - POP) | JESÚS SÁEZ

�

DorianLA CIUDAD

SUBTERRÁNEAPIAS

�����

Atractiu debut el de Brent Knopf,membre de Menomena, en el que des-plega una interessant amalgama de folk,pop i electrònica, que, malgrat les refe-rències, se situa més prop d'Arcade Fireque del joguinejar del segell Morr Music.L'atractiva dosificació de la intensitat, lapersonalitat de les textures, que per mo-ments es mostren deutores dels seixan-ta més lisèrgics, i allò meravellós de lesmelodies i tornades, posa sens dubtel'ull definitivament sobre un talent adescobrir. Una mina a explotar. (FOLKELECTRÒNIC) | J.S.

�

Ramona FallsINTUÏT

SOUTERRAIN

TRANSMISSIONS

�����

Vaquera de ciutat

Abans de publicar SweetHeart Rodeo (un títol que remet directament a The Byrds), Dawn Landesera per a molts «la noia dels anuncis» (la seva cançó Straight Lines, inclosa al disc de 2006 Two,three, four, va arribar a aparèixer a diversos publicitaris), o «la cantant de la versió “bluegrass” dePeter Bjorn & John» (la seva relectura de Young folks va ser un hit a YouTube). Ara ja no fan faltadefinicions semblants. La cantautora de Louisville (Kentucky) establerta a Brooklyn (previ pas perFrança, on es va impregnar de chanson) ha gravat un àlbum que rebassa gèneres (country, pop,psicodèlia) que l’afiança com una de les veus femenines més personals de l’escena americana. Queesculli versionar Margo Guryan (Love) ja és tota una declaració de principis, però són cançons coml’emocionant Little Miss Holiday (una conversa imaginària entre Jodie Foster i la prostitutaadolescent que va inspirar el seu paper a Taxi Driver) les que eleven el disc per damunt de les sevessuposades rivals i l’emparenten amb les sensibles Patty Griffin o Edith Frost. (COUNTRY - POP) | E. G.

�

����� INDISPENSABLE

���� NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

TERCER ÀLBUM DE LA SUGGESTIVA CANTAUTORA DE KENTUCKY ESTABLERTA ABROOKLYN, QUE HA ESTAT TELONERA DE LA DARRERA GIRA D’ELVIS PERKINS

10ART AccentsDIVENDRES, 18 DE SETEMBRE DE 2009 | Diari de Girona

COL·LECTIVAGaleria d’Art Horizon, Co-

lera. Carrer Francesc Ribera, 22.� Del 29 d’agost al 30 de se-tembre. De dimarts a diumen-ge, de 17.30 a 21.30 h.

�

La darrera exposició de latemporada proposada pels res-ponsables de la Galeria Horizonvol reflexionar sobre l’espaciali-tat des de totes les seves possi-bilitats. En aquest sentit, lespropostes d’autors com RalphBernabei, Vicenç Viaplana, EnricAnsesa, Gabriel, Enrique Brink-mann, Jordi Puig, J. M. Berengu-er, Alex Nogué, Peter Downs-brough, Edvard Lieber o Chris-tian Bonnefoi són una moltbona possibilitat de redescobrirl’espai des de Colera. | E. CAMPS

COL·LECTIVAGaleria Cadaqués Dos, Ca-

daqués. Carrer Horta d’en Sa-nés, 7. � Del 29 d’agost al20 de setembre. Diari, de 12 a14 h i de 18 a 21.30 h.

