Accents#586

Hi ha fenòmens de la literatura ju-venil que, per als nascuts en la dè-cada dels , són un misteri fins quearriben a la pantalla gran. Aquestva ser el cas, per exemple, d’Era-gon, cinta sobre un jove domadorde dracs basada en una trilogia quehavia arrasat entre l’audiènciaadolescent, i també ho és de Cre-púsculo, un altre èxit literari ambaires de franquícia que ja comptaamb una adaptació cinematogràfi-ca que ha batut rècords de taquillaals Estats Units.

Només un parell de dades: el debut delprimer i breu tràiler a Internet es va sal-dar amb milers de comentaris de fansentusiasmats o decebuts, i cada novaimatge promocional de la pel·lícula vaser rebuda amb idèntic furor entre elsusuaris de la seva pàgina web. L’inventno és altra cosa que una posada al diadels plantejaments de Romeo i Julie-ta, però amb una singularitat prouatractiva: Isabella, la protagonista, la tí-pica adolescent marginada d’un institutnordamericà –qualsevol cosa que s’es-capa a la uniformitat acostuma a veu-re-s’hi com una raresa–, s’enamora

d’un noi molt enigmàtic que resulta serun vampir. La diferència d’edat (so-bretot la futura, ja que es tracta d’un és-ser immortal) acaba sent el de menys,ja que el codi vampíric impedeix queell s’aparelli amb una humana i, el mésimportant, l’existència d’Isabella eltorna especialment feble davant delsseus enemics.

Pressupostada en uns modestos milions de dòlars, Twilight conté unparell de curiositats. La primera i mésvistosa és que la seva directora, Ca-therine Hardwicke, estava fins ara as-sociada a un determinat cinema in-dependent gràcies a les venerades

Thirteen i Los amos de Dogtown. L’al-tra radica en què l’encarregada d’a-daptar la novel·la de Stephenie Meyer,Melissa Rosenberg, ha estat l’artífex desèries tan diverses –i populars– comThe O.C. o Dexter. Twilight comptaamb un notable repartiment encap-çalat per la cada vegada més interes-sant Kristen Stewart, Robert Pattinson,Taylor Lautner, Michael Welch, NikkiReed, Elizabeth Reaser, Justin Chon,Ashley Greene, Peter Facinelli, KellanLutz, Anna Kendrick, Billy Burke i Sa-rah Clarke, coneguda per la seva in-terpretació de la pèrfida Nina Myers ala sèrie .

PEP PRIETO

LA FITXAEUA. 2008.

122 min.Direcció: Catherine

Hardwicke.Guió: Melissa Rosen-berg; basat en la no-

vel·la de StephenieMeyer.

Gènere:Thriller romantic.

Intèrprets: KristenStewart, Robert Pat-

tinson, Billy Burke,Peter Facinelli, Eliza-

beth Reaser.� Albèniz Centre

(Gi), Oscar Gi iPlatja d’Aro, Catci-

nes Figueres,Kyton Palamós,

Cines Olot, Cine-box Salt, Lauren

Blanes, Cines Ro-ses.

�

CINEMAPixar torna a les sales amb lapel·lícula de Nadal d’aquestany, «Bolt», la història d’ungos estrella de la TV quetopa amb la realitat >PÀG 3

LITERATURA Màrius Serra publica «Quiet»L’escriptor català mostra labondat humana i la capacitat de tirar endavant de l’home quanes té un fill discapacitat >PÀG 6

SIS ÚNIQUES FUNCIONS A GIRONA DE «STOMP»

Com fer música del sorollDesprés d’estar girant durant vint anys arreu del món, arribaa Girona aquest espectacle basat en la percussió, la comèdiai el ritme creat a partir d’objectes quotidians; la cita és al’Auditori entre els dies 11 i 14 >PÀG 9

Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 5 DE DESEMBRE DE 2008

«CREPÚSCULO»�LA NOVEL·LA JUVENIL MÉS POPULAR DEL MOMENT ÉS OBJECTE D’UNA MOLT TAQUILLERAADAPTACIÓ CINEMATOGRÀFICA DIRIGIDA PER CATHERINE HARDWICKE I PROTOGANITZADA PER KRISTEN STEWARTCOM A BELLA SWAN, I ROBERT PATTINSON COM A EDWARD CULLEN.

Amorvampíric

02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 5 DE DESEMBRE DE 2008 | Diari de Girona

Sergei Bodrov, director d’«El pri-sionero de las montañas», semprehavia tingut en ment realitzar unapel·lícula al voltant de la figura deGenguis Khan. El descobriment d’unllibre anomenat «La història secre-ta dels mongols» va acabar-lo dedecidir, ja que, en aquesta crònica ex-tensa de la vida i fets de GenghisKhan, els tòpics habituals del per-sonatge queden definitivament ma-tisats.

Genghis Khan, creador del gran imperimongol que va dominar bona part d’À-sia a finals del segle XII, sempre ha es-tat considerat com un individu temi-ble, sanguinari i implacable amb elsseus enemics. Sergei Bodrov ens apro-

pa amb Mongol a la història d’un noianomenat Temugdin que de ben pe-tit es veu forçat a l’exili i a l’esclavituda causa de l’assassinat del seu pare. La

seva joventut, tota ella nodrida depenúries, el portarà finalment a es-devenir un home fort i sobretot pre-parat pel que el futur l’havia destinat:

convertir-se en un mite històric. D’a-questa manera, el director rus repas-sa amb Mongol les llums i ombres d’a-quest guerrer i emperador en unapel·lícula que, a causa de la seva cos-tosa producció, ha necessitat diversesproductores europees i asiàtiques perveure la llum. Bodrov, a més a més, haprioritzat al màxim la fidelitat històri-ca i argumental del film, fet que es tra-dueix en unes ambientacions abso-lutament precises i amb un reparti-ment artístic que defuig noms popu-lar per tal que l’espectador s’identifi-qui del tot amb la història que se’ls estàexplicant. Aquesta fidel recreació haestat recompensada per l’Acadèmia deCinema Europeu amb tot un seguit denominacions als Premis Europeusd’enguany.

CARLES RIBAS

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 5 DE DESEMBRE DE 2008

En Bolt és una estrella canina d’unprograma de televisió de granaudiència. A més, està convençutque tots els seus increïbles poders igrans gestes són reals. D’aquestamanera, quan l’atzar el condueixdels estudis de Hollywood alscarrers de Nova York, en Boltcomençarà la seva gran aventuraen el món real, on s’adona que totel que ha viscut fins el moment erauna autèntica farsa.

Per sort, aviat gaudirà de l’ajut de doscuriosos còmplices: en Mittens –un gatabandonat que sempre va cansat– i enRhino –un hàmster addicte a la televi-sió. A mesura que s’adapti a aquestanova realitat, en Bolt descobrirà que

molt sovint no fa falta gaudir de su-perpoders per esdevenir un heroi.

Com no podia ser d’una altra ma-nera, fou John Lasseter el primer aveure que el guió realitzat per DanFogelman al voltant d’un gos que des-cobreix la crua realitat en els carrers deNova York podia esdevenir un ex-cel·lent film d’animació. De fet, Fogel-man ja havia escrit anteriorment per aLasseter el guió de Cars, el que per araés el seu darrer film. Atrafegat com ana-va en multitud de projectes, el creadorde la factoria Pixar va cedir la direccióde Bolt a Chris Williams (nou talent re-centment incorporat a la factoria) i a By-ron Howard (el qual també debuta enla direcció tot i que és un veterà del de-partament d’animació de la Disneydes dels temps de Pocahontas o Mu-

lan). Tots plegats tenien clar que, en l’a-partat narratiu, Bolt s’havia d’apropara les grans pel·lícules de Disney de totala vida. Tal com deia el mític Walt: «percada somriure ha de brollar tambéuna llàgrima», una màxima que els au-tors han volgut seguir fil per randa enaquesta nova proposta animada. Així,la caracterització dels personatges es-devé plena de matisos prescindint dela importància narrativa de tots ells: co-mençant per Bolt, a qui el xoc entre elmón real i el món fictici obligarà a fer-se moltes preguntes, acabant pels seusdos peculiars companys d’aventures ipassant pel particular caràcter de la sevamestressa, la senyora Penny, Bolt ensofereix un ampli ventall de registres in-terpretatius i narratius.

Tot i inspirar-se argumentalment en

el passat, no cal dir que Bolt ha estat re-a litzada utilitzant els darrers desco-briments que ha donat l’animació perordinador. Sembla que el nivell assolités tan alt que la satisfacció pel productefinalitzat és insuperable. A més, potsera tall d’experiència puntual, Bolt tam-bé ha gaudit d’una versió en -D la qual,òbviament, només podrà ser visiona-da en aquells cinemes que gaudeixind’aquest sistema de projecció. Final-ment, com sempre passa amb l’estre-na d’aquestes produccions en les nos-tres contrades, el doblatge en castellàens impedirà gaudir de la veu originaldels personatges que, en aquesta oca-sió, estan tots ells encapçalats per un se-gons diuen pletòric John Travolta, elqual dóna veu a Bolt, principal prota-gonista de la funció.

CARLES RIBAS

«BOLT»�EL BINOMI PIXAR-DISNEY PRETÉN TORNAR A REBENTAR TAQUILLES AMB LA HISTÒRIA D’UN GOS QUEDESCOBREIX QUE ELS SUPERPODERS DE QUÈ GAUDEIX EN LES PEL·LÍCULES NO SERVEIXEN PER A LA VIDA QUOTIDIANA .

