› ... › plantilla+cat.docx?guest=true · web viewjornades de foment de la investigació en...

Fòrum de Recerca. Núm. 25/2020, p. ISSN: 1139-5486. DOI: http://dx.doi.org/10.6035/ForumRecerca.01/25/2019

Títol comunicació (Tahoma 18, justificat a la dreta)

Subtítol (Tahoma 16, justificat a la dreta)

Autor/a1 (nom i cognoms)Adreça electrònica Autora1



(Estil autoria: Calibri 12, justificat dreta)

1

http://dx.doi.org/10.6035/ForumRecerca.2019.25.1

Autor/a. Títol comunicació (Estil de l’encapçalat: Calibri 10, justificat a la esquerra)

I. Resum

El treball ha de començar amb un resum que identifica l’objectiu i la hipòtesi, si escau, i exposa breument la metodologia, els resultats i les conclusions de l’estudi. Reviseu la pàgina web de les Jornades de Foment de la Investigació en Ciències Humanes i Socials per consultar distintes possibilitats per a la redacció de resums. Penseu sempre que el resum determina l’interès de l’article i serveix per decidir si llegir-lo. (Estil del text del resum: Calibri 12, justificat. Extensió màxima de 300 paraules.)

Paraules clau: cal que identifiqueu entre cinc i deu paraules clau que descriguen clarament el contingut de l’article, separades per comes, amb minúscula inicial i punt final.

II. Introducció

La introducció ha d’establir de forma concreta l’objecte d’estudi de la proposta i mostrar la rellevància de l’aportació original de l’article, explicant el que aquesta aporta de nou en relació amb altres treballs. Sempre que es puga, la introducció ha de concloure amb les preguntes de recerca a què el treball donarà resposta. (Estil de text: Calibri 12, justificat.)

L’article ha de tenir una extensió màxima de 5.000 paraules, bibliografia inclosa. No s’admeten els articles que excedisquen aquesta extensió. El rebuig de l’article que estiga motivat per un excés en el còmput total de paraules no es notifica a les persones que s’hi identifiquen com a autora o autor de correspondència.

S’admeten articles en anglés, català i espanyol. En els tres idiomes, cal utilitzar llenguatge inclusiu. Independentment de l’idioma, les autores i autors són responsables de preparar un manuscrit amb una qualitat lingüística i científica suficient. Només opten a la publicació les propostes que tinguen aquesta qualitat, entre les quals se seleccionaran les millors.

III. Estructura del treball

Les autores i autors poden estructurar el treball amb les parts i la seqüència que troben més adient per al contingut, sempre de més general a més específic per facilitar la comprensió de les dades. En el que segueix, s’ofereixen les parts prototípiques d’un article de recerca.

3.1. Objectius

S’ha de presentar l’objectiu general de la investigació i les raons que el justifiquen. L’objectiu general no s’ha de confondre amb les parts del

2

Fòrum de Recerca. Núm. 25/2020, p. ISSN: 1139-5486. DOI: http://dx.doi.org/10.6035/ForumRecerca.2019.25.1

treball. Es poden especificar objectius específics que assenyalen el camí recorregut en la investigació per assolir l’objectiu general. Els objectius s’han de redactar de forma clara i precisa. En el cas que hi haja discrepàncies entre objectius i resultats, s’han d’aclarir en l’apartat d’anàlisi. (Estil de text: Calibri 12, justificat.)

Els epígrafs que s’utilitzen en aquesta plantilla serveixen d’orientació, però no estan destinats a articular les contribucions particulars. Les autores i els autors han de decidir com estructurar el seu article en funció dels continguts i utilitzar epígrafs clars i concisos.

3.2. Material i mètode

Dins d’aquest apartat cal esmentar l’objecte d’estudi i descriure’n els trets distintius. S’hi han d’esmentar les característiques del treball que es presenta, inclosa la durada de la recerca i el període que abasta, la metodologia i els mètodes emprats, els criteris de selecció de la mostra, les tècniques d’anàlisi aplicades, etc. Cal especificar tot allò que tinga a veure amb el procediment de l’estudi de forma clara i concreta. (Estil del text: Calibri 12, justificat.)

3.3. Resultats i anàlisi

Cal indicar els resultats obtinguts amb l’aplicació de la metodologia. La informació ha de ser clara i es poden emprar taules i figures, si escau. Cal destacar les dades més importants, especialment els resultats que responen a la qüestió central de la investigació. (Estil de text: Calibri 12, justificat.)