�

Al costat d’incontestablescom Miró o Picasso (o DietrRoth, Equipo Crónica i Ràfols Ca-samada), la proposta de mostracol·lectiva d’aquest mític espaide Cadaqués compta amb veri-tables llaminadures visuals comsón les aquarel·les de Mel Ra-mos, els esplèndids Six panelswith yellows, reds and blues deJasper Johns o un divertimentcromàtic amb regust cinètic d’a-questa mena de rei Mides con-temporani que és Damien Hirst.Amb tot, hi ha un binomi queopera amb especial força: Ric-hard Hamilton i Miquel Barceló.| E. CAMPS

BILL VIOLA, MANUELSAIZ I TONI SERRA

Bòlit, Centre d’Art Contem-porani de Girona. Sales Muni-cipals i Capella de Sant Nicolau.� Del 26 de juny al 20 de se-tembre. Horaris: www.bolit.cat

�

Què implica per a la contracul-tura ser incorporada a la restade productes culturals? Què voldir canviar el mur i la il·legalitatper la paret blanquejada i regla-da de la institució? Una respos-ta parcial és la que vol oferirl’esposició «Graffiti: 25 anys alcarrer». Malgrat la paradoxa evi-dent continguda en l’anunciatdel mateix títol, allò que comptaés veure on han anat a parar elsjoves eixelebrats que, a principisdels vuitanta, incomodaven lajove democràcia amb les sevesintervencions murals; el quecompta és veure què suposaper al moviment grafiter la sevadissolució dins el sistema de lesbelles arts. | E. CAMPS

Pot arribar a sorprendre mésd’un, però l’art contemporani noha renunciat definitivament a lamística sinó que s’hi redesco-breix amb insospitada intensi-tat. L’exposició «Nits fosquesde l’ànima», segons Rosa Pera«reuneix el treball de tres artis-tes que aborden el tema de lamística des de diferents puntsde partida i formalitzacions». Enaquest sentit, les videoinstal·la-cions de Bill Viola, Toni Serra iManuel Saiz representen mira-des diverses entorn de la possi-bilitat de reflexionar i esbrinarla cara oculta de l’existència, através de l’experiència de l’inco-negut. | E. CAMPS

COL·LECTIVAMuseu de l’Empordà, Fi-

gueres. Rambla, 2. � Del 31de juliol al 20 de setembre.De dimarts a dissabte, d’11 a 19h. Festius, d’11 a 14 h.

�

LA SOCIETAT DOCTOR ALONSO (INTEGRADA PER TOMÀS ARAGAY ISOFÍA ASENCIO) PORTA A LA CASA DE CULTURA UNA MOSTRA QUEPARLA DEL RETRAT A TRAVÉS DE LA SUPLANTACIÓ. LES PROJECCIONSQUE S’EXPOSEN A GIRONA ES VAN VEURE AL MNCARS DE MADRID.

SOCIETAT DOCTOR ALONSOCasa de Cultura de Girona. Plaça de

l’Hospital, 6. � Fins al 10 d’octubre. De di-lluns a divendres, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h.

Sabem (o hauríem de saber) que la vo-luntat d’alliberar-se de la carn —trans-cendir-la— ha estat la principal obsessióde la nostra cultura judeocristiana tot i quesense arribar mai a la perfecta (per defi-nitiva) solució de Sèneca: «El menyspreudel propi cos és un signe segur de llibertat;pots obrir el camí a la llibertat amb unallanceta»; amb tot, ni el suïcidi programàticde Sèneca, ni el menyspreu envers la ma-tèria de la majoria d’antics (Diògenes alcapdavant), aconseguien mitigar l’instintde supervivència (aquell cèlebre conatusspinozià) que conservem quasi sempre demanera inexplicable, contracorrent, con-tra tota lògica existencial: ens assemblemmolt més als vells de Cavafis, a aquells con-tenidors decrèpits d’ànimes que patien elpes de la vida mesquina que encara ar-rossegaven però que, al mateix temps i mal-

grat el tedi, tremolaven davant la idea deperdre-la: «desconcertades i contradictò-ries / les animes —tragicòmiques— habi-ten / ens els seus vells pergamins de runa».Som animalons precaris que sobrevivimgràcies a un joc de complicitats impensa-ble sense la figura d’aquell «altre» (igual idiferent a nosaltres) que ajuda a constru-ir-nos («si una ànima es vol conèixer,abans haurà de mirar una altra ànima»,

