a les terres de lleida 2017 actiu.pdf · 2017-09-05 · 2 i esports d’aventura turisme actiu...

www.aralleida.cat

a les Terres de Lleida 2017

N-20

N-116

N-152

CG-1

N-141

N-240

N-240

N-230

C-233

N-125

C-462

C-451/C-75

La No

guera

Pallar

esa

Pantà de Terradets

Pantà de Santa Anna

Pantà d'Escales

El Segre

Pantà deSant Llorençde Montgai

El Segre

El Se

gre

El Se

gre

Pantà de la Llosadel Cavall

Pantà de Baserca

Era Garona

Pantà d'Oliana

Pantà de Canelles

Pantà deCamarasa

Pantà de Sant Antoni

La Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa

La No

guera

Riba

gorça

naLa

Nogu

era Ri

bago

rçana

Pantà de la Torrassa

Estany de Certascan

Estany de Montcortès

Pantà de Sant Ponç

Pantà d’Utxesa

Vall del riu Llobregós

Pantà de Rialb

Estany d’Ivars iVila-Sana

La Va

lira

El Ca

rdene

r

El Llobregós

El Sió

El SióLa Noguera Ribagorçana

La No

guera

Pallar

esa

La No

guera

de Tor

SERRA DEL MONTSEC

SERRA DE BOUMORT SERRA DEL CADÍ

PARC NACIONALD'AIGÜESTORTES

I ESTANY DE SANT MAURICI

PARC NATURALDE L'ALT PIRINEU

SERRA DE SANT MAMET

VALL DE MEIÀ

Val d'Aran

Pallars Jussà

Noguera

A N D O R R A

Cerdanya

P I R I N E U / P I R I N E OTúnel de Vielha

Túnel del Cadí

Alfarràs

Vilaller

Esterri d'Àneu

Llavorsí

La Pobla de Segur

Maials

Artesa de Segre

PontsGualter

Bellver de Cerdanya

Bellcaired'Urgell

Guissona

Sant Llorenç de Morunys

Biosca

Organyà

València d'Àneu

Llívia

Les

Salardú

Arties

Ivars d’Urgell

Vallverd

Llessui

Enviny

Gerride la Sal

La Pobleta de Bellveí

BarbensCastellnou de SeanaVila-sana

Seròs

Boí

Taüll

La Granja d'Escarp

La Granadella

Lles de Cerdanya

Tírvia

Baquèira

Soses

Vinaixa

Arbeca

Albesa Les Pallargues

Concabella

Torrefeta

FolquerÀger

Corçà

Juneda Ciutadilla

Fontanals de Cerdanya

Torres de Segre

Sunyer

Guimerà

Agramunt

Almacelles

Alós d’Isil

Caldes de Boí

Barruera

Capdella

Senterada

Isona i Conca Dellà

Tarrojade Segarra

Maldà

Belianes

Tuixent

Espot

La Guingueta d’Àneu

Tavascan

Gósol

Castelldans

Alcarràs

Alins

Àreu

Alpicat

Torre deCapdella

Ribera de Cardós

Vallbona deles Monges

Verdú

Menàrguens

La Baroniade Rialb

Gavet dela Conca

Esterri de Cardós

Lladorre

Els Omellsde na Gaia

Torrebesses

Guils de Cerdanya

QueixansPrullans Isòvol

Ger

Meranges

Bolvir

Alp

Prats i Sansor

Montellà i Martinet

DasPrats

Urús

El Pont de Bar

Arsèguel Martinet

AnsovellCava

Alàs i Cerc

Ribera d’Urgellet

La Vansa i Fórnols

Sorribes de la Vansa

Fígols i Alinyà

Fígols

Cabó

Noves de Segre

Montande Tost

Peramola

Oliana

Bassella

Sarroca de Bellera

Conca de Dalt

El Pont de Claverol

Abella de la Conca

Isona

Talarn

Salàs de Pallars

Castell de Mur

Sant Estevede la Sarga

Guàrdia de Noguera

Llimiana

Vielha e Mijaran

Naut AranAlt Àneu

Es Bòrdes

VilamòsArres

CanejanBausen

Baix Pallars Soriguera

Rialp

Farrera

Olius

Clariana deCardener

RinerLlobera

Pinell de Solsonès

Castellar de la RiberaLladurs

Odèn

La PedraLa Coma

Tiurana

Vilanova de l’Aguda

Oliola

Cabanabona

Foradada

Cubells

Vilanova de Meià

Sta. Maria de Meià

Alòs deBalaguer

Camarasa

Les Avellanes i Sta. Linya

Os deBalaguer

Ivars de Noguera

Algerri

Les Avellanes

Castelló de Farfanya

Torrelameu Térmens

Vallfogonade Balaguer

Penelles

La Sentiu de Sió

Bellmunt d’Urgell Preixens

Sanaüja

Ivorra

Les Oluges

Els Plans de Sió

Estaràs

Sant. Guim de Freixenet

Granyanella

Ribera d’Ondara

Granyenade Segarra Sant Antolí

i Vilanova

Montornèsde Segarra

Montoliude Segarra

Talavera

Puigverdd’Agramunt

Ossó de SióCastellserà

La Fuliola

Tornabous

Anglesola

Vilagrassa

Preixana

Sant Martíde Maldà

NalecPuiggròs

La FlorestaEls Omellons

L’Espluga Calba

Fulleda

Tarrés

El Cogul

L’AlbagésGranyena deles Garrigues

El Soleràs

Els Torms

Juncosa

BoveraBellaguarda

Cervià de lesGarrigues

L’Albi

El VilosellLa Pobla de Cérvoles

Artesade Lleida

Puigverdde Lleida

Alcanó

Aspa

Albatàrrec

Sudanell

Aitona

Massalcoreig

Almatret

RaimatGimenells

Alfés

Torrefarrera

Rosselló

Torre-serona

Benaventde Segrià

La Portella

Vilanova de la BarcaCorbins

Alcoletge

Els Alamús Sidamon

Torregrossa

Fondarella

El Palaud’AnglesolaBell-lloc

d’Urgell

Bellvís El Poal

Linyola

Golmés

Vilanova de BellpuigMiralcamp

Coll de Nargó

Sarroca de Lleida

MontgaiPinós

La Molsosa

Montferrer i Castellbò

El Pla de Sant Tirs

Llardecans

Riu deCerdanya

Su

Guixers

Montoliu de Lleida

Gimenells i Pla de la Font

C-1311

Montblanc

Andorra la Vella

Ripoll

Perpinyà

Berga

MADRIDSARAGOSSA/ ZARAGOZA

OSCA /HUESCA

Flix / Tortosa

TARRAGONABARCELONA

BARCELONA

GIRONA

ARAGÓARAGÓN

Manresa

Vic

Calaf, Manresa, Vic, Girona

Berga

Berga

FRANÇA / FRANCIAde-Luchon

FRANÇA / FRANCIAToulouse

Benasc / Benasque

Binèfar

PARC NATURAL DEL CADÍ-MOIXERÓ

Valls d’Àneu

Vall d

e Card

ós

Vall d

e Boí

Vall F

osca

Les Valls de Valira

Vall de Lord

Vall d’Ora

Congost de Mont-rebei

Les Valls d’Aguilar

Pic Orri

Pedraforca

Pica d’Estats

Vall Ferre

ra

Vall d’ÀgerCongost de Terradets

Congost de Collegats

Congost de Mu

TÀRREGA

BALAGUER

SOLSONA

TREMP

LA SEU D'URGELL

SORTEL PONT DE SUERT

VIELHA

CERVERALLEIDA

PUIGCERDÀ

MOLLERUSSA

Alta Ribagorça

Pallars Sobirà

Pla d'UrgellUrgell

Segrià

Garrigues

Segarra

Estamariu

AlàsArtedóMontferrer

Anserall

Almenar

Alguaire Vilanova de Segrià

Massoteres

Solsonès

Torà

Cambrils

Navès

Ardèvol

Alt Urgell

Sant Ramon

Torrefeta i Florejacs

Sant Guim de la Plana

Bellpuig

Port de la Bonaigua

FRANÇAToulouse

LES BORGES BLANQUES

1

i ESPORTS D’AVENTURATURISME ACTIUSUMARI

3 TORNA L’AVENTURA I EL TURISME ACTIU A LES COMARQUES DE LLEID A AMB 230 EMPRESES I L’OBJECTIU DE SUPERAR ELS 700.000 SERVEIS AQUESTA TEMPO-RADA 2017

4 L’ANY 2016 LA CONTRACTACIÓ D’ACTIVITATS VA SUPERAR ELS 650.000 SERVEIS

5 EL RÀFTING CONTINUA ESSENT L’ACTIVITAT AMB EL MAJOR NOMBRE DE SERVEIS CONTRACTATS

6 IMPACTE ECONÒMIC DE 93 MILIONS D’EUROS

7 NETEJA DEL RIU NOGUERA PALLARESA PER FACILITAR ELS ESPORTS D’AVENTURA

8 LA SEU D’URGELL , SEU DEL CONGRÉS EUROPEU D’ESPORTS A LA NATURA (NA-TURE & SPORTS EUROMEET 2017).

9 EL CANAL OLÍMPIC DEL SEGRE COMMEMORA EL 25È ANIVERSARI COM A SUB-SEU OLÍMPICA DELS JOCS DE BARCELONA 92.

10 SECTOR D, LA PRIMERA EMPRESA QUE OFEREIX ACTIVITATS AQUÀTIQUES AL PANTÀ D’OLIANA.

LA NOGUERA PALLARESA SERÀ NAVEGABLE EN 50 KM DES DE LLAVORSÍ FINS A LA POBLA DE SEGUR L’ANY 2018.

11 UN PARC ACROBÀTIC I UN BOSC VERTICAL D’AVENTURA, ENTRE LES NOVETATS DEL PALLARS SOBIRÀ.

13 SEGRIÀ: EL PADDLE SURF KING, NOVETAT DE LA NOVA TEMPORADA DEL CENTRE 2 LLACS A GIMENELLS I EL PLA DE LA FONT

14 NOVES MESURES PER MILLORAR LA GESTIÓ DE L’ACCÉS AL CONGOST DE MONT-REBEI

16 LA DIPUTACIÓ CREA EL DISTINTIU “BENVINGUTS!, SENDERISTES I CICLOTURIS-TES” PER A 68 ALLOTJAMENTS TURÍSTICS LLEIDATANS

17 SORT, LA SEU D’URGELL I LA VAL D’ARAN DISPOSEN DEL SEGELL DE DESTINACIÓ DE TURISME ESPORTIU

CENTRE DE TRAIL RUNNING A LA VALL DE BOÍ.

