abril 2014

44
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual ABRIL de 2014 El Negre de la Riba.................................................................................................... 2 Los hogares de pensionistas de Ciutat Vella estarán abiertos todo el agosto ............. 6 Famoses remenant plats i olles. Portades amb tomàquets, banyeres d'espaguetis i bitxos ....................................................................................................................... 7 Com rèiem amb en Ramon... .................................................................................. 10 Fallece Josep Maria Subirachs, el escultor que se atrevió a medirse con Gaudí ........ 11 La presència veïnal frena dos desnonaments a la Zona Franca i a la Barceloneta ..... 14 "Els guiris paguen a preu d'or els pisos de la Barceloneta" ...................................... 16 L'ahir de la Barceloneta ressuscita en diversos llibres.............................................. 19 Un homenaje televisivo en Italia permite dar con un piloto que bombardeó Barcelona en la Guerra Civil .................................................................................... 22 El Niño de las Pinturas gana la batalla al Ayuntamiento de Granada........................ 25 La paella es reinventa amb mil i un ingredients ....................................................... 27 Esperando a Collboni .............................................................................................. 32 La ciudad azul ......................................................................................................... 34 Los movimientos sociales reclaman su derecho a transformar la ciudad .................. 38 “Els arxius de Barcelona ja no són una institució fosca”........................................... 42

Upload: biblioteca-biblioteca-barceloneta-la-fraternitat

Post on 22-Mar-2016

243 views

Category:

Documents


8 download

DESCRIPTION

Un servei de buidat de premsa. Notícies sobre el barri de la Barceloneta. Un dossier mensual de notícies a text complet publicades a les edicions digitals dels diaris que es distribueixen a Catalunya, a partir del gener del 2012

TRANSCRIPT

Page 1: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual

ABRIL de 2014

El Negre de la Riba .................................................................................................... 2

Los hogares de pensionistas de Ciutat Vella estarán abiertos todo el agosto ............. 6

Famoses remenant plats i olles. Portades amb tomàquets, banyeres d'espaguetis i bitxos ....................................................................................................................... 7

Com rèiem amb en Ramon... .................................................................................. 10

Fallece Josep Maria Subirachs, el escultor que se atrevió a medirse con Gaudí ........ 11

La presència veïnal frena dos desnonaments a la Zona Franca i a la Barceloneta ..... 14

"Els guiris paguen a preu d'or els pisos de la Barceloneta" ...................................... 16

L'ahir de la Barceloneta ressuscita en diversos llibres .............................................. 19

Un homenaje televisivo en Italia permite dar con un piloto que bombardeó Barcelona en la Guerra Civil .................................................................................... 22

El Niño de las Pinturas gana la batalla al Ayuntamiento de Granada ........................ 25

La paella es reinventa amb mil i un ingredients ....................................................... 27

Esperando a Collboni .............................................................................................. 32

La ciudad azul ......................................................................................................... 34

Los movimientos sociales reclaman su derecho a transformar la ciudad .................. 38

“Els arxius de Barcelona ja no són una institució fosca” ........................................... 42

Page 2: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

2

ALTRES BARCELONES 02/04/2014 http://www.altresbarcelones.com/2014/04/el-negre-de-la-riba.html

El Negre de la Riba

A la Barceloneta, en la mateixa plaça on hi ha el

mercat, d’on surt el carrer del Baluard i just darrera

l’església de Sant Miquel trobarem una escultura

ben curiosa que sobresurt de la paret de color.

Observareu que no és de pedra, ni de fusta, sinó que

és de fibra de vidre! perquè és una reproducció de

l’original. Es coneix com “El Negre de la Riba” i és un

mascaró de proa d’una embarcació que va arribar a

la Barceloneta al segle XVIII i té una història molt

similar, gairebé paral·lela a la del ninot del Mercat

del Ninot.

Francesc Bonjoch va ser el primer a tenir aquesta

peculiar figura. Segons es creu, aquest boter de la

Barceloneta va desballestar un bergantí que hi havia

a La Riba (l’actual moll de la Barceloneta) per

aprofitar-ne el material i allà hi va trobar la figura d’un mascaró de proa. Més tard s’ha

descobert que representava un indígena americà, però el desgast de la figura va donar-

li faccions subsaharianes. En Francesch Bonjoch la va serrar per la base i la va posar

com a reclam a la porta de la seva puda (una espècie de taverna de l’època) situada al

moll i de seguida es va fer molt popular al barri. Els veïns també l’anomenaven el

“papus” i servia per espantar la canalla que no obeïa els pares, sovint els amenaçaven

dient-los que vindria a buscar-los “lo negre de la Riba”, a l’estil de “l’home del sac”.

Page 3: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

3

Joan Molas i Casas li va dedicar un article molt divertit al diari L’Esquella de la Torratxa

l’any 1887 en el qual deia que quan ningú els veia, El Negre de la Riba i l’estàtua de

Neptú que hi havia al davant els dos n’estaven farts de veure el contraban del moll de

la Barceloneta i el Negre de la Riba estava fart de veure passar-hi els senyors rics que

es dedicaven al comerç d’esclaus. Ens diu que:

“Neptuno deya que si era de perda es que l’havían fet tornar de pedra las cosas que

havía vist; y´l Negre de la Riba assegurava que avants no era negre. Deya que havía

sigut blanch, molt blanch; però que havía vist cosas que l’ havían fet tornar blau, y que

á forsa de tornarse blau´s va quedar negre. Y aixís parlaven y contavan cuentos; pero

de repent lo Negre callava y Neptuno se girava d’esquena á terra tornant a mirar al

mar. Era que arribava una llanxa ab contrabando y Neptuno deya al Negre, ab certa

sorna:-No t’emboliquis”

És curiós perquè l’estàtua de Neptú també va fer un parell de viatges. L’any 1826 havia

estat col·locada davant el Negre de la Riba, el 1919 va passar als Jardins de Labiral de

Montjuïc per anar a parar el 1983 a la plaça de la Mercè, que és on la tenim ara...

Amb la reforma del moll les pudes van desaparèixer i el “negre” va ser traslladat

primer a un magatzem de vins de la mateixa família que tenien prop de l’antiga plaça

de toros del Torín de la Barceloneta i després va anar rondant per altres establiments

com per exemple un a prop del cementiri del Poblenou i posteriorment al Barri de Sant

Martí, a una zona coneguda com la Ciutat d’en Nyoca.

Sembla que fins el 1887 va estar sempre en locals dels Bonjoch fins el 1887, en què va

morir l’últim descendent de la família. En tot aquest transit fins i tot va arribar a

presidir un ball, motiu pel qual va ser restaurat i se li van afegir les extremitats de guix

pels punts que les tenia trencades. Més tard, tenim notícia que va decorar una

portalada al número 8 del carrer Castillejos. Més tard, un comerciant de vins el va

comprar i el va tenir breument al Carrer Pallerols, més o menys fins l’any 1900 en que

va tancar el seu negoci.

Page 4: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

4

Va ser aleshores quan en Josep Moragas (no l’heroi de la guerra de successió sinó un

home que tenia un taller de maquinària) va comprar-lo i el va portar a una torre que es

va fer a la muntanya del Carmel i el va posar com a decoració d’una de les façanes,

posant-hi a sota “el renombrado Negro de la Riba”.

Diu Carreras Candi, que per aquell temps els veïns de la Barceloneta de vegades

passaven a veure el seu antic veí de la Riba a la muntanya del Carmel. Josep Maria

Huertas Clavería va trobar remenant els arxius fotogràfics de Barcelona, una imatge

d’aquell període.

Sabem, per un anunci publicat a la Vanguardia l’any 1919 que el Senyor Moragas que

deuria tenir guardat el mascaró al Poblenou, en concret al Passeig del Cementiri 236

se’l va voler vendre l’any 1919.

Negre de la Riba a la torre

d'en Moragas al Carmel

trobada per Huertas (IMH)

Després d’això semblava que se li havia perdut la pista, però Francesc Carreras Candi,

s’alegrava anys després, d’haver rebut una trucada d’una família que el tenia i li va

deixar veure. En aquell moment, a l’any 1933 el Negre de la Riba es trobava al passatge

de Corbinetty, actual passatge del General Bassols, prop del Cementiri del Poblenou,

en mans de la família Pla.

Page 5: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

5

Resulta que en Moragas havia permutat la seva torre al Carmel amb un solar del

mateix passatge i pel que sembla ningú li havia comprat el Negre de la Riba responent

a l’anunci al diari i per tant va passar a mans d’aquesta darrera família, que l’any 1934

el va donar al Museu Marítim de Barcelona, lloc on actualment es pot veure la figura

autèntica i on es va descobrir que no es tractava d’un guineà sinó d’un indi iorquès.

Malgrat totes les voltes que va donar l’estatueta els veïns de la Barceloneta no l’havien

oblidat i l’any 2003, quan es celebrava el 250º aniversari del barri, el van tornar a

portar al barri on es va fer conegut, fins i tot en alguns carnavals l’havien passejat pels

carrers.

Page 6: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

6

LA VANGUARDIA 04/04/2014 http://www.lavanguardia.com/vida/20140404/54404717936/los-hogares-de-pensionistas-de-ciutat-vella-estaran-abiertos-todo-el-agosto.html

Los hogares de pensionistas de Ciutat Vella estarán

abiertos todo el agosto

Barcelona, 4 abr (EFE).- Los hogares de pensionistas para personas de la tercera edad

del distrito barcelonés de Ciutat Vella abrirán todo el mes de agosto, según ha

informado hoy el Departamento de Bienestar y Familia.

