pàg. 3 La CUP denun-cia l ’Ajuntament per pres-sumptes fraus amb el con-tracte de la brossa amb FCC

pàg. 3 Els personatges tar-ragonins: Agustí Mallol i Xavier Adserà | Una escola en barracons?

pàg. 4 La Xarxa sSnta Te-cla fa fallida 550 anys des-prés: esperem que no l ’aca-bem pagant entre tots.

pàg. 5 Les llistes d’espera a la sanitat pública catalana | Neix MAiDA: la comissió de medi ambient | Pressu-postos participatius

SUMARI

CONTACTAAMB NOSALTRES

Tarragona1r Semestre del 2014, núm. 3l’Info

pàg. 6 Avortament lliure i gratuït, per al dret al propi cos | Què és Alerta Solidà-ria

pàg. 7 Multireferèndum: perquè tenim el dret a deci-dir-ho tot | La frase | L’es-cola Mediterrània i l ’Anella Verda.

Facebook: CUP TarragonaTwiTTer: @cuptarragonaweb: tarragona.cup.catcorreu: tarragona@cup.catadreça: c/ de la nau, 11

LA CUP PORTA EL CONTRACTE DE LA BROSSA AMB FFC A LA FISCALIA

DETECTA IRREGULARITATS AMB LES PRORROGUES DEL CONTRACTE

I LES REVISIONS DE PREUS

2002: Adjudicació del contracte a FCC per 10 anys i un import 8.831.906,40

2004: S’afegeix la neteja de platges i l’import puja a 9.159.885,41

2006: Es modifica les pujades establertes i es passa del 0,93% a l’ 1,93%

2009: FCC no compleix amb els objectius pre-vistos per a la gestió de residus.

DESTAQUEM2010: El ple per unani-mitat aprova prorrogar 10 anys més el servei de la brossa i elevar la quantitat 16.970.041,24 € / anuals.

2

1r semestre 2014núm. 3

L’INFOCUP

El passat 22 d’abril la CUP de Tar-ragona va presentar davant la Fiscalia una denúncia contra l’Ajuntament de Tarragona per possibles trames fraudu-lentes al voltant del contracte de con-cessió del servei de recollida d’escom-braries i neteja de platges del municipi que des de l’any 2002 està adjudicat a l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC).

El contracte de “Concessió admi-nistrativa per a la prestació del servei de recollida i transport de residus urbans, neteja viària i de platges i de gestió de la deixalleria municipal i de la plan-ta de vehicles fora d’ús del municipi de Tarragona” va ser adjudicat pel Ple de l’Ajuntament a l’empresa FCC el 2 de maig de 2002 per un import de 8.831.906,40 €/any i per una durada de 10 anys, al que a més s’hi va afegir el servei de neteja de platges l’any 2004, la qual cosa va suposar un import inicial del contracte de 9.159.885,41 €.

Les controvèrsies al voltant d’aquest contracte, més enllà del preu ja força elevat pel qual es va adjudicar, van co-mençar l’any 2006 quan se’n va acordar una modificació per la qual s’elevava la revisió de preus anual de la concessió per sobre de l’establerta en el Plec de clàusules administratives que havia re-git el concurs de licitació, que passava a ser d’un 0,93% de l’IPC a un 1,93%.

Aquesta modificació havia estat proposada per l’empresa per l’amenaça de vaga per part dels treballadors que demanaven un augment salarial. Per anivellar l’increment de despeses que suposava a l’empresa la signatura d’un conveni col·lectiu en aquests termes, l’Ajuntament mitjançant un acord del Ple va considerar que podia aug-mentar els beneficis d’una empresa privada per tal de desbloquejar la seva problemàtica laboral.

En aquell moment, l’Interventor municipal ja va advertir que l’increment

de l’1% no es trobava establert al Plec i que, per tant, podia vulnerar els princi-pis de lliure concurrència i bona fe que han de regir les licitacions administra-tives. Aquest augment suposava clara-ment un sobrecost per l’Ajuntament i de retruc per la ciutadania tarragonina ja que, destinant més diners a aquest contracte, se’n destinaven menys a d’al-tres serveis públics.

Però les actuacions del Consistori en contra dels interessos de la ciutada-nia no acaben aquí. El 2009 es va apro-var un nou pla de gestió de residus mu-nicipal i l’Ajuntament va constatar que FCC no complia amb els objectius pre-vistos, ni amb els fixats per la Generali-tat per a la gestió de residus. En aquesta situació el Consistori podia optar entre resoldre el contracte i dur a terme un nou procés d’adjudicació o modificar-lo i va optar per la segona opció, per tal de no haver de resoldre’l anticipadament ja que això hagués comportat una in-demnització a l’empresa i possiblement la pèrdua de la seva condició d’adjudi-catària. Així doncs, va instar a FCC per a que presentés una proposta sobre les modificacions a aplicar.

