1

Nom de l'alumne/a:

Col·legi:Curs:

A peu per Manises

Un passeig per la seua història

2

Edició:Arxiu MunicipalAjuntament de Manises

Textes i maquetació:Vicent Masó Talens (Arxiver Municipal)

Manises 2003.

3

Ens veiem en la plaça del Castell!

Iniciem el nostre recorregut a peu just ací, en la Plaça del Castell, unlloc emblemàtic durant segles i també el més alt de Manises. Ara si lamirem bé, a part de l'edifici de l'Ajuntament que es va construir aprincipis del segle XX, no trobem cap edifici que ens faça pensar en capcastell ni en cap altra casa que puga assemblar-se a això.

En realitat mai va haver-hicap castell, almenys com els queestem acostumats a vore enpel·lícules i contes, o com eixosque tant abunden per les terrescastellanes, o com els que coro-nen ciutats destacades de lanostra comunitat, com Alacant,Peñíscola o el mateix Sagunt.

En esta plaça, més o menys on estaven els jocs infantils hi havia uncasalot molt gran que els nostres majors van conéixer com una casernade la Guàrdia Civil i que va ser derrocat en 1960. Este edifici eraconegut com el Castell i en temps medievals era la residència dels Boil,Senyors de Manises.

Els Senyors de Manises van instal·lar-se en esta casa, que al principino era cap castell, tan sols una torre quadrada, de les típiques dedefensa com altres moltíssimes que podem vore encara per la nostrageografia, estava situada en la part més alta i per tant, més visible dellloc i formava part de la línia defensiva establida pels musulmansdurant els quasi huit segles que van residir en el nostre territori. Alvoltant de la torre es van anar adossant construccions de habitacionsque conformarien finalment el castell.

De tot este període de temps en què els musulmans van viure aManises, pràcticament no sabem res, ni tan sols si abans que ells, elsromans van poblar estes terres, encara que, això sí, com vorem unabona estona després, si pareix que estos van passar per ací, però d'aixòja parlarem quan ens acostem fins a l'aqüeducte que hi ha en elBarranquet.

4

El que si podem afirmar amb seguretat és queabans que el rei Jaume I començara la tasca deconquesta del què seria el Regne de València,Manises ja existia atés que en el llibre en quèes registraven les donacions de terres als gue-rrers que l'acompanyaven e la campanya gue-rrera i que coneixem com el Llibre del Repar-timent, Manises i Paterna van ser donades alsenyor Artal de Luna. Exactament açò succei-ria el dia 7 de juliol de 1237.

Molt prompte la família Artal vendria lesseues possessions de Manises als Boil, seria el 3 de desembre de 1304,quan Pere Boil i d'Aragó, Tresorer Reial els comprava a la família Lunael Senyoriu que el mantindria més o menys fins a principis del segleXIX.

Abans d'anar-nos de la Plaça del Castell, fixem-nos en el nom delcarreró empinat, ara d'escalons i rampes que hi ha al fons. El seu nom,carrer de la Cisterna, ens torna a portar records del període musulmà.En el centre de la plaça, hi havia unes cisternes d'aigua que abastien lapoblació i que prenien l'aigua de la séquia que passa seguint la margedel riu Túria. Donada la profunditat de laséquia amb respecte de l'altura de la plaça,hem de suposar que estes cisternes esta-rien molt més fondes que la séquia per apoder omplir-se d'ella.

Encara que les cisternes ja no estan (elsva passar el mateix que al Castell), elsmajors de Manises encara recorden quel'accés a la cisterna més xicoteta i de laque prenien en cànters l'aigua, es feia peruna escaleta estreta i profunda que arran-cava allà al principi del carrer, mirant desde dalt a la part esquerra del carrer.

5

Entrem en el Manises Medieval

Bò, potser hem exagerat un poc, perquè de medieval ja li quedapràcticament res a Manises. Però cal tirar-li un poquet d'imaginació pera reconstruir en el el nostre cap la imatge d'aquell Manises queintentem reconstruir en el nostre passeig.

Comencem el nostre camí pel carrer Sa-grari, a la nostra esquerra les cases s'alineenperfectament pràcticament sense interrup-ció, com després vorem també en el carrerque li seguix, el del Bisbe Soler. En canvi ala dreta trobarem un entramat de carreronsangostos i estretes, tal com haurien de seren l'Edat Mitjana.

