a íveusfcec.cat/revista/revista10.pdf08830-sant boi de llobregat tel. (93) 654 55 20 delegats...

a íveus D C W I C T A n c i A • • m m

Octubre 1997 Any 34 - Época IV Número 10

REVISTA DE LA I I 11 FEDERACIO f= -= CATALANA C E D/ENTITATS I I „

CORALS

P.V.P. quiosc: 300 ptes.

Setmana Cantant de Tarragona

u

htpp

Federació Catalana

d'Entitats Corals Via Laietana, 54, 2.

Despatx 213

08003 Barcelona

Tel./Fax (93) 268 06 68

E-mail: fcec@ tinet.fut.es

//www.fut.es/~fcec/

PRESIDENT

Josep M. Mas

Sant Francesc Xavier, 8 / 08540 Centelles

Tel. i fax (93) 881 27 46

SECRETARI GENERAL

Joan Vila-Masana

Miquel Ángel, 14, 2n / 08014 Barcelona

Tel. (93)491 10 41

DELEGACIÓ

"TERRES DE LLEIDA"

Castell de Verdú / 25340 Verdú

Tel. i fax (973) 34 72 87

CAP DE L'EQUIP TÈCNIC

Enríe Navas

Pallars, 38 / 25004 Lleida

Tel. (973)23 61 01

CAP DE L'EQUIP

TERRITORIAL

Joan-Enríe Urpinas

La Plana, 39

08830-Sant Boi de Llobregat

Tel. (93) 654 55 20

Delegats Comarcáis

BAGES-BERGUEDÀ

Enríe Genesch

Bisbe Cornelias, 12 / 08693 Casserres

Tel. (93) 823 40 14 / Fax (93) 823 42 47

BAIX LLOBREGAT

Domènec Tugas

Maimó, 8

08849-St. Climent de Llobregat

Tel. (93)637 21 58

BARCELONÉS

Jordi Subirá

Baixada de la Llibreteria, 7

08002 Barcelona

Tel. (93) 315 26 06 / Fax (93) 310 37 33

COMARQUES DE GIRONA

Lluís Mandado

Major, 69 / 17700 la Jonquera

Tel. (972) 55 50 09 / Fax (972) 55 47 94

COMARQUES MERIDIONALS

Josep M. Gomis

Pl. Verdaguer, 8, 3r 3a / 43003 Tarragona

Tel. (977)23 41 91

http://milu.fut.es/~fcec/

MARESME

Joan Botey

Jacint Verdaguer, 124

08330 Premia de Mar

Tel. (93)751 44 60

OSONA-RIPOLLÈS

Mercè Salvador

Ges, 12 / 08572 Sant Pere de Torello

Tel. (93) 858 46 91

PENEDÈS-ANOIA-GARRAF

Francesc Aloy

Cali, 17/08786 Capellades

Tel. (93) 801 11 93

TERRES DE LLEIDA

Josep Sansegundo

Vilansats, 5 / 25794 Organyà

Tel. (973) 38 31 82

VALLÈS

Carles LIongueras

Apartat de Correus 838 / 08220-Terrassa

Tel. 93-7314019/7882441

E-mail: cllongue@pie. xtec. es

Europa Cantat Secretaria General:

Gustav Adolf Rabus

Kurfürstenstr. 19

D-87616 Marktoberdorf

Tel. (07-49) 8342-961826

Fax (07-49) 8342-40370

E-mail: [email protected]

Europa Cantat Magazine

E-mail: 100263.1245 @compuserve.com

Moviment Coral Cátala SECRETARIAT DE CORALS

INFANTILS DE CATALUNYA

(SCIC)

Montserrat Guai

Pl. Víctor Balaguer, 5, 3r

08003 Barcelona

Tel. i fax (93) 310 47 21

CORALS JUVENILS DE

CATALUNYA (CJC)

Conxita García

Arnau d'Oms, 47-53, esc. 3, 4t-3a

08016 Barcelona

Tel. (93) 352 31 52

FEDERACIÓ DE CORS DE CLAVÉ

Ramón Escola

Pl. Víctor Balaguer, 5

08003 Barcelona

Tel. (93) 319 97 77

Altres entitats

AMICS DE LA MÚSICA

DE BARCELONA

Ortigosa, 14-16, 2n 1 i 2

08003 Barcelona

Tel. (93)268 01 22

Fax (93) 310 11 47

CONSELL CÁTALA

DE LA MÚSICA

Diputació, 239, 4t - 2a A

08007 Barcelona

Tel. (93)487 54 17

Fax (93) 487 54 16

FEDERACIÓ CATALANA

DE PUERI CANTORES

Josep M. Torrents

Manuel Raspall, 3

08530 la Garriga

Tel. i fax (93) 871 49 64

FEDERACIÓ INTERNACIONAL

PER LA MÚSICA CORAL (IFCM)