deia Plató); som patètics però poètics:aquesta deu ser la condició humana.La Societat Doctor Alonso (integrada perTomàs Aragay i Sofía Asencio) és plena-ment conscient de la impossibilitat d’ela-borar grans discursos en relació amb l’ho-me sense tenir en compte la seva extremafragilitat, sense centrar-se en unes indivi-dualitats que són, en darrera instància i perinsignificants que puguin semblar, l’àtom

que fa possible el cos social. L’exposició«Retrats. O si jo fos» recull les històries devuit dones seleccionades pels artistes ar-reu del món amb la finalitat de fer-los unretrat. El procés de realització és un dels ele-ments més interessants del projecte: estractava de compartir amb elles la seva vidaquotidiana, de conèixer els seu entornimmediat, els amics, la família... fins a la su-plantació final (d’aquí el O si jo fos). En tots

EUDALD CAMPS

�

Poètica patètica dela Societat Dr. Alonso

Retratsdigitals

Una de lesgràcies de lamostra és elseu format: estracta de vide-oprojeccionsacompanya-des de dife-rents sonori-tats d’ambien-tació.

�

El mocador de seda blancade la perfecta reencarnaciód’Audrey Hepburn podria ha-ver volat per accident o ambla secreta intenció profilàcticade protegir l’espectador —laseva innocència— de la tòrri-da escena que s’està a puntde produir dins l’esplèndidMustang vermell descapota-ble; la protagonista femeninaseria sempre una dona que,des de l’enganyosa asèpsiadel seu paper d’icona sexual o

esteriotip mediàtic, ens obli-garia a mirar-nos en el mirallopac de les seves ulleres desol negres. Cada pintura deGironell conté moltes histò-ries que coincideixen enaquesta mena d’imaginariagredolç fet de llocs comuns iparàboles incòmodes: l’expo-sició que actualment presen-ta al renovat Cafè Art de Pe-ratallada és un calidoscopi vi-sual que ret homenatge aaquell perenne estiu desca-potable que tots hauríemd’haver viscut. Per altra ban-da, la mostra que presenta al’Espai ZERO1 d’Olot vol ferbalanç del recorregut fet elsdarrers vuit anys. Amb aques-tes dues mostres —i junta-ment amb la que es va poderveure a Blanes ara fa poquessetmanes— Gironell es conso-lida com un dels autors mésactius i versàtils de casa nos-tra. | E. CAMPS

NARCÍS GIRONELLEspai Cafè Art, Peratalla-

da. Plaça de les Voltes, 9. �Del 15 d’agost al 15 d’octu-bre. Diari, de 17 a 22 h.

�

NARCÍS GIRONELLEspai ZERO1, Olot. Carrer

de l’Hospici, 8. � Del 5 desetembre al 8 de novem-bre. De dimarts a diumenge,de 10 a 13 h i de 17 a 20 h.

�

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 18 DE SETEMBRE DE 2009

divendres 18 de setembreA les 00.00 al centre cívic, ball joveamb grups garrotxins i en Miquel delRoig. (Gratuït).

dissabte 19 de setembreA les 10.30 a la plaça dels Gegants, ta-ller de vidre per a la mainada.

A les 17.00 al camp de futbol, partit defutbol presentació de la nova tempo-rada entre UE Castellfollit – Santa Eu-gènia.

A les 19.00 a l’església vella, concert

de Cant Coral amb la Coral Puigsacalm.

A les 21.30 estrenem la plaça de lesFiladores amb un Sopar Popular.

A partir de la 01.00 al centre cívic, ballamb el conjunt Top Secret. (Gratuït)

diumenge 20 de setembreA les 11.30 Cercavila dels gegants, ge-gantons i capgrossos acompanyats delsgrallers. Se sortirà de l’església vellaSant Salvador i s’acabarà a la plaça Ca-talunya.

A les 12.00, Missa solemne, i a conti-nuació, ball dels gegants i gegantons a

la plaça Catalunya.

A les 16.30, Sardanes a la plaça majoramb la Cobla Vila de la Jonquera.