LA FITXAEstats Units.

2008. Gènere: Animació.

Durada: 96 minuts.Direcció: Chris Wi-lliams i Byron Ho-ward. � AlbènizCentre (Girona),

Oscar Girona iPlatja d’Aro, Cat-cines (Figueres),

Arinco (Pala-mós), Cines

Olot, Cinebox(Salt), Lauren

(Blanes), CinesRoses.

JOHN LASSETER.El rei de l’animació

per ordinador.La totpoderosafactoria Disney

ben aviat va ado-nar-se que més va-

lia aliar-se ambaquest individu

que fer-li la compe-tència. Creador de

la factoria d’anima-ció per ordinador

Pixar, Lasseter varevolucionar

aquest gènereamb Toy Story. En

els darrers anys hadonat a Disney els

majors èxits d’a-quest gènere ambtítols com Ratato-

uille, Cars o Wall-E.

�

DIARI DE GIRONA

Benvingut al món real

LA FITXAAlemanya,

Rússia, Mongòlia.2007.

Gènere: Dramahistòric. Durada:

128 minuts. Direc-ció: Sergei Bodrov.

Intèrprets: Tada-nobu Asano, Hon-

glei Sun, KhulanChuluun, Odnyam

Odsuren.� Oscar (Girona)

�

La llegenda de Genghis Khan«MONGOL» �AQUESTA COSTOSA PRODUCCIÓ DIRIGIDA PEL RUS SERGEI BODROV PRETÉN ERIGIR-SE COM L’ADAPTACIÓ DEFINITIVA DE LAVIDA D’UN DELS GUERRERS MÉS POPULARS DE LA HISTÒRIA.

FORASTERS�����Espanya. 2008. Color. 109 min. Direcció: Ventura Pons. Guió: Ventura

Pons, basat en l’obra teatral de Sergi Belbel. Fotografia: Joan Minguell. Músi-ca: Carles Cases. Intèrprets: Anna Lizaran, Joan Pera, Manel Barceló, DafnisBalduz, Joan Borràs, Pepa López, Aida Oset, Roger Príncep, Nao Albet, SantiPons. Albèniz Plaça (Girona), Oscar Girona, Catcines (Figueres),Arinco (Palamós), Cines Olot. Fidel a la seva cita anual, Ventura Ponstorna a les pantalles. Ho fa, com és habitual en ell, apropiant-se d'un textaliè –és la tercera vegada que adapta a Sergi Belbel, després dels èxits deCarícies i Morir (o no)–, per acabar abordant una sèrie de preocupacionsque conformen, des de fa ja molt temps, la carcassa temàtica de la sevafilmografia. Aquí hi ha de nou la mort, condicionant la vida d'uns personat-ges que mai aprendran a afrontar aquest mal irremeiable. Aquí hi ha la difi-cultat per expressar els sentiments, l'absència d'afecte, la falta de com-prensió, la insatisfacció, la culpabilitat... Aspectes que semblen fascinar elcineasta català, que dissecciona amb pols l'ànima humana, inintel·ligibleen general, i treu a la llum les nostres misèries més miserables, aprofitant-se sempre de l'excel·lent fer dels actors que escull. Com s'apunta a l'inicidel film, Forasters és un «melodrama familiar entre dos segles». Senseabandonar gairebé el claustrofòbic pis barceloní en el qual transcorre l'ac-ció, i efectuant precises anades i vingudes en el temps, la història segueixel dolorós esdevenir d'una família dominada per una mare autoritària, quedesitja seguir manant fins i tot després de morta i obligarà els seus a ferjuraments que mai es compliran. Per descomptat, planteja moltes altresqüestions, com el complex davant l'homosexualitat o la facilitat per repetirels mateixos errors que van cometre aquelles generacions amb les qualsmai ens vam entendre. I és que, com bé s'apunta a Forasters, el tempsavança, però no aprenem. JORGE CASTILLEJO

�

SOMERS TOWN�����Regne Unit. 2008. B/N i color. 71 min.

Títol original: «Somers Town». Direcció: Sha-ne Meadows. Guió: Paul Fraser. Fotografia:Natasha Braier. Intèrprets: Piotr Jagiello, Ire-neusz Czop, Perry Benson, Thomas Turgoose.Albéniz Centre (Girona). L’adolèscenciasempre ha constituït un bon argument ci-nematogràfic. Són molts els cineastes quehan retratat aquesta difícil edat en pel·lícu-les excel·lents, generalment, drames quesubratllaven la incomprensió de marrecsdesorientats que creixien amb rapidesa i in-tentaven adaptar-se a unes emocions no-ves. Però aquest no és el cas d’aquesta cin-ta britànica d’aparença independent (realit-zada en blanc i negre, amb escassos mit-jans), per molt que darrere la càmera hi hagiel mateix Shane Meadows que va captivarmés d’un amb This is England. La sevaaproximació a l’edat «del pavo» es quedaen la simple anècdota, i ni tan sols es com-pleix la intenció d’oferir una mirada del ba-rri londinenca que dóna títol al film, quesemblava ser un dels fins inicials d’aquestprojecte, allargat a partir de la idea d’uncurt, la qual cosa es nota. JORGE CASTILLEJO

�

LA MUJER RUBIA �����Argentina-Espanya-França-Itàlia. 2008.

Color. 87 min. Direcció i guió: Lucrecia Martel.Fotografia: Bárbara Álvarez. Intèrprets: MaríaOnetto, César Bordón, Inés Efron, Claudia Cante-ro, Daniel Genoud, Guillermo Arengo, Alicia Mu -xo. No hi ha dubte que estem davant unapel·lícula molt coherent i rigorosa, que man-té sense fissures el seu punt de vista i laseva concepció plàstica i narrativa. Unadona conduint atropella alguna cosa, potser un gos o un nen, però ella no es para amirar i aquest acte, el dubte davant la sevaacció, la transtorna i la converteix en unamena de sonàmbula incapaç de reaccionardavant res. Per explicar això veurem princi-palment primers plans de la dona i un móndesenfocat darrere d’ella, en el qual els dià-legs són gairebé soroll, atès que la protago-nista sembla no fer cas a res d’allò que suc-ceeix al seu voltant. Però, després d’un co-mençament excel·lent, aquest exercici es-tricte de construcció cinematogràfica acabaexpulsant l’espectador, de manera que eldrama de la burgesa encapsulada en laseva perplexitat i la seva culpa, tot i tenintdiverses implicacions metafòriques, acabano interessant. Està clar que pretén quesentim la incertesa, un «no hi ha respostapossible», però no ho aconsegueix. Veiemla dona rossa deambular d’aquí a allà, sem-pre amb la mateixa expressió buida i ab-sent, i, francament, ens és igual si és culpa-ble o innocent o el que li pugui passar. Laposada en escena és tan pensarosa com laseva protagonista, i per això parlàvem decoherència i rigor; el problema és que esnota massa el mecanisme, molt forçat. I alfinal, enlloc d’una pel·lícula, acaba sent unexercici intel·lectual... ÁUREA ORTIZ

�

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA

OUTLANDER�����Estats Units, Alemanya. 2008. Color. 115

min. TTítol original: «Outlander». Direcció: Ho-ward McCain. Guió: Dirk Blackman i HowardMcCain. Intèrprets: Jim Caviezel, Sophia Myles,Jack Huston, Ron Perlman, John Hurt. AlbenizCentre, Òscar Girona i Platja d’Aro, CineboxSalt, Cines roses, Cines Olot, Lauren Bla-nes, Cines Figueres, . Hi ha pel·lícules quehan vingut al món per caure simpàtiques: te-nen defectes i no presenten massa res d’ori-ginal, però contenen un desvergonyiment iun afecte pel que expliquen que l’espectadorno té cap altre remei que rendir-se als seusencants. Aquest és el cas d’Outlander, unaaventura èpica que bascula entre el cinemade Carpenter, el fantàstic dels anys 70 i elmodel de batalla entre l’home i la bèstia pa-tentat per Depredador. Howard McCain(atenció a la dada: un home format a la facto-ria de Roger Corman) no té el pols narratiu deJohn McTiernan, però la seva història d’un as-tronauta del futur enfrontat a un monstrealienígena en plena era víking funciona, a ve-gades a un nivell notable, gràcies a la sevainsistent declaració d’amor cap al gènere –l’escena de la primera batuda respira el vigordels clàssics de la sèrie B– i algunes solucionsnarratives que entronquen amb la millor tra-dició dels pastitxos de l’espasa i bruixeria.Potser Jim Caviezel no l’opció més afortunadaper encarnar un caçador caçat (com gairebésempre, s’ho pren massa seriosament) ni elsefectes visuals donen resposta a les ambi-cions de les seqüències d’acció –un mal me-nor, aquest: aquí la gràcia és veure les trans-parències– però entre les prestacions de se-cundaris com Myles o Hurt, i la indiscutiblesolvència com a entreteniment, porten Ou-tlander a l’altar de les cintes que, amb el pasdel temps, esdevindran objecte de culte. Unafita que, en temps de fotocòpies inclements,és gairebé un miracle. PEP PRIETO

�

CRÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓ

DELS CINES DEGIRONA A LA

PÀGINA 58

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 5 DE DESEMBRE DE 2008 | Diari de Girona

Tel. 972 41 01 10ALBÉNIZ CENTRE

Tel. 972 41 06 60ALBÉNIZ PLAÇA

I també:

- MADAGASCAR 2Sala 9 4.30 - 6.25 - 8.20 - 10.10Versió castellana - Apta

- PROVOKED,UNA HISTORIA REALSala 13 8.15 13 anys (només dv 5-12)

4.45 - 6.45 - 8.45 - 10.4513 anys

11

4.15 - 6.15Apta

22

8.10 - 9.25 - 10.40**Versió original subtitulada 13 anys

22

4.15 - 6.1513 anys

33

8.15 - 10.3513 anys

33

4.00 - 5.40 - 7.20 - 9.00 - 10.40Versió catalana Apta

44

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4518 anys

55

4.15 - 6.15 - 8.15 - 10.30Apta

66

4.00 - 6.0013 anys

77

8.30 - 10.4513 anys

77

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.4513 anys

88

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys

1100

4.10 - 6.20 - 8.30 - 10.407 anys

1111

4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.35Versió catalana 13 anys

1122

4.30 - 8.10 - 10.354.30 - 10.35 (només dv) 18 anys

1133

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 5 DE DESEMBRE DE 2008

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 5 DE DESEMBRE DE 2008 | Diari de Girona

Estimar per la pellUN ESGUARD TENDRE A TOT ALLÒ QUE LI DÓNA I REP DEL SEU FILL, AFECTAT DE PARÀLISI CEREBRAL

MARIUS SERRA

Quiet

EMPÚRIES, 148 PÀGINES.