President:

Claude Tagger

Fichthang, 22

D-52074 Aachen Germany

Tel. (07) 49.241.74670

Fax (07) 49.241.706629

E-mail: [email protected]

Secretan General:

Christian Ljunggreen

Klockargardsvej, 18

S-13568 Tiresó

Schweden

Vicepresident de la IFCM

per Europa:

Thomas Rabbow

Konstantinstr, 81

D-53179 Bonn

Responsable de la IFCM:

(Per la Coral Mundial i peí Centre

Internacional de Cant Coral a Namur)

Joan-Claude Wilkens

Rué des Brasseurs, 175

B-5000 Namur

Tel. (07-32) 81 23 13 01

Fax (07-32)81 21 11 64

2 aquatreveus Octubre 1997

http://tinet.fut.esfile:////www.fut.es/~fcec/http://milu.fut.es/~fcec/mailto:[email protected]:[email protected]

Comença un nou curs coral amb la ¡Musió

i l'empenta de les activitats estivals Tot j u s t e n c o m e n ç a r el n o u c u r s , t e n i m p e r

c o n s i d e r a r u n m u n ì d ' a c t i v i t a t s c o l - l e c t i v e s q u e s ' han fet d u r a n t e l s m e s o s d e v a c a n c e s . E n s r e -f e r i m p r i n c i p a l m e n t a l ' E u r o p a C a n t a i d e L i n z , a la S e t m a n a C a n t a n t d e T a r r a g o n a , a l e s J o r n a -d e s I n t e r n a c i o n a l s d e B a r c e l o n a i d e P u i g - R e i g -C a s t e l l b e l l , al F e s t i v a l d e C a n t o n i g r ò s i a i s i n -n o m b r a b l e s i n t e r c a n v i s i s o r t i d e s d e i s n o s t r e s c o r s a l ' e s t r a n g e r . R e a i m e n t d o n a g o i g c o n s t a t a r q u e e n t o t e s a q ü e s t e s a c t i v i t a t s h i h a u n a c o n s -t an t : l ' i n t e rè s p e r la q u a l i t a t .

D e t o t e s l e s a c t i v i t a t s q u e h e m e s m e n t a t e n s a r r i b e n , i h e m c o m p r o v a t , l a s a t i s f a c c i o d e i s q u i hi h a n p a r t i c i p â t , l e s f e l i c i t a c i o n s p e r la t a s c a d e i s n o s t r e s t è c n i c s q u e h i h a n t r e b a l l a t i p e r

l'exit d e l s c o r s . T o t h o m e s t à d ' a c o r d a d e s t a c a r l 'alt n ive l l q u e s 'hi h a a c o n s e -g u i t .

A q ü e s t e s a c t i v i t a t s e s t i u e n q u e s s ó n c o n t i n u a -c i ò i c o n s e q u è n c i a d e l a f e i n a f e t a d u r a n t e l c u r s i p e r a i x ò , e n f e l i c i t a r t o t s e l s q u e hi h a n p a r t i c i p â t , h o f e m p o s a n t e s p e c i a l è m f a s i e n î ' e s f o r ç d e p r e p a r a c i ó i f o r m a c i ó q u e h a n f e t p o s s i b l e u n a i l - l u s i o n a d a i m o l t d i g n a a c t u a c i ó d e l s n o s t r e s t è c n i c s i c a n t a i r e s .

É s m o l t b o q u e c o m e n c e m u n n o u c u r s a m b l ' e m p e n t a i l ' e x e m p l e d ' a q u e s t e s a c t i v i t a t s e s -t i u e n q u e s .

A4V.

XXXIII Jornades Internacionals de Cant

L e s X X X I I I J o r n a d e s I n t e r n a c i o n a l s d e C a n t C o r a l s e c e l e b r a r a n a B a r c e l o n a del 6 al 12 d e j u l i o l d e 1 9 9 8 .

C o n d i c i o n s d e p a r t i c i p a c i ó :

* C a d a c o r p a r t i c i p a n t h a u r à d e p a g a r 10.000 p t e s . / c a n t a i r e , d i r e c t o r i c o n d u c t o r s , e n c o n -c e p t e d ' i n s c r i p c i ó . E l p r i m e r p a g a m e n t e s farà a b a n s de l 30 d ' a b r i l d e 1998: el c i n q u a n t a p e r c e n t d e l to ta l . (S i u s p l a u , e s p e r e u a se r s e l e c -c i o n á i s p r è v i a m e n t ! ) .

* C a d a c o r h a u r à d e pa r t i c ipa r , j u n t a m b d 'a l -t res c o r s ( c a t a l a n s i e s t r a n g e r s ) en un t a l l e r p e r p r e p a r a r u n a o b r a e s c o l l i d a p e r al C o n c e r t d e C l o e n d a . E l Sr. E r w i n L i s t d i r i g i r á e l t a l l e r i el C o n c e r t d e C l o e n d a .

