accents#572 - diari de girona · mojinos a vidreres les barraques porten música a la zona més...

12
Accents #572 Història d’un mite del segle XX CHE: EL ARGENTINO S’ESTRENA LA PRIMERA PART DE L’AMBICIÓS PROJECTE DE STEVEN SODERBERGH Director que sap combinar com ningú el cinema comercial amb el cinema més minoritari, Steven Soderbergh, després de presentar- nos la tercera part de la festa entre amics que suposava Ocean’s thirteen, es posa seriós per oferir- nos un extens fresc al voltant de la figura d’Ernesto «Che» Guevara, una de les icones més representatives del segle XX. Presentada en el darrer Festival de Cannes amb aplaudiments i xiulets a parts iguals, la pel·lícula del Che es mostra ambiciosa fins i tot amb el seu metratge. D’aquesta manera, la dis- tribuïdora ha decidit –per allò de cu- rar-se en salut- estrenar la pel·lícula en dues parts. La que ens arriba ara als ci- nemes ens convida a conèixer les pri- meres accions del protagonista, a ob- servar com es va anar forjant el seu ca- ràcter i, finalment, com després de la revolució de Cuba l’home (o ja el mite) decideix estendre aquesta re- volució més enllà d’aquestes fronteres. En la segona part (cal recordar que la pel·lícula sencera arriba a les quatre hores i mitja de durada) s’explica les re- volucions externes i, sobretot, l’enca- ra avui en dia misteriosa mort del personatge. Per aquesta, però, caldrà tenir paciència, ja que ni la mateixa dis- tribuïdora sap quan l’estrenarà. Potser, i això només són suposi- cions, caldrà esperar a principis de l’a- ny vinent amb les nominacions pels Oscar de Hollywood. Sens dubte, i mal- grat un equip tècnic i artístic real- ment notable, l’actor Benicio del Toro esdevé l’eix fonamental d’aquesta ar- riscada proposta. El fet d’atrevir-se a posar-se a la pell del Che (i pel que di- uen, sortir-se’n molt bé), convida un re- guitzell de futurs premis que poden anar molt bé per promocionar el film. Com dèiem, aquesta producció in- ternacional compta amb la participa- ció, entre d’altres, dels espanyols Al- berto Iglesias en la música i d’Unax Ugalde i Elvira Mínguez en la inter- pretació. CARLES RIBAS LA FITXA Estats Units, França. 2008. Color. 131 min. Título original: «The Argentine». Direcció: Steven Soderbergh. Guió: Peter Buchman; inspirat en "Pasajes de la guerra revoluciona- ria" de Ernesto "Che" Guevara. Música: Alberto Iglésias. Intèrprets: Benicio del Toro (Che), De- mián Bichir (Fidel Castro), Santiago Cabrera (Camilo Cienfuegos), Elvira Mínguez (Celia Sánchez) Albèniz Centre (Girona), Oscar (Girona), Ci- nebox (Salt), Lau- ren (Blanes), Ci- nes Figueres, Ci- nes Olot, Arinco (Palamós), Oscar (Platja d’Aro), Ci- nes Roses. CINEMA EL TREN DE LAS 3:10 Russell Crowe emula Glenn Ford en la nova versió d’un dels clàssics del «western» per antonomàsia >PÀG 3 CONCERT DE LA DIADA 10 hores de música Soziedad Alkoholika, Betagarri, Banda Bassotti i Ned Flanders, entre d’altres, ompliran el dia 10 el Palau Firal de Girona >PÀG 8 MÚSICA Mojinos a Vidreres Les barraques porten música a la zona més jove de la Festa Major. Els caps de cartell seran demà els irreverents Mojinos Escozíos >PÀG 7 DIARI DE GIRONA DIARI DE GIRONA Diari de Girona Suplement d’Oci i Cultura DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DE 2008

Upload: others

Post on 10-Jul-2020

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Accents#572

Història d’un mite del segle XXCHE: EL ARGENTINO�S’ESTRENA LA PRIMERA PART DE L’AMBICIÓS PROJECTE DE STEVEN SODERBERGH

Director que sap combinar comningú el cinema comercial amb elcinema més minoritari, StevenSoderbergh, després de presentar-nos la tercera part de la festa entreamics que suposava Ocean’sthirteen, es posa seriós per oferir-nos un extens fresc al voltant de lafigura d’Ernesto «Che» Guevara,una de les icones mésrepresentatives del segle XX.

Presentada en el darrer Festival deCannes amb aplaudiments i xiulets aparts iguals, la pel·lícula del Che esmostra ambiciosa fins i tot amb el seumetratge. D’aquesta manera, la dis-tribuïdora ha decidit –per allò de cu-rar-se en salut- estrenar la pel·lícula endues parts. La que ens arriba ara als ci-nemes ens convida a conèixer les pri-meres accions del protagonista, a ob-servar com es va anar forjant el seu ca-ràcter i, finalment, com després de larevolució de Cuba l’home (o ja el

mite) decideix estendre aquesta re-volució més enllà d’aquestes fronteres.En la segona part (cal recordar que lapel·lícula sencera arriba a les quatrehores i mitja de durada) s’explica les re-volucions externes i, sobretot, l’enca-ra avui en dia misteriosa mort delpersonatge. Per aquesta, però, caldràtenir paciència, ja que ni la mateixa dis-tribuïdora sap quan l’estrenarà.

Potser, i això només són suposi-cions, caldrà esperar a principis de l’a-ny vinent amb les nominacions pelsOscar de Hollywood. Sens dubte, i mal-

grat un equip tècnic i artístic real-ment notable, l’actor Benicio del Toroesdevé l’eix fonamental d’aquesta ar-riscada proposta. El fet d’atrevir-se aposar-se a la pell del Che (i pel que di-uen, sortir-se’n molt bé), convida un re-guitzell de futurs premis que podenanar molt bé per promocionar el film.

Com dèiem, aquesta producció in-ternacional compta amb la participa-ció, entre d’altres, dels espanyols Al-berto Iglesias en la música i d’UnaxUgalde i Elvira Mínguez en la inter-pretació.

CARLES RIBAS

LA FITXAEstats Units,

França. 2008. Color. 131 min.Título original:

«The Argentine».Direcció: Steven

Soderbergh.Guió: Peter

Buchman; inspiraten "Pasajes de la

guerra revoluciona-ria" de Ernesto"Che" Guevara.

Música: AlbertoIglésias.

Intèrprets: Beniciodel Toro (Che), De-mián Bichir (FidelCastro), Santiago

Cabrera (CamiloCienfuegos), Elvira

Mínguez (CeliaSánchez) AlbènizCentre (Girona),

Oscar (Girona), Ci-nebox (Salt), Lau-

ren (Blanes), Ci-nes Figueres, Ci-nes Olot, Arinco

(Palamós), Oscar(Platja d’Aro), Ci-

nes Roses.

CINEMAEL TREN DE LAS 3:10Russell Crowe emula Glenn Forden la nova versió d’un delsclàssics del «western» perantonomàsia >PÀG 3

CONCERT DE LA DIADA10 hores de músicaSoziedad Alkoholika, Betagarri,Banda Bassotti i Ned Flanders,entre d’altres, ompliran el dia 10el Palau Firal de Girona >PÀG 8

MÚSICA

Mojinos a VidreresLes barraques porten música a la zona mésjove de la Festa Major. Els caps de cartell serandemà els irreverents Mojinos Escozíos >PÀG 7

DIA

RI D

E GI

RON

A

DIARI DE GIRONA

Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DE 2008

02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DE 2008 | Diari de Girona

Girona 4.30 6.30 8.30 10.30 0.30*Platja d’Aro 4.15 6.15 8.15 10.15 0.15*

Girona 8.30 10.30Platja d’Aro 6.10 8.20 10.40 0.40*

Girona 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 8.20 10.30 0.40*

Girona 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 4.00 6.10

Girona 4.30 6.30 8.30 10.30 0.30*Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*

Girona 4.00 6.10 8.20 Girona 5.00 7.30 10.15 0.40*Platja d’Aro 4.30 7.30 10.30

Girona 5.00 7.30 10.15 0.40*

Girona 4.00 6.10Platja d’Aro 4.00

Girona 4.30 7.30 10.15 0.40*Platja d’Aro 6.15 8.30 10.45

Girona 4.00 6.15 8.30 10.45Platja d’Aro 4.00 6.15 8.30 10.45

Girona 8.00 10.45Platja d’Aro 10.30

* Sessions golfes els divendres, dissabtes i vigílies de festius

Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entrades per Internet: www.cinesocar.com

Sembla ser que els productors de ci-nema espanyols han decidit en elsdarrers anys apostar per històries d’è-poca on les trames i les passions per as-solir el poder de la cort esdevinguin eixvertebrador d’uns projectes que costenun dineral. Exemples com «Els Borgia»o «Tirant Lo Blanc» en són una mostra,tot i fracassar estrepitosament a les sa-les de cinema. «La conjura de El Esco-rial» s’apunta també a aquest carro sen-se cap mena de por. Potser la valentiaprové de prendre com a referent un al-tre film de característiques similarscom era «Alatriste» i que, en el seu cas,va aconseguir erigir-se com una deles millors pel·lícules espanyoles es-trenades recentment.

La conjura de El Escorial ens situa a l’è-poca del rei Felip II (any , pels que va-

gin coixos en història) i ens conta les dis-putes i les conxorxes que s’establiren enaquella època per ocupar el regne entreels fidels al rei i els dissidents amb ànsiesde poder. Al llarg del metratge, doncs, po-drem comprovar com uns i altres fanmans i mànigues per sortir-se amb la seva.

Convé destacar d’aquesta pel·lícula laseva factura internacional, ja que el pres-supost era elevat i calia compartir des-peses. Com passa en aquest casos, el re-partiment d’intèrprets convida a donar lavolta al món. Gent de casa com Jordi Mo-llà o Juanjo Puigcorbé (el qual intrepre-ta ni més ni menys que al rei Felip II) com-parteixen escenari amb el portuguèsJoaquim de Almeida o els britànics JasonIsaacs (conegut principalment per la sè-rie de pel·lícules de Harry Potter) i JuliaOrmond. Per cert, i a tall de xafarderia, re-collir els comentaris de la majoria de par-ticipants anònims en la pel·lícula al vol-tant de l’actriu de Leyendas de pasión oEl primer caballero ja esdevé un caramelmés que llaminer: es veu que, tot i quel’actriu no passa pels seus millors mo-ments professionalment parlant, el di-visme i la mirada per sobre l’esquena en-cara resten intactes.