La apertura será posible gracias al acuerdo al que han llegado la dirección general de

Acción Cívica y Comunitaria y el Distrito de Ciutat Vella.

El Casal de Gent Gran Mediterrània, de titularidad municipal, estará abierto del 1 al 15

de agosto y el Casal de Gent Gran Barceloneta, de titularidad autonómica, del 16 al 31

del mismo mes. Durante el mes de agosto, ambos centros mantendrán los horarios

habituales del resto del año.

El Casal Mediterrània tiene actualmente 1.374 socios, mientras que unas 2.000

personas tienen el carné de usuario del Casal de Gent Gran Barceloneta.

Fueron los usuarios de los mismos centros quienes, a través de la asociación Barcelona

Alerta, expresaron a la concejalía del distrito su necesidad de disponer del servicio

durante el mes de vacaciones.

Page 7: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

7

EL PUNT AVUI 06/04/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/731039-famoses-remenant-plats-i-olles-portades-amb-tomaquets-banyeres-despaguetis-i-bitxos.html?cca=1

Famoses remenant plats i olles. Portades amb tomàquets, banyeres d'espaguetis i bitxos Mónica Naranjo i Loles León firmen els seus propis receptaris de cuina PER: M. JOSEP JORDAN

Llibre de Loles León

Mónica Naranjo recorda a Come y

calla el dia en què li va pujar al cap la

cervesa sense haver-la tastat. Actuava

en un enfebrat concert a Mèxic quan,

de sobte, una llauna plena XX Lager va

anar a parar al seu cap i la va deixar

gairebé inconscient. La hi va llançar un

fan que deia que l'estimava: “No

m'estimis tant, reinona”, va pensar

l'artista, que, ara, per reconciliar-se

amb la cervesa, ens ofereix tres

receptes que la contenen, entre les quals fins i tot un dolç pastís de cervesa negra.

I d'aquesta manera, enllaçant vida personal i anècdotes professionals amb plats,

l'actual presentadora del concurs ¡A bailar! d'Antena 3 recull la seva passió per la

cuina (la va redescobrir en un autoexili després d'anys d'intensa feina) i de, passada, fa

feliços els seus fans. És potent, està escrit amb llenguatge col·loquial i favorable a la

corba sexi. “Les dones ens mereixem les postres perquè treballem molt dur”, assegura.

Page 8: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

8

Però no amaga que ella en algun moment s'ha vist abocada a fer dieta i diu que no se'n

sortia ni amb la de la seva metgessa d'estètica ni amb la famosa MLM (menja la

meitat) fins que no hi va afegir la P (en castellà), que en català seria la C: un polvo, un

clau. A Carlos Arguiñano, que li fa el pròleg, la idea li ha encantat. “Tu ets una cantant

que cuines i jo un cuiner que canto”, diu a la pàgina que segueix a una portada tan

impactant com els cabells de dos colors amb què la diva cantava allò de Sobreviviré: hi

surt Mònica submergida en una banyera plena d'espaguetis. Un homenatge

maximalista a la pasta i a Itàlia!

Loles León, sempre excessiva, tampoc no es queda enrere i al seu Cocinando con Loles

apareix amb una diadema de bitxos i un pebrot. Volen competir per atreure les

mirades dels possibles compradors en aquests temps de pocs diners a la butxaca? A

dins hi ha més variacions: amb coliflors, plàtans... Ella és una cabaretera apassionada,

divertida i canyera i així són també les fotos i les receptes que ens suggereix. A la

revista QMD diu que el seu plat estrella és “el conill de la Loles amb all i romaní”, i que

resulta molt afrodisíac.

No esperàvem menys d'una dona a qui, com assegura Boris Izaguirre en el pròleg,

“s'ha de prestar atenció tant al que diu com al que posa”. I hi posa molt de la seva

tradició (el seu pare tenia un lloc de xurros a la Barceloneta): “Les llenties em recorden

la meva mare, que cuinava per a tota la família i volia que disfrutessin menjant.”

També hi ha tocs exòtics propis d'algú acostumat als viatges i al mestissatge (burrito de

vedella amb pebrot i ceba, cebiche de mero amb llet de tigre...).

La majoria dels seus plats no apareixerien de cap manera a Mis recetas caseras, el

llibre en què Mary McCartney, de 43 anys i amb 4 fills, aboca la seva experiència

vegetariana. La filla gran de Paul i Linda McCartney va viure una infància sense carn per

la convicció “ètica” dels seus pares, que van decidir-ho un diumenge que menjaven xai

a Escòcia i en van veure uns quants pasturant. Tota la família ha seguit la seva voluntat

amb molt de gust i fins i tot lideren iniciatives al Regne Unit “perquè ara mateix hi ha

més motius per no menjar carn, del respecte al medi ambient als problemes de

l'alimentació industrial”.

Page 9: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

9

Tampoc Patricia Pérez (presentadora de programes com Vuélveme loca i actriu amb

productora pròpia) fuig de la carn, que associa als porcs que veia matar a la seva

Galícia natal. En el seu Yo sí que como dóna consells de dietètica tot i que no és

nutricionista. Assegura que ha fet molts cursets i que s'hi va començar a interessar per

pròpia necessitat arran d'una anafilaxi que va tenir per una al·lèrgia alimentària.

Casada amb Luis Canut, germà de Nacho Canut (Fangoria), va fer aprimar Alaska en el

seu reality show. Té seguidors a la ràdio i en un blog associat a Diez Minutos. Ah! I a la

seva portada només llueix el seu tipet. Que ja és prou suggeridor!

Page 10: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

10

ARA 07/04/2014 http://www.ara.cat/premium/opinio/reiem-Ramon_0_1115888433.html

Com rèiem amb en Ramon...

PER: EMPAR MOLINER

Ahir, a la ràdio, vaig sentir que el Leslie, el cantant dels Sírex, ho feia. Ho feia a la seva

secció a RAC1, als matins del cap de setmana. I em vaig emocionar en sentir-lo, perquè

ell no és un humorista pròpiament dit, és, podríem dir, un xòuman. El recurs que els

dic és un recurs que també fa servir en Joan Pera, a TV3. I, que jo recordi, l’humorista

Ramon ja ho feia, fa mil anys, en aquells programes de ràdio inoblidables de quan jo

era petita. Algun dia, per cert, haurem de fer un homenatge al gran Ramon.

Això que feia ahir en Leslie i que també fa en Joan Pera i que fa mil anys havia fet el

Ramon consisteix a explicar un acudit, però de manera personalitzada. És a dir, com si

en realitat aquella petita història còmica i de vegades ingènua, que, sovint, tots

nosaltres coneixem, no fos inventada. No fos la petita història còmica de “dos amics

que es troben i l’un li diu a l’altre...”, etcètera, perquè potser això no té prou mèrit, per

a una secció de la ràdio. Com si aquella petita història ingènua (potser picant, però no

gaire) li hagués passat al Leslie o al Joan Pera. És a dir: el narrador crea la il·lusió que

allò li ha passat a ell. “L’altre dia anava pel carrer i em vaig trobar un amic...”,

comencen gairebé sempre. I tot seguit, expliquen que l’amic els va preguntar alguna

cosa. Com pregunta la cosa aquell amic, depèn sempre de qui ho explica. En el cas del

Leslie dels Sírex, l’amic sol dir-li “ Ajcolta, xato... ” o “ Ajcolta, nen, guapo...” amb el seu

famós accent de pinxo de la Barceloneta. En el cas del Joan Pera, l’amic sol dir-li: “ Ai,

sí, d’esto... d’allònsis...Oye, como te trobas?” amb aquell bilingüisme acoquinat que va

fer servir amb tant d’èxit a La extraña pareja. Normalment, el paper estel·lar, el que

resol la història de manera humorística, se’l reserva el narrador. No puc explicar per

quina raó aquest recurs humorístic em provoca tanta alegria i nostàlgia a la vegada.

Tinc la consciència que falta molt poc perquè s’extingeixi per sempre.

Page 11: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

11

EL PAIS 08/04/2014 http://cultura.elpais.com/cultura/2014/04/08/actualidad/1396949594_488835.html

Fallece Josep Maria Subirachs, el escultor que se atrevió a medirse con Gaudí

PER: JOSÉ ÁNGEL MONTAÑÉS

Josep Maria

Subirachs, en una

exposición

antológica, en

2003. / JOSE MARIA

TEJEDERAS CHACON

Admirador del arquitecto Antoni Gaudí, no dudó en emularlo e instalarse en

1986 en la Sagrada Familia en una modesta vivienda durante veinte y dos años, el

tiempo que tardó en elaborar más de un centenar de enormes esculturas hieráticas,

geométricas y angulosas, de aspecto rugoso e inacabado para realizar la Fachada de la

Pasión en la que representa la muerte y resurrección de Jesús, además de cuatro

puertas de bronce. Fue la obra cumbre del escultor, pintor, grabador, escenógrafo y

crítico de arte Josep Maria Subirachs Sitjar (Barcelona, 1927) que falleció el lunes a los

87 años, el último acto de una larga enfermedad neurodegenerativa que le había

acompañado en sus últimos años y que le había obligado a abandonar la práctica de la

actividad artística en 2010.