* C a d a c o r farà c o n c e r t s a la c iu ta t d e B a r c e -l o n a i /o r o d a l i e s .

* L ' a r r i b a d a d e i s p a r t i c i p a n t s a B a r c e l o n a e s farà el d i a 6 d e j u l i o l d e 1 9 9 8 a pa r t i r d e l es d e u de l m a t í , i m a r x a r a n e l 12 d e j u l i o l , d u r a n t el m a t í . L ' o r g a n i t z a c i ó a s s u m e i x les d e s p e s e s d 'a-l l o t j a me n t i e i s à p a t s , d e s de l m i g d i a de l 6 d e j u l i o l f ins a l ' e s m o r z a r de l d i a 12 d e j u l i o l , p e r a u n m à x i m d e t r e n t a - c i n e c a n t a i r e s d e c a d a c o r e s t r ange r . E l c o r p a g a r á l es d e s p e s e s d e i s p a r t i -

Coral de Barcelona 1998 c i p a n t s q u e s o b r e p a s s i n a q u e s t a x i f ra (30.000 p t e s . c a d a s c u n ) . P e r a i s d e s p l a c a m e n t s a i s c o n c e r t s el c o r h a u r á d 'u t i l i t za r el s eu p r o p i a u -tocar .

* E l s c o r s q u e d e s i t g i n p a r t i c i p a r e n a q u e s t F e s t i v a l I n t e r n a c i o n a l h a u r a n d ' env ia r , r á p i d a -m e n t , la d o c u m e n t a c i ó s e g ü e n t a:

F e d e r a c i ó C a t a l a n a d ' E n t i t a t s C o r a l s V i a L a i e t a n a , 54, 2. D213

08003 B a r c e l o n a Tel . / F a x 34-3-2680668

- U n c u r r i c u l u m de l c o r i la fo togra f í a . - U n a c a s s e t o v í d e o a m b r e p e r t o r i a c t u a l i t -

zat . - A l g u n s p r o g r a m e s d e c o n c e r t s r e c e n t s . - N o m b r e a p r o x i m a t d e c a n t a i r e s q u e v i n -

d r i e n a les J o r n a d e s I n t e r n a c i o n a l s . - N o m , t e l è fon , fax i a d r e ç a d e c o n t a c t e . - Si d e s i t g e n m e s i n f o r m a d o n o d u b t i n a t ru -

c a r - n o s .

U n c o p h a g i n r e b u t a q u e s t a i n f o r m a d o e l s c o m u n i c a r e m si e l s eu c o r h a e s t â t a c c e p t â t p e r p a r t i c i p a r a les J o r n a d e s I n t e r n a c i o n a l s d e C a n t C o r a l .

Octubre 1997 aquatreveus 3

la laixa CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS

DE BARCELONA

2 Agende/

3 Editoria/

XXXIII Jornades Internacional^

de Can/ Cora/ de Barcelona

5 Sumar/

6 Digueu-h/ la vostra

7-9 Tema Vi//:

Assemblea de/ Movimene

Cora/ Cátala

XIII Europa Canta/

Jord/ Casas va dirigir e/ Yout/z Europea/i Choir

10-13 Aula Cora/:

En el centenar/ de/ naixemen/ de

Manue/ Blancafor/

La tècnica voca/ a la Cora/

Histories de la Musica: BBB

14 Ir Certame/? Bienna/ de Coráis

"La Canea de/ Cola Caa"

