a la meva companya sara i als meus fills · wstone, creat el 1872, es va haver d’instaurar per...

15

Upload: others

Post on 07-Aug-2020

1 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: A la meva companya Sara i als meus fills · wstone, creat el 1872, es va haver d’instaurar per evitar la tala total dels seus boscos. En aquells anys alguna cosa es devia moure
Page 2: A la meva companya Sara i als meus fills · wstone, creat el 1872, es va haver d’instaurar per evitar la tala total dels seus boscos. En aquells anys alguna cosa es devia moure
Page 3: A la meva companya Sara i als meus fills · wstone, creat el 1872, es va haver d’instaurar per evitar la tala total dels seus boscos. En aquells anys alguna cosa es devia moure

Primera edició: febrer del 2019

© de les fotografies: Juan Manuel Borrero Ramírez© del text: Juan Carlos Borrego Pérez – Editorial Piolet© d’aquesta edició:

9 Grup EditorialCossetània EdicionsC. de la Violeta, 6 · 43800 VallsTel. 977 60 25 [email protected] · www.cossetania.com

Impressió: Anman Gràfiques del Vallès

ISBN: 978-84-9034-812-3

DL T 23-2019

Reservats tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ésser reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera, ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia de l’editor.

A la meva companya Sara i als meus fills Néstor i Guillem

A la portada, els Encantats, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

A l’esquerra, vall de Bonabé, al Parc Natural de l’Alt Pirineu

Espais naturals protegits de Catalunya.indd 2 28/12/18 10:45

Page 4: A la meva companya Sara i als meus fills · wstone, creat el 1872, es va haver d’instaurar per evitar la tala total dels seus boscos. En aquells anys alguna cosa es devia moure

Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4-5Mapa d´espais naturals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Llista d´espais naturals protegits de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7

Pirineu

• Arribèra deth Garon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 • Montanhes de Les e Bossòst . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9• Eth Portilhon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10• Era Artiga de Lin . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11• Sant Joan de Toran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12• Estanh de Vielha . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13• Marimanha . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14• Capçalera de la Noguera Ribagorçana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15• Naut Aran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16• Gelada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17• Aigüestortes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18• Filià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19• Alt Pirineu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20• Serra de Prada-Castellàs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21• Beneïdor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22• Tossa Plana de Lles-Puigpedrós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23• Riberes de l’Alt Segre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24• Tossals d’Isòvol i Olopte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25• Riu Duran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26• Riu Verneda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27• Capçaleres del Ter i del Freser . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28• Massís de les Salines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29• Massís de l’Albera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Prepirineu

• La Faiada de Malpàs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31• Vall Alta de Serradell-Terreta-Serra de Sant Gervàs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32• Serra del Montsec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33• Vessants de la Noguera Ribagorçana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34• Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35• Costoja . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36• Estany de Montcortès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37• Collegats-Queralt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38• Serra de Boumort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39• Serra de Carreu-Sant Corneli . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40• Estanys de Basturs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41• Serra Mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42• Serra d’Aubenç i Roc de Cogul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43• Serra de Turp i Móra Comdal-Valldan . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44• Ribera Salada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45• Obagues de la riera de Madrona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46• Serres d’Odèn-Port del Comte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47• Serres de Busa-els Bastets-Lord . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48• Serra del Verd . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

• Serres del Cadí-el Moixeró . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50• Serra d’Ensija-els Rasos de Peguera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51• Serres de Queralt i els Tossals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52• Aigua d’Ora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53• Serra del Catllaràs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54• Serra de Picancel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55• Riera de Merlès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56• Rasos de Tubau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57• Serra de Montgrony . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58• Obagues de la Vall del Rigard . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59• Serra Cavallera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60• Montesquiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61• Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62• L’Alta Garrotxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63• Penya-segats de la Muga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

Sistema Transversal

• Collsacabra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65• Riera de Bianya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66• Estany de Banyoles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67• Muntanyes de Rocacorba . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68• Rieres d’en Xuncla i Riudelleques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69• Puig de la Banya del Boc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70• Riu Llémena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71• Zona volcànica de la Garrotxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72• Riberes de l’Alt Ter . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73• Riu Brugent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74• Riu Fluvià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