ÍNDEX

2

i ESPORTS D’AVENTURATURISME ACTIU SUMARI

ACTIVITATS DE TERRA

18 EL SENDERISME I EL CICLISME, UN MERCAT EN EXPANSIÓ

20 EL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES CONCENTRA BONA PART DE LES RUTES I L’ANY 2016 VA REBRE 586.634 VISITANTS

21 RUTES TRANSFRONTERERES QUE UNEIXEN LES DUES VESSANTS DEL PIRINEUS. NOVES RUTES AMB EL CAMÍ DE SANT JAUME I EL CAMÍ IGNASIÀ

22 MÉS DE 300 KM DE RUTES A LA VAL D’ARAN

23 “VINE AL PALLARS, VIU EL JUSSÀ” PER GAUDIR D’ACTIVITATS DIVERSES I SORTI-DES GUIADES DE SENDERISME

24 NOVES INICIATIVES PER PROMOCIONAR EL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU, EL MÉS GRAN DE CATALUNYA

25 LES COMARQUES DE LLEIDA UN REFERENT DE LA BTT 6 CENTRES DE BTT PER TOTA LA GEOGRAFIA LLEIDATANA

26 RUTES BTT 27 COMPETICIONS: TRANSPYR 2017 LA PEDALS DE FOC NON STOP, RECONEGUDA PER PRIMERA VEGADA COM A

CAMPIONAT D’EUROPA DE BTT ULTRAMARATÓ28 BELLVER DE CERDANYA, SEU DE LA CATALUNYA BIKE RACE CAMARASA I SANT LLORENÇ DE MONTGAI SERAN LES SEUS DE LA NOGUERA

BIKE RACE DEL 6 I 7 DE MAIG

28 ACTIVITATS A L’ESTIU A LES ESTACIONS D’ESQUÍ

30 ACTIVITATS D’AIGUA

32 ELS RIUS DE LLEIDA, ATRACTIU PER ALS PESCADORS DE LA TRUITA

33 ACTIVITATS D’AIRE

3

i ESPORTS D’AVENTURATURISME ACTIUNOVETATS TEMPORADA 2017

La campanya dels esports d’aventura agafa pràcticament el relleu de la temporada d’esquí. La nova temporada de turisme actiu i esports d’aventura comença amb 230 empreses que ofereixen els seus serveis amb una cinquantena d’activitats en el conjunt de la demarca-ció: 187 pertanyen a la zona del Pirineu i del Prepirineu (repartides entre les 70 del Pallars Sobirà, les 36 de la Val d’Aran, les 26 de l’Alt Urgell, les 18 de la Cerdanya, les 16 de l’Alta Ribagorça, les 13 del Solsonès i les 8 del Pallars Jussà) i 43, a la plana de Lleida (amb 14 empreses a la Noguera, 10 a l’Urgell i al Segrià, 4 a les Garrigues, 3 al Pla d’Urgell i 2 a la Segarra), segons les dades de l’estudi que porta a terme el Patronat de Turisme de la Dipu-tació de Lleida.

TORNA L’AVENTURA I EL TURISME ACTIU A LES COMARQUES DE LLEIDA AMB 230 EMPRESES I L’OBJECTIU DE SUPERAR

ELS 700.000 SERVEIS AQUESTA TEMPORADA 2017

Amb l’entrada de la primavera, l’arribada del bon temps i l’inici del desgel les comarques de Lleida donen el tret de sortida a la temporada d’un dels sectors més emblemàtics en el conjunt de l’activitat turística de la demarcació: el turisme actiu i els esports d’aventura. La temporada 2017 de turisme actiu i esports d’aventura a la demarcació de Lleida co-mença amb 230 empreses, distribuïdes pel conjunt de les 13 comarques lleidatanes, que ofereixen una cinquantena d’activitats de terra, d’aire i d’aigua. Aquesta xifra representa un increment d’un 2,68 % respecte a l’oferta de l’inici de la campanya 2016, quan hi ha-via 224 empreses, segons l’estudi efectuat pel Patronat de Turisme de la Diputació sobre el sector del turisme actiu i els esports d’aventura a la demarcació de Lleida. La tempo-rada 2016 es va tancar amb una contractació de serveis per sobre dels 650.000, una xifra que s’havia fi xat com a objectiu el Patronat al principi de la campanya. En concret, es van contractar 670.577 serveis, un 4 % més que l’any anterior. La temporada 2017 es presenta amb unes condicions immillorables per a les activitats relacionades amb l’aigua gràcies a les fortes nevades d’aquest hivern, la qual cosa permetrà quotes d’aigua més grans i més llargues, i amb l’objectiu d’incrementar el nombre de serveis entre un 8 i un 10 %, la qual cosa representaria superar la xifra dels 700.000 serveis de terra, aire i aigua, una xifra que encara no s’ha assolit mai.

4

i ESPORTS D’AVENTURATURISME ACTIU NOVETATS TEMPORADA 2017

Evolució del nombre d’empreses de turisme actiu 2008-2017

L’any 2016 la contractació d’activitats va superar els 650.000 serveis

Les comarques lleidatanes continuen representant una de les millors ofertes de turisme actiu i esports d’aventura de l’Estat espanyol i tot un referent en les activitats d’aigua

(ràfting, descens de barrancs...), de terra (senderisme, trekking, BTT, vies ferrades, activitats diverses a les estacions d’esquí a l’estiu, etc, i passejades a cavall, entre d’altres) i d’aire (parapent, ala delta, etc.).

Pel que fa al balanç de la temporada 2016, les empreses van aconseguir superar la xifra dels 650.000 serveis, que s’havia fi xat com un dels objectius per assolir en els darrers anys. En concret, la temporada 2016 es va tancar amb la contractació de 670.577 serveis, la qual cosa representa un increment d’un 4 % respecte a l’any anterior, quan es van contractar 646.000 serveis de turisme actiu.

L’any 2016 es va constatar un increment en les activitats de terra, que en el seu conjunt van aglutinar el major nombre de contractacions amb 332.825 serveis, com també es va notar un augment en la contractació de les activitats d’aigua amb 325.732 serveis, mentre que les d’aire van patir un descens respecte a la temporada anterior amb 12.020 contrac-tacions.

670.577 646.000 625.000 610.000TOTAL

2016

325.732

332.825

12.020

2015

312.000

320.000

14.000

2014

305.000

315.000

10.000

2013

300.000

300.000

10.000

SERVEIS D’AIGUA

SERVEIS DE TERRA

SERVEIS D’AIRE

ANY

NOMBRE D’EMPRESES

2017

230 206229 178 142224 171223 159 144

2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

A més de les 230 empreses que ofereixen activitats de turisme actiu i esports d’aventura al conjunt de la demarcació de Lleida, cal destacar que altres 27 empreses, situades a les comarques del Pirineu de Lleida, proposen diferents activitats vinculades amb el producte de neu i l’esquí, però no formen part d’aquest estudi sobre l’activitat de turisme actiu i es-ports d’aventura.

5


ACTIVITATS AMB MAJOR DEMANDA

El ràfting va continuar essent el producte estre-lla de les diferents modalitats de turisme actiu i esports d’aventura durant l’any 2016. Aquesta activitat encapçala el rànquing amb una major contractació de serveis de les activitats d’aigua com del conjunt d’activitats de turisme actiu i esports d’aventura. En concret, el ràfting va te-nir l’any 2016 la contractació de 161.120 ser-veis. En segon lloc es van situar les activitats vinculades amb el trekking i el senderisme, amb 135.382 serveis contractats. L’estudi encarre-gat pel Patronat de Turisme també ha pogut constatar que hi ha una tendència a l’alça de llogar els serveis d’un guia especialitzat en sen-derisme. En tercer lloc pel volum de serveis con-tractats es va situar el descens de barrancs, amb 102.855, seguit de la BTT amb 92.813, un sector que també mostra un increment de la demanda.

L’estudi ha pogut comprovar també que les empreses que ofereixen activitats de terra tenen un ventall d’activitats més ampli que les que proposen les fi rmes dedicades a les activitats d’aigua o d’aire. En aquest sentit, les agències amb activitats de terra ofereixen propostes més diversifi cades en què es combinen activitats amb el coneixement de la natura, del pa-trimoni i de l’aprofi tament dels recursos de la muntanya tant a l’hivern com a l’estiu.

D’altra banda, es continua sense tenir dades sobre el nombre de persones que fan sen-derisme a les nostres contrades, si bé és una activitat que aplega un nombre cada cop més gran d’afi cionats, com també succeeix amb la BTT. Com a dada orientativa per valorar l’increment de l’activitat de senderisme, podem tenir present el nombre de visitants del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici de l’any 2016, que va comptabilitzar 586.634 persones, un 11,67 % més que l’any anterior. També el Congost de Mont-rebei ha vist incrementar el nombre de visitants de forma signifi cativa, motiu pel qual s’han impulsat accions per millorar la gestió de l’accés.

La llarga tradició d’aquest sector, fortament arrelat al territori —i molt especialment al Pi-rineu i el Prepirineu lleidatans—, les excel·lents condicions naturals i l’entorn paisatgístic privilegiat, el prestigi assolit a escala nacional i internacional i el creixement sostingut que el sector ha experimentat en els darrers anys consoliden el lideratge estatal de Lleida en les activitats relacionades amb el turisme actiu i els esports d’aventura.

Serveis

AIRE

Parapent

Globus

Ala delta - Ultralleugers

Altres

1.200

12.020

10.085

735

Serveis

AIGUA

Ràfting

Caiac

Barrancs

Altres

102.855

28.398

161.120

33.359

EL RÀFTING CONTINUA ESSENT L’ACTIVITAT AMB EL MAJOR NOMBRE DE SERVEIS CONTRACTATS

TERRA

Serveis

Trekking-senderisme

Hípica

BTT

Altres

92.813

74.730

135.382

39.990

6


Impacte econòmic de 93 milions d’euros

Incrementar entre un 8 i un 10% la contractació d’activitats, obectiu 2017

Un perfi l de client variat i majoritàriament català

L’impacte econòmic d’aquest sector l’any 2016 va ser de 93 milions d’euros (considerant els ingressos procedents de l’activitat mateixa, l’allotjament i la restauració). Si considerem només

els serveis oferts per les empreses del sector, el volum de negoci és de 28,2 milions d’euros, se-gons l’estudi que porta a terme el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. Aquestes xifres de l’any 2016 representen un increment de 700.000 euros respecte a l’any 2015 en la contrac-tació de l’activitat directa i d’uns 5 milions més si tenim present l’impacte econòmic directe en el sector de l’hostaleria i la restauració.

En canvi, el personal contractat durant la temporada 2016 es va reduir en un 6 % l’any 2016 respecte al 2015, en passar de 2.041 persones a 1.917 la campanya anterior. D’aquesta manera els esports d’aventura van donar feina a 1.917 persones, de les quals 727 van treballar a temps complet, 390 a temps parcial i altres 800 van ser personal autònom.

Les previsions del sector per a aquest any 2017 són optimistes i es preveu un increment de la contractació d’activitats entre un 8 i un 10%, amb la qual cosa la xifra de serveis en fi na-

litzar la temporada es podria situar sobre els 700.000. Si s’assoleix aquest objectiu, el nombre d’activitats se situaria en els millors percentatges obtinguts a la demarcació de Lleida, fi ns i tots millors que a l’inici de la crisi, però amb una major xifra d’empreses que operen en el conjunt de la demarcació. Aquesta previsió de més creixement per a aquest any 2017 ha estat manifestada per dues terceres parts dels empresaris consultats en aquest estudi, mentre que l’altre terç ha afi rmat que veuen un cert estancament de l’activitat i només un 5 % han admès que preveuen una lleugera reducció en el nombre d’activitats contractades.

El client que practica activitats de turisme actiu i esports d’aventura a la demarcació de Lleida continua essent majoritàriament de Catalunya amb un 72,5 % del total, sobretot de Barcelona

i de la seva àrea metropolitana (74 %), seguit del procedent de la mateixa demarcació de Lleida (13 %), Tarragona (10 %) i Girona (3 %). Un altre 15,00 % es desplaça des d’altres comunitats au-tònomes –bàsicament de Madrid (30 %), el País Basc (30 %) i la Comunitat Valenciana (30 %)– i el 10 % restant, des d’altres comunitats, mentre que el mercat estranger, que representa l’11 % dels clients, és sobretot d’origen francès, holandès i anglès, sense oblidar els visitants israelians.

Quant al perfi l del client, és bastant variat: l’usuari ve amb amics, amb la parella i/o amb les fa-mílies. Els grups d’escolars també representen un volum signifi catiu de l’activitat, principalment a les comarques del Pallars Sobirà i la Cerdanya.