15-16 Activitats Diverses 17-20 ComunicàHia 21 Borsa de Trebal/

22 Equi/7 territoria/

23-25 Delegacions

26-27 Equi/? tècnic

28 Man Cora/ Cátala

29-31 Vida Cora/

32 Noticiar/ del mó/2 i Europa 33 Entretenicors

34-35 Calendar/ de concerts

aquatreveus

O E D

c o Mitjà d'intereomunicació de la Federado Catalana d'Entitats Corals. Lliurat gratuïtament a totes les enti-láis corals federades. Taula de redacció: Joan Botey, Caries Grèbol, Josep M. Mas. Elisabeth Planesas, Joan Soler, Jordi Subirà, Joan-Enric Urpinas, Joan Vila-Masana. Coordinació: Elisabeth Planesas i Jaume Parés. Compaginado: Io-landa Martin, Josep Paré i Lluís Sarda (Edicions El Portal, S.L.) Secretaries de redacció: Barbara Angli, Isabel Argiles. Internet: Jaume Parés. Dibuix: Pilarín Bayés. Fotos: Arxius de la FCEC i Corals. Entreteni-cors: Víctor Lluc. CoMaboradors en aquest núme-ro: Jaume Aguadé i Sorde, Francese Aloy i Carné, Xo-sé Aviñoa, Francese Bofarull, Dra. Montserrat Bonet, Joan Botey, Nuria Francino, Enric Genescà, Rosa Guerola i Fernández, Caries Llongueras, Lluís Manda-do, Josep M. Mas, Xavier Pons, Xavier Puig i Ortiz, Montserrat Rof, Mercè Salvador i Tuset, Josep Sanse-gundo, Jordi Subirà, Domènec Tugas, Joan-Enric Ur-pinas, Joan Vila-Masana. Portada: Setmana Cantant de Tarragona, XIII Europa Cantat (Linz) i Cloenda, a Puig-Reig, del XVIII Festival Internacional Catalunya Centre. La FCEC i la revista aquatreveus no com-parteix necessàriament els criteri dels articles que va-gin signais.

Dipòsit legal: B-27093/93 Edició i impressici: Edicions El Portal S.L./Impremta Moderna SCCL, Ronda Tàpies, 26. 08540 - Centelles.

F E D E R A C I Ö C A T A L A N A E e D / E N T I T A T S

C O R A L S I U I

Via Laietana 54, 2, despatx 213. 08003 Barcelona

Tel. i fax: (93) 268 06 68

Amb el suport de

General i tät d e Cata lunya

Departament de Cultura

BARCELONA 2001 CIUTAT EUROPEA

de la cultura

Membre de

A.P.P.I.C A S S O C I A C I Ö KPUBUCAQONS PERIODIQUES EN CATAlA


o >

Les coráis de pobles rurals i la Les formacions coráis ceptor i emissor, alhora, de cultura.

Es important subratllar-ho. En aquells temps passais, foscos

per a la nostra cultura, moites perso-nes no van poder tenir-hi accès, per motius ben coneguts. Poca cosa o res no en sabien. Pero el fet de ser can-taire de la coral de la població, d'una petita i àdhuc una de gran, fou un motiu gairebé providencial per tenir-hi un primer lligam... Quants cantai-res, llavors, no van tenir una primera relació amb els nostres grans trets culturáis, com per exemple, en conèi-xer, gracies al cant coral, l'Orfeó Cá-tala i tot el que ha représentât? I a partir d'aquest coneixement s'anava engrandint el seu, el nostre bagatge cultural, amb una esperançadora in-quietud.

Recordem, si mes no, que mes d'un cantaire, i molts ho han manifes-tât, va començar a conèixer amb pro-pietat Verdaguer en saber que era fautor de la lletra del Virolai, cosa que el va induir també a tenir una idea del seu compositor, el mestre Jo-sep Rodoreda. I així mateix, gracies al cant coral, va descubrir que la ma-joria deis cants populars religiosos que es cantaven a les nostres esglé-sies fins fa poc, i que algunes coráis o cors parroquials encara canten, els havia compost mossèn Cinto, selec-cionáis deis seus Idil-lis i cants mís-tics o altres obres, les quals musica-ren a principis de segle, entre altres, els mestres Lluís Romeu o Antoni Nicolau. I en cantar El cant de la senyera, i en constatar que la lletra l 'havia compost Joan Maragal l , es van aproximar a la seva obra, i a la del seu compositor, el mestre Lluís Millet, fundador de l'Orfeó Cátala conjuntament amb Enric Granados. Aques t recul l de fets cu l tu rá i s o anecdôtics podría ser molt extens.

D'altra banda, les coráis no sola-ment han estât subjectes receptors de la nostra cul tura , sino que t ambé l'han expandida. Els concer ts d'a-questes agrupacions han fet emergir i vibrar mes d'una vegada el sentiment nacional que portem dins. En cantar cançons populars o nádales, la major part musicades per reconeguts com-positors catalans, com Muntanyes del Canigó, La pastora Caterina, El

a pobles rurals, que avui existeixen arreu de Cata-l u n y a son n o m b r o s e s . Moites tenen el seu ori-gen als cors parroquials. Son formades per perso-nes de bona es t ima , de caràcter ferm i sincer, al-gunes de ben grans, que han albirat que pertànyer a una coral és la mil lor manera de fer un servei i de gaudir de la compa-

t J nyia dels altres. Una bona part d'aquests cantaires no saben llegir notes, en te-

nen un desconeixement gairebé total. Han après, aixô si, a mirar el penta-grama, i a pujar i baixar el to de veu, segons pugin i baixin les notes. És per aixô que els directors i directores han de suar la camisa quan assagen una cançô. Perô aconsegueixen mira-cles.