Plana litoral empordanesa

• Basses de l’Albera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76• Garriga d’Empordà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77• Cap de Creus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78• Aiguamolls de l’Alt Empordà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79• Montgrí, Illes Medes i Baix Ter . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80• Riberes del Baix Ter . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81• Riu Llobregat d’Empordà-Riera de Torrelles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

Sistema Mediterrani

• Muntanyes de Begur . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83• Castell-Cap Roig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84• Les Gavarres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85• Massís de les Cadiretes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86• Volcà de la Crosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87• Estany de Sils . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88• Turons de Maçanet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89• Riera de Santa Coloma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90• Riu i Estanys de Tordera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91• Mines de Can Palomeres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92

Índex

190

Espais naturals protegits de Catalunya.indd 190 28/12/18 10:56

Page 5: A la meva companya Sara i als meus fills · wstone, creat el 1872, es va haver d’instaurar per evitar la tala total dels seus boscos. En aquells anys alguna cosa es devia moure

191

• Pinya de Rosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93• Les Guilleries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94• Serres de Montnegre-el Corredor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95• Massís del Montseny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96• Riera d’Arbúcies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97• Cingles de Bertí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98• Riu Congost . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99• Gallifa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100• Sant Llorenç del Munt i l’Obac . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101• Gallecs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102• La Conreria-Sant Mateu-Céllecs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103• Costes del Maresme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104• Serra de Collserola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105• Serra de Collcardús . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106• Montserrat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107• Roques Blanques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108• Riu Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109• Delta del Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110• Muntanyes de l’Ordal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111• Valls de l’Anoia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112• Massís del Garraf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113• Costes del Garraf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114• Grapissar de Masia Blanca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115• Olèrdola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116• El Foix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117• Capçaleres del Foix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118• Sistema Prelitoral central . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119• El Montmell-Marmellar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120• Massís de Bonastre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121• Tossal Gros de Miramar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122• Riu Gaià-Albereda de Santes Creus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123• Platja de Torredembarra i Creixell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124• Desembocadura del Riu Gaià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125• Tamarit-Punta de la Móra-Costes del Tarragonès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126• Séquia Major . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127• Prats de la Pineda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128• Muntanyes de Prades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129• Serra del Montsant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130• Riu de Siurana i planes del Priorat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131• Serres de Pradell-l’Argentera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132• Mare de Déu de la Roca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133• Serra de Llaberia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134• Pas de l’Ase . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135• La Rojala-Platja del Torn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136• Muntanyes de Tivissa-Vandellòs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137• La Plana de Sant Jordi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138• Cap de Santes Creus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139• Barranc de Santes Creus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140• Tossal de Montagut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141• Riberes i illes de l’Ebre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142• Serres de Pàndols-Cavalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143• Aligars-Serra Fulletera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144

• Serres de Cardó-el Boix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145• Els Ports . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146• Barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147• Delta de l’Ebre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148• Secans del Montsià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149• Serra de Godall . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150• Serra de Montsià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151

Depressió Central

• Savassona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152• Riera de Sorreigs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153• La Sauva Negra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154• Turons de la Plana Ausetana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155• El Moianès i la Riera de Muntanyola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156• Riera de Navel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157• Els Tres Hereus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158• Muntanya de Sal de Cardona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159• Serra de Castelltallat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160• El Miracle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161• Carbasí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162• Parc riera de Clariana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163• Riera de la Goda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164• Valls del Sió-Llobregós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165• Plans de Sió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166• Granyena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167• Obagues del Riu Corb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 168• Anglesola-Vilagrassa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169• Bellmunt-Almenara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170• Estany d’Ivars i Vila-sana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171• Secans de Belianes-Preixana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172• Vall de Vinaixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173• Els Bessons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174• Tossals de Torregrossa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175• Secans de Mas de Melons-Alfés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176• Serra Llarga-Secans de la Noguera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177• Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178• Plans de la Unilla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179• Basses de Sucs i Alcarràs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180• Utxesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181• Erms d’Aitona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182• Aiguabarreig Segre-Cinca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 183• Montllober . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184• Seròs-Tossals de Montmeneu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185• Tossals d’Almatret . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186• Riba-roja . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187• Ribera de l’Ebre a Flix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188• Ribera de l’Algars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189