La major part dels visitants contracten l’activitat “en origen” per mitjà de les pàgines web i/o les xarxes socials i només un 25 % aproximadament ho fan quan ja han arribat a la destinació. Un 10 % de les activitats contractades formen part d’un pack regal, una tendència que augmenta cada vegada més.

El client que visita les comarques de Lleida fa una despesa mitjana global diària d’uns 142,57 € (43,97 € l’activitat i 98,60 € entre l’allotjament, els àpats i altres despeses). Aquesta despesa suposa un augment d’un 3,97 % respecte a l’any 2015. L’increment més gran s’ha produït en els àpats i menys en l’activitat contractada.

Quant al perfi l de les empreses que operen a les comarques de Lleida, acostumen a ser fi rmes petites, on l’emprenedor té contacte directe amb el client i col·labora amb les empreses situades al seu territori. De l’estudi es constata un gran interès dels empresaris per millorar la formació del personal (idiomes), incrementar la professionalització del sector, millorar la qualitat del servei i assolir una promoció conjunta del turisme actiu incidint en la seguretat, la confi ança i la tramesa del coneixement de la natura que pot aportar un guia experimentat.

2016

28,20 M

93 M

2015 2014

27,5 M 27 M

88 M 76 MImpacte econòmic

Facturació directa

7


A mitjan mes de març del 2017 van fi nalitzar els treballs de neteja del riu Noguera Pa-llaresa, en el tram de Llavorsí a Sort, per millorar la seguretat dels usuaris del riu i la pràctica dels esports d’aventura. Les tasques de neteja han tingut un cost de 45.000

euros, que s’emmarquen en el conveni que va signar la Diputació de Lleida amb l’Obra So-cial “la Caixa” l’any 2015 per desenvolupar actuacions per a la conservació i la defensa del medi ambient. Les tasques de neteja han estat coordinades pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà i l’Associació d’Empreses de Turisme Actiu i Esports d’Aventura del Pallars Sobirà.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va anunciar el fi nançament d’aquesta actuació per “netejar aquells elements que poden provocar problemes a les persones que practiquen ràfting, com arbres o pedres que cauen al riu en aquells trams navegables de la Noguera Pallaresa”, en el decurs de la presentació de la temporada de turisme actiu i esports d’aventura de la temporada 2016 que va tenir lloc el 12 d’abril a Llavorsí.

El president de l’Associació d’Empreses de Turisme Actiu i Esports d’Aventura del Pallars Sobirà, Flòrido Dolcet, ha indicat que “els treballs s’han centrat a la part nord, entre Sort i Llavorsí, on s’ha fet una feina molt bona” i ha afegit que “tot i que no es tracta d’una actuació amb gaire visibilitat, les persones que gaudeixin del riu veuran clarament els canvis”.

Les obres han consistit d’una banda a desbrossar alguns accessos, treure i talar arbres morts i retirar restes vegetals de la llera del riu per donar més seguretat als practicants de turisme actiu. Aquests treballs també han permès millorar els miradors amb la fi nalitat que la gent pugui observar el pas de les barques i les embarcacions. Aquesta actuació també afavoreix els pescadors de la zona i els banyistes.

NETEJA DEL RIU NOGUERA PALLARESA PER FACILITAR ELS ESPORTS D’AVENTURA

8


La Seu d’Urgell es convertirà aquest 2017 en la capital dels esports a la natura, atès que acollirà el Congrés Europeu d’Esports a la Natura (Nature&Sports Euromeet 2017). D’aquesta manera es valora el potencial de turisme i esport a la naturalesa que ofe-

reixen la Seu d’Urgell i la comarca de l’Alt Urgell. Aquest congrés, que se celebra bianual-ment, és obert a la participació d’agents vinculats al turisme, l’esport, el medi ambient i el desenvolupament local, i té com a objectiu compartir estratègies de desenvolupament en activitats esportives al medi natural.

L’edició del 2017 serà la quarta i se celebrarà a la Seu d’Urgell del 27 al 29 de setembre després d’haver tingut lloc a Annecy (França) el 2011, a Liptovski Mikulas (Eslovàquia) el 2013 i a Newcastle (Irlanda del Nord) el 2015. Es tracta d’un congrés promogut per ENOS (Xarxa Europea d’Esports al Medi Natural, www.nature-sports.eu).

S’hi preveu una participació d’unes 300 persones vinculades al món de la gestió d’espais naturals, la docència i la investigació universitària, agències de turisme i promoció del terri-tori, professionals del turisme actiu i dels esports al medi natural d’Europa.

L’Euromeet de la Seu d’Urgell, sota el títol genèric de “Balancing Outdoors”, girarà al voltant dels reptes per al desenvolupament sostenible en els esports al medi natural. Estarà cen-trat en els quatre pilars de la sostenibilitat (ambiental, social, econòmica i institucional) i es debatrà al voltant dels eixos següents:

1- Megaesdeveniments de gran format o de participació massiva.

2- Turisme actiu.

3- Outdoor Sports en àrees naturals protegides.

4- Outdoor esports i salut.

La Seu d’Urgell, situada entre els parcs naturals del Cadí-Moixeró i de l’Alt Pirineu, és un lloc ideal per a la pràctica del senderisme, la BTT (amb el Centre BTT la Seu-Alt Urgell, amb més de 1.000 km senyalitzats), l’esquí (amb les estacions d’esquí de fons de Tuixent-la Vansa i Sant Joan de l’Erm) o els esports d’aigua al Parc Olímpic del Segre (ràfting, caiac, hidros-peed o piragüisme). A més a més, al pantà de Rialb s’hi poden fer nombroses propostes nàutiques, com caiac, canoa canadenca, windsurf, bus-bob, etc. També s’hi inclouen les activitats en aigües braves, com el ràfting i el piragüisme al riu Segre o el barranquisme al Forat de Buli.

LA SEU D’URGELL, SEU DEL CONGRÉS EUROPEU D’ESPORTS A LA NATURA (NATURE & SPORTS EUROMEET 2017)

Ofi cina de Turisme de la Seu d’Urgell

Tel. 973 35 15 11 / 973 35 30 57

Web: www.turismeseu.com

9


El Canal Olímpic del Segre, a la Seu d’Urgell, commemora enguany el 25è aniversari de

la celebració dels Jocs Olímpics del 1992 com a subseu olímpica de piragüisme en aigües braves al Parc Olímpic del Segre. Per commemorar aquesta efemèride al fi nal de juliol s’inaugurarà una exposició per explicar el procés dels Jocs Olímpics del 1992 a la Seu i la utilització posterior de les instal·lacions.

Aquesta exposició es podrà veure des de la darrera setmana del mes de juliol fi ns al mes de setembre. A més, coincidint amb la celebració de la Copa del Món d’eslàlom (8, 9 i 10 de setembre) tindrà lloc un acte de commemoració amb la participació d’una cinquante-na d’equips internacionals. D’altra banda, també per commemorar aquest 25è aniversari s’està treballant en l’edició d’un llibre que recollirà tot el procés fi ns a convertir-se en subseu olímpica i el llegat que l’empremta olímpica ha deixat a la capital de l’Alt Urgell.

El Parc Olímpic del Segre passa a denominar-se Ràfting Parc per a usos turístics

El Parc Olímpic del Segre continuarà mantenint aquest títol per a tot allò relacionat amb les competicions esportives, si bé farà un canvi de denominació per a les activitats vincu-lades amb l’oci i els esports d’aventura. En concret, el parc està actualment en ple procés d’adaptació a la nova denominació Ràfting Parc per a totes les activitats vinculades amb el turisme, si bé mantindrà la denominació de Parc Olímpic del Segre per a les diferents com-peticions esportives.

El Ràfting Parc, fi ns ara Parc Olímpic del Segre, situat a 200 metres del centre històric, ofereix la possibilitat de la pràctica esportiva als amants del turisme actiu. Les activitats de ràfting, piragüisme, open-kayak i hidrotrineu tenen un marc incomparable per poder-se fer amb total garantia de seguretat. Els diferents elements que integren el parc fan d’aquest espai lúdic una instal·lació excepcional: remuntadors mecànics, minicentral hidroelèctrica de bombeig i turbinació, higienitzador i assecador de material esportiu, són elements de tecnologia avançada incorporats al conjunt del parc que asseguren i faciliten l’activitat es-portiva dins d’un entorn de jardí on els canals esportius tenen un protagonisme especial. Un equip humà de professionals i experimentats monitors qualifi cats permeten als practicants gaudir amb plenitud d’aquestes instal·lacions i de tota l’oferta d’activitats que es poden dur a terme al seu entorn. Els diferents circuits i rutes amb BTT que surten del parc són un dels altres atractius de la zona, amb circuits adaptats a tots els nivells. En conjunt, el Centre BTT la Seu-Alt Urgell té més de 1.000 km senyalitzats.

Totes aquestes iniciatives amplien l’extensa oferta que actualment brinda el Parc Olímpic del Segre amb diferents competicions esportives i una gran diversitat de propostes d’activitats d’aigua, com ara ràfting, piragüisme i open-kayak, entre d’altres, sota la denominació a partir d’ara de Ràfting Parc.

EL CANAL OLÍMPIC DEL SEGRE COMMEMORA EL 25è ANIVERSARI COM A SUBSEU OLÍMPICA DELS JOCS DE

BARCELONA 92

Parc Olímpic del Segre/ Rafting Parc

Telèfon: 973 36 00 92www.parcolimpic.cat

Consell Comarcal de l’Alt Urgell

Tel.: 973 35 31 12www.ccau.cat

Turisme la SeuTel.: 973 35 15 11

www.turismeseu.comE-mail:

[email protected]

10


L’empresa Sector D ha estat la primera que ha començat a oferir activitats al pantà d’Oliana (l’Alt Urgell). L’empresa va començar a explotar turísticament les aigües de l’embassament d’Oliana a l’estiu del 2016. Aquesta companyia ofereix principalment

excursions amb caiac pel pantà o bé el lloguer d’embarcacions per a tots aquells qui vulguin nave-gar en solitari. També ofereix paquets especials per als infants que van de colònies a l’alberg de Santa Fe d’Oliana o per a la gent que s’hi allotgi.

El pantà disposa de diferents llocs on poder embarcar, segons quin sigui el nivell de l’aigua, per Fígols o Coll de Nargó, a la cua de l’embassament, o per la Penella o Castell-llebre, si el nivell d’aigua és baix. L’empresa es va crear a partir de les jornades que el Consorci Segre-Rialb va celebrar l’abril del 2016 sobre els usos turístics i esportius dels embassaments.

A partir de l’any 2018 la Noguera Pallaresa incrementarà la seva navegabilitat de bar-ques de ràfting i caiac, entre d’altres embarcacions, en un tram de 50 km que van de Llavorsí fi ns a l’embassament de Sant Antoni sense que hi hagi cap obstacle que ho

impedeixi, com ara preses o salts d’aigua.

Aquesta major navegabilitat del riu Noguera Pallaresa, que el situarà a l’altura dels grans descensos amb embarcacions que es fan per exemple als Estats Units, al Grand Canyon del Colorado, serà possible gràcies al projecte “GPS Tourism”, que preveu una actuació al salt de l’Hostalet, al Pallars Sobirà, i una altra al salt de Sossís, al Pallars Jussà, fent un pas lateral que doni continuïtat a la navegabilitat de les embarcacions, cosa que perme-trà un recorregut sense interrupcions d’uns 50 km en el tram comprès de Llavorsí fi ns a l’embassament de Sant Antoni.