Tendresa. I sobretot,l’extraordinària capacitat persobreposar-se a la tragèdia, quesuposa que el teu propi fill pateixiparàlisi cerebral, que estiguicondemnat a no moure’s a lacadira o allà on el posin.

Tendresa. I sobretot, l’extraordinària ca-pacitat per sobreposar-se a la tragèdia,que suposa que el teu propi fill pateixi pa-ràlisi cerebral, que estigui condemnat ano moure’s a la cadira o allà on el posin.Màrius Serra (Barcelona, ) ens mos-tra en aquest text un dels grans tresors del’ésser humà.

Aquest és, ni més ni menys, que la fa-cultat de vèncer les adversitats i fer de ladissort, un fet alegre. Quiet no és en capmoment un llibre trist, és un llibre dotatd’una meravellosa capacitat per mostrar-nos les coses bones de l’ésser humà, a tra-vés del mirall que significa un afectat deparàlisi cerebral.

Serra dota tota l’obra d’una sorne-gueria amb ell mateix, amb el seu fill Llu-ís, en Llullu, amb el fet de que la gent etpugui etiquetar, o pugui tractar-te d’unamanera diferent perquè sent, ras i curt,llàstima per tu o els teus. O al contrari,que la quietud eterna d’aquest infant queara té anys, trencada per espasmes sob-tats, és presa per la gent com un senyalde tranquil·litat. I fins i tot, quan veus alsteus propis fills bramar com a desespe-rats, el puguin envejar.

Serra es va proposar fer amb el seu filltot allò que faria amb un fill que ano-menem normal. I viatja a mig món ambell. Les mateixes pàgines finals, a on ve-

iem en Llullu convertit en una mena decorredor de velocitat, simbolitzen bél’esperit de l’obra. Les fotos de JordiRibó es succeeixen a la velocitat d’a-quelles escenes de dibuixos animatsque, agrupats un darrere l’altre, perme-ten que les imatges es dotin de vida. Ambaquest miratge de l’ull, aquest trompezl’oeil modern, Serra fa que el seu fill es-devingui un corredor ràpid com el vent.Alhora, descabdella en aquest apèndixfragments de bellesa en les paraulesque acompanyen el text, de tot allò quemai no serà, ni farà. El J’ai me souviens,al contrari: «Mai no podré oblidar elssomnis que no recordo haver tingut ni elsdesitjos que no recordo haver sentit», ensdiu, posant-li veu .

El món groc d’Espinosa, obres deKenzaburo Oé (llegeixin el meravellósUna cuestión personal a Anagrama, hi nial’esperit de Shakespeare: està publicattant en edició clàssica com en format but-xaca), tracten el tema dels altres éssershumans. D’aquests que els denominatshomes normals no poden evitar de mi-rar amb certa llàstima. Totes aquestes ob-res tenen en comú que en pots extreureun ensenyament moral de primer ordre.No ets més persona per tenir una camamés que ell, o per tenir un cos que realitzales seves funcions d’una manera més omenys normal. Oé, fins i tot, ha traçatgran part de la seva obra girant al voltantdel seu fill, discapacitat cerebral.Ara, quan caminem amb passes tremo-loses per aquest segle XXI que sembla gu-ardar-nos sorpreses infinites, va el mur-ri d’en Serra i s’enfronta amb els seus fan-tasmes o malsons, i ho fa d’una maneratan diàfana, amb tanta vocació de nota-

ri de la realitat, i, alhora, amb un esguardtan humà i positiu, que un no només pottreure’s el barret simbòlic de crític, per dirque ens trobem davant d’una obra d’u-na humanitat intensa. Que defuig eti-quetes i entronca amb la bona literatu-ra. Vegin el capítol quan tota la famíliaSerra Pablo és davant del Pare Noel fin-landès que resulta que havia estat aBarcelona en plena època antifranquis-ta. És divertit i tendre. Ens emplaça da-

vant la comèdia humana. Serra, autor demots encreuats, enigmista, dominadori coneixedor de les paraules, m’explica-va que a través d’en Llullu estimava,coneixia i compartia experiències per lapell. Aquesta és una història d’amor a tra-vés de la pell. Sense més etiquetes que lapell, i la relació que podem desenvolu-par amb algú que estimem, i vés per ón,ens hem de comunicar amb ell sense elllenguatge.

MOISÈS DE PABLO

L’escriptor Marius Serra.

DIARI DE GIRONA

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA

Els més venuts

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�La noia quesomiava unllumí i un bidóde..STIEG LARSONCOLUMNA

2�La venjançadel bandolerMARTÍ GIRONELLCOLUMNA

3�Els homes queno estimavenles dones STIEG LARSONCOLUMNA

4�El noi delpijama deratllesJOHN BOYNEEMPÚRIES

5�El llibre de lamaratóDIVERSOS AUTORSCOLUMNA

NO

FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�QuietMÀRIUS SERRAEMPÚRIES

2�GomorraROBERTO SAVIANOLA BUTXACA

3�Oda inacabada.MemòriesPASQUAL MARAGALLRBA

4 �La dictaduralaincompetèncXAVIER ROIGLA CAMPANA

Guia pràctica del reciclatgeA la nostra societat cada vegada més

persones ens preocupem per tenir uncomportament ecològic i reciclarcorrectament. A l’hora de posar-ho enpràctica, però, és quan sogeixen elsdubtes. I això, on va?, és la pregunta queens fem sovint. L’expert en medi ambientdel programa Els Matins de TV3 ha posatper escrit les respostes.| DdG

�

JOSÉ LUIS GALLEGOI això on va?VIENA, 143 PÀGINES

Epíleg de la teoria psicoanalíticaL’any 1929, a l’edat de 73 anys,

Sigmund Freud escriu un llibre que seràcom un gran epíleg de tota la seva teoriapsicoanalítica. Aquesta obra, alhora breu igrandiosa, revela la cara fosca del procésde civilització humana, les tensions entreindividu i societat, el domini que aquestaúltima exerceix sobre el primer, en formade control dels seus impulsos.| DdG

�

SIGMUND FREUDEl malestar en la civilitzacióACCENT, 127 PÀGINES

Som els productesEn les darreres dècades, la societat deproductors s’ha transformat en una deconsumidors. I en aquest nou sistema derelacions tots els individus promocionemmercaderies, però alhora, per tal d’ob -tenir les recompenses socials que de -sitgem, ens veiem obligats a presentar-nos nosatres mateixos com a productesque hem d’atraure l’atenció. | DdG

ZYGMUNT BAUMANVida de consumVIENA, 215 PÀGINES

Una antologia eclèctica sobre ciènciaDoria cartografia en vuit emocionants

rutes els escenaris barcelonins de DanielSempere, David Martín i Òscar Drai. Delfosc Cementiri dels Llibres Oblidats a lesestretes escales del Raval i la plaça delBarri Gòtic on llegia Núria Monfort. Unrecorregut fascinant entre la ciutat real ila novel·lesca. | DdG

�

SERGI DORIAGuia de la Barcelona de Carlos Ruiz ZafónPLANETA, 239 PÀGINESMemòria perduda de Jordi Soler Tura

El llibre mostra de manera íntima ipersonal la recerca de la seva pròpiainfància i alhora repassa un capítoltranscendental de la nostra història: lalluita contra el Franquisme en laclandestinitat, les interioriats del PartitComunista, l’activitat de Ràdio Pirenaicades de l’Europa de l’Est, el retorn del seupare a Espanya i l’activisme. |DdG

�

ALBERT SOLÉBucarestARA, 157 PÀGINES

Edició il·lustrada La Conxa es veu com una pedra

amuntegada en una tartera quanempresonen el seu marit al final de laGuerra Civil. D’adolescent, ella va haverde deixar la família en un poble delPallars per viure amb la seva tia i,d’aquesta manera, ajudar-la en una altrapoblació de la mateixa comarca. Allà vaconèixer en Jaume. | DdG

�

MARIA BARBALPedra de tarteraCOLUMNA, 159 PÀGINES

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 5 DE DESEMBRE DE 2008

A principis dels setanta, un homeprim entrava a la llibreria de PepeMartínez a París. Volia conèixer elbiògraf de Buenaventura Durruti,l’historiador Abel Paz. Martínez, elmés reputat editor espanyol del’exili, fundador de la mítica RuedoIbérico, el va reconèixer: «GarcíaOliver»?