Crée que s'hauria de fer un home-natge o un monument a aquests di-rectors, capdavanters i conduïdors del cant coral. Sensé ells o elles, les corals no existirien. En son els artf-fexs màxims. Es nécessita molta pe-dagogia, barrejada amb pacièneia i bon humor, per fer aprendre cançons a veus, sensé mes coneixements sol-fistics que la bona voluntat, una gran afecciô, molt de sacrifici i una mica de bona veu. I sobretot pacièneia, que no ha de tenir lfmits. I tots, direc-tors i cantaires, ho saben molt bé. Per aixô hi ha una compenetraciô mûtua, una identificaciô clarivident, que ha forjat una amistat oberta i lleial. I fruit d'aquesta amistat i avinença en-tre uns i altres, que no és una altra cosa que l'harmonia musical, son les corals de pobles rurals. Unes corals que, comparades amb altres, segura-ment son humils i modestes, perô va-lentes i emprenedores, que han acon-seguit un nivell musical acceptabilis-sim. En son una prova les sèves moi-tes petites localitats, que han prolifé-rât i proliferen per tot arreu i son una fefaent demostraciô de la vitalitat cultural de casa nostra. I aqui rau precisament una de les caractéristi-ques mes importants d'aquests tipus de corals: que han estât un centre re-

nostra cultura Rossinyol, El Noi de la Mare o Les dotze van tocant, les corals dels po-bles rurals, o les que siguin, no fan res mes que donar a conèixer la ri-quesa de les nostres cançons tradicio-nals. Per tant, no se les pot desacredi-tar, com es fa algunes vegades, tit-llant-les de folkloristes o de xaronis-tes. I no oblidem que a mes d'aques-tes cançons també n'interpreten altres de diferent polifonía, com podrien ser Bella de vos sou amorós, del cançoner d'Upsala, del s. XVI, o al-gún cant del Llibre Vermeil de Mont-serrat, com Emperadriu de la ciutat joiosa. I àdhuc sardanes, com L'Em-pordà, d'Enric Morera, o El cavalier enamorat del violinista i compositor Joan Manen, o cançons patriotiques com L'emigrant, amb lletra de Verda-g u e r i m ú s i c a d ' A m a d e u Vives . Quant a aqüestes, hem vist mes d'una vegada posar-se dempeus el distingit publ ic , entre forts a p l a u d i m e n t s , quan la coral que actuava va entonar la Canco de la barca, amb lletra de Ventura Gasol, harmonitzada per Jo-sep Fontbernat, sobretot en recitar-se el "... i ens vol lliures com ens féu" del final de l'última estrofa.

Així mateix cal fer esment del que ha représentât el moviment coral en l 'aprenentatge de la nostra llengua per part dels cantaires. Molts i moites mai no l'havien estudiat durant la se-va etapa escolar. Desconeixien com-ple tament les normes gramat ica ls mes elementáis. Perô el fet de llegir una canco i copiar-la els va fer sentir la nécessitât d'aprendre-la. I amb es-forç, i exce l l en t disposició, molts cantaires han aconseguit un nivell francament acceptable. Fins i tot al-gunes corals van organitzar cursets de cátala per als seus membres.

Hem gosat fer aqüestes reflexions perqué hem comprovat un desconei-xement força generalitzat de l'impor-tant paper que han tingut a casa nos-tra les entitats corals en pro de la cul-tura catalana i de la normali tzaciô lingüística i, entre aqüestes, sobretot les corals existents en pobles rurals o en petites poblacions. Aquesta afala-gadora circumstància honora direc-tors i cantaires.

Jaunie Aguadé i Sordé Coral de Vilabella (l'Ait Camp)


1a. Assemblea del Moviment Coral Cátala > o E o

Catalunya Canta. Palau Sant Jordi (19-1-1992)

El p a s s â t 18 d ' o c t u b r e e s va c e l e b r a r la p r i m e r a A s s e m b l e a de l M o v i m e n t C o r a l Cátala ( M C C ) , e n q u è e s va esco l l i r la s e -va p r i m e r a j u n t a d i r e c t i v a . L ' a c t e es va fer a la s e u d e la F e d e -rado d e C o r s d e C l a v é d e B a r c e l o n a .

LA JUNTA

• President: Lluís Gómez (FCEC).

• Vicepresidenta: María Martorell (SCIC).

• Secre tan general: Tomás Rosado (SCIC).

• Tresorer: Ramón Figüeras (FCC).

• Vocals: Josep M. Mas (FCEC). Conxita García (CJC). Cristina Viñas (CJC). Jordi Gargallo (FCC).

Els presents a l ' assemblea van ser 5 representants per cada una de les 4 f e d e r a c i o n s i n t eg ran t s del M C C : Federació Catalana d'Enti-tats Coráis (FCEC) , Federació de Cors de Clavé (FCC) , Secretariat de Corá i s Infanti ls de Ca ta lunya (SCIC) i Federació de Cors Juve-nils de Catalunya (FCJC).