D’acord amb aquesta petició, FCC va presentar una proposició de pròrroga de la concessió en que exposava que per complir els objectius necessitava un augment de l’import anual de la con-cessió a 16.970.041,24 €/any, allargar el termini 10 anys més des de la data de finalització de la concessió inicial, modificar la revisió de preus un cop més sense tenir en compte les exigències del Plec i realitzar una nova inversió per import de 14.163.792,28€ per mante-nir l’equilibri econòmic de l’empresa.

Un cop presentada la proposta, la Intervenció General de l’Ajuntament va emetre un informe que advertia que la despesa que s’hi recollia representava un major import respecte a la previsió pressupostària per aquesta partida que suposaria dificultats a l’hora d’equili-brar els pressupostos de 2011, a més d’ocasionar una clara pèrdua d’ingres-sos per a la ciutat. Malgrat això, el Ple va aprovar per unanimitat la modifi-cació del contracte en tots els extrems que proposava l’empresa, afavorint-la clarament un cop més, en perjudici de les arques municipals.

Per la magnitud de la modificació contractual aquesta s’havia de sotmetre obligatòriament a un dictamen de la Generalitat de Catalunya. Així doncs, el 9 de desembre de 2010 la Comis-sió Jurídica Assessora de la Generali-tat emetia dictamen pel qual després d’una exhaustiva anàlisi jurídica con-siderava que la proposta no s’adeia a les exigències de la legislació i advertia d’una situació fraudulenta perquè es realitzaven modificacions d’elements essencials del contracte expressament prohibides per llei sense la suficient justificació.

Així mateix, el dictamen també feia referència a la necessitat d’un ús res-trictiu i especialment justificat de la po-testat discrecional de l’Ajuntament de prorrogar un contracte, per tal d’evitar situacions fraudulentes i el risc de con-figurar un contracte perpetu, tenint en compte que els acords adoptats, amb un clar benefici per a l’empresa, compor-taven un monopoli tàcit dels serveis de neteja de la ciutat almenys durant dues dècades, sense haver licitat novament el contracte per poder obtenir alter-natives més eficients en pro dels inte-ressos públics.

Com a últim punt destacable de la denúncia presentada per la CUP, cal dir que l’aprovació definitiva de la mo-

LA CUP DENUNCIA L’AJUNTAMENT PER PRESSUMPTES FRAUS AMB EL

CONTRACTE DE LA BROSSA AMB FCC

dificació del contracte a favor de FCC, que es va dur a terme en una sessió del Ple de 13 de desembre de 2010, també presentava possibles irregularitats per part de l’Ajuntament perquè la decisió d’aprovar la modificació es va incloure com a votació d’urgència i es destacava que no s’havia rebut cap dictamen per part de la Generalitat en aquella data, fet que coincidia precisament amb que el dictamen es va emetre el dia 9 de de-sembre i, per tant, sembla que l’Ajun-tament, en saber que la valoració de la Generalitat era negativa, es va afanyar a aprovar el que va voler. Així es va evitar justificar per què ho feia en contra del que deia la Generalitat.

La CUP considera que de totes aquestes actuacions (prendre acords sense competència, no tenir en compte els informes negatius dels interventors ni el dictamen de la Generalitat, pren-dre decisions no incloses a l’ordre del dia del Ple...) dutes a terme pel Consis-tori se’n desprèn una possible activitat fraudulenta al voltant del contracte de servei de recollida i transport de resi-dus urbans en relació a la modificació per la qual s’augmenta el preu inicial del contracte de 8.831.906,40€/any a 16.970.041,24€/any, i se n’allarga el termini durant 10 anys més sense un procediment de concurs administratiu.

3

L’INFOCUP 1r semestre 2014núm. 3

L’Anella Mediterrània

El passat 4 de desembre, el tinent d’alcalde de Projectes Estratègics de Tarragona, Javier Villa-mayor, va presentar en roda de premsa, conjun-tament amb el director general dels Jocs Medi-terranis, Ramon Cuadrat, el projecte de l’Anella Mediterrània dels Jocs del 2017, segons el qual, el complex esportiu estarà situat a Campclar i es convertirà en l’epicentre esportiu de la competi-ció.

El projecte planeja com a punts forts la reu-tilització de les instal·lacions esportives existents a la zona on es faria. Aquestes instal·lacions a les que actualment s’accedeix per una entrada ubica-da al carrer Riu Ciurana, s’expandirien cap a l’est en direcció a Bonavista. En les recreacions que es van presentar en roda de premsa, i que romanen publicades al web oficial dels Jocs del Mediterra-ni, s’hi podien veure diverses recreacions virtuals de la zona afectada.

A pocs metres de la futura anella, hi ha situ-ada en l’actualitat l’Escola de Ponent, un centre públic d’ensenyament infantil i primari, ubicat a l’Avinguda President Tarradellas, molt a prop de l’encreuament amb el carrer Riu Ciurana. Aquest centre educatiu, avui en dia, està instal·lat en au-laris prefabricats (barracons), quedant-ne pen-dent sense data una construcció d’equipaments estables, amb unes instal·lacions educatives dig-nes.

El contrast de prioritats, una oportunitat?

A la CUP de Tarragona estem a favor de l’esport de base i sempre hem defensat que cal adoptar un enfocament crític envers l’organitza-ció i celebració de macroesdeveniments com ara els Jocs de la Mediterrània.