3.4. Conclusions

S’han d’interpretar els resultats obtinguts establint comparacions amb la situació de partida i fent referència als avanços aconseguits. (Estil de text: Calibri 12, justificat.)

3.5. Bibliografia

La bibliografia s’ha de presentar al final de l’obra, ordenada alfabèticament pel cognom de les autores i autors. Només s’hi han d’incloure les obres citades en el treball. S’han d’utilitzar necessàriament els noms complets i no les inicials (llevat per a segon i posteriors noms). L’ordenació dels elements necessaris per a la identificació correcta de les obres ha de seguir el sistema Chicago Author-Date, 17a edició, el qual s’exemplifica a continuació:

o Llibres:

Olaria, Carmen. 2007. Un passeig per la prehistòria. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

3



Foucault, Michel. 1979. Microfísica del poder. Traducció de Julia Varela i Fernando Álvarez-Uría. Madrid: La Piqueta.

o Articles en publicació periòdica:

Alcón, Eva. 2017. «Pragmatic Development During Study Abroad: An Analysis of Spanish Teenagers’ Request Strategies in English Emails». Annual Review of Applied Linguistics 37 (1): 77-92.

o Articles de diari o revista no científica:

Soffen, Kim, i Denise Lu. 2017. «What Trump Cut in His Agency Budgets». Washington Post, 23 de maig. https://www.washingtonpost.com/graphics/politics/trump-presidential-budget-2018-proposal/.

o Parts, capítols... d’un llibre col·lectiu:

Solà, Joan. 2008. «Castelló 75». En Les Normes de Castelló fan 75 anys. Homenatge de la premsa, editat per Vicent Pitarch, 91-92. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

o Pàgines web. En les pàgines web, només s’ha de donar la data d’accés si la pàgina no està datada (s.d.).

Global Justice Ecology Project. 2017. «Climate Justice». Buffalo, NY. https://globaljusticeecology.org/climate-justice/.

o Dos o més autors/autores. Atès que l’alfabetització es fa per la primera autora o autor, la resta d’autores segueixen l’ordre «Nom Cognoms» i no «Cognoms, Nom», com la primera autora. El mateix ocorre amb les editores de llibre en el cas que se citen capítols de llibre: com que no s’utilitzen per alfabetitzar, s’empra l’estil «Nom Cognoms».

Nos Aldás, Eloísa i Jennifer Marie Murphy. 2013. «Occupy Movements and the Indignant Figure». Peace Review 25: 333-335.

Casero-Ripollés, Andreu, Ramón A. Feenstra i Simon Tormey. 2016. «Old and New Media Logics in an Electoral Campaign». The International Journal of Press/Politics 21 (3): 378-397. doi: 10.1177/1940161216645340.

Leal, Ana Isabel. 2017. «Conference Interpreters: How to serve the cause of minorized communities in the new postmonolingual / ‘postmonodiscoursive’ order». En Les llengües minoritzades en l'ordre postmonolingüe, editat per Esther Monzó Nebot i Juan Jiménez Salcedo, 151-166. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

4

https://www.washingtonpost.com/graphics/politics/trump-presidential-budget-2018-proposal/



o Tesis doctorals, de màster i grau

Martínez-Flor, Alicia. 2004. «The effect of instruction on the development of pragmatic competence in the English as a foreign language context: a study based on suggestions». Tesi doctoral, Universitat Jaume I.

Panchón Hidalgo, Marian. 2014. «La recepción de La Liberté ou l’amour! de Robert Desnos en España». Tesi de màster, Universitat Jaume I.

Matas Segovia, Arantxa. 2014. «¿Aculturación o transmisión de cultura?: estudio de caso en alumnos inmigrantes de primer curso de Educación Primaria». Treball de fi de grau, Universitat Jaume I.

o Si l’autoria s’adjudica a una institució, el tractament no canvia:

TERMCAT. 2008. Diccionari d’infermeria. Madrid: LID

o Any. Si hi ha més d’una obra del mateix autor o autora publicada el mateix any, s’indica amb una lletra en redona just darrere l’any, sense separació:

López Cantos, Francisco José. 2016a. Tecnología audiovisual. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

—. 2016b. Tecnología de la comunicación. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

o Lloc d’edició. El topònim ha d’anar en la llengua de redacció de l’obra en què s’inscriu la referència bibliogràfica.

o Casa editorial. S’omet la paraula editorial i semblants sempre que no formen part del nom comercial de l’empresa:

Edicions 62, però Taurus.