D’aquí sorgí una amistat que no vapoder ser llarga per la mort de l’anticanarcosindicalista, encara que sí donàfruits impressionants. García Oliver(Reus, – Guadalajara, Mèxic,), sempre definit com a homed’acció, no s’havia plantejat mai re-dactar unes memòries. Marianne Brull,ànima de Ruedo Ibérico i companya dePepe Martínez, va viure de prop els in-tents de l’editor per convèncer el qui ha-via estat el més destacat membre delComitè de Milícies Antifeixistes i Mi-nistre de Justícia de la República en gu-erra a redactar les seves memòries.Després d’algunes nits i sopars, GarcíaOliver tornà al seu exili mexicà. Al capde poc temps es presentava davantPepe amb més de mil fulls mecano-grafiats sota el braç.

El llibertari mai no havia estat un in-tel·lectual, malgrat ésser conegut per serun gran orador. En l’actualitat, qualsevolpsicòleg s’adonaria, a partir de la lec-tura dels seus textos, que esdevenia allòque en diríem un superdotat, d’in-tel·ligència superior, memòria extra-ordinària i una magistral tècnica del re-lat. Això ho demostra al llarg de les mésde nou-centes planes d’unes memò-ries que causaren gran impacte al mo-ment de la seva primera edició, el. Sorprendria que un home amb

cultura autodidacta fos capaç d’unaprosa tan abrandada i ben estructura-da que recorda més a la facilitat d’unbest seller que a la clàssica autobio-grafia. Tanmateix, l’alta cultura entre elsanarquistes d’abans de la guerra no eraexcepció, sinó norma, com ens recor-den els treballs de Dolors Marín o Ja-vier Navarro. I l’anarquista reusenc –en-cara exiliat de la memòria col·lectivafins i tot a la seva ciutat, que escribia araig i sense a penes documentació, nar-ra la seva vida de sindicalista, d’homed’acció, d’organitzador de la «gimnàs-tica revolucionària», i sobretot de l’a-passionant i sorprenent crònica de laguerra i la revolució en un llibre d’o-bligada lectura per a aquell que vol dis-posar d’una autèntica guia de viatge enel complicat paisatge de l’Espanya i laCatalunya dels anys trenta. Tant ésaixí que els molts llibres que no l’in-clouen a la bibliografia solen patinar enla profunditat d’anàlisi que sí posseïaGarcía Oliver. Tant és així que la des-catalogació d’aquestes memòries, famolts anys, feia que els vells exemplarsde Ruedo Ibérico cotitzéssin a preusimpossibles al mercat de llibres desegona mà.

Després d’alguns intents fracassatsde reedició (García Oliver l’anarquis-ta no deixà hereus), Backlist ens aca-ba de solucionar feliçment aquestamancança i ens obliga a rellegir, tren-ta anys després, un llibre tan polèmiccom valuós. Polèmic perquè la sevaaparició en l’intens –i fallit- moment dela Transició tensà les fràgils relacionsentre el món llibertari afí i perquè laseva narració contradiu les històries ofi-cials dels vuitanta, i valuós perquè lesseves anàlisis, com totes les obres au-tobiogràfiques, discutibles, mantenenuna força difícil de rebatre. És més, enun moment en què les utopies capi-talistes s’esquerden a la mateixa velo-citat amb què va caure el mur de Ber-lín, les reflexions de García Oliversemblen, sorprenentment, més vi-gents que mai.

JUAN GARCÍAOLIVER

El eco de lospasos

BLACKLIST, 917 PÀGINES.

El retorn de la memòriaUN LLIBRE BIOGRÀFIC SOBRE LA PERSONA I OBRA DE JUAN GARCÍA OLIVER

a de

cia

5�El secretRHONDA BYRNEENTRAMAT

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�La chica quesoñaba con unacerillaSTIEG LARSSONDESTINO

2�Los hombresque no amabana las mujeresSITIEG DESTINO

3�El niño con elpijama de rayasJOHN BOYNESALAMANDRA

4 �La hermandadde la buenasuerteFERNANDO SAVATERPLANETA

5�El chinoHENNING MANKELLTUSQUETS

NO

FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�GomorraROBERTO SAVIANODEBATE

2�La reina muy decercaPILAR URBANOPLANETA

3�El secretoRHONDABYRNEURANO

4�Porque somoscomo somosEDUARDO PUNSETAGUILAR

5�Corazón ymenteVALENTÍ FUSTERPLANETA

Articles de «La Vanguardia»Les dificultats no fan més que

ressaltar la fortalesa del català, que haaconseguit sobreviure mentre que a laresta del món les llengües minoradesreculen o desapareixen. El català és lallengua de relació, de creació, llengua dejoves i grans, de catalans de soca-rel i decatalans acabats d’arribar. El català, encerta manera, és un miracle. | DdG

�

TONI SOLERAmb llengua o senseCOLUMNA, 148 PÀGINES

Premi Planeta 2008Un cavall invencible que ja ha estat

vençut, un jockey que desapareixmisteriosament quan busca el secret dela bona sort, dos magnats senseescrúpols que pretenen tancar les sevesrivalitats a la pista de l’hipòdrom.S’acosta la data de la Gran Copa, lacarrera internacional.| DdG

�

FERNANDO SAVATERLa hermandad de la buenasuertePLANETA, 281 PÀGINESUna novel·la que arriba al cor

És la commovedora història d’un ho -me que recupera la memòria i acon -segueix acceptar la traïció de la seva do -na. Durant els anys que passa al centrede salut mental, Pat Peoples formulauna teoria sobre els rajos d’esperança, ellcreu que la seva vida és una pel·lículafeta per Déu, la missió és convertir-se enemocionalment estable.| DdG

�

MATTHEW QUICKUn final felizCRESCENDO, 301 PÀGINES

Una novel·la divertida i molt tendraEl malestar en la cultura catalana té la

gran virtut de resituar amb uns termesnous un debat que sovint s’ha vist viciatpel victimisme o el partidisme de pocavolada. Amb el rigor intel·lectual que li éspropi, Josep Anton Fernández respon auna qüestió urgent: Què significa sercatalà avui? | DdG

�

JOSEP ANTON FERNÀNDEZEl malestar en la culturacatalanaEMPÚRIES, 370 PÀGINESL’orde de Santa Ceclitia

A començaments del segle XIV, enBernardo, un savi erudit i antic guerrer,rep la visita d’un vell company d’armesque afirma haver-se topat amb ununicorn i amb altres mostres estranys. Enla investigació del que semblaimpossible, aviat se’ls uneix l’enigmàticaYebra, una noia acusada de bruixa pelsestranys poders que posseeix. | DdG

�

SUSANA VALLEJOPorta CoeliEDEBÉ, 283 PÀGINES

Història, secrets i conspiracions La ciutat bull amb els preparatius

finals dels jocs Olímpics. En Joan Garciaés un detectiu privat fracassat i ambpoca feina que, en un punt d’inflexió dela seva vida, rep l’encàrrec gairebé per lamés pura casualitat del seguiment d’unanoia jove i rica de la que el seu maritsospita una ifidelitat | DdG

�

JAUME BURGELLDoble parellaJAUME BURGELL, 420 PÀGINES

L’escriptor Juan García Oliver.

DIARI DE GIRONA

XAVIER DIEZ

08TEATRE I MÚSICA AccentsDIVENDRES, 5 DE DESEMBRE DE 2008 | Diari de Girona

LA VIDAAinhoa ArtetaAUDITORI DE GIRONA

Veu: Ainhoa Arteta. Piano: Mal-colm Martineau. Programa: Cincocanciones negras (X. Montsalvatge),Cuatro tonadillas (E. Granados), Poe-ma en forma de canciones (J. Turina).� Diumenge 7, 21h. � 25 / 45 /50 €.

La soprano guipuscoana Ainhoa

Arteta arriba a l’Auditori de Giro-na per seduir-nos amb la sevaveu polida i elegant. En companyiad’un dels pianistes més destacatsdel món (Malcolm Martineau),anirà desgranant un programacentrat en cançons de concert.Després dels petits microcosmosque representa cada cicle o selec-ció de cançons, algunes àries d’ò-pera apareixeran per tancar lavetllada.

Aquest concert se celebra amb

motiu del è aniversari de la Ga-leria d’Art El Claustre. Tota la re-captació que s’aconsegueixi ambles entrades gestionades per laGaleria serà destinada a la Fun-dació Astrid , que treballa pelsnens i joves amb la síndrome deDown.

COMÈDIA, MÚSICA, PERCUSSIÓStompAUDITORI DE GIRONA

� Dijous 11, 21h; divendres 12,

21h; dissabte 13, 19h i 22.30h;diumenge 14, 18h i 21.30h. �22 / 34 / 38 €.

Stomp és una combinació úni-ca de percussió, moviment i co-mèdia visual. Stomp troba bellesai música en els objectes que ensenvolten, des de bótes fins a cu-bells d'escombraries i des d'ence-nedors fins a bombes d'aigua.

Vuit artistes converteixen eninstrument qualsevol escombra,transformen el picament de mansen una conversa, i els residus en unesdeveniment teatral ple de vida,humor i enginy irresistible.

Aclamats arreu del món, han es-tat reconeguts amb els premismés rellevants de les arts escèni-ques i la televisió, entre els qualsdestaquen quatre nominacionsals Emmy. A més de participar enuna gala dels Oscar, també han es-tat protagonistes d’un espot tele-visiu de Coca Cola.