A les 19.00 al centre cívic, ball de fi defesta amb el grup Cafè Trio. (Gratuït)

A les 21.30 a la plaça Catalunya, cas-tell de focs artificials.

dilluns 21 de setembreA partir de les 10.30 i durant tot el dia,Parc infantil a la zona del camp de fut-bol. A partir de les 18.00 es repartirà bere-nar per a tota la mainada. www.moblescanadell.com

- Fusteria - Ebenisteria- Exposició de mobles- Exposició de cuines- Projectes Interiors

Ctra. d’Olot, 7 i 8Castellfollit de la Roca 17856Tel. 972 29 40 80Tel. TALLER 972 29 42 11

festa major CASTELLFOLIT DE LA ROCA 2009

Com si es tractés d’un poeta,la seva pintura millora a mesuraque afina el sentit líric i enri-queix el lèxic; a mesura, també,que el seu univers simbòlic —com reclamava Ferrater— es tor-na més coherent i autàrquic,més alliberat dels condicionantsexterns: Temariz fa temps queerosiona la superfície pictòrica ala recerca d’aquells rastres quenomés la pintura li pot oferir.L’exposició que actualment espot veure a la Galeria Giart deGirona és una excel·lent oportu-nitat per reconciliar-nos amb lapintura. | E. CAMPS

TEMARIZGaleria Giart, Girona. Ram-

bla de la Llibertat, 34. � A par-tir del 3 de setembre. De di-marts a dissabte, d’11 a 13 i de17 a 20.30 h.

�

L’artista Pepa Poch és, per so-bre de tot, una creadora de co-lors: justament per això, com es-crivia fa poques setmanes enaquest mateix diari Maria LluïsaBorràs, «no és estrany que eldomini de la paleta des de la in-fància li hagi permès convertir-se en una innovadora, en unaautèntica creadora de colorsque rep la nominació de l'Inter-national Color Authority de Lon-dres, com un dels quinze mem-bres cridats a marcar les ten-dències de color per a cada tem-porada». Actualment, la sevacosmovisió cromàtica s’exposa ala Fundació Àngel Planells deBlanes. | E. CAMPS

PEPA POCHFundació Àngel Planells,

Blanes. Carrer de l’Or, 2. � Del29 d’agost al 14 d’octubre.De dilluns a dissabte, de 18 a21 h. Festius, tancat.

�

L’exposició de Pujolboira estitula «Amb ulls d’Empordà» peruna raó ben senzilla: perquè laseva mirada s’ha anat gestant alllarg dels anys gràcies als perfilshoritzontals d’un paisatge inun-dat de llum i, al mateix temps,de memòria artística. Al Fonsd’Art d’Olot presenta una selec-ció dels seus darrers treballs: estracta d’obres on la intimitat do-mèstica i l’experiència personalconviuen amb una visió holista ialliberadora del paisatge cone-gut. | E. CAMPS

PUJOLBOIRAFons d’Art, Olot. Bisbe Gui-

llamet, 4. � Del 5 de setem-bre al 6 de novembre. Horaris:www.fonsdart.com

�

En les obres de Rómulo Royoel cos humà té un paper centralen què la mutació és la no-nor-ma que allibera l’organisme deles seves dependències físi-ques; la transsexualitat (implíci-ta) vindria a ser la màxima pos-sibilitat de realització. Molt pro-per a allò que s’ha volgut ano-menar cultura fetish, els perso-natges d’aquest univers calidos-còpic adopten totes les varia-cions possibles, des de l’estèticanew flesh del làtex fins a la me-tamorfosi irreversible en un és-ser nou que, d’aguna manera, éssempre el desdoblament delseu original. | E. CAMPS

RÓMULO ROYOGaleria d’Art Joan Plane-

llas, Tosa de Mar. Sant Pere,10. � Del 5 de setembre al 4d’octubre. De dimarts a diu-menge, d’11.30 a 13.30h i de18 a 21 h.