Un projecte de cooperació territorial que lidera el Consell Comarcal del Pallars Jussà i comp-ta amb la participació del Consell Comarcal del Pallars Sobirà pel que fa a la part catalana i de d’altres 3 territoris de la banda francesa. Un projecte que compta amb el fi nançament europeu del Fons FEDER amb un 65 % de la inversió prevista mitjançant el programa INTE-RREG i que té com a objectiu la millora de dues infraestructures del vostre territori vincula-des en l’àmbit de la sostenibilitat.

El projecte, que s’espera que pugui estar en funcionament la temporada 2018 de turisme actiu i esports d’aventura, obre grans expectatives al sector turístic en general de les dues comarques, atès que la nova oferta d’activitats permetrà passar d’un tram de descensos amb barques de 15 km actuals fi ns als més de 50 km que van des de Llavorsí fi ns a la presa de Sant Antoni i obrir l’oferta d’activitats del riu Noguera Pallaresa.

La Noguera Pallaresa oferirà l’any vinent una nova dinamització per al sector turístic gràcies a la millora de la connectivitat fl uvial del riu, mitjançant un pas lateral al salt de Sossís, que permetrà fer descensos en diversos dies i oferir pernoctacions en càmpings i establiments situats a les proximitats del riu, un fet que pot representar un nou reclam turístic tant a es-cala estatal com internacional, que té una bona demanda per fer vacances practicant els descensos de rius.

SECTOR D, LA PRIMERA EMPRESA QUE OFEREIX ACTIVITATS AQUÀTIQUES AL PANTÀ D’OLIANA

LA NOGUERA PALLARESA SERÀ NAVEGABLE EN 50 KM DES DE LLAVORSÍ FINS A LA POBLA DE SEGUR L’ANY 2018

11


Parc acrobàtic Cims Aventura Rialp-Pallars Sobirà

El Parc Acrobàtic és un espai lúdic a l’aire lliure, situat a l’entrada del municipi de Rialp, de 4.500 m2 de superfície dissenyat per a tot tipus de públic, des del més petit de la família,

passant pels estudiants, fi ns als avis més esportistes.

L’empresa Cims Aventura va inaugurar a l’estiu del 2015 aquest nou projecte amb la fi nalitat d’oferir un gran espai lúdic en un entorn en plena natura com una activitat complementària per als turistes que visiten la comarca del Pallars Sobirà atrets tant pels diferents recursos naturals, patrimonials, gastronòmics i de turisme actiu i esports d’aventura com també per la temporada d’esquí, que s’allarga fi ns a la meitat de la primavera.

El Parc Acrobàtic consta de tres circuits:

1.- El circuit Groc, d’aprenentatge i adaptat als més petits, des de 3 anys. Inclou 8 reptes i acaba amb una tirolina de 8 metres de llargada.

2.- El circuit Vermell (mitjà) inclou 20 reptes a una alçada de 3 metres i acaba amb una tirolina de 35 metres.

3.- El circuit Negre (alt) inclou 41 reptes en dues alçades fi ns a 8 metres i acaba amb una tirolina de 100 metres que creua el Parc Acrobàtic.

UN PARC ACROBÀTIC I UN BOSC VERTICAL D’AVENTURA, ENTRE LES NOVETATS DEL PALLARS SOBIRÀ

La comarca del Pallars Sobirà creix any rere any amb la seva oferta d’oci vinculada amb el turisme actiu i els esports d’aventura. Entre les novetats que s’han creat en els darrers dos anys destaquen dos parcs d’aventura que ofereixen la seva activitat com un comple-ment als diferents atractius naturals i de turisme actiu i esports d’aventura que brinda la comarca. Es tracta del Parc Acrobàtic Cims Aventura, situat al municipi de Rialp, que es va inaugurar a l’estiu del 2015 amb un espai lúdic de 4.500 m2, i el Pirineus Parc Aventu-ra, inaugurat a l’estiu del 2016 i que s’ha convertit en el primer bosc vertical d’aventura del Pallars.

12


En tot moment els circuits queden a la vista d’aquelles persones que no volen participar en el circuit i es garanteix la visió de l’activitat als acompanyants.

També es pot practicar la tirolina independentment dels circuits acrobàtics. Així mateix, s’ofereixen activitats d’hípica.

L’espai lúdic consta de 4.500 m2 i disposa d’un gran aparcament amb més de 100 places, pàrquing adaptat a les autocaravanes, espai per a més de 10 autocars i una gran zona de pícnic.

Pirineus Parc Aventura, el primer bosc vertical del PallarsA la Guingueta d’Àneu, a les Valls d’Àneu, es va estrenar l’estiu del 2016 el Pirineus Parc Aventura, el primer bosc vertical d’aventura del Pallars, que s’adreça principalment a un públic familiar, però també a grups d’amics, escolars o sortides d’empresa.

El Pirineus Parc Aventura és situat a les Bordes de Berrós, a la Guingueta d’Àneu, a la vora de l’embassament de la Torrassa. És un espai de diversió per a grans i petits situat en plena natura i envoltat d’aigua i bosc de pi vermell, que ofereix més de 70 activitats repartides en quatre circuits aeris de diferents nivells que passen entre els arbres.

En el recorregut es troben diversos jocs: salts, xarxes, passarel·les, ponts, túnels, xemeneies, gronxadors i més de 400 metres de tirolines. Persones de totes les edats poden utilitzar els circuits, al llarg dels quals els usuaris van trobant plafons explicatius per saber com han de resoldre cada joc.

El parc també disposa d’una àrea de pícnic, una altra de descans, jocs infantils i dues plat-ges naturals. L’espai potenciarà les visites d’escoles, casals i esplais, i per això ha destinat una zona del bosc a l’estudi de les diferents espècies botàniques amb l’ajuda d’uns panells informatius. De cara a l’any vinent es desenvoluparà una app amb jocs de camp perquè els estudiants puguin experimentar sobre el terreny, alhora que adquireixen coneixements nous.

Les Valls d’Àneu van ser catalogades l’any 2013 com la primera Destinació de Turisme Familiar de l’interior de Catalunya, una certifi cació que atorga l’Agència Catalana de Turis-me. El territori ofereix al visitant un gran ventall de possibilitats: des d’esports d’aventura i d’hivern, passant per l’excursionisme o les simples passejades, en el marc del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i pels seus voltants —inclosos al Parc Natural de l’Alt Pirineu—, fi ns a les rutes del romànic, l’Ecomuseu o la gastronomia autòctona, a més del gaudi dels pobles formats per cases de pedra, fusta i llosa.

Cims Aventura SlTel.-616 992 603 /675 136 720 / 691 630 210

Pirineus Parc AventuraTel. 973 62 65 13

/ 619 93 17 68www.pirineuspar-

caventura.com

Turisme Valls d’ÀneuTel. 973 62 65 68

www.vallsdaneu.org

Tel. 629 386 155Web: www.2llacs.com

13


L’empresa 2 Llacs, l’Ajuntament de Gimenells i la Comunitat de Regants van iniciar a l’estiu del 2013 les activitats nàutiques i l’oferta de turisme actiu a dos embassaments de reg situats al municipi de Gimenells i el Pla de la Font (el Segrià). Entre els dos em-

bassaments sumen una làmina d’aigua de 33 hectàrees.

L’empresa 2 Llacs ofereix activitats nàutiques a motor i altres sense motor, com també di-ferents propostes de turisme actiu i com a parc d’aventura. Entre les activitats a motor des-taquen l’esquí aquàtic, el wakeboard, el bus-bob, passejades amb embarcació i l’ultratube, entre d’altres. Sense motor, activitats de canoa, hidropedals, piragua i paddle-surf. I pel que fa a les activitats com a parc d’aventura s’ofereix tir amb arc, bicicleta, pesca i nordic walking, entre d’altres.Una de les novetats que presenta per a aquesta nova temporada que s’encetarà el mes d’abril i durarà fi ns a l’octubre és el paddle surf king. Es tracta d’una enorme taula de surf de 6 metres de llargada en la qual hi caben fi ns a 8 adults o bé 10 in-fants a la vegada. El paddle surf king és una activitat ideal per a grups, treball de coopera-ció d’empreses i festes diverses per a grups i famílies com ara aniversaris, etc. El centre 2 Llacs disposa de dues d’aquestes taules de paddle surf king.

El centre 2 Llacs, a més d’oferir activitats de turisme actiu i d’aventura, també es un centre de tecnifi cació de l’esquí nàutic en col·laboració amb la Generalitat de Catalun-ya.

SEGRIÀ: EL PADDLE SURF KING, NOVETAT DE LA NOVA TEMPORADA DEL CENTRE 2 LLACS A GIMENELLS I EL PLA

DE LA FONT

14


Per la seva banda, els responsables de la gestió del congost de Mont-rebei han impulsat un pla d’accions encaminades a millorar la gestió d’accés a aquest espai natural. Amb l’arribada del bon temps i les pròximes vacances de Setmana Santa es preveu que el

nombre de visitants al congost de Mont-rebei es vegi incrementat de forma signifi cativa. Per aquest motiu, la Fundació Catalunya-La Pedrera, anticipant-se a aquesta situació, ha impulsat un pla d’accions per millorar la gestió de l’accés al congost de Mont-rebei amb la fi nalitat de minimitzar els problemes provocats per la massifi cació que es produeix en mo-ments puntuals.

La Fundació Catalunya-La Pedrera s’encarrega de la protecció del congost de Mont-rebei des de l’any 1999, quan el va adquirir per incorporar-lo a la seva Xarxa d’Espais Natura amb l’objectiu de conservar el seu patrimoni natural i preservar-lo per a generacions futures.

Aquesta riquesa natural i paisatgística ha propiciat que els darrers anys el congost de Mont-rebei hagi esdevingut un atractiu turístic amb una gran afl uència de visitants, molt concen-trats durant els festius i les vacances.

Les mesures que es posaran en marxa a partir d’aquesta Setmana Santa han estat treba-llades i consensuades amb l’Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga i altres administracions de la zona.

El nou pla d’accions preveu les mesures següents:

1.- Posada en marxa d’un nou sistema de reserva prèvia online de la plaça d’aparcament de la Masieta. El sistema de reserva online estarà disponible en breu al web de la Fundació Catalunya-La Pedrera (www.congostdemontrebei.cat) i permetrà als visitants planifi car anticipadament la seva visita i evitar desplaçaments i aglomeracions a la zona. Per mitjà de la reserva online s’oferiran 150 places al dia.

NOVES MESURES PER MILLORAR LA GESTIÓ DE L’ACCÉS AL CONGOST DE MONT-REBEI

15


2.- Instal·lació d’un panell informatiu lluminós a l’accés nord del congost (des de Pont de Montanyana) informant els visitants en temps real quan l’aparcament ja estigui ple.

3.- Millora de la gestió i dels recursos del punt d’informació de la Masieta:

a.- Ampliació dels dies i els horaris d’atenció al visitant. El punt d’informació amplia l’atenció al visitant obrint tots els divendres, dissabtes, diumenges, fes-tius i ponts de febrer a desembre (i del 15 de juliol a l’11 de setembre tots els dies). L’horari serà de 8.30 a 17 h (fi ns a les 19 h entre el 15 de març i el 15 d’octubre).

b.- Ampliació del personal d’atenció al visitant. S’incrementarà l’equip humà que atén els visitants al punt d’informació. Un total de 7 persones cobriran els diferents torns necessaris per atendre els visitants durant el nou calendari i horari establerts.

c.- Tancament de l’aparcament fora de les hores d’obertura. Per facilitar la ges-tió de les reserves, l’aparcament tancarà cada dia.

d.- No es permetrà l’acampada i la pernoctació dins l’aparcament de la Masie-ta, amb aquest objectiu es prohibeix l’entrada d’autocaravanes.

d.1.- Quedarà restringit l’aparcament a la carretera d’accés de la Ma-sieta, 1,5 km abans i després en els dos sentits de la marxa.

d.2.- Es potencia la senyalització existent tot promovent el civisme i un millor comportament dels visitants.