DdG

�

DdG

«Stomp» i Arteta, dosritmes diferents a GironaAMB UNA GIRA QUE ELS HA PORTAT ARREU DEL MÓN ELS PERCUSSIONISTES DE«STOMP» RECALEN A GIRONA DEL DIA 11 AL 14, IGUAL QUE LA SOPRANO BASCA, QUE EL 7 CELEBRA EL 25 ANIVERSARI DE LA GALERIA GIRONINA EL CLAUSTRE

Al seu darrer disc, «La vida», la soprano Ainhoa Arteta versiona clàssics del pop en clau lírica. A la dreta, un fragment del musical «Stomp».

DIARI DE GIRONA

TEMPORADA ALTAEspectresTEATRE MUNICIPAL DE GIRONA

Autor: Henrik Ibsen. Versió:Carles Mallol i Magda Puyo. Direc-tora: Magda Puyo. Intèrprets: Jor-di Boixaderas, Queralt Casasayas,Ramon Pujol, Mingo Ràfols i EmmaVilarasau. � Diumenge 7, 21h.12 / 20 / 26 €.

Dos reconeguts intèrprets del’escena catalana, Emma Vilarasaui Jordi Boixaderas, protagonitzenEspectres, una de les peces méspolèmiques de Henrik Ibsen, en unmuntatge en el qual la crítica socialconviu amb l’expresssió dels ra-cons més interns de l’ànima huma-na. Publicada el 1881, l’obra és undrama familiar en tres actes queen aquells dies va ser rebuda comun atac als valors de l’església iuna defensa de l’amor lliure.

Coral RomputTEATRE DE BLANES

Autor: Vicent Andrés Estellés.Director: Joan Ollé. Intèrprets:Joan Anguera, Pere Arquillué,Montserrat Carulla, Eduard Farelo,Jordi Serrat, Isabel Aymerich, NúriaBorràs, Nil Cardoner i Marta Roure.� Dilluns 8, 19h. 18 / 21 €.

Coral Romput va inaugurar l’anypassat El Canal Centre d’Arts Escè-niques Salt/Girona. No és un recitalde poesia, és un espectacle teatralde gran format dirigit per un crea-dor de primera línia com Joan Ollé,amb música de Toti Soler i amb nouactors i dos músics en escena,noms com ara Pere Arquillué,Montserrat Carulla, Joan Anguera oEduard Farelo, entre d’altres.

�

�

Escenaris

Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas.

MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 5 DE DESEMBRE DE 2008

Poderosa l’aliança entre Masaki Ba-toh, guitarrista del grup japonès de rockpsicodèlic Ghost, i Helena Espvall, vio-loncel·lista del grup de folk medievalexperimental Espers, que ofereix un re-sultat previsible a l’alçada dels noms deles col·laboracions: alternança entre pe-ces disperses i torbadors momentsplens d’emoció i inflats d’arrels folk. In-clou cançons tradicionals sueques, unacomposició medieval europea, i fins i totuna cançó que Batoh va compondre peral duet Damon & Naomi i que aquestsmai no van gravar. (FOLK) | JESÚS SÁEZ

�

Helena Espvall& Masaki Batoh

S/TDRAG CITY / ¡POPSTOCK!

�����

David Bailey fa les tasques de front-man en aquesta banda d’Almeria depower pop amb un clar accent mod (hiha ecos de The Jam, naturalment, i finsi tot de Los Flechazos, tot i cantar enanglès). Un debut que pateix d’unagravació a l’alçada, editat únicamenten vinil, que gaudeix de l’efectivitat il’electricitat pròpia de l’estil, tot i quetambé peca de la seva linialitat i faltad’imaginació i, sobretot, d’abundar enla sensació que plou sobre mullat. Al’espera d’un pas en ferm i convincent.(POWER POP) | J.S.

�

Moon UnitIN SIX MOVESCLIFFORD RECORDS

�����

La trajectòria de David Eugene Ed-wards reclama més atenció de la que harebut fins ara. Si amb 16 Horsepowerva oferir una terrible mirada sobre elgòtic americà, al capdavant de WovenHand posa els pèls de punta combinantel paroxístic discurs religiós de NickCave amb el tenebrisme afterpunk deBauhaus (a The beautiful axe semblaPeter Murphy, i no és l’única). Una conti-nuació lògica del seu anterior projecte,però més intensa i brutal, que noméss’amanseix quan versioneja el Corcova-do d’Antonio Carlos Jobim. (ROCK) | E.G.

�

Woven HandTEN STONES

SOUNDS FAMILYRE /

NUEVOS MEDIOS

�����

Segon àlbum dels madrilenys Zoo,que s’amplien a quartet, però seguei-xen sense tenir del tot clar cap on es di-rigeixen. En ocasions semblen aspirar altron vacant de Los Piratas per la via deVetusta Morla, però a Por fin recorden aDinarama, a Ellos a Julio de la Rosa, i aCampo del Príncipe a uns The Policecontagiats de post-punk. No obstantaixò, manegen les guitarres amb soltu-ra (més que els sintetitzadors, encaraque insisteixin amb ells multiplicant-losa dojo) i posseeixen algunes tornadesapreciables. A seguir. (POP ROCK) | E.G.

�

ZooPROPAGANDA

SLIM MUSIC / PIAS SPAIN

�����

The DoorsLIVE AT THEMATRIX’67

RHINO

�����

Debut de Tahiti Boy and the PalmtreeFamily, una de les bandes més sorpre-nents de l’escena francesa, amb set mú-sics que ballen entre els Beatles méssimfònics i els Belle & Sebastian mésdesmelenats. Liderada per David Sztan-ke (col·laborador d’Antipop Consortium,Lio o TV On The Radio, el cantat del qual,Tunde Adebimpe, col·labora en el disc),compta amb precioses melodies, imagi-natius arranjaments, una instrumentacióàmplia i un únic però: les ocasions (Bloodin your eyes) en lrs que es perden en laseva pròpia ampul·losidad. (POP) | J.S.

�

Tahiti Boyand...

GOOD CHILDRENGO TO HEAVEN

GREEN UFOS

�����

El segon Lp de Jeremy Warmsleyhauria de ser el de la seva consagracióinternacional. El londinenc combinaelectrònica, acordió, ukelele, pianos dejoguina i arranjaments exuberants perdotar les seves melodies pop d’una vis-tositat que coqueteja amb la barra dePatrick Wolf i Rufus Wainwright, el pre-ciosisme de Sufjan Stevens, l’èpica decambra de The Divine Comedy i les as-piracions intel·lectuals d’Arcade Fire. Untalent en expansió que remata la juga-da versionejant Temptation (New Or-der). Aire fresc. (INDIETRÒNICA) | E.G.

�

JeremyWarmsley

HOW WE BECAMETRANSGESSIVE / NAÏVE

�����

Valuosa prehistòria

Peça de col·leccionista i pastura durant anys de pirateig discogràfic (del d’abans, en vinils de soinfumable), les gravacions de The Doors en el club The Matrix de San Francisco, el 1967, noméscinc mesos després que publiquessin el seu primer Lp oficial, veuen finalment la llum en con di -cions: un doble CD amb anotacions del productor Bruce Botnick (que va treballar a l’estudi amb labanda) i dels supervivents Robby Krieger, Ray Manzarek i John Densmore. A banda de capturar elgrup en un moment dolç i incloure molts dels temes del seu debut (Soul kitchen, Light my fire, Theend), el disc resulta revelador perquè posa de manifest, en forma de versions (encara disposavend’un repertori curt), els interessos musicals de Morrison i els seus: blues (Muddy Waters, WillieDixon), rock’n’roll (Bo Diddley), soul (el clàssic Money), standards (Summertime, de los Gershwin),cabaret (la coneguda Alabama song), rock contemporani (Them) i so de Nova Orleans (AllenToussaint). Amb tals models, i la seva desbaratadora personalitat, no estranya que passessin a lahistòria. (ROCK) | E. G.

�

����� INDISPENSABLE

���� NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

ES PUBLIQUEN LES GRAVACIONS EN VIU QUE LA BANDA LIDERADA PERJIM MORRISON VA REALITZAR UNS MESOS DESPRÉS DE DEBUTAR OFICIALMENT

LA MIRONASAVATS + LA PERLA NEGRA

La Mirona de Salt. Divendres 6, 22.30h. 6 €. Savats va néixer l’abril de 2007, el dia que es van trobar

tres dels seus components i amics. Xebi Salvatella els va co-mentar que tenia ganes, necessitat i il·lusio de gravar unescan cons, un disc. Després d’uns quants assajos, Savats en-trava a gravar el seu primer disc als estudis 44.1 d’Avinyo-net, Savats 1.0. Per la seva part, el duet acústic La Perla Ne-gra, format pels membres de Savats Albert Salvatella i LluísFigueras, es va crear a Girona durant la primavera de 2006,després d’haver tocat junts en diferentes grups durant mésde 10 anys. Sense una barrera estilística concreta, La PerlaNegra simplement toca allò que li agrada, sigui pop, rock,funk o blues. I ara comenca també a fer temes propis. | DdeG

HOT REGGAE FESTIVAL TARDOR 08RAGGATTACK SOUND STATION feat. BROTHER CULTURE + U-RIE + BASS VYBZ

La Mirona de Salt. Diumenge 7, 00h, 6 €.