3.6. Referències bibliogràfiques abreujades

En les referències bibliogràfiques que apareguen dins del text, només s’hi ha de fer constar el cognom de l’autor/a –si no s’ha mencionat ja en el text–, l’any d’edició de l’obra referida i, si escau, les pàgines que interessen, ja que les dades completes seran a la bibliografia.

[…] ha posat en relleu (Vila i Moreno 2010, 188-189)[…] de Marsá (2008a)

Si les pàgines són totes seguides, cal posar un guió entre les dues xifres; si no és el cas, hi hem de posar comes.

Salvador 2011, 89, 92, 102

5



Si l’obra té més d’un volum, s’ha de fer constar el volum referit darrere dels dos punts, en números romans i en versaletes:

Alcover i Moll 2006, II, 14

Per tant, cal prescindir, en general, de les abreviatures llatines loc. cit., op. cit., ibídem... En tot cas, si apareixen, han d’anar en redona.

3.6.1. Citacions

Les citacions de textos s’han d’incorporar al cos del discurs principal entre cometes angulars (« »). Quan calga utilitzar cometes dins de cometes, s’han d’emprar d’acord amb la gradació següent: « “ ‘ ‘ ” ». Quan les citacions siguen extenses (més de tres línies, aproximadament), és convenient copiar-les, sense cometes ni cursiva, en un paràgraf a banda, amb el marge més entrat que el text i un cos de lletra menor (Calibri 10).

Si s’omet part del text de la citació, s’ha d’assenyalar amb punts d’elisió entre claudàtors: […]. També s’ha d’escriure entre claudàtors qualsevol incís que la persona que cita hi vulga incorporar.

Les citacions han d’incloure la remissió a la referència inclosa a la llista de referències bibliogràfiques. La remissió ha d’adoptar la forma abreujada i s’ha d’incloure després de la cita, si aquesta s’incorpora en el text, «voler ofegar la paraula és voler aturar la vida» (Rodoreda 1974, 13). Les citacions textuals que es componen en paràgraf a banda han d’anar precedides de la referència bibliogràfica abreujada (autor/a any, pàgines). Com, per exemple, aquesta (Vila i Moreno i altres 1992, 401):

Des d’un punt de vista estrictament econòmic a tots plegats els interessa diluir fronteres entre territoris i afavorir la lliure circulació de productes culturals, de manera que els productes de qualitat puguin superar les barreres autonòmiques.

IV. Notes

Les indicacions de les notes en el cos de l’original s’han de fer mitjançant nombres aràbics volats –sempre darrere dels signes de puntuació.1

V. Material gràfic

Cal inserir sempre les figures, gràfics i fotografies seleccionant «Format d’imatge» -> «Presentació» -> «En línia amb el text».

1 (Estil de nota a peu de pàgina: Calibri 9, justificat)

6


Figura 1. Text del peu de la figura (Estil del peu de la figura: Calibri 10, centrat)

VI. Taules

Taula 1. Títol de taula. (Calibri 10, centrat.)

Estil de la plantilla Funció Pàgina d’exemple

Títol/Title Títol de l’article 1

Subtítol/Subtitle Subtítol de l’article (o segona part del títol) 1

AutoriaNom de les autores i autors de l’article. Cal fer un salt de línia (no de paràgraf) abans d’incloure el correu electrònic

1

Normal Text A partir de la 2

Capçalera/Header Textos de la capçalera, diferents en pàgines parelles i imparelles Totes

Epígraf 1 Títols de les parts de l’article A partir de la 2

Epígraf 2 Títols per als apartats de segon nivell (dependents de les parts) A partir de la 2

Epígraf 3Títols per als apartats de tercer nivell (dependents dels apartats de segon

nivell)6

Cita Citacions textuals compostes en paràgraf a banda 6

Hipervincle/Hyperlink Enllaços actius Encapçalat de la primera pàgina

Taula Llegenda de les taules Aquesta

Peu de figura/Caption Llegenda de figures i gràfics 7

Bibliografia Referències incloses en la llista final de bibliografia 11

Llista Llistes compostes en paràgrafs a banda 3, 8

(Estil de capçalera taula: Calibri 10, negreta, amb justificat lliure.)

