g rosamen ancact LIques.

Hem volgut dir tot això abans de parlardel discurs del senyor Lerroux perquè totaLa tragèdia del partit radical, la incògnitaque avui ofereix e] partit lerrouxista, provéde la seva organització poc democràtica, osigui d'haver derivat cap a les característi-ques dels partits personalistes, dels partitsessenciaiment burgesos. Avui, se sap exacta-

LA CARTA DE LA INTERNACIONAL COMUNISTA—I doncs, gran llonza, que e4 penses que els regalen els diners?

Any IV. Flúm. 160 - Barcelona, dijous, 25 de Febrer de 1932

Els xinesos i els japonesosencara s'entrenen.

Aviat podran fer la guerraPreu : 30 cèntims • Delai, 62. Teléton 15300. = Subscripcíó 3 3`50 pessetes frimesfre

de debò.

MIRADOR INDISCRETA LA MONUMENTAL DE MADRID

Ha parlat el "caudillo"Durant els quaranta anys de la seva oc- roux no ha dit res, dir que no s'ha cpm-

tuació política, el líder radical ha canviat promès, seria injust. El 'senyor Lerroux volradicalment. El cap del partit radical pot situar-se a la zona liberal i democràtica por-haver canviat radicalment d'idees, però el què, i té tota la raó, no pot pas fer la«caudillo», com 1'hain anomenat sempre els competència a's socialistes i, per altra part,seus amics, és el mateix. La manera impe- ha trobat ocupada la zona de l'esquerrarativa de dirigir-se a les masses és la ma- burgesa. L'apellach' que l'orador va fer ateixa dels temps en què el Cu-cut li deia«emperador del Paraileb» i e ll pintava amb elfuet a la mà. 'Es realment curiós el cas d'unlíder polític que passa de l'extrema esquerraa la dreta i segueix essent reconegut comvi caudillo. Això indica que el partit radicalés un partit perso^nalista. '

Apuntem .aquesta observació sense cap ane- s r . t.na d'hostilitat al senyor Lerroux, però tam- _poc no ens volom estar de dir que encaraque el partit radical i.el seu líder siguinelements que la República mo pot pas me-gligir, el règim nou no l'estructuraran pasels grups personalistes. Aquests partits po- ^t "dran fer rutllar la màquina de l'Estat, però tno donaran a la República un estil nou,ni una estructura espiritual essenoiaimentdiferent de la que mantenia ff'anrtic règim .

En honor a la veritat, cal dir que, en la yy1 1' iimanera de funcionar, el partit radical no és "'pas urna excepció. A hores d'ara, no hi haen tot IEspanya cap partit dels anomenatsburgesos que funcioni democràticament, quetingui uma massa de cotitzants, una junta Diumenge passat d'elecció i que celebri normialment unesassemblees ri o t d àt'

En t8g

ment què .pensa el líder del partit, però ésdifícil saber on comença i on acaba el par-tit radical. El caudillo ha canviat d'idees i,naturalment, la massa del partit forçosaments'ha d'haver desplaçat. Què en deuen pen-sar els jóvenes bárbaros, si és que encaran'hi ha, dol discurs de Lerroux? Ha estatgaire profund el desplaçament de forces din-tre el partit radical? Els símptomes de lescaracterístiques del cabdillatge són evidentsel líder encara és el caudillo ; coneixem e1seu pensament, però ho ignorem tot respectel'opinió i la disciplina del partit. iEl partit,evidentment, va des de masses considerablesque tenen un sentit radicalíssim en matèriareligiosa i social, fins a zones que $es delspunts de vista religiós i social són profun-dament conservadores. Evidentment, es tro

-barien molts admiradors i electors del se-nyor Lerroux que arribarien fins a 1'expro-piació pura i simple dels latifundis i a lasupressió de l'ensenyament que domen lesordres rdligioses — punt que l'orador va evi-tar cautelosament — i altres masses consi-derables que volen que sigui respectat rigo

-rosament el dret de propietat i que en ma-tèria religiosa no volen trencadissa.

Malgrat tot, ,malgrat aquesta .part de flo-tant, i potser d'equívoc, que hi ha en eldiscurs del senyor Lerroux, cal reconèixerque presta a la República el servei de crearuna força que ha d'ésser considerada dedreta entre els partits de govenn i de cen-tre en el panorama generad del pafs. Eltemps ha treballat molt d'ençà que el senyorLerroux actua : el partit segueix dient-seradical, però està situat al centre-dreta,entre els moderats. Dir que el senyor Ler-

De Dijous —a Dijous

Al marge d'un aníversaríUiduns va fer un any que brancesc Macid

va retornar de l'exili. Aquest„ aniversari nodeixa de tenir la seva impo4"±ància. L'arri-bada de Macià a Barcelona narco una novaorientació de la política catalana que l'haviade portar a la presidència de 'la U'eneralitat,creada gràcies al seu cop audaf del 1 4d'abril.

D'aleshores ençà ha passat un any, pled'esdeveniments d'importànchs per a la his-teria del nostre poble. D'aleshores ençà lescircumstàncies han canviat tptalment. Però,repassant el que dèiem ara ifa un any, noens podem estar de dir que la nostra apre-ciació era justa.

No tothom ho va jutjar igualment. Elsdirigents d'un sector republicà de Catalunyano se'n varen voler adonar ïaao van aprofitarla veritat, que resta encarden peu, del quesobre Macià dèiem un any enrera.

La política catalana encara pateix les con-seqüències d'aquesta equivocació, que hatingut la seva importància en el curs delsesdeveniments posteriors.

Quan Macià, el Macid de tots, com deiaMIRADOR, arribà a Catalunya, després defundada PEsquerra Republicana, el seu pri-mer gest fou el d'allargar la mà als seusamics d'Acció Catalana. Aquests la hi vanrefusar. I,a lluita entre vencedors i vençutsha estat, després, aferrissada. Però no totala culpa és dels que van guanyar les elec-cions, si la política catalana ha emprès laruta que segueix ara.

Aquest aniversari del retorn de Maciàconvida a la meditació sobre els fets pos2e-niors.

Macià no pogué ésser el Macià de tots.I la culpa no és seva. S'ha trobat entre leslluites de partits, lluita que ha .atès més elsinteressos d'uns quants que els de la tota

-litat del poble de Catalunya. La mateixalluita que ha separat — momentàniament?— Anguera de Sojo de la política i que noha permès que rendissin tot el que podenhomes com Amadeu Hurtado, Pere Coromi-nes i d'altres.

Davant d'aquesta lluita, Macià s'ha de-cantal pels que- han--e$tn" :tj:t$ al.'.°eucostat. Pretendre d'ell una altra actitud, ésna conèixer el seu caràcter ni la seva his-tòria..

Comparant la j olítica catalana amb lapolítica seguida a Madrid, hem de conf es-sar que allà han tingut més criteri políticque ací. Totes les forces republicanes espresentaren unides, i portaren a la presidèn-cia del Govern un home d'una tendènciadeterminada, però que per la seva actuacióenfront de la monarquia fou considerat coml'home representatiu d'aquella hora.

Seria d'esperar, i seria convenient, que lapolítica republicana de Catalunya canviésd'orientació. Per haver rebutjat Macid ialtres homes que havien contret mèrits su-ficients i sobrers davant del poble, el P.C. R. va sofrir una desfeta.

D'altra banda, molts que quan les elec-cions votaren candidatures macianistes, dei-xaran amb tota probabilitat de votan l'Es-querra perquè no ha acceptat de co l.laboraramb homes con Nicolau _d'Olwer, d'una in-telligència i una rectitud reconegudes:

Creiem sincerament que si el poble deCatalunya, aviat farà un any, va abandonarels altres partits per votar, gairebé en massa,Macià i els seus, és perquè aquest, amb elseu gest de rebeldía, representava a tothom.

Però un partit, encara que guanyador; noés lot un poble, ni, moltes vegades, la ma-joria d'un poble, si no sap interpretar l'im-pera.tiu donat bel cos electoral. Aleshores,es pot trobar amh un fracàs en una novarnnsulta a aquest.

Veus d'ul(xafomba1)ivendres passat, la Lliga Regionalista

organitzà una gran funció a ]a Sula Mozart.Feia l''efectc i tot de trobar-vos e , Música(da Camera» ; però no, era um act ' política l'escenari hi havia la nova junta directivade la Lliga, que debutava, i l'orador : elsenyor Puig i Cadafalc.

Aquest, per acabar el seu discurs — pot-ser no hi veia altra solució — es va suicidar.

Heus ací com transcriviren des seves dar-reres paraules tots els diaris (ho copiemd'un) :

«Els morts, diuen que de vegades parlen...i ensenyen. Heu sentit la veu d'un mort.»

El dol 'no s'acomiadà, però veiérem rodolargaites avall de part de l'assistèmci.a — sobre-tot de la femenina — alguna llagrimeta.

I sino en fos?Un retall de la secció de Lletres de La

I'ublicitat :a* M. Rossell i Villar...

ha publicat un llibret en el qual trovareu,íntegra, la conferència que sota el títol I'erquè sóc macianista donà a Palestra el 30 dedesembre darrer.l això que ara és albat el cor.»

Perquè si en fos...Aquestes ratlles saltades !

L'art de fer gasefíllesLa vigília del partit Barcelona-Espanyol,

el club blau-grana envià a des redaccionsdels diaris l'acostumada gasetilla de propa-ganda. 1 després d'una sèrie de considera-cioms sobre 1a transcendència del partit, lesseves possibles conseqüències i altres efectes,acabava amb aquests mots solemnes

Tanmateix, per ar ri^ba^r a aquesta conclusióno calia escriure tant. Ni gens. Podien benbé estalviar-se la gasetilla.

Piquíponiana

En Pich i Pon es troba, a la plaça deCatallunya, amb En Vinaixa, ex-governadorde Palència.

Què? — diu aquest —. Altra _vegadalorrouxista, oi?

—Mai he deixat de ser-ho — diu En P'ich.;Potser — conclou maliciosament En

Vinaixa —, potser teniu més raó de la queUS penseu...

« Delikafessen »Amb motiu dels fets ocorreguts diumenge

va fer vuit dies a Puente Genil (Còrdova),el diputat a Corts senyor Gabriel Morón,que viu en aquell poblo, trameté al gover-nador civil un telefonema que deia, tex-tualmeint

((Me entero capitán guardia civil pregun-tóle quien manda- aquí, él o diputado. Ca-pitán es un mamarracho, vuecencia otro.»

1 a continuació, la firma.Seria una veritable llàstima que aquest

diputat no formés part de la minoria d'Ex-trema Esquerra Republicaría Anticlerical.

L'amisfaf radical socialista

IE1s radicals de tota la vida, seguint]'exemple del seu cap polític senyor Ler-roux, preparen una gran ofensiva contra elssocialistes, una part de la gual consistiráen la publicació d'un llibre on serà expli-cada, amb tot luxe de detalls i de docu-ments, la collaboració dels caps de brot so-cialistes amb la dictadura.

Un radical en parlava 'l'altre dia a lataula del café.

—I a En Besteiro li donarem una sor-

presa... Figureu -vos que tenim un retratd'ell i l'Aunós fent bracet. Es capaç de mo-rir-se de ]'enrabiada.

Ens afanyem a fer-ho públic a fi i efecteque arribi a coneixemeint de • 'ïnteressat.Així el dia que surti el llibre ,no tindràl'enrabiada tan grossa i s'estalviarà de mo-rir-se.

Ens deu la vida.

Expecfaei6

No parlem de l'expectació pel discurs delsenyor Lerroux.

Anem a referir-nos a l'expectació que há-via despertat l'anunci del llibre Amb elsbraços oberts..., reportatge de ]'Estatut, de]'amic Aymamí.

L'expectació era tan formidable que el diade la lectura del llibre em una àpleta del'Ateneu, hi comparegueren un representantde la Lliga i un de la Generalitat : .els se-nyar Rosés i 1'erradelles.

Durant la lectura passaren moments deveritable" angoixa, però acabada aquestasospiraren profundament.

S'havien tret un pes de sobre.I En Terradelles encara pogué articular—Em creia que era més cruel.

Home, no fano!Un dia d'aquests, en una penya no massa

homogènia del Círcol Artístic es discutia,amb certa vehemència, quina mena de cosaera el Marroc. L'un deia que era un pro-tectorat ; l'altre, un imperi ; el de més ervilla,una colònia...

Aparegué a la porta l'escultor Marés.—Ara ho aclarirem ! — van dir uns quants

alihora.Tres veus ]i ho preguntaren simultània

-ment. Marés adoptà un aire suficientmentsuficient, i, amb pronúncia mesurada, deixàanar

– El Marroc, oficialment, és una prován-cia..,

El bo és que, encara que alguns el ferencallar, més de quatre hi estigueren d'acord.

Els paranys de la critica.

Un bon senyor apel•Iat Rafael Alemanyha exposat darrerament a les °Galanes Laie-tanes una collecció de pintures, en el con-junt de les quals — deixant de banda totaqualificació — hem de dir que es feia notaruna gran habilitat de gat vell, de senyorque ja 'ha passat tots els aprenentatges ique pinta amb tota la Iliber,tàt que .li dónauna llarga experiència de l'ofici. A més, ca-racteritzaven aquestes teles una gran uni-formitat d'execució, d'intenció i, comptantamb les diferencies de cada assumpte, d'in-terpretació. Aquests assumptes, en general,donat el seu gènere més aviat frívol i pi-cant, no podien pas fer pensar de cap ma-nera que fossin els exercicis d'una acadè-mia particular.

Per aquest senyor Alemany va tenir lafal-laç idea de posar damunt d'una tauila dela sala d'exposició, un grapat d'anuncis del'escola de dibuix i pintura que dirigeix, en-capça]ats .així : Acadèmia Alemany.

1 el crític titular de La Nau, en donarcompte d'aquella exposició ens explica

oL'Acadèmia Alemanya exposa uns tre-balls dels seus deixebles ; pintura que nopuc jutjar-la perquè encara no representaun valor positiu per poder estendre's en llurcrítica. o

A part de la correeció gramatical, no espot negar que amb aquest fragment ens.trobem amb •un bon modal d'allò que se'ndiu -crítica impressionista.

El séc professionalEn la crítica que d'El crit del carrer pu-

blicà La humanitat, es feien notar algunesde les impropietats d'aquellla obra teatralque amb tan poc envejable sort ha ocupatalguns dies el cartell de Romea. Una d'a-quelles im.propietats era

e...servir el conyac amb una ampolla dewhisky, i, un xic més tard, servir un ginamb llimona amb la mateixa ampolla deJohnnie Walker.»

Nosaltres, sempre imparcials, no voldríemque algú malpensés del crític teatral de l'es-mentat diari. No ; és que ocupa el dit càr-rec el nostre conegut Tommy, barman sobreel qual aparegué un reportatge en aquestespàgines, que decidí canviar la coctelera per1'estilogràfica.

Creences vagues

Salvador Perarnau, el poeta de les rebel-lies, s'ha casat avui.

Un vicari de Santa Madrona que va re-soldre-li els tràmits previs a la cerimònia ique, pel que pot deduir-se, llegeix els poe-mes de Perannau, va insinuar-li un dia

—Però, vós, quines creences professeu?El reverend obtingué del poeta aquesta

resposta plena de dignitat—Crec en un cel apunyalat d'estels!

Tífol mig adequaf

Josep Canyes i Canyes, l'escultor-pagèsde Banyeres que actualment exposa les seves

obres a la Sala Parés, 'ha .patit les incle-mències d'aquest hivenn en un glacialíssimtaller del carrer Comtal.