Índex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190-191Notes d’autor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192

Espais naturals protegits de Catalunya.indd 191 28/12/18 10:56

Page 6: A la meva companya Sara i als meus fills · wstone, creat el 1872, es va haver d’instaurar per evitar la tala total dels seus boscos. En aquells anys alguna cosa es devia moure

Un llibre sobre els espais naturals de Catalunya mai no hi és de massa, i menys encara si està il·lustrat pel magnífic fotògraf de natura i bon amic Juan Manuel Borrero, acostumat a publicar en les millors revistes i editorials de Cata-lunya, d’Espanya i d’Europa.

Les lleis de protecció dels espais naturals, com la majoria de lleis d’altres tipus, estan fetes per una part dels hu-mans per defensar els seus drets o els seus bens d’una altra part d’humans. Així, el primer parc nacional del món, el de Yello-wstone, creat el 1872, es va haver d’instaurar per evitar la tala total dels seus boscos.

En aquells anys alguna cosa es devia moure pel que fa a la incipient consciència ambiental, ja que, també a Catalunya, i concretament al turó de Montgat, es creava l’any 1876 l’Associació Catalanista d’Excursionisme Científic, que va desembocar el 1899 en la fundació de la Institució Catalana d’Història Natural.

El 1918 es creaven els Parcs Nacionals de Covadonga i d’Ordesa, en l’àmbit de l’Estat espanyol, i a Catalunya un any abans, el 1917, mossèn Josep Gelabert ja reivindicava el Vora Tosca en una publicació sobre Parchs Nacionals d’Olot.

El 1932 al Regional Planning ja es començava a dibuixar el mapa de zones protegides, però bàsicament eren zones de muntanya. No hi havia ni el cap de Creus, ni els aiguamolls de l’Empordà, ni el delta de l’Ebre, ni molts dels que han acabat essent els millors parcs naturals de Catalunya. Les motivacions eren més estètiques i sanitàries que no pas de conservació de la biodiversitat.

Fins al 1955 no es creava el Parc Nacional d’Aigüestortes, i el 1966 van néixer les reserves nacionals de caça, que van salvar d’una extinció segura les cabres dels Ports i els isards del Pirineu. Tres anys abans, el 1963, la Diputació de Barcelona iniciava el camí per crear els seus primers parcs naturals, com el de Sant Llorenç del Munt (1972) i el del Montseny (1977).

Després ja va venir la protecció del Pedraforca i la zona volcànica de la Garrotxa, el 1982; del Cadí-Moixeró i dels aigua-molls de l’Empordà, el 1983, i tots els altres. El 1992 s’aprovava el PEIN i el 2006, la Xarxa Natura 2000.

Tot això ho he explicat en gran part per ressaltar que la feina de creació dels espais naturals catalans, com tots els del món, no ha estat fàcil. Darrere queden la feina i els esforços de moltíssima gent. I per això és tan important que tothom es conscienciï de la seva bellesa, de la vida que contenen i de la vital necessitat de conservar-los.

Mai no em cansaré de dir que els espais protegits haurien de ser els autèntics aparadors de la política ambiental dels governs. Els visitants n’haurien de sortir absolutament enamorats i conscienciats, i amb uns quants missatges per fer més compatible i sostenible la nostra societat. I els llibres com el que teniu a les mans són uns grans instruments en aquesta línia.

Esperem que els espais naturals catalans i els de tot el planeta puguin mantenir la seva bellesa i la seva flora, i augmentar fins als límits possibles la seva fauna, la que dona vida als paisatges, i que és indicadora de les necessàries bones relacions entre l’espècie humana i la meravellosa biodiversitat que ens acompanya en l’aventura de la vida sobre la Terra.