CARLES RIBAS

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES,5 DE SETEMBRE DE 2008

L’any , el cineasta DelmerDaves estrenava un vibrant«western» que comptava ambGlenn Ford i Van Hefling com aprincipals protagonistes. L’èpocaera, òbviament, una altra, i el«western» s’erigia com un delsprincipals gèneres cinematogràficsde Hollywood i el més mimat percrítica i públic. Ara, cinquanta anysdesprés, Russell Crowe encapçalaaquesta nova versió del film amb laincògnita de saber si el públicencara té ganes de pistolers itiroteigs.

La història de El tren de las : recor-da sens dubte a un altre clàssic del gè-nere com és Solo ante el peligro. Enaquest cas també ens trobem ambun home de bona fe que, per sortir-se’n de les penúries econòmiques,decideix acceptar la feina de vigilar undels malfactors més perillosos de lacontrada. Mentre el tren que ha de por-tar aquest individu a la presó no arri-ba, el pobre Dan Evans haurà de ferfront a un munt de perills i amenacesen les hores prèvies de la sortida.

Deixant per a una altra ocasió el de-bat al voltant de la conveniència de re-cuperar en gènere del western en elsnostres dies, cal tenir en compte que

aquesta nova visió d’aquest clàssicdel cinema compta amb elements deprimer ordre per arribar a bon port. Ja-mes Mangold, director que es va do-nar a conèixer amb la interessant CopLand (en la qual podem veure Silves-ter Stallone actuant gràcies a un paperdigne), ha gaudit d’un pressupost mésque notable per dotar al film d’una pro-ducció com Déu mana. No cal dirque, com sempre passa en aquestesocasions, comparar els dos films re-sultarà inevitable i, ja posats, també cal-drà mirar amb lupa les interpreta-cions de Christian Bale prenent el re-lleu de Van Hefling i, sobretot, de Rus-sell Crowe emmirallant-se en la figu-ra de Glenn Ford.

CARLES RIBAS

EL TREN DE LES 3:10� UN MAGNÍFIC EQUIP TÈCNIC I ARTÍSTIC S’UNEIXENPER REVITALITZAR EL «WESTERN» POSANT AL DIA UNA DE LES PEL·LÍCULESMÉS MÍTIQUES QUE HA GENERAT AQUEST GÈNERE CINEMATOGRÀFIC

LA FITXAEUA. 2007.

Títol Original: 3:10to Yuma.

Gènere: Western.Direcció: James

Mangold. Intèrprets: Russell

Crowe (Ben Wade),Christian Bale (Dan

Evans), Logan Lerman (William

Evans), Peter Fon-da (Byron McElroy.

� Albèniz Cen-tre, Oscar (Giro-

na), Cinebox(Salt), Lauren

(Blanes), CinesFigueres, Cines

Olot, Arinco (Pa-lamós), Oscar(Platja d’Aro).

GUIONISTA I ESCRIPTOR

ELMORELEONARD.

L’autor fa gairebé50 anys que com-

bina l’ofici d’escrip-tor de novel·la ne-

gra amb col·labora-cions en guions ci-nematogràfics. Tí-

tols com «JackieBrown» de Quen-

tin Tarantino o«Out of sight» de

Steven Soder-bergh provenen dela seva mà mestra.L’origen d’«El trende las 3:10» tam-bé es troba en un

dels seus relatscurts.

DIARI DE GIRONA

VIAJE AL CENTRO DE LA TIERRA

Estats Units. 2008. Color. 92 min. Direcció: Eric Brevig.Gènere: Aventures.Interpretació: Brendan Fraser (Trevor An-derson), Josh Hutcherson (Sean Ander-son), Anita Briem (Hannah)Albèniz Centre, Oscar (Girona), Cine-box (Salt), Cines Figueres, Cines Olot,Kyton (Palamós), Oscar (Platja d’A-ro), Cines Roses.

CARLES RIBASAmb entorns reals molt espectaculars

i les més revolucionaries tècniques cine-matogràfiques, Viaje al centro de la Tie-rra suposa el debut com director d’EricBrevig, un clàssic dels efectes especials,i esdevé la primera pel·lícula d'acció ambactors reals filmada en format 3D Digital.La història, per qui encara no s’ha llegit elllibre de Jules Verne, tracta del següent:durant una expedició científica a Islàn-dia, el científic i visionari Trevor Ander-son (Brendan Fraser), el seu nebot Si-guin (Josh Hutcherson) i la bella guia lo-cal, Hannah (Anita Briem), queden ines-peradament atrapats en una cova. L'úni-ca forma d'escapar els duu a endinsar-secada vegada més en les entranyes de laTerra i descobrir móns mai vistos i criatu-res surrealistes i inimaginables. Apuntarque Viaje al centro de la Tierra també espodrà veure en pantalles dotades amb latecnologia 3D.

ALTRES ESTRENES

L’hora dels valents

Uns traïdors a la cort de Felip IILA CONJURA DE EL ESCORIAL�LA PEL·LÍCULA ENS PORTA A LA CORT DEL REI FELIP II PERMOSTRAR-NOS TOTES LES CONXORXES QUE ES VAN ORIGINAR PER FER-LO CAURE DEL PODER

LA FITXAEspanya-Itàlia.

2008. Color. 130 min.

Direcció:Antonio del Real.

Gènere: Dramahistòric.

Intèrprets: JasonIsaacs, Julia Or-

mond, Jordi Mollà,Joaquim de

Almeida, JuanjoPuigcorbé.

� Albéniz Plaça,Oscar (Girona),

Lauren (Blanes),Cines Figueres,

Cines Olot,Kyton (Palamós),

Oscar (Platja d’Aro)

�DIARI DE GIRONA

STAR WARS:THE CLONE WARS�����

EUA. 2008. Color. 98 min. Direcció:Dave Filoni. Guió: Henry Gilroy, StevenMelching y Scott Murphy. Música: KevinKiner. Albèniz Centre, Oscar (Girona),Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), Cat Ci-nes Figueres, Cines Olot, Kyton (Pala-mós), Oscar (Platja d’Aro), Cinemes Ro-ses. Abans s'estrenaven les pel·lícu-les i posteriorment es creaven, segonsl'èxit obtingut, seqüeles, sèries de tele-visió i altres parafernàlia. Ara, tractant-se d'una pel·lícula animada relacionadaamb la mítica Star Wars, les coses es fande manera diferent. Almenys en aquestaocasió, estrenada com avantsala o epi-sodi pilot de la futura sèrie televisiva,aquesta pel·lícula entreté i la seva quali-tat està assegurada tractant-se d'unproducte de George Lucas, però per pocque un la disseccioni cal dir que, com adibuixos, aquests deixen força que des-itjar respecte al que s'està veient últi-mament. Si a això li unim aquesta sensa-ció de voler estirar alguna cosa que, mal-grat seguir tenint estrebada, no acabade fer, la sensació global és agredolça iprescindible.SANTI HERNÁNDEZ

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA

HELLBOY II: EL EJÉRCITO DORADO�����Estats Units. 2008. Color. 120 min. Títol original: «Hellboy II: The Golden Army». Direcció: Guillermo del Toro. Guió: Guillermo del Toro, basat en un argument de Mike Mignola. In-

tèrprets: Ron Perlman, Selma Blair, Doug Jones, Luke Goss, Jeffrey Tambor, John Hurt, John Alexander, James Dodd, Anna Walton. Albéniz Centre, Oscar (Girona), Cinebox (Salt),Lauren (Blanes), Cines Figueres, Cines Olot, Kyton (Palamós), Oscar (Platja d’Aro), Cines Roses. Hi ha tendència a separar la filmografia de Guillermo del Toro entre lacategoria dels títols més personals, que engloba les sobrevalorades El espinazo del diablo i El laberinto del fauno, i la dels més purament comercials, amb la magnífica Mimic, Blade IIi Hellboy com a paradigmes. Són aquest últims, i no els primers, els que millor defineixen el cineasta mexicà, perquè les seves obres, com més pretensioses volen ser, més acomple-xades resulten. En canvi, Hellboy II, com la seva predecessora, desprèn una feliç arbitrarietat que la fa molt més divertida, sobretot perquè Del Toro, en el fons i en la forma, casa moltmillor amb la sèrie B carpenteriana que no amb les faules de Tim Burton, al qual no arriba ni a la sola de la sabata. Les noves aventures fílmiques del personatge de Mike Mignolapunxen exactament en el mateix lloc on ho feien les primeres: l’excés d’encartonament d’un univers creatiu que només funciona quan no es pren seriosament a ell mateix. Així, elsmillors moments de la seqüela es troben en la seva faceta més bandarra, ja sigui en l’inesperat karaoke a costa de Barry Manilow o en la memorable batalla entre el protagonista iuna de les bestioles més delirants mai concebudes. És com si Del Toro volgués corregir i augmentar les seves pròpies troballes; el problema és que continua sent millor director queguionista, i les seves criatures se n’acaben ressentint. El díptic sobre Hellboy no aconseguirà ser model de res com sí han fet invents similars (amb X-Men al capdavant), tot i que ésinevitable dibuixar un somriure amb la seva insistència a dir-nos que els monstres, està claríssim, som nosaltres. PEP PRIETO

CRÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

HACE MUCHO QUE TE QUIERO�����França-Alemanya. 2008. Color. 115 min. Títol original: «Il y a longtemps que je t'aime». Direcció i guió: Philippe Claudel.

Fotografia: Jéróme Alméras. Música: Jean-Louis Aubert. Intèrprets: Kristin Scott Thomas, Elsa Zylberstein, Serge Hazanavicius,Laurent Grévill, Frédéric Pierrot. Albèniz Plaça (Girona). Un tem, per les seves primeres imatges, que s'enfronta a una altrahistòria més sobre secrets de família. Una altra pel·lícula plena de consternacions, mirades inquisitives, amb un guió construït abase de preguntes sense resposta, reaccions dramàtiques, de moment sense sentit que, molt a poc a poc, ens aniran acostanta una confortable revelació. De fet, la fotografia d’aquesta producció, de colors molt apagats acompanya aquesta idea i a me-sura que avança el film el color i la llum van reforçant cada explicació, cada brot de veritat i confessió. Però no, afortunadamentsucceeix alguna cosa més interessant que tot això. Mentre la història principal es narra de manera evasiva, recolzant-se en si-lencis, un conjunt interessant d'intrahistòries vénen a explicar d'una altra manera la mateixa textura dramàtica que se'ns ocul-ta. Un personatge, per exemple, esmenta, fascinat, que un dels misteris del món continua trobant-se en el naixement del riuOrinoco; una nena adoptada pregunta, somiadora, com serà la seva mare; un home atractiu i discret parla de sentiments a tra-vés dels quadres que admira. Així, tots ells, amb els seus enigmes personals, els seus tímids gestos i paraules, defineixen elveritable tema d'aquest film, que és la recerca íntima d'un ésser humà que, encara que negat per ell mateix i pel món, va tirantd'aquest fil que no només condueix a un origen, sinó, sobretot, a l'afirmació i enunciació que un existeix, que un mereix existir.DANIEL GASCÓ

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓ

DELS CINES DEGIRONA A LA

PÀGINA 58

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DE 2008 | Diari de Girona

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES,5 DE SETEMBRE DE 2008

Tel. 972 41 01 10ALBÉNIZ CENTRE

Tel. 972 41 06 60ALBÉNIZ PLAÇA

I també:- SPACE CHIMPS. Sala 3.