Quan les seves amistats el visitaven ifeien retret dels corrents d'aire del local,Canyes els presentava un llibre en blanc,completant amb dl títol d'un d'En Carner:

—Teniu : l'oreig entre les canyes.Era millor : Canyes entre l'oreig.

tot el país, i la seva manera d'allargar lamà a certs nuclis conservadors, indiquenclarament que dubta que e1 'nucli ve11 delseu partit pugui proporcionar -li els elementsnecessaris per governar. No obstant, des delpunt on s'ha situat, queda en llibertat d'ac-eeptar collaboracioms de la dreta antirevisio-illlsta 1 de 1e5 esquerres.

Respecte la qüestió de Catalunya, hemd'agrair al senyor Lerroux que hagi defen-sat que cal aprovar l'Estatut. D'una bandaperquè el seu espanyolisme, fervorós sempre,no li ha estat obstacle per .a reconéixer elfet català en tota la seva importància. D'al-tra banda, aquest viratge cordial és doble-ment interessant quan es realitza en unmoment d'evolució cap a un sentit políticmés moderat. Desgraciadament, sabem queles classes conservadores espanyoles són lesmés unitàries ; les que amb menys simpatiaveuen les coses del nostre país. Es per .aixòque l'actitud del senyor Lerroux en el mo-ment en que cerca una collaboració de lesclasses conservadores, ens sembla més in-teressant. L'actitud política ens sembla,doncs, perfectament acceptable, però cap ca-

, talanista no podrà aooeptar el punt de vistadoctrinal que motiva l'actitud del líder delsradicals. Sembla que ol senyor Lerroux cre-gui que l'Estatut ha de determinar la mortdel catatamisme, del patriotisme català, iàdhuc del nostre idioma. Però, vimga l'Es-tatut i no discutim, perquè no dependrà pasde la goneració del senyor Lerroux l'anihila

-ment de l'esperit d'un país que ha resistitmés de dos segles de borbonisme.

Club d'obrers a Moscú

Canmperols jugant a les dames en un club

1IiUJ.

PERSPECTIVES

Ens trobem davant d'una important frac-ció de la humanitat actual mobilitzada sotala suggestió d'una idea única, sustentada perun formidable racionalisme. A la Unió im-peren avui dia la idea i ]'esperança que allò

s'esdevindrà, en pocs anys, el millor país dela terra. En aquesta creença, sobretot, sóneducades les noves generacions, les qualsúnicament coneixen de la resta del món, grà-eies .a la propaganda, a l'educació i a lapremsa, les xacres, les crisis econòmiques,els sense-treball, la prostitució, etc. A laUnió, a més a més, es treballa fermament.Amb fallides, retards, errades, però ferma-ment. I sota la pretesa amenaça de la guerraburgesa contra el comuinisme, hom hi estàformant i instruint un exèrcit grandiós.

Fixem-nos bé en tot aixà, perquè així ma-teix o d'una manera ben semblant han co-mençat molts grans pobles imperialistes.Han passat tots per un període precari, caò-tic, de revolució o de conquista. "Pots hamestat rigorosament nacionalistes, convençutsque practicaven els principis mós d'acordamb aquesta cosa que els homes anomenenjustícia. Tots han treballat fermament i, tra-vessant grans crisis i entrebamos seriosos,han assolit un període de prosperitat. Aques-ta prosperitat jo cree que l'assoleixen mit-jançant la confluència i collaboració d'unaserie d'elements, Hi 'ha en primer terme, aa-turalment, llur treball ; hi ha, encara, lescircumstàncies històriques, la posició geográ-fica, les possibilitats econòmiques (penseu,per exemple, en el cas d'Anglaterra : segledel vapor, insularitat, riquesa en carbó); ifinalment hi ha encara una espècie de forçaexpansiva que empeny aquesta mena de po-b1es, i que és una força tan difícil de definirperò també tan positivament existent com laque presideix la creixença i el desenrotlla-ment dels éssers orgànics. El cas és, però,que aquests pob9es, quan assoleixen unaprosperitat una mica estable, l'atribueixeningènuament (o malignament, com vulgueu),però sempre i en tot cas, dl que anomenen lasuperioritat incontrastable de llurs ideals. Po-drien adduir-se centenars de textos romans,anglesos, espanyols, corroborant aquesta afir-mació. Encara en 1926 un professor (un pro-fessor!) nordamericà .atribuïa la prosperitatdel seu país a haver perseguit sempre uns«ideals de justícia que són l'essència mateixadel regne de Déu». També algun dia, si alesenormes possibilitats intrínseques de la Umiósón ben aprofitades, amb plans quinquen-nals o amb el que sigui, la :nova Rússia potconèixer una època de redreçament i pros-peritat, I aleshores, els dirigents no deixaranpas d'atribuir (com, al capdavall, ja ho fanara sempre que poden), els seus avenços,exclusivament a la bondat dels principis ano-menats comunistes, deixant en una vaga pe-nombra totes des circumstàncies favorablesi propícies que tanmateix hi hauran colla-borat i-de la manera potser més decisiva.

Jo no sé si aquestes circumstàncies faran

urna gran virada dintre de poc, però el queés per ara no han pogut gairebé ésser mésfavorables per a la Unió. Les riqueses natu-rals són fantàstiques i, ben explotades, po-den fer-la independent de la resta del món.Des del primer moment s'han trobat que elsseus enemics ao estaven en condicions decombatre els Soviets, seriosament. Feren larevolució després d'una guerra espantosa iquan gels països capitalistes ja estaven lassosde combatre. Amb aquests països s'hi han

afrontat descaradament, desafi.aint-los, i •quinapaga n'han rebut? La collaboració econò-mica més eficaç. L'endemà de la guerras'han trobat, en primer lloc, .amb una Ale-manya perfectament industrialitzada, la pro-ducció de la qual era rebutjada per la políticade nacionalisme econòmic dels 'altres països.Naturailmeint, aquesta Alemanya, que, a mésa més, treballava amb capitals fàcilmentmanllevats als americans, .trobava en la Unióun bon mercat i li donava, i oli dóna, totamena de facilitats. Tot això sense esmentarel seu .aïllament polític i l'hostilitat delsseus, veïns (tots ells hostils també als So-viets), que en certa maniera també l'abocavaa la Unió. Darrera Alemanya vingueren elsaltres països, que, amenaçats cada dia amésimminentment pels estralls de la crisi eco-nómica, veien en d'ajut a Rússia un mitjà

de deturar la clausura d'algunes fàbriquesa rb el consegüent acomiadament de milersde treballadors. Amb relacions diplomàtiqueso sense (els E'E. UU.) tots els grams païsosham rivalitzat a oferir als Soviets des -millorsfacilitats de pagament. I el més divertit ésque en llac de limitar-se a fornir-los articlesfabricats, els han proporcionat maquinària,

i així de mica en mica i com que les prime-res matèries, no els manquean, ells s'ho ani-ran fabri•ant tot, i necessitaran cada diamenys la collaboració estrangera. Avui diaestan amb l'aigua al coll ; al marge de labancarrota. Deuen, segons estimacions deL'économdste franfais, més de 700 milions dedòlars. Malgrat això, el report d'un seriósorganisme anglés especialitzat en aquestesqüestions (The Birmiingbam Bureau of Re-searoh on Russian economic conditions) aca-ba de declarar recentment queno hi ha raó per a esperar

que nous crèdits seran refu-sats a la U. R. S. S.», I, en-cara, recorden totes Ves cir-cumstàncies apuntades en par-lar, ien un anterior article d'a-quest reportatge, sobre •el plaquinquennal.

L'evolució dels pobles a quévaig fent referència els portadesprés del període de pros-periitat, o parallelament, a unaaltra fase que ano es pot negli-gir i que és la pròpiamentimperialista. I l'imperialisme,que en si és únicament unafase, precisament l'última, deLa vida orgànica d'aquells po-bles, també és pres pels seushomes com un privilegi deguta la justícia de llir compor-tament. I s'ho adjudiquentranquillament com una mis-sió. «Romà, recorda't que es-tàs destinat a regir els poblesper l'Imperi», deia Virgili.I com un dia (Espanya s'atri-buí la missió de conquistarfidels per a la fe católica iAngilaterra 1a d'educar políd_cament tants dominis com po-gué, potser també um dia laUnió trobi una fórmula, unamissió, per a eixamplar elsseus i imperar. De la mateixamanera que els 'EE. UU. in-tervenen en nom de la tutelafinanciera o bé per votilar perla «puresa del sufragi en elsafers de certes repúbliques de]'América ]latina, qui ens as-segura que la U. R. S. S., eldia que es senti forta i pui-xant, no intervindrà en gelsafers d'Europa, o bé d'Asia, amb el pre-text, posem per cas, que els comunisteshi són perseguits?

Perquè (no ho oblidéssim •pas!) el «comu-nisme), com a mena de religió que és, téadeptes a tot .arreu. S'estén com una novaidea i recorda, de vegades, les formes del'expansió de la religió cristiana dintre il'Im-

peri roma. També alié es fera en nom de lajustícia social, abolició de l'esclavatge, re-dempció dels explotats, etc. ; els adeptes esreclutaven també principalment entre lesclasses humils ; i també eren perseguits perl'autoritat constituïda, que hi veia, i ambraó achistòrican, un veritable intent revolu-cionari, ien nom de ]'ordre i de l'estabilitatsocial. I tampoc cal oblidar que el cristianis_me, com l'islamisme, el budisme, i en gene-ral tots els grans moviments religiosos, v,1començar per ésser un moviment lliberador(d'extrema esquerra, diríem ara), per a con-solidar-se, passat el període heroic i com jacomença a fer, em temo, el comunisme enels nostres dies, amb fórmules d'o dru (dre-tistes) per sota la immutabilitat geio.amentservada del lèxic «extremistan.

I encara una altra cosa. Al costat delspobles que, convencionailmemt, anomenemllatins i germànics, a Europa 'hi tenim, engrans proporcions, un altre element raciald'importància no pas negligible. Vull dir elspobles eslaus. Han estat fins .ara sota latutela més o menys directa d'altres nacionsi en van assimilant, amb relativa llestesa,gels avenços tècnics i cuilturals. Però no po-dem pas pretendré « que eternament restinal marge del corrent principal de la histò-ria. Qui sap si potser en els nostres diesja ha sonat l'hora de l'alçament dels po-bles eslaus? Es un fet que tots els poblesde la terra, llevat dels de raça negra, hantingut, en llur dia, una època d'apogeu his-tòric. iEls pobles eslaus, per contra, hanrestat fins nio fa pas gaire temps una merapossibilitat. Indefinits, apàtics, amb facili-tat per a apendre les nostres llengües i pera capir la nostra ciència, però sumits emuna mena d'apartament mig místic, mig ve-getatiu. 1 bé ; jo penso que això un dia oaltre s'ha d'acabar i que sota la denomi-nació de comunisme o sota qualseval altradenominació, els pobles eslaus reeixiran ajugar un paper important en la història dela humanitat. Com i quan seré això, ésdifícil de precisar. Però qui sap si ja estécomençant.

Que aixa que a 1a Unió encara anome-nen comuinisme evolucionarà, crec que ésquelcom que es pot donar per segur. Cedi-ran, com ja estan cedint actualment, en totel que calgui. Contemporitzaran, practica-ran,oportu.nismes, tra^nsigiraa ien tot el quesiguin imposicions de la realitat. Fil que,però, em temo un xic que no faran, seràabandonar tota la terminologia (que arasembla exaltada i que demà podrà semblarantiquada), creada per la revolució. Aquesta

El mausoleu de Lenin

terminologia, aquest lèxic, junt amb unsquants principis que també s'aguantaran,perquè les revolucions mai no es fan ende-bades, constitueixen ja característiques tanexclusives i diferencials de la Unió que perforça el nacionalisme rus les adoptarà coma bàsiques, prenent-les en el seu dia coma causa de la seva prosperitat.

I ací radica potser 'la causa principal delperill que els Soviets representen per a iEu-ropa. Moltes gents, especialment de besdlasses anomenades baixes de la societat,es tiren vers el comunisme enlluernades perl'extremisme del lèxic. Creuen que allò ésla veritaible panacea de les malures socialsi hi tenen una confiança illirnitada. I, en-cara, és previsible que, si un dia els So-viets coneixen una època pròspera, com quel'atribuiran a la idea, la confiança i el pro-selitisme augmentaran en grans proporcions.I crec que serà un error, perquè, a la Unió,com a tot .arreu, la prosperitat es deuràmés que a una idea a una ferma voluntatdestrament ajudada per les circumstàncieseconòmiques i històriques. Voler imitar elsSoviets crec que, per Europa, podria arri-bar a ésser àdhuc fatal. Sigroificaria, al-menys, renunciar en plena decadència, al'hegemonia cultural i embolicar-se en aven-tures polítiques gens d'acord amb les nor-mes del seu progrés. I la fallida esdevin-dria tant més probable que els elementsdisponibles tan diversos són dels que esdonen a la Unió. Les nostres races, en efec-te, ja són mot evolucionades,mentre queallà són primitives, i les riqueses naturals,allà tan abundants, són, a Europa, sobre-explotados i insuficients. La privació abso-luta de llibertat, a més a més, ens ofega

-ria i el menyspreu de l'individu ens esde-vindria iinsuportable.

Jo no sé qué s'esdevindrà de la Unió.Potser en comptes d'enrobustir -se el nourègim serà emportat per alguna de les far.tes crisis que forçosament haurà die traves-sa r . Encara alguns anys de dura prova es-peren als Soviets i qui sap si algunes revo-lucians i tot.

L'actitud més práctica, però, enfront d'ellsha de basar-se en no ignorar que tenen pro-babilitats de reeixir a formar una naciógran i poderosa. 1 sobretot, no girar-sed'esquema a un fet innegable : cap revolu-ció passa endebades. Pensem que, en tempsde la revolució francesa i després d'ella en-cara, moltes, moltes de gents es creien quel'ordre es restabliria com abans. I és palèsque no fou pas així, car els principis demo-cràtics van acabar, en cosa d'un segle, perimposar-se gairebé a tot arreu. No pas ambl'extremisme del lèxic exaltat, sinó mesu-radament acomodats als fets. I s'ha domatel cas que la veritable democràcia, a dar-rera hora, ha arrelat més en altres països(els escandinaus, Suïssa, Austràlia, etc.),que a França mateix. A aquells païsosFrança els va treure com qui diu les cas

-tamyes del foc. Tornant, però, a la revoilu-ció russa, constatem que encara no ha pas-sat prou temps per saber com influirà. Peròcrec que és rigorosament indubtable qued'una manera o altra ha d'influir. El quecal, sobretot, és veure venir serenamontaquesta in fl uència i evitar a tot preu quesigui portada per alçaments revolucionarisde gents irresponsables. Rebutjar-la en elque té d'inconvenient, d'insuportable; des-fer-la del que té d'específicament rus, anti-europeu i inadaptable. I procurar posard'acord 1a nostra manera d'ésser, constitu-cionalment incompatible amb el comunisme,amb aquelles coses d'aquest que s'imposin,ja sigui pels seus avantatges, ja sigui perla seva empenta imdeturable. Cal estudiar,estudiar molt atentament, en qué la revo-lució russa pot influir, destriar.ne les pos-sibilitats i no entestar-se a lluitar contra unconjunt indeterminat, sinó únicament contrael que realment i palesament és inadmis-sible.