Su intervención en el templo expiatorio levantó tal controversia que expertos y

ciudadanos se dividieron entre los que consideraban que había que acabar el edificio o

Page 12: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

12

los que, por el contrario, aseguraban que era un atentado contra la obra de Gaudí y no

dudaron a promover una manifestación en julio de 1990 en la que participó gran parte

de los intelectuales catalanes del momento. Algunos aseguraron que la decisión de

encargarle las obras fue algo más ideológico que artístico. Sorprendido, el escultor

aseguró: “Las polémicas pasan y las obras quedan”. El mismo había firmado en 1965

un manifiesto en contra de la continuación de las obras en el templo, en el que

participaron arquitectos como Le Corbusier. Hoy en día, su fachada es el primer

impacto que reciben los millones de personas que visitan la basílica al año, ya que el

recorrido comienza delante de esta enorme escultura de esculturas.

De la estética mediterránea noucentista y su admiración por el escultor

Arístides Maillol, evolucionó, tras visitar París y Bélgica, entre 1954 y 1956, hacia el

expresionismo más formal y, tras abandonar la figuración, llegando a la abstracción en

la que produjo sus “arquitecturas interiores” en la que mezcla texturas y cromatismo y

desarrollando un lenguaje simbólico a través de un universo personal y reconocible por

todo el mundo.

Desde Forma 212 (1957), la primera obra abstracta emplazada en un espacio

público en Barcelona, tal y como recordaba ayer el crítico de arte Daniel Giralt-Miracle,

que no duda en calificarlo “como hombre clave del siglo XX en la escultura” y un

auténtico revolucionario. En 1960 conoció la primera polémica tras la instalación de su

obra Evocación marinera en la Barceloneta. Ese mismo año creó para el Santuario de

la Virgen del Camino de León 13 monumentales figuras de bronce para la fachada,

además de sus puertas, consideradas un hito en la renovación artística de España en el

siglo XX. Su gran explosión artística se produce a partir de los años cincuenta y sesenta

del siglo pasado y se prolonga durante toda la segunda mitad del siglo pasado, en las

que instaló sus obras en medio mundo: Estados Unidos, México, Bélgica, Seúl, además

de un buen número de ciudades de España y, sobre todo, en Barcelona, ciudad que

‘sembró’ son sus esculturas, repartidas en espacios públicos de la ciudad, como la

Plaça de Catalunya en la que levantó un momento al presidente de la Generalitat

Francesc Macià en 1991, pero también en fachadas e interiores de entidades bancarias

Page 13: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

13

y edificios oficiales, como el Ayuntamiento, la Generalitat o el Palacio del Lloctinent,

sede del Archivo de la Corona de Aragón. Una proliferación de obras que llevó a

algunos sectores más críticos a calificarlo como el escultor ‘oficial’ de los diferentes

gobiernos nacionalistas de Jordi Pujol.

Los últimos años de su vida se han visto ensombrecidos por la paralización

definitiva de un museo que había proyectado en Barcelona, cerca del Museo Picasso,

la fundación Caixa Penedès, para el que el escultor había cedido 300 esculturas de su

colección personal, una parte considerable del catálogo razonado de 4.000 obras. El

proyecto, pospuesto en varias ocasiones se archivó con la desaparición de la obra

social de las cajas causando una gran decepción en el autor, tal y como ha asegurado

su familia en múltiples ocasiones.

“Mi escultura es representativa de mi época. Tiene la la calidad que debe tener.

Pasará a la historia del arte”, manifestó Subirachs en 2007, cuando comenzó a sufrir

Parkinson y limitó sus apariciones en público quedando confinado en su casa-estudio

de la carretera de la Rabassada. Lo que sí es seguro es que se le recordará siempre

como el autor que se midió con Gaudí en la Sagrada Familia, pero según Daniel Giralt-

Miracle, esta obra “solo es la culminación de su larga carrera, pero no su obra más

importante, ya que toda su trayectoria anterior es tan o más importante. En Cataluña

no hay un escultor que haya hecho tanto trabajo como él”.

Largamente reconocido y condecorado, en 1982 recibió la Creu de Sant Jordi de

la Generalitat y en 2003 el Departamento de Cultura produjo la exposición Subirachs.

Volúmenes, texturas y símbolos. Obras de 1953 a 2003, que comisario su hija Judith

que anunció hace unos meses que estaban preparando una antológica en China, para

finales de año. Hasta el mes que viene el Museo de Montserrat acoge una exposición

del artista con 25 piezas escogidas representativas de cada etapa, hasta sus últimos y

más desconocidos trabajos centrados en la geometría y en la metafísica. Algunas obras

se exponen por primera vez.

Page 14: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

14

SETMANARI DIRECTA 11/04/2014 http://www.setmanaridirecta.info/noticia/presencia-veinal-frena-dos-desnonaments-zona-franca-barceloneta

La presència veïnal frena dos desnonaments a la Zona Franca i a la Barceloneta

PER: JESÚS RODRÍGUEZ

Com cada dia des de fa mesos a la ciutat de Barcelona, les convocatòries veïnals han

impedit l'execució de desnonaments. Les concentracions s'han fet per partida doble,

als barris de la Zona Franca i de la Barceloneta.

En el primer dels casos es tracta de la Irene, tres criatures i l'àvia de la família, que

aquest matí podien haver estat expulsades de la seva llar al carrer dels Alts Forns, 61,

del districte de Sants-Montjuïc. La Irene ja va ser desnonada d'un pis que havia

aconseguit mitjançant una hipoteca al mateix carrer dels Alts Forns. El fet que la dona

volgués canviar d'habitatge i traslladar-se a Esparreguera mitjançant una hipoteca pont

–per la qual havia de pagar 2.000 euros el mes– la va portar a una situació econòmica

insostenible i la va forçar a demanar un crèdit a la financera Proyectos de Desarrollos

Activos SL. Aquest crèdit –de 158.000 euros–, però, el va signar a través de la seva

mare, que ho va avalar amb el seu pis. Tot plegat va obligar la Irene i les tres filles a

traslladar-se a l'habitatge de la mare, que, a causa de l'empitjorament de la situació

econòmica familiar, ara també està amenaçat de desnonament per la impossibilitat de

retornar el préstec. Aquest matí un grup de veïnes s'ha concentrat a les portes del

domicili i han conegut per via judicial que l'execució s'havia ajornat durant un mes.

També han sabut que l'empresa financera ara accepta fer-los un lloguer social, però

encara reclama 90.000 euros del préstec inicial, un deute inassumible per a la Irene.

L'altre escenari de protesta ha estat al carrer d'Alcanar del barri de la Barceloneta. Un

centenar de persones convocades per l'Associació de Veïns i Veïnes de l'Òstia i per la

Taula pel Bon Veïnatge han frenat durant tot el matí l'arribada de la comitiva judicial i

Page 15: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

15

de la policia. L'Helena i els seus tres fills de 3, 10 i 14 anys temien que avui les fessin

fora de casa, després que així ho notifiqués el Jutjat de Primera Instància núm. 20 de

Barcelona. Les seves circumstàncies són força excepcionals, perquè, malgrat que ha

intentat pagar el seu lloguer des de fa dos anys –fins i tot enviant diversos burofaxs–,

no va aconseguir localitzar el propietari del pis fins que li va arribar un requeriment

judicial de desnonament. Segons denuncia Pepa Picas, activista de l'Òstia, el seu cas ha

estat rebutjat "injustament en dues ocasions" de la Taula d'Emergències. "El propietari

d'aquesta finca no deu tenir gaires problemes econòmics, si fa dos anys que no s'ha

interessat a cobrar els rebuts del lloguer", ens rebla la Pepa després de mostrar molta

preocupació pel desenllaç d'aquest cas. Malgrat tot, les convocants de la concentració

confien a rebre per escrit la suspensió judicial al llarg del matí, i amb això fer temps per

trobar una solució més estable per a la família.

Page 16: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

16

EL PERIÓDICO 16/04/2014 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciutat-vella/els-guiris-paguen-preu-dor-els-pisos-barceloneta-3251518

"Els guiris paguen a preu d'or els pisos de la Barceloneta"

El sis vegades campió de la Supercopa d'Espanya de waterpolo, de la Copa del Rei i de

la Lliga Espanyola amb el CN Atlètic Barceloneta, Albert Español, repassa els llocs que

més el vinculen al barri on s'entrena des dels 10 anys. Avui a més el disfruta.

PER: CARME ESCALES

Fotos: ISABEL MESTRE

Dinamisme, contacte i moviment continu». Tot això que defineix, en paraules d'Albert

Español (Barcelona, 1985), l'esport que practica des de fa 18 anys. També descriu

l'ambient que es respira en un dels llocs que més freqüenta el waterpolista al barri de

la Barceloneta: el seu mercat. «És molt divertit anar a comprar al mercat, pel tracte de

confiança entre clients i comerciants i perquè sempre hi ha gent i activitat. A més a

més, els productes com la carn, la fruita o els embotits no tenen res a veure amb els

que compres al supermercat. Pel meu gust, els del mercat tenen molta més qualitat»,

afirma Español. «M'agrada la cuina i m'encanta provar coses noves. Com més viatjo,

més m'agrada descobrir sabors», declara l'esportista, client assidu del restaurant

japonès Shunka de Ciutat Vella. El jugador realitza una mitjana de 40 vols a l'any per

Page 17: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

17

participar en competicions internacionals. Ha competit en 36 països, un complet

recorregut per les ciutats del waterpolo, entre les quals Barcelona. «Amb Budapest,

em semblen les dues millors ciutats», diu.

Només hi ha una cosa que el jugador del Barceloneta -que també va jugar amb la Rari

Nantes Florentia del 2011 al 2013- enveja de totes les ciutats que ha conegut gràcies a

l'esport que practica des dels 10 anys. Albert Español lamenta que el waterpolo no

compti a Barcelona amb el reconeixement i el suport que té en països com Croàcia,

Sèrbia, Montenegro, Hongria, Itàlia, Grècia o Rússia, les nacions que més destaquen en

el món del waterpolo internacional.