A més a més, de manera coordinada, als tres accessos a la zona del congost s’instal·larà un panell de normes de comportament del visitant en 4 idiomes (català, castellà, anglès i francès) i es faran enquestes per conèixer el perfi l dels visitants i la seva satisfacció de cara a poder implementar millores en el futur.

Fundació Catalunya-La Pedrera

Tel. 93 214 25 39

16


Un total de 68 establiments d’allotjament turístic de les comarques de Lleida (hotels, cases de turisme rural, càmpings i refugis) disposen del segell i les plaques acredita-tives del projecte “Benvinguts!, senderistes i cicloturistes”, que acredita que disposen

d’un conjunt de serveis que s’adeqüen als practicants de senderisme i de cicloturisme i que tenen com a objectiu primordial captar aquest segment de turista i garantir-li una bona esta-da. Aquest és un projecte pioner a Catalunya que impulsa la Diputació de Lleida, mitjançant el Patronat de Turisme.

Per a l’obtenció d’aquest segell distintiu, els responsables dels establiments certifi cats han hagut de superar un curs amb tallers on-line i presencials per poder adquirir els coneixe-ments necessaris i adaptar la seva oferta a aquest grup de clients. Els establiments que han obtingut la certifi cació es comprometen a mantenir l’oferta especialitzada almenys els dos pròxims anys i participaran en la promoció estatal i internacional vinculada a la iniciativa.

La motivació principal del projecte és superar les expectatives dels clients i donar-los el millor acolliment. El benefi ci de l’acreditació és doble: per als usuaris, que trobaran un allo-tjament amb una oferta que afavoreix la pràctica de la seva activitat preferida, i per als esta-bliments, que disposaran de les eines i els recursos necessaris per posicionar-se i destacar dins d’un sector molt competitiu.

El sistema d’acreditació de “Benvinguts!, senderistes i cicloturistes” incideix en 9 àrees es-sencials, per tal de garantir i comunicar que els senderistes o els cicloturistes trobaran un allotjament que ha pensat en ells. Alguns dels aspectes que inclouen les àrees de treball per assolir l’acreditació o segell fan referència a la necessitat de tenir una farmaciola a l’establiment; disposar d’elements informatius que facilitin la pràctica del senderisme o del cicloturisme com ara una biblioteca o cartoteca de la zona; la “Rutoteca”: rutes per descobrir i gaudir de l’entorn; disposar d’informació meteorològica amb previsions actualitzades a dos o tres dies vista, i oferir espais adients per tenir cura de la roba i del material dels senderis-tes i dels cicloturistes. Un altre aspecte molt important fa referència a l’alimentació.

“Benvinguts!, senderistes i cicloturistes” és un projecte desenvolupat pel Patronat de Tu-risme, amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Turisme i de l’Associació Catalana d’Empreses de Senderisme, que vol ajudar a potenciar, encara més, les comarques de Llei-da com un referent líder en els productes de turisme actiu com ara el senderisme i el ciclo-turisme.

LA DIPUTACIÓ CREA EL DISTINTIU “BENVINGUTS!, SENDERISTES I CICLOTURISTES” PER A 68 ALLOTJAMENTS

TURÍSTICS LLEIDATANS

SENDERISTES i CICLOTURISTESPatronat de Turisme de la Diputació de Lleida

Tel. 973 24 54 08Web: www.aralleida.cat

Associació Catalana d’Empreses

de Senderismehttp://amicsdel-senderisme.com

17


Els municipis de Sort i la Seu d’Urgell i la Val d’Aran disposen del reconeixement de Des-tinació de Turisme Esportiu. Es tracta d’un segell creat el 2003 per l’Agència Catalana de Turisme amb l’objectiu de posar en valor i promocionar l’oferta esportiva del territori

i potenciar així la seva desestacionalització.

Els objectius del segell de Destinació de Turisme Esportiu són promocionar i comercialitzar l’oferta turística catalana relacionada amb els esports en un segment molt concret de de-manda d’alta qualitat: esportistes d’alta competició, turistes que centren les vacances en l’esport, turistes que practiquen l’activitat esportiva durant el temps d’esbarjo o bé el públic visitant amant dels grans esdeveniments esportius.

Actualment hi ha 16 destinacions reconegudes amb aquesta certifi cació al conjunt de Cata-lunya: L’Ametlla de Mar, Amposta, Banyoles-Pla de l’Estany, Blanes, Calella, Cambrils, Cas-telldefels, Castelló d’Empúries-Empuriabrava, Girona, la Seu d’Urgell, L’Hospitalet de Llobre-gat, Lloret de Mar, Salou, Santa Susanna, Sort i la Val d’Aran.

Els municipis de Sort i la Seu d’Urgell i la Val d’Aran disposen del reconeixement de Des-tinació de Turisme Esportiu. Es tracta d’un segell creat el 2003 per l’Agència Catalana de Turisme amb l’objectiu de posar en valor i promocionar l’oferta esportiva del territori

i potenciar així la seva desestacionalització.

Els objectius del segell de Destinació de Turisme Esportiu són promocionar i comercialitzar l’oferta turística catalana relacionada amb els esports en un segment molt concret de de-manda d’alta qualitat: esportistes d’alta competició, turistes que centren les vacances en l’esport, turistes que practiquen l’activitat esportiva durant el temps d’esbarjo o bé el públic visitant amant dels grans esdeveniments esportius.

Actualment hi ha 16 destinacions reconegudes amb aquesta certifi cació al conjunt de Cata-lunya: L’Ametlla de Mar, Amposta, Banyoles-Pla de l’Estany, Blanes, Calella, Cambrils, Cas-telldefels, Castelló d’Empúries-Empuriabrava, Girona, la Seu d’Urgell, L’Hospitalet de Llobre-gat, Lloret de Mar, Salou, Santa Susanna, Sort i la Val d’Aran.

Per la seva orografi a i els seus atractius paisatgístics, la Vall de Boí s’ha convertit en un paradís per als amants de la pràctica del trail running, que consisteix a córrer per camins i corriols de muntanya, travessar rius i rierols, sempre amb uns desnivells, una altitud i una distància considerables. Per atendre les necessitats d’aquests corredors d’alta mun-tanya, la Vall de Boí ha inaugurat el nou Centre Trail Running. A més, al Pallars Sobirà també està en funcionament el Centre Trail Running de l’estació d’esquí d’Espot.

SORT, LA SEU D’URGELL I LA VAL D’ARAN DISPOSEN DEL SEGELL DE DESTINACIÓ DE TURISME ESPORTIU

CENTRE DE TRAIL RUNNING A LA VALL DE BOÍ

Agència Catalana de Turisme

http://act.gencat.cat/programes/dte/

Agència Catalana de Turisme

http://act.gencat.cat/programes/dte/

18

i ESPORTS D’AVENTURATURISME ACTIU LES ACTIVITATS DE TERRA

Les comarques lleidatanes, tant les de la plana com les de muntanya- presenten una ex-tensa xarxa de rutes de senderisme amb recorreguts turístics, esportius i de natura, de difi cultat variable i aptes per fer a peu i/o amb bicicleta de muntanya. Deixar-se envolta

per la màgia d’uns paisatges majestuosos i exuberants, descobrir indrets que formen part de la nostra història, gaudir d’uns allotjaments i d’una gastronomia de primera qualitat a ritme lent, pas a pas, es possible a les comarques lleidatanes gràcies a la pràctica del sen-derisme, una tendencia turística que té un gran recorregut de futur i que passa per tornar-se experimental i creatiu. El senderisme és una activitat esportiva i recreativa no competitiva que s’ha convertit en els darrers anys en una oferta molt atractiva per als turistes i en un eix de desenvolupament econòmic local d’alguns territoris rurals que sovint queden fra dels circuits turístics de caràcter massiu.

Cal destacar que les rutes de senderisme i de trekking estan batent rècords de participació en les diferents travessies programades i han esdevingut una activitat turística de primer nivell gràcies, en gran manera, a la creació d’itineraris que recorren alguns dels paratges més suggestius del Pirineu i del pla de Lleida.

Cal tenir present que per a molts ciutadans europeus el ciclisme, com també el senderisme, no són només “productes turístics”; són alguns dels elements essencials del seu estil de vida i part indissoluble de l’activitat de lleure. Per aquest motiu, al conjunt d’Europa la pràc-tica d’activitats a l’aire lliure i el turisme de natura, al qual estan directament vinculades les activitats de senderisme i el ciclisme, és un mercat en creixement constant. Aquesta tendèn-cia també s’ha instal·lat a les comarques de Lleida, tant pel major nombre d’usuaris que les practiquen com per l’increment de l’oferta i la creació de noves rutes i paquets turístics que inclouen una oferta relacionada amb el senderisme i el cicloturisme. El desenvolupament d’aquesta oferta en el conjunt de la demarcació de Lleida també es un punt d’atracció de cara a incrementar el nombre de turistes procedents del mercat centreeuropeu.

Una demanda més gran que ve acompanyada d’un major nombre d’empreses receptives capaces d’elaborar productes específi cs, estratègicament segmentats i comercialitzables en els circuits de proximitat i en els canals internacionals especialitzats en aquests productes,

EL SENDERISME I EL CICLISME, UN MERCAT EN EXPANSIÓ

19

i ESPORTS D’AVENTURATURISME ACTIULES ACTIVITATS DE TERRA

com ara les rutes de senderisme El Cinquè Llac, la Via Calda o Carros de Foc pel que fa al senderisme i trekking. Cal destacar que les rutes de senderisme i de trekking estan batent rècords de participació en les diferents travessies programades i han esdevingut una acti-vitat turística de primer nivell gràcies, en gran manera, a la creació d’itineraris que recorren alguns dels paratges més suggeridors del Pirineu i del pla de Lleida.

D’altra banda, cal signifi car que el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, els parcs naturals de l’Alt Pirineu i Aran i del Cadí-Moixeró, com també els diferents espais natu-rals del territori, són alguns dels indrets que concentren un bon nombre de les rutes de sen-derisme i on els practicants poden gaudir de l’activitat esportiva enmig de paratges naturals.

També els afi cionats a la pràctica de la bicicleta disposen a les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida de centenars de quilòmetres en el conjunt de la demarcació, complemen-tats amb 6 centres homologats de BTT, amb un gran nombre de punts d’informació, com també diferents rutes circulars que garanteixen una experiència única per a la pràctica de la bicicleta en qualsevol de les seves modalitats, com ara cicloturisme, ciclisme esportiu i la BTT.

Actualment hi ha diferents travessies organitzades de trekking i de senderisme, entre les quals destaquen Carros de Foc, la Porta del Cel, Cavalls del Vent, Camin Reiau, Setau Sagèth (Setè Segell), Encantats, la Ruta dels Estanys Amagats, Pass’Aran, 4Cumbres, 4Lenguas; la Integral Cadí-Cadiner, el Cinquè Llac, la Via Calda, el Tour de l’Aneto, el Camí dels Bons Homes, la Ruta de l’Últim Càtar, el “Camí de Retrobament”, el Camí de Sant Jaume i el Camí Ignasià, i darrerament s’hi han afegit també les rutes “Perseguits i salvats”, impulsades per la Diputació de Lleida.