TER RASA

i4I'1IITIYLerroux. -- Lerroux ha estat en el nos-

tre país 1a figura més llampant, més para-doxalment bigarrada. Tots els que estem ala vora de la quarantena tenim de Lerrouxuna colla de visions diverses dignes de figu-rar en un melodrama. 'El Lerroux de trentaanys enrera és el que ara se'm presenta enuna forma més 'suggestiva. Aleshores jo, iels inois que com jo vivíem entre faldilles,melindros, capellans i misses de dotze, te-níem de Lerroux una idea claríssima. Erau,na mena d'enviat del dimoni, facturat aBarcelona per un ministre que es deia Mo-ret. A Moret el coneixíem por aquelles caci- .tintures en ales quals presentava una barbacom un bolado cremat d'aqu•eils que veniena «L'Abella» i uns bigotis deliqüescents idesmaiats que concentraven tota la malíciade la Restauració. Lerroux representava lesset plagues d'IEgipte; dominava el P'arallel,que aleshores per mi era un barri • omple-tament desconegut, un barri en el qual jom'imaginava que hi havia uns personatgesindecents amb un ganivet .a la boca, sem-pre disposats a escorxar un gat i a menjar-se un arròs sacríleg. Lerroux era .l'amod'una geintussa inconfessable; per mi, ésserpartidari de Lerroux volia dir haver assas-sinat quatre escolapis i baver robat sis por-tamonedes, IEl Cucut, que era la literaturamés forta que llegíem quan anàvem a pri-meres lletres, ens havia presentat Lerrouxen totes eles formes, sempre tenyit de ver-mell, amb «gorro frigion o amb apamamàu,rosegant una cuixa de pollastre i carregant-se l'esquena de sacs de duros. Más tard,quan vaig conèixer don Hermenegildo Gi-ner de los Ríos, i vaig saber que era ler-rouxista, no podia compendre com un se-nyor tan fi i tan ben educat era d'un partiten el qual només es respirava el tuf delsestofats més escandalosos. Aquesta idea tanpintoresca de Lerroux se m'anà esborrantquan d'amagat anava a sentir algun dis-curs del cabdill radical. Aleshores aquestsenyor em suggeria coses tan delicades comuna edi ió de la casa Sopera d'aquelles quehi havia un frare escabetxat a les cobertes,barrejada .amb el sandvitx del primer toroque venen a la plaça mateix, i al costatd'aquests elements vulgaríssims, la presèn-cia i la veu de Lerroux em feien un efecteenlluernant. A mesura que el partit radicalanava agafant prestigi, la figura de Lerrouxs'amava vestint dintre meu d'abrics de polli de bufandes de seda ; ara, que el nas con-tinuava essent aquell nas demagògic untatd'allioli. Algun dels seus correligionaris, comel senyor Mir i Miró, cm semblaven gentd'una tendresa i d'una suavitat perfectes.En l'època de 1a brotada de les passions,havia vist a Mir i Miró a ]'Edén Concert;era un senyor de galtes borroses, d'ulls des-dibuixats i de somriure elegantíssim; de labutxaca de •l'americana li sortia una bate-ria de cigars havans i al trau duia una granflor d'un color rosa ponnogràfic.Després Lerroux s'apagà una mica, va

perdre l'estridència i el vermell quan laLliga va guanyar a tot arreu . DEI nom delcabdiil no fregava les orelles com el paperde vidre i era una cosa perfectament tobe-rable. Una sola vegada a la vida he parlatamb aquest senyor; era a la plaça de torosun dia que varen enganxar el famós Ga-llito ; per casualitat seia jo al costat delpolític eminent, no 1i vaig treure els ullsde sobre, i quan vaig tenir ocasió de diraliquatre paraules informatives sobre la ma-nera com havien enganxat el torero, gai-rebé em va venir un cobriment de cor desatisfacció.

A ]'època de la guerra, jo vivia a Madrid,i allí vaig tenir ocasió de sentir com unacolla de persones honorables parlaven deLerroux amb admiració i simpatia; Ler-roux temia partidaris entre una gent que joconsiderava molt. Gent com Enrique deMesa, com Pérez de Ayala, com Pío Baroja,com García Morente i moltes altres perso-nes de gran crit. Aleshores vaig adonar-meque el Lerroux espanyol era un Lerrouxdiferent del de Barcelona. En .aquells mo-ments tan apassionants de la guerra, varenfer les esquerres espanyoles un míting inter-vencionista a la plaça de toros. Aquest mí-ting madrileny va .agafar unes proporcionsfantàstiques. Presidia el difunt Pérez Gal

-dós, que era l'home més venerable d'aquellmoment, amb una punta de cigarret a laboca, un mocador de seda blanca al coll,i un reuma que no e1 deixava caminar. Re-cordo la impressió que em va fer aquestmíting, però el plat més fort de la retòricarepublicana va ésser el discurs del senyorLerroux. Un discurs magnífic, ple de vita-litat i d'audàcia, amb un serrell de pande-retes, de taronges esclafades i de sotanesdescosides. Lerroux ihavia arribat al seumàxim prestigi d'orador. El seu cap a plesol li tivava de pertot arreu com si fos feta la brasa, i damunt de] front li ballavauna cresta de cabell blanquinós. Lerrouxno era aquell ninot truculent de les carica-tures; s'havia convertit en un personatgede drama autèntic. Encara que un no gas-ths cap mena de simpatia per aquell senyor,li •endevinava una certa magnificència debarballera de bou i de corbata de baríton.

I)esprés d'aquest moment grandiós, Ler-roux va passar drames de tota mena, vaanar de cap per avail i de cual per terra,però continuà surant com aquests homesdesesperadament fisiològics que sempre te-nen una poma per la set.

La República ens ha ofert un altre Ler-roux ; aquella figura tenyida d'un vinagreheroic que jo vaig veure l'any i6 del seglepresent, la vaig retrobar abans de les dar-reres eleccions a la .plaça Monumental deBarcelona. Lerroux em va produir una grandecepció; la seva retòrica nio em va fer cap

efecte ; d'aquell home allucinant només enquedava la veu, només en quedava un certaplom i una certa amplitud de gest.

El discurs de Madrid no afegeix res denou al Lerroux .actual. Hi ha qui diu queaquest senyor està •completament desinflatId ha qui diu que estú .ple de reserves i queés una gram esperainça. Jo no sé ires, nientenc res de tot això ; Lerroux m'interessades d'un pura de vista dramàtic, i des d'a-quest punt de vista em fa ]'efecte que ésuna mena d'ombra, que sobreviu a una...època completament liquidada, i el seu ac-cent fa un gran esforç par encomanar-se la

retòrica del dia, però totes les paraules lifallen ; només se .li aguanta el gest, un gesteomp'letament romàntic, tot pie de pols i detristesa.

Josep MARIA DE SAGARR.9

IMPRESSIONS D'UN VIATGE A LA U. R. S. S.

La República de TreballadorsVII, REELEXION,S FINALS

(Acabament)

:^ 1111111111111111111111111111111111111 11111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111191,'

L Viatges= Marsans, . A." Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

I_ Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-trangers - Passatges Marítims i aeris sViatges a "Forfait" - Excursions acom-

I_ - Peregrinacions, etc.

INFORMES1 PRESSUPOSTOS GRATIS =

tl9111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111^II11111U11111111111111111111Ylllli`

El Senat francès

Rambla del Centre, 33 - Passatge Bacardí, 2

Estem en la imminència que el .projectede llei sobre ul control obrer sigui presentatá les Corts.

Després de redactat dl projecte, el Governva recordar-se dels elements assessors i obríuna informació pública a la qual han con-corregut especialment, i amb natural una-nimitat de criteri, les corporacions oficials.Poc cas haurà de fer d'aquestes informa-cions el Govern tota vegada que sembladisposat a mantenir els .principis essencialsdel projecte. Una trentena d'informacions,publicades en fullets i en diverses revistesprofessionals i de corporacions econòmiques,ens ha estat possible de fullejar. Ni un solinforme és favorable a l'establiment delcontrol, i sembla que les raons en què esbasa en general la informació pública sónprou sòlides per fer trontollar els doctri-narismes d'un ministre que, ert algunes co-ses, sembla oblidar que forma part d'unGovern burgès dintre d'un Estat burgès, permolt categòrica que pugui semblar aquestaafirmació.

La doctrina socialista, simpatitzant enalguns extrems amb els extremismes mésbolxevitzamts, és una de les coses més com

-tradictbries i absurdes quan es vol aplicarcom a reglamentació social d'un Estat queviu i manté el seu pressupost gràcies a unaorganització totalment capitalista. La con-tradicció principal és, aquí, conjugant-se si-multàniament els principis teòrics amb lesreailitats econòmiques. Fa de mal mantcnir,des del Govenn, una filosofia marxista quanels elements contributius estan distribuïtsa base de tat l'entusiasme per la creació iel manteniment d'un Estat capitalista i, ma-jorment, de política econòmica proteccio-nista.

Pera no és el nostre propòsit estudiarla ideologia que mou les realitats humanes,sinó més simplement veure què és el controlobrer, què ha succeït en els països on s'haintentat establir-lo i què pot esperar-se dela seva implantació, entre nosaltres, en elsmoments actuals.

El preàmbul de la llei diu que el controlsindical no té d'alarmar .ningú. Es tractasimplement d'extirpar la concepció absolu-tista d'amos» per dret diví i suplir-la perun concepte més «constitucional» de les in-dústries. Però l'atac al vell concepte haproduït una sensació de pànic entre els ele-ments patronals sense despertar cap entu-siasme entre les files de l'obrerisme. Potseruna moció aprovada •pel Congrés socialistade Milà el dia ji de setembre de i9zo ex-pressava la idea del control en forma que,sense ésser més dura per des idees del vellcapitalisme, fos més falaguera per l'ele-ment proletari que havia d'aprovar-lo: ((Elcontrol obrer donara a 1a classe treballa-dora la possibilitat de preparar-se técnica-ment i de substituir l'autoritat decadent delpatró amb la seva nova autoritat.))

Aquesta és la veritable finailitat del controlsocialista. Un pas més cap a la desaparicióde la propietat privada de les empreses. Noun fi, sinó un mitjà. Valdria doncs la penaque el preàmbul del projecte parlés clar, i,aleshores, hauria provocat segurament ma-jor entusiasme entre els elements sindica-listes sense produir un major esglai entreels patronals.

La idea no és nova a Espanya. L'any 1921fou sotmès a l'Institut de Reformes Socialsun avantprojecte em el qual es creaven unsConsetls de corporació industrial amb fa-cultats semblants a les que el nou projectede llei estableix. AI Congrés de novembrede 1922 de la Unió General de Treballadors,celebrat a Madrid, va aprovar-se una po-nència per la qual s'admet el control obrercom a reconeixoment parcial dels drets deltreball a fi d'arribar per aquest camí al'abolició del règim capitalista. I el propisenyor Largo Caballero, l'actual ministre,en una conferència a la Casa del Poble deMadrid, el mes de març de 1924, deia tex-tualment que «El control es el primer pasopara la socialización de los medios de pro-dueción ; luego vendrán las guildas, panahacer desaparecer el patrono ; después, seráposible la socialización de los instrumentosde trabajo.))

Es podrà tenir un o altre concepte de lapropietat; es pot ésser o deixar d'ésser so-

La col^lecció completa de

u^

EN ALTA MAR

Els duaners americans, en virtut de la lleiseca, acaben de llençar a l'aigua, més enllà

' de les aigües jurisdiccionals, unes quantescaixes de licors.

(Welt Spiegel, Berlín)

cialista. Ara, que cap capitalista no podràqueixar-se que, des del Govern, no se lihagi parlat clar. 1, per això precisament,resulta innocent l'afirmació del preàmbul dela llei, que el control no té d'esverar aningú...

.5**

A l'estranger han succeït dos ordres decoses. Alemanya, Austria, Txecoeslovàquiai Noruega han establert la llei ddl control

Largo Caballero

obrer. França, Bèlgica, Holanda, els EstatsUnits han confiat l'establiment del controla la iniciativa de les empresesprivades.Rússia, el Luxemburg i Itàlia han vistfracassar la seva iniciativa d'establimentlegal.

IEl cas de Noruega té de considerar-se apart, ja que la intervenció obrera es limitataxativament a les qüestions d'ordre social,funció escassament més àmplia que l'assig-nada als vells (ja vells!) Comitès paritaris.

A Alemanya, Austria i Txecoeslovaquiala llei establí el control obrer en formasemblant a la projectada per la llei espa•nyora. Contra aquests exemples argüeixenles informacions dels organismes corpora-tius adduint lla preparació orgànica del so-cialisme en aquells Estats i, majorment, lamajor cultura i disciplina dels obrers d'a-quells països.

1 encara, cal afegir que, en els casosaquests, els Consells de fàbrica no han re-sultat ésser, com es pretén, uns elementsútils per a fomentar la producció, sinó unsintermediaris entre els patrons i els obrers,convertint-se — de fet — en organismes con-troladors de les relacions socials. El fun-cionament d'aquests organismes — segonsdeclaració expressa del Govenn alemany

—resulta carísstm. L'any 1922 les hores detreball perdudes en les empreses ferroviàriesdel Reich va calcular-se en 200,000 men-suals ; i l'Estat es veié obligat a abonar enjornals extraordinaris als obrers que suplirenen dl seu treball als consellers de les em-preses, 37.700,000 marcs em un any, o siguiuns 800,003 marcs or, quantitat equivalent— aleshores — a un milió i mig de pessetes.

Per altra banda, els obrers no han sentitcap entusiasme per dur a l'aplioaoió la lleique, en la majoria dels casos, ha resultatlletra morta. No és prematur d'anunciarque a Alemanya s',anirà promptament auna revisió de 1a llei inútil i perjudicial, perno dir a la seva total derogació.

A Austria la intervenció obrera, pràctica-ment, es limita a l'establiment dels jornals,prescindint totalment de tot el que es re-fereix a l'esdevenidor i prosperitat de lesempreses.

La Revue du Travail ens informà que,al cap d'un any d'aplicació de la llei, elsobrers no havien fet mai ús del dret, queels co:nfereix l'artiðe 66, d'aconsellar a lesempreses, demant com a raó que no es creiencapacitats per intervenir en la direcció deles indústries.

La memòria que la Federació de la In-d ústria austriaca va presentar a la Societatde les Nacions l'any 1924 ens assabentaque els obrers no fon ús del se•u dret d'in-tervenció més que en els casos de reivin-dicacions momentànies, que mantenen en-cara que siguin perjudicials a la producció.

Una enquesta del ministre de PrevisióSocial txecoeslovac confessa el fracàs delrègim en tot el país. iEls conffiicies socialsno han minvat i els Consells d'empresas'han convertit en centres d'agitació social.

EL LABERINT DE LES REPARACIONSEs trobaran?

(Simplicissimus, Munic)

Mirana Fora

L'eclaf sense passions

En la darrera crisi francesa, en la qualtanta influència ha tingut l'actitud del Se-nat, I aval acusà els senadors

—Us deixeu guiar per les vostres passions,i no pas pels interessos superiors del país...

Comentant-ho, Chéron es mostrava tot in-dignat:

—Ens ha acusat d'obeir a les nostres tas-sions! Com si en aquesta casa fos maiqüestió d'això...

I un altre senador, vell com és costumque ho sigui un senador, s'exclamava

—Passions!... A la nostra edat ja no se'nenen de passions!...El bibliòfil Barthou, acusat pels seus ene-

naics d'altres passions que la dels llibres,reia Qer sota el nas..

Un altre senador, Héry, deia, amenaça-dor;

—Els senadors es recordaran que Lavalels ha mancat al respecte I

—Però no gaire temps—va respondre undiputat —. Moriran tan aviat!