Cita a Rijeka

La ciutat croata de Rijeka és la pròxima destinació internacional d'Albert Español i el

seu equip, abans de participar en la Final Six, «la competició més important de

waterpolo a nivell de clubs», puntualitza l'esportista barceloní. «Aquest any l'organitza

el nostre club i es jugarà a les piscines Picornell, a Montjuïc, del 29 al 31 de maig

vinent. Seria un somni guanyar-la, perquè no som favorits, però podem lluitar per

aconseguir-ho, encara que sigui complicat», detalla l'atacant del CN Atlètic

Barceloneta, internacional absolut amb la selecció espanyola, amb la qual es va

proclamar subcampió al Mundial de Roma 2009.

Viatges, títols i els Jocs de Londres d'Albert Español s'han gestat a les piscines -coberta

i descoberta- del Club Natació Atlètic Barceloneta, un dels dos clubs rivals en

waterpolo situats l'un al costat de l'altre. «El símil amb el derbi Barça-Madrid, en

waterpolo es juga a la Barceloneta, entre el CN Atlètic Barceloneta i el CN Barcelona»,

descriu l'esportista. Quan Español va començar a anar diàriament al barri, la seva

activitat se centrava i es limitava a l'entrenament al club. Tenia 10 anys i gairebé no

establia contacte amb la vida als carrers d'un barri on avui segueix entrenant-se, però

que ara coneix molt millor. Ara el coneix i també el disfruta.

Page 18: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

18

Paelles i surf

Després d'haver viscut a l'Eixample i a la Vila Olímpica, Albert Español i la seva parella -

Paula- van escollir la Barceloneta com a lloc de residència. Durant cinc anys -fins fa dos

mesos, perquè ara s'han traslladat al 22@, al veí districte de Sant Martí- residir i

entrenar-se al barri li ha donat a l'esportista una nova i més àmplia perspectiva i molts

més vincles. Comerços com les seves parades preferides al mercat municipal i els seus

restaurants per degustar paelles com el Kaiku, El Refugi del Port i Can Majó, «abans

perquè vivia aquí i ara per tradició» -diu- conserven avui aquest vincle del jugador amb

el barri. També ho fa la seva platja, especialment els dies en què l'onatge li permet

aixecar-se i viatjar sobre la planxa de surf, l'altre esport que adora Albert Español.

«Acostumo a viatjar fins a Portugal -a prop de Lisboa- per poder practicar-lo», explica.

Per això, un verdader regal per a ell és poder pujar a les onades a la Barceloneta.

«Em va sorprendre molt que un col·lega a Itàlia contractés un viatge a Barcelona

només per practicar surf», explica el waterpolista. La platja ha estat el gran reclam per

descobrir un barri el pedigrí del qual ajuden a impulsar els estrangers que hi compren

una vivenda. «La mateixa atracció que ha tingut el Born per als turistes, en aquests

moments es viu a la Barceloneta», puntualitza Español, que molts dies a l'acabar

l'entrenament es queda a prendre alguna cosa al barri amb els companys d'equip. «Ara

a la Barceloneta hi conviu gent molt humil amb guiris que paguen els pisos a preu

d'or», explica el waterpolista, que és llicenciat en Enginyeria Superior Industrial per la

UPC i domina sis idiomes.

Page 19: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

19

EL PERIÓDICO 16/04/2014 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciutat-vella/lahir-barceloneta-ressuscita-diversos-llibres-3251446

L'ahir de la Barceloneta ressuscita en diversos llibres

- L'origen del barri pesquer aflora en mans dels escriptors Daniel Venteo,

Begoña García, Antonio Iturbe i Vicens Forner

- "Estem vivint un 'boom'", confirma la directora de la biblioteca

PER: CARME ESCALES

Els autors de 'Barceloneta Elements', a La Casa de la

Barceloneta. FOTO: CRISTINA MESTRE

Antonio Iturbe, Begoña García i Daniel Venteo,

autors de tres dels llibres que acosten la història

més recent o més llunyana del barri de la Barceloneta, amb les seves obres. FOTO: JOAN PUIG

Llibreries i biblioteques guarden algunes dels més interessants dreceres per endinsar-

se en la història dels barris. La Barceloneta n'és un bon exemple. El districte mariner

està de moda i una prova d'això en són els autors que s'hi submergeixen per explicar la

seva història. A les prestatgeries de la Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat (Comte

Santa Clara, 8-10) i de la llibreria La Garba (La Maquinista, 19) es troben la majoria de

dreceres per viatjar al barri portuari.

Page 20: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

20

Pep Beringues fa 40 anys que despatxa llibres a la llibreria La Garba, a la Barceloneta, i

Maria Josep Fontova en suma 14 al capdavant de la biblioteca del barri. Tots dos són

molt més que dispensadors de llibres. Formen part de l'engranatge que estimula la

vida cultural. Des de la llibreria s'organitzen rutes per la Barceloneta de la mà

d'escriptors com Daniel Venteo, autor de La Barceloneta, guia d'història urbana

(Viena edicions). Conjuntament amb la Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat, es va

ocupar de la presentació de Memòria d'uns ulls pintats (Empúries), la novel·la de Lluís

Llach ambientada a la Barceloneta.

UN LLIBRE, UNA PORTA / «Més enllà dels llibres, la biblioteca és una porta oberta a

conèixer el barri. Qualsevol pot entrar a preguntar-nos sobre el barri. Tenim adreces,

estadístiques i informacions pràctiques sobre la Barceloneta, que ens agradaria que

encara fos més coneguda, sobretot pels alumnes de les seves escoles i instituts»,

explica la directora de la Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat, Maria Josep Fontova.

L'edició de diversos llibres sobre el barri hi contribueix. «Estem vivint un cert boom en

aquest sentit. Recentment, els llibres de Begoña García, Daniel Venteo o Vicens

Forner estan donant a conèixer la Barceloneta més desconeguda. Fins ara hi havia

poques obres sobre història local, a excepció d'algunes com la de la historiadora Mercè

Tatjer, ja descatalogada. A la nostra llibreria tenim tots els llibres que s'han publicat

del barri i sobre el barri», afirma el propietari de La Garba.

«Reconèixer-se en tots aquests llibres que donen a conèixer la seva història reforça

l'autoestima de la Barceloneta», considera Fontova. Un altre dels llocs que estan

contribuint a la preservació i difusió de la memòria històrica de la Barceloneta és La

Casa de la Barceloneta 1761, un centre cultural ubicat en un emblemàtic edifici del

barri, al número 6 del carrer de Sant Carles. El regenten -de dimarts a dissabte-Isabel

Centeno i Maria Jesús Vidal, dues oriündes del barri i autores del llibre Barceloneta

Elements, que va ser presentat ahir a la tarda a La Casa de la Barceloneta.

6.000 VISITANTS / El llibre d'aquestes dues historiadores, veïnes i apassionades pel

barri, que compta amb les fotografies del també veí de la Barceloneta Dídac

Page 21: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

21

Santesmasses, ofereix un repàs als elements ornamentals més representatius d'aquest

racó mariner, combinat amb les històries que hi van tenir lloc.

Barceloneta Elements és una mirada enrere, de les moltes que es va proposar

acompanyar La Casa de la Barceloneta quan fa un parell d'anys va obrir les portes al

públic. L'any passat, 6.000 persones van visitar aquest centre cultural, en què fins

d'aquí dos mesos es pot visitar l'exposició La Memòria Cooperativa de la Barceloneta,

una altra mirada al passat.

Page 22: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

22

LA VANGUARDIA 16/04/2014 http://www.lavanguardia.com/vida/20140420/54405973071/un-homenaje-en-italia-permite-al-juez-dar-con-

piloto-que-bombardeo-barcelona.html

Un homenaje televisivo en Italia permite dar con un piloto que bombardeó Barcelona en la Guerra Civil

Un centenario aviador que combatió en la Guerra Civil española aporta pistas para la

querella que presentaron dos vecinos de La Barceloneta

Barcelona. (EFE).- Un homenaje que las autoridades italianas rindieron a un centenario

aviador que combatió en la Guerra Civil española ha puesto tras la pista del veterano

piloto a los impulsores de una querella por los bombardeos de Barcelona, que quieren

que la juez instructora dicte una comisión rogatoria internacional para que se le

interrogue como imputado.

La publicación en medios italianos del cumpleaños del aviador, que ha recibido

felicitaciones de autoridades de su país, ha puesto tras la pista del veterano piloto a los

impulsores de la querella por los bombardeos de Barcelona, que han pedido a la juez

instructora que dicte una comisión rogatoria internacional para que la justicia italiana

le interrogue como imputado.

Por el momento, la magistrada ha ordenado traducir las noticias publicadas en medios

italianos que ha aportado la acusación particular -ejercida por la asociación de italianos

antifascistas residentes en Barcelona Altra Italia y dos víctimas de los bombardeos en

La Barceloneta- y ha tramitado una comisión rogatoria para que Italia le confirme si,

como señala la prensa, el piloto participó en los ataques aéreos.

La acusación particular, ejercida por el abogado Jaume Asens, está convencida de que

la gestión de la juez resultará a todas luces infructuosa, ya que el Ministerio de

Page 23: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

23

Defensa italiano ha contestado con evasivas al requerimiento que la magistrada le

remitió hace ya un año para localizar a los militares que participaron en los

bombardeos.