És cert que, en la situació de gestió en què vi-vim, una ocasió així pot ser l’oportunitat d’acon-seguir unes inversions que d’altra manera no es podrien obtenir, ara bé, aquestes inversions han

TINDREM UNA ESCOLA DE PONENT EN BARRACONS AL COSTAT DE L’ANELLA

MEDITERRÀNIA?

PERSONATGESIL·LUSTRES

Xavier Adserà i GebellíNascut a Tarragona el 1963. És presi-dent del projecte de BCN World i actual conseller delegat de Veremonte, empresa promotora d’aquest megaprojecte que implicarà una agressió directa al territori mitjançant la implantació de casinos.

Al darrer InfoCUP parlàvem del seu germà, Josep Maria, afiliat a CDC i pre-sident de la Xarxa Sanitària i Social San-ta Tecla.

Agustí Mallol

Nascut a Tarragona el 1952. Últimament es prodiga per la ciutat com a conferen-ciant, amb xerrades com “Valors i força”, on fa bandera del tarragonisme ranci dig-ne de la postguerra més casposa. També té cadira a SIRUSA des del 2008 gràcies a l’alcalde Ballesteros. Ha estat conseller de medi ambient en governs de l’exalcal-de Joan Miquel Nadal. Se signa el con-tracte amb FCC sota el seu mandat l’any 2002.

Historial polític

Eleccions municipals 1979 número 2 a les llistes d’ Organización revoluciona-ria de los trabajadores (ORT)

Eleccions municipals 1983 número 17 a les llistes del PSC

Eleccions municipals 1991- 1995 nú-mero 12 com a independent a les llistes de CIU

Eleccions municipals 1995- 1999 nú-mero 10 CIU Conseller delegat d’esports

Eleccions municipals 1999- 2003 CIU Conseller delegat de l’Àrea de Medi Ambient i Esports

Eleccions municipals 2003- 2007 CIU Conseller delegat Protecció civil, medi ambient, sanitat i consum.

d’orientar-se a la millora de les condicions de vida presents i futures de les persones que vivim a Tarra-gona.

Saber que organitzarem uns jocs esportius mentre encara tenim estudiants ubicats en aularis prefabricats no respon a una visió d’harmonia entre les inversions i les condicions de vida de la població. El fet que la can-didatura hagi estat impulsada per l’Ajuntament i les ubicacions de les escoles depenguin del Departament d’Ensenyament de la Generalitat no ha d’implicar que les persones de la ciutat perdem de vista la realitat a què se’ns condueix.

Quan es va veure que els plans de l’Ajuntament preveien ubicar l’Anella Mediterrània a escassos me-tres dels barracons en què s’ubica l’escola de Ponent, a la CUP vam pensar que, a veure si, ni que fos sota aquest pretext, hi podria haver una reacció davant les nostres administracions competents.

Dins del nostre àmbit d’acció municipal, vam preguntar al Plenari si l’Ajuntament havia fet gesti-ons amb el Departament d’Ensenyament per garan-tir l’ubicació estable de l’Escola de Ponent. Ens van respondre que els contactes amb Ensenyament eren permanents i que l’Escola de Ponent una de les seves prioritats.

Més enllà de la utilitat de recordar a l’Ajuntament l’oportunitat que suposa la gestió d’inversions perquè aquesta redundi sobre les vides dels seus habitants és important que no perdem de vista aquesta lògica per-versa en què, fins i tot, s’ha de demanar permís per poder estudiar en una escola digna. Aquestes raons ens han d’estar fer més pendents que mai de la gestió dels nostres governants.

Ara, més que mai, fins i tot en els moments que els governs de CiU i ERC volen que centrem tota la nostra atenció en el procés sobiranista, és hora de ser al carrer, a les associacions i a les organitzacions po-lítiques per exigir una educació pública i de qualitat. És el moment de participar, de ser protagonistes del canvi que volem per a les nostres vides i de negar-nos a les seves imposicions i és el moment de decidir: de-cidim posar fi als barracons.

4

1r semestre 2014núm. 3

L’INFOCUP

LA XARXA SANTA TECLA FA FALLIDA 550 ANYS DESPRÉS

El passat 14 de febrer, el Sr. Ponç Mascaró Forcada publicava un arti-cle d’opinió al Diari de Tarragona, que lloava els tres equilibris de la llarga vida d’una institució privada que, suposadament, no té l’objectiu d’enriquir-se, i que ha estat patro-cinada mitjançant l’acord de 1464 entre l’Ajuntament de Tarragona i el Capítol eclesiàstic.

Des del Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona ens veiem en l’obligació d’aclarir aquests suposats tres equili-bris dels fonaments de la Xarxa San-ta Tecla, que ens explica el patró de la Fundació Sociosanitària i Social de Santa Tecla.