Este traçat de carrers serà l'única cosa queens quede del Manises Medieval. Les casesque tenim a la nostra esquerra al llarg delscarrers Sagrari i Bisbe Soler podrien haverestat adossades a una muralla que protegi-ria Manises en aquells segles (però ja veu-rem com d’esta muralla res s’ha trobatencara). A mitjan carrer Sagrari i a màdreta s'obri un carrer, el de Mossén Pere Esplugues, ens detenim unaestona en este cantó.

Este carrer no existia en l'Edat Mitjana, l'espai que hi ha fins a arribaral cantó amb la plaça Cor de Jesús, estava ocupat per la parròquia deManises.

L'edifici que ocupava l'església es va fundar el 2 d'abril de 1370, finsllavors Manises no tenia una parròquia pròpia, sinó que pertanyia a lade Paterna. El bisbe de València, Jaime d'Aragó, a instàncies de FelipeBoil, va permetre la fundació d'esta parròquia evitant que els manisershagueren de creuar el Riu Túria cada vegada que havien d'acudir al'església que estava a Paterna.

6

Però l'església es quedava molt xicoteta amb elpassar dels segles i a més es deteriorava molt, elsmanisers van decidir a principis del segle XVIIIconstruir una nova, dedicada igual que esta a SantJoan Baptista; un de què més van impulsar la novaconstrucció va ser el capellà de llavors, MossénPere Esplugues raó per la que amb la celebraciódel II Centenari de l'obra, l'Ajuntament de Mani-ses li va dedicar este carrer.

Però d'esta nova església ja parlarem un poc més endavant, ara demoment ens fixem en un xicotet edifici que hi ha en el mateix cantó ala dreta. És la Capelleta de Sant Antoni, acabada de restaurar. Se laconsidera una resta de la primitiva església, era una capella lateral quehi havia a la dreta de l'altar i que per llavors estava dedicada a la Marede Déu del Rosari. Quan van derrocar l'antic edifici, la van deixar coma record i en el seu interior la pila baptismal per les característiques dela qual pareix que procedix d'aquells temps medievals.

Amb tot, ara podem entendre d'on li ve el nomal carrer pel que venim, el del Sagrari, precisa-ment perquè passava per darrere de l'altar del'església en què es trobava el sagrari.

Si seguim pel carrer que veníem, uns passosmés endavant i a la nostra esquerra ens trobemamb el Museu de Ceràmica de Manises, instal·laten un rehabilitat casalot del segle XVIII, no ésara objecte del nostre passeig, però és molt reco-manable la seua visita guiada pel personal delMuseu.

Uns metres més endavant, un estret i curt ca-rrer, el del Riu Túria, talla la sensació de tanca-ment. Este carreró pareix ser, que és deia que eraun dels portals o entrades que hi havia en lamuralla de Manises, la que portava al riu i da-rrere d'ell a Paterna.

7

El carrer Sagrari s'acaba i els nostrespassos van cap a la dreta, al carrer BisbeSoler. Igual que ocorria en el carrer Sa-grari, a la nostra esquerra els carrers conti-nuen alineades aparentant el seu adossa-ment a la muralla. Este carrer antigaments'anomenava de La Pobla, perquè portavaals ravals de la ciutat. Al final del carrer,arribant al cantó amb el carrer Major, simirem a l'esquerra vorem l'emplaçament de l'antic cementeri morisc,recentment excavat.

I si seguim per la nostra dreta, pel carrerMajor, arribarem fins a la plaça de l’Església, ia l'església mateixa, aquella que van construirels manisers en la primera mitat del segleXVIII i que van inaugurar el 14 d'agost de1751. És d'estil barroc, quan entrem dins, vo-rem la distribució típica d'este estil i una pro-funda decoració ceràmica. Però destaca d'ella ide forma espectacular la cúpula, decorada ambteules de reflex metàl·lic, eixe estil ceràmicque tanta fama ha donat a la ceràmica deManises.

Eixim una vegada més a la plaça de l'Església, ja en el carrer Majorobservem el traçat rectilini que té, tampoc resulta este una casualitat. Afinals del segle XV, Pere Boil vol ampliar el seu lloc de Manises, entrealtres coses per a atraure més pobladors que treballen en les terrisseries,recordem que a estes altures de l'Edat Mitjana la ceràmica de Manisesja era coneguda per tot el món europeude l'epoca. L'ampliació projectada pereste Pere Boil seria precisament el carrerMajor, fins fa uns pocs anys i d'aixòencara queda memòria en les personesmajors, conegut també pel Carrer Nou,que tornaria a seguir presumiblement eltraçat de la muralla.