Por ese motivo, Asens ha presentado un recurso ante la Audiencia de Barcelona contra

la última diligencia encargada por la instructora, en el que propone que se acuerde de

forma inmediata una comisión rogatoria para que la justicia italiana interrogue al

piloto o que la juez se desplace a Italia para tomar declaración al centenario aviador,

Luigi Gnecchi.

Con su recurso a la Audiencia, la acusación particular pretende que la justicia actúe lo

más rápidamente posible para imputar al aviador, en un caso en que el tiempo juega a

favor de la impunidad dada la avanzada edad de los pilotos que todavía estén con vida.

La declaración como imputados de los aviadores que participaron en los bombardeos

resulta clave para que progrese la investigación del juzgado de instrucción número 28

de Barcelona sobre los bombardeos, la primera causa judicial que se abre en España

por los crímenes de la Guerra Civil.

Más de un año después de que la instructora abriera la causa por orden de la

Audiencia de Barcelona -a raíz de una querella presentada en 2012-, las autoridades

italianas han puesto en bandeja a la juez la identidad del centenario piloto gracias al

homenaje institucional con que se le agasajó.

El pasado 5 de marzo, el portal del Ministerio de Defensa italiano publicó la noticia del

cumpleaños del aviador, en la que recordaba su condecoración con la Primera Medalla

al valor militar por participar en la Guerra de España, con una felicitación del Jefe del

Estado Mayor de la Aeronáutica Militar.

Page 24: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

24

Felicitaciones al aviador

La propia ministra de Defensa, Roberta Pinotti, dedicó unas palabras en su cuenta de

twitter al centenario piloto el día de su cumpleaños: "muchas felicidades al aviador

pluricondecorado Luigi Gnecci, nacido en 1914, llevados con envidiable energía",

comentario que le granjeó las críticas de sectores de la izquierda.

Varios medios italianos reprodujeron las felicitaciones recibidas por el aviador, entre

ellos la radiotelevisión pública RAI que lo entrevistó, lo que ha permitido a la acusación

ejercida por italianos antifascistas no solo conocer el nombre del piloto, sino también

su domicilio, mencionado en la prensa. Con una rápido rastreo en el listín telefónico de

Italia, los impulsores de la querella contra los aviadores han logrado incluso hacerse

con su número de teléfono.

En opinión de Jaume Asens, el reconocimiento público al aviador Luigi Gnecchi pone

en evidencia que la nula colaboración de las autoridades italiana para investigar los

crímenes de la Guerra Civil ordenados por Mussolini es intencionada, lo que sugiere

que ese país tampoco ha roto completamente con su pasado fascista.

Ante la falta de resultados, la juez indagó las identidades de los aviadores a través de

las condecoraciones y la pensión vitalicia que les concedió Franco, pero esas gestiones

realizadas ante el Archivo Histórico del Ejército del Aire dieron tímidos resultados.

El pasado mes de enero, el juzgado resolvió recurrir a Eurojust para que interviniera en

la investigación en un escrito en el que denunciaba la "inacción" de la justicia italiana y

la "búsqueda insuficiente" del Ministerio de Defensa, centrada únicamente en su

Dirección General de personal sin rastrear los fondos archivísticos del Estado italiano.

Page 25: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

25

ANDALUCES.ES 17/04/2014 http://www.andalucesdiario.es/cultura/el-nino-de-las-pinturas-gana-la-batalla-al-ayuntamiento-de-granada/

El Niño de las Pinturas gana la batalla al Ayuntamiento de Granada

PER: OLIVIA CARBALLAR

La pintura de Carmen Amaya,

ya borrada.

En chino: 自由. En árabe: ةيرح. Y en castellano: libertad. En tres idiomas, es la palabra

que acababa de dibujar El Niño de las Pinturas en un muro de la prisión de Melilla

cuando se enteró de la buena noticia. Raúl Ruiz, el grafitero andaluz más internacional,

ha ganado la batalla al Ayuntamiento de Granada (PP), que le impuso una multa de

900 euros por pintar un graffiti de la gitana Carmen Amaya en la cueva de la Faraona,

en el Sacromonte.

El Juzgado de lo Contencioso número 3 de Granada da la razón al artista, quien tras

varios recursos administrativos sin éxito decidió llevar el asunto a los tribunales. El juez

no llega a entrar en el fondo del asunto, si es o no arte, porque previamente considera

que el consistorio, que puede recurrir, aplica unos plazos de caducidad de la sanción

que no se ajustan a la ley, según explica la abogada María José Adán.

Page 26: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

26

La letrada defendió que aquella pintura, ya borrada, fue realizada con la autorización

del propietario de la cueva y no pudo ser una infracción de la ordenanza porque no se

trató ni de una pintada ni de un mural, sino de una “obra de arte coherente” con el

entorno. Lo que había antes de ese dibujo era otro de dudosa calidad artística: una

especie de diosa egipcia. Adán concluyó su intervención ante el juez con una de las

frases creadas por el artista: “Cansado de no encontrar respuestas, decidí cambiar las

preguntas”.

“Estoy muy contento”, dice por teléfono El Niño de las Pinturas. Porque no tendrá

que pagar la multa, por supuesto. Pero también porque sigue haciendo lo que más le

gusta: pintar. En estos días que pasa en Melilla con el colectivo Kahinarte, lejos de las

cornetas de Semana Santa de su barrio en Granada, ha dibujado un barco enorme en

un muro de 25 metros de ancho por 6 de alto. Es lo que le sugirió aquella pared

muerta en un barrio periférico a la que él y otros niños han dado vida. En la parte de

abajo ha trasladado los dibujos que 24 pequeños han realizado en papel: desde Bob

Esponja hasta una sirena. Sus nombres también firman el graffiti. “Es una pasada”,

cuenta ese otro niño grande. Sex, el de las Pinturas.

Page 27: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

27

DIARI ARA 21/04/2014 http://www.ara.cat/premium/Reinventa-Mil-ingredients-Carme-Ruscalleda_0_1124287572.html

La paella es reinventa amb mil i un ingredients

El xef Quim Marquès crea “la paella catalana”, amb 12 ingredients de comarques del Principat PER: TRINITAT GILBERT

El cuiner Quim Marquès ha

reinventat la paella: ha creat

la paella catalana amb 12

ingredients amb denominació

d’origen de les comarques de

Catalunya, de secà i de costa, i

encara amb un altre

component més sorprenent, les prunes. Des que va fer pública la seva reinvenció, a la

qual ha dedicat dos mesos de proves, a Google hi ha més d’un milió de pàgines sota el

concepte “paella catalana”. I el vídeo promocional que el restaurant Suquet de

l’Almirall ha preparat, més de 3.000 visites. De moment, però, no ha aconseguit

registrar-la, perquè ha vist rebutjada la petició de patentar-la, cosa que sí que va

aconseguir la paella DO Barceloneta, que van impulsar “per revaloritzar les paelles,

perquè totes tinguessin una qualitat”.

A Quim Marquès la inspiració de crear la paella catalana li va arribar després d’haver

menjat una paella valenciana amb el seu amic cuiner valencià Rafael Vidal, que les fa a

la manera tradicional i ortodoxa, coent-les amb fusta de taronger, i afegint-hi també

12 ingredients. El Rafel, que dirigeix els restaurants Levante de València ciutat i de la

població de Benisanó, aclareix que la paella valenciana té 10 ingredients

imprescindibles: oli, pollastre, conill, bajoca, garrofó pintat (mongeta blanca plana amb

taques morades), tomàquet, aigua, sal, safrà i arròs rodó. I segons la particularitat de

Page 28: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

28

cada regió n’hi afegiran un o dos més. Ell hi posa romaní, però a l’Albufera hi afegeixen

ànec; a la Ribera, al sofregit hi posen all; a Castelló, carxofa; a la costa, pebre roig.

Al Las Vegas, el xef José Andrés també cuina paella valenciana, amb fusta de taronger

que es fa portar de l’estat de Califòrnia, i amb l’assessorament de Rafael Vidal, que hi

va per aconsellar-los com preparar-les. “José Andrés és un cuiner que treballa de

valent per excel·lir en tots els plats”, diu Vidal. Ell mateix comenta que al País Valencià

se’n preparen de molt bones i d’altres que no ho són tant, perquè “també és cert que

se’n fan moltes”.

Justament el cuiner, exprofessor de cuina i gran estudiós Josep Lladonosa sosté que

Catalunya ha adaptat amb perfecció la paella valenciana. “Els millors arrossos són els

nostres perquè hi posem ceba, i, si el sofregit està ben fet, la ceba i el tomàquet donen

més bon gust a l’arròs -assegura-. Als valencians no els agrada la ceba perquè creuen

que estova l’arròs, però si la cocció està ben feta, perquè la paella té molta tècnica, la

ceba hi lliga bé, i a més hi afegeix molt més gust”.

L’arròs és un dels plats tradicionals que s’han mantingut a les cartes dels restaurants.

“No passa el mateix amb els pobres fideus a la cassola, per exemple. Per què no es

troben als restaurants?”, explica a l’ARA al restaurant 7 Portes de Barcelona, on va

treballar com a cuiner durant 11 anys. Lladonosa, que acaba de publicar el llibre La

cuina catalana. 800 receptes d’avui i de sempre (RBA), afirma: “La cuina tradicional no

se sap vendre, perquè els catalans no ens estimem prou; som poc patriotes”. Al

restaurant 7 Portes els dijous fan arròs, i cada dijous un de diferent. L’arròs més

conegut que hi cuinen és l’arròs del senyoret (que no té entrebancs), però n’ofereixen

moltes altres varietats. L’arròs de nyores és l’aportació que Lladonosa va fer al

restaurant 7 Portes.