El primer equilibri és el de «la pròpia vida». Fa palesa la unió de l’Església i l’Ajuntament, —«ca-dascú dins de les seves funcions i in-dependència»—; l’autor de l’article omet que des de fa uns anys el nostre Ajuntament no participa al Consell d’Administració de la Xarxa Santa Tecla (canvi d’estatuts i participació coincidint amb el segon mandat del PSC al nostre Ajuntament). El que no va fer el pare, ho ha fet l’agosa-rat fill: trencar amb la participació i representació de la institució que re-

presenta la ciutat. El segon equilibri fa referèn-

cia a «la tolerància». A quina toleràn-cia es refereix el senyor Mascaró, si no hi ha transparència? Sí, sí, trans-parència! Transparència en la gestió econòmica d’una xarxa empresarial privada «sense ànim de lucre» i con-vertida en una empresa immobiliària des de fa uns anys. En una empresa de negoci i amb l’agreujant explota-ció dels treballadors i treballadores, amb el canvi de convenis legals i unitaris de tota Catalunya, en serveis com era el de la XHUP, passant a convenis bàsics de sector i misèria.

Els usuaris i usuàries bé li podran explicar el funcionament de la nostra «Institució», quan se’ls exigeixen diners per activitats reco-negudes per l’assistència sanitària pública i, per tant, ja compensades i pagades per convenis amb el Servei Català de Salut (informes mèdics, CD, derivacions a la privada, mútu-es, pas de matí a la tarda…).

Sobre el tercer equilibri, re-presentat per la col·laboració amb l’Ajuntament i les suposades deci-sions que es prenen per consens, al Grup de Treball ens preguntem, de nou, de quina manera el govern mu-

nicipal pot defensar els interessos dels tarragonins i tarragonines sense ser presents al Consell d’Adminis-tració.

Per últim, en referència al «principi sobre el que es fonamenten els tres equilibris», consistent en que «les activitat es desenvolupen sense ànim de lucre», resulta que això no és més que un conte de fades. És de so-bres conegut que les entitats priva-des sense ànim de lucre sempre han treballat reinvertint els beneficis en la pròpia activitat de l’empresa, per engrandir-la, fer-la més útil, més efi-cient, més segura, més humana, més gran i amb cura de l’element humà de tots i totes les seves treballado-res. No només beneficiant la classe directiva, la seva família i el partit al que donen suport, tret que no sigui una empresa de canalització o deriva del seu finançament en altres finali-tats (negoci, increment de patrimoni i no de l’hospital).

Compra d’edificis, empreses d’informàtica, empreses de màrque-ting i informació endògenes, diaris, aventures internacionals (a l’Argen-tina), botigues i farmàcies, etc. Tot això podríem considerar-ho possi-ble, i fins i tot lloar-ho, si no tingues-

sin pèrdues. Sí, pèrdues de molts di-ners amb un endeutament superior als 70.000.000 € i un cost financer d’uns 7.000 € diaris. Pot ser, que a dia d’avui, l’endeutament encara si-gui una mica major.

No fa gaire un alt exdirectiu de la Xarxa Santa Tecla, abans de marxar a una nova feina, molt ben retribuïda, va fer una pregunta: em pagaran el mateix que cobro aquí?

La mala gestió, els acomia-daments de personal, els sous de la direcció, de tantes dietes en tants consells d’administració en una «en-titat sense ànim de lucre», han portat a l’empresa a un estat de fallida total, i creiem que bé que haurien de ser més transparents, públics i propers.

La Xarxa Santa Tecla està en fallida econòmica. Per aquest motiu necessita permanentment, i cada dia, una sortida endavant, un nou crèdit per a un nou hospital, per a conti-nuar pagant els interessos del deute irracional. Ja que la bola és tan gran, la privatització de la sanitat la subro-garà.

5

L’INFOCUP 1r semestre 2014núm. 3

NEIX MAiDA

LA CUP SEGUEIX LLUITANT PER UNS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS I POPULARS

Neix MAiDA, la nova comissió de Medi Ambient i Dret Animal de la CUP

L’octubre de 2013, la CUP de Tarragona va diver-sificar les seves línies d’ac-tuació política municipalista amb la creació de la Comis-sió de Medi Ambient i Dret Animal (MAiDA).

MAIDA dóna resposta a les nefastes polítiques que practica el consistori tarra-goní en matèria mediambi-ental, i no només a aquelles desenvolupades a través de la Conselleria de Medi Ambi-ent, sinó treballant també en

tots els altres àmbits amb incidèn-cia ambiental i que l’Ajuntament erròniament atribueix i diversifica en altres conselleries com són les de Territori, Mobilitat, Comunicacions Urbanístiques i Mediambientals i Neteja.

És una comissió precursora dins l’essència de l’EI, de les CUP i de l’anticapitalisme, perquè va més enllà de la defensa del territori, tot adoptant un punt de vista biocen-trista en relació amb les polítiques mediambientals que identifiquen com una reacció a les que es des-prenen del paradigma dominant. MAIDA combat l’ecologisme su-perficial rendit als interessos capi-talistes, prenent l’ecologisme d’arrel com a fórmula, sabent i recordant que Tarragona no és una realitat aï-llada, sinó una comunitat humana i no humana que forma part d’una xarxa de fenòmens fonamentalment interconnectats i fortament interde-pendents.