El col·lectiu gironí Raggatack Producciones ens presentael Hot Reggae Festival Tardor 08. Obrirà la festa RaggattackSound System (Girona Goodfather Sound) featuring BrotherCulture (rasta MC del Regne Unit). Aquest últim va comencara fer de MC el 1982 amb Jah Revelation Muzik Sound Sys -tem, girant pels Estats Units, Jamaica i Canadà. El 1991 es vainstal·lar a Londres fent de MC al Londons Dub Club. Ha ac-tuat en més de 50 països i actualment gira amb Zion Train,Adrian Sherwood i J*Star. U-rie és un singjay i productor dereggae de Neblina Sound. Destaca per cantar en castellà so-bre cancons instrumentals jamaicanes o de producció pròpiaamb lletres reivindicatives i de protesta. Finalment, BassVybz, de Palafrugell, són un sound system centrats en eldancehall i la música caribenya d'ara i d'abans. | DdeG

�

�

Planning

10ART AccentsDIVENDRES, 5 DE DESEMBRE DE 2008 | Diari de Girona

CARLES PAZOSGaleia, Presenta.., Girona.

Carrer del Nord, 13. � Del 4d’octubre al 5 de desembre.De dm a dg d’11 a 14h i de 17 a20 h.

�JORDI S. CARRERA

Sala d’Exposicions La Pun-xa, Girona. Santa Eugènia, 19.� Del 14 de novembre al 5de desembre. De dilluns a dis-sabte de 18 a 21h.

�

Fidel a la seva mirata metalin-güística, Jordi S. Carrera presen-ta a la Sala la Punxa de Gironaun recull d’imatges de flors queell ha transferit sobre teles ambl’objectiu de subratllar-ne el ca-ràcter pictoralista. Es tracta denatures mortes utilitzades coma punt de partida per viatjar allaboratori contemporani, és adir, el lloc on l’analògic ha deixatpas al digital i a totes les possi-bilitats que se’n desprenen. | E.

CAMPS

En un univers saturat de per-sonatges que no tenen capmena de problema a l’hora dedeclarar-se profundament il·lu-minats pel pensament «Zen»(malgrat visquin envoltats decoses ben supèrflues i no su-portin el silenci més enllà de laimpostura obligada segons l’o-casió), la mirada d’algú com Car-les Pazos (Barcelona, 1949) re-conforta en la mesura que nonomés no nega la bigarrada ibastarda realitat que ens ha to-cat viure sinó que la disseccio-na, amb tenacitat d’orfebre,amb l’objectiu d’extreure’n la lli-çó agredolça que tota paradoxaconté. | E. CAMPS

COL·LECTIVABòlit, Centre d’Art Contem-

porani de Girona. Sales Muni-cipals i Capella de Sant Nicolau.� Del 10 d’octubre a l’11 degener. Horaris: www.bolit.cat

�

Els objectius són clars: «Im-pulsar la negociació i la conver-sa amb les institucions i la ciu-tadania, activant el reciclatged’idees i dispositius per tal d’a-frontar situacions no resoltes,mitjançant la creativitat i el tre-ball col·lectiu». A partir d’aques-ta premisa, el nou Centre d’Artde Girona acull a les seves seusprovisionals de la Rambla i de laCapella de Sant Nicolau propos-tes dels artistes Jordi Mitjà i Michelle Teran, del controvertitarquitecte Santiago Cirugeda(més conegut com l’autor del«niu») i del col·lectiu DERIVART.Es podrà visitar fins l’11 de ge-ner de 2009. | E. CAMPS

GUSTAVO GERMANOMuseu Memorial de l’Exili,

La Jonquera. Carrer Major, 47.� Del 4 d’octubre al 31 dedesembre. Horaris: consultarwww.museuexili.cat

�

L’exposició que Pep Aymerichpresenta a la Casa de Cultura ésfruit d’un intens treball intros-petiu que l’artista materialitzaen una mena de dansa, mig erò-tica i ritual, amb un ninot que ésuna rèplica en fusta d’ell mateix.Lautisme del Jo, en aquest sen-tit, es resol gràcies a l’exercicireflexiu i a l’exploració de la cor-poralitat entesa com a sinònimde persona. La mostra d’Ayme-ric, frmada per diferents vídeosrealitzats per Quim Paredes, espodrà visitar fins el 10 de genera la planta baixa de la Casa deCultura de Girona. | E. CAMPS

Dins del programa d’activitatstemporals del Museu-Memorialde l’Exili, es presenta l’exposi-ció Ausencias del fotògraf ar-gentí resident a Barcelona Gus-tavo Germano (Entre Ríos,1964). Aquest projecte recorreel món de la repressió il·legal i ladesaparició forçada de personesinstaurat a Argentina entre1976 i 1983. Partint de mate-rial fotogràfic d’àlbums fami-liars, l’artista retorna trentaanys després per acompanyaramb la seva càmera a familiars iamics als mateixos llocs per tor-nar a fer les mateixes fotogra-fies... | E. CAMPS

PEP AYMERICHCasa de Cultura, Girona.

Pça de l’Hospital, 6. � Del 5 dedesembre al 10 de gener. Dedilluns a dissabte de 10 a 14h. ide 16 a 20h.

�

La instal·lació Real Estate quel’artista Domènec presenta al’Espai ZERO1 d’Olot es plantejacom un simulacre d’oficina devenda immobiliària que desple-ga un conjunt de materials (fo-tografies, vídeos, entrevistes,publicació gratuïta...) que inten-ten ser un registre visual de lacomplexa i problemàtica relacióamb el territori i l’hàbitat en elcontext del Pròxim Orient, aixícom mostrar que l’arquitectura il’urbanisme són part d’una es-tratègia de guerra de l’Estatd’Israel en el context de l’ocupa-ció palestina i esdevenen, defet, un dels més eficaços meca-nismes de dominació. | E. CAMPS

DOMÈNECEspai ZERO1, Olot. Carrer

de l’Hospici, 8. � Del 6 de des-embre al 6 de gener. De di-marts a diumenge de 10 a 13h.i de 17 a 20h.

�

PEP AYMERICH PRESENTA A LA CASA DE CULTURA DE GIRONAEL SEU DARRER TREBALL VIDEOGRÀFIC: ES TRACTA D’UNADANSA QUE L’ARTISTA EXECUTA AMB EL SEU DESDOBLAMENTSIMBÒLIC I REAL. HO TITULA «L’AUTISME DEL JO»

PEP AYMERICHCasa de Cultura, Girona. Pça de

l’Hospital, 6. � Del 5 de desembre al10 de gener. De dilluns a dissabte de 10a 14h. i de 16 a 20h.

L’exposició que ahir es va inaugurara la Casa de Cultura de Girona és unad’aquelles rares oportunitats de lesquals hom disposa per tal de reconci-liar-se amb aquesta autopista satura-da de cotxes tunejats que és el món del’art (la metàfora és de Nekane Aram-buru). Pep Aymerich fa possible elmiracle del retrobament gràcies a unaestratègia aparentment senzilla que noés altra que la de la coherència formali conceptual lligada a un afinat sentitde la lírica només a l’abast dels que des-coneixen impostures. És a dir: fidel ala seva vessant més performàtica ba-sada sempre en una subtil exploracióde la poètica de la corporalitat, Ay-merich utilitza el vídeo (realitzat acu-radament per Quim Paredes) per par-lar de l’autisme del jo (títol de la mos-

tra) i de la permanent lluita que tot és-ser autoreflexiu haurà de portar, tardo d’hora, a terme. Ho deia Plató al seuAlcibíades: «Si una ànima es vol co-nèixer a ella mateixa, abans haurà demirar a una altra ànima». I és que el Jo(Si el Jo rigués era el títol d’una altra ex-posició d’Aymerich) no només no ésmonolític sinó que existeix (o troba elsentit) en funció de la seva porositat. Elfet que l’artista construeixi el seu do-ble en fusta (Demiürg i Sísif alhora) is’hi relacioni en una mena de dansa deconnotacions eròtiques, ens propor-ciona una imatge precisa i bella (i ter-rible) de la nostra situació al món.Amb tot, i gràcies a la metàfora del da-vallament cristià i la pietat mariana, l’ar-tista ens fa present una altra lluita(necessària i impossible al mateixtemps) que té la forma d’una escissió:la del pensament amb el cos que el su-porta. La fórmula ens la regalava Klos-sowski a partir de la relectura siste-màtica de Nietzsche: «El cuerpo en tan-to que cuerpo no es ya sinónimo de élmismo: instrumento de conciencia, de-

viene propiamente el homónimo de lapersona»; un cos negat que es reivin-dica des del pensament vitalista i quel’art quasi sempre ha preferit mostraren la seva nuesa. O negar-lo en laseva nuesa: un altre desdoblament, eldel cos vestit que només es pot reco-nèixer plenament en els perfils literalsde la carn, en la seva sinuosa i a vega-des abrupta orografia. Ni més ni me-

�

EUDALD CAMPS

Pòetica del cos,metàfores del «Jo»

L’artista i el seudoble articulat

Aymeric es rela-ciona amb un ni-not que el repre-senta en unamena de dansa ri-tual.

�

nys: Aymerich fa possible la reconci-liació gràcies a un sentit comú artísticque es fonamenta en la coherència i enla fugida sistemàtica de l’artifici buit decontingut. El muntatge mateix de lamostra és un bon exemple d’això: ressuperflu, només els cossos nus que ensdonen la benvinguda i el silenci queens despedeix en forma de reflexió, deregust difícil de descriure.