Page 29: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

29

El ‘brunch’ i els arrossos

Mentrestant, al Restaurant Blanc, situat dins l’Hotel Mandarin de Barcelona, el xef

Llorenç Valls explica que els diumenges posa els arrossos a la carta dels esmorzars de

forquilla ( brunch ), perquè sap que molta gent associa dia de festa a un arròs. Ell

mateix explica les claus del plat mentre el serveix a la sala: primer cal preparar un

sofregit. Si es prepara el dia anterior, millor, perquè la recomanació és que el sofregit

es faci a foc lent, perquè la ceba, el tomàquet i el pebrot vermell, tallat fi, es coguin bé.

“Al sofregit també s’hi pot posar verdura de temporada, com ara carxofes o mongeta

tendra”. L’important és que tot estigui tallat ben fi, i que es cogui unes vuit hores. Un

consell és fer sofregits a l’engròs per anar-ne congelant per racions que després es

faran servir per als plats. “Els sofregits, com també els fumets i els caldos, són la base

de molts plats, que si es fan prèviament i de manera organitzada estalvien temps”, diu.

Amb el sofregit fet, el pas següent serà la picada, amb fruits secs, julivert i alls crus (tot

a parts iguals), que es passen per la paella un cop esmicolats però sense deixar que es

cremin. Llavors serà el moment d’afegir-hi l’arròs. “Jo em decanto pel bomba del delta

de l’Ebre, i tant pel blanc com per l’integral, que té més nutrients, i que haurem de

deixar bullir més estona que el blanc”, diu Valls. Finalment, hi aboca el fumet, bullent, i

abaixa el foc. En cap moment el remena, i el que sí que fa és comptar bé els 20 minuts

de rellotge. Si es volgués fer un risotto, els passos serien els mateixos, només que el

fumet hauria d’estar a temperatura ambient, perquè així l’arròs “s’espanta” i deixar

anar el midó, cosa que fa que quedi cremós. Els passos finals del risotto seran afegir-hi

mantega, formatge parmesà i també formatge cremós. En canvi, si es volgués un arròs

caldós, caldria també els mateixos passos però, a l’hora d’abocar-hi el fumet, també

hauria d’estar a temperatura ambient i anar-n’hi afegint a poc a poc, perquè “així es va

parant la cocció cada cop que n’hi aboquem”.

El xef del Blanc proposa receptes per reciclar l’arròs sobrant. “Feu-ne truites, o

trenqueu un ou enmig de l’arròs que haureu tornat a posar a la paella per convertir-lo

Page 30: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

30

en una mena de remenat”. Una altra opció és saltar-lo sol a la paella amb una mica

d’oli perquè quedi més sec.

Finalment, el cuiner Nandu Jubany prepara una paella de verdures al restaurant El

Petit Comitè, a Barcelona. Jubany, amb tota la seva energia i saviesa, assegura que la

paella té tècnica, sí, però que és dels plats més senzills, que, a més, permet buidar tot

el que es tingui a la nevera. El cap de cuina d’El Petit Comitè, Frank Jiménez, li ha anat

preparant un caldo de verdures suau, fet amb alls, pastanaga, ceba, pebrot verd i

vermell, porro, carbassó, api i tomàquet. “Tenir preparat el caldo amb antelació és la

clau”, diuen tots dos. A partir d’aquí, Jubany es posa davant dels fogons per sofregir els

primers ingredients, les verdures, que són les carxofes, la pastanaga i els espàrrecs i els

ceps (o les de temporada). També hi afegeix ceba, pebre blanc i sal. “Cal anar posant

les verdures segons el temps que necessiten per coure’s; els pèsols els poso al final de

tot”.

Sofregides les verdures, hi aboca l’arròs, de la varietat carnaroli. Ho remena una mica

amb la pala de fusta, i de seguida hi aboca el caldo bullent. “Jo compto 15 minuts

perquè els 5 minuts finals els faig dins del forn, que ha d’estar escalfat prèviament”. El

resultat és un arròs per a vegans i vegetarians. A El Petit Comitè, cada dijous, Jubany

aposta per l’arròs, que també apareix a les postres, mentre que la resta de dies estan

dedicats a altres aliments. Els dissabtes, als plats de la memòria. I els diumenges, als

plats per compartir.

Carme Ruscalleda i les receptes amb l’arròs

La xef amb més estrelles Michelin del món, Carme Ruscalleda, acaba de publicar el

llibre Descobrim el món dels arrossos amb Carme Ruscalleda, publicat per Nomen,

que com a marca d’arròs pertany a la Cooperativa d’Arrossaires del Delta de l’Ebre. La

cuinera proposa receptes com els bombons de pal amb arròs, xocolata i ametlla.

Explica que l’arròs la transporta a un escenari festiu, un escenari de diumenge a casa

amb la família o amb amics, o al camp amb un fogonet de càmping. Per la seva banda,

Page 31: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

31

els bessons Xavier i Sergio Torres, formats amb el cuiner Josep Lladonosa, afirmen que

l’arròs és un plat molt estimat, perquè el seu pare és de Gandia i tots dos havien

arribat a fer ruta per Alacant per buscar la millor paella. Al llibre que acaben de

publicar, De la tierra al cielo (Planeta), escriuen dues receptes diferents d’arròs. “Com

que som dos, sempre tenim dues maneres diferents de fer els plats, i per això al llibre

de cada plat en fem dues versions”, diuen.

Page 32: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

32

EL PUNT AVUI 22/04/2014 http://www.abc.es/catalunya/20140422/abci-esperando-collboni-201404220954.html

Esperando a Collboni

PER: BERNARDO FERNÁNDEZ

En menos de cuatrocientos días Collboni debe recuperar la confianza del electorado

perdida durante décadas

Es verdad que las elecciones primarias celebradas por el PSC en Barcelona, para elegir

a su candidato a la alcaldía, en las municipales de 2015, registraron una participación

discreta. Sin embargo, parece que han servido como revulsivo y el vencedor, ahora ya

alcaldable socialista, Jaume Collboni, ha llegado con las pilas cargadas y el ánimo

dispuesto para poner en evidencia las múltiples y evidentes carencias del alcalde Trias.

Para empezar, Collboni ha hecho una, a mi juicio, adecuada remodelación de Grupo

Municipal Socialista (GMS) en el ayuntamiento barcelonés. Eso le ha permitido, por un

lado, soltar lastre y, por otro, reordenar el grupo como un auténtico gobierno a la

sombra.

Que el alcaldable del PSC no sea concejal es un hándicap que Collboni deberá superar

impulsando al GMS a hacer una oposición férrea y evidenciar que existe una

alternativa real. Además, el candidato socialista deberá patearse la calle y estar en

contacto permanente con los vecinos y las entidades para recuperar los apoyos

perdidos en los últimos tiempos, condición indispensable para lograr el bastón de

mando de la ciudad.

Hasta ahora Xavier Trias, con sólo 14 concejales de 41, ha vivido tranquilo

contemporizando con unos y con otros. A pesar de haber perdido muchas votaciones

Page 33: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

33

en los plenos, algunas estratégicas, a la chita callando está cambiando el admirado

modelo Barcelona, por otro claramente privatizador.

Así por ejemplo, ha logrado la complicidad del PP para convertir el Port Vell, el amarre

ubicado en la Barceloneta, en un puerto de lujo para grandes yates. También ha

encontrado la colaboración necesaria para levantar el veto y conceder nuevas licencias

hoteleras y de restauración en Ciutat Vella, Distrito machacado por el aluvión turístico.

Ha privatizado la gestión de los 36 parkings más rentables de la ciudad. Y la reforma de

la Diagonal se hará al dictado de intereses ajenos al bien común. Como dice un

veterano regidor: ahora toca devolver los favores recibidos durante la campaña

electoral.

Es evidente que con la orientación política del Alcalde Trias, la ciudad corre el riesgo de

perder la capacidad de atracción que ha tenido en los últimos años y acabar convertida

en una capital de provincias.

En menos de cuatrocientos días Collboni debe recuperar la confianza del electorado

perdida durante décadas. Desde luego es una labor difícil, pero no imposible y sobre

todo es apasionante. Barcelona bien merece el esfuerzo.

Page 34: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

34

LA VANGUARDIA 26/04/2014 http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54406246850/index.html

La ciudad azul

El día a día de los 380 pescadores que faenan en Barcelona

PER: DOMINGO MARCHENA | XAVIER CERVEZA

Amanece. Aún no se ven los

barcos, pero ellas ya saben

que vienen. Ellas, las

gaviotas, las comillas del

cielo, que se desperezan y

comienzan a volar en

círculos desde el muelle del

Rellotge, pendientes de las

redes y de las capturas que caen al agua. Poco a poco, llegan el Cabrera Uno y el

Cabrera Dos, el Jaco, el Cuatro Hijos, el Alba y Judit, el José y Dolores, el Cristina y

Daniel, el Noelia, el Nuevo Jaime David y el Nuevo Labio. Si ha habido pesca, las

tripulaciones cobrarán. Si no, no. Es la ley del mar. Eduardo, un veterano del azul, de

74 años, que empezó a faenar con 12 y que ha recorrido los mares de medio mundo,

es hoy un jubilado que mata el gusanillo lanzando el hilo junto a la lonja y que conoce

cada embarcación por el ruido de su motor, a pesar de que está medio sordo. "Ese es

el Nuevo Málaga", dice.