20


El Parc Nacional d’Aigüestortes concentra bona part de les rutes i l’any 2016 va rebre 586.634 visitants

L’any 2016, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici va experimentar un fort augment pel que fa al nombre de visitants i va arribar a un total de 586.334 persones, un 11,67% més respecte a l’any anterior. El 18% de les persones que van entrar a l’espai natu-ral procedien de països estrangers. El turisme israelià torna a assolir la primera posició en el total de visitants atesos al Parc Nacional (4.156, el 38,9%). Les xifres confi rmen, doncs, la importància del parc com a destinació turística de primer ordre per als amants de la muntan-ya i la natura i, al mateix temps, posen en relleu la seva contribució decisiva a la millora dels indicadors socioeconòmics de les comarques de la seva zona d’infl uència.

La Travessa del Portarró, dins de “Senderos del Centenario”La Xarxa de Parcs Nacionals ha editat la guia “Senderos del Centenario”, una iniciativa que recull l’itinerari més representatiu de cadascun dels parcs nacionals espanyols. El Parc Na-cional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha escollit la Travessa del Portarró com la més emblemàtica. Aquest recorregut permet conèixer les dues zones que donen nom al parc: el planell d’Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici. L’itinerari, d’uns 13 quilòmetres de recorre-gut i 550 m de desnivell positiu, uneix l’estany de Sant Maurici amb el planell d’Aigüestortes en unes 5 hores, tot passant pel gran port del Portarró, que separa les dues valls vertebra-dores del parc, que són la ribera de Sant Nicolau i la del riu Escrita.

D’altra banda, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és l’escenari de Carros de Foc, que s’ha consolidat com un referent del trekking i consisteix a recórrer els 9 refugis guardats de l’espai protegit durant 5 o 7 dies a una altitud mitjana de 2.400 metres, amb un desnivell acumulat aproximat de 9.200 metres i un recorregut de 55 quilòmetres.

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici també ha posat en funcionament la ruta Camins Vius, una iniciativa que consisteix en la recuperació de 230 quilòmetres de ca-mins mil·lenaris dins de l’àrea d’infl uència de l’espai natural per a la pràctica del senderisme. L’itinerari de circumval·lació passa per les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran i per una trentena de poblacions.

El Pallars Sobirà acull també la ruta de senderisme la Porta del Cel, un itinerari que passa per quatre refugis de la comarca i té com a ascensions obligatòries els cims de la Pica d’Estats (3.143 metres) i Certascan (2.853 metres).

L’any 2016 el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici va experimentar un fort

21


També mereix una atenció especial la ruta turística del Camí de Sant Jaume que ha posat en marxa la Generalitat de Catalunya, a més del Camí Ignasià, que impulsa l’orde dels

jesuïtes. Verdú, a la comarca de l’Urgell, és un dels punts més destacats del tram català del Camí Ignasià. A mitjan abril del 2013 es va inaugurar a Verdú el refugi amb 20 habitacions per als pelegrins del Camí Ignasià, molts dels quals procedents dels Estats Units. El refugi situat a la casa natal del missioner jesuïta Sant Pere Claver, al costat del santuari, que s’ha adaptat i agençat permetrà acolli una trentena de persones que facin la travessia.

La ruta de pelegrinatge internacional, que impulsa l’orde dels jesuïtes, comença a la casa natal de Sant Ignasi a la basílica de Loiola (Guipúscoa) i acaba a la cova de Manresa, on el fundador de l Companyia de Jesús va viure l’any 1522 una profunda experiència espiritual que va marcar la seva vida. La ruta que es va posar en marxa l’estiu passat, transcorre per cinc comunitats autònomes, amb 650 km (188 a Catalunya) dividits en 27 etapes.

En el cas de les comarques de Lleida, les etapes són Fraga-Lleia (de 33 km), Lleida-Castell-nou de Seana (32,8 km), Castellnou de Seana-Verdú (18 km), Verdú-Cervera (16 km) i Cervera-Igualada (37 km).

D’altra banda, els pelegrins a les comarques de Lleida també tenen com a alternativa el Camí de Sant Jaume català, amb tres trams senyalitzats (el del Segre; el català que va des del monestir de Montserrat fi ns a Alcarràs, i el de Tarragona a Lleida). El ramal que va des del monestir de Montserrat a Alcarràs, té una longitud de 140 km. El camí ha estat senyalitzat per la Genera-litat de Catalunya i es pot fer en 5 etapes a un ritme de 25 o 30 quilòmetres diaris.

Noves rutes amb el Camí de Sant Jaume i el Camí Ignasià

Rutes Transfrontereres que uneixen les dues vessants del Pirineus.

El Camí de l’Últim Càtar, una ampliació del Camí dels Bons Homes, passa pel Solsonès, recorre diferents paratges del Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i creua la frontera amb França..

La ruta discorre per l’entorn de Tuixén, la Seu d’Urgell i Sant Joan de l’Erm, a l’Alt Urgell, i la Vallferrera, al Pallars Sobirà, seguint la vida de l’últim càtar conegut, Guillem Belibasta. Des d’aquí es passa cap a l’Arieja per Monicon i Tarascon d’Arièja fi ns a Montsegur.

Un altra ruta de creació recent a l’Alt Urgell és el “Camí de Retrobament”, que uneix els te-rritoris de l’Alt Urgell, Andorra i l’Arieja per mitjà d’antics senders de pastors, esborrant les fronteres dels tres països i donant pas a “un espai multicultural per compartir, viure, experi-mentar i retrobar-se”.

Altres rutes ens porten a recórrer els diferents espais naturals del Pirineu de Lleida, com ara la Cavalls del Vent, que consisteix a passar pels vuit refugis amb guarda del Parc Natural del Cadí-Moixeró, amb una longitud de 97 km i un desnivell total positiu de 5.200 metres. La Ruta dels Estanys Amagats és una travessa d’alta muntanya circular entre l’alta Cerdanya (Reserva Nacional Cerdanya-Alt Urgell) i la vall de Madriu, a Andorra, per mitjà d’un itinerari que, utilitzant la xarxa de refugis de la zona, uneix cims, línies de crestes, boscos i 40 es-tanys. La travessa té un recorregut de 73 quilòmetres i 3.599 metres de desnivell acumulat. Per la seva banda, la Integral Cadí-Cadiner recull la clàssica excursió per la cresta i la cara nord del Cadí.

22


Més de 300 km de rutes a la Val d’Aran

La Val d’Aran es troba situada entre les dues rutes de senderisme transpirinenques de llarga distància, que són el GR-11, que creua Catalunya i el sud de l’Aran, i el GR-10, que passa a través de França. Altres rutes de senderisme de curta distància complementen

aquesta xarxa de senders de muntanya amb més de 300 km d’itineraris de diferent grau de difi cultat. Entre les nombroses propostes de senderisme destaquen algunes com ara la ruta de Pla de Beret al Santuari de Montgarri i la ruta dels Set Llacs de Colomers.

Altres rutes temàtiques inclouen pernoctacions i itineraris organitzats, com ara la Via Calda, una travessa de muntanya lineal de 80 km que es pot fer des del Pont de Suert fi ns a Les o en sentit contrari, en cinc etapes i gaudint de l’estada en establiments termals de la zona. L’itinerari transcorre per senders de la Val d’Aran i de l’Alta Ribagorça amb indrets tan atrac-tius com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o les esglésies romàniques de la Vall de Boí.

Altres rutes creades recentment són la dels Encantats, la Pass’Aran i el Tour de l’Aneto. La dels Encantats, amb 92 km i 9.080 m de desnivell acumulat, recorre la Val d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça per dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La travessa utilitza camins històrics, alguns dels quals han estat recuperats i senyalitzats en el marc del programa Camins Vius, una iniciativa de Depana i del Parc Nacional. La Pass’Aran és una nova travessia transfronterera circular de 64 km i 5.155 m de desnivell positiu que transcorre per les valls de Castillonais, Birós i la Val d’Aran entre muntanyes verges i nombrosos estanys.

També a la Val d’Aran s’ofereix la ruta Setau Sagèth, una travessia circular de 103 km i 9.100 metres de desnivell acumulat que comença i acaba a Vielha i permet als caminants gaudir dels paisatges d’alta muntanya de l’Aran i conèixer la història, la cultura i l’arquitectura de la vall. Pel que fa a 4Cumbres, 4Lenguas, és una ascensió a muntanyes emblemàtiques amb base a la Val d’Aran, mentre que el Camin Reiau és un recorregut de senderisme que travessa 33 pobles al llarg de 150 km amb 6.000 m de desnivell positiu. La Pass’Aran cons-titueix una travessa de senderisme transfronterera (Couserans-Val d’Aran) d’alta muntanya. L’itinerari segueix el GR-10 i el GR-211.

La darrera ruta de senderisme creada a la Val d’Aran és el Tour de l’Aneto, un recorregut que fa la circumval·lació del massís de l’Aneto a través de 5 valls i passant per 6 serres de muntanya de l’Aran, França, Aragó i Catalunya, amb una distància de 115 km en 6 etapes i un desnivell acumulat d’11.332. (vegeu l’apartat de “Novetats”).

23


En breu es presentarà el nou calendari anual d’experiències i activitats dins de la campan-ya “Vine al Pallars, Viu el Jussà”, que es consolida aquest any 2017 oferint nombroses

activitats durant tot l’any amb propostes ben diverses per conèixer el Pallars Jussà d’una manera diferent, mitjançant activitats esportives, lúdiques, culturals, recreatives i gastronò-miques.

La campanya “Vine al Pallars, Viu el Jussà” es consolida aquest any 2017 oferint nombroses activitats durant tot l’any amb propostes ben diverses per a conèixer el Pallars Jussà d’una manera diferent, mitjançant activitats esportives, lúdiques, culturals, recreatives i gastronò-miques.

Les rutes guiades de senderisme estan dividies en tres nivells de difi cultat per adaptar-se a les capacitats de tot tipus de visitants, si bé abunden les rutes fàcils i mitjanes. Cada itinerari ofereix una vivència única i irrepetible que permet al turista sentir-se immers en el paisatge i ser capaç de reconèixer els trets essencials de la seva riquesa: la geologia, la biodiversitat i també la petjada de l’home al llarg de la història.

Més enllà de les rutes de senderisme, “Vine al Pallars, viu al Jussà” ofereix als clients dels establiments turístics adherits descomptes en restaurants i en activitats de caràcter lúdic i cultural del territori, com també en la compra de diferents productes de la zona.

“Vine al Pallars, Viu el Jussà” és un projecte de col·laboració público-privada.

“Vine al Pallars, viu el Jussà” per gaudir d’activitats diverses i sortides guiades de senderisme

La marxa nòrdica guanya terreny a les Terres de Lleida

La nordic walking o marxa nòrdica està agafant força a les Terres de

Lleida. A l’Alt Urgell, comarca capda-vantera a Catalunya en aquesta espe-cialitat, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell va impulsar aquesta activitat esportiva i d’oci a l’aire lliure, que se suma a la llarga tradició d’esports de natura, i en concret de l’esquí nòrdic, que posseeix el territori pirinenc. Des de l’any 2008, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell ha col·laborat en la iniciativa de senyalit-zació i confecció de rutes, que s’afegeix als nombrosos atractius turístics de la zona.

El Centre de Marxa Nòrdica de la Seu-Alt Urgell, situat al Parc Olímpic del Segre, ofereix als amants de la nordic walking 11 itineraris de difi cultat diversa, amb més de 170 quilòmetres de circuits marcats. Els recorreguts passen per es-pais de gran interès natural i paisatges variats al voltant del riu Segre, les valls de la Vansa i la Valira i el Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Consell Comarcal del Pallars SobiràTel.: 973 650 187

www.pallarsjussa.net

24


El Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més gran de Catalunya, ha fet un pas endavant amb la po-sada en marxa d’una sèrie de iniciatives, especialment dirigides al turisme familiar, des-

tinades a facilitar als visitants l’estada i el coneixement del seu patrimoni natural i cultural.