A les eleccions convocades per escollir aquesta junta es presenta-va únicament una candidatura, in-tegrada per represen tan ts de tots els membres del M C C . La candi-datura havia estat consensuada en an te r io r s r e u n i o n s p r e p a r a t ó r i e s d'aquesta assemblea, amb l'objec-tiu de reforcar el carácter unitari i integrador de la proposta, i on els diferents sectors tinguessin cabuda i representació.

La c a n d i d a t u r a (veure q u a d r e adjunt) va ser aprovada a m b els vo t s f avo rab l e s de to t s e l s p r e -sents.

Una petita aproximació histó-rica al Moviment Coral Cátala

L'objectiu prioritari del M C C és el de coordinar i impulsar les acti-

vi tats del món coral que t inguin lloc al nostre país. Aquesta tasca es pretén que sigui complementa-ria, i per tan t , i n t eg rado ra d 'es -forcos, amb les activitats que les qua t re federac ions m e m b r e s de-senvolupen des deis seus inicis.

La historia del M C C s'originá fa poc menys de 150 anys, gairebé a l 'ensems que la Federació de Cors de Clavé, i al llarg de la historia ha sofert una serie de vicissituds pro-pies de l'evolució social i política del nostre país. És ais anys 60, i de la m á d 'Or io l M a r t o r e l l , q u e la i d e a t o r n a a r e s s o r g i r a m b m e s forca, i es pot considerar, dones, el mestre com al precursor modern del M C C . Malgrat tot, no és fins al 1991 que es comenca a posar fi] a l 'agulla d 'una manera mes man i -festa, en un procés que culmina a Manresa el 1995 amb l 'aprovació deis Estatuís del Moviment Coral Cátala , que des d 'aquell m o m e n t son registráis com a tais i donen ca r t a de l ega l i t a t a a q u e s t l larg procés de gestació. Els presents a l 'Assemblea de M a n r e s a son els quatre membres actuáis del Movi-

ment i la Federació de Puer ican-tors de Catalunya.

Des d 'a leshores ençà, el M C C ha estat regit per una junta gestora ( i n t e g r a d a p e l s p r é s i d e n t s d e i s membres integrants) que ha vetllat per al seu desenvolupament, el seu recone ixement i la seva evolució cap a una s i tuació normal i t zada , que culmina el dia 18 amb l'elec-ció de la primera junta directiva.

Els o b j e c t i u s de l M o v i m e n t Coral Cátala

Compartint les iniciatives de les qua t re federac ions in tegran ts , el M C C p r e t é n p o s a r en c o n t a c t e aqüestes quatre realitats coráis vi-gents avui al nostre país, que si bé están unides per la música coral i el seu interés per potenciar-la i do-nar-la a conéixer, les realitats so-cials en qué es mouen i que les en-volten fan que cada una d'elles tin-gui unes especificitats prôpies. Bà-sicament, el tret característic mes diferenciador és l'edat dels cantai-res integrants de les coráis repre-s e n t a d e s a les d i f e ren t s f ede ra -c ions , i pe r a ixô , des del M C C ,


> o E

es p r e t é n d o n a r u n a c o n t i n u í ' t a t i u n a c o -herencia perqué el canvi d'edat no suposi un can-vi de plantejaments co-ráis desor ien tador , que pugui fer que peí camí es vag in p e r d e n t veus que d 'al t ra mane ra po -dr ien d o n a r gaud i a la nostra cultura. Per aixô,

es busca prioritzar el trasvassament d ' i n fo rmac ió en t re el M C C i els seus membres , de tal manera que les inquietuds d'uns i altres tinguin cabuda dins el món coral.

Per altra banda, un segon objec-tiu és c o m p l e m e n t a r la tasca que

actualment des de les federacions s'esta fent de potenciar i donar a conèixer arreu la musica del nostre país, la interpretada aquí i també la que aqu í es c o m p o n , c o m e n ç a n t pels páísos mes propers de la resta d'Europa i estenent-nos alla on si-gui possible, superant barreres físi-ques i socials, i présentant el cant coral d'aquí com una realitat vigent i actual, representativa de la nostra cultura.

A c t i v i t a t s a curt t ermin i del Moviment Coral Cátala

Per al proper dia 13 de desembre el M C C , juntament amb deixebles del mestre Enric Ribo, està prépa-

rant un homenatge a la figura d'a-quest insigne compositor, que per-metra fer un repas extens a l'obra d'aquest músic del nostre país que fa ara j a dos anys que ens va dei-xar.

Per altra banda, des del M C C es desitja potenciar una secció catala-na del Parlament Europeu de Joves Músics (integrat per membres del món coral i instrumentistes menors de 25 anys d'arreu deis pa'ísos i na-cions europees), per tal de recollir les inquietuds propies de Catalunya i poder - Íes e x p r e s s a r en les ses-sions que aquest Parlament celebri a Estrasburg.