L•a nofícia a Ginebra

Quan la noticia de la caiguda del gabi-net Laval va arribar a Ginebra, causà unasorpresa general. Els representants france-sos eren assaltats per llurs collegues delsaltres paiisos.

El delegat espanyol, Zulueta, aconsellavairònicament als delegats francesos:

—Ara que la .Societat de les Nacions po-drà disposar d'una força militar, no hi hau-rà res que us privi de fer-la servir per ferun cop d'Estat al vostre propi país !

Benes, el ministre d'Afers estrangers deTxecoeslovàquia, deia faceciosament:

—Aquest incident ens ha de servir de lliçój el dia que constituirem el Superestat deGinebra. Exigirem que el govern sigui in-tombable !

Els progenitors

Ara són molts els que reivindiquen la pa-ternitat dels projecte de reducoúó dels arma-ments presentat per la delegació francesaa Ginebra.

Herriot estima que és una reedició delprotocol de 1924; Hennessy ha telegrafiata Tardieu felicitant-lo d'haver defensat laseva obra, que ell havia fet imprimir en elsseus diaris; Louise Weiss, directora deL`Europe nouvelle, sosté que el projectef rancès és la mateixa resolució . que s'haviade sotmetre a la tumultuosa assemblea paci-fista celebrada al Trocadero setmanes en-rera. Molts periodistes radicals sostenen quel'esmentat projecte és el programa del dar-rer Congrés del partit.

Quan 1i diuen aquestes coses, Tardieusomriu. Quan li senyalaren el número deL'Europe nouvelle, féu aquesta reflexió:

—Té, el nostre projecte ha trobat unamare i tot. En resum, es veu que és unacriatura de Louise Weiss i d'Edouard Her-riot.

Limifactons necessàries

Molts dels hostes de Ginebra, en pagarles notes respectives, s'han adonat que elspreus de la vida corrent són el doble delshabituals, en temps de conferència.

Amb aquest motiu, les autoritats ginebri-nes han rebut moltes queixes. Un perio-dista protestatari deia

—Aquests que s'ocupen de limitar els ar-maments, també s'haurien de preocupar delimitar els preus !

Encara n 'hi havia [Je pitjors

Els japonesos diuen que els generals con-tra els quals combaten són uns senzills capsde bandes armades. Es conta que, el mespassat, un d'aquests generals rebé la visiiad'un americà, vestit solament amb una ar-milla i una camisa, que se li planyé d'háverestat espoliat pels seus soldats.

—De debò—li preguntà el general—us handeixat d'aquesta manera?

—No en tinc cap dubte—respongué l'ame-ricà—. D'això precisament vinc a queixar

-me.—Em penso que us equivoqueu—va fer

el general—. Dirigiu-vos a algun altre ge-neral dels nostres exèrcits... Els meus ho-mes no us haurien deixat així, sinó nu comun cuc.

Temps de vaques magresL'època trasbalsada que vivim no respecta

res. Les fortunes cregudes més sòlides tron-tollen.

Es diu que el famós Aga Khan, el nomdel qual evocava riqueses prodigioses, 25erlesi diamants incomptables, que feia participarde la seva fortuna les persones que tenienla sort d'ésser-li simpàtiques, ha vist min-var considerablement els seus ingressos.

Es diu que Anglaterra ha fet esporgadesimportants en el seu pressupost. Com mésva menys generós és l'Intelligence Serviceamb els seus agents importants. Tots elsrajahs de l'India s'han mostrat impotentscontra Gandhi i no han sabut fer res peratenuar el boicot als productes anglesos, iAnglaterra tus respost reduint les n}is$rio-ses assignacions que permetien a mòlts sobi-rans indis, de portar una existència esplen-dorosa pels casinos i platges d'Europa, deles taules de joc dels quals eren el granatractiu,

L'Aga Khan ja no és tan . esplèndid. Lesnombroses persones que vivien de la sevaquadra de cavalls de cursa, temen quedar-seal carrer.

Però sembla que atribuir aquesta relativadecadència als estalvis de 1'Intelligence Ser-vice és una mica una exageració per partdels francesos, obsessionats per la idea del'espionatge anglès, Quixant, misteriós ifantasmal. Més aviat l'afició al joc als granscasinos i a la Borsa de Nova York són elsque tenen la culpa que tants prínceps indishagin anat a menys.

Vista de lluny, aquesta crisi francesa noté •pas l'interès d'un gran espectacle. Ni lacausa de la crisi, Ini la solució tenen l'inte-rès de facècia de la crisi anterior. I des delpunt de vista internacional, ni el motiu quela va provocar ni la manera de resoldre-lano poden suscitar una gran emoció. Plante-jada al Senat amb eil pretext de discutir im-modiatament la política del Govern, a la qualcosa va oposar-se Laval allegant que el de-

bat podria influir en les .negociacions deGinebra, es va evitar la discussió sobre lapolítica interior i exterior del Govern. Però,en realitat, eren qüestions depolítica inte-rior, i concretament la reforma electoral, lacausa de la crisi.

Fos com fos, el cap de 1 "Estat havia d'o-ferir el Poder a les esquerres, però fracas-sada la temptativa Painlevé, el recurs mésviable fou recórrer altra vegada al «tàndem),Laval-Tardieu. La modificació no ha estatgaire profunda. Abans, era Laval el que ana-va davant del ( (tàndem» ; ara guia la mà-quina Tardieu.

E1 tercer gabinet Tardieu ofereix la carac-terística d'ésser un ministeri de molt pocpersonal. L'home que havia presidit un go-vern constituït per trenta -quatre persones,entre ministres i subsecretaris, ha volgut arafer un ministeri de ((compressió>), d'econo-mia, en total dinou •càrrecs, comptant-hi lapresidència del ComseIl.Laval continua en el ministeri, i sobre

això s'ha dit, segurament per fer constarque la fraternitat dels homes del «tàndem»és cordialíssima, que mentre quan Painlevéintentava formar govern, Laval exigia al-menys la cartera d'Afers estrangers, quanTardieu ha constituït el seu govenn, s'haacontentat amb la cartera del Treball. 'Evi-dentnient, es tractava de dissimular que elsdel atàndem r van molt ben units. Es clarque és difícil d'oblidar que Laval deu l'èxitde la seva carrera política a l'encert de llaseva gestió davant d'aquest miinisteri. De-signar Laval per a la cartera d'Afers estran-gers o de Guerra, que són les dues que elsdel «tàndem)) havien agabellat abans, hauriaestat potser massa comprometedor. La d'A-fers estrangers se la queda Tardieu, i la deGuerra la portarà un home relativamentgris, Piétri, que segurament no s'atrevirà amodificar el punt de vista que, com a mí-

GRANS NOVETATS EN

EORBATES INARRU6ABLE2

Jaume I, 11Telèf.11655

nistre de la Guerra, havia defensat Tardieua Ginebra, en la darrera Conferència delDesarmament.

Des del punt de vista internacional, noha passat rees. L'home que ahir era minis trede la Guerra, Tardieu, ara és president iministre d'Afers estrangers. A Ginebra, nos'hi hauré conegut res.

Des del punt de vista interior, el ministe-ri Tardieu-Laval, si tenim en compte la sig-

nificació del president, o millor dit, l'odique Ii tonen les esquerres, potser cal situar-lo uns quants graus més a la dreta que1'anterior.

E1 resultat de la crisi és, doncs, unamica paradoxal. Provocada per les esquer-res, no ha tingut una solució lógica. Contrael que a elles els convindria, el «tàndem»continua rotllant amb tendència a anar unamica més cap a la dreta.

Resolta ja la crisi, la qüestió més impar-tant que es planteja és la de les eleccions.Farà les eleccions aquest govern? Alguns

diaris d'esquerra sembla que intentin pro-vocar el Senat i que esperin d'ell una altraafirmació categòrica. Probablement, tot de-pendrà de la política que faci el ministre del'Interior, Albert Mahieu, inscrit al grup dela Unió Democràtica i Radical. Una políticahostil als radicals, en aquest moment, po-ques setmanes abans de les eleccions, podriatrabucar el «tàndem)) Tardieu-Laval.

W.

cñMISERIA F,VEHILSVIDAL

Plaça Unlversltat, 7Port& de I'Angel, 34

m (-,, j ^/ Rebudes les da-

4LIl l I/lll país I estranger. _ Ta Inovetat

conte d6hsuperaDles, a preus suma ment BARMS

LA REVOLUCIÓ MÉS GRAN

El control obrerLA CRISI FRANCESA

El "tàndem" Tardieu -Laval

MIRADOR pot consultar-se * * *Què ha succeït en els països om l'esta -

a l'Arxiu Històric de la Ciu- bliment del control és potestatiu de les em-preses? Es oportú el moment per a esta-

tat, plaça de la Catedral i blir-lo en la nostra economia? Quines sónles característiques del projecte espanyol i

carrer de Santa Llúcia 1

quines conseqüències té de dur necessària-ment la seva probable aplicació?

)' Casa de l'Ardiaca tots els aqNouestes

ens cal dubtar que la contestació a^^f aque preguntes deixarà plenament jus-

tificats els titulars del present article.dies feiners de 9'30 a 1'30. J. F. VIDAL JOVE

kli—. gran fresc

<<St l! Laurel i Oliver Hardy, com tots els del de més enllà, es burla d'ell mateix.

bans clowns, han sabut composar-se un La poca-solta personificada, usa i abusa dels

tipus. I, el que és més irnporbant, un tipus seus acudits insubstancials. Fresc, un veri-molt humà . Un tipus establert amb les i ta!ble barrut, no retrooedeix davaint de cap

dades que formeix la realitat, l'observació dificultat, i venç els obstacles amb audàciade la vida. De perfectes imbècils com Lav-'^^ illirhitada. I, ultra tot això, un fatxGmda.

rel i Hardy, se'n troben a cada cantonada. Els seus acudits tan estrafolaris, lees seves

Això dèiem ací mateix dels dos còmics que bondades tan estraimbbtiques, les seves ex-

nosaltres anomenàvem un parell d'idiotes. travagàncies impagables, posseeixen la vi-

-1 això podem dir també de William Haynes. tut d'irritar tots aquells que el rodegen.De , grans frescos com William Haynes, tot Momentàniament, però. Car aquests no tar-

el món en va ple, 'EI tipus que aquest cò- den a sucumbir davant la seva simpatia,

Creta Garbo i Charles l3ickford en Anna Clarislieu

Dos aspectes del COLISELIM durant la projecció de SENSE . ^ ® M E ^ T A it I S ^' 1EL TENIENTE SEDUCTOR ...

,, i)I L

EL. CINEMA

Aunu Christie és el primer tihn parlat ro-dat per Clarcnae Brown i també el primerfilm parlat interpretat per Greta Garbo.En jutjar-lo com a film, cal doncs situar-loa la seva època, que no és ja la nostra.Raons incomprensibles han retardat l'estre-na d'aquesta cinta a Barcelona, de la qual,en aquestes mateixes ,pàgines, Guillem DíazPlaja s'ocupà en um article que ens enviava.des de Madrid, arrain de l'estrena, ara fa

més d'un any, en 1a capital castellana d'a-questa obra interessantíssima.

Clarenoe Brown ha volgut conservar quasiintegre el diàleg de l'obra original d'EugeneO'Neill. IEs comprensible que en començara disposar d'un instrument tan meravdllóscom és el cinema parlat, hom abusés delsseus recursos. Veiem ara que el cinemas'orieinta vers el laconisme, atret potser pelpes de la tradició que vol el cinema sobre-tot visual. No direm que els diàlegs aquísiguin pesats, per tau com 1.a .presència deGreta Garbo basta per fer-los atraients, peròsí que labra tota ella segueix massa tex-tualment el guió teatral. El director ha fetel que podríem dir-ne una transposició deprimer grau. Amb intèrprets excellents haconstruït un espectacle impressionant, peròque porta tot oil el segell d'una època decrisi, extremament transitòria.

En els films que Clarenoe Brown ha fetamb Greta Garbo aquest autor ha sabutfer-nos tangibles processos •dramàtics quesemblen descabdellar-se obeint a una fatali-tat interior. Aquest element psicològic delsseus films els destaca tot seguit de la pro-ducció 'habitual. Sobretot, Greta Garbo hasabut, almenys per dos cops, en el rol deFelicitas d'El dimoni i la carn i en gel deDiana d'Una dona lleugera, domar-nos ambuna acuïtat impressionant la sensació d'unaànima que es determina a si mateixa comobeint a una consigna fatal que porta ins-

Saló Catalunya

DEMA, DIVENDRES

(AgNide

{a

(ABARIÏV:asrtann nwoanw er Mnot

RREßM^ y LU Aun (? hit

cáiirgiara Pnr ,

TÓhmbm 1wmuaMC^tssa

t < : 1

t:: ;.

Un film hasaf en la popular cançóianqui

"THE CENTS=A=DANCE"en el qual apareixen amés dels

esmenfafs arfisEes

Carme GuerreroSoledaf Giménez

René CardonaMaria CalvoNancy Torres

DiefribucióEls Artistes Associats

rrita en el seu propi temperament. Destítràgic i inevitable. Vivint en plena anarquiasentimental, víctima d'un temperament ex-cessivament ric perquè és desordenat, Diana,a desgrat dels esforços que fa per mantenira la ratlla els altres i aconseguir una paurelativa, a la fi no veu sinó una porta desortida, en el laberint que ella mateixa hateixit : la mort.

Solució lògica dramàticament parlant, perb

desconsoladora. E1 bo d'Anna Christie és.de situar el conflicte en un pla estrictamentmoral. (Si la sal perd el seu sabor, ambquè l'lai tornarem. )) Heus ací del que estracta.

Un pare brutal i cràpula que veient enla seva filla un obstacle a la seva vida d'a^b-jeccV, se'n desempallega enviant-la a ser-vir lluny a ciutat. La vella història. Lanoia mal protegida, portant la seva bellesafísica com una fatalitat, assetjada per tot

-hom, entre la seva fam i 0a luxúria delsaltres, a pleret va rodolant avall, fins albordall. La sal ha perdut el seu sabor.

Quan Greta Garbo fa la seva aparició enel film, no sabeu res del seupassat, i mal-grat això, ja el pressentiu tot ; és que GretaGarbo, amb una economia :de gestos sorpre-nent, transparenta amb tota precisió el seuestat interior.

Veu tenyida de wihisky i en tots els po-sats la fatiga d'una persona desesperada,és a dir, d'una persona que ano espera jares. Si pogués arreeonar el passat com deixala seva maleta en un recó ! Després, el con-tacte amb el mar, 1a lluita vigorosa ambels elements, aquella vida a ple aire a daltd'una barcassa, i la sal sembla recobrar elseu sabor. La noia s'aferra desesperada-ment a la vida. De mica en mica aquellaatmosfera tràgica que semblava planar da-munt la seva existencia sembla diluir-se.Les escenes es fan .11uminoses. Hi ha soli ella vesteix amb un jersei que il'enjoveneix.Després, el mariner valent i sa recollit deltemporal, l'engrescament recíproc i a la lila confessió ardent i desesperada.

Aquí el film és, a desgrat de la puixançatràgica que hi comunica Greta Garbo, infe-rior al drama, en el qual la natura delconflicte upar amsb una precisió que no deixares a desitjar.

Greta Garbo .ha trobat en aquest film unrol digne d'ella. Res d'erotisme de baixaespècie. Res de tot això. Una vida interiorconcentrada, una persona amlb un misteripregon a dins, Greta Garbo ens ha donatuna Anna Christie com és difícil somiar-lamillor, i Clarence Brown, a desgrat del quehem dit abans, ha penetrat l'assumpte i 11haimaginat amb ,aquélla dotació cineística iahb aquella finor d'home sensible, que tantli coneixem.