Horari: 4.00 (Apta)- KUNG FU PANDA. Sala 3.

Horari: 5.40 (Apta). Català.- STAR WARS: THE CLONE

WARS. Sala 5.Horari: 4.00 (7 anys). Català.

4.00 - 6.00 - 8.00 - 10.00Apta

11

5.00 - 7.00 - 9.00 - 11.00Apta

22

7.20- 9.00 - 10.4018 anys

33

4.30 - 7.30 - 10.307 anys

44

5.45 - 8.15 - 10.457 anys

55

4.00 - 5.40 - 7.20Apta

66

9.00 - 10.4518 anys

66

4.15 - 6.15Versió catalana Apta

77

8.30 - 10.4013 anys

77

4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.35Apta

88

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.457 anys

99

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys

1100

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys

1111

4.10 - 6.20 - 8.30 - 10.4013 anys

1122

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.4513 anys

1133

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DE 2008 | Diari de Girona

Un rei mític per a tot un paísLES CRÒNIQUES DEL REGNAT DE JAUME I, EL REI ROMÀNTIC QUE VA SOMIAR LA CATALUNYA MODERNA.

Poemes austers i colpidorsHarold Bloom va afirmar que alguns

dels millors poemes del segle XX estrobaven en aquest llibre. La roca ésl’últim poemari de Wallace Stevens, l’obraon es condensa tota la saviesa del granpoeta nord-americà –potser el millor delseu temps. Cadascun dels poemes estàescrit a les fronteres del silenci i sotal’ombra de la mort. | DdG

WALLACE STEVENSLa rocaLUMEN, 91 PÀGINES

Una història curiosa sobre la mortA vegades passa. Un home surt de

casa seva un dia d’estiu per participar enun àpat campestre amb barbacoa inclosai, al cap d’unes hores, d’ell nomésquedaran cendres i fragments d’óscremats. La mort gairebé mai té el bongust d’avisar de la seva arribada i en elcas d’Adam Berendt ni tan sols s’hamolestat a regalar-li un final gloriós. | DdG

JOYCE CAROL OATESA media luzLUMEN, 712 PÀGINES

Retrat d’un artista extraordinariDurant més de tres dècades, Eric Lax,

biògraf de Woody Allen, ha mantingutllargues i disteses converses amb elcineasta novaiorquès, a més de tenir elprivilegi d’accedir als seus rodatges i alprocés d’elaboració de les sevespel·lícules. El resultat és aquest llibre,que constitueix una autèntica biografiaartística en directe. | DdG

ERIC LAXConversaciones con W. AllenLUMEN, 485 PÀGINES

Una història intrigant i emotivaEl protagonista d’aquesta història,

Joaquín, és un jove escriptor quedecideix anar-se’n a Mallorca perintentar deixar d’escriure. Un relatd’aventures, una secreta història d’amor ifàbula sobre el temps i les sevesfiguracions, una novel·la plena depersonatges inoblidables, una històriaintrigant i emotiva. | DdG

JAVIER ARGÜELLOEl mar de todos los muertosLUMEN, 248 PÀGINES

Retrat del desencant juvenil Considerada als Estats Units com una

de les obres més influents dels 70,Postales de invierno és la novel·la ambquè Beattie va debutar i que li va servirper ser identificada immediatament comuna de les veus més importants de laseva generació. Retrata el desencant dela joventut americana posterior almoviment hippie. |DdG

ANN BEATTIEPostales de inviernoLIBROS DEL ASTEROIDE, 362 PÀGINES

Una història personal dels EUAEn quin moment els Estats Units va

deixar de ser una continuació d’Europa?Aquesta és una de les preguntes quel’autor d’aquest llibre intenta respondreutilitzant una història que està impregnadad’anècdota. L’objectiu és explicar-nos unpaís que ens resulta difícil d’entendre,precisament a causa del molt ques’assembla al nostre. | DdG

JUAN CARLOS CASTILLÓNExtremo occidenteDEBATE, 361 PÀGINES

JAUME I ELCONQUERIDOR

Llibres delsFets

A CÀRREC DE JORDI BRUGUERA

PROA,433 PÀGINES

Jaume I el Conqueridor ha estat elrei de la casa de Barcelona,considerat per la historiografiaromàntica catalana com elvertebrador del país il’encunyador del concepte català.Per molt que un concepte modernde nació, ultrapassat al segle XIII,s’hagi de relativitzar des de tots elsterrenys, i sigui poc creïble des del’òptica actual.

A través del seu llarg regnat, va mo-tivar un període expansiu a nivelleconòmic i polític a través de la Me-diterrània. Ara l’editorial Proa ensdóna l’oportunitat de revisitar les crò-niques del seu regnat, la vida i mira-cles del rei català més conegut, ambuna edició actualitzada a cura de Jor-di Bruguera. Aquest especialista de lin-güística medieval, a la introduccióde l’obra, mostra els detalls de la llen-gua, que és la pròpia del segle XIII, i al-gunes de les característiques de l’obra.

Podia el rei ser capaç d’escriure elseu propi llibre? Bruguera ens diu: «ungovernant com ell havia de saber delletra, probablement no havia llegit ga-ire», ens diu a la pàgina . No cal ob-lidar, com ens diu el mateix estudiós,que es tracta d’una obra justificado-ra de l’ús del poder d’un estadista, quea través d’unes cròniques gairebéorals, que es van descabdellant episodia episodi, vol donar-nos la impressiógeneral d’un rei molt preocupat pelseu poble, i per les conquestes de lacorona.

Que sap administrar justícia quantoca. Un rei pietós i alhora humà. Hiha detalls curiosos, com les frases

amb les que realitza veritables sofla-mes contra els aragonesos, a qui diu,s’hauria gairebé de destruir. Cal teniren compte que la noblesa aragonesa,gens interessada en l’expansió medi-terrània del dirigent, va estar tot el seuregnant posant pals a les rodes delsprojectes del rei, quan no aixecant-se per les armes contra el seu poderpolític.

En el terreny de les conquestes, ensmostra com se li planteja la con-questa de València, Don Blasco d’A-lagó li diu: «I no hi ha avui sota Déulloc tan delitós com és la ciutat de Va-lència i tot aquell regne», ens diu a lapàgina . Com igualment és curióscomprovar les trobades anteriors a lespartences cap a la guerra, per exem-ple, a la conquesta de Mallorca, i comels diferents nobles i esclesiàstics ex-posen amb quantes guerres honora-ran el rei. Una manera de repartir elbotí també, en relació a la despesa ini-cial que ha fet tothom.

Gran part de l’obra s’esmerça en lalluita contra el moro. El sotmetimenti la neutralització de revoltes poste-riors. Té tocs humans, com quan l’ho-me plora per la mort d’algun dels no-bles que l’acompanya a les campanyesde conquesta. O com quan s’emo-ciona en abraçar el rei de Castella, quetot i ser un enemic, és també parentseu. Un rei que és terreny abonat al ro-manticisme, com aquella mateixacroada que Jaume havia de fet a TerraSanta i que la climatologia li va impedir acomplir la seva sagradamissió. Una de les primeres memòriesd’estadistes, la primera del país. Im-portant per a la nostra llengua, en totcas.

MOISÈS DE PABLO

Una imatge de Jaume I el Conqueridor.

DIARI DE GIRONA

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�Els homes queno estimavenles donesSTIEG LARSSONCOLUMNA

2�El noi delpijama deratllesJOHN BOYNEEMPÚRIES

3�El joc de l’àngel CARLOS RUIZ ZAFÓNPLANETA

4�Un món sense fiKEN FOLLETTEDICIONS 62

5�L’apel·lacióJOHN GRISHAMROSA DELS VENTS

NO

FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�El secretRHONDA BYRNEENTRAMAT

2�El món grocALBERT ESPINOSAROSA DELS VENTS

3�Vida i destíVASSILI GROSSMANGALAXIA

4 �Paraules quecurenÁLEX ROVIRAPLATAFORMA

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI, DE GIRONA

Els més venuts

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DE 2008

Humor corrosiu i desencís humàDurant vuit anys a l’exili mexicà,

Calders va treballar intermitentment enla novel·la La ciutat cansada, mentrepreparava el recull Cròniques de laveritat oculta (1954). Va abandonar laredacció possiblement desanimat enpensar que mai la veuria publicada; ara,surt a la llum aquell escrit, en un estatde redacció ja molt avançat. | DdG

PERE CALDERSLa ciutat cansadaEDICIONS 62, 232 PÀGINES

Després d’«El laberint de la felicitat»La bona vida és la suma de les

actituds amb què nosaltres decidimviure-la i lliurar-nos-hi. És, enconseqüència, el resultat del conreude les actituds positives que podemescollir en un exercici voluntari iplenament conscient i, a més, és l’accióque se’n desprèn de manera natural icoherent. | DdG

ÀLEX ROVIRALa bona vidaARA LLIBRES, 133 PÀGINES

Prologat per Gabriel García MárquezTrenta-cinc anys després del dimarts

11 de setembre que va posar fi al somnirevolucinari i amb la pau de Xile, aquestllibre narra capítols desconeguts de lahistòria de la insurgència armada al país iels seus principals protagonistesmitjançat el relat d’un dels testimonisprivilegiats d’aquells anys: un jovemilitant d’esquerres. | DdG

MAX MARAMBIOLas armas de ayerDEBATE, 232 PÀGINES

5�L’encantador degossosCÉSAR MILLÁNAGUILAR

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�Los hombresque no amabana las mujeresSTIEG LARSSONDESTINO

2�El juego delángelCARLOS RUIZ ZAFÓNPLANETA

3�El niño con elpijama de rayasJOHN BOYNESALAMANDRA

4�El consueloANA GAVALDÀSEIX BARRAL

5�Te daré la TierraCHUFO LLORENSGRIJALBO

NO

FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�El secretoRHONDA BYRNEURANO

2�El pensamientonegativoRISTO MEJIDEESPASA CALPE

3�El mundoamarilloALBERT ESPINOSAGRIJALBO

4�AmoresaltamentepeligrososWALTER RISOPLANETA

5�El encantadorde perrosCÉSAR MILLÁNAGUILAR

L’èxit de Memòries d’una geishava disparar l’interès per lesobres sobre el Japó méstradicional. Una anglesa que haviscut quinze anys al Japóofereix ara un retrat sobre lesconcubines japoneses del segleXIX.