�

Si del que es tracta és demostrar una Costa Brava delsegle XXI alliberada de tò-pics, resulta evident que l’em-presa havia de recaure enmans d’artistes contempora-nis autònoms en relació ambla indústria de la imatge pro-mocional que sobreviu grà-cies als imperatius del mercat(malgrat que a vegades secerquin els referents visuals ales costes de les Bahames ino a Begur o Llafranc, comseria de suposar). La tria fetaper Daniel Giralt Miracle és,senzillament, una qüestió desentit comú: al costat de l’a-posta segura que sempre ma-

terialitzen els Perejaume,Valldosera o Pere Noguera, hiha moments més o menys lú-cids encapçalats per la poèti-ca d’Eugènia Balcells o la sol-vència de Mayte Vieta, EsterPartegàs i Tere Recarens i, endarrera instància, hi ha tambéaportacions més modestescom les de Mireia Sentís iMontserrat Soto o anècdotesmés properes a l’acudit queno pas a l’activitat artísticacom la que, contra pronòstic,perpetra Mireia Masó. Malgrattot, es tracta d’una ocasiómagnífica per repensar allòque massa vegades resta dis-simulat rere la presència en-ganyosa del tòpic. | E. CAMPS

COL·LECTIVACentre Cultural de Caixa

Girona, Girona. Carrer Ciuta-das, 19. � Del 24 de juliolal 4 d’octubre. Diari, d’11 a14 h i de 17 a 21 h. Festius,d’11 a 14 h.

�

Omnipresènciade l’autora

En tots els re-trats apareix unaSofía Asenciotransmutada endiferents perso-natges femenins.

�

els videoretrats (la mostra és formal-ment molt acurada) la dona que hi apa-reix és una Sofia Asencio transmutadaper a l’ocasió. I és en aquest punt on el principal riscde l’invent esdevé el seu gran mèrit: allòque hauria pogut ser un altre pamfletalliçonador sobre qüestions identita-ries (aquell feixuc discurs sobre «l’altre»que sol ser pura impostura), es con-verteix en un calidoscopi humà quedestil·la autenticitat, gràcies, en granmesura, que l’engany és sempre per-fectament visible. Asencio se’ns mos-tra vestida amb la roba d’un altre, a lacasa d’un altre, al jardí d’un altre i, elque pot resultar més sorprenent, ambles emocions d’un altre: el punt àlgidde l’exposició arriba quan l’artista em-patitza tant amb la seva suplantada queplora obertament mentre escolta unacançó que mai va ser pensada per aella. El procés de suplantació deixa pasa una identificació plena que és, per ex-emple, la que fa possible la vida ètica

entre els mortals. Una de les característiques més inte-ressants de la Societat Doctor Alonsoes el fet de plantejar-se cada especta-cle o projecte partint de zero amb la fi-nalitat de reinventar el seu llenguatgecada vegada. En aquest sentit, la bar-reja de gèneres, formes escèniques i ti-pus de gent als seus treballs és unaconstant que sobta per la seva sobrie-tat. De fet, ells mateixos expliquenque els agrada «plantejar l’escena comun lloc on col·locar, allà on hi hauriad’haver espectacularitat, el menys es-pectacular, i crear així una poètica delpatetisme». D’això es tractava: de serpatètics però poètics amb la finalitatdarrera de conviure amb els nostrespergamins i amb la presència neces-sària i inapel·lable dels altres. La mos-tra de la Casa de Cultura —provinentdel MNCARS de Madrid—, les setzepantalles que s’hi exposen, és una ex-cel·lent oportunitat per visualitzaraquesta reconciliació.

DdG

GIRONABalls A les 11 del matí, a laronda Fort Roig, Gran ball ambel grup Tren de la Costa.Balls A les 10 de la nit, a laplaça Miquel de Palol, Ball deFesta Major amb les actuacionsde Pulpo Pop, artistes convi-dats i Disco Mòbil Polivan.Balls A 3/4 de 10 de la nit, ala pl. de l’Om, Ball amb El Trend'Olot.

GIRONASeminari Tot el dia, al Parccientífic i tecnològic, SeminariInternacional "Biodiversitat Ma-rina i Salut Humana" ISSE 2009- IMA (UdG) .

GIRONAExhibició A 2/4 d’11 de lanit, a la Ronda Fort Roig, Exhi-bició de la Dansa del Ventre.