Pròleg

Jordi Sargatal VicensNaturalista

Fou director del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

(1984-1998)

3

© JO

RDI R

UIZ

OLM

O

Espais naturals protegits de Catalunya.indd 3 28/12/18 10:45

Page 7: A la meva companya Sara i als meus fills · wstone, creat el 1872, es va haver d’instaurar per evitar la tala total dels seus boscos. En aquells anys alguna cosa es devia moure

Introducció

Malgrat que Catalunya és un país de reduïdes dimensions, en el seu territori coincideix una diversitat biològica que abraça representacions de la majoria d’estructures paisatgístiques de la Mediterrània. La nostra orografia és variada, i presenta serralades per damunt dels tres mils metres, depressions amb altituds modestes, cursos fluvials torrencials, rius de gran cabal i una llarga costa que conté penya-segats, platges sorrenques amb dunes, prats

marins de posidònia, deltes i aiguamolls litorals.Aquesta diversitat ambiental ha comportat una diversitat biològica que s’ha preservat fins al segle XXI, malgrat que ha

tingut en contra la intensa humanització desenvolupada des de fa tres mil anys. Es tracta d’una intervenció antròpica que ha promocionat unes espècies i n’ha desafavorit d’altres. Això vol dir que hi ha ecosistemes amb diferents graus de transforma-ció: des dels que s’han transformat gairebé del tot fins a aquells que conserven la integritat natural.

L’acció de l’home ha degradat el seu entorn, però des de fa algunes dècades sabem que cal revertir aquesta degeneració, i que, per tant, és necessària la promoció d’un ús racional, respectuós i sostenible del medi natural per a la preservació de la biodiversitat.

Vet aquí el perquè del naixement del Sistema d’Espais Naturals Protegits de Catalunya, un instrument que estableix un sis-tema d’àrees protegides on s’han de prendre mesures especials de conservació de la biodiversitat, els ecosistemes i els hàbitats naturals.

Aquests espais naturals protegits de Catalunya s’han constituït segons les seves característiques paisatgístiques o geomor-fològiques i la seva riquesa d’hàbitat, així com també pel que fa a les espècies de flora i fauna. Entre tots recullen els ecosis-temes millor conservats, amb més biodiversitat d’organismes i hàbitats i els més representatius del nostre patrimoni natural.

El Sistema d’Espais Naturals Protegits de Catalunya està format per una xarxa de 182 espais, anomenada PEIN (Pla d’Es-pais d’Interès Natural). Equivalen al 30% del territori català, i en el seu si es troben els ENPE (Espais Naturals de Protecció Especial), els ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) i els ZEC (Zona d’Especial Conservació), aquests dos últims en el marc de la Xarxa Natura 2000, una iniciativa europea de conservació de fauna, flora i paisatge. Dins dels ENPE, hi ha els Parcs Nacionals (a Catalunya tan sols tenim el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici), els Paratges Naturals d’Interès Nacional (el massís del Pedraforca, el Paratge de Poblet i l’Albera), les Reserves Naturals (només la Reserva Natural del Delta del Llobregat) i els Parcs Naturals (que a Catalunya són al voltant d’una vintena).

Catalunya es troba situada al vèrtex nord-est de la península Ibèrica, de la qual forma part en la seva totalitat, si en des-comptem les comarques rossellonenques. Les seves regions naturals es divideixen en Pirineu, Prepirineu, Sistema Transversal, Plana Litoral Empordanesa, Sistema Mediterrani i Depressió Central.

4

Espais naturals protegits de Catalunya.indd 4 28/12/18 10:45

Page 8: A la meva companya Sara i als meus fills · wstone, creat el 1872, es va haver d’instaurar per evitar la tala total dels seus boscos. En aquells anys alguna cosa es devia moure

La regió pirinenca és una serralada rectilínia que separa la península del continent. Forma una axial que s’enlaira al cap de Creus i aconsegueix elevacions superiors als tres mil metres entre Andorra i la Maladeta, on entra a Aragó. Les seves valls es-tan orientades de nord a sud (llevat de la vall de la Cerdanya) i hi discorren diversos cursos fluvials, entre els quals destaquen el Segre, el Ter, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, la Muga o la Garona.

El Prepirineu és un conjunt de serralades i massissos més baixos que el Pirineu situats paral·lelament al sud, que s’estenen entre el Montsec d’Ares i la serra Cavallera. És un territori desigual, amb cims que sobrepassen els dos mil metres d’altitud i d’altres que no arriben als mil. El Cardener, la Ribera Salada o el Llobregat són els seus principals rius.