El Nuevo Málaga es un moderno leviatán de 24 metros de punta, o eslora, y ocho de

manga, o ancho, con un imponente castillo de proa. José Manuel Juárez, de 52 años,

marinero y patrón mayor de la Confraria de Pescadors de Barcelona, tiene sal en las

venas. Vecino de la Barceloneta y natural de La Rábita, un pueblo granadino donde los

niños de su generación aprendían a nadar antes que a andar, es hijo, nieto, bisnieto y

Page 35: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

35

tataranieto de pescadores. Doce miembros de su familia, "además de algún que otro

cuñado", son de la cofradía. Y una vez vio flotar una montaña más grande que el

Nuevo Málaga.

Fue en mayo de 1983. Frente al delta del Llobregat irrumpió un islote que desafiaba la

lógica y las cartas náuticas. José Manuel, de guardia en el Nuevo Bonito, aflojó la

maneta. El motor tosió y el barco cabeceó lentamente. La olieron antes de verla. Era el

cadáver de una ballena jorobada de veinte toneladas, una de las más grandes avistadas

tan cerca del litoral. El cetáceo acabó varado en la playa del club náutico de El Prat de

Llobregat. Las fotos se publicaron en la portada de La Vanguardia y abrieron las

puertas del diario a un jovencísimo Pedro Madueño, ahora pescador de altura.

No es inusual ver cachalotes y otros cetáceos en las aguas de Barcelona, como

confirma el Centre de Recuperació d'Animals Marins. Los representantes de la última

industria extractiva de la ciudad lo saben porque el azul anda revuelto estos días. El

azul son los cardúmenes y los bancos o molas de sardinas, boquerones, jureles y

caballas, que hoy están aquí y mañana allá porque los acosan los animales. Así llaman

los pescadores a los delfines, los atunes y otros depredadores. Y también a las

ballenas, que sólo se alimentan de la gambeta, el equivalente del krill, el camarón

antártico, pero espantan el azul.

"Con suerte, ganamos 200 euros a la semana por seis jornadas de hasta doce horas",

dice Manuel, de Almería. Y si el azul se espanta, nada de nada. Es de locos. Todo

depende de la suerte, de las olas y de que no se rompan las redes. Y, cuanto más se

pesca, menos se gana. Como en la bolsa, el exceso de oferta devalúa el producto. Los

ingresos son azarosos (por lo general, el 60% para la tripulación y el resto para el

armador, aunque algunos propietarios elevan su parte al 50%). Los días aciagos en que

los marineros regresan de vacío, los versos de Antonio Machado cobran todo su

sentido: "Me encontraréis a bordo ligero de equipaje / casi desnudo, como los hijos de

la mar".

Page 36: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

36

Este es un mundo casi íntegramente masculino, aunque en Galicia y Castellón ya hay

patronas de barco. Montserrat Piqueras, una de las pocas mujeres del muelle

pesquero, secretaria de la cofradía, recuerda que hace unos días unos agricultores de

Cuenca visitaron el puerto y comentaron: "Y nosotros que creíamos que el campo era

duro...". Aún quedan en Barcelona 380 hijos de la mar, 380 hombres que a diario salen

a pescar. El 80% son españoles e hijos de pescadores, que se iniciaron en el oficio de

niños, como José Manuel Juárez, el patrón y cofrade mayor, con un nieto, Xavier, de 5

años, que ya le pide salir a navegar. También, como él, muchos marineros tienen

orígenes andaluces. Y lo mismo sucede en las cofradías de Vilanova i la Geltrú, Arenys

o Blanes, donde los andaluces son legión.

Entre los extranjeros son abrumadora mayoría los marroquíes, como Yusuf, que lleva

15 años en el Cuatro Hijos y que esta mañana se prepara una tortilla en la cubierta,

aunque durante el Ramadán comerá de noche, entre captura y captura. El resto de los

tripulantes son, por este orden, argelinos, ecuatorianos, peruanos y senegaleses, como

Mamadou y Moussa, que en el mar no son inmigrantes, "porque el mar es sólo de

Dios". Una treintena más de familias viven de la pesca en Barcelona, entre

administrativos de la cofradía, mecánicos, zurcidores de redes y trabajadores de la

lonja y de la fábrica de hielo. El puerto, que tuvo 130 pesqueros en los años sesenta,

sólo tiene hoy 38: 22 son de cerco, con unos 14 marineros por embarcación, que

pescan el azul de diez de la noche a ocho de la mañana; y 14 de arrastre, con

tripulaciones de entre cuatro y cinco hombres, que faenan desde el amanecer hasta las

cuatro o las cinco de la tarde y capturan gambas y cigalas, sobre todo, aunque también

pulpos, rapes y lenguados. Completan la flota dos embarcaciones de artes menores,

con dos marineros cada una, que atrapan lubinas, doradas o besugos con anzuelos y

redes especiales, más pequeñas.

A los pescadores de Barcelona les molesta que las artes menores sean consideradas

artesanales, "porque toda nuestra pesca lo es". La cofradía obliga a un parón biológico,

que por primera vez en los últimos 19 años ha sido de sólo un mes, en enero, y no de

dos. Para compensar y respetar los caladeros, también se ha impuesto que las capturas

Page 37: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

37

por barco no excedan de las 300 cajas diarias de sardinas, aunque por ley podrían ser

hasta 500. Las mareas, o jornadas laborales, son de un máximo de doce horas. El

pescado, capturado a menos de doce millas de la costa, no está fresco cuando llega al

puerto. Está vivo.

Los veteranos de la lonja recuerdan una anécdota reveladora. Una vez, un veterinario

creyó que unas piezas recién desembarcadas no era óptimas porque estaban flácidas.

"Espera y verás. Será lo primero que compren los mayoristas", le dijeron. Y así fue. Era

un manjar para los sibaritas más exigentes: una pesca tan reciente que el hielo aún no

la había endurecido. Restaurantes de la Barceloneta, como el Martín Villoro, que lleva

medio siglo en el número 73 del paseo Joan de Borbó, al margen de circuitos turísticos

y modas, celebran almuerzos de cuchara y tenedor. El plato estrella son las sardinas, ya

sean fritas o a la vasca. El único secreto es la calidad del producto, recién

desembarcado.

La proximidad y la frescura de la marca Peix de la Barceloneta, que se creó en el 2010

y que ya se ha abierto un hueco en Mercabarna, mientras gana adeptos en

Mercamadrid, Mercazaragoza y Mercagranada, son las mejores armas de la Confraria

de Pescadors de Barcelona, que no ha notado la crisis porque, bromea, "nosotros

siempre estamos en crisis". Pero si eso es cierto, que debe de serlo, y si los sueldos son

tan escasos e inestables, si el trabajo es tan duro y sacrificado (los muelles aún están

de luto por la muerte de un pescador peruano, Daniel Jonathan Morán Nicolás, de 24

años, ahogado el día 3), ¿por qué el oficio no desaparece? La respuesta está en la

mirada de un hombre de 74 años, sordo y jubilado, que acude a diario a la llamada del

mar, sin saber muy bien la razón. O en los ruegos de un niño de cinco años, la séptima

generación de una familia de pescadores, que atosiga a su abuelo para que lo lleve al

barco. Mientras haya mares, habrá pescadores.

Page 38: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

38

EL PAIS 26/04/2014 http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/04/26/catalunya/1398536229_308780.html

Los movimientos sociales reclaman su derecho a transformar la ciudad

- Las entidades piden tomar la palabra tras dos décadas de delegar la gestión en la

administración

- En Barcelona ya existen proyectos activos, como Can Batlló, en Sants; o Germanetes,

en el Eixample

PER: JORDI MUMBRÚ ESCOFET

Los vecinos en el recinto de Can Batlló el 11 de junio de 2011. / MASSIMILIANO MINOCRI

“Queremos reconquistar poco

a poco una ciudad que nos han

robado”. La frase es de Gala

Pin, activista social de

Barcelona. Los movimientos sociales tienen encima de la mesa varios proyectos para

empezar esta “reconquista” de la capital catalana, algunos se encuentran en fase muy

embrionaria, otros empiezan a coger forma y al menos un par de ellos son plenamente

operativos y se han convertido en el modelo a seguir para otros colectivos.

El mayor foco de actuación es actualmente Can Batlló, el antiguo complejo fabril del

barrio de la Bordeta, que los vecinos se hicieron suyo hace tres años. En este tiempo,

el espacio se ha convertido en un auténtico vivero de alternativas donde además de

Page 39: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

39

huertos, talleres de malabares y un rocódromo, se ha creado una ambiciosa

cooperativa de viviendas sociales.

“Tenemos la idea de hacer ciudad”, explica Hernan Córdoba, miembro del colectivo de

Can Batlló. Su fuerza es tal, que colectivos de otros barrios e incluso de otras ciudades

se han acercado al histórico complejo fabril para tomar nota. Y ya se están

preparando: están en el Poblenou (Flor de Maig), en Sant Andreu (Harmonia), en la

Barceloneta (Segle XX), en el Poble Sec (La Base) y también en el Eixample (Espai

Germanetes).

El diagnóstico de estos colectivos de que el espacio público ha desaparecido no es

exclusivo de Barcelona. Una de las voces más prestigiosas y también más rotundas es

la del profesor de Antropología de la Universidad de la Ciudad de Nueva York, David

Harvey, quien aseguraba en su artículo El Derecho a la Ciudad, publicado en 2008, que

“tal como se encuentra hoy constituido, el derecho a la ciudad se encuentra

demasiado restringido, en la mayoría de los casos, a una reducida élite política y

económica”.

