Colección Poesía

Consejo Asesor:Sergio Gaspar

Vicente Gallego

© 2015, Manuel Asensi Pérez © 2015, UNO Y CERO EDICIONES

ISBN: 978-84-943590-8-8

Diseño grá!co y cubierta: Vicente FenollUNO Y CERO EDICIONES

C/ Vicente Gaos, 3, A246021 - Valencia

www.unoyceroediciones.comcontacto@unoyceroediciones.com

Todos los derechos reservados. No está permitida la reproducción total o parcial de esta obra, incluido el diseño de la cubierta, ni su tratamiento informático, ni la transmisión de ninguna otra forma o por cualquier medio, ya sea electrónico, mecánico, por fotocopia, por registro u otros medios, conocido o por conocer, sin

el permiso previo, expreso y escrito, de los titulares del Copyright.

3

A mi hija Carla Asensi Richart

ÍndiceManuel Asensi 6I L’olor de gessamí 8

Els pares 1958 9Mirant-vos 10El gessamí a poqueta nit 11Si ben entrada la nit, 12M’aclame a tu 14Tot eren ruïnes al voltant, 15Vesprada de sol tranquil, 16Records antics 17Alfabet desconegut 18Amb la teva tristesa 20Et somie amb roses sense olor 21

II Cendra i desamor 23Cambra d’infern 24L’herència 25Ella parla a la manera de Faulkner 27Titella buida 28L’habitació de clausura 30Qué no veus que caminem ferits 31No arribaries a mi 32Tristesa de mur blanc quan l’ocell 33Per què aquest erm i llunyania, 34Jo no ho comprenc, amor meu, 35Blau de fam de tu vaig cercant-te 36

III L’avenir i dos poemes a Jesucrist 37Qué faràs quan la teva vida 38Deconstrucció del desfequerat 39Les sabates 41El bosc té una llum sòlida 43Del cos amb serietat 44Variació sobre Carpe Diem 45Sobreviure per al no res de la cendra, 46M’agradaria alguna tarda 48Els matins naixen silenciosos 49La !lla en Setmana Santa 50Saps que el dia que Jesucrist 51Quin coragre i amargor et pujaren 52

6

Manuel Asensi es teórico de la literatura, !lósofo, crítico de arte y especialista en Jacques Lacan y Jacques Derrida. Catedrático en la Universidad de Valencia.

8

I L’olor de gessamí

9

Els pares 1958

Totes eixes fotos envellides,

groges i amb pelats blancs,

que mires en els temps morts

quan la buidor del teu interior s’obri pas,

absència d’ordre i fonament,

instant de llegir o fer una trucada de mòbil,

o també de masturbar-te (defensa contra l’angoixa).Veus els seus rostres contents,

el somriure joiós als llavis i als ulls, prims, els teus dos pares, més joves del que tu ets ara, bressol de l’esperança cadascú en una cadira, amb els braços entrellaçats, les cames fregant-se, era cap a 1958. Darrere d’ells els tarongers en !or. Miren a l’objectiu?

El ben cert és que són ignorants de la tragèdia que aguaitava a la vora del camí i els llançaria una arpada seca. Ella moriria poc després a l’edat de 26 anys (alacrà negre, m’han dit tantes voltes).