Projecció de films al cursde cinema a la Universifaf

Com ja vàrem anunciar, demà passat, dis-sabte, a un quart de vuit del vespre, tindràlloc .a una aula de la F.aaülfat de Filosofia iLletres, la primera sessió del curs de confe-rènoies sobre cinema que ha de donar-se ala Universitat.

Dissabte, doncs, tindrà realitat una de lescoses que semblaven menys possibles en elrègim universitari de sempre. El fet viu,palpitant del carrer, envairà ols murs ve-nerables per a portar-hi un sentit de mo-dernitat i de renovació.

Avui podem avençar un altre detall delprograma. Algunes de les conferències anun-ciades porten com a complement de la partteòrica, la projecció de films. A la mateixaaula universitània es procedeix en l'actuali-tat a muntar un aiparCll sonor, que la casaOrt5heo Sinchronic ha cedit gentilment al'organització del curs. Entre altres films iprojeccions fixes, seran projectats u:n filimeducatiu de la British Educational i un delsfilms menys coneguts de S. M. Eisenstein.

La matrícula — de deu pessetes — quedaoberta a la Secretaria de la Facultat deFilosofia i Lletres. No cal cap certificat aca-dèmic per a la inscripció. Hi ha una ma-trícula per a estudiants a cinc pessetes.

Els millors filmsSón interessants els primers ese rutinis

1 amb què ha volgut valorar-se la producciócinematogràfica de l'any passat. Coneixemdues Illistcs, una d'alemanya i una de fran-cesa. L'examen de totes dues pot domarnosidees bastant aproximades sobre la valorauténtica dels fidims premiats.

L'enquesta ,alemanya és obra del periòdic1)er Deutsch, i el resultat de La votació haestat el següent :

Primer, Xicotes d'uniforme (4S vots) ; se-' gon, El Congrés es diverteix (qz)—alema-

oyes— ; tercer, Cimarron (24)—americana;quart, Carbó (23)—alemanya—; cinquè, Lamuntanya en )lames (22)—alemanya—; sisè,El Camí de la Vida (zi)--; russa, setè,Skippy (19)—americana—; vuitè, M (iS)-alemanya, i novè, Marroc (17)—americana.

L'enquesta francesa ha estat realitzada pelpopular setmanari Pour vous. Heus ací elsresultats : primer, Jean de la Lwne (475 vots),segon, El milió (172), i tercer, Màrius (izo)—.franceses— ; quart, El trio de la benzina(148), i cinquè, El Congrés es diverteix ( 129)—alemanyes.

EI lector podrà fer un càlcul de promedi,eliminant les preocupacions patriòtiques quesón ben vistents en els dos escrutinis.

Voldríem remarcar la irregular distribucióde films a casa nostra. Mentre darreramenthem vist Xicotes ruboroses, film antiquatpresentat com urna novetat d'última hora,ens trobem que deis tretze films que hanestat elogiats per la ,premsa estrangera, n'Jhiha sis que no hem vist encara.

UN FILM DE CLARENCE BROWN

"Anna Christie"

Volemagrair, en iniciar la ressenya dela darrera sessió de cinema MIRADOR, lacàlida adhesió dels nostres amics. L'esforçque nosaltres realitzem per a donar a lesnostres obres un segell personal i de qua-litat mo pot tenir una compensació mésagradable per a nosaltres que aquest testi-moni d'afecció que ens dóna, cada vegadamiés expressiu, el nostre públic. Aquestaaïecdió ha d'assenyalar-nos un .camí, i defet ens l'assenyada. MIRADOR continuarà laseva tradició cimifila en sessions que no sónelles mateixes altra cosa que parts unte-grants d'un pla general d'expansió de MIRA-DOR, que haurà de multiiplicar encara mésels contactes del nostre setmanari i el pú-blic .

E1 eontinngut de la sessió és, en part, co-negut dels nostres lectors que no hi assis-tiren. D'El camí de la vida, .n'hem parflatrepetidament. Diguem ara que un film detanta força ex ressiva i de tanta bellesa

J. PAL 4U I cinematogràficaP havia de produir una im-

mic ha anat a cercar en la realitat per acomposar-se una màscara, el xicot vaga-ment esportiu i infinitament poca-solta,immensament fresc, abunda extraordinària

-ment.William Haines ha estudiat curosament

aquest joven tabalot d'ara. Anant pel món,ha caçat al vol les característiques d"a-questa joventut eixelebrada. I, en posses-sió d'aquesta matèria prima inaipreciaib'le,feixuga de substància humana, l'ha ana-litzada pacientment, 1''ha garbellada cons-cienciosament, fins a reduir-la a l'essencial,fins a extreure'n els trets més pronunciats.Després els ha ajuntat. I n'ha fet uin feix.La qui:ntaessència. L'arquetipus.

Es a dir, un xicot desimbolt i despreo-cupat . Un xicot qne, magníficament insou-ciant, va pel món atribulat i eixelebrat,precipitat, fet un perfecte tabalot. Ple dedinamisme, atropella tat allò que se li posaal davant. Insolent, ano respecta ni els seussuperiors. Impertinent, actua sempre d'unamanera desplaçada i ofensiva. Burleta, ungran mofeta, es burla d'aquest, d'aquell i

pressió perdurable en el públic . Així fou,d'una manera decisiva.

Caldrá comentar, en canvi, els films .quees projectaren abans d''El camí de la vidai després del Noticiari Fox. Foren unes Ac-tualitats barcelonines, triades entre des quees filmaren cap a l'any 1916. L'humorismeque se'n destria, l'aparició de persones eo-negudíssimes del nostre món polític—aque-lla piquiponrana !_i el contrast de la vidanostra de fa quinze anys i la d'avui, dona-ren a la projecció d'aquestes Actualitatsdesactualitzades urna gràcia exquisida i en-sems molt nostra, .aspecte en el qual lessessions MIRADOR intentaran tenir una per-sonalitat pròpia.

A continuació es passà un documental dela revolució russa, d'una força i d'una ex-press7vitat impressionants.

Un públic a vessar, en el qual es desta-caren les figures més rellevamts de la polí

-tira l'art i la literatura nostres, féu una nith illzntíssima per a la nostra darrera sessió.

Willianim Haynes

malgrat la seva gran manca de vergonya.A més, la seva inconsciència i el seu

atolondrament, la seva insolvència i el seudesvergony'vmeint, la seva frescura, sabenapartar-se a un segon terme discret, quancal, per a cedir el pas a unes gotes desentimentalisme ben dosificades.

L'adveniment del cinema parlat no haperjudicat William Haynes. El sonor ens harevelat un Haynes posseïdor d'una loquaci-tat imestroncable — com escau a un esbo-jarrat com ell — i de les més diverses igrotesques inflexions de veu.

SEBASTIÀ GASC'H

EI cantordesconocido

Film de Turjansky,ïn4erprefa4 per

Lucien Murafore,Jean Max, Jun Geral

Producció: OSSODis4ribuïda per A41ànfic Films

AVUI AL

KVRSAAL

L,a nostra sessí® del diiiuns

Tothom sap que la pseudo-aristocràciabarcelonina va trobar una manera còmodai sense risc de demostrar els seus senti

-ments antirepublicans, i al mateix tempsd'estalviar-se uns duros—cosa molt agrada-ble als nostres rics—, fent el buit a la tem

-porada d'òpera del Liceu. 1, en efecte, elsque abans s'hi abonaven no s'hi varen abo-nar, i els propietaris del teatre varen cór-rer, amb pressa unanime, a retomar leslocalitats perquè els tornessin eis diners dela subvenció, augmentada encara — sempreel petit negoci—amb tel ao per loo, segonsuna clàusula del contracte amb l'empresa.

Però l'empresari, que no badava, va solli-ciftar l'ajut de les autoritats a favor de lagran obra social i artística que representa perBarcelona la tradicional temporada del Li-ceu. Amb molt bon criteri, la Generalitat il'Ajuintament Ii varen oferir subvencions, i elgovernador civil va suspendre governativa

-ment la clàusula del contracte que li feiaperillar les tres o quatre mil pessetes perfunció que la propietat del teatre li dóna.

Però un cop salvada 1,a situació, per l'em-presari ja va ésser només qüestió d'anartirant endavant i passar funcions. Commenys cobressin els artistes, millor ; si nocobraven, encara més; i si encara es com

-prometien a fer-hi anar gent que compressintaquillatge, ganga.

Amb la tapadora de l'interès social, i ambel cuento de la nacionailització del teatre, vatravar de mans la ;premsa, que es va creureobligada també a ajudar l'empresa tractant

-la amb la major benevolença.T així tot ha anat •com una seda. La na-

cionalització ha consistit a fer cantar, atothom que ho ha sollicitat amb bans argu-ments, les òperes més tronades del reper-tori més antiquat, cantades en ita.liá, i aposar-hi entremig unes quantes Marinas iDolores com a mostra del genere nacional.Res de representar les obres de Falla i dePaliisaa que estaven anunciades.

No es pot tolerar que el primer teatre deBarcelona, i l'únic gran teatre d'òpera d'Es-

1

estigui en mans d'un senyor que noté cap idea del que és art, ni del que ésmúsica, ni del que és ópera ; d'un senyorque no sap res de res ; que parla de lespatatumbes dels cristians en el Neron; de

i

les «Noches» de Fígaro ; que creu que Txai-howshi és el títol d'una Òpera ; i que ambla cova trista direcció saboteja el gran teatreen tots els seus aspectes ; saboteja els ar-tistes espanyols posant-los en evidència enfer-los cantar obres que tothom ha sentitals divos del teatre líric, en comptes de pre-parar, amb ells mateixos, amb tota cura,obres artístiques, mostres i de fora ; sabotejala categoria del teatre i el valor de la pro-pietat amb urna temporada que és una cor-rua de bolos posats de qualsevol manera ; idóna peu que dls primers sabotejadors, elssenyors antirepublicans, trobin un argumentper justificar la seva absència al teatre, enpersona 'i en diner, els abonats; i només queen persona, els propietaris, perquè aquests,almenys, han hagut de pagar. — L. A.

'aris Béguin

FRANCIS CARCOMAURICE YVAINAUGUST GENINA

(Autors.)

JANE MARNACJEAN GABIN

(Intèrprets)

Producció OSSOen

FEM 1 NA

FITO

NOVETATSEN CAMISES

Jaume 1, 11Telèf.11655

Molt avíat al

CAPITOL

id

Après I'amour

iirnr

Un film queparla al cor

Ian ícisioUna obra sense pie=

ceclenis en lacinemafograf la

PRIMER FILM RUSPARLAT I CANTAT

CRU, VIGORÓS,REAL, HuMAI

Heriry Bataillei

Píerre Colombier

Avui al

URQUINAONA

TERNURAde

Henry Bataille

CHIQUEde

Pierre Colombier

DIALOGADES EN FRANCÈS

EXCLUSIVES AIMIRA]

Bartomeu Soler, el novel•lista i autor deteatre castellà fill de Sabadell, s'ha incorpo-rat al nostre teatre gràcies a aquesta obraque, si no és encara una realitat madura,pot ésser considerada com una promesa ex-cellent a tenir en compte.

En un país com el nostre, en el que espateix d'una aguda crisi d'autors, la incor-poració d'un de mou que no es proposi es-pecular amb malícia amb els sentimentsprimaris del públic, o amb la badoqueriaingbnua de la menestralia, que els dissabtesi els diumenges sol omplir els teatres, que

Bartomeu Soler

[i3kInahlijJOE iiodiej

PER FRANCESCA BERTINI

LIDO CINE

ÈXIT DE

GRETA GARBO

AnnaChrištîe

Un film d'art de

METRO GOLDWYN MAYER

EL TEATREDels valsos vienesos I El sabotatge del Liceu LI ^als negres de Douglas

Varem anar a 1'Olympia amb l'esperança determinada, amb un uolor robuscat. Al co--de copsar en el concert de l'orquestra de tat del concert a seques — pur valor musicalJahann Strauss alguna tbnue filagarsa, més ! — hi ha una preocupació de divertir l''es- 1

o menys autèntica, més o menys ben con- pectador, preocupació que arriba a exigir deservada a través dels anys, de la gràcia l'executant unes habilitats extra-musicals,veritat d'aquella música vienesa que abans que van des la mera pallassada fins a unesde ila guerra s'imposà a tot el món. IEls que virtuts d'excèntric que als encartonats tzf-no hem viscut l'època triomfal de l'opereta Bans de La Chauve-souris els haurien sera-de Strauss, de Lehar, de Kolman, i que sols blat simplement deshonora^nts.n'hem pogut apreciar les. , gràcies, la una La música vienesa, fora de l'espectacle demica marcides, a través dels discos, d'algunconoert de cafè o d'alguna representació des-ambientada, hem de resignar-mos ,a no poder • t "^lligar cap record emocionant s-i cap tendresapersonal aimb les melodies popularíssimesdels valsos vienesos.

Diem això perquè poguérem observar quela majoria del públic que anà a 1'09ynrpiaa escoltar l'orquestra de Joh.amn Strausss'interessava Imanys pel plaer directe de l'es-pectacle que per les ressonàncies que ]',airelleuger dels violins :removien en el seu ànim.((Allò sí que era música !» «Ah!, aquellstomps...)), sentíeu que Qa gent exclamaven.