Així doncs, les seves línies d’acció i l’estratègia es fonamenten pel fet d’exercir unes polítiques que puguin facilitar el desenvolupament humà a Tarragona, tot promovent la diversi-tat biològica i cultural, l’assoliment de drets bàsics per a les espècies ani-mals urbanes i per un rebuig frontal al creixement econòmic capitalista que, amb la seva activitat, perjudica i

destrueix el medi ambient.Per tal de socialitzar l’ecologisme

d’arrel i donar a conèixer la lluita contra la destrucció del territori i de la flora i la fauna que l’habiten, la comissió té prevista la celebració de dos grans esdeveniments a la ciutat: les primeres jornades per l’allibera-ment animal al maig i les primeres jornades per un ecologisme revolu-cionari al juny.

En només cinc mesos la MAIDA es troba en procés d’acon-seguir les primeres fites, trobant-se en procés de negociacions amb l’Ajuntament per tal d’aconseguir el necessari Pla de gestió de con-trol de colònies felines, donant veu i agilitzant els tràmits a les associaci-ons proteccionistes com la PLDAU, participant activament del Grup de Mobilitat, organitzant xerrades com la del BCN World i denunciant a través de diversos comunicats les agressions mediambientals i socials a les quals estem sotmeses.

Altres reptes que es plan-teja la comissió són els d’assolir un decreixement urbà que possibili-ti, entre d’altres, la recuperació de corredors naturals, ecosistemes i un progressiu retorn a l’equilibri natu-ral, així com implicar-se en altres lluites ambientals que superin l’àm-bit municipal.

La CUP de Tarragona continua desenvolupant la campanya que va iniciar l’any passat per tal de reivindicar uns pressupostos municipals participatius i populars. Enguany, la Candidatura d’Unitat Popular segueix fent xerrades als barris de la ciutat per tal d’explicar els pressupostos municipals aprovats pel Consistori, així com la possibilitat de desenvolupar un format diferent per a implementar-los. Com a fet diferencial, la CUP aprofitarà les xerrades per a dur a terme

una recollida d’adhesions d’entitats i persones a títol individual que vulguin donar suport a la reclamació d’un procés de pressupostos participatius. Amb la recollida de signatures, instem que l’Ajuntament a que iniciï un procés participatiu per a l’elaboració dels pressupostos municipals a partir del proper període, amb les característiques següents:

Universalitat i autoreglamentació: vol dir que, a partir d’un reglament clar i elaborat d’una manera participativa, tots els ciutadans podran participar en el procés.Vinculació: implica el compromís del Consistori d’incloure en el pressupost les decisions preses al final del procés participatiu.Rendiment de comptes: a l’inici de cadascun dels processos anuals es donen comptes de la situació de les actuacions corresponents al període anterior.

€

El maquillatge de les llistes d’espera

L’opacitat cada cop defineix més el fun-cionament del nostre sistema sanitari. Opacitat amb els comptes, amb els càr-recs i amb els sous, opacitat i confusió entre les empreses públiques i privades, i també amb les llistes d’espera. Cada vegada és més habitual sentir en els nostres centres sanitaris: ja et trucarem, una frase que no signi-fica res més que l’inici d’una llarga es-pera d’uns usuaris malalts. Ja et truca-rem és la frase que maquilla les dades reals de les llistes d’espera, no significa que immediatament t’hi incorporin, ni tan sols que ho faran en un termini curt de temps, significa que passes a ser un usuari invisible i tot aquest temps que portes esperant que et truquin no s’ha comptabilitzat enlloc.

Les dades de CatSalut són el resultat d’aquesta trampa que només dóna una informació falsa de 14 proces-sos quirúrgics de 65. Quan preguntem sobre la resta ens diuen que no disposen d’informació i que en cap cas comptabi-litzen l’espera per a proves diagnòstiques o visites a especialistes. Davant d’aquesta manca d’informació, vam decidir buscar les respostes amb usuaris que feia temps que esperaven ser atesos en centres sani-taris públics de Tarragona. La tasca no va ser difícil, ja que se’ns va apropar for-ça gent per posar la seva reclamació. De les 51 persones que ens van contactar, i de les quals posteriorment vam lliurar les reclamacions al delegat de Salut, ni una sola estava dins del termini d’espera que ens proporciona el CatSalut.

Els usuaris de la sanitat pública cada cop quedem més exclosos i és més llarga l’espera, per aquest motiu enco-ratgem els usuaris que no abandonin el centre sanitari sense hora.

6

1r semestre 2014núm. 3

L’INFOCUP

ALERTA SOLIDÀRIA

Després de l’anunci del govern del Partit Popular de la seva intenció de reformar l’actual Llei d’interrupció vo-luntària de l’embaràs, el moviment fe-minista s’ha reactivat arreu dels Països Catalans i al conjunt de l’Estat en un activisme que feia temps que es trobava a faltar.