Joan Vila-Masana

IReôtaumnt Ibotel

Direcció: J. Saumell

A. Guimerà, 11 Tel. 801 01 30 08786 CAPELLADES (Barcelona)

¿QBupacio

polifònica òe viL\fR.\ncA

S» *****

Butlleta de subscrípció a la pàgina 34

Si us subscriviu a la revista aquatreveus podreu gaudir d'un seguit d'avantatges:

- Sorteigs d'entrades a concerts i espectacles musicals d'arreu de Catalunya.

- Descomptes en la compra d'articles musicals en establiments adherifs al Club.

- Podreu gaudir del distintiu aquatreveus en el vostre carnet de cantaire.

- Rebreu el pin aquatreveus a casa vostra. - Podreu rebre gratuitement la revista

Els llibres de /Enciclopédia Catalana.


E l p r i m e r E u r o p a C a n t a t v a t e n i r Hoc l 'any 1 9 6 1 a P a s s a u . 3 6 a n y s d e s p r é s e s va c e l e b r a r a L i n z la X I I I e d i c i ó , de l 18 al 2 7 d e j u l i o l d e 1 9 9 7 . Tot i e l s a n y s q u e h a n

XIII Europa Cantat . 2

p a s s â t i l ' evo luc io l o g i c a d e la m a j o r i a d e c o r s p a r t i c i p a n t s , pe l q u e fa al n ivel l m u -s i c a l , l ' e s p e r i t d ' i n t e r c a n v i , d e c o n e i x e -m e n t s i d e fer a m i s t a t s e r a el m a t e i x .

La XIII ediciô d'aquest Festival Coral que es fa trianualment va reu-nir par t ic ipants de 40 països . Mil set-centes persones représentant 77 cors de 25 països mes 700 partici-pants individuals de 30 països. Tam-bé hi havia a p r o x i m a d a m e n t 200 musics orquestrals d'Àustria i Ale-manya i. aproximadament, 150 can-tants als cors de convidats -Europe-an Youth Choir- , Arnold Shoenberg Chort de Viena i la coral de la ciutat Inchon (Corea). Entre convidats i els représentants de les dotze compa-nyies d 'exhib ic iô , un ides als 105 membres de la direcciô provinents d ' À u s t r i a , B è l g i c a , D i n a m a r c a , França, Alemanya, Gran Bretanya, Hongria, Letônia, Espanya, Suècia i Suïssa, sumaven en total très mil participants.

El taller mes petit, amb 63 mem-bres , va interpretar madrigals ka -lians. 68 cantaires es va apuntar al J o h a n n e s P r inz per can ta r Johan Hermann Schein i, sota la direcciô de Josep Prats, 79 cantants van voler familiaritzar-se amb la mùsica coral ibèrica. El taller amb mes part ici-pants va ser el que formaven els 236 cantaires que es van inscriure al ta-ller de mûsica afroamericana, dirigit

F

EUROPA CANTAT XIII

per Robert Ray. El taller d'Arvo Part tenia un limit d ' inscripciô de 240 cantaires, tot i que hi havia predica-ment el doble de candidats per can-tar amb Tônu Kaljuste. Andras Far-kas va treballar amb un cor de 265 membres la Missa en mi bemoll de Schubert i 280 participants van for-mar un cor impressionant per cantar la Simfonia de primavera de Britten, amb Malcom Goldring.

Dels 12 grans concerts que es van fer, 8 van tenir Hoc al Desing Center, amb una capacitat per a 2.900 pla-

ce s , i e ls a l t res q u a t r e , al N e u e r Dom. Els 17 petits concerts es van fer a diversos escenar is de Linz i servien per donar oportuni ta ts als cors per presentar els seus progra-mes individuáis.

S'esta éditant un doble CD i cas-sets amb extractes de tots els con-certs especiáis, tots els de taller i al-guns dels petits concerts. Els CD es-tarán acabats a finals d'aquest any, i costaran 50 D M , i els cassets , 15 DM. Es poden demanar a la Secreta-ria General d'Europa Cantat.

Jordi Casas va dirigir el Youth European Choir El m e s t r e J o r d i C a s a s B a y e r

- d i r e c t o r de l 'Orfeo C a t a l à i de l Cor de Cambra del Palau de la Mu-sica Ca ta lana - va dirirgir un stage al capdavant del Youth European Choir, organitzat per Europa Cantat (Federació Europea de Joves Cors) de l 5 al 19 de j u l i o l d ' e n g u a n y . Aquesta és la pr imera vegada que un director de l 'area medi ter rània a s s u m e i x la r e s p o n s a b i l i t a t d 'a-quest cor, format, en aquesta oca-sió, per 42 cantaires procedents de 14 països europeus.