8

Quan va caldre fer l'església nova i amb ella la plaça que dóna a la seuafatxada principal, van ser derrocades algunes d'estes cases del carrerNou. Seguirem un poc més endavant fins a trobar el carrer de SantPascual, el que donarà directament al carrer Dr. José Catalá i siseguírem més endavant entraríem de nou en la plaça del Castell, allàd'on vam eixir. Però com estem encara donant una volta pel ManisesMedieval, primer ens fixarem en el carrer de l'Olivar, un carreró estrety empinat conegut antigament com el dels Corrals; pareix que en estelloc es trobava un dels portals de la muralla, el que donava cap a lesterres de secà, a l'est del recinte murallat.

Tornarem uns passos arrere i ens endinsem pel carrer En Bou, que resté a vore amb els bous ni amb latoreig, senzillament respon al cog-nom d'una família que durant moltde temps van actuar d'administra-dors i col·laboradors dels Boil. Desd'este carrer arribem a la plaça Corde Jesús, ara prou més gran que fauns quants anys.

El lloc que ocupa l'escenari i elbuit de la plaça abans era una xico-

teta illa de carrers, el del Forn i el de Sant Antoni, que van ser demolitsper a ampliar la plaça. En esta plaça sempre es va realitzar el mercatsetmanal i rebia el nom de plaça de l'Església, precisament perquècomençava allà on estava situada la primitiva església i que ara és elcarrer Mossén Pere Esplugues.

Quan creuem longitudinalment laplaça, un estret carrer, el de Bena-vent, ens aboca una vegada més alcor medieval de Manises, la plaça dela Mare de Déu dels Desemparats,coneguda popularment per la Plaçadel Rellat i on hi havia antigamentuna posada.

Pel carrer Mariano Benlliure cone-

9

gut antigament per Jardins, eixirem al carrer Sagrari i per ell a travésdel carreró Riu Túria, ens allunyarem un poc del casc de la poblaciómedieval per a entrar en la zona d'Obradors, lloc cèlebre i de tantaimportància per a la fama de Manises.

Obradors, un polígon industrial en l'EdatMitjana

El carreró Riu Túria desemboca ràpidament en el carrer Norte, sigirem a mà dreta arribarem fins al carrer Rafael Valls, on es troba

l'actual eixida natural cap aPaterna. Si el creuem i entrempel carrer Fàbriques, entra-rem en un angost traçat decarrers en què en compte decases, trobarem antigues fà-briques de ceràmica.

La veritat és que pràctica-ment està en ruïnes tot el ba-rri, són diversos segles i dife-rents factors els que li han

portat fins a l'estat actual. Ja són poques les fàbriques que seguixen enfuncionament.

El traçat dels carrersd'este barri i algunes ins-tal·lacions com a forns mo-runs unit que d'ell ja esparla en la documentaciómedieval en contractes i al-tres documents notarials, elconvertixen possiblementen el polígon industrialmés antic d'Europa.

10

A bots en el temps

Eixits del barri Obradors ens trobem amb el Barri Socusa,construït a mitat del segle XX i amb ell molts edificis nous que arribena ocupar ja tota la superfície des del Barranc del Salt de l'Aigua i elBarri d'Obradors.

Ja que estem tan prop del Ba-rranc, aprofitem per a observar elBarri del Carme, que ocupa granpart de l'espai que ocupaven anti-gues fàbriques de taulellets. Es vacrear a partir dels anys seixanta iencara seguix en expansió. Desdel mateix barranc veiem la plaçad'Espanya, prou diferent de comes construïra inicialment a principis dels anys 70, ara mostra enceràmica blava i daurada (reflex metàl·lic), la que déiem que donaramajor fama a Manises, una al·legoria a l'aigua i la importància que estaté per a Manises i la indústria ceràmica.

Des de la mateixa vora delBarranc veiem també el pontde ferro del FerrocarrilValència a Riba-roja, substi-tuït fa a penes uns poquetsanys i el traçat dels qualsdissenyara l'enginyer RafaelValls David (ja vam vore queté un carrer dedicat en Mani-

ses, el de l'eixida a Paterna) i que es va inaugurar en 1889. Mésendavant en el nostre passeig ja vorem l'estació i tornarem sobrel'assumpte.

El Barranc Salt de l'Aigua és el desaigüe natural de tota la zona queocupa l'aeroport, i ja veiem que l'home hi ha intentant botar estedesnivell de diverses formes, el pont per a persones i cotxes, el pont peral tren i finalment inclús un pont per a passar l'aigua, l'aqüeducte Els

11

Arcs. Poc s'aprecia encara des de la perspectiva del pont que unixManises i el Barri del Carme, però d'ací a no res, en el nostre passeiganirem fins a l'aqüeducte i allí ja parlarem sobre ell.