El Sistema Transversal és una formació localitzada majoritàriament a la Garrotxa, que comprèn una part de la Selva, el Gironès, el Pla de l’Estany i Osona. És una zona volcànica, situada entre els 300 i el 1.500 metres d’altitud i regada pels rius Fluvià i Ter.

La Plana Litoral Empordanesa és una depressió litoral menuda. Al nord limita amb les Alberes, els darrers turons del Piri-neu, mentre que al sud té el massís de les Gavarres i a l’oest la plana del Gironès i la Serralada Transversal. El Ter, el Fluvià i la Muga hi discorren abans de desembocar al mar.

El Sistema Mediterrani Català són dues alineacions muntanyoses paral·leles a la costa i alhora paral·leles entre elles: la Ser-ralada Prelitoral i la Serralada Litoral. Ambdues davallen des del Ter; la Prelitoral fins al Montsià i la Litoral fins al Baix Pene-dès i el Camp de Tarragona. En quedaria exempt el massís del Port, que pertany geològicament al Sistema Ibèric però que, en l’àmbit de flora i fauna, es troba emmarcat dins del Sistema Mediterrani Català.

La Depressió Central Catalana cal situar-la al sud del Prepirineu, al nord de la conca de l’Ebre i a l’oest del Sistema Mediter rani Català. Es tracta d’una seqüència d’altiplans que, des dels 800 i els 1.000 metres, van davallant fins a cotes de 100 metres. La Conca d’Òdena, la Segarra, la Plana de Vic, el Segrià o la Conca de Barberà en formen part.

El llibre que teniu a les mans és una pantalla oberta a tots aquests indrets, ja siguin fluvials, marins, boscans, praderies, glaceres o secans. Són mirades de fotògraf que pretenen congelar, bé amb un teleobjectiu o amb un gran angular, fotogra-mes que permetin acostar-vos al nostre medi natural, amb la intenció que el gaudiu i entengueu que, tal com queda retratat, hauria de ser conservat per poder llegar-lo a les properes generacions.

5

Espais naturals protegits de Catalunya.indd 5 28/12/18 10:45

Page 9: A la meva companya Sara i als meus fills · wstone, creat el 1872, es va haver d’instaurar per evitar la tala total dels seus boscos. En aquells anys alguna cosa es devia moure

Espais naturals protegits de Catalunya.indd 6 28/12/18 10:45

Page 10: A la meva companya Sara i als meus fills · wstone, creat el 1872, es va haver d’instaurar per evitar la tala total dels seus boscos. En aquells anys alguna cosa es devia moure

Pirineu

1. Arribèra deth Garona2. Montanhes de Les e Bossòst3. Eth Portilhon4. Era Artiga de Lin5. Sant Joan de Toran6. Estanh de Vielha7. Marimanha8. Capçalera de la Noguera Ribagorçana9. Naut Aran10. Gelada11. Aigüestortes12. Filià13. Alt Pirineu14. Serra de Prada-Castellàs15. Beneïdor16. Tossa Plana de Lles-Puigpedrós17. Riberes de l’Alt Segre18. Tossals d’Isòvol i Olopte19. Riu Duran20. Riu Verneda21. Capçaleres del Ter i del Freser22. Massís de les Salines23. Massís de l’Albera

Prepirineu

24. La Faiada de Malpàs25. Vall Alta de Serradell-Terreta-Serra Sant Gervàs26. Serra del Montsec27. Vessants de la Noguera Ribagorçana28. Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa29. Costoja30. Estany de Montcortès31. Collegats-Queralt32. Serra de Boumort33. Serra de Carreu-Sant Corneli34. Estanys de Basturs35. Serra Mitjana36. Serra d’Aubenç i Roc de Cogul37. Serra de Turp i Móra Comdal-Valldan38. Ribera Salada39. Obagues de la riera de Madrona40. Serres d’Odèn-Port del Comte41. Serres de Busa-els Bastets-Lord42. Serra del Verd43. Serres del Cadí-el Moixeró44. Serra d’Ensija-els Rasos de Peguera45. Serres de Queralt i els Tossals