La periodista anglesa LesleyDowner és una experta coneixedo-ra de la cultura del Japó, país on vapassar quinze anys de la seva ado-lescència i joventut. Ja de tornadaa Anglaterra, i després d’escriuredesenes de reportatges sobre elpaís nipó, llibres de cuina i biogra-fies com Madame Sadayakko: lageisha que conquistó Occidente,Downer ha apostat ara per recrearel Japó rural del segle XIX i el co-mençament de l’etapa final del«shogun», el govern militar vigentdes del segle XII i que tenia com acap un guerrer «shogun».

Aquest atractiu marc, en una deles èpoques més turbulentes delpaís amb guerres civils pel mig,serveix a l’autora per despatxar elque no és sinó una novel·la ro-màntica al més pur estil, amb laclàssica noia de poble, Sachi, quearriba a la cort i aconsegueix fer-seun lloc al cor del príncep. Aquestplantejament, que d’inici faria fu-gir a més d’un pel que té de repeti-tiu, no té perquè donar com a re-sultat un mal llibre. Downer sen’encarrega, sobretot a la primerapart del volum, on assistim a unaminuciosa i aconseguida recrea-ció del Palau de les Dones del Cas-

JOSÉ VICENTE RODRÍGUEZ

tell d’Edos, on residien aquestescortesanes encarregades de donardescendència al «shogun», encaraque sense tenir la categoria d’es-poses.

Segons relata el llibre, el «sho-gun» visitava el lloc tres cops al dia,i si preguntava el nom a una de lesseves concubines era la contras-senya que indicava que volia veu-re-les al seu llit aquella mateixanit. Durant els 250 anys que els«shogun» van governar al Japó, no-més dos fills van néixer de les sevesesposes, mentre que la resta eren deles concubines. Es diu que el darrer«shogun» tenia un harem amb 3.000concubines, obligades a jurar quemantindrien el secret sobre el queveiessin fins i tot quan l’harem fosdesmantellat (com així va succeirl’any 1868, quan el darrer «sho-gun» va ser expulsat del poder).Aquest fet dóna peu a la segona partdel llibre, una mica més banal, onSachi fuig i troba l’home de la sevavida.

Sentiments japonesosDowner es desmarca d’altres no-

vel·les properes com Memòries d’u-na geisha d’Arthur Golden, en con-siderar que es tracta d’un llibre«escrit per un occidental per a lec-tors occidentals que buscaven unahistòria occidental», i defensa queella, pels seus anys d’estança alpaís nipó, ha sabut mostrar millorels sentiments propis d’una japo-nesa del segle XIX. «Aquella gent vaser criada d’una manera molt dife-rent a la nostra, motiu pel qual enmolts aspectes no sentien ni creienles mateixes coses que nosaltres»,afirma l’autora. Té part de raó, en-cara que l’aposta és similar a la deGolden: la història de la Ventafocsen clau de literatura femenina. Si ellector és addicte a aquest tipus deliteratura, La última concubinaacompleix el seu objectiu.

LESLEYDOWNER

La últimaconcubinaSEIX BARRAL

La cort del darrer «shogun»LESLEY DOWNER PROPOSA UN ACOSTAMENT VERÍDIC AL JAPÓ ENCARA FEUDAL DEL XIX AMB«LA ÚLTIMA CONCUBINA», LITERATURA ROMÀNTICA PERÒ DE GRAN RIGOR

William Faulkner (Albany, setembre de 1897 - Oxford, juliol de 1962).

DIARI DE GIRONA

Misteri en estat purLa novel·la explica la història d’una

casa maleïda. A finals del segle XVII enun petit poble de Nova Anglaterra elvenerable coronel Pyncheon decideixfer-se una ostentosa mansió. El dia de lainauguració de la casa el coronel mor demanera repentina. Els seus hereus nonomés hereten la casa sinó tambél’infortuni que pesa sobre ella. | DdG

NATHANIEL HAWTHORNELa casa de los siete tejadosMONDADORI, 353 PÀGINES

Crònica de la crua i dura realitat Aquesta obra va servir per acostar

Pavese al gran públic. Dedica les sevespàgines a parlar de Clelia, una donamadura, freda i curtida per la vida quedeixa Roma i torna a Torí, la seva ciutatnatal. Retrat cínic i cru del Torí de lapostguerra, en els ulls de la protagonistahi brilla la desesperació que sempreacompanyà Pavese. | DdG

CESARE PAVESEEntre mujeres solasLUMEN, 172 PÀGINES

Una altra obra d’un autor polèmicLa filosofia entesa com un

desafiament per pensar. Savater fa unarepassada a la història de la filosofia ipresenta els grans personatges d’aquestgènere a través de les seves preguntes i,a vegades, de les seves respostes. En elpròleg l’autor ja deixa clar que el llibre«és un cant irrenunciable a la llibertatintel·lectual»

FERNANDO SAVATERLa aventura de pensarDEBATE,339 PÀGINES

08MÚSICA AccentsDIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DE 2008 | Diari de Girona

Antònia Font, Sindicato del Riff, MojinosEscozíos i Rauxa passen per la Festa de VidreresTOT I LA REDUCCIÓ DEL PRESSUPOST DESTINAT A LA FESTA, ES MANTÉ UN BON NIVELL PEL QUE FA A LES ACTUACIONS MUSICALS. A LESACTUACIONS D’AHIR DELS MADEE I ELS JA POPULARS KITSCH, SE’LS SUMA UN PROGRAMA D’ACTIVITATS QUE COMBINA ELS GRUPS DE LESCOMARQUES GIRONINES AMB PROPOSTES FESTIVES, ROCKERES, I EN DEFINITIVA, PER A TOTS ELS GUSTOS POSSIBLES.

A L’AIRE LLIUREZona de Barraques de VidreresFESTA MAJOR

Participants: Un Mundo Feliz,Antònia Font, Sindicato del Riff, Illi-noise, Mojinos Escozíos, Rauxa,Fundación No Hay Manera.� Divendres i dissabte 6 de se-tembre de 2008. � Entrada gratuïta.

La Festa Major de Vidreres por-ta a la seva zona jove de Barraquesun munt de propostes musicals deprimer ordre. Des d’ahir, l’am-bient s’ha anat escalfant per arri-bar demà als caps de cartell.

El primer torn se’l van repartirels Madee i Kitsch. Pel que fa a laprimera formació, el període trans-corregut entre i sempreserà recordat pels sis nois de Cabrilsque en aquell temps van decidir ferel que sempre havien somiat: teniruna banda de rock, compondrecancons, gravar-les i tocar-les en di-recte. Madee compta ja amb trestreballs editats: Songs from Cydo-nia el , Secret chamber el ,i Orion’s belt el .

La nit d’ahir es va completaramb els popular Kitsch. Després delmultitudinari concert d’homenat-ge anys - grups l’any i dela publicació en CD/DVD de l’in-timista i crepuscular Kitsch elec-trokaustic el , la formació va re-aparèixer aquest amb unanova i rejovenida formació: LluísCostabella (guitarra i veu), JoanPairo (baix i veus), David Zamora(guitarra i veus) i Jordi Farreras(bateria) i un nou i flamant disc: elKitsch . Ahir es va poder sentiraquesta proposta, junt als temes

més escoltats de la ja mítica for-mació.

Les propostes d’aquesta nitPel que fa al de setembre, la

gresca a les barraques començaràamb Un Mundo Feliz. La bandaneix a Girona el amb mem-bres procedents d’altres bandes gi-ronines com Moria i Frenètic.Gra-ven la seva primera maqueta au-toproduïda a finals d’aquell any.Des de llavors la banda ha anatevolucionant musicalment bus-cant la seva pròpia identitat sonora.El maig del grava el seu pri-mer EP, autoeditat i produït per TitiSaurina als Estudis Sonats de Gi-rona. Un Mundo Feliz està formatper: Jordi Jiménez (veu i guitarra),

Manel Casadevall (cors i guitarres),Pep Bassas (baix) i Jordi Ambrós(bateria).

El el grup Antònia Font en-registra una maqueta amb quatretemes. Destaquen per unes lletresimaginatives i una adaptació lliu-re de diversos estils musicals. Elgrup comenca a girar pels barsd’arreu de Mallorca fins la publi-cació del primer disc: Antònia Font(). Després de deu anys d’his-tòria musical i diversos cd’s publi-cats, els mallorquins són un delsgrups de més renom en el panora-ma musical dels Països Catalans.

Sindicato del Riff és una novabanda de versions que actua ambun modus operandi ben definit:dues hores i mitja del rock’n’roll

més variat, sense treva. Tot amanitamb el seu percussionista, El chicode las mil voces, que converteix elgrup en un dels més divertits.

Els plats forts, demàDemà el cartell s’encetarà amb

Illinoise. La «malaltia pel soroll», ladissonància i soroll melòdic, comdiu el seu nom (ill+noise), va ferque dels components que for-men el grup es reunissin per tirarendavant un projecte sense capmena de pretensió que nomésbuscava fer la música que els agra-dava. Més tard s’hi afegeix la queserà la veu principal del grup, i laque dóna el tret característic a labanda. Volatilism-o és el seu pri-mer cd gravat el , presentat el

i masteritzat i mesclat alsestudis Costa Roja per Jordi, gui-tarra del grup de hardcore BikiniSummers. Es tracta d’un grapat decançons enèrgiques però suaus al-hora, un primer treball discogrà-fic que barreja la fúria del hardcoreamb les dissonàncies dels anys portades al terreny del noise-hc.