De moment reprenem el nostre camí pelcarrer València cap al centre de la ciutat.Primer que res ens trobem a mà esquerral'edifici de l'Associació Valenciana d'Em-presaris de la Ceràmica (AVEC-Gremio),en esta casa té la seua seu esta associació iel mateix Gremi de Mestres Ceramistesque fa poc es van fusionar.

En la part dreta quasi davant, ens trobem amb l'edifici d'Obradors,seu de l'Agència de Desenrotllament Local i també de la Policia Localde Manises.

Si seguim el nostre camí pel mateix carrer,al final, en l’encreuament amb l'Avinguadadel País Valencià, trobem en el solar queocupara antigament el Casino Arriba, l'exca-vació del cementeri morisc.

Seguint per la mateixa avinguda trobeml'edifici El Arte, seu d'una fàbrica prestigiosafundada per Juan Bautista Huerta Aviñó ique es va acabar de construir en els anysvint. La seua fatxada de marcat caràctermodernista és una mostra de tot quant pro-duïen en la fàbrica.

Uns passos més endavant i trobem de forma contínua el Mercat delsFiltres, inaugurat en 1974 i l'actual Parc dels Filtres, que en realitat erafins fa poc menys de cinc anys una instal·lació d'Aigües Potables, de laque tan sols queda un gran aljub convertit en l'actualitat en Salad'Exposicions. Estes instal·lacions d'Aigües potables daten de 1851. I jaque estem ací aprofitarem per a parlar de la conducció d'aigües potablesque creua part del terme de Manises i tota la ciutat de forma subterrà-

12

nia i que va estar en funcionament fins fa poc servint per a portar aiguade reg a València capital. A l'altra part de la via vorem encara quenomés siguen restes de la tàpia, l'antic cementeri de Manises, que altraslladar-se al nou emplaçament, va quedar com a Calvari, és a dir ellloc en què estaven instal·lades les estacions del Viacrucis i en el que,en el centre es va col·locar en 1942, una gran creu de pedra i ceràmicaque després vorem col·locada en un altre lloc.

Dos mil anys abans

Dos mil o quasi tres mil, la veritat és que no està clara l'antiguitat del'aqüeducte dels Arcs. Però de moment, a l'eixir del Parc dels Filtres,passem per davall de la via del tren i prenem el camí que porta al Barride Sant Jeroni. Després de creuar el pont sobre el barranc prenem uncamí cap a l'esquerra i ja des d'allí veiem esta antiga obra.

A pesar que fóra netejadad'herbes i trastos no fa poc,la veritat és que no estàmolt cuidada, però quanarribem a ella i creuem perdavall d'un dels seus arcs,ens n’adonem de seguida dela seua grandesa.

Este pont de pedres és unaqüeducte i per damunt d'ell passa la séquia de Quart, que continuaportant aigua cap a la zona de l'Horta Sud, exactament igual que comen el seu dia el projectaren presumiblement els romans, molt donats aeste tipus de construccions. Alguns parlen que podria ser obra musul-mana, però veus més autoritzades intentar datar-la en l'epoca de domi-nació romana i per tant seria la resta històric més antiga que es troba aManises.

13

De tornada al desenrotllament urbà

Tornem sobre els nostres passos i prenem de nou el camí del Barri deSant Jeroni. Encara que de lluny, observem els blocs de vivendes que elconformen i que es van construir a partir dels anys seixanta i quecompartix territori amb Quart, és a dir, és un barri que pertany a dospobles.

Prenem la direcció cap al centre urbà, però no creuarem la via deltren, sinó que girarem a la dreta i ens introduirem en part del polígonindustrial de l'Estació, en ell encara queden restes de fàbriques deceràmica.

Però especialment ens fixarem en l'estació del ferrocarril, que ja vamdir va ser disseny de l'enginyermaniser Rafael Valls David i que esva inaugurar el 22 de maig de 1889.L'estació actualment ha canviatmolt, el seu aspecte d'ara li'l devema una remodelació inaugurada du-rant les festes de juliol de 1974.

La inauguració d'esta estació i dela línia ferroviària va obrir a finals del segle XIX unes grans possibili-tats de creixement de la ciutat de Manises en esta direcció, naixent així

el barri conegut com de l'Estació.