Ante este paradigma, algunos ciudadanos han empezado a reaccionar. El mismo

Harvey destaca en su obra que “existen movimientos sociales urbanos que intentan

superar el aislamiento y remodelar la ciudad de acuerdo con una imagen diferente de

la promovida por los promotores inmobiliarios respaldados por el capital financiero, el

capital corporativo y un aparato de Estado cada vez más imbuido por una lógica

estrictamente empresarial”. Harvey anunció esta tendencia en 2008; sin embargo,

parece que describía lo que está sucediendo hoy por hoy en Barcelona.

La mayoría de los proyectos que los movimientos sociales tienen sobre la mesa están

todavía muy verdes, sobre todo si se comparan con Can Batlló, pero ya cuentan con

una masa crítica numerosa y organizada. Un buen ejemplo es el Espai Germanetes, en

pleno Eixample, que solo dispone de un solar hasta ahora abandonado pero que ha

Page 40: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

40

sido capaz de seducir a 46 colectivos distintos, entre los que hay partidos políticos,

catedráticos, vecinos de a pie y muchos otros perfiles.

“En el Espai Germanetes han sumado gente muy variada y bien preparada. Hay un gran

potencial”, asegura Lluís Rabell, presidente de la Federación de Asociación de Vecinos

de Barcelona (FAVB). Según Rabell, que conoce muy bien los distintos proyectos, “el

movimiento por sí solo no resolverá los problemas actuales, pero es la semilla de

cualquier cambio serio y una base muy prometedora".

Otra de las personas implicadas en el Espai Germanetes es Francesc Magrinyà,

profesor de urbanismo y del Máster de Sostenibilidad de la UPC. “Estamos viviendo el

final del Estado del Bienestar. Hace tiempo delegamos a la administración pero la

administración se ha aislado y la gente ya no se siente representada y se organiza”.

El Espai Germanetes ha conseguido convertirse en un punto de encuentro de muchos

vecinos e incluso los niños acuden al solar para jugar. El cambio de los movimientos

sociales, según los expertos consultados, es que hasta ahora, los vecinos reclamaban

un parque o espacio mientras que ahora lo crean ellos mismos: “La gente ya no se fía

de que el Ayuntamiento les dé un servicio porque ya hace tiempo que lo piden y no se

sienten escuchados”, explica Jordi Mir, del centro de Estudios sobre Movimientos

Sociales de la Universidad Pompeu Fabra.

Mir recuerda que en los años 70 también existía esta desconfianza y que fue así como

los vecinos de Nou Barris decidieron ocupar lo que ahora es el Ateneu Popular, el otro

gran referente de Barcelona. “Tras dos décadas de reivindicar servicios a la

administración, algunos colectivos han decidido ser ellos mismos los garantes”.

En el Poblenou, el Ayuntamiento de Barcelona ya anunció la compra de la Flor de

Maig, que la asociación de vecinos y los distintos colectivos quieren convertir en un

vivero de cooperativas; en la Barceloneta, el Ayuntamiento se ha comprometido a

comprar el edificio de la antigua cooperativa Segle XXI y está abierto a negociar que la

Page 41: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

41

gestión sea vecinal. En Sant Andreu, hay decenas de entidades ya organizadas bajo el

paraguas de La Harmonia esperando la cesión de un espacio de las Fabra i Coats.

El Ayuntamiento anunció el miércoles que no les cedía el espacio porque su proyecto

no era satisfactorio y ayer se produjo la primera concentración de protesta en la que el

colectivo recordó que lleva ocho años reclamando el espacio y anunció que el próximo

23 de mayo, “el Casal de barrio del pueblo de Sant Andreu gestionado por La Hamonia

abrirá sus puertas”. Este método de anunciar públicamente cuándo se entrará a

ocupar el local, independientemente de lo que decida el Ayuntamiento, también está

inspirado en Can Batlló, que puso como fecha límite el 11 de junio de 2011. Ese mismo

día entraron y empezaron a gestionar el complejo fabril que hoy es el gran referente.

En la Barceloneta utilizaron el mismo método para conseguir el compromiso de la

recuperación del Segle XX y ahora es el turno de Sant Andreu.

Page 42: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

42

EL PUNT AVUI 28/04/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/735952-els-arxius-de-barcelona-ja-no-son-una-

institucio-fosca.html?cca=1

“Els arxius de Barcelona ja no són una institució fosca”

- “A partir del naixement del Consell de Cent, els barcelonins van tenir consciència

d'ells mateixos com a ens autònom”

- “La ciutat té una tradició arxivística molt potent, més que la de museus”

- “Pel que fa a la fotografia, Barcelona és única; entitats com el Centre Excursionista

han fet la feina que hauria correspost a un Estat”

PER: ANNA BALLBONA

Daniel Venteo s'ha especialitzat en treballs sobre la història de

Barcelona Foto: ALBERT SALAMÉ.

A Autobiografia de Barcelona la ciutat s'explica

a través de 550 documents de l'Arxiu Municipal

que ha resseguit i seleccionat l'historiador

Daniel Venteo. A banda d'una guia sobre la

Barceloneta, acabada de publicar, Venteo està

enllestint el Doctorat, dedicat a l'Acadèmia de

Bones Lletres, “un antecedent de l'Institut

d'Estudis Catalans”, del segle XVIII. També

treballa en altres llibres per a l'Ajuntament de Barcelona, un de “fotografia en color de

la ciutat de principis de segle XX” i una guia històrica sobre el Raval.

Una autobiografia d'una ciutat és gaire usual?

Page 43: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

43

És original. Cap ciutat havia escrit fins ara la seva autobiografia. Hi ha països i estats

que sí que ho han fet, com Estats Units, que per mi és un referent en la difusió del

patrimoni documental i de la història. Els arxius d'Estats Units han fet diversos llibres

que, sense ser una autobiografia, són un retrat del país a partir exclusivament de

documents. En el cas de Barcelona, és una autobiografia parcial. He pres com a data de

naixement el 1249, l'origen del Consell de Cent.

Per què?

És una data simbòlica, que té a veure amb el naixement del propi arxiu de

l'Ajuntament. A partir d'aquí els barcelonins van tenir consciència d'ells mateixos com

a ens autònom. El Consell de Cent va durar cinc segles, i després va venir l'Ajuntament,

que és la mateixa institució que tenim ara però reinventada. L'últim document és de

finals del 2000, una portada del diari Avui que anuncia l'assassinat de l'Ernest Lluch.

Què fa singular aquest llibre?

El llibre no és un relat cronològic, sinó com un relat temàtic de la història de la ciutat, a

través de sis grans blocs. Aquestes unitats temàtiques combinen documents de tota

tipologia, textual, gràfica, fotografia... i de diferents èpoques.

Què li ha sorprès més dels 550 documents que hi ha inclòs?

Tant de valor li dono a un document del segle XV com una petita nota escrita per algú

que està participant en el desenrunament d'un edifici bombardejat durant la guerra

civil. Aquesta persona anota el que hi recull, unes forquilles, tres gallines i un rellotge

d'or perquè sigui retornat a qui hi vivia.

Hi ha alguna cosa, de les que ha reproduït, que mai haguera esperat trobar?

Els arxius de la ciutat avui són molt moderns. Ja no són aquella institució fosca. A

l'Ardiaca [Arxiu Històric de la Ciutat] encara hi ha documentació que no s'ha tocat fa

dècades. Per exemple, les notes de la junta de defensa passiva és un fons que encara

no està a l'abast dels investigadors. Quan vaig trobar-les, em va colpir molt.

Page 44: Abril 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de pr emsa mensual Abril de 2014

44

Quina tradició de conservació d'arxius té Barcelona?

Té una tradició arxivística molt potent. Al segle XIX, en paral·lel amb la modernització

de l'Ajuntament, de l'administració local i del conjunt de l'Estat, dóna passes molt

importants. En els últims 30 anys, s'ha reinventat i modernitzat. Barcelona és un

referent, a nivell internacional, de gestió documental. La tradició de museus de

Barcelona és més pobra que la d'arxius.

Hi ha algun arxiu que consideri un tresor?

Pel que fa a la fotografia, el que succeeix a Barcelona és únic arreu d'Espanya i

segurament a Europa. Entitats privades com l'arxiu Mas, l'Institut d'Estudis Fotogràfics

o el Centre Excursionista han fet la feina que hauria correspost a un Estat. Sense haver

sigut un Estat al segle XIX, Catalunya ha tingut una societat civil tan potent i amb tanta

ambició que ha cobert els forats.

Per què ho sabem quasi tot de la història de la Barceloneta?

Perquè hi ha una data fundacional, el 3 de febrer de 1753. La Barceloneta és un

polígon residencial, com Montbau, però en el segle XVIII, i impulsat pels militars. Si

volies fer-t'hi la casa havies d'anar a Capitanía General i pagar als militars. Fins al 1858

està sota jurisdicció militar, però fora de les muralles. Per això era el barri de la

llibertat, també del pur vici.

Com és que les especificitats de la Barceloneta han estat tan marcades?

Un dels seus trets és l'aïllament. [A mitjan del segle XIX] el ferrocarril i la

industrialització creen una barrera entre la Barceloneta i la resta de la ciutat. Fins a les

reformes del 92, era un cul de sac. Tot era molt negre. Però al mateix temps, és un

barri de tòpics, i aquestes guies, que estan adreçades al barceloní, no al turista, estan

pensades per redescobrir la ciutat amb una nova mirada, sense complexos ni

prejudicis. Per exemple, aquest és el barri amb menys densitat urbana de tot Ciutat

Vella.