46. Aigua d’Ora47. Serra del Catllaràs48. Serra de Picancel49. Riera de Merlès50. Rasos de Tubau51. Serra de Montgrony52. Obagues de la Vall del Rigard53. Serra Cavallera54. Montesquiu55. Serres de Milany-Santa Magdalena

i Puigsacalm-Bellmunt56. L’Alta Garrotxa57. Penya-segats de la Muga

Sistema Transversal

58. Collsacabra59. Riera de Bianya60. Estany de Banyoles61. Muntanyes de Rocacorba62. Rieres d’en Xuncla i Riudelleques63. Puig de la Banya del Boc64. Riu Llémena65. Zona Volcànica de la Garrotxa66. Riberes de l´Alt Ter67. Riu Brugent68. Riu Fluvià

Plana litoral empordanesa

69. Basses de l’Albera70. Garriga d’Empordà71. Cap de Creus72. Aiguamolls de l’Alt Empordà73. El Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter74. Riberes del Baix Ter75. Riu Llobregat d’Empordà-Riera de Torrelles

Sistema Mediterrani

76. Muntanyes de Begur77. Castell-Cap Roig78. Les Gavarres79. Massís de les Cadiretes80. Volcà de la Crosa81. Estany de Sils82. Turons de Maçanet83. Riera de Santa Coloma84. Riu i Estanys de Tordera85. Mines de Can Palomeres

86. Pinya de Rosa87. Les Guilleries88. Serres de Montnegre-el Corredor89. Massís del Montseny90. Riera d’Arbúcies91. Cingles de Bertí92. Riu Congost93. Gallifa94. Sant Llorenç del Munt i l’Obac95. Gallecs96. La Conreria-Sant Mateu-Céllecs97. Costes del Maresme98. Serra de Collserola99. Serra de Collcardús100. Montserrat101. Roques Blanques102. Riu Llobregat103. Delta del Llobregat104. Muntanyes de l’Ordal105. Valls de l’Anoia106. Massís del Garraf107. Costes del Garraf108. Grapissar de Masia Blanca109. Olèrdola110. El Foix111. Capçaleres del Foix112. Sistema Prelitoral central113. El Montmell-Marmellar114. Massís de Bonastre115. Tossal Gros de Miramar116. Riu Gaià-Albereda de Santes Creus117. Platja de Torredembarra i Creixell118. Desembocadura del riu Gaià119. Tamarit-Punta de la Móra-Costes del Tarragonès120. Séquia Major121. Prats de la Pineda122. Muntanyes de Prades123. Serra del Montsant124. Riu de Siurana i planes del Priorat125. Serres de Pradell-l’Argentera126. Mare de Déu de la Roca127. Serra de Llaberia128. Pas de l’Ase129. La Rojala-Platja del Torn130. Muntanyes de Tivissa-Vandellòs131. La Plana de Sant Jordi132. Cap de Santes Creus133. Barranc de Santes Creus134. Tossal de Montagut135. Riberes i illes de l’Ebre

136. Serres de Pàndols-Cavalls137. Aligars-Serra Fulletera138. Serres de Cardó-el Boix139. Els Ports140. Barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera141. Delta de l’Ebre142. Secans del Montsià143. Serra de Godall144. Serra de Montsià

Depressió Central

145. Savassona146. Riera de Sorreigs147. La Sauva Negra148. Turons de la Plana Ausetana149. El Moianès i la Riera de Muntanyola150. Riera de Navel151. Els Tres Hereus152. Muntanya de Sal de Cardona153. Serra de Castelltallat154. El Miracle155. Carbasí156. Parc Riera de Clariana157. Riera de la Goda158. Valls del Sió-Llobregós159. Plans de Sió160. Granyena161. Obagues del Riu Corb162. Anglesola-Vilagrassa163. Bellmunt-Almenara164. Estany d’Ivars i Vila-sana165. Secans de Belianes-Preixana166. Vall de Vinaixa167. Els Bessons168. Tossals de Torregrossa169. Secans de Mas de Melons-Alfés170. Serra Llarga-Secans de la Noguera171. Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana172. Plans de la Unilla173. Basses de Sucs i Alcarràs174. Utxesa175. Erms d’Aitona176. Aiguabarreig Segre-Cinca177. Montllober178. Seròs-Tossals de Montmeneu179. Tossals d’Almatret180. Riba-roja181. Ribera de l’Ebre a Flix182. Ribera de l’Algars