Creuem la via del tren i trobem dues restesmés de l'activitat industrial per excel·lènciade Manises, la ceràmica, a mà esquerra lafatxada de la Fàbrica de Juan Bautista Vallde-cabres i a mà dreta la plaça de la Bàscula i querep este nom pel cassetàs que hi ha en elcentre, on es troba la maquinària de l'antigabàscula municipal, que s'utilitzava per a pesarles mercaderies dels camions.

14

El traçat d’este barri de l'Estació, és quadri-cular i revela una planificació urbana prèviaa la construcció de les cases. El seu carrerprincipal és el Passeig Guillermo d'Osma,amb algunes cases particulars molt decoradesi en el que destaca l'edifici de l'Antiga Escolade Ceràmica, actualment seu de la SocietatMusical L'Artística Manisense.

Esta escola es va crear en 1914 i s'impartienles classes en llocs tan rars com el saló deplens de l'Ajuntament; però es va vore el seuinterés i en 1917 l'ajuntament va comprar elsolar actual i en 1925 es va inaugurar oficial-ment l'edifici.

En l'encreuament mateix del passeig amb l'avin-guda hi ha una monumental creu de pedra i cerà-mica, que estava situada en l'antic Calvari que hemvist des de lluny anteriorment a l'eixir del parc delsFiltres.

Estem ja en l'Avinguda de Blasco Ibáñez remode-lada fa molt poquet amb abundància de panells cerà-mics, en els que d'una banda es descriuen les dife-rents fases de la producció de ceràmica i per una altraestan representades les més famoses novel·les del'escriptor valencià que dóna el nom a l'Avinguda. Però esta avinguda

no va ser sempre així, en laprimera mitat del segle XX lacreuava de part a part un gransolc que calia superar per a anara l'estació, era la volta de laconducció d'Aigües Potablesque va des de La Presa fins alque ara és el Parc dels Filtres ique ja hem vist que abans noera parc, sinó una estació depu-radora d'aigua potable.

15

Ja en els nostres passos finals, ens encami-nem pel carrer Dr. Enrique Gargallo, per abuscar el carrer Major. Vorem una xicotetaplaca de ceràmica que ens recorda aquellantic nom que rebia el carrer Major, Carrer

Nou. Des d'este cantó cap a la dreta sorgix el Manises postmedieval,vivendes aïllades, fàbriques de ceràmica i acostant-nos a la vessant delriu, des de Masia de la Cova cap al Barri deSanta Fèlix, vorem una forma de vivenda prouhabitual a Manises i en molts altres llocs, lescoves.

Per a vore més de prop ens traslladarem pelcarrer Major fins al cantó amb la casa de Cul-tura, antic convent de Carmelites Descalces,construït en 1927, per aquells anys quasi res niningú alterava la pau d'este convent, atés queno hi havia encara moltes construccions per lazona. Seguirem per l'Avinguda de Blasco Ibáñez, en este tram ja molt

estreta per a anar a l'inici del carrerMasia de la Cova, just al costat delsolar que hi ha al costat del jardinetpodem vore restes d'una de les moltescoves que existien per esta zona.

El nostre tram final el farem siguintel Passeig de l’Horta en direcció cap alcarrer Norte, on vorem alguna mostramés del que pot quedar de les coves de

Manises i mentres anem caminant porel Passeig de l'Horta hem de recordarque estem caminant sobre la séquia deManises, les aigües de la qual seran lesmateixes que haurem vist córrer perl'aqüeducte dels Arcs.

16

Fem memòriaConstesta molt breument

Què era el Castell abans?

A qui va donar el Rei Jaume I Manises?

Qui eren els pobladors de Manises abans que arribarenels cristians?

En quin carrer estava l'antiga església de Manises?

En quina data va ser la donació de Manises?

Quina ciutat va ser donada amb Manises en temps de laReconquista?

17

Quin capellà va ajudar molt a construir la nova esglésiade Manises?

Si anem pel Carrer Nou, en qué carrer estem?

Què es el barri d'Obradors?

De qui porta el nom el carrer que va a Paterna?

Quin cognom tenien els Senyors de Manises?

Què és l'aqüeducte dels Arcs?

18

Què és l'edifici de l'Art?

En quina data es va inaugurar la nova església deSant Joan Baptista?

A quin Sant es dedicada l'església de Manises?

Què era abans el Parc dels Filtres?

Quan es va inaugurar l'estació del tren de Manises?

Quins productes industrials han donat la fama i la ri-quesa a Manises durant segles?

19

20

Ajuntament de ManisesArxiu Municipal

2003