Com acostuma a passar en totes les mobilitzacions que aconsegueixen implicar gran quantitat de gent, sovint els missatges i el discurs entorn d’una mateixa lluita són ben diferenciats. Des del feminisme institucional es lluita per aturar la contrareforma i deixar la llei tal com està, mantenint el sistema mixt de supòsits i terminis (avortament lliure fins les 14 setmanes, i de les 14 a les 22 en determinats supòsits), apostant com sempre per mantenir l’statu quo amb lluites que, tot i que poden ser útils en un moment determinat, sabem que no seran mai suficients per generar un can-vi real en la societat. Des del feminisme revolucionari, des de l’esquerra radical, en canvi, el que reivindiquem que ha de ser, és l’avortament lliure i gratuït.

Que tinguem clar que aquesta és la nostra reivindicació és important a l’hora d’encarar la lluita. Defensem

AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT

l’avortament lliure i gratuït perquè cre-iem que el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos no pot tenir més límits que aquells que elles mateixes decideixin, sense condicions. Els mo-tius pels quals una dona pot decidir voler interrompre el seu embaràs són múltiples i diversos, i intentar encabir totes les dones en els supòsits reduïts que preveu la llei — violació, perill físic o psíquic per a la mare o el fetus, mal-formacions— no comprenen ni de bon tros totes les situacions personals.

La contrareforma de la Llei d’inter-rupció voluntària de l’embaràs proposa-da pel ministre Gallardón parteix de la incapacitat de les dones embarassades per decidir sobre quin volen que sigui el

seu futur, se les infantilitza, obligant-les a passar per un entramat de visites mè-diques i informes psiquiàtrics on tot-hom pot prendre decisions, excepte elles mateixes. Entre d’altres, es prohi-beix a les noies d’entre 16 i 18 anys de-cidir avortar sense el consentiment dels progenitors, i es fa una clara aposta per acotar al màxim el dret a decidir des de la pròpia responsabilitat.

Decidir sobre el propi cos, sobre si es vol interrompre o no un embaràs no desitjat, no és una qüestió arbitrària, no defensem l’avortament com un mètode anticonceptiu o per fer-ne un ús irres-ponsable, defensem el dret a avortar lliurement perquè creiem que totes i tots hem de tenir la possibilitat de de-cidir quin és el futur que volem per a nosaltres i per a les nostres filles i fills. Poder decidir si en un determinat mo-ment estàs o no preparada per portar al món una criatura és reconèixer la capa-citat de tota persona de saber si podrà garantir o no una vida digna per a ella i la seva família si dóna a llum.

I defensem l’avortament gratuït com a garantia d’un sistema de sanitat pú-blic i de qualitat, perquè l’avortament, com a decisió conscient i lliure, s’ha de

poder exercir en unes condicions dig-nes per a totes. L’única manera de no posar en perill la vida de les dones que no volen passar pel tràngol d’un emba-ràs no desitjat és apostar per una edu-cació sexual efectiva i real en un sistema educatiu públic i, en última instància, perquè aquestes mateixes dones puguin interrompre el seu embaràs sense haver d’acudir a clíniques clandestines i sen-se limitar l’atenció sanitària de qualitat només a aquelles persones amb recur-sos econòmics elevats.

Per tant, quan defensem el dret a l’avortament, també defensem la vida, però la d’aquelles persones que ja estan vives i a les que el govern del PP els nega la dignitat cada cop que retalla en sanitat o educació, aquelles que han de decidir no tenir fills perquè la seva fei-na precària no els ho permet, o perquè estan a l’atur sense cap perspectiva de futur, o aquelles que, simplement, volen disposar de la seva vida lliurement, que és el dret en que es basa qualsevol estat democràtic de dret. Per això, defensem l’avortament lliure i gratuït, sense pac-tes ni reformes. Si no podem decidir, no podrem ser lliures.

A

La repressió dels i les activistes dels moviments socials és una eina clau de l’estat i del sistema capi-talista per controlar, deslegitimar, desgastar i esprémer econòmica-ment totes aquelles organitzacions polítiques amb veu dissident. I això ocorre a Tarragona i arreu dels Paï-sos Catalans sense excepció. Així doncs, hi ha fitxers policials amb dades de cadascuna d’aquestes per-sones, acusacions a dit, escorcolls inversemblants, multes indiscrimi-nades i quantioses, detencions i identificacions improcedents, le-sions a cop de porra, confiscacions incomprensibles, hores al calabós i un llarg etcètera. Aquesta estratègia s’emfatitza en situació de crisi, ja que apareixen més veus discordants, es fan més intenses les pràctiques revolucionàries i es manifesten de manera més evident les contradic-cions del sistema.

I és en aquesta situació de crisi econòmica que s’han efectuat una gran quantitat de reformes estruc-turals amb un únic objectiu: po-tenciar les polítiques neoliberals i mantenir l’statu quo de les classes dominants. Les reformes educa-tives, la reforma de la seguretat so-cial, la reforma de l’Estatut dels tre-balladors són algun dels exemples d’aquesta onada involucionista, que evidentment va recolzada per un enduriment del sistema repres-siu per reduir al màxim les pos-sibilitats de revoltar-se contra les retallades contínues en els nostres drets polítics i socials; per això, les reformes retrògrades s’aplicaran també sobre el Codi penal, la Llei d’enjudiciament criminal i l’actual Llei 1/1992 de protecció de la se-guretat ciutadana.