GIRONASaló A les 10 del matí, alPa-lau Firal, SPV. Saló de la planta,jardí i complements.

GIRONAPregó A les 8 del vespre, a laPlaça Miquel de Palol, Pregó dela Festa Major de la Devesa-Güell. També tindrà lloc el lliura-ment de premis del 2n Concursde contes de la Devesa.

GIRONABotifarrada A 2/4 de 9 del

vespre, a la Pista de bàsquet deTaialà, Botifarrada popular.Xocolatada A les 10 delmatí, a la pista de bàsquet deTaialà, Xocolatada popular.Sopar popular A les 9 delvespre, a la plaça de l’Om, soparpopular.Xocolatada A les 6 de la tar-da, a la plaça de l’Om, Xocolata-da popular.Concurs A les 4 de la tarda,a la plaça Miquel de Palol, Con-curs de botifarra de la Devesa.Sopar popular A 2/4 de 9del vespre, a la plaça Miquel dePalol, Sopar popular amenitzatamb Room Candela (Jazz).

GIRONAConcert A les 8 del vespre, ala Casa de Cultura, Agustí Fer-nández (piano) i Jo Krause (ba-teria).Disco Mòbil A les 10 de lanit, a la pista de bàsquet, discomòbil. Concert A les 7 i 9 de la tarda, a la plaça de la Constitu-ció, Concert Euclydes MattosTrio.Concert A 2/4 de 9 del ves-pre, a la Plaça de l’Om, Actuaciódel grup de goospel Kerigma.Concert A les 6 de la tarda, ala Rambla de la Llibertat, Soni-keteké + Pybus Groove Quartet.Concert A 2/4 d’1 del matí, ala Ronda Fort Roig, concert ver-mut amb la Coral de Montjuïc. Concert A les 11 de la nit, alSunset Jazz, Azzango.

SALTConcert A les 10 de la nit, ala Mirona, Le Pim Pam Pum +Ignation + Orquestra Sant Celo-ni.

GIRONAConcursos A les 12 del matí,a la Plaça de Miquel de Palol,Concursos per a grans i petits.Campionat A les 6 de la tar-da, a la Ronda Fort Puig, 12èCampionat de botifarra.

Tast de vins A la 1 del mig-dia, a la Ronda Fort Roig, Tastde vins per a adults i tast d'aro-mes i sabors per a la mainada.

GIRONAConcert A les 7 de la tarda, ala Casa de Cultura, Recital deRefugi.Concert A les 7 de la tarda,al Palau de Congressos, GironaJazz Project & Carles Margarit.Concert A les 5 de la tarda, ala Plça de L’Om, Concert deDiaposittif.Concert A les 11 de la nit, alSunset Jazz, Jam Session - LuisGonzález Trio.

SALTConcert A les 9 del vespre, ala Mirona, Jaden Sun + Most.

GIRONASardanes A 2/4 de 1 delmatí, a la plaça de l’Om, Sarda-nes amb la Cobla Selvamar.Sardanes A la 1 del migdia,a la Biblioteca Salvador Allende,Sardanes «enllaunades».

GIRONAFires A les 11 dle matí, a laRonda Fort Roig 2a Fira d'inter-canvi infantil. VILABLAREIXFira de tardor 10h. Inaugu-ració fira

10h. a 11.30h. Parada motoshistòriques al Cr. Perelló

10h. Exhibició de puntairesfins a les 13h. a la Plaça Perelló

10:30h. Concurs de jocs depagès al Camp de Futbol

11h. Jocs infantils/tallers ambfang a la Plaça Perelló

17h. Sortida del Camp de Fut-bol dels geganters, recorregutpels carrers del poble fins arri-bar a la Plaça Perelló on es faràel ball tradicional

Durant tot el dia exposició deproductes del camp de Vilabla-reix. Mostra de cistelleria Cata-

lana a Can Ballí.Passejades amb ponis tot el

dia.