Mojinos Escozíos és una bandade rock composta per tres sevi-llans i dos catalans que es coneixena la província de Barcelona. En unfestival de grups novells anomenat«Ja Era Hora» els veu el productorEsteve Coll i els proposa que gravinuna maqueta per poder moure-la,maqueta que arriba a les mansd’Ediciones Musicales Horus, quefitxa per dos discos el grup. El seuprimer concert va ser l’ de de-sembre de , al pub Darwin deParets del Vallès, on la Guàrdia Ci-vil els va obligar a parar l’actuacioper una denúncia dels veïns. Novan tornar a tocar fins a l’estiu del, on ja s’incorporen a la bandaChicho i Vidalito.

Rauxa torna, i amb molta forca.Teràpia de grup (Música Global) és el segon cd on la bandabusca noves sonoritats i qualitat entot el que fan. És un grup de directe,capac d’encendre places senceresi de portar la festa a qualsevol racóde Catalunya. Un grup de vuit per-sones que van amunt i avall trans-metent la seva energia.

Fundación no hay manera re-presenta la festa amb lletres ma-júscules. Un repertori escollit es-pecialmen servit per la primeraorquestra de «punkchanga» de lahistòria. Un espectacle trepidant acàrrec de sis músics que toquenamb la cinquena marxa posada: temes en minuts.

VIDRERES | CÈLIA ROCA

Mojinos Escozíos seran demà els caps de cartell de les Barraques de Vidreres.

DIARI DE GIRONA

amb el missatge COCHE DGI seguitdel codi del cotxe que triïs.Exemple: COCHE DGI CÓDIGO 1

Cost del missatge: 1,20 euros (IVA no inclòs). Cost total trucada: 1,10 euros (IVA inclòs) des de la xarxa fixa Telefónica. Preus des d’altres xarxes: consulti amb el seu operador.Servei subministrat per ATS. Majors de 18 anys. Les teves dades seran incloses en un fitxer titularitat d’Editorial Prensa Ibérica per oferir-te futures promocions. Per accés, rectificació, oposició o cancelació 902 440 140

NOMINACIÓCOTXE DE L’ANY

MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DE 2008

FESTIVAL DE LA DIADA10 HORES DE CONCERTS AL PALAU FIRAL

Palau Firal de Girona. Dimecres 10 de setembre. Ober-tura de portes, 19:00. Entrada a taquilla, 28 euros.

El Festival de la Diada, que tindrà lloc el proper 10 de se-tembre, promet més de 10 hores de concerts en un entornrecuperat per a la música en directe, el Palau Firal de Girona.La banda de Gasteiz Sociedad Alkohólica encapçala el car-tell del concert de la Diada, que també inclou les actuacionsde Boikot, Kaótico, Betagarri, Banda Bassotti, Strombers,Net Flanders i Orchestra Fireluche. Les entrades costaran25 euros fins el proper dilluns, dia 8 de setembre, i a taqui-lla, 28 euros.El Palau Firal de Girona acollirà, després de molt de temps, elconcert de la Diada que se celebrarà la vigília de l’11 de se-tembre. A Girona, no s’havia celebrat cap festival d’aquesttipus el 10 de setembre. Com no podia ser d’una altra mane-ra, el cartell està format per grups de l’escena alternativaamb fort compromís social.Diverses bandes presenten disc a Girona per la Diada. Pelque fa a Sociedad Alkohólica, serà Mala sangre amb el qualhan iniciat una nova etapa fitxant per una discogràfica in-ternacional, Roadrunner. També presentaran disc a la ciutatels madrilenys Boikot - Amaneció -, els bascos Kaótiko -Adrenalina -, i la Banda Bassotti - Viento, lucha y sol -. D’al-tra banda, també els gironins Ned Flanders vénen amb discsota el braç: Scup, que es pot descarregar per Internet desdel MySpace de la banda. | DdG

MÚSICAGIULIA Y LOS TELLARINI VISITEN L’AUDITORI

Sala Simfònica de l’Auditori - Palau de Congressos deGirona. Dissabte, 6 de setembre, a les 22.00. Preuentrada: 10 €.

Són sens dubte una de les revelacions de l’any, una d’a-quelles petites sorpreses que comencen a córrer pel boca -orella, i que acaben arribant fins a Woody Allen. I és que laformació barcelonina Giulia y los Tellarini formen part de labanda sonora de la nova pel·lícula del novaiorquès, VickyCristina Barcelona. El ressò mediàtic de la seva història, fruitde les casualitats i també de la bona sort, els ha permès en-degar una gira que els està portant pels escenaris de tot elpaís. Demà serà el torn de Girona, ja que vindran a presentarel seu treball Eusebio a l’Auditori. La formació està encapça-lada per Giulia Tellarini, una cantant italiana que es va su-mar amb la seva veu a un grup dominat pel toc mediterrani,la llatinitat, un punt de la fatalitat mexicana i l’elegància«jazzy». Una combinació per gaudir demà prop de casa.

Planning

Quan quelcom es porta al límit, corremel risc de perdre el sentit de la realitat. Iaixò és el que li està passant al metalmés modern, més proper de la caricaturaque dels seus incòmodes orígens. El ter-cer Lp de l’Escobedo, Bernardini i compan-yia (el primer lluny de la discogràfica EMI)sembla voler guanyar en credibilitat, iaixò s’agraeïx en un disc amb bons mo-ments (Sea como sea, La cara oculta),però, també pateix alguns dels tòpics delgènere (el final amb De bilis negra, o leslletres). De totes maneres es nota quesón bons en el seu ofici. (METAL) | J.S.

Skizoo3

DFX DISCOS ESPECIALES

�����

Ja havien debutat al film Tu vida en65’ (que va incloure la seva versió delsBoys don’t cry, dels The Cure), però elgrup fa la seva posada de llarg amb un Lpbeneït per Woody Allen (que ha inclòsBarcelona i la Ley del retiro a la sevanova pel·lícula), en què es donen cita granpart de l’efervescent escena de la CiutatComtal (El guincho, 12 Twelve), per donarsuport a unes cançons conduïdes per laveu de la italiana Giulia y los Tellarini, quebasculen entre el folklore mediterrani, eljazz acústic, la chanson, la ranchera, lad’altres herbes. Curiós. (JAZZ-POP) | J.S

Giulia y lostellariniEUSEBIO

SONES/ LA COLEZIONE/

MAIK MAIER

�����

Qui hagi conegut Josh Rouse a partirdel seu periple mediterrani en aquestsúltims anys té en aquesta recopilació (unrepàs als seus discos grabats entre 1998i 2005, de Dressed up like Nebraska aNashville) una oportunitat d’or per com-provar perquè és un dels songwritersamericans més importants de la seva ge-neració. I qui ja sàpiga quin és el seu im-mens talent es veurà obligat igualment aadquirir el seu àlbum, perquè inclou un se-gon treball ple de maquetes i temes in-èdits que no havien vist al llum fins ara.(POP) | E.G

Josh RouseTHE BEST OF

RYKODISC YEARSRYKO/ RHINO

�����

Aquest és el segon Lp de Joel Thibo-deau, l’alemany establert a Providence iun dels artistes amb un dels falsets mésespectaculars de l’escena internacional.A meitat de camí entre el folk extravagantde Devendra Banhart i el country senseprejudicis de Gram Parsons, Death Vessel(que es completa amb diversos músicsafins a Thibodeau, entre els quals destacaPete Donnelly, de The Figgs) troba un territori en què les cançons s’associenamb Iron & Wine. Es tracta d’un disc quees podria qualificar com a seductor(COUNTRY - FOLK) | E.G.

Death VesselNOTHING IS

PRECIOUS ENOUGHFOR US

SUB POP

�����

CalexicoCARRIED TO DUST

CITYSLANG

�����

El segon Ep dels madrilenys Uno té detot. Cançons que pretenen ser gracioses ipicants i que no ho són (El cuento de laboca y la niña bonita), un so pesat i detraç gruixut, missatges folletinescos (He-rederos de la revolución), una mala diges-tió de Rolling Stones i Los enemigos, ac-titud moderna (Cuando lo suyo huele achupa de cuero apolillada), i una portadade jutjat de guàrdia. El somni de l’èxit pro-voca a vegades que les mirades pateixinun estrabisme galopant. Esperem queaquest disc sigui un gir de volta i mitja.(ELECTRÒNICA) | J.S

UnoLIBERSÓNICA

VASOMUSIC

�����

Unholy Majesty, o com sonar gòtic iheavy sense assemblar-se a uns com-panys d’estil que es cobreixen en uns tò-pics sovint repetitius. D’acord que hi haels Black Sabbath, però també la influèn-cia del folk més obscur i un cert regust apelícula de terror que ofereixen un atrac-tiu teló sobre el que es projecten sombresxineses. A l’altre banda, l’amarg gust deque al final tot és una qüestió de concep-te i que a mesura que passa el temps, lesmelodies es difuminen a l’hortizó comuna solitària casa deshabitada a la costamediterrània. (GÒTICA) | J.S

Rose KempUNHOLY MAJESTY

ONE LITTLE INDIAN

�����

CAMÍ DE RETORN

Els últims moviments de Calexico podrien descol·locar a qualsevol. L’intent d’explorar nousterritoris sonors fet amb l’àlbum Garden Ruin (2006) s’ha saldat de forma desigual i l’afany de JoeyBurns i John Convertino per estar a tots els saraus els ha portat a participar en projectes comDonpedro (amb Jairo Zavala, de la Vacazul). Carried to dust és un intent de corregir aquest camí,buscant la inspiració de les seves primeres gravacions. No és casualitat que la portada, novament acàrrec de Víctor Gastelum, enllaci amb les de The Black Light (1998), Hot rail (2000) i Feast of wire(2003). També les cançons recuperen aquest misteriós aire fronterer dels inicis de la banda,combinant el rock desèrtic amb els aires llatins. Tampoc hi falta una concessió a la música mariachi(Victor Jara’s hands) ni les col·laboracions d’Amparanoia (Inspiración) o el mateix Zavala. Peròmalgrat tot el grup torna a agafar el pols dels seus millors discos amb temes com Two Silver trees itambé evoca a Ray Cooder, convida a la festa Sam Beam (House of Valparaíso) i el Tortoize DouglasMcCombs (Contention City) hi posa la cirereta a un disc deliciós. (ROCK MESTÍS) | E. G.

�����INDISPENSABLE

����NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

LA BANDA LIDERADA PER JOEY BURNS I JOHN CONVERTINO TORNA A L’ESSÈNCIA DELSSEUS PRIMERS DISCOS AMB UN SO FRONTERER I MESTÍS

10ART AccentsDIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DE 2008 | Diari de Girona

COL·LECTIVAGaleria Només Art, Girona.

Carrer Pou Rodó, 21. � Del 19de juny al 12 de setembre.De dimarts a dissabte de 12 a14 i de 17 a 20h.