Però la repressió no és una cosa d’ara. En els darrers tres anys hi ha hagut 78 detencions i 143 identificacions de militants de l’Esquerra Independentista arreu dels Països Catalans. En aquests moments més que mai cal afirmar que les mesures repres-sives no aturaran la lluita revolucionària. Davant de cada retallada, una resposta. Davant de cada detenció, solidaritat.

7

L’INFOCUP 1r semestre 2014núm. 3

Heu estat mai al Cabanyal, el barri pescador de València? És conegut per estar afectat per un pla urbanístic que pretén construir-hi una avinguda d’habitatges de luxe, que partirà el barri i enderrocant-ne les cases (d’art modernista) de pescador. Amb l’objectiu d’aquesta transformació urbanística, l’Ajuntament ha posat moltes traves a la rehabilitació de les cases afectades, que ha provocat un abandonament progressiu per part dels habitants del barri, i que ha creat un gran parc de cases buides que han estat ocupades per moltes famílies sense recursos, sovint d’ètnia gitana, que hi malviuen. Avançant en la sobreposició del nou model urbanístic sobre l’antic, l’any 2002 s’hi començà a construir l’Hotel las Arenas, un luxós hotel de cinc estrelles, amb balneari propi i unes excel·lents vistes a la mar. També s’hi instal·laren diversos restaurants orientats a la cuina marítima que, tot s’ha de dir, la ciutat tenia força oblidada fins llavors. Però sobreposar un model sobre

l’altre genera situacions i imatges força dantesques. Darrere el preciós hotel, a menys de 100 metres, s’hi veuen imatges d’autèntica pobresa i misèria, que qualsevol turista allotjat pot detectar. Que a Tarragona s’hagi projectat fer l’epicentre esportiu dels Jocs de la Mediterrània en una àrea on ara mateix hi ha una escola ubicada en barracons evoca, salvant les moltíssimes distàncies, la sobreposició dels símbols del progrés sobre la misèria que executa Rita Barberà. L’impacte negatiu que això pugui tenir sobre les percepcions dels visitants és, ara mateix, molt menys important que continuar tenint alumnes escolaritzats en aularis prefabricats. Tot i que un fet depengui de l’Ajuntament i l’altre d’Ensenyament, esperem que, com a mínim, serveixi per prendre consciència que cal garantir una ubicació estable de l’Escola de Ponent i que cal pensar una ciutat per als seus habitants.

L’ANELLA MEDITERRÀNIA I L’ESCOLA DE PONENT,

AVANCEM CAP A LAVALENCIANITZACIÓ?

MULTIREFERÈNDUMMultireferèndum 2014 és una con-

vocatòria ciutadana sobre diverses rei-vindicacions d’interès públic. Es multi-plicarà a Catalunya entre el 27 d’abril i el 25 de maig de 2014 i necessitarà tota l’ajuda per créixer.

Els col·lectius que la promovem cre-iem que s’estan imposant decisions con-tràries al sentit comú de la població. Per això, les volem sotmetre a referèndum i aconseguir que s’expressi la voluntat popular de forma directa, determinant i vinculant. Entre nosaltres hi ha comis-sions promotores d’Iniciatives Legisla-tives Populars bloquejades i comptem també amb el suport d’entitats i perso-nes que treballen per fer-la possible.És una experiència innovadora que combi-narà el vot electrònic i el presencial en una convocatòria multitemàtica. En ella es facilitarà als participants informació contrastada i formes de debat i delibe-ració pública.

El procediment i la xarxa resultant seran posades al servei de posteriors edi-cions i promotors, amb l’objectiu d’anar construint una eina de referèndum obert, en els camins d’una democràcia d’arrel, creixent i directa.

TEMÀTIQUES

Provisionalment, aquesta primera convocatòria, posarà a debat quatre te-màtiques de caràcter general i una de caràcter local/territorial que es votarà de forma descentralitzada:

TEMÀTIQUES GENERALS

# Cultius i aliments transgènics# Dret a referèndum vinculant per

a les Iniciatives Legislatives Populars (ILP)

# Deute il·legítim# Control democràtic i directe de

l’energia TEMÀTIQUES LOCALS# Projecte Barcelona World (Tarra-

gonès, l’ Alt Camp i el Baix Camp)# Municipalització del servei d’aigua

de la ciutat de Lleida (Lleida)# Línies de Molt Alta Tensió (MAT)

(La Selva, el Pla de l’Estany, el Gironès, l’Alt Empordà i el Baix Empordà)

Informació extreta de

www.multireferendum.cat

Per a més informació, visiteu la pà-gina web

¡A la ducha! Eres muy

fea, igual tu madre

habría abortado por

malformación.

Javier Hurtado

PP de Tarragona

Ningú no es pregunta

a la Catalunya

anestesiada per

què tantes morts

a les platges? Avui

dos morts més. I el

govern? Ah! Prepara la

cadena humana

Xavier Sabaté, diputat al Parla-ment de Catalunya pel PSC, 18

d’agost de 2013

Agafin el primer vol

a Londres i vagin a

servir cafès.