Entre les eines i els recursos nous per dinamitzar el turisme al parc, molts dels quals digitals, destaquen la posada en marxa del projecte del Pas de l’Óssa i l’ampliació del projecte “Explo-ra el Parc”. El primer és una campanya d’educació i divulgació sobre l’ós bru dirigida al públic familiar i escolar. Quant al projecte “Explora el Parc”, emprès l’any 2013, l’any 2016 s’han iniciat tallers a les escoles per donar a conèixer el projecte als més petits. Els alumnes reben un passaport en forma de llibret on se situen i s’expliquen aquells llocs i activitats —centres d’interpretació vinculats al parc, activitats fetes per empreses de guies interpretadors acre-ditades i més de 30 miradors panoràmics— pensats perquè les famílies que visiten el parc interpretin l’entorn i puguin segellar el document.

També es presenta l’aplicació per a mòbil “Deixa’t guiar”, per visitar el parc natural amb punts d’interès, fi txa tècnica dels senders, rutes autoguiades i una guia pràctica que es va omplint gradualment amb tots els serveis del parc. Tota la informació s’acompanya d’un mapa on es pot veure la informació per categories i geolocalitzada.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu és situat al Pirineu Central català i s’estén per 15 municipis que pertanyen a les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. L’àrea protegida compresa dins la delimitació del parc arriba gairebé a les 70.000 hectàrees, una extensió que el con-verteix en el parc natural més gran de Catalunya.

Noves iniciatives per promocionar el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més gran de Catalunya

Parc Natural de l’Alt Pirineu

Tel. 973 62 23 35Web: www.gencat.cat/

parcs/altpirineu

25


Les comarques de Lleida —tant les del Pirineu com les de la Plana— s’han convertit en un referent en l’àmbit de la BTT. Al territori hi ha sis centres de BTT que ofereixen una àmplia oferta de rutes per gaudir de la zona amb bicicleta. De maig a octubre es des-

envolupa la temporada de les grans rutes circulars de muntanya amb BTT pel Pirineu de Lleida. La Pedals de Foc, la ruta que va canviar la forma d’entendre el turisme-esportiu, s’ha convertit en la travessa en btt de referència per a tots els participants de la bicicleta de muntanya i ofereix un atractiu recorregut pel perímetre del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Per la seva banda, la Pedals d’Occitània recorre paisatges i pobles amb encant de l’Aran i de Cominges. Altres rutes recomanables són l’Era Roda-100% Aran, la Trinxat BTT, la Urgellet Pic de l’Orri, la Volta Cadí-Moixeró i la Pedals del Pedraforca, per esmentar-ne algunes.

La BTT té cada vegada més demanda i un major nombre de centres distribuïts per tota la geografi a lleidatana, que ofereix més de 2.300 km de camins marcats i nombrosos

serveis per als ciclistes, com també empreses que brinden activitats relacionades amb pas-sejos a cavall i senderisme, entre d’altres.

Els amants del ciclisme disposen a la demarcació de Lleida de 6 centres de BTT, que ofe-reixen tots els serveis per a la pràctica de la bicicleta, a més de funcionar també com a miniofi cina de turisme, i des d’on es poden fer diferents rutes totalment senyalitzades per indrets de gran bellesa paisatgística. Així, hi ha el Centre BTT Val d’Aran, a Betren; el Centre BTT Alt Urgell, al Parc Olímpic del Segre de la Seu d’Urgell; el Centre BTT Solsonès-Vall de Lord, a l’Ofi cina de Turisme de la Vall de Lord de Sant Llorenç de Morunys; el Centre BTT Valls d’Àneu, a Esterri d’Àneu; el Centre BTT Pallars Jussà, a la Pobla de Segur i el Centre BTT Montsec-la Noguera, al monestir de les Avellanes i al Càmping Vall d’Àger. També la ciutat de Lleida disposa d’un espai de BTT, que programa diverses rutes que transcorren bàsicament per l’Horta de Lleida, a la comarca del Segrià.

A més, l’Associació de Càmpings de Lleida proposa l’activitat “Càmping Bike&Run”, amb més de 50 rutes verdes amb BTT a partir d’alguns d’aquests establiments de les comarques de Lleida com a punts de sortida i arribada ideals per al ciclista.

LES COMARQUES DE LLEIDA UN REFERENT DE LA BTT

6 Centres de BTT per tota la geografi a lleidatana

26


A la Val d’Aran té el punt de sortida i d’arribada la ruta de BTT Pedals d’Occitània, que co-mença i acaba a Vielha amb un recorregut de 220 km i un desnivell de 6.000 m a través

de la Val d’Aran i el sud de França, creuant l’antic comtat de Cominges.

Els ciclistes també poden optar per la Pedals de Foc, la ruta pionera a la península dins del món de la BTT. La proposta consisteix a fer la volta amb BTT pel perímetre del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb un recorregut de 220 km i uns 5. 800 m de desnivell positiu acumulat. La ruta passa per les comarques del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran, i es pot fer en sis etapes en companyia d’un guia o en solitari trigant tres dies o més. La Pedals de Foc ofereix cinc variants, tot i que no és obliga-tori fer-les totes. Per fer aquestes variants es necessita una condició física mitjana/alta per poder-les fi nalitzar. A diferència de la ruta clàssica, en les variants de la Pedals de Foc no es lliurarà llibre de ruta, sinó el track i unes petites explicacions dels trams més confl ictius. Amb tot això, la Pedals de Foc podrà arribar als 280 km i els 7.700 metres de desnivell positiu.

Els amants de la bicicleta de muntanya tenen altres opcions com la Trinxat BTT, la Urgellet Pic de l’Orri i la Volta Cadí-Moixeró. CadíBike, empresa de turisme especialitzada en el sector de la bicicleta, ofereix fi ns a l’octubre la Trinxat BTT, que és una ruta de bicicleta per alta muntanya circular en 5 etapes entre les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya, amb un pas breu pel Pallars Sobirà i Andorra. A més, també hi ha la Trinxat BTT Express, adaptació per a 2 o 3 dies de la Trinxat BTT entre la Seu d’Urgell i Puigcerdà. El recorregut és de 194 km, amb un desnivell positiu de 5.000 m. L’empresa lleidatana també ofereix la Urgellet Pic de l’Orri, una proposta intensa de dos dies adaptada als itineraris del Centre BTT de la Seu-Alt Urgell, que puja des de la riba del Segre fi ns al Pic de l’Orri (2.439 m) passant per Sant Joan de l’Erm. La travessia té 110 km i 3.000 m de desnivell positiu. A més, hi ha la Volta Cadí-Moixeró (227 km i 6.230 m de desnivell positiu), dinamització de la clàssica volta al Parc del Cadí-Moixeró amb BTT en 3 o 4 etapes, amb l’adaptació al seu pas per Alàs.

Els amants de la bicicleta de carretera tenen a la seva disposició el Road Bike Tours. Aquest producte inclou la “3 Nacions”, una ruta de 420 km i 9.000 m de desnivell positiu, amb

sortida des de la Seu d’Urgell i amb ascensos i descensos a ports, alguns de gairebé 30 km de longitud, passant per Andorra i França. També s’ofereix “Le mythique Tour”, que té la sorti-da a Vielha i durant els gairebé 500 km i 10.000 m de desnivell positiu es puja al Tourmalet, l’Aspin, el Peyresourde, el Soulor i Eth Portilhon. A “Brevet aranès” es proposa fer una sèrie de reptes amb la bicicleta al llarg de la geografi a aranesa, amb 105 km d’escalada dividits en 11 ascensions, des d’un extrem a l’altre de la vall. “Le Défi occitan”, amb sortida des de Vielha, permet fer l’etapa reina del Tour de França, de 197 km i 4.500 m de desnivell positiu.

Rutes BTT

Road Bike Tours

27


La Pedals de Foc Non Stop, reconeguda per primera vegada com a Cam-pionat d’Europa de BTT Ultramarató

La dotzena edició de la Pedals de Foc Non Stop, que es disputarà del 30 de juny al 2 de juliol, acollirà per primera vegada a la història els Campionats d’Europa MTB en la distàn-

cia Ultramarató. El Club Ciclista Pedales del Mundo ha aconseguit fer un gran pas endavant amb l’organització d’aquests campionats per primera ve-gada a la història del ciclisme europeu, un fet que suposa també el reconeixement ofi cial per la UEC i la UCI de la distància MTB Ultramarató.

La Pedals de Foc Non Stop és un raid de BTT de gaire-bé 220 quilòmetres i 6.200 metres de desnivell positiu amb participació individual. La sortida i l’arribada estan situades a Vielha i la ruta passa per les comarques de la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, al Pirineu de Lleida. Web: www.pedalsdefoc.com.

Les comarques de Lleida acullen diferents proves cicloturistes, entre les quals destaquem les següents:

Per vuité any consecutiu, la capital de l’Alt Urgell serà els dies 12 i 13 de juny punt d’arribada i de sortida de la segona i la tercera etapes de la Transpyr, la Travessa Dos

Mars en BTT que creua el Pirineu, unint Catalunya, Aragó, Navarra i el País Basc. La Transpyr consisteix a fer la travessa dels Pirineus amb BTT en un recorregut que va des de Roses fi ns a Donosti en vuit etapes. La Seu participa en aquest projecte des de la primera edició, i n’ha estat sempre fi nal i sortida d’etapa.

La Seu d’Urgell rebrà la Transpyr Coast to Coast en la segona jornada de la prova, el dilluns 12 de juny, i acollirà la sortida de la tercera etapa, el dimarts 13 de juny, quan la prova en-fi larà cap a El Pont de Suert en una etapa de 114 km i 3.200 metres de desnivell positiu i 2.885 de negatiu.

El gran atractiu del recorregut, l’alt nivell d’organització i el grau de satisfacció que han expe-rimentat els participants en les edicions anteriors han fet que National Geographic Aventura hagi considerat la Transpyr com una de les deu millors curses de MTB de tot el món.

La gran novetat del 2017 és la posada en marxa de la Transpyr Tours. Es tracta d’un producte turístic que oferirà els amants de la bicicleta poder gaudir de les etapes de la Transpyr al llarg de tot l’any, contractant mitjançant l’agència de viatges ofi cial de Transpyr, els serveis necessaris per poder gaudir del recorregut de la cursa fet a mida, triant l’època de l’any i el recorregut que es vulgui.

Competicions

TRANSPYR 2017

28


La Noguera Bike Race serà l’oportunitat ideal perquè els ciclistes més aventurers puguin descobrir els dies 6 i 7 de maig els racons més bells i espectaculars de la comarca de

la Noguera, al Prepirineu de Lleida. Hi haurà dues etapes, a Camarasa i Sant Llorenç de Montgai, dissenyades per esprémer al màxim la bicicleta tot terreny. La NBR 2017 consta de la prova Ma-rathon, amb dues etapes de 62 i 75 quilòmetres, i la NBR Ral·li, amb dues etapes de 38 i 40 quilòmetres amb l’opció de córrer una sola eta-pa, ja sigui de Marathon o de Ral·li, i fi nalment la NBR Classic, una prova gratuïta de 10 km que només es pot fer amb bicicletes de més de 20 anys d’antiguitat.

Bellver de Cerdanya, seu de la Catalunya Bike Race

Aquest 2017 també tindrà una signifi cació especial la Catalunya Bike Race, la prova de BTT marató de tres etapes en les categories elit, elit fèmina, màster 30, màster 40 i

màster 50 que es disputarà entre el 29 de setembre i l’1 d’octubre a la localitat de Bellver de Cerdanya, a la Cerdanya lleidatana.