Per tant, «aquells temps» no són pas tanreculats com això. Han variat molt, això Isí, la forma dels barrets, dels bigotis i de latmoral. Perd l'espai transcorregut entre l'èxitsensacional de La vídua alegre i el triomfde Marlene Dietrich ha estat suficient per jposar uin xic de pàtina venerable a la bri -llantor del vals vienés i una punta d'entan-driment en el record d'aquelles tiples i d'a-

I

quells temors...Es aquest sentiment el que Johann

Strauss, ex-director del cos de ball de l'an-tiga cort imperial d'Austria, ha volgut ex- I 'plotar en passejar per tota (Europa, ara, en ^'^ rplena época del jazz, les gràcies una micamarcides de la música tendra del Danubi.Tenim entès que, comercialment, la tour-

Louis Douglasnée ha estat un èxit. No sabem si es potafirmar el mateix des del punt de vista ar-tístic. l'opereta, és massa banal per poder oferir

En tocar la part artística — i perdonin les emocions refinades d'un gran concert,l'expressió — dels concerts de ]'orquestra de i massa, si,ga.cm estirada, per poder com-Strauss, erts veiem obligats a fer una decía- petir amb l'alegria de l'espectacle del jazz.ració rèvia : ta música, 1 ciència musicalp ca a c ènc a ciar ,que,, ]'ele áncia d'unaEs cl qv , ben mirat, g ,brillen amb una esplendor particular en el anacrbnáca correcció, del frac den senyorcamp vastíssim de la ignorancia del que Strauss á la ](nia estilitzada de les sevesescriu aquestes ratlles. Ens trobem en el fantasies ple braç i violí, ja són, en certaocas d'aque llls pagesos que diuen, parlant de I manera, 'un .espectacle. Però en el terrenyqualsevol matèria : del music-hall, que és on han volgut com-

-Jo no hi entenc res, però em sembla.., batre aquests notables músics vienesos, homEs això. No hi entenom res, perd ens està acostumat a més fantasia, més vida,

sembla que aquestes audicions de música més moviment. Qüestions de mise en scènevienesa que ens ha ofert Joharcrn Strauss es a part, la máístca de jazz és infinitamentpresentaren davant dels ulls dels que, com més rica d'orquestració, de colorit, d"impre-el que signa ja ha iintentat d'explicar 17o vist que aquesta música vienesa tan neta,més amunt, no hi aportaren altra cosa que tan ben educada 0 sigui : superioritat es-una curiositat més semblant a la que ens pectacular del jazz en tots els aspectes.fa mirar amb interès un film documental de Altrament, 1'a música vienesa, tal comorgog, que no pas a la bona fe despreocupada ara nos la presenta Johanln Strauss, ésdel que espera .passar una bona estona ; als massa jove encara per aprofitar-se del pres-nostres ulls, repetim, aquests conoerts ens tigi exòtic d'una antiguitat venerable,., ihan semblat una mica fats. massa vella per interessar pel sol valor dei

Ens explicarem. La nostra ignorancia de scu charme.la musica no arriba fins a l'extrem de dei- Em el mateix csoenari — encara perfumatxar-nos ignorar que l'opereta vienesa pertany de les gràcies rosa de l'opereta — que ensa la categoria de música banal. E1 seu equi ha suggerit aquestes reflexions, es presentavalent, en la nostra època, és la música de avui Louis Douglas i la seva companyia dejazz. 1 tots hem vist que eles grams orques- negres. Musi•-hall ioo per ioo.tres d'aquest ram, flor privilegiada del mu- Una ocasió excellent per comprovar finssic-hall, s'han preocupat de presentar-se da- a quin punt tenim raó en tot el que acabemvant del públic, quan l'espectacle no era de dir.res més que 1'brquestra, amb una animació JosEe MARIA PLANES

'ESTRENES

Barfomeu Soler, Anna Maria (Teatre Romea)

rra del Fuego ja notàvem,aquesta tendéncia.Sobre aquella obra planava l'obra de Le-

normand. El que en Lamormand esdevenia,però, conflicte dramàtic humà, per influèn-cia anorreadora de l'ambient damunt delspersonatges, en Soler es transformava en li-teratura conceptuosa, la qual, al seu torn,es projectava dins dels personatges, fent-lostornar a reaccionar. El mateix que suceeixamb Anna Maria. Cal dir, de totes maneres,que no es tracta d'un defecte recusable;majorment, quan a través seu hom nota enl'autor el propòsit d'assolir profunditat. Elque no podria ésser acceptat, fóra la malí-cia . En el teatre, els defectos, els erros, les

1 falles, són elogiables, si hom hi veu unanoblesa de propòsit, un anhel de superació.

A senyalar, per part de l'autor, la dis-creció amb qut; empra el conceptisme, elqual no degenera mai en vèrbola mitinesca.Es, evidentment, una condició digna d'elogi.Si l'autor no sabés mantenir el control deldiàleg, podria degenerar fàcilment vers eldiscursisme i convertir als seus personatgesen oradors de míting. Seria una cosa terri

-ble. El verbalisme, el discursisme, demésd'ésser la negació del teatre mateix, és pre-cisament allò que dóna la mida exacta del'absoluta manca de qualitats por escriureobres de teatre. Hi ha molts autors que,no sabent quina cosa fer fer als personatgesdamunt l'escena, els fan engegar discursos.S'aferren al disours com a una àncora desalvament. Ja en broma, ja seriosament,car 1a qüestió és sortir del mal pas.

Hem d'agrair, dones, a l'autor d'AnnaMaria, que tot i el conceptisme que traspuala seva comèdia, no caigui mat en aquestdefecte lamentable.

Ara bé. Una darrera consideració. Iaques-ta per dir que l'estrena d'aquesta obra sem-bla senyalar una nova i excellent orientacióper .part de l'empresa del Teatre Romea.

Fins fa poc aquest teatre semblava éssere1 feu del xaronisme teatral, heretat delTeatre Espanyol, d'on fou bandejat de resul-

vulgui arnar més enllà, sempre és d'agrair, tes del cansament del públic. Amb aquestaSi més no, pel propòsit. obra tornen a redimir-se d'aquell pecat. Se-

Anna Maria no és una comèdia definitiva. ria molt lloable que seguissin .per aquestN'és un intent. IEl propòsit de l'autor en camí, i jo em permeto de creure que a laescriure-la, ha estat de plantejar uin conflicte llarga en traurem u'n millor profit.entre dues morals : la moral rígida, basada Tonnamt a Anna Maria, els intèrprets noen les virtuts tradicionals de la dona cris- semblaven, certament, els mateixos que homtiana, excellent mare dels seus fulls, amant tingut ocasió de veure en altres obres. Sem-la tranquillitat de la llar, amib una altra blaven més bons. Màr a Vila, que és unamoral lleugera, de la mànega ampla. Moral excellent actriu, va interpretar el seu papernordamericana, a través de ales pellícules es- d'una manera perfecta. La senyora Morera,temdarditzades. Pels nostres avis, la separa- que debutava en el teatre Romea amb aques-ció dels esposos era una tragèdia horrorosa, I ta obra, va fer un paper de mare amb unun daltabaix enorme, una catàstrofe com- patetisme remarcable. Daví va saber evitarparable .a la fi del món. IEn els temps ac- el perill de l'èmfasi amb habilitat. 1 tots elstuals, no passa d'un accident sense impor- altres, Guart, Ventayols, Cabrk, Estrenys,tlsncia. Amorós, Vides, Carratalà, Aymerich, molt

Heus .ací el nus de la comèdia. Del xoc ajustats. Un conjunt exoellent i una presen-continu entre aquestes dues morals deriven tació digna.els conflictes que l'autor descabdella damunt JAUME PASISAREILLl'escena, amb més o menys fortuna. Perquè?

L'obra camina, avança constantment, dünsd'un parallel. A una banda, el conflicte es-tricte, el que és conseqüància de les duesmaneres antitètiques de compendie la mo-ral i que fa actuar els personatges ja enun pla de rigidesa austera, ja d'una lleuge-resa banal. Això és, el conflicte humá. AI'aátra, el sentit, diguem-ne filosòfic, delsdiàlegs, damunt del qual recolzen moltes deles situacions, invertint, consegüentment, lesperspectives de l'obra. Fa l'efecte, en certsmoments, que els personatges caminen sola-ment empesos per la força dels seus rao-naments ; que l'esclat de la seva passió noes produeix sinó és a l'escailf d'aquells ; ique quan no és així, els personatges ja notenen res a dir o a fer.

No es tracta d'una falla ; ans bé, d'undesequiilibri, que té la propietat de deshu-manitzar els tipus, donant-los un .borrós airealiegóric. Una mica més d'habilitat per partde l'autor a fondre aquests elements, i laseva comèdia hauria guanyat en qualitathumana. Per altra part, hauria desaparegutaquest desequilibri que hi és sempre vis-tent.

No voldríem aixecar falsos testimonis.Tanmateix, perú, ara que ve a tomb, volemassenyalar que él teatre de Bartomeu SolersemlbQa que tendeix al conoeptisme. En Tic-

Teatre Català RomeaCOMPANYIA V[LA•DAV]

Avui, nit: Festival de la Dependenta:

ANNA MARIAde Bartomeu Soler.

Cooperació de notables artistes.

Pròxímámenf al T I V O L I

UN GRAN FILM; AIXÍ, SENZILLAMENT

VERLAINE 1 LOPEZ - PICÓ

Dues litúrgies poølìques

En el trànsit del fi de segle al noucents réncia d'inspiració i de procediment. Altra -

havia de canviar-se necessbriament la for- ment, la comparació és més sobre actituds

ma de la religiositat. En sortir l'escriptor que no pas sobre valors. Liturgies intimes

de l'espluga tenebrosa de la perversió i de és un dels llibres més desiguals i fluixos

l'angoixa, brises asèptiques anunciaven un de Verlaine, mentre que, per mi, Medita-

nou cel de serenitat i de llum. En els dar- cions i Jaculatòries correspon a la forma

rers anys del segle xtx, la tradició de forma concisa i intensa de les millors poesies delmés catòlica no podia alliberar-se del con- gran poeta, al qual, amb totes les diferèn-

V erlaine al cafè

Aquell premí de la S. de les N.Ja hem dit alguna cosa (MIRADOR, n.° 156) gui promesa a una obra que, així desig-

de la proposta del P. E. N. Club polonés de nada, només podrà ésser mediocre. En prin-crear, la Societat de les Nacions, un premi cipi, m'associo de tot cor al vostre projecte,literari internacional de ioo,000 francs suïs- però, cal que ho confessi, el oreo practica-sos, i de ]'enquesta duta a terme per La mont irrealitzable. Alguns escriptors cmi-Polònia l,iterària sobre la conveniència del dit nents ja us han fet saber llurs dubtes ; nopremi. Per ara, aquesta enquesta no dóna puc sinó repetir-los amb ells : no seran maipas respostes favorables a la iniciativa del obres com Anna Karenin o Guerra i paup, E. N. Club polonès, que reuniran els sufragis ; sinó aquelles que,

Heus ací què ha respost Paul Valéry : com Resurrecció, són no so•Iament d'un va-eNo tinc opinió ferma ni neta sobre l'opor- ]or artístic i literari infinitament menor, sinó

tunitat de fundar un premi anual de roo,000 que, àdhuc des del punt de vista moral,francs suïssos, destinat a recompensar una només poden ésser d'una molt mediocre res-obra literària que expressi idees comunes a sonancia.»totes les nacions. Formo part de massa ju- Des d'un punt de vista diferent, ja querats per tenir grans illusions sabre els con- és enfocat a part de les consideracions li -cursos en general. Es particularment difícil teràries, Roman Rolland s'ha mostrat ene-de concebre l'eficàcia d'un concurs literari mic de la creació del premi. Ara veureu persobre un tema donat, és a dir, una mena de quécomposició escolar. A més a més, essent ((Em sap greu de no poder associar-me aaquest concurs internacional, caldrà neces- la vostra iniciativa prop de la S. de les N.sáriamont que el jurat faci totalmente abs- per a la fundació d'un premi literari. Notracció del llenguatge, és a dir, de la forma, reconec cap autoritat moral a la S. de lesUn concurs 'literari en el qual la forma no Nacions, que porta un nom usurpat. Car nocompta, em sembla que no ha de servir és, de fet, més que 'l'associació d'interessosmassa al desenrotllament intellectual.» d'alguns grans 'Estats i de llur clientela.

André Gide, que sembla haver-se fer pre- No li pertoca gons d'erigir-se en jutge d'unagar una mica per respondre, ha dit: I obra, veritablement independent, d'art i de

«La vostra nova carta m'invita a parlar- pensament.»vos francament. Si no he respost a la vostra I Georg Kaiser ha respost més duramentprimera, és perquè no m'arribava a pendre que ningúseriosament el vostre projecte; o almenys a „No tinc les més petites ganes de motivar,no deplorar que una quantitat tan gran si- mal que sigui en dues paraules, el refús

d'adherir-me a la vostra escandalosa propo-311 1111111111111111111111111111t1111111111111111111111111 1Q sició. n

— Jules Romains es mostra també contrariAcaba de sorfr un nou llibre al premi, però n'insinua una altra aplica-

= ció:D'ANDRÉ MAUROIS

»Sbc poc partidari dels premis en general.= Amb poques excepcions, em semblla que tal-

LE C E R C l E D E f a M I l l E _ segen les relacions normals de les obres

amb el públic. 'En el cas particular que ensocupa, no hi hauria un sol inconvenient,

ROMAN_ sinó dos. Hi hauria totes les probabilitats

porqué aquest premi fos atorgat — després

d'intrigues, passos, pressions acadèmiques iPreu; 15 francs _ diplomàtiques de totes menes—ja a qualsevol

z solemnial pontífex, marxant d'idees profita-

De venda:

_ bles, ja a un bon xicot mediocre que estaria

a 9 abric de les objeccions per la banalitat

Llibreria Ca>E8'Ó .= !

es

mate

ir que

xa

la el S.

seu

de

pensament.

les N. subvencioni,

voleu eficaç-

si n

-—

3, Ronda de SanE Pere, 3 _

ment onlas,

pau,consagreu

Europa i lavostre

Societat a de les

— w ( caldesprés de concurs, un manual escolar d'his-

•dlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllltllllll!11111!6 tòria animat d'esperit .antiguerrer i europeu.»

FEU FER ELS VOSTRES GRAVATS EN LA

Unió de FotogravadorsCasanova, 160-162 : Telèfon 77406

1) 1

LE/ LLETRES

Confesso que abans d'arribar a Américatenia, com probablement tots els de la mevaplat, una idea força imprecisa de la figurade Joan Torrendell, Molt de tard en tard,en les revistes de premsa havia copsat unareferència o un extret d'un agut comen-tari seu a l'actualitat política o literària deCatalunya. Sabia que era un amic cordialque teníem en algunes redaccions argenti

-nes, i que a ell es devia, directament • o

Joan Torrendell

indirectament, !'estat d'opinió formulat da-vant certs esdeveniments de fa nostra política. Això era tot.

Aquesta breu estada a l'Argentina hauràtingut per a mi la utilitat de descobrir-meun valor considerable del nostre noucen-tisme; de donar-me a conèixer, no sals elcrític sagaç que és Joan Torrendell, sinót'excellent autor teatral que la seva absèn-cla alienà a la nostra escena. A hores d'ara,després d'una recent lectura d'Els encarri-Iats i d'Els dos esperits, no arribo a expli-car-me com aquestes dues obres no hanquedat incorporades al nostre repertori tea-tral. Majorment després de l'èxit ressonantque obtingueren, particularment la primera,a jutjar per les referències periodístiquesque he pogut copsar-ne ; èxit que no calatribuir solament a la voga del teatre detesi que Ibsen dugué a casa nostra, sinó ala força de la intriga i ail vigor del diàleg,el qual us sohta per la seva vivacitat benactual.

Aquesta producció dramàtica us ajuda asituar la figura del crític Torrendell. Homed'una cultura sólida, amarat de clàssics,l'atzar l'arrencà a la dolça pau de l'illa iel dugué a Montevideo, on aviat conquistàuna brillant situació periodística. Retornata Catalunya per la nostàlgia i per aquestfans de catalanitat que hi ha en el! (i quedia resistit contingències per a ,altres homesdecisives), Torrendell dirigeix periòdics, pu-blica assaigs i estrena comèdies fins que,

Maridat per Prat de la Riba, assumeix la re-dacció política de La Veu. 'Es el temps deles gran polèmiques, de les nombroses re-'vistes, de l'expansió catalana (Espanya en-dins ; i Torrendell hi col•aborà activament,net de tota ambició política personal.

Circumstáncies familiars, tant com la mi-gradesa económica del periodisme catalü,cas el reprengueren i el fixaren, de vintanys ençà, a Buenos Aires, Hi ha esdevin-gut, indiscutiblement, una de les primeresfigures periodístiques del pafs, i un críticliterari de gran autoritat. 'EI seu nom és rmdels que més assíduament figurem al juratdel Concurs Nacional de Literatura, on sónadjudicades recompenses que a un escriptorcatalà li fan rodar e1 cap.

Aquest sòlid prestigi de Torrendell, gua-nyat en vint anys de crítica equànime, d'unaserenitat compatible amb la passió, ha estatbon sovint esmerçat al servei de Catalunyales seves collaboracions a La Nación, a Nos-otros i a tantes altres publicacions d'ací sónP' a nosaltres memorables. I més d'esti-mar, encara, pel desinterès que les ha dic

-tades.I és que el seu esperit és enterament amb

nosaltres, perquè porta l'empremta insubor-mable de la catalanitat. Jo he vist amb quinentusiasme segueix el nostre moviment poE-tic; amb quina lucidesa contempla, sense'la deformació de 1 'ailumyament geogràfic, elnostre panorama literari ; i amb quin apas-sionament ho comenta amb el poeta Zanné,el fillóleg Cases i altres catalans prestigiososd'ací. 1, sobretot, he llegit els interessantscomentaris que periòdicament dedica a lanostra producció bibliogràfica, i que per certno troben pas a casa nostra el ressò ni lamínima correspondència que mereixen : latramesa d'obres per part dels autors i de lescases editorials (i). Emc que només fos peregoisme, per la difusió que els seus articlesdonen al llibre català, cal tenir-ho present.Allò que no podem compensar d'altra mane-ra, paguem-ho almenys amb gratitud. Bé homereix la fidelitat d'aquest mallorquí illustre.