GIRONAClub de lectura A les 8 delvespre, a la Biblioteca Maria An-tònia Adroher, Club de lectura,a càrrec de Glòria Granell.Club de lectura A les 8 delvespre, a la Biblioteca SalvadorAllende, Club de lectura, a cà-rrec d'Àssum Guardiola.

GIRONAClub de lectura A les 6 de latarda, a la Biblioteca Pública degirona, Club de lectura infantil.

GIRONAXerrades A les 8 del vespre,a la Casa de Cultura, Prevenciódels trastorns de conducta ali-mentària: el nen que no menja.

GIRONASolidaritat A les 5 de la tar-da, a la Clínica Bofill, Donacióde sang.

GIRONASalut A les 8 del vespre, alCentre Cívic Sant Narcís, Grupd'ajuda mútua d'agorafòbics.

GIRONAInfantils A les 6 de la tarda,a la biblioteca pública, Lectura

poètica infantil a càrrec de Lau-ra López Granell.Infantils A 2/4 de 6 de latarda, a la Biblioteca M.AntòniaAdroher, La rateta que escom-brava l'escaleta..., a càrrec deSessi Sitjà.

GIRONAAlcohòlics anònims A les 8del vespre, al centre Cívic SantNarcís, Grup d'ajuda mútua d'al-cohòlics anònims.Familiars anònims A les 5de la tarda, al centre cívic SantNarcís,Grup d'ajuda mútua per afamiliars d'alcohòlics.

GIRONALlibres A les 8 del vespre, ala Casa de Cultura, Poesia dialo-gada, amb Jordi Pàmies i JordiJulià.

GIRONAInfantils A les 6 de la tarda,a la BIblioteca Pública de Giro-na, Sentir el silenci de Jordi Vi-lalta, a càrrec d'Albert Quintana.Infantils A les 6 de la tarda,a la BIblioetca Salvador Allende,Contes i jocs dels avis, a càrrecd'Albert Estengre.

GIRONAInfantils A les 9 del matí, alCentre Cívic Pla de Palau, Jorna-da «Pedalem amb civisme».

GIRONAPoetes A 2/4 de 7 de la tar-da, al Pont de Pedra, Poetes i

ciutats. Un passeig literari perGirona. Poetes A les 9 dle vespre, alLateral, Nit poètica del Llop Fe-rotge.

GIRONACinema A 2/4 de 9 del ves-pre, a l’Auditori Narcís de Carre-ras, The dictator hunter, deKlaartje Quirijns.

GIRONAXerrades A 2/4 de 8 delvespre, al Parc Cinetífic de laUdG, Parlem de... creativitat i in-novació amb Metalquimia. Lesclaus d'èxit d'un model d'inno-vació.Xerrades A les 8 del vespre,a la Casa de Cultura, Planeteshabitables més enllà del Siste-ma Solar, a càrrec d'Ignasi RibasTaula Rodona A 2/4 de 7 dela tarda, al Centre Cultural laMercè, Taula rodona amb elsartistes participants en el pro-jecte "9 mesos, 9 artistes" .Xerrades A les 12 dle matí,al Col.legi de mediadors,Solvèn-cia II: evolució imminent, a cà-rrec de Carlos Rami .

GIRONAExposició A 2/4 de 8 delvespre, al centre Cultural laMercè, Inauguració de l'exposi-ció "9 mesos, 9 artistes + 9" .

GIRONAConcert A les 9 del vespre,al Palau de Congressos, TheSwallow Quartet .

GIRONADiversos A les 9 del vespre,

a l’Auditori del centre CulturalLa Mercè, Love you Approxima-tely. Espectacle multimèdia dela companyia teatral The Clinic.

GIRONAClub juvenil A les 8 dle ves-pre, a la Biblioteca Ernest Lluch,Club juvenil de lectura, a càrrecde Jordi Garcia.

GIRONALectura A les 6 d ela tarda, ala Biblioteca Antònia Adrhoer,Club infantil de lectura, a càrrecde Cristina Fernández.