Llista d’espais naturals protegits de Catalunya

7

Espais naturals protegits de Catalunya.indd 7 28/12/18 10:45

Page 11: A la meva companya Sara i als meus fills · wstone, creat el 1872, es va haver d’instaurar per evitar la tala total dels seus boscos. En aquells anys alguna cosa es devia moure

ARRIBÈRA DETH GARONA• Comarca: Vall d´Aran• Localització: Les, Canejan, Bausen, La Garona entre Les i el pont de Rei• Protecció: ENP, ZEC Riu Garona• Àrea (ha): 22,01 (ENP), 212,4 (N2000)

La singularitat del riu Garona és que pertany a una conca fluvial atlànti-ca, quelcom inusual a Catalunya, ja que la majoria dels rius desembo-quen a la Mediterrània. El valor més important rau en el fet de ser l’únic riu d’aquesta conca que conserva els seus sistemes naturals fluvials en bon estat, sobretot la seva vege-tació, caracteritzada per vernedes amb plantes d’afinitat atlàntica molt difícil d’observar, i també perquè és un dels pocs indrets de Catalunya on es troba el cavilat.Arribèra deth Garona, a la Vall d’Aran, s’ha convertit en un dels es-pais naturals que millor representen el fons d’una vall típica dels ves-sants septentrionals dels Pirineus.

Espais naturals protegits de Catalunya.indd 8 28/12/18 10:45

Page 12: A la meva companya Sara i als meus fills · wstone, creat el 1872, es va haver d’instaurar per evitar la tala total dels seus boscos. En aquells anys alguna cosa es devia moure

La característica principal d’aquest espai natural situat al Baish Aran és la de ser el millor representant a Catalunya del caràcter pirinenc-atlàntic, una raresa al nostre país. Hi ha les rouredes mesòfiles de roure pènol i de roure de fulla grossa més ben conservades, que colonitzen la part baixa de l’espai. Per sobre de les rouredes podem trobar les fagedes amb joliu.El picot garser, que viu en aquest tipus de rouredes, és l’element més destacat de la fauna. En aquests boscos també és fàcil observar altres espècies de picots, però tam-bé cabirols i cérvols. L’os bru n’és un visitant ocasional.Cal esmentar la presència de diferents espècies de lepidòpters, algunes molt rares o úniques al nostre país.

MONTANHES DE LES E BOSSÒST• Comarca: Vall d´Aran• Localització: Bausen, Les, Bossòst• Protecció: ENP, ZEC i ZEPA Baish Aran• Àrea (ha): 3.013,71 (ENP)

9

Espais naturals protegits de Catalunya.indd 9 28/12/18 10:45

Page 13: A la meva companya Sara i als meus fills · wstone, creat el 1872, es va haver d’instaurar per evitar la tala total dels seus boscos. En aquells anys alguna cosa es devia moure

ETH PORTILHON• Comarca: Vall d´Aran• Localització: Bossòst, Arres• Protecció: ENP, ZEC i ZEPA Era Artiga de Lin-Eth Portilhon• Àrea (ha): 764,88 (ENP)

L’espai pren el nom del port de muntanya que comunica Occitània amb la Vall d’Aran,entre l’aranesa Bossòst i l’occitana Banhères-de-Luishon. Situat al sud d’aquest cone-gut port, recorre una carena muntanyenca amb cims que sobrepassen els 2.000 metresi engloba tot un seguit de rierols i barrancs tributaris de la Garona. És un espai representatiu de la riquesa i la diversitat del paisatge altimontà i subalpí de l’ano-menat Baish Aran, amb àrees boscoses subalpines. Hi destaca una de les avetoses més remarcables del país, com també bosquines de bedolls pubescents en forma de garlandes, una excepció dins de la vegetació aranesa i catalana en general.