�COL·LECTIVA

Galeria d’Art Horizon, Co-lera. Carrer Francesc Ribera, 22.� Del 16 d’agost al 24 de se-tembre. De dimarts a diumen-ge de 17,30 a 21,30h.

Temps i atzar (Time & Chan-ce, a tribute to John Cage andMerce Cunningham) és el bino-mi escollit pels responsables dela galeria d’art Horizon de Coleraper titular una mostra col·lectivaque es desmarca, gràcies a laseva solidesa conceptual, estiurere estiu, de les anodines pro-postes caniculars basades, lamajoria de vegades, en la sim-ple especulació mercantil. Au-tors com Ansesa, Bernabei, JoanBufill, Eduvard Lieber, VicençViaplana o Richard Meyer retenel seu particular hoentage visu-al al llegat cultural del músicJohn Cage i el ballarí i coreografMerce Cunningham. | E. CAMPS

Utilitzant el concepte mític delaberint, la Galeria Només Art deGirona proposa una exposiciócol·lectiva d’estiu amb 12 artis-tes participants que abasten unampli ventall de tècniques i dis-cursos. Fotografies, dibuixos,pintures, escultures, muntatgesvisuals i la presentació d’unacol·lecció de mobles dissenyatsper Kel Doménech amb el nomde El moble històric avantguar-dista, serveixen de punt de par-tida per explorar l’univers creatper Dèdal. | E. CAMPS

COL·LECTIVA FAUVISTESMuseu d’Art Mosern de Ce-

ret. Bd. Maréchal Joffre, 8. �Del 22 de juny al 12 d’octu-bre. Cada dia de 10 a 19h. Inf.+33 (0)4 68 87 27 76.

L’exposició Fauves hongrois1904-1914 realizada pel Mu-seu d’Art Moern de Ceret, el Mu-seu Matisse de Le Cateau-Cam-brésis i el Museu de Belles Artsde Dijon, en col·laboració amb laGaleria Nacional Hongaresa deBudapest, té com a objectiu pre-sentar i fer conèixer al públic eltreball d’aquests artistes, moltsd’ells encara desconeguts, quevan revolucionar la pintura delseu país a l’entrar en contacteamb els nous corrents pictòricsdel segle XX, en especial el fau-visme. | E. CAMPS

FRANCIS BACONCollections de St-Cyprien,

Sant Cebrià (Catalunya Nord).Plaça de la República. � Del 30de juny al 21 de setembre .Cada dia de 10 a 12 i de 15 a19h.

El Museu de l’Empordà ha vol-gut aplegar els diferents aspec-tes creatius d’un mateix autor:pintura i escriptura. Per això, iper primera vegada, presentaen paral·lel l’exposició de GinoRubert (La Lliçó d’Anatomia) il’edició del seu primer relat(Apio. Notas caninas). La prime-ra, per dimensions i cronologia,recull obra de Gino Rubert du-rant els últims deu anys i incloutambé obra nova no exposada.Amb una certa idea de pluralitatcreativa, reuneix pintura, dibuix,aquarel·la i vídeo amb l’omni-presència del seu càustic sen-tit de l’humor. | E. CAMPS

Als responsables de lesCol·leccions de Sant Cebrià nosembla preocupar-los les di-mensions de la seva petita lo-calitat costanera a l’hora deprogramar exposicions de pri-mer ordre. Actualment, perexemple, acullen una extensaselecció d’obra gràfica del con-tovertit artista Francis Bacon(va néixer a Dublin però, a totsels efectes, pot ser consideratanglès): es tracta de més d’u-na cinquantena d’estampesoriginals que reflecteixen l’in-tens univers pulsional del seuautor. | E. CAMPS

GINO RUBERTMuseu de l’Empordà, Fi-

gueres. Rambla, 2. � Del 18de juliol al 28 de setembre.De dimarts a dissabte d’11 a19h. Festius d’11 a 14h.

Que decidís passar més d’unadècada fonamental al Japó (dels23 als 36 anys) explica, en part,la gran varietat de formats i es-tils que conté la trajectòria ar-tística d’Eudald Serra (Barcelo-na, 1911 – 2004). Amb tot, lamirada nipona només represen-ta un dels angles adoptats peraquest particularíssim deixebled’ângel Ferrant: la seva perti-nença al grup ADLAN durant elsfèrtils anys trenta, o la madure-sa creativa assolida a la dècadadels cinquanta, són fruit d’unesperit inquiet que es va anarforjant a través del viatge entéscom una de les grans formes deconeixement. | E. CAMPS

EUDALD SERRAGalería d’Art Cort, Banyo-

les. Plaça Major, 33. � Del 12de juliol al 14 de setembre.De dimarts a divendres de 17 a21h. Dissabtes d’11 a 13 i de17 a 21h.

AMB MÉS D’UNA VINTENA DE PINTURES EXPOSADES, EL MUSEUDE L’EMPORDÀ DE FIGUERES ACULL UNA MOSTRA QUE RECULLELS DARRERS DEU ANYS CREATIUS DE L’ARTISTA GINO RUBERT.TAMBÉ ES MOSTREN DIBUIXOS, UN LLIBRE I DOS VÍDEOS.

GINO RUBERTMuseu de l’Empordà, Figueres.

Rambla, 2. � Del 18 de juliol al 28 desetembre. De dimarts a dissabte d’11 a19h. Festius d’11 a 14h.

La lliçó d’anatomia impartida perGino Rubert, a diferència de la deRembrandt, desplaça els espectadorsfora del quadre en un gest «postpictò-ric» (és més aviat cinematogràfic) queaïlla el disseccionador i el disseccionaten un espai de marcat caràcter mental.Mentre que el mestre holandès prote-gia el cos del cadàver amb un semi-cercle d’estudiants encuriosits, les es-cenes de Rubert se’ns ofereixen, im-púdiques, sense cap més filtre que elsimposats pels prejudicis de la nostra mi-rada o, per ser més precisos, sensemés interferències que les dictadespel nostre horitzó d’expectatives. Lacomparació ve al cas si tenim en comp-te que la referència feta per l’artista ésexplícita i, en aquest sentit, prenyada designificat: l’actualització d’un tema

clàssic de la pintura barroca ens parlade filiacions, de dependències, de con-fiança en un mitjà i, sobre tot, d’unaconcepció de la representació pictòri-ca que emfatitza el seu caràcter narra-tiu.El mateix Gino Rubert confessa la sevaestratègia: «Crec que la pintura té moltde ficció, d’il·lusió. Es tracta de seduiri per a seduir cal confondre: que no sà-pigues què estàs veient. Sembla en-ganxat però és dins, sembla una foto-grafia però no ho és... Aquests trucsd’il·lusionista o de no deixar res dit, quequedi tot a nivell de limbe o de sugge-riment, provoca un sentiment inquie-tant, com explicava Freud, perquè ensremet a alguna cosa familiar i estranyaalhora. Ell mateix posava, per explicar-ho, l’exemple de la nina: tan irreal i almateix temps tan real». Ni més ni me-nys: l’aparença de realitat només s’a-consegueix a través d’un domini sos-tingut dels mecanismes que articulenla (irreal) representació. Per això les pin-tures de Rubert són (per posar un altreexemple paradigmàtic) com la cambra

nupcial del matrimoni Arnolfini im-mortalitzat per Van Eyck: perquè tro-ben la seva prolongació «natural» enl’espai ocupat per l’espectador; perquèl’incorporen a l’escena i, al mateixtemps, el condemnen a ser una menade voyeur indesitjat que, en qualsevolmoment, pot ser delatat pel mirall queens retorna la mirada.

EUDALD CAMPS

Una lliçó d’anatomiade caire psicològic

Escenes sinistresi quotidianes

La pintura deRubert utilitza elrealisme de mane-ra inquietant.

L’exposició que actualment acull elMuseu de l’Empordà de Figueres su-posa una oportunitat immillorable perapropar-nos als treballs d’aquest pro-lífic artista (a banda de les pintures, hiha dibuixos, un parell de vídeos i un lli-bre) que té el mèrit segur de recordar-nos, com a mínim, el caràcter agredolçde l’existència.

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DE 2008

IRENE PASCUALGaleria d’Art AB, Grano-

llers. Carrer Agustí Vinamata,55. � Del 28 d’agost al 4d’octubre. Horaris: consultarwww.irenepascual.com

Nascut a França el 1931 peròcatalà d’adopció des de benaviat, Navarro Vives ha transi-tat per diferents estils senserenunciar mai a una concepcióde la pintura essencial que li hapermès situar-se per sobre deles contingències dels gèneres.Actualment, la seva maduresas’expressa en uns paisatges si-lenciosos, quasi eteris, que de-laten una mirada pacient i sis-temàtica que defuig, de maneraconscient, els imperatius d’untemps marcat pel signe de lavelocitat. | E. CAMPS

La realitat sencera entesacom una explosió de color so-bre la superfície de la tela:aquesta és la màxima que se-gueix la pintura d’Irene Pas-cual, una autora gironina que,des de Berlín, segueix explo-rant les possibilitats expressi-ves d’un mitjà que, malgratl’obstinació dels seus enterra-dors, manté plena vigència.Actualment presenta l’exposi-ció Fragments a la Galeriad’Art AB de Granollers que espodrà visitar, encara, fins elproper 4 d’octubre. | E. CAMPS

NAVARRO VIVESGaleria Fons d’Art, Olot.

Carrer Bisbe Guillamet, 4. �Del 6 de setembre al 31 d’oc-tubre . Horaris: consultar tel.972 27 00 01

Richard & J.J. White, malgratser germans, no només no sónsimètrics artístics sinó queil·lustren, cada un a la seva ma-nera, possibles vies (o caminsescindits) per a la pràctica pictò-rica. Malgrat això, no podemparlar simplement d’antagònics:perquè tot i que els seus resul-tats delaten sensibilitats i preo-cupacions diferents, el fil con-ductor, la matèria primera, éssempre la pintura, fins i totquan aquesta desapareix percedir el seu espai fèrtil a mate-rials molt més asèptics i man-cats de memòria. | E. CAMPS

RICHARD & J.J. WHITEGalería d’Art Joan Plane-

llas, Tossa de Mar. Carrer de StPere, 10. � Del 30 d’agost al30 de setembre. Diari d’11 a13,30 i de 18 a 21h.