JOAN MINGUIE'Z

Buenos Aires, gener de 1932

(i) La seva adreça : Joan Torrendell —Santa Fe, 2618, 2.°, Buenos Aires.

tacte impur amb una litúrgia de senyoriusatànic i de missa negra. Baudelaire, el granpoeta de versos perfectes i contingut .pla

-nyívol, creador de fiors maleïdes, de per-fum deliciosament emmetzinat, dirigí al genidel mal la seva paròdia de lletania devota

0 Satan, prends pifié de ma longue misère.

En la cruïlla del sacrilegi, els místics bar-rejaven el Senyor de la claredat amb elPríncep de les tenebres. També es fonienen una les flames de l'amor profà i lesvolutes de l'encens litúrgic. Del cantar pera Ella ham derivava cap al psalm dedicata la Divinitat. Veriaine — com segles abansLope de Vega —queia i requeia entre elsbraços de l'amant i les m.ans foradades delcrucifix. Em Va fusió mística del pecat ila redempció, sentia la veu de Jesús que lideia

—N'ai-je pas sangloté ton angoisse supréme,et n'ai-je pas sué la sueur de tes nuits?

Borrosament, ien la nova noche oscura delalma, el místic sensual a penes podia se-parar-se der perfum del pecat. La dona l'ha-via separat de la religiositat:

Je fus mystique et je ne le suis plus(la f emane m'aura repris tout entier)...

Amb aquests precedents és natural repre-sentar-nos la forma de les litúrgies de Ver-laine: emoció, individualisme, vacillació,tendresa, simpatia per l'heterodòxia. Creed'interès, per tal de senyalar el canvi derumb de la poesia religiosa, '1a comparaciód'aquest santuari líric verlenià amb el llu-minós tremp catòlic d'un gram poeta catalàd'avui : Josep Maria LJpez-Picó.

Un llibre de Verlaine és estrictamenta:ntifonari : Liturgies intimes. IEl mateixtítol revela com preval un sentit individua-lista, una religiositat cap a dins, en el qualpodríem endevinar, sota la màscara catòlica,modalitats de protestantisme. 'En un articlede La Gaceta literaria contraposava a laposició literaria de comprensióprotestant enel segle xtx, el retonn als valors pompososdel catolicisme en el nouoents. (Noti's queem refereixo a una posició exdlusivamentcultural.) Si l'adolorit Verlaine s'enfonsa enuna cripta d'intimitats, el poeta català mou

-cemtista sorgirà a la portalada catedralíciaen plena llum. Les Meditacions i Jacula-tòries són el breviari diàfan de Lòpez-Picó.

Liturgies intimes no dóna idea del grampoeta religiós que l'autor de Fétes galantesportava dintre seu. El problema entre lacarn i l'esperit, entre la dona i Jesús, quem'ha suggerit el record del Lope de lesRimas sacras, cal cercar-lo en composicionsintenses i emocionades com el Dialoguernystique de Sagesse. Amb tot, el to deI.iturgies és excellent per situar-lo en unsistema de religiositat. Ja la dedieatòria aBaudelaire indica com en un mateix abismede dolor i d'angoixa s'unien les muses bru-moses del poeta exquisit i ddl vate apressat

Tu tombas, tu Arias, comme moi, comete[toutes

les âmes que la faim et la soif sur les routes1oussaient belles d'espoir au Calvaire tou-

Eché!

Ambdós hommes de péché anaven al Gòl-gota de la vida i de ]'.art •por expiar ambla mort el pecat original del segle.

Que diferent el to dels motius, popularsde vegades, sempre purs i senzills; dels or-naments klaus, morats, blancs, roigs, fron-tals de l'altar davant el qual canta López-Picó ! Aquest no necessita començar purifi-cant-se en I'Asp•erges me de Verlaine. Nohi ha dubte que hi ha coimcidémcies en elsdos breviaris : Avent, Noel, Rois, Ascension,Veni Sancte (Pentecosta), Immaculée Con-ceftion, Toussaint, del de Verlaine, podencomparar-se .amb Advent, El dia de la Pu-rfsssma, Nadal, Epifania, AUeluia de lamissa de l'Ascensió, Pasqua granada, Ce-lestial enumeració. La coincidència, pe.rò, nopot ésser més externa. Basta compararqualsevulla dels motius per notar la dife-

cies, jo anomenaria el Juan Ramón Jiménezde la 'llengua catalana. (De la mateixa ma-nera veig clara la posició comparable d'unJorge Guillén i d'un Carles Riba.) Tot unmón de pietat brillant, de contingut adequata les festivitats catòliques, es transfiguraen l'harmonia serena de veus de psalms iesvoletec d'àngels. IEn un article d'aquestmateix setmanari, Díaz Plaja veia bé elsentit «de senzillesa i de claredat» de lareligiositat de López-Picó.

Més que les coincidències, les litúrgiesque es trobem exclusivament en un delspoetes revelen la posició diferent. Una deles parts més emocionades de Verlaine esrefereix a una evocació de vespres de poble;una de les més vibrants és una descripció(le la catedral de Notre-Dame al rés deCompletes : sol ponent, vidrieres, reverbe-racions : nostàlgia. Una ovació llarga : entorn a la Circumcisió — altar blanc, sangpura (et nous circoncisons nos cczurs sui

-vant votre exemple), que també suggerí unaextensa digressió a Fray Iñigo de Mendoza,poeta del temps dels Reis Catòlics (gene-ració formada en la malaltissa cort d'En

-ric IV). I sobretot la mirada de simpatiaa l'heterodòxia : Oportet haereses esse•

En canvi, interessen els temes que no-uiés són en López-Picó.

Alta és la llum. Més alt i perdurableel testimoni de la veritat,

llegim en la seva Diada de Sant Joan Evan-gel'ista. Més que ei motiu romàntic del dei-xeble amat que s'adorm recolzat en el Mes-tre, interessa la ideologia, la poténcia con-ceptual de l'Evangelista neoplatónic que diu el poeta — reposa el densament damuntel cor de Crist. Hi ha em Lbpez-Picó unalapidària Salutació a la Companyia de Je-sús, i perfectos epigrames plens d'imatgesmagnffioament bolles i noves. En la con-versió, Sant Pau

en la feridadeixà l'honor del cel cicatritzat.

A Sant Sebastià es dirigeix aquest mera-vellós paisatge intellectual:

Dónes el pit, com l'horitzó mortala l'eriçada posta del martín.

Però la nota més sortint, en aquest concertd'orgue, és l'alegria serena, lluminosa. Me-lodia de mesura i d'ordre. I, a més a més,pompa, magni fi cència, de catolicisme in-tegral

Melodiós i lluminós. Igual.Dolcesa de l'espai, seny i musica,el teu concert unànim magnifical'alleluia del cor, gong eternal.

Els àngels i sants es mouen en aquestscercles resplondents d'etern paradís catòlic.Foc i gaubança, contemplació i espectacle

Concentres l'or de l'èxtasi que inflames,llengua de foc i núvol d'ala, llum...

No cap superar aquesta illuminació esplen-dorosa. El poeta ha adquirit la serenitaten el temple clàssic del noucemts. López-Picó ha penetrat al cel ; Verlaine encarana ha passat del purgatori.

ANGEL VALBUENA i PRAT

Un periodista americà, P. G. Wilson, hapublicat al The A'eze York Times Magazineun treball sobre els deu homes-símbols delnostre temps. El treball es titula De Char-lot a... Pius XI i ilnclou les següents perso-nalitats ; el príncep de Galles, Mussolini,Stalin, Pius Xl, Ford, Gandhi, Lindbergh,Einstein, Ghaplin i Bernard Shaw. C'ompot veure's, la majoria d'aquests homes-símbols — cinc sobre deu — pertanyem a laraça deis que s'anomenen conductors depobles o governants. A remarcar el fet quede cinc dos siguin dictadors. Ford repre-senta la nova jerarquia de 'l'organitzadorgenial que ans ha vingut per via nordane-ricana. Lindbergh, l'eixeabrat heroic. Cha-plin, l'heroi universal de la magia ci,nema-togràfioa. Queden, com a cultivadors pursde la intelligdncia, Einstein i Bernard Shaw.Com a escriptor, solament Bernard Shaw.

Si en el segle xvt hi haguessin hagut re-pórters i rotatius, 'estem segurs que un tre-ba^11 d'aquest tipus hauria donat um percen-tatge molt anés elevat a favor dels purs con-readors de l'esperit. Cal pensar un momenten ol que Shakespeare, o Cervantes, o Pas

-cal representaven en la vida del seu temps.Cal tenir en compte l'ascendència sociald'un Leanardo di Vinci, per exemple. Nodeixa d'ésser curiós que entre els deu sím-bols del nostre temps no hi hagi més queun escriptor. Aquests deu sfmbols ham estattriats per un home nordamerica, és a dir,per un home que segurament és un delsespècimens més normals del nostre temps.

posició actualdel sobrerealísme

A. Rolland de Renéville, fa a la NouvelleRevue Frantaise (núm, de primer de febrer)un estudi molt assenyat i objectiu del queanomena Dernier état de la poésie surréa-liste• Analitza la doble via, assenyalada enla nova concepció poètica, que marca Freudper una banda i per l'altra el comte deLautréamont. Les darreres constatacions sónfetes damunt les ohres de Paul 'Eluard id'Amdré Breton, l'obra dels quals, L'Imma-culée Conception, és objecte de molts co-mentaris. Taneibé ocupa la seva atenció ðllibre de Salvador Dalí, La Femme visible,que analitza .amb una gran claredat. Finsal darrer moment, l'autor de l'article quecomentem manté la categoria espiritualistadel sobrerealisme, i li assigna una trans-cendent missió d'ordre ,artístic.

L'assaig, però, acaba en una nota queés molt significativa. Diu : (<Al moment dela correcció de les proves d'aquesta crònica,apareixen a les llibreries els núms, g i q dela revista Le Surréalisme au service de laRévolution. Aquests dos fascicles, d'unaimportància essencial en l'evolució del so-brerealisme, marquen l'abandó de la posi-ció idealista en profit d'un materialisme dia-lèctic.» Afegim ara que d'entrada en aquestmaterialisme depassa els límits de la mésexigua dignitat de l'home, i que com a talel moviment oficial sobrerealista •no fa inte-ressar ningú,

El pròxim Premi NobelLa transcendència internacional d'alguns

premis literaris, fa que no solament tinguinuna viva actualitat a l'hora de l'atorga-mont, sinó que en tot moment siguin abas-segats per l'activitat periodística; abans,pels pronòstics sobre el vencedor ; després,pels comentaris' sobre el victoriós o e1 der-rotat.

Ara, per exemple, s'ha fet públic un inte-ressant document firmat per set cents intel-lectua,ls prestigiosos. Diem per a confirmar-ho que antre ells figuren homes com Ber-nard Shaw o com Karl Einstein, la impor-tància dels quals és universalment recone-guda. En aquest document, adreçat a l'Aca-dèmia de Suècia, es demana el Premi Nobelde Literatura per al famós novellista nord

-america Upton Sinclair,L'autor de Petroli i de Carbó és un dels .

homes de lletres més prestigiosos del món.Demés, en una hora d'inquietud social comaquesta, ha sabut donar un reflex de leslluites que la informem en unes novelles pa-tètiques i vibramts. Heus ací un fragmentde I'allegat que estem comentant

«Car les seves novelles constitueixen unesrealitzacions sense semblant en la literaturad'imaginació contemporània de tots els paï-sos, en raó de llur visió social i del pen-sament honrat i coratjós que l'inspira ; enraó, també, de llur passió humanitària ; enraó, en fi, de l'originalitat de llur pres'en-tació.»

L'Acadèmia de Suècia no pot restar massainexpressiva davant de les suggestions d'unmanifest com aquest. Sembla, però, que noté gens d'afició a ésser objecte de pressionsde la mena d'aquesta.

ESPECIALITAT

1 EN LA MIDA

Jaume I, 11Telèt. 11655

CATALANS D'AMERICA

Joan TorrendeVARIETATS

Els deu símbols

AFDAASSUMPTES FISCALS 1 ADMINISTRATIUS

LAIETANA, 18, PRAL. B. - BARCELONA

Fragment de ((L'enterrament del comte d'Orgaz»

Sebasfià_Junyenf

Ha quedat oberta a les Galeries Syra unaexposició de pintures de Sebastià Junyent,germà d'Oleguer i pare d'Albert.

Aquesta e aposició retrospectiva és oportu-na per raó del valor d'aquest pintor de vint-i-cinc anys ha traspassat, i sobretot perquèles generacions actuals sabien tan poc de lapintura de Sebastià Junyent que fins és moltprobable que en gran part els homes ac-

Sebastià Junyent. — Pintura

tuals ignoressin àdhuc l'existència del ,pintor.L'art de Sebastià Junyent es troba molt

allunyat de les tendències actuals i, ja envida, aquest pintor es trobava rerassagat res-pecte les tendències avançades del seu temps.Però el mateix aleshores que ara, la .pintura

de Sebastià Junyent inspirava respecte i .amorper motes raons, entre les quals sobresurtenl'honradesa i la gran preparació artísticaque la informen. Es tracta d'una pinturaque no té les ambicions transcendents delgran art ni molt menys les exorbitaints deles modernes escoles d'avançada. No es potdir, perd, que al seu temps Sebastià Junyentfos un artista acadèmic ; no era ni impres-sionista ni declaradament acadèmic. Era unartista del justs milieu.

Sebastià Junyelnt es trobava situat, doncs,en el fuste milieu que es formà a Barcelonaquan el revolucionarisme de Ramon Casesi de Santiago Rossinyol deixà d'ésser malvist i començà a engrescar els nostres pru-dents amateurs. Aquest art d'En Cases id'En Rossinyol, que respecte de l'Impressio-nisme era a França un fuste milieu, i queper relació a ales escoles postimpressiomistesfou .menyspreat a França com un corollaridel pompierisme, aquí a Barcelona, on elsimpressionistes gairebé no foren coneguts,semblà durant força .anys una pintura estra-folària i inacceptab'.ement atrevida.

Aquest peculiar juste milieu que s'inspira-va en un realisme molt poc aprofundit, ivalorat tan sols per les harmonies grises que

sistemàticament preferia ; aquesta pinturaque no especulava en profunditat sabre elcolor, sinó que es limitava al decorativismecolortstic, a l eshores tingut per molt refinat,de ales entonacions grises ; que amava els diesplujosos i les escenes de 1a vida modernaper raó dels tons grisos que en tals temesdominen o harmonitzen ; aquesta pintura,dones, era un llegat dei cèlebre pintor ame-

ricà Wliistler, el qual formàescola alhora que a París co-mençaven a conèixer 1'anome-nada i la fortuna els mestresde l'escola de Batignolles.Whistler o el refinament de-cadentista, per oposició .alsImpressionistes• o el realismebrutal. El realisme que hi ha-via doncs en la pintura delfuste milieu que ens portarenR. Cases i S. Rossinyol enllurs paletes agrisades erarealisme, en bona part, i sub-reptíciament, pel temperamentracial d'aquests dos innova-dors o viatjants d'innovacions,però ho era principailment perles raons del prejudici ,agri-sador que els feia acceptar lesescenes de la vida modernapel que ingdnitament teniende superabundaintment grises.El concepte de grisor dels Im-pressionistes no era tan ma-gre, era ric i de molta penetra-ció. Els grisos que també devegades pinten els impressio-nistes no tonen gairebé res decomú amb aquest agrisamentmés aviat decoratiu, opac iapagat.