10

Espais naturals protegits de Catalunya.indd 10 28/12/18 10:46

Page 14: A la meva companya Sara i als meus fills · wstone, creat el 1872, es va haver d’instaurar per evitar la tala total dels seus boscos. En aquells anys alguna cosa es devia moure

ERA ARTIGA DE LIN• Comarca: Vall d´Aran• Localització: Vielha e Mija-ran, es Bòrdes, Vilamós• Protecció: ENP, RNP Baish Aran, ZEC i ZEPA Era Artiga de Lin-Eth Portilhon• Àrea (ha): 7.026,1 (ENP), 6.871,98 (N2000)

Aquest espai es troba als municipis d’Es Bòrdes i Vielha, a la Vall d’Aran. L’aspecte forestal i fluvial, com els prats i les pastures, configuren els seus paisatges, modelats pels pro-cessos glacials.La vall està gairebé tancada i només resta oberta pel nord, al Joeu, amb grans pendents als vessants en forma d’U, típics d’una vall que fa temps va acollir una glacera.Rouredes de roure martinenc i roure de fulla grossa, fagedes, avetoses i salzedes són les formacions forestals més importants; en algunes casos són, a més, les més significatives de Catalunya. Cal esmentar la riquesa de la flora criptogàmica i la diversi-tat d’espècies atlàntiques de fongs.

Espais naturals protegits de Catalunya.indd 11 28/12/18 10:46

Page 15: A la meva companya Sara i als meus fills · wstone, creat el 1872, es va haver d’instaurar per evitar la tala total dels seus boscos. En aquells anys alguna cosa es devia moure

El 7 d’abril de 2011 vaig començar a visitar tots els espais naturals protegits de Catalunya amb la intenció de fotografiar-los al millor moment des del punt de vista paisatgístic. Tots els espais estan catalogats per la Generalitat de Catalunya amb diferents graus de conservació en el Pla d’Espais d’In-terès Natural (PEIN).A la tardor de 2017 vaig donar per finalitzat el periple havent fet milers d’imatges amb la finalitat d’il·lustrar el llibre que teniu a les mans. Haig de reconèixer que no només ha estat un repte profes-sional sinó també emotiu que m’ha portat a conèixer cada racó d’aquest país tan variat en el seu paisatge, des de les altes muntanyes pirinenques fins a les zones semidesèrtiques de les comarques interiors.

L’equip fotogràfic utilitzat per fer totes les preses ha estat el següent:

- Càmera Canon 5D- Càmera Canon 5D Mark II- Òptica Canon 16-35 f/2,8 L- Òptica Canon 16-35 f/4 L IS USM- Òptica Canon 24-70 f/2,8 L- Òptica Canon 70-200 f/2,8 L IS USM

Espero que aquest llibre ajudi al coneixement dels nostres espais naturals per a la seva preservació i el goig de futures generacions.

JUAN MANUEL BORRERO

JUAN MANUEL BORRERO

Dedicat a la il·lustració en els seus inicis, Juan Manuel Borrero va incorporar la fotografia de natura i viatges a la seva activitat professional. Ha realitzat treballs en diverses disciplines fotogràfiques: repor-tatges de fauna i flora; d'espais naturals d'Europa, Àfrica i Amèrica; de llocs amb interès arqueològic o monumental i reportatge social.

Ha publicat en multitud de revistes, llibres i pu-blicacions d'àmbit nacional i internacional (Viatges National Geographic, National Geographic Espanya, História National Geographic, Altaïr, El Mundo de los Pirineos, Descobrir Catalunya, Quercus, Terre Sauvage (França), Oasis (Itàlia), Nature (Alemanya).

Ha col·laborat en projectes editorials promoguts per institucions públiques i ha impartit cursos de fotografia de natura a Barcelona i Tarragona.

Així mateix, les seves imatges han estat comer-cialitzades per agències internacionals: Bios (França), Nature Picture Library i Minden Pictures (Anglaterra), Okapia (Alemanya) i Album (Espanya).

- Càmera Pentax 645 NII- Òptica SMC Pentax 35 mm f/3,5- Òptica SMC Pentax 45 mm f/2,8- Trípode Gitzo carboni 1227- Trípode Gitzo basalt

L’autor

Espais naturals protegits de Catalunya.indd 192 28/12/18 10:56