7



(Estil de text taula: Calibri 10, amb justificat lliure.)

VII. Qüestions formals

El text ha de presentar-se en un arxiu compatible amb el processador de textos Microsoft Word. No es consideren textos presentats en formats no editables, com és ara PDF.

8.1. Marges, Paper i Disseny

o Marges:

Superior: 3 cm.

Inferior: 2,5 cm.

Esquerra: 3 cm.

Dreta: 3,7 cm.

o Paper:

A4 (21 cm x 29,7 cm)

o Disseny:

El proporcionat amb aquesta plantilla.

VIII.Aspectes ortotipogràfics

9.1. Ortografia

Per a obres escrites en català (independentment de la varietat dialectal que trieu), seguim la reforma ortogràfica de 2016. En qüestions ortogràfiques, això afecta l’accentuació diacrítica. Només s’usen accents diacrítics per als monosíl·labs següents:

Taula 2. Monosíl·labs accentuats

Amb accent Sense accent

bé

Adverbi, conjunció, interjecció:Li ha sortit bé.Bé ha dit que vindria. Bé, bé!Nom masculí [pl. béns], satisfacció, hisenda: Desitjar el bé de tothom. Béns immobles.

beNom masculí [pl. bens], anyell.Nom femení [pl. bes], nom de la lletra b.

déu Nom masculí [pl. déus],divinitat, ésser suprem. deu Altres usos [pl. deus]

(numeral 10, font, verb deure).

8


és Verb ser. es Altres usos (pronom feble, article salat, plural de la lletra e).

mà Nom femení [pl. mans], terminació del braç. ma Possessiu àton [pl. mes]:

Ma mare.

mésAdverbi, quantitatiu:N'hi ha més. És més difícil que abans.

mesAltres usos (nom masculí [pl. mesos], part de l'any; conjunció; plural del possessiu ma).

mónNom masculí [pl. mons], conjunt de totes les coses creades; la Terra.

mon Possessiu àton [pl. mos]: Mon pare.

pèl Nom masculí [pl. pèls], filament que creix a la pell. pel Contracció [pl. pels] de per i el.

què

Relatiu (precedit de preposició), interrogatiu, exclamatiu, nom [pl. quès]:El títol amb què s'ha traduït. Què ha fet avui? Explica'm què ha fet. Què dius ara! Voler saber el què.

que

Altres usos (relatiu, conjunció, quantitatiu):El càrrec que ara té. Sembla que plou.Que bonic!

sé Verb saber. se Pronom feble: No se sap on és.

sí

Adverbi afirmatiu:Sí, és cert. Sí que vindrà.Nom masculí [pl. sís], afirmació:Va dir que sí. 53% a favor del sí.

si

Altres usos (pronom; conjunció; nom masculí, nota musical [pl. sis]; nom masculí, interior [pl. sins]):Només pensa en si mateix.Un quintet en si menor.Duia un infant dins el si.

sòl Nom masculí [pl. sòls], superfície del terreny. sol

Nom masculí [pl. sols], astre, nota musical;adjectiu [pl. sols].

són Verb ser. son

Nom masculí [pl. sons], acte de dormir; nom femení [pl. sons], ganes de dormir; possessiu àton [pl. sos]:Té un son tranquil. Tinc molta son. Son pare.

té Verb tenir. te Altres usos (pronom feble, infusió, nom de la lletra t).

ús Nom masculí [pl. usos], acció d'usar. us Pronom feble:

Us ha de dir una cosa.vós Pronom fort: Parlen de vós. vos Pronom feble: Vestiu-vos.

9.2. Guions

S’ha d’utilitzar el guió curt per a termes compostos i per a indicar les pàgines d’articles i capítols en la bibliografia i en les cites (Gómez Guzmán 2018: 80-81). S’ha d’emprar el guió mitjà quan fa funció de parèntesi –en aquest cas, si després de l’incís va un punt, el guió no es tanca.

9.3. Versals, versaletes, cursives y negretes

9



Les lletres versals o majúscules s’han d’usar d’acord amb la norma lingüística, i només en els casos en què siguen estrictament necessàries.