De seguida que la paletagrisa i els temes vulgars queimportaren de París els pin-tors Cases i Rossinyol forenadmesos per la crítica, Sebas-tià Junyent s'afilià a la ten-dència del just medi whistle-

rià i hi produí bones obres, algunes de lesquals es poden admirar en aquesta exposicióde la Sala Syna. Però després el pintor s'en-grescà amb la pintura cuinada a 1a maneramuseista tal com l'entengueren els pintorscastellans i alguns bascos, valencians i anda-4usos ; en aquesta altra tendència també S•e-hastià Junyent ens donà obres estimables,com la que reproduïm i algunos altres de lesque es troiben a la Sala Syr.a. En aquestatendència S. Junyent fou menys pintor din-tre la gran traça, i a desgrat del dibuix tansòlid. Aquestes condicions que sempre sónimportants en l'ofioi de pintor, ja eren esti-mades pels coneixedors contemporanis de Ju-nyent. Per això la seva figura fou sempreconsiderada a part, oren la d'uin tècnic depu-rat i exigent, aleshores que ja començavenNovell, Canals i d'altres pintors a produir

-se independentment de la tradició escolàs-tica i a meinysprear la voluntat de dir el di-buix i e1 color en benefici de 1'à-peu-près ide l'atzar. La petita crítica i elsclients pos-posaren tenaçment la pintura de SebastiàJunyeint a la d'altres artistes truquistes ixarlatans — i .això ferí tant els sentimentsdel pintor, que morí a la flor de L'edat.

No crec pas que el nostre Museu d'ArtModern posseeixi res d'aquest artista. Jogosaria recomanar 1 'adquisició d'aquell qua-dro que representa un caseriu francés a lallunyania amb una noia vestida de gris a pri-mer terme, un cabasset de pomes als peus.

J. SACS

I ttreu eI dolor

de ronyonsper queC11SSOif

Íácid úric

espíe alts4, deloEtlngnp amb

If1R000NALenrore

eM enea, en que narJlnd/cm.

eL CEart E

w:aam e. o nunr

BRAr'c INOICAOOR• M,dlüu a J.

OEts LLOCS A ONTES LOCAEISA

eL REUMA

r

No lli cal, al pintor de Toledo, l'esperó delllibre o la coincidència de la commemoracióperquè es justifiqui el seu nom damunt unapàgina. El Greco está en •una actualitat uthi-versal perpètua. Ho està d'una manera pas-siva, informant por la seva presència la cons-ciència artística universal ; ho està d'una

manera activa, porqué aquesta mateixa cons-ciència vibrant pel seu estímul reacciona en

obres perdurables d'apologia i exégesi.La devoció per la seva obra, però, és una

cosa recent. Tots sabem la transcendènciadel llibre de M. B. Cossío com a desvetlla-dor de simpaties vers l'obra del pintor xiprio-ta. Ens caldrà, però, no oblidar-nos de l'es-forç dels intellectuals catalans del primernoucents i àdhuc del fide-segle ,més esquei-xat i decadent. Cal llegir aquelles revistesabrandades; aquella enternidora publicacióanomenada Luz, llarga i estreta (darreriesdel 5897), editada per Josep Maria Roviralta,on collaboraven Rusiñol, Benavente, Casas,Canals, Caselles, Gual, Maragall, Massó iTorrents, Marquina, Novell, O,pisso, Utrillo,Regoyos ; on les dones evanese mts d'Alexan-dre de Riquer es vinclaven sobre canelobresfulgurants amb un pit ple de magnòlies!Aquella hora sitgetana dcQ Greco que provoca]'erecció del monument al pintor, que avuise'ns apareix com una cosa insòlita, gairebéinexplicable!

2

Ara Jean Cassou ha publicat una ptaquettesobre el Greco (Ed. Rieder, París). Fa pocJ. A. Merediz n'ha publicat una altra demolt curiosa sobre la transformació espa-nyola del pintor — pèrdua de la imfluénciaveneciana, adquisició del segell personalíssim

raspalls per a tots els usosarticles de neteja- objectes per a presents

rambla de catalunya, 40

GUTEMBERG, S. A.Maquinària, Tipus, Filetatge debronze, Tintes j Utillatge per les

Arts GràfiquesAgullers, 1 1 Vía Laietana, 4

Ter. 15524 • BABCBLONA

que il'ha perpetuat — explicant-la per l'ob-sessió de les vidrieres policromades de laCatedral de Toledo. Aquest llibre de Cassouno conté cap afirmació radicalment nova.Cassou ha fet •amb el Greco el que féu l'anypassat amb Felip II. Ha cercat uns fetscaracterístics i els ha muntat hàbilment. Cas -sou coneix perfectament la història de lacultura espanyola ; ho pallasa el catàleg bi-

bliogràfic que hi ha imprès al final del llibre.L'ombra de Barrès el guia. Però en depassal'actitud fixant per via intellectual adió queen l'autor dels Déracinés no és més que unameravellosa intuïció. A més ien Barrés

—Cassou ho denuncia — hi ha sempre unacosa malsana i tèrbola, feta d'imponderables.Cassou, ien canvi, és un esperit clar que veules coses d'una manera arquitecturada. Elseu llibre sobre el Greco resta una exoel•entintroducció a l'estudi del gran pintor.

3

Es a difícil parlar del Greco. Adhuc co-mentar un llibre sobre la seva obra. La difi-eultat pervé de l'engrescament. Hom pas

-saria hores i hores explicant suggerències,matisaant impressions, fent •circular idees,Hom reacciona davant certs artistes d'unamanera múltiple i densa. Davant el Greco,davant Goya, per exemple. (En canvi, d'al-tres emocionem vivament, perd no suggerei-xen. Velázquez és un d'aquests.) Els qui co..neixen el museu del Prado 'saben de l'emo-ció delGreco. Els que coneixen Toledo entasten l'embriaguesa. No conec cap altrecas en qué la reproducció fotogràfica siguiuna tan viva traïció .a l'esperit d'un pintor.iEs per això que el Greco s'ha de veure,per sentir-lo com una gràcia de miracle.L'harmonització meravellosa de la formaobscura i el color clar no es percep més quedavant la tela. I després, el moviment, laforça del moviment...

4

Elie Faure ha parlat alguna vegada depressentiments cinernatogràfics davant de te-les del Tintoretto ; recentment una revistafrancesa s'ocupava de cercar primers ter-m•es en l'obra de Deg.as. Doncs bé, caldriaampliar aquesta llista : el Greco ha estatel primer intuïdor del gros plan, és a dirde 1a possibilitatd'individualitzar un objecteper convertir-lo en matèria viva. Analitzeu,si us plau, un àlbum de pintures del Grecoi cerqueu-hi l'expressió de les mans. En-quadreu-les de manera que elles soles que-din visibles i cerqueu l'explicació de la telaper l'actitud de la mà. Mans en gros plan!((Al cinema, deia Jean IEpstein, no hi hanatura morta. Els objectes tenen actituds.La mà es deslliga de l'home i sola pateixi s'alegra.» Mireu aquestes línies de 1928i poseu-les a tres segles de distància. Heusací les mans del Greco. Mans translúcides,llargues, finament modelades. Mans d'im-ploració, mans d'angoixa, mans de suavitat,mans de perdó, mans de tortura, mans depau, mans de secret, mans carregades d'ex-pressió, mans vives ! Cada pinzellada duial'empremta de l'esperit vivificador — com elcinema, i em últim terme : com la llum

—de totes les coses.G. D. P.

LES DISCOTEQUESLa catalogació de discos ha d'ésser també

objecte d'estudi, tal com ho és l'ordenació dellibres en una biblioteca. Ais( també el ciri -teri ,per aquesta sistematització pot ésser obé el gènere de les obres o llurs .autors ; mai,però, cal .acudir als intèrprets.

Evidentment hi ha menys material a cata-logar i la varietat és menor que la d'unabiblioteca. Com que no són possibles disco-teques públiques, en les quals es paguessinfacilitar discos a préstec, pel desgast i fra

-gilitat del material, no hi ha possibilitats desuperar la quantitat de vuit cents o mil dis-cos, i aixa per un particular ja suposa undispendi que no s'estila. En el cas d'entitatso organismes que per raons d'estudi comp-ten .amb gran quantitat de discos, generat

-ment es tracta d'enregistraments peculiarsque en moltes ocasions temen un valor do-cent i .ací la classificació ha de seguir pasa pas l'estudi que es fa.

Ací ens ocuparem doncs de colleccions de,discos d'esbarjo, que en la majoria dels ca-sos són de propietat privada.

L'inconvenient de la fragilitat del disc faque sigui difícil la seva collocació ; hi ha,però, dos mitjans: bé per compartimentsIndividuals amb parets de crista'il o metall,bé acomodant-los en àlbums.

El primer, si bé té l'avantatge de la mi-llor conservació del material, en canvi tam-bé té 1'imoonvenient de no permetre unacòmoda trasllació dels discos.

L'alburn, demés, permet col-locar agrupatsels discos per gèneres, ja que amb el sis-tema de compartiments és difícil de pre=.vence lloc per a successives adquisicions.

En les discoteques irodividuals que conte-nen quatre o cinc cents discos, que ja co-meneen a sovintejar, es fa indispensable uncatàleg d'autors i de matèries. Fent la clas-sificació per matèries, pot acudir-se a lasistematització per .gèneres : Música de cam-bra, música simfònica, música vocal, tea-tral, etc., etc., o també a una classificacióhistòrica : antiga, clàssica, moderna. IESclar que la millor comprensió i utilitzaciódel catàleg farà, en els casos de 'collecdonsabundants, que es barregin tots dos criteris,és a dir, dins de la música de cambra, perexemple, caldrà separar la música clàssicade la moderna i aquesta encara podrà gen-dre diversificacions atenent a l'estil, o tambéreferint-la al pafs.

Després d'això cal separar la música frf-vola, i val a dir que, sense despreciar-la,no cal posar massa atenció en llur tria.El que desitja animar-se amb un ballabledins d'un gènere determinat com és el jazz,no para massa esment en els títols ; calnomés un bon gust previ en les adquisi-eioms. Demés potser és millor barrejar lesaudicions d'aquests discos, ja que un al1ot-jament massa ben fet potser equival a arre-conar prematurament un disc i- per això ésmillor tenir-los fàcilment a l'abast, i encaraque .això cornporti en aluna ocasió la tren-cadissa, pot ésser un bé pels discos d'ac-tualitat ja passada,

j G.

RECEPTOR

Radio CLIMOenxufable al corrent

sense antena

J'

Preu: 400 pessetes

RAMON CLIMENTConsell de Cent, núm. 266

Telèfon 28058

NOTES MARGINALS

Actualitat del Greco DIICOI

—He vingut tres vegades •amb la facturai no us he trobat. I un dia que iii sou, emdieu que no .teniu diners!

—Es clar! Si tingués diners ja ano m'hau-ria quedat a casa.

LE~^ .,^ ,,rt

—Té un peu més gran que l'altre.—Que és estrany. Jo em creia que era

a l'inrevés.

—.Vaig enviar tres pessetes a aquests queanuncien un remei infailible per dissimularel sotabarba.,,—I què van contestar?—Que em deixés la barba.

(The Humorist, Londres)

—Què faríeu si l'haguéssiu vist fer tram

—Diable! No podré aconseguir mai que a al bacarà?

la dona no talli la llenya amb aquest sabre! p —Anar a mitges .amb ell.

(The Passing Show, Londres) 1 (The Passng Show, Londres)(l'he Humorist, Londres) ! (Le Petit Journal, París)

1

zyn.,.,

I e ;-ìEl director. —Prou filmar, per ara. Anem

a dinar,(Judge, Nova York)

1

—Avall ! Deixa'm estar ! Jo 1'he vista pri-mor que tu !

(Judge, Nova York)

_1111111111111111111111111111111111111111111111111111111111 e

= AGULLESGIOCONDA

I

l=

Si voleu obtenir el màxim so del= disc i el mínim desgast, useu

sempre agulles G 1 0 0 0 N D A.= Cada agulla porta el nom gravat

Capsa de 200 agulles 250 ptes. ._Venda e l'engròs:

I_A. GUARROE RAMBLA CATALUNYA, 7:011llllmm(lmuulluunmummIIIIIIuhI!tI1i?

C

--No necessita pas urna ,model .per a telesd'art modern? (Judge, Nova York)

El xicot. — M'havia espantat, Em creiaque era tom pare!

(The Passing Show, Londres)

.... I

/)

^ ^ 11 a t', a

4.

Neurasténic, trist, envellit, sensevoluntat ni energies tan sols perdivertirte, inútil per la vida, víctima d'un morbós pessimismeavassnllador, heus aqui el fantasma que conduirá ala tombaa l'home jove al que potser elsvicis o virtuts de sa mateixo jo-ventut li esgotoren son sistemanerviós. Per ell será una injecció

de vida el

Sempre el primer i sempre efi-caç, prescrit per totes les gene-racións médiques devant els mespersistents fracassos de tota altra

medicació tónico-nerviosa.

Venda farmacies.LABORATORIS , CERA, S.A.Vieo, 18... Copérnico, 35 al 39... Barcelona.

I I

'.:.

ÚNIC ADR06AT pER LA ACADEMIA DE MEDICINA 1 CIRUCIA

vc N1 x^alJ m

^s'. «,^

MNOPwTRee;nuxslQvaBUOI

y;..^i^

eAVi°iT^J

._.

L'oculista;—.Podeu llegir aquest quadro?El malalt.—Quin quadro?

(Judge, Nova York)¿ Le sería a Vd. agradable

poder tomar un purgante de

aceite de Ricino, si éste tu-

viera el gusto de un buen ja-

rabe de naranja?

Pues éste es el aceite de

Ricino GOLOSO, que enva-

sado en un lindo vasito de

cristal se vende e4 todas las

farmacias.

Societat Espanyola de Carburs Motàl'Iîcs

Correus Apartat loo BARCELONA Telèfon 13013Teleg.r "Carburos" Mallorca, R32

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 a / o DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

Suscriviu=vos a I

Pelai, 62. = BARCELONA

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIO

ElSr, _ .............................................................................._.............................................................

que viu a ........................................................................................................................................................-

carrer........................................................... n,°............ es subscriu a MIRADOR

rel preu fixat de 3`50 pies. trimestre.

de........................................................de 193.......Sie,et,ra

ANUNCIANTS...!

Lina rnoderníssírna organització completa en publicitat

IJel'lícules de dí^buíxos animats

mudes í sonores - patent num. 121288 - aplicades al

servei de la tècnica publicitària, us l'ofereix:

I!ÅtIIN1Å iIIfIÅ1- 1] 1ftI]IMtiE'

Vostres productes poden ésser propagats amb èxit segur per

tota la Regió Catalana 1 files Balears

200 cinemes en ciutats i poblacions de categoria

BARCELONA: Fontaoella,l0, I.,' 2,a -Tel.

16660 4tlkC:

Avinguda Menúndez Pelayo, 85,1.°x ; MADRID

IMPRESOS COSTAAsalto. 45.-Barcelona