a qui piquen_els_mosquits (14-8-12)
TRANSCRIPT
19societatara DIMARTS, 14 D’AGOSTDEL 2012
Ràpida expansió delmosquit tigre
Desque se’n vadetectar la presèn-cia per primer cop, el 2004 a SantCugat del Vallès, el mosquit tigres’ha anat fentun lloc a casanostra.Lesúltimesxifresde ladirecció ge-neral deMediNatural iBiodiversi-tat ja constaten que aquesta espè-cie de mosquit (Aedes albopictus)éspresent enun total de246muni-cipis de 19 comarques.Per tant, elsresultats de les proves que es van
fer l’any passat confirmen que elmosquit tigre continua colonit-zant nous municipis. El 2005 no-més se’n tenia constància en vuitlocalitats i l’any següent ja haviafet el salt a una quinzena demuni-cipis més per seguir creixent, des-prés, de manera exponencial. Laseva expansió mundial va comen-çar el 1979, quan va arribar delsud-est asiàtic a Albània.
M. ORTEGABARCELONA
Que hi ha persones queatreuen més els mos-quits qued’altres és unaevidència contrastabledurantun soparde grup
una nit d’estiu en qualsevol jardí oterrassa.Elsmotiusd’aquesta fília,que alguns experts tambématisendient que hi ha persones que reac-cionen més a les picades i d’altresque quasi no les noten, són motiud’intensosdebatsde sobretaula. Jafaanysque l’argumentaciópopularde la sang més dolça va quedar enevidència i que dos factors s’hanerigit com a determinants.
D’una banda, la quantitat de di-òxiddecarboniqueexpulsemquanrespirem i que els mosquits utilit-zenperdetectar la presència de lesseves víctimes. I, de l’altra, l’olorcorporal que desprèn cadascú ique, endeterminats casos, aconse-gueix seduir de manera definitivaelsmosquits. Omés ben dit, les fe-melles demosquit, que són les quenecessiten sang per poder pondreels ous.
Reportatge
MEDI AMBIENT
A qui piquen elsmosquits?
Per al biòleg del Servei de Con-troldeMosquitsdelBaixLlobregat,RogerEritja,mésenllàde l’alè idelscompostosvolàtilsde lasuornos’hademostrat que hi hagi res més quefaciqueunapersonaestiguimésex-posada a les picades que una altra.Eritja assegura que els mosquitsresponen a estímuls visuals i quí-mics i que se senten atrets per tem-peratures més altes i per un deter-minattipusd’olorsque,actualment,s’estan estudiant per fer més efici-ents els productes repel·lents.
ElprofessordegenèticadelaUni-versitatdeBarcelona,DavidBueno,quehaestudiatelmosquit tigre,afe-geix el gruix de la pell com a factor
clau per explicar que, en igualtat decondicions,elsmosquits triïnabansunturmellaldescobertqueunaltre.Bueno assegura que l’olor corporalés fonamental per detectar les víc-times, peròque les personesque te-nen la pell més fina tenen més nú-merosde serpicades–sobretot si escombinaaquest factorambunaolorqueatregui elsmosquits–, jaqueelsseus “capil·lars sanguinis estanmésa prop de la superfície i s’ensumenmés ràpid”. Per aquest motiu elsmosquits també tendeixen a picar-nosmés en determinades parts delcos.Mésa lapartdedarrerede laca-ma que a la de davant,més a la pan-xa que a l’esquena.e
L’olor de la suor i la temperatura del cos fan que elsinsectes piquinmés determinades persones. GETTY
L’olor corporal i el diòxid de carboni que emetem en respirar són claus per a la tria de víctimes