La pintura d’Estivill suposauna profunda reflexió al vol-tant del cos humà i la seva re-lació amb les marques que elpas del temps hi imprimeix o,també, els diferents símbolsque fan possible la nostra su-pervivència en tant que éssershumans. El seu univers, al ma-teix temps, arrela amb força enuna tradició barroca que, decap manera, està renyida ambla mirada contemporània. Unaàmplia selecció dels seus tre-balls ocuparà la seu de la Fun-dació Àngel Planells fins a mit-jan de setembre | E. CAMPS

ESTIVILLFundació Àngel Planells,

Blanes. Carrer de l’Or, 2. � Del16 d’agost al 16 de setem-bre. De dilluns a dissabte de 18a 21h.

Poeta de la llum, de la miradaperò també de la ceguesa, Ber-nardí Roig (Palma de Mallorca,1965) és un autor que explorasistemàticament els territorissimbolics que serveixen a l’és-ser humà per a construir unaidentitat, moltes vegades, fetad’obsessions i pors inconfessa-bles. Presenta una doble expo-sició a la Capella romànica deSant Nicolau (Plaça de SantaLlúcia) i a la Sala Municipal de laRambla a Girona. | E. CAMPS

BERNARDÍ ROIGSala Municipal de la Ram-

bla i Capella de St Nicolau, Gi-rona. Pça de Sta Llúcia i Ram-bla. � De l’11 de juliol al 14de setmbre. Horaris: consultarwww.ajuntament.gi/ccm

Una visita superficial pot sug-gerir a l’espectador que aqueststres artistes no tenen res a veu-re entre ell. Res més allunyat dela realitat: des dels seus respec-tius llenguatges, Uz, Isern iRoyo exploren les possibilitatsdels materials amb els que handecidit treballar. Vidre i escultu-ra, en el cas de la barceloninaUz, i pintura i paper pels seuscompanys de sala. Es tracta detres exposicions molt notablesque són un bon aparador perveure les diferents opcions quepot pendre la cultura visual con-temporània. | E. CAMPS

MÒNIKA UZ, ISERN I RÓMULO ROYO

Can Mario, Palafrugell. Pla-ça de Can Mario, 7. � Del 14de juny al 14 de setembre.Diari de 17 a 21,30h. Dimartstancat.

JOB RAMOSEspai ZERO1, Olot. Carrer de l’Hospi-

ci, 8. � Del 6 de setembre al 2 de no-vembre . De dm a dg d’11 a 14h i de 17a 20 h.

Segons els responsables de l’exposi-ció, «Un altre paradís sense clavegue-ram posa en joc les nostres nocions so-bre natura i artifici, sobre la càrrega

simbòlica d’allò ideal, sobre la cons-trucció d’escenaris utòpics, sobre lescreences místiques i religioses...». És adir: Job Ramos (Olot, ) segueix re-flexionant entorn el paisatge o, més bendit, sobre les diferents representacionsde paisatge que utilitza la nostra so-cietat per acotar-lo. Mental o físic,l’entorn natural és sempre fuit d’unasuma d’intencions humanes, tan si estracta de modificar-lo com de preser-var-lo. En aquest sentit, la mostra deRamos ofereix a l’espectador una opor-tunitat immillorable: pot passejar pri-mer per la Fageda d’en Jordà, desprésveure pintures de l’Escola d’Olot i, fi-nalment, entrar a l’Espai ZEROI...

EUDALD CAMPS

L’ESPAI ZERO1 D’OLOT PRESENTADEMÀ DISSABTE (12H) UNAMOSTRA DE JOB RAMOS QUEQÜESTIONA L’ENTORN NATURAL

Realitat o ficciónatural?

Job Ramos re-flexiona entorn lanostra concepcióde paisatge i lesdiferents repre-sentacions que entenim.

�Totes les formes delParadís són mentals

Juzgado Primera Instancia 2 FigueresArnera, 7 - 17600 Figueres (Girona)Procedimiento Expediente dominio inmatriculación 208/2007 Sección civilParte demandante: FRANCESC CAMOS PUIG y ESTEFANÍA GRABOLEDAEXPÓSITOProcurador: JOAQUIM RUIZ VANDELLÓSMinisteri Fiscal

EDICTOSE HACE SABER:Que en providencia de esta fecha dictada en expediente de dominiode inmatriculación de la finca que se dirá a favor del instante FRAN-CESC CAMOS PUIG y ESTEFANÍA GRABOLEDA EXPÓSITO, trami-tado en este Juzgado bajo el número 208/2007, en relación a lasiguiente finca propiedad del instante:«Solar urbano sito en Garrigàs, c. Gran, 8 de superfície 30 metroscuadrados, lindante al Norte, con c/ Porxo, 14; al Sur, con c. deDalt, 6; al este, con pasaje; y al oeste, con c. del Porxo, 8. Referen-cia catastral: 6214313DG9761S0001DH.Por medio del presente se cita a la titular catastral, a los titulares delos predios colindantes, y se convocan a las personas ignoradas aquienes pueda perjudicar la inscripción solicitada para que dentrodel término de diez días a contar desde su publicación puedancomparecer ante este Juzgado y alegar lo que a su derecho con-venga, para lo cual se publicará el presente edicto en el tablón deanuncios de este Juzgado, del Juzgado de Paz de Garrigàs, lugardonde se halla la finca, y el tablón de anuncios del Ayuntamiento deGarrigàs así como en el Boletín Oficial de la Provincia de Girona.En Figueres, a veintitres de julio de dos mil ocho.

LA SECRETARIA JUDICIAL

6 de setembre . . . . . . . . . . . . . . CContinental13 de setembre . . . . . . . . . . . . . . . . RRecords20 de setembre . . . . . . . . . GGrup Pla de Dalt27 de setembre . . . . . . . . . . . . . . . SSi Fa Sol4 d’octubre . . . . . . . . . . . . . . . . BBlue Moon

BON ESTAR, BON SOPAR I BONA MÚSICA PER BALLARPer a més informació i reserves al tel. 972 57 00 05

CLASSES DE PINTURA

DIBUIXPLÀSTICA

DE DILLUNS A DIJOUSde 16 a 20 hDISSABTES

de 10 a 13 hINICI DEL CURS15 de setembre

Més informació al972 48 75 00[ ]

Juzgado Mercantil 1 GironaAv. Ramon Folch, 4-6. GironaProcedimiento Concurso 710/2008Parte demandante: Construcciones Paranaense, S.L.Procuradora: MERCÈ CANAL PIFERRER

EDICTOEL JUZGADO DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 6, CON FUNCIONESDE MERCANTIL DE GIRONA, EN CUMPLIMIENTO DE LO DIS-PUESTO EN EL ARTÍCULO 23 DE LA LEY CONCURSALANUNCIA1º.- Que en el procedimiento concurso voluntario número710/2008 por auto de 30-07-08 se ha declarado en concurso vo-luntario, al deudor CONSTRUCCIONES PARANAENSE, S.L., condomicilio en c/ Àngel Guimerà núm. 22 de Calonge y cuyo centrode principales intereses lo tiene en Calonge.2º.- Que los acreedores del concursado deben poner en conoci-miento de la administración concursal la existencia de sus crédi-tos en la forma y con los datos expresados en el artículo 85 de laLC.El plazo para esta comunicación es el de quince días a contar de laúltima publicación de los anuncios que se ha ordenado publicaren el Boletín Oficial del Estado y en el Diari de Girona.3º.- Que los acreedores e interesados que deseen comparecer enel procedimiento deberán hacerlo por medio de Procurador y asis-tidos de Letrado (artículo 184.3 LC).En Girona, a treinta de julio de dos mil ocho.

SECRETARIO JUDICIAL. José Antoni Marquínez Beitia

DdG

PALAFRUGELLCentre Fraternal

De les 21.30 i fins les 2.00Rafel Corbí farà ball i classesde repàs, en el que ja és l’últimdia de ball de la temporada.

SANT FELIU DE GUÍXOLSSala de Festes Las Vegas

A les 23.00 h Ball de saló, ala Las Vegas. Preu: 9 € ambconsumició.

RABÓS D’EMPORDÀTOT ALT 08

A les 17.00, al Local Social,nou espectacle intengrat dinsde la campanya anomenadaTOT ALT 08. Es tracta de l’es-pectacle El Circ dels ninots.

CALELLAAudició de Sardanes

A les 18.30h a la plaça delPort Bo dee Calella es realitza-rà l’audició de sardanes.

LLORET DE MARCobla de Girona

A les 22.30h a la plaça de lavila s’ofereix aquesta actuacióde sardanes amb la cobla Ciu-tat de Girona.

SANT CLIMENT DE PERALTAFesta Major A les 19.30, alCau dels Pins, concert.

A les 24h, ball amb La Princi-pal de La Bisbal al cau dels Pins.

PALSFesta Major de la VedellaBall amb el conjunt Axis duet ales 21.30h al local Polivalentdels Masos.

VALL DE BIANYAPetit concert A les dotzedel migdia al centre cívic de laVall de Bianya es produirà elconcert a càrrec dles alumnesde l’escala Àngels Casas. Amés es podrà comptar amb elservei de bar i crispetes entots els actes a càrrec del Grupde Joves de la Vall de Bianya.

SANT JOAN DE LES ABADESSESConcert A les 17.00, al patide l’escola Abadessa Emma,concert de cant coral a càrrecde l’Orfeó Vigatà.

SANT MARTÍ DE LLÉMENAXXVI Exposició de florsAvui i demà, a l’església parro-quial, exposició de flors dedi-cada al centenari de Mercè Ro-doreda. A dos quarts de 12,missa cantada pel cor de lesparròquies de la Vall i inaugra-ció de la mostra.

SANT PERE PESCADOR«Un món de cultures»Mercat gastronòmic, artesanali musical a Sant Pere Pescadorque s’allargarà fins el properdia 7 de setembre. El progra-ma inclou: mercat de cuinesdel món, fira artesanal, con-certs, cinema, tallers, narra-cions de contes, demostra-cions de dansa, xerrades imostra d’art. La finalitat del’activitat és fomentar el dià-

leg intercultural i la cohesió so-cial mitjançant l’acostament deles diferents cultures exis-tents en el municipi.

PALAFRUGELLBiblioteca pública Sorteigpúblic del calendari de les ex-posicions del projecte Arteca,servei de préstec i exposiciód’obres d’art de la bibliotecapública de Palafrugell entre elsartistes participants.

LA JONQUERA‘Vols ser amic meu?’ A les19h als Porxos de Can Lapor-ta, abans Sala la Societat, d’a-questa població es veure l’es-pectacle de la companyia Cri-crac anomenat ‘Vols ser amicmeu?’.

PALSFesta Major A les 12.00,ofici solemne a l’església delsMasos.