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 5 DE DESEMBRE DE 2008

COL·LECTIVAGaleria d’Art Dolors Ven-

tós, Figueres. Calçada delsMonjos, 26. � A partir del 8de novembre. De dimarts adissabte d’11 a 13h. i de 18 a20h.

�

A partir del llegat de FrançoisDesnoyer, els responsables deles Collections de Saint-Cyprienexposen una part del magníficfons (més de 700 obres) que vade Boudin a Utrillo. Són treballsgràfics (dibuixos) que mostrenla vessant més immediata isensible d’autors clau per en-tendre l’art que va prefigurarles primeres avantguardes. | E.

CAMPS

Els artistes escollits són Pe-ter Bodenham, Juliette Murphyi Lluís Peñaranda, amb lacol·laboració del poeta RichardGwyn. Es tracta d’una reflexiócol·lectiva a l’entorn del con-cepte de trànsit associat alviatge físic i simbòlic que totésser humà ha de fer. La inau-guració és demà a partir de lesvuit del vespre. Hi haurà unaperformance i una instal·lacióa càrrec de Peñaranda que s’a-companyarà amb el rabab, uninstrument de corda de l’Àsiacentral. | E. CAMPS

COL·LECTIVACollections de St-Cyprien,

Sant Cebrià (Catalunya Nord).Plaça de la República. � A par-tir del 9 de novembre . Cadadia de 10 a 12 i de 15 a 19h.

�

Periòdicament la FundacióVila-Casas enriqueix l’oferta ex-positiva de les comarques giro-nines amb una sèrie d’exposi-cions que ocupen els espais deCan Mario, a Palafrugell, i delPalau Solterra, a Torroella deMontgrí. D’entre les diferentspropostes, destaca la del fotò-graf Jordi Puig: l’artista ha recu-perat els rostres de les perso-nes que van treballar a la fàbri-ca de Palafrugell que actual-ment acull els espais d’art. El re-sultat és un mosaic humà que,en darrera instància, suposa totun manifest antropològic. | E.

CAMPS

CARLOS MENSA, M.V.TINTORÉ, JORDI PUIG IMª A. RAVENTÓS

Espais de la Fundació Vila-casas, Torroella de M. i Pala-frugell. � Del 27 de setem-bre a l’1 de maig. Horaris:www.fundaciovilacasas.org

�

Estudi d’aproximació a unageografia cultural catalana ésun projecte artístic quepretén un exercici lúdic, en el re-trat dels personatges vinculatsa la cultura catalana, queporten un cognom relacionatamb el territori. D’aquesta ma-nera, actors, músics, pintors,poetes, escriptors, cantants, es-cultors, editors… que arrosse-guen a les seves espatlles el re-lleu i l’orografia del país, es con-verteixen en els protagonistesd’un atles cultural. Personatgesque fan fèrtil el país generantnous territoris culturals quan estroben rius amb prats, valls ambserra o coll amb pujol. | E. CAMPS

ALBERT GUSIMuseu de l’Empordà, Fi-

gueres. Rambla, 2. � Del 4d’octubre al 14 de desembre.De dimarts a dissabte d’11 a19h. Festius d’11 a 14h.

�

Ens trobem davant d’un plan-tejament exposictiu atípic: estracta de posar de costat dosmoments creatius separats pertres dècades o, per dir-ho d’unaaltra manera, es tracta de veurea quines conclusions ha portatel punt de partida (anys 1974-75) ometent, de manera inten-cionada, el gruix de la producciócentral de l’autora. De les Pre-sons íntimes inicials, als darrersBoscos cremats: allò que tenenen comú les preocupacions decaire més polític amb la miradaexistencial que constata l’estu-pidesa humana en les cendresdel paisatge, és la necessitatexpressiva a través de la pintu-ra. | E. CAMPS

ASSUMPCIÓ MATEUEspai VolART, Barcelona.

Carrer Ausiàs Marc, 22 � Finsel 7 de febrer. De dm a dv de17 a 20,30h. Dss d’11 a 14h. ide 17 a 20.30h.

�

L’exposició està formada peruna selecció de prop de 50 pin-tures, obra dels artistes més re-presentatius de l’avantguardarussa, entre aquests WassilyKandinsky o Kasimir Malevich, iuna tria d’artesania antiga tradi-cional que s’han agrupat sota eltitol Orígens de l’avantguardarussa. Totes les obres exposa-des procedeixen del fons delMuseu Estatal Rus, i mai hanestat mostrades anteriorment al’Estat espanyol. En aquest sen-tit, la mostra suposa una ocasióúnica per a conèixer els prece-dents d’alguns dels movimentsartístics més rellevants del se-gle XX. | E. CAMPS

AVANTGUARDA RUSSA Centre Cultural de Caixa

de Girona (Fontana d’Or).Carrer Ciutadas, 19. � Del 20de novembe al 18 de gener.Diari d’11 a 14h. i de 17 a 21h.Festius d’11 a 14h.

�

Una flor que lesconté totes

Carrera utilitzal’excusa floral perrepensar el mitjàfotogràfic.

�

JORDI S. CARRERASala d’Exposicions La Punxa, Giro-

na. Santa Eugènia, 19. � Del 14 de no-vembre al 5 de desembre. De dilluns adissabte de 18 a 21h.

Jordi S. Carrera afirma que la foto-grafia ha patit uns canvis tan severs queja mai podrà ser la mateixa. Per això, enels seus treballs, es confonen els pro-

cediments analògics i digitals o, mésencara, els plantejaments pictòrics sesuperposen a una mirada genuina-ment fotogràfica. I és també per aixòque la presència de la natura morta ésrecorrent en el seu imaginari: banc deproves essencial, la seva funció és lad’obrir camins gràcies al seu format es-table, apte per a viatges d’anada i de tor-nada. D’això es tracta: com un focd’articici o com qualsevol explosiólluminosa que disposa d’un epicentreben definit, les flors de Jordi S. Carre-ra són contenidors, espais on la mateixapràctica fotogràfica troba el seu sentiti on la mirada por descansar del tràfecdiari. Flors que són i no són flors.

�

EUDALD CAMPS

PER A JORDI S. CARRERA LESFLORS SÓN UN PUNT DEPARTIDA I D’ARRIBADA:L’OBJECTIU ÉS LA FOTOGRAFIA

El biòleg precís que vaacabar essent fotògraf

6 desembre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . CCamelot13 desembre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BBlue Moon20 desembre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BBoogie Woogie31 desembre (Cap d’Any) . . . . . . . . . . . PPa d’Àngel

BON ESTAR, BON SOPAR I BONA MÚSICA PER BALLARPer a més informació i reserves al tel. 972 57 00 05

ASAP WORLDWIDE, S.L. (Sociedad parcialmente escindida)

INMOBILIARIA SANTA GERTRUDIS DE FRUITERA, S.L. (Sociedad beneficiaria ya existente)

Anuncio de escisión parcial

De conformidad con lo establecido en los artículos 242 y 254de la Ley de Sociedades Anónimas y el artículo 94 de la Leyde Sociedades de Responsabilidad Limitada, se hace pú-blico que las Juntas Generales Universales de socios de lascitadas sociedades, celebradas ambas en fecha 15 de no-viembre de 2008, aprobaron todas ellas por unanimidad laescisión parcial de Asap Worldwide, s.l. siendo beneficiariade la misma Immobiliaria Santa Gertrudis de Fruitera, s.l.sociedad ya existente. El acuerdo se aprobó conforme al pro-yecto de escisión depositado en los respectivos RegistrosMercantiles de Barcelona y Girona.Se hace constar expresamente el derecho que asiste a todoslos socios y acreedores a obtener el texto íntegro de los acuer-dos adoptados y del balance de escisión parcial, así como elderecho de los acreedores a oponerse a la escisión en los tér-minos previstos en los artículos 243 y 166 del Texto Refun-dido de la Ley de Sociedades Anónimas.

Barcelona, 21 de noviembre de 2008El Administrador, Lluís Gibert Baró

DdG

L’ESCALAAcústic Ales 23.30h, a laSala UnderGrounD, en directe elgrup Inoquo.

PALAFRUGELLConcert A les 21h, al TeatreMunicipal, actuació d’Astrolabi.Clàssica A les 21h, a l’esglé-sia de Sant Martí, concert a cà-rrec de Stravaganza.

SALTPop rock A les 22.30h, a LaMirona, Savats + La Perla Ne-gra.

GIRONAAnimació A les 17h, al Mu-seu del Cinema, Caps de setma-na animats: Projecció de dife-rents capítols de Les Tres Bes-sones, la Bruixa Avorrida, Mini-mán i Juanito Jones.

GIRONACinema A les 18h, a l’Audito-ri Narcís de Carreras, «Chapline-ja't»: projecció de les pecescabdals de la filmografia decurtmetratges de Charles Cha-plin.

LA JONQUERAExposició Al Museu Memorialde l’Exili (MUME), documental«48_Nakba», de Domènec i Sà-gar Malé (Mapasonor) . Fins al31 de desembre. Horaris: de di-marts a dissabte de 10h a 18h/ Diumenges i festius de 10 a14h.

GIRONATemporada Alta A les 18h ia les 22h, a La Planeta, «Petópúblic». Mentidera Teatre i ElCanal Centre d'Arts Escèniques

Salt / Girona .

SALTTemporada Alta A les 21h,al Teatre de Salt, «Días mejo-res», de Richard Dresser. Teatrode la Abadía.

TORROELLA DE MONTGRÍMolière A les 21.30h, al cinePetit, «L'Avar», de Molière.