GIRONAPortes obertes A les 10 delmatí, al Centre Bonastruc ÇaPOrta, Portes obertes al Museud'Història dels Jueus.Jocs de taula A 2/4 de 5 dela tarda, a la Residència asistidaCreu de Palau, Compartim eltemps!". Jocs de taula entreveïns i residents .Nit de recerca A les 5 de latarda, a la casa de Cultura, Nitde la Recerca 2009 .

GIRONAConcert A les 8 dle vespre, ala Casa de Cultura, Concert "DeSchumann a Montsalvatge", acàrrec d'Agustí Coma Alabert(violí) i Mireia Planas (piano).Disco A les 9 del vespre, a laPista poliesportiva jocs olím-pics, Disco Jove .Festa A les 10 de la nit, al’HOtel Palau de Bellavista, Fes-ta de cloenda del cicle de jazzamb el Dj Celofan.Festival jazz A les 10 de lanit, a la Sala la Planeta, tindràlloc l’actuació de Clics + DavidMengual Maitia.

�

�

�

�

Música

�

�

�

Lleure

�

Infantils

�

Literatura

�

Performance

�

Música

�

Inauguracions

�

�

�

�

Conferències

�

Cinema

�

�

Literatura

�

Congressos

�

�

Infantils

�

Literatura

�

�

Salut

�

�

Infantils

�

Salut

�

Donació sang

�

Conferències

�

Infantils

�

�

Literatura

�

�

�

�

�

�

�

�

�

Fires

�

�

Sardanes

�

�

�

�

�

Música

�

�

�

Lleure

�

�

�

�

�

�

�

�

Música

�

�

�

�

��

�

Lleure

�

Inauguracions

�

Fires

�

Dansa

�

Congressos

�

�

�

BallsDIVENDRES 25

DIJOUS 24

DIMECRES 23

DIMARTS 22

DILLUNS 21

DISSABTE 19

DIUMENGE 20

Agenda de la setmana

25/09/09 ST HILARI SACALM «Torna en Serrallonga»

«Torna en Serrallonga» és una iniciativa per promoure larelació que van tenir Sant Hilari Sacalm i les Guilleries en lavida d'en Serrallonga i, al mateix temps, recuperar la culturapopular i tradicional lligada a la història del bandolerismebarroc. L'acte central de la festa és una cercavila dels grupsde Ball de Serrallonga.

�

DIARI DE GIRONA

25/09/09 L’ESTARTITPirates i corsaris a les Illes Medes

Durant el cap de setmana del 25 al 27 de setembre l’Es-tartit aplega una de les festes tradicionals i populars delmunicipi: «Pirates i Corsaris a les illes Medes». Durant tresdies els visitants podran gaudir de diverses activitats, entreelles el mercat artesà, espectacles, tallers i jocs infantils,cercaviles, visites guiades...entre d’altres.

�

DIARI DE GIRONA

Accents#625COORDINA Ana Rodríguez

A/E tv.diaridegirona@epi.es

BUGADERIAESPECIALISTES EN LA NETEJA DE:• Sacs de dormir i anoracs de ploma• Peces d’ant, napa i pelleteria• Vestits de núvia i comunió• Mantes, edredons, catifes,

cortines...• Restaurants, hotels, etc.

c/ De les Pedreres, 18 - Tel. 972 57 54 4017834 PORQUERES

ESPONELLÀDissabte 19� A la tarda, a les 17.00 h - Animació Infantil amb

«Els Trambòtics».� A la nit, a les 21.00 h - Sopar i….

Diumenge 20� Al matí, a les 11.30 h - Ofici Solemne� A la tarda, a les 18.00 h - Teatre amb

«El Florido Pensil»

NOVA DIRECCIÓNOVA DIRECCIÓ

• Menú diari a 8 i 10 € • Menú de Cap de Setmana a 16 i 20 €• Menú per a colles de 18, 20, 25, 35 i 40 €

• Servei de cartaMartís de Baix s/n - 17832 ESPONELLÀ - Tel. 972 59 70 80 - restaurant.lesheures@gmail.com

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 18 DE SETEMBRE DE 2009 | Diari de Girona