Les versaletes són lletres majúscules però de la mida d’una minúscula. Les sigles i els segles han d’anar sempre en versaletes (segle XX), tret que acompanyen paraules que van en majúscules (Lluís XIV, editorial Siglo XXI etc.).

L’ús de les cursives també és restrictiu; s’usen especialment per a usos metalingüístics (la lletra b), estrangerismes i èmfasi. En la bibliografia, els títols dels llibres i de les publicacions periòdiques (diaris, revistes...) s’escriuen en cursiva.

Cal evitar la negreta i el subratllat per al cos de l’obra.

9.4. Escriptura de les xifres

Sempre que el text no estiga escrit en anglès, en les xifres decimals cal posar comes, i no punts o apòstrofs. Cal emprar els punts en quantitats superiors a 1.000.

En nàixer, el xiquet va fer 4.500 grams [...]El seu rècord en atletisme ha sigut de 3,15 km.

IX. Bibliografia

Alcón, Eva. 2017. «Pragmatic Development During Study Abroad: An Analysis of Spanish Teenagers’ Request Strategies in English Emails». Annual Review of Applied Linguistics 37 (1): 77-92.

Casero-Ripollés, Andreu, Ramón A. Feenstra i Simon Tormey. 2016. «Old and New Media Logics in an Electoral Campaign». The International Journal of Press/Politics 21 (3): 378-397. doi: 10.1177/1940161216645340.

Foucault, Michel. 1979. Microfísica del poder. Traducció de Julia Varela i Fernando Álvarez-Uría. Madrid: La Piqueta.

Global Justice Ecology Project. 2017. «Climate Justice». Buffalo, NY. https://globaljusticeecology.org/climate-justice/.

Gómez Guzmán, Carmen. 2018. «Les sentències Covaci i Sleutjes: Abast del dret a traducció de documents essencials en processos penals dins la Unió Europea». Revista de Llengua i Dret 70: 71-85. doi: 10.2436/rld.i70.2018.3177.

Leal, Ana Isabel. 2017. «Conference Interpreters: How to serve the cause of minorized communities in the new postmonolingual / ‘postmonodiscoursive’ order». En Les llengües minoritzades en l'ordre postmonolingüe, editat per Esther Monzó Nebot i Juan Jiménez Salcedo, 151-166. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

10

https://globaljusticeecology.org/climate-justice/


López Cantos, Francisco José. 2016a. Tecnología audiovisual. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

—. 2016b. Tecnología de la comunicación. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

Martínez-Flor, Alicia. 2004. «The effect of instruction on the development of pragmatic competence in the English as a foreign language context: a study based on suggestions». Tesi doctoral, Universitat Jaume I.

Matas Segovia, Arantxa. 2014. «¿Aculturación o transmisión de cultura?: estudio de caso en alumnos inmigrantes de primer curso de Educación Primaria». Treball de fi de grau, Universitat Jaume I.

Nos Aldás, Eloísa i Jennifer Marie Murphy. 2013. «Occupy Movements and the Indignant Figure». Peace Review 25: 333-335.

Olaria, Carmen. 2007. Un passeig per la prehistòria. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

Panchón Hidalgo, Marian. 2014. «La recepción de La Liberté ou l’amour! de Robert Desnos en España». Tesi de màster, Universitat Jaume I.

Rodoreda, Mercè. 1974. Mirall trencat. Barcelona: Club Editor.Salvador Liern, Vicent. 2011. «Paraula i cultura de la salut: indagacions de

linguística mèdica». Caplletra: Revista Internacional de Filología 50: 89-105.

Soffen, Kim, i Denise Lu. 2017. «What Trump Cut in His Agency Budgets». Washington Post, 23 de maig. https://www.washingtonpost.com/graphics/politics/trump-presidential-budget-2018-proposal/.

Solà, Joan. 2008. «Castelló 75». En Les Normes de Castelló fan 75 anys. Homenatge de la premsa, editat per Vicent Pitarch, 91-92. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

TERMCAT. 2008. Diccionari d’infermeria. Madrid: LIDVila i Moreno, Francesc Xavier. 2010. «Praat mar frysk! (‘Senzillament,

parla'm en frisó’). La situació del frisó i la política lingüística a Frísia». Revista de Llengua i Dret 53: 187-211.

11




› ... › plantilla+cat.docx?guest=true · web viewjornades de foment de la investigació en...

Documents