La creació de la Catalunya Bike Race, a càrrec de l’entitat organitzadora Octagon, sorgeix després de la reeixida Andalucía Bike Race i posteriorment l’encara més popular La Rioja Bike Race. Amb aquesta cursa nova es tancarà la trilogia de competicions d’aquest tipus.

La celebració de la Bike Race absorbeix un públic nombrós, ja que molts dels participants viatgen amb família, amics o ajudants, per la qual cosa no es tracta tan sols d’una prova esportiva.

Camarasa i Sant Llorenç de Montgai seran les seus de la Noguera Bike Race del 6 i 7 de maig

www.bellverde-cerdanya.org

29


Els complexos hivernals del Pirineu de Lleida ofereixen activitats a l’època estival amb l’objectiu de desestacionalitzar l’oferta turística i convertir-se en un motor de promoció

turística i econòmica durant tot l’any, no només durant la temporada d’hivern. Els diferents centres, que són Baqueira Beret, Boí Taüll Resort, Port Ainé i Espot Esquí, a més de Port del Comte, ofereixen un ampli ventall d’activitats que van des del senderisme de muntanya i ru-ral, excursions al patrimoni cultural i natural i activitats esportives i de turisme actiu i esports d’aventura. Algunes de les estacions disposen de parcs d’aventura, com és el cas de Port del Comte, que manté oberta la zona de Tubbys al parc d’aventures del centre.

ACTIVITATS A L’ESTIU A LES ESTACIONS D’ESQUÍ

Les activitats que ofereixen els esports de terra són:

30

i ESPORTS D’AVENTURATURISME ACTIU ACTIVITATS D’AIGUA

Els rius Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa, Garona i Segre són des de fa anys llocs ideals de les comarques de Lleida per a la pràctica de multitud de modalitats aquàtiques, tant en aigües braves com en aigües tranquil·les. A més de turisme actiu i

d’aventura, cal signifi car que la Noguera Pallaresa –considerat un dels millors rius d’Europa per a l’exercici d’esports en aigües braves– i el Segre són els escenaris de diverses compe-ticions estatals i internacionals.

A les comarques lleidatanes es poden practicar diferents esports d’aigua com ara el ràf-ting, caiac, descens de barrancs, hidrospeed, piragües d’aigües braves, piragües d’aigües tranquil·les, subaquàtic, esquí nàutic, llanxa, surf de vela, ultratube (donuts infl ables), ca-noes, hidrotrineu, embarcacions de passeig i trekking aquàtic.

El ràfting és l’esport rei en la modalitat d’aigües braves, però també destaquen altres disci-plines com ara el piragüisme, l’hidrospeed, el caiac, l’hidrotrineu, el descens de barrancs, les canoes infl ables i l’hidrobob.

Les aigües de la Noguera Pallaresa, considerat com un dels millors rius d’Europa per practi-car- hi esports d’aigües braves, van viure ara fa ara 31 anys el primer descens d’una barca de ràfting. Uns ciutadans francesos van posar en marxa la iniciativa i, principalment, adreça-ven la seva oferta al mercat francès. Posteriorment, empresaris de Sort (el Pallars Sobirà) van continuar amb aquesta oferta i en van esdevenir pioners en l’àmbit estatal.

El Parc Olímpic del Segre de la Seu d’Urgell, al marge de les competicions, ofereix als visi-tants, sota el nom de Rafting Parc, sia en solitari, sia en família o en grup, l’oportunitat de practicar el ràfting, l’hidrotrineu, el piragüisme, el passeig amb barca de rems, entre d’altres, al canal d’aigües tranquil·les i al d’aigües braves. Sempre en constant procés de millora, el parc ha posat en funcionament un nou canal d’iniciació d’aigües braves per fomentar la pràctica del piragüisme entre els més joves i facilitar els entrenaments dels equips de tecni-fi cació. Es va inaugurar l’any 1990 i es va agençar per acollir les competicions de piragüisme en eslàlom dels XXV Jocs Olímpics de Barcelona. El complex acull també el Centre BTT la Seu-Alt Urgell i el Centre de Marxa Nòrdica de la Seu-Alt Urgell.

LES ACTIVITATS D’AIGUA

31

i ESPORTS D’AVENTURATURISME ACTIUACTIVITATS D’AIGUA

Per la seva banda, la zona de l’embassament de Rialb, entre les comarques de l’Alt Urgell i la Noguera, creix any rere any en equipaments i s’està consolidant com una de les àrees turísti-ques més dinàmiques de la demarcació de Lleida, gràcies , en bona part, a l’impuls del Con-sorci Segre-Rialb. La iniciativa privada i pública s’han donat la mà amb èxit a l’embassament de Rialb i la zona afronta la temporada amb nous equipaments, com l’embarcador de Po-manyons inaugurat el 2014, amb un augment de les embarcacions de lleure.

El Montsec és una bona zona per practicar el caiac, la canoa o el bus-bob a llocs tan emble-màtics com els embassaments de Canelles, Camarasa, Sant Llorenç o pel mateix Congost de Mont-rebei. A Tremp trobem The Busseing Pallars, el primer centre de submarinisme de muntanya de Catalunya, que ofereix la possibilitat d’observar el fons del pantà de Sant An-toni (Talarn) i els estanys de Montcortès (a Gerri de la Sal) i Sallente (a la Vall Fosca) des de maig fi ns al fi nal de setembre. Una altra modalitat esportiva d’aventura amb força adeptes és el descens de barrancs, que es pot practicar, entre d’altres, al congost de Collegats.

Al Segrià, en el municipi de Gimenells i Pla de la Font, a 10 minuts de la capital, l’any 2013 es va inaugurar el Centre d’Aventura, Esports i Gestió 2 Llacs, un nou complex dedicat als es-ports i les activitats nàutiques i lúdiques, que es poden gaudir tant de manera individual com amb la família i els amics. El centre utilitza l’embassament de la capçalera de la Comunitat de Regants de Gimenells-Pla de la Font, formada per dos grans embassaments aptes per a l’esquí aquàtic i d’altres activitats. Cadascun d’ells té unes dimensions aproximadament de 650 m de llarg per uns 150 m. d’ample.

Per a aquelles persones que volen practicar esports aquàtics en aigües més tranquil·les, l’oferta també és àmplia i variada i abraça, entre d’altres, el piragüisme, les motos aquàti-ques, les activitats subaquàtiques, l’open caiac, l’esquí nàutic, la vela, el surf de vela i l’ultratube.

La relació d’activitats ofertes en esports d’aigua al conjunt de les comarques lleidatanes és la següent:

32

i ESPORTS D’AVENTURATURISME ACTIU ACTIVITATS D’AIGUA

La pesca és una activitat turística important per a les comarques lleidatanes, especial-ment a la zona del Pirineu de Lleida, que atreuen cada any milers d’afi cionats a aquesta pràctica esportiva. A mitjan març s’ha iniciat la temporada de pesca de la truita (salmò-

nids) a les zones de baixa muntanya i el 10 de maig es dóna el tret de sortida a la campanya a les aigües d’alta muntanya.

Fins al fi nal d’agost es pot pescar la truita a les zones de baixa muntanya, en concret aigües avall de tots els cursos fl uvials que no són d’alta muntanya. És el cas, per exemple, del tram de la Noguera Pallaresa des del barranc de Romadriu, entre Rialp i Llavorsí. Pel que fa a la pesca sense mort, el termini fi nalitza a meitat del mes d’octubre.

A la demarcació de Lleida hi ha 85 zones de pesca controlada, més de la meitat de les que hi ha al conjunt de Catalunya. El Pirineu de Lleida disposa d’una àmplia oferta de rius i embas-saments per practicar-hi la pesca que es troben dins de la conca dels rius Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Garona, Segre i la Ribera Salada, a les comarques del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i el Solsonès. També hi ha trams de règim especial a Oliana, Alòs de Balaguer, Sant Llorenç de Montgai, Santa Anna, Canelles, Sant Antoni, Terradets i Rialb.

Un dels indrets que té més afl uència de pescadors és el riu Noguera Pallaresa, a la comarca del Pallars Sobirà, que és alimentat per rius petits que es van trobant en el seu recorregut i estanys a les parts més altes de les valls i en paratges magnífi cs. D’una banda, la part alta del Pallars, gestionada pel Consorci de Pesca de l’Alt Pallars, disposa de 240 km de rius, 32 estanys naturals de muntanya, 3 estanys artifi cials i una presa de pesca intensiva. De l’altra, la part més baixa, gestionada pel Conveni Pallaresa, té 50 km de riu que s’inicien al barranc de Romadriu, al terme municipal de Rialp, i arriben fi ns al pantà de Sant Antoni, al Pallars Jussà. Val a dir que el territori és un autèntic paradís per als pescadors a mosca.

A la Vall de Boí, a l’Alta Ribagorça, hi ha 155 quilòmetres de rius i barrancs, tots en aigües d’alta muntanya. Un 66% són refugi (pesca prohibida) i el 33% (50,6 km) restant són 11 vedats o zones de pesca tradicionals, intensiva i sense mort. Hi ha també nou estanys d’alta muntanya.

La pesca és una de les moltes activitats que es practiquen a la Val d’Aran i arrossega milers de visitants, molts dels quals provenen de França. Fins i tot alguns hotels ofereixen la possi-bilitat de cuinar les peces que l’hoste ha pescat. Així, els amants de la pesca poden gaudir

als rius Garona i el Noguera Pallaresa i els seus afl uents, a la Bassa d’Oles i a diferents estanys i preses.

A l’Alt Urgell, el Club Caça i Pesca de l’Alt Urgell gestiona al riu Segre 34,9 km de pesca amb mort i 56,8 km de pesca sen-se mort. Al Solsonès, la Ribera Salada, considerada un espai d’interès natural, ofereix paratges ideals per a la pràctica de la pesca.

La pesca als rius de Lleida està total-ment controlada i regulada per evitar l’excés de captures, així com per garantir la superviviencia i la sostenibilitat de la fauna del riu.

ELS RIUS DE LLEIDA, ATRACTIU PER ALS PESCADORS DE LA TRUITA

Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting a LleidaTel. 973 35 37 62

Web: www.fcpeic.cat

33

i ESPORTS D’AVENTURATURISME ACTIULES ACTIVITATS D’AIRE

La sensació d’enlairar-se. Conèixer Lleida des del cel. Així és com cada vegada més per-sones decideixen gaudir de les sensacions de volar pel cel de Lleida. El parapent i l’ala de pendent s’han consolidat com les manifestacions emblemàtiques de les activitats

aèries a les comarques de Lleida. El municipi d’Àger, al peu de la serra del Montsec, ha es-devingut en els darrers anys el centre neuràlgic d’aquestes disciplines, ja que cada any acull diversos campionats d’àmbit estatal i internacional.

La zona d’Àger és des de fa més de dues dècades una àrea excepcional de vol freqüentada per pilots d’arreu del món i, a més, és catalogada com el bressol de l’ala delta. Gràcies a les seves condicions aerològiques excepcionals també s’hi poden dur a terme activitats com ara els vols amb globus aerostàtic, els ultralleugers, la vela, el vol sense motor i els helicòpters.

A més de la serra del Montsec, els esports d’aire es poden practicar a les valls d’Organyà, a la comarca de l’Alt Urgell.

Les activitats que ofereixen els esports d’aire a les comarques lleidatanes són:

LES ACTIVITATS D’AIRE

www.aralleida.cat

a les terres de lleida 2017 actiu.pdf · 2017-09-05 · 2 i esports d’aventura turisme actiu...

Documents