Francesc Xavier MenaExconseller d’empresa i

comunicació

LA FRASE

1r semestre 2014núm. 3

L’INFOCUP

El Casal Popular Sageta de Foc ha canviat recentment d’ubicació, del carrer Trinquet Vell al de la Nau. Doble d’es-pai, més visibilització i un pro-jecte de bar obert per sopar i fer un beure a la nit són alguns dels seus punts forts. Arguments que han plantejat a noves associacions participar-ne i aportar el seu gra de sorra, el seu tros d’espina al cor del model de ciutat im-personal i obsolet. Com diu el lema principal, “Junteu-vos!”, la nostra ambició és aglutinar

Les Grans runes de Tarragona és l’aplec dels indrets que reflecteixen al-gunes de les debilitats d’un model de ciutat que no ens agrada. Els partits po-lítics que han governat el consistori tar-ragoní durant més de trenta anys (PSC, CiU, PP i ERC) s’han omplert la boca amb grans projectes: que si un centre d’interpretació del món jueu a Ca la Garsa o un centre d’educació ambiental i d’interpretació del patrimoni natural de Tarragona a la Quinta de Sant Ra-fael o l’eterna façana marítima… Però

En el marc de les continues retalla-des pressupostàries que afavoreixen un model sanitari privat, cada vegada són més les lluites que creixen al voltant de la preocupació que suposa el deterio-rament del sistema públic de salut. Per això, el passat 22 de febrer, la CUP va organitzar una jornada internacional de conferències i debat sobre sanitat a Barcelona, titulada «Construïm la Sa-

11 Són els anys que ja porta Alejan-dro Fernández (38 anys) com a regidor de l ’Ajuntament. Més de la meitat de la seva vida laboral.

1,5 Són els milions d’euros que co-braven anualment en concepte de dietes i assistències trenta-sis membres dels consells d’administració de les empreses municipals.

10.000 Són els vots contraris recollits el 2003 en una consulta popu-lar perquè Tarragona no acollís més vaixells de guerra.

1 Serà el portaavions de l ’armada USS Dwight Einsehower, de propulsió nuclear, que farà escala durant quatre dies a la ciutat.

35.000 Són els euros que paga mensualment l ’Ajuntament en con-cepte de lloguer per les instaŀlacions de l ’OMAC. A part dels 4 milions que ja es va gastar el 2002 per condicionar l ’espai.

989.412 Són els euros que es gastarà l ’Ajuntament en sous i dietes pels vint-i-set regidors.

1 o 2 Són les regidores que ja atorguen algunes enquestes a la CUP per a les eleccions municipals a l ’Ajuntament del 2015.

19.604.114 Són els mil-ions que cobrarà FCC per la recollida de la brossa del 2014. La més cara de tot l ’Estat espanyol.

19.518.822 Són els mil-ions d’euros que pagarà l ’Ajuntament aquest 2014 per pagar el deute bancari.

60 Són els anys que tindrà la central nuclear de Vandellòs si prospera la in-

el màxim d’idees i de persones. Creiem fermament que pel sol fet de trobar-se i conèixer-se en un context ple de projectes que comencen i que s’acaben pot multiplicar-los. Així ens ho ha ensenyat l’experiència dels darrers gai-rebé nou anys. Estem segu-res que la revolució es fa dia a dia, també amb la manera com consumim el temps d’oci i lleu-re, i que, assumint una dita ja popular: hem de pensar global-ment, però, sobretot, hem d’ac-tuar localment.

fins al moment amb què ens trobem? Doncs que la ciutat és plena d’edificis abandonats, d’edificis enrunats i d’edi-ficis tancats. Aquest llibre aplega tren-ta grans runes: indrets del patrimoni històric i monumental que estan en un procés de degradació i abandonament, com el poblat medieval dels Mongons; indrets que són el resultat del malba-ratament dels recursos, com en l’apar-cament Jaume I, el Mercat Central o les oficines de l’OMAC de la Rambla Nova.

nitat als Països Catalans» i que va tenir la prèvia a la nostra ciutat on vam po-der escolar alguns dels ponents al Cafè Metropol.

Un bon espai de debat , refle-xió i coordinació que va comptar amb la participació de desenes de col·lectius de lluita per la sanitat pública d’arreu del país, entre ells el Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tar-

El Casal Popular Sageta de Foc

C. de la Nau, 11 - Tarragona

Recomanem Grans runes

Construïm la Sanitat als Països Catalans

LA XIFRA

Vols estar informat de les activitats de la CUP de

Tarragona?

Escriu-nos!

Fes-te’n sòci/a

ragona i amb la de ponents com Isabel Iturria, exministra del Poder Popular per a la Salut del Govern Bolivarià de Veneçuela, metgessa especialista en medicina interna i cardiologia; Tania Aguilar, vicedirectora general de l’Es-cola Nacional de la Salut Pública de Cuba o Nines Maestro, membre de CAS Madrid i de Red Roja