L’ESCALAPresentació A les 20h, a laLlibreria «El racó dels contes»es presenta el llibre de poemesde Carles Duarte «Maríntim«, acàrrec d’Estanislau Puig, alcaldede l’Escala.

GIRONAAnimació A les 11h, al Mu-seu del cinema, Caps de set-mana animats: Projecció de di-ferents capítols de Les TresBessones, la Bruixa Avorrida,Minimán i Juanito Jones.

GIRONACinema A les 12h, a l’Audito-ri Narcís de Carreras, «Chapline-ja't»: projecció de les pecescabdals de la filmografia decurtmetratges de Charles Cha-plin.

GIRONALírica A les 21h, a l’Auditori,Ainhoa Arteta, soprano. El con-cert s’emmarca en els actes decelebració del 25è aniversaride la Galeria i l’import de lavenda d’entrades serà per a laFundació Astrid 21. La sopra-no interpretarà peces de Piaz-zola, Turina, Granados, Motsal-vatge, entre d’altres.Ball A les 21h, al pavelló mu-

nicipal de Sant Dalmai, soparpopular. A partir de les 22.30h,actuació de Border Line BluesBand.

TORROELLA DE MONTGRÍConcert A les 19h, al Cinepetit, Trio Alquímia.

SALTFesta A les 23h, a La Miro-na, Hot Reggae Festival.

GIRONATemporada Alta A les 21h,al Teatre Muncipal, «Espec-tres», de Henrik Ibsen. TeatreRomea.Temporada Alta A les 22h,a La Planeta, «Petó públic».Mentidera Teatre i El CanalCentre d'Arts Escèniques Salt /Girona.

SALTTemporada Alta A les 21h,al Teatre de Salt, «Días mejo-res», de Richard Dresser. Tea-tro de la Abadía .

TORROELLA DE MONTGRÍMolière A les 21.30h, al cinePetit, «L'Avar», de Molière.

GIRONACinema A la 13h, al Museud’Història de la Ciutat, «Cha-plin en imatges».

GIRONASala de Ball A la tarda i nit, ala Sala de ball, concert a càrrecdel grup Boogie Woogie.

LES PRESESBalls A les 17h, ball amb elgrup Montse, al Centre Culturalde les Preses.

NAVATAEl Tren d’Olot A les 18h, alCentre Social, balls amb El Tren

d’Olot.

VIDRERESÀngel i Pol A les 17.30h, alCasal de Jubilat i Pensionista,ball amb Ángel i Pol.

VILADAMATBall A les 17.30h, a la SalaSocial, ball amb Setson.

GIRONATemporada Alta A les 19h,al Teatre Municipal, «Espec-tres», de Henrik Ibsen. TeatreRomea.

BLANESRepresentació A les 19h, alTeatre de Blanes, «Coral Rom-put», de Vicent Andres Este-llés.

GIRONAMissa A les 11h, a la Catedralde Girona, Solemne missa con-ventual amb motiu de la festivi-tat de la Immaculada Concep-ció.

SANT MARTÍ VELLTitelles A les 17h, a l’esglésiadel poble, «El Nadal i els tresporquets», a c’arrec de la Cia.Sebastià Vergés.

GIRONACinema A les 18h, a la BI-blioteca Just M. Casero, «Fet iamagar». Projecció de cinemainfantil.

GIRONAFeuerzeig A les 20j, al Cine-

ma Truffaut, «The Devil andDaniel Johnston», de JeffFeuerzeig.Polanski A les 22.30h, al Ci-nema Truffaut, «Death andthe maiden» («La mort i ladonzella»), de Roman Polans-ki.

GIRONAPsicologia A 17.30h, a laCasa de Cultura, «L'autoesti-ma, un valor per potenciar», acàrrec d'Isabel Riera.Cicle A les 19.30h, a la Mer-cè, «Nou mesos, nou artistes:Pep Aymerich».Literatura A les 19.30h, aLa Mercè, «Allò local i allò glo-bal: les societats postcolonialsa través de la novel·la africa-na», a càrrec de Mar Garcia Ló-pez.

GIRONAPresentació A les 19.30h, ala Casa de Cultura, «La músicaa Girona. Història del Conser-vatori Isaac Albéniz», de LluísBrugués i Agustí.

GIRONAClub de lectura A les 18h, ala biblioteca Pública, Club delectura de poesia, conduït perLluís Lucero. Comentarid’«Arietta», de Maria ÀngelsAnglada.

GIRONAContes de Nadal A les17.30h, al Punt de lectura deSant Narcís, «El caganer delpessebre», a càrrec d'Albert Es-tengre.Nadal A les 18h, a la Biblio-teca Pública, «El Nadal al fonsdel mar», a càrrec de Thais

Díez.

GIRONAMarató de cine A les 16h, ala Facultat d’educació i psicolo-gia, Marató de cinema pelsDrets Humans.

GIRONAPsicologia A les 17.30h, a laCasa de Cultura, «El benestaremocional a la vellesa junt ambels néts», a càrrec de PaulinoCastells.Història A les 20h, a la Casade Cultura, «La navegacióabans de la navegació», a cà-rrec de Joaquim Pla i Bartrina.

GIRONA«Stomp» A les 21h, a l’Audi-tori, «Stomp».

SALTConcert A les 22.30h, a LaMirona, Fucked Up + HumanAshtray.

GIRONAClub de lectura A les 19h, ala Biblioteca Ernest Lluch, Clubde lectura juvenil virtual. «Lespetjades misterioses», de M.Àngels Bogunyà.

GIRONAVideofòrum A les 19h, a laCasa de Cultura, projecció de«Viaje a ninguna parte», deFernando Fernán-Gómez i de-bat moderat per Pere Vilà.Cinema A les 20.30h, almuseu del Cinema, Drets hu-mans. «El baile rojo», de Yesid

Campos.

GIRONACafè tertúlia A les 17.30h,al Casal de Jubilats de Taialà,«La relació entre homes i do-nes», a càrrec de Fèlix Álva-rez.Religió A les 20h, a la Casade cultura, taula rodona: «Elpresent i el futur del cristianis-me a Europa», amb Josep M.Carbonell, Joan Gómez Segalà iFrancesc Torralba.

GIRONASaluts A les 15h, a l’hospi-tal Universitari Josep Trueta,«Els efectes biològics de l'olid'oliva sobre la salut de lespersones».Esport Al Palalu de Con-gressos, Sports Meeting PointACGEP. Les institucions i elmodel esportiu.

GIRONANadal A les 20h, a la Casa deCultura, Concert de Nadal depiano i violí dels alumnes demúsica del Club Cultural i Espor-tiu Montessori-Palau.«Stomp» A les 21h, a l’Au-ditori, «Stomp».

SANTA COLOMA DE FARNERSPresentació A les 20h, a laSala de Plens del Consell Co-marcal, presentació del llibreLa guerra del francès a la sel-va: l’impacte de l’ocupació na-poleònica al món rural. La pre-sentació de l’acte anirà a cà-rrec de Sr. Robert Fauria, presi-dent del Consell Comarcal dela Selva i el Sr. Narcís Figueras,president del Centre d’EstudisSelvatans.

�

�

�

Jornades

�

�

Literatura

�

DIVENDRES 12

�

Música

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

Audiovisuals

�

Conferències

�

�

�

Audiovisuals

�

Literatura

�

�

Música

�

�

Conferències

�

Audiovisuals

�

�

Infantils

�

Literatura

�

Literatura

�

�

Conferències

�

Audiovisuals

�

Infantils

�

Infantils

�

�

Religió

�

Teatre

�

�

Balls

�

Visites guiades

�

�

Teatre

�

Música

�

Infantils

�

Literatura

�

�

�

�

Teatre

�

�

Audiovisuals

�

Infantils

�

Música

DIJOUS 11DIMECRES 10

DIMARTS 9DILLUNS 8

DISSABTE 6

DIUMENGE 7

Agenda de la setmana

10/12/08 SALTFucked Up i Fractured a La Mirona

El col·lectiu So’r’oll de Vidreres porta el grup internacionalde hardcore/punk Fucked Up a La Mirona. És un banda dehardcore experimental de Toronto formada al 2001. Fractu-red és un grup de metal gironí amb influencies de Korn, Def-tones, Slipknot i Fear Factory entre d’altres. Actuaran a Salteñ pròxim dimecres 10 a partir de dos quarts d’onze.

�

DIARI DE GIRONA

07/12/08 TORROELLAMúsica de cambra en femení

El Trio Alquímia, una formació jove i prometedora del pa-norama de música de cambra català i guanyadores del XVIIConcurs Paper de Música de Capellades (2006), actuarà eldia 7 a les 19h al Cine Petit de Torroella de Montgrí, en unconcert ofert per Joventuts Musicals de Torroella i la Xarxade Músiques a Catalunya.

�

DIARI DE GIRONA

Accents#586COORDINA Ana Rodríguez

A/E tv.diaridegirona@epi.es

Cactus Costa Brava

CCultiu de cactus i plantes crasses

Tel. 972 30 52 16 / 972 19 60 11Fax 972 19 62 02

ESCLANYÀ (Begur)

FIRA DE L’AVET D’ESPINELVESdel 6 al 14 de desembre de 2008Dissabtes i festius: de 10 del matí a 2/4 del vespreDies feiners: de 10 del matí a les 5 de la tarda

Horaris dels espectacles:Dissabtes i festius: a les 11 h, a les 12.30 h i a les 17 h

Dies feiners: a les 12 h

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 5 DE DESEMBRE DE 2008 | Diari de Girona