A les 19.00, Concert de festaMajor amb l’orquestra Mont-grins a la plaça Sant Fructuós.

A les 23.30, Ball de FestaMajor amb l’orquestra Mont-grins a la plaça Sant Fructuós.

SANT MARTÍ DE LLÉMENAXXVI Exposició de flors Al’església parroquial, exposicióde flors dedicada al centenaride Mercè Rodoreda.

PALAFRUGELLBalls A la Plaça Nova a les

20.30h s’ofereix ball amb elconjunt Maracaibo.

PALSFesta Major A les 19h sar-danes amb la cobla Bisbal Jovei concurs de coques a la mitjapart a les 19h a la plaça SantFructuós.

Ball de Festa Major amb elgrup setson a les 23.30h a laplaça de Sant Fructuós.

SANTA CRISTINA D’AROFesta Major De 10.30 a13.00, i de 17.30 a 20.00, alParc Pau Casals - Can Nitus,atraccions infantils.

A les 22.00, a la Sala Poliva-lent,concert de rock amb Mi-quel del Roig.

A les 24.00, al mateix espai,concert de rock amb Quercus.

A les 22.00, pels carrers dela vila, correfoc amb els Dia-bles de l’Albera (la Jonquera),els Diables d’en Pere Botero(Salt) i els Diables i Bruixes delRiberal (Baó).

A partir de les 23.30, a l’En-velat de Festa Major, Nit deMúsica amb Tràfic, guanyadorsdel Premi ARC 2006 al millorconjunt de ball, i Please (Tributa U2). Entremig actuació delgrup de percussió Festinamus.

BLANESCorrellengua

A les 17h a la plaça dels DiesFeiners es realitzarà el ja tradi-cional Correllengua

GIRONA

Concert de la Diada A partirde les 19.00, al palau de firesde Girona, concert amb Orques-tra Fireluche, Net Flanders,Kaotiko, Soziedad Alkoholika,Strombers, Boikot i Banda Bas-sotti. Preu de les entrades a ta-quilla, 28 euros.

CASTELLÓ D’EMPÚRIESEspais Musicats A les22.00h, al Pati Palau delsComptes, concert de O.C. Em-pordà, dins del cicle de concertsde petit format.

VERGESMúsica A les 10 de la nit, ala Plaça Onze de SetembreMúsica: Cantada d’havaneresamb el grup Port-Bo.

PALAFRUGELLConcert A la plaça Novajazz amb la Companyia Acústi-ca a les 20.30h.Concert A les 21.30h a laplaça de Can Mario es portaràa terme el concert Allibera’t xla DiaD!. Amb els grups Mirallstrencats, The Violet Fre-quency i Aramateix. Entradagratuïta.

LA JONQUERAConcert A partir de les23.00, A L’Envelat de Feta Ma-jor, Nit de rock «Català amb.cat», amb els temes més co-neguts de Sopa de Cabra,Obrint Pas, Inadaptats, La-x’n’Busto, Sau i molts d’altres.

VERGESCinema a la fresca A les 10de la nit, a La Placeta, Cinema ala fresca: Cinema mut amb pia-no en directe, a càrrec de JoanDíaz. Projecció de Temps Mo-derns de Charles Chaplin .

PALAFRUGELLDiada Nacional de Catalunya

A les 11h Cercavila a càrrecdels gegants, capgrossos i gra-

llers de Palafrugell.A les 12h a la plaça de Can

Mario es realitzarà l’acte institu-cional, hissada de la senyera also de l’himne Els segadors ambla cobla La Bisbal Jove. Ball de laBim Bam de Palafrugell a càrrecdels capgrossos i l’Esbart Mes-tre Sirés de Palafrugell. Actua-ció de la Coral Nit de Juny, audi-ció de sardanes a càrrec de lacobla La Bisbal Jove i vermutpopular.

A les 19.30h a la plaça Novaball amb el grup Vells Temps.

A les 12h al passeig del Marde Tamariu, sardanes amb LaPrincipal de l’Escala.

A les 20.30h a la plaça Novaball amb el grup Vells Temps.

SANT FELIU DE PALLEROLSDiada Nacional de Catalunya

A les 9.30, sortint de la plaçaEl Firal, acte institucional ambCaminada Popular al castelld’Hostoles. Un cop allà, enlaira-ment de la senyera. Organitza icol·labora: Ajuntament de SantFeliu de Pallerols i Ajuntamentde les Planes d’Hostoles

LA BISBAL D’EMPORDÀFira de Brocanters Al pas-seig Marimón Asprer de 10 a14h, en cas de pluja es celebra-ria al pavelló, es realitzarà laFira de Brocanters.

BLANESTriangular Pedro AliaDorado Competició de futbolal camp de futbol de Ca la Gui-dó des de les 10 a les 13.30h.Bitlles Catalanes A partir deles 11h es realitzarà l’activitatanomenada Bitlles Catalanes ala plaça 11 de setembre.

RIPOLLSala Il Diavolo De 5 de la

tarda a dos quarts de 9, ballamb el Trio Maracaibo.

PALAFRUGELLPlaça de can Mario De les19.30 fins les 24.00, ball gra-tuït amb un dels instructors icoreògrafs britànics convidatsal 6è festival de balls country iline-dance Girona-Costa Brava.

VERGESCasal de Jubilats A les18.00, al Pavelló d’Esports, ballamb Joan Xicola.

CALELLAJazz A les 19h al Passeig delCanadell de Calella s’ofereixjazz al carrer amb ExcelsiorHot Jazz. Oorganitza: Associa-ció de veïns i Amics de Calella.

PALAFRUGELLPlaça Nova A les 20.30h ala plaça Nova ball amb els grupPa d’Àngel.

PALSXerrada A les 20.00, a laCasa de Cultura Ca La Pruna,taula rodona sota el títol Espolio solidaritat. Com afecta a lanostra butxaca. Amb la partici-pació d’Elisenda Paluzie, pro-fessora de teoria econòmica dela UB, Esther Vilà, tècnica de laSindicatura de Comptes de Ca-talunya, i Xavir Corominas, por-taveu d’ERC a Pals.

Conferències

Ball

Música

Balls

Esports

Festes

Diada Nacional

Audiovisuals

Música

Festes Majors

Ball

Exposició

Festes

Diversos

Sorteig

Diversos

Exposició

Música

Festes

Sardanes

Teatre

Balls

DISSABTE 6

Agenda de la setmana

11/09 /08 GIRONAVirtuosisme amb la guitarra

A les 8 del vespre, a la Casa de Cultura, els qui hi vaginpodran gaudir de l’espectacle Millennium Guitar: Els primers1.000 anys. El concert anirà a càrrec de Carlos Bonell (An-glaterra). L’entrada és gratuïta i lliure i l’espectacle està pro-gramat dins el cinquè festival de Guitarra Girona - CostaBrava.

DIARI DE GIRONA

6 I 09 /08 BLANESCorrellengua

Arriba a la població selvatana aquest tradicional esdeve-niment que des de fa uns anys promociona la defensa de lallengua catalana arreu dels territoris que tenen el catalàcom a llengua pròpia. Tothom qui el vulgui veure passar oadherir-se a la seva causa ha d’anar a les 17 h a la plaça delsDies Feiners.

DIARI DE GIRONA

Accents#572COORDINEN Ana Rodríguez i Marta Pallarès

EMAIL [email protected]

CASES NÒRDIQUES

Pol. Industrial El Mariner, Nau 2SANT PAU DE SEGÚRIES - 17864

Telèfon 972 74 71 96Fax 972 74 73 13

Mòbil 609 35 48 38www.matioska.com

E-mail: [email protected]

divendres 5 de setembre� A 2/4 de 9 del vespre, al Molí, pregó amb Randellaires.� A 2/4 de 10 de la nit, X Sopar del jovent al restaurantcan Baral·la.� A les 12 de la nit, al pavelló municipal, concert amb ME-CATXIS i DEKRÈPITS.

dissabte 6 de setembre� A les 9 del matí, excursió pels voltants de Sant Pau.� A les 10 de matí, al Molí, taller per a la mainada.� A les 3 de la tarda, al camp Coll Salarca, tir al plat.� A 2/4 de 5 de la tarda, pels principals carrers del poble,gran trobada gegantera amb animació dels Trabucairesde la Costa Roja.� A les 8 del vespre, a la sala de plens de l’Ajuntament, pre-sentació i projecció de l’exposició Regs des de l’Aire deToni Martí.

� A les 11 de la nit, pels carrers del poble, correfoc, collaBasilisc amb el Drac Gar-i-Got.� A 2/4 de 12 de la nit, al pavelló municipal, ball amb el con-junt KIRTANA i DISCO MÒBIL.

diumenge 7 de setembre� A 2/4 de 12 del migdia, pels principals carrers del poble,passant a càrrec de La Principal de Porqueres.� A 2/4 de 6 de la tarda, a la plaça de la Generalitat, audi-ció de sardanes amb la cobla Baix Empordà.� A 2/4 de 8 del vespre, al pavelló municipal, concert defesta major, amb l’orquestra Empordà Fusió.� A 2/4 de 12 de la nit, al pavelló municipal ball de gala ielecció de la pubilla i l’hereu’08 amb Empordà Fusió.

dilluns 8 de setembre� A les 10 del matí, a les planes Mariner Extremball.com� De 10 a 14 h, al pati de les escoles, educació vial i infantil

i castells inflables Jumicar.� A les 3 de la tarda, a la plaça de la Generalitat, Campionatde Botifarra Local.� A les 4 de la tarda, a la plaça de la Generalitat, espectacleinfantil, Quina xerinola!� A les 6 de la tarda, a la plaça de Sant Pau, audició de sar-danes a càrrec de la cobla Empordanesa.� A les 7 de la tarda, al pavelló municipal, 3x3 mixt.� A les 11 de la nit, al Molí, teatre amb l’obra La Julieta harelliscat. Seguidament, gimcana nocturna.

dimarts 9 de setembre� D’11 a 13 h, al pati de les escoles, gran joc.� A les 2 del migdia, al pavelló municipal, dinar popular.� Seguidament, jocs de cucanya per a totes les edats. Balli gresca amb Amadeu&Cia. Tot seguit, ball de la marinerai festa de l’escuma.� A les 9 de la nit, al pati de les escoles, castell de focs ar-tificals amb PIROTÈCNIA IGUAL.

Festa Major de Sant Pau de Segúries’08

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DE 2008 | Diari de Girona

DIUMENGE 7

DILLUNS 8

DIMARTS 9

DIJOUS 11

DIMECRES 10

DIVENDRES 12