Les sessions de treball van teñir Hoc a Vészprem (Hongria); després es va fer una petita gira de concerts per la mateixa Hongria, Eslovènia i Aust r ia , en qué van par t i c ipa r el pianista Josep Surinyach i la mez-zosoprano Magda Pujol. El reper-tori incloi'a obres dels dos composi-tors catalans: Xavier Montsalvatge (Piano de la Madona i Cuatro can-ciones negras) i Salvador Brotons (Aigües de la primavera, sobre text de Josep Carner). A mes de Schu-bert, Brahms, Rossini i Copland.

Octubre 1997, aquatreveus 9

"o En el Centenari del Naixement de Manuel Blancafort

Som en temps de cen-t e n a r i s ( S c h u b e r t , B r a h m s , M e n d e l s s h o n ,

Conxi ta Badia, Blancafort , etc.) i a ixò ens pot fer imag ina r que la musica funciona a ' c o p d'efemèri-des . Res més lluny de la realitat; quan els grans mus ics es t rangers celebren anys, ens n 'alegrem, però quan és un dels de casa, no n'hi ha prou, perquè la je rarquia de valors es tab le r t s en els da r re r s anys no ens p lau g e n s : s i tua e ls de fora sempre per sobre dels d'aquf i ens c o n v e n e q u e n o hi h a c a p a l t r a m a n e r a de v e u r e les c o s e s . Pe r a i x ò , l ' o c a s i ó de l c e n t e n a r i del na ixement de M a n u e l Blancafor t ens serveix per retrobar la mùsica d'un dels au tors del nos t re segle que més ha sofert la t endència a l'oblit dels nostres musics un cop han desaparegut .

Manue l Blancafort (1897-1987) fou un m u s i c a t i p i e p e r d u e s o très raons: no es tudià mai en cap centre d 'ensenyament musical re-gular, és a dir, fou un autodidacte q u e s 'a judà del supor t del p a r e , molt inclinât a les quest ions musi-cals , del contacte a m b alguns dels m u s i c s m e s r e l l e v a n t s de l m o -ment, que venien a hostatjar-se al b a l n e a r i d e la G a r r i g a , c o m L a M o t e , Pedre l l o R i c a r d Vines , i s o b r e t o t , de M o m p o u , a m b qui travà una amistat molt durable .

F o u t a m b é u n h o m e d e f o r a ciutat, sobretot en la pr imera part de la seva v ida , i un h o m e d 'es-casses relacions socials quan, des-prés de la guerra, hagué de situar-se a Barcelona; la seva musica , el seu exit com a destinatari de me-dal les , p remis i es t renes , fou de-gut a l ' interès dels sons que trova-va, no de les pressions que podia haver exercit en els cercles musi-ca l s del m o m e n t . Fou t a m b é un h o m e de fermes conviccions estè-t iques , p r imer corn a por taes ten-

Manuel Blancafort

dard del moviment ant iwagneriá a Barce lona , després c o m a defen-sor del c lass is isme i l 'academicis-me .

F o u , f i n a l m e n t , un d e i s p o c s músics cata lans del present segle atrevit a escr iure obres per a or-questra de la talla de la Simfonia en mi (1950), els dos concerts per a piano (1944-46), la Rapscydia ca-talana (1953) per a violoncel i or-questra, o la cantanta Verse Maña (1965) , per a cor i orquestra, que el sitúen entre els grans simfonis-tes del nostre país, amb una certa tendencia al tractament sonor pro-pi de l'estética rachmanofiana.

Aquest home, discret pare d'on-ze filis, entre els qua ls , l 'Albert ,

director del Cor de R T V E durant 25 a n y s , i G a b r i e l , o r g u e n e r de p r imera fila, i ncansab le t rebal la-dor, que hagué de comple ta r una jo rnada laboral durant tota la seva vida, per tal de mantenir la famf-lia, que en la seva joventu t havia e sc r i t u n a de les p a r t i t u r e s m é s fresques i populars del nostre se-gle, El parc d'atraccions (1920) , que conté la ce lebèrr ima Polka de l'equilibrista, bal lada per Magr inà al c i n e m a U r q u i n a o n a el 1932 , corre el rise de passar desaperce-but si no hi posem remei . El cen-tenari ens pot servir d 'excusa.

Xosé Aviñoa


La tècnica vocal a la coral

L a d o c t o r a M o n t s e r r a t B o n e t é s m e t g e e s p e -c ia l i s ta e n o t o r i n o l a r i n g o l o g i a i f on ia tr ia i p r o -f e s s o r a d e la U n i v e r s i t ä t d e B a r c e l o n a . B o n e t és t a m b é d i r e c t o r a de l C o r S i g n u m d e l ' A g r u -p a c i ó C o r s M a d r i g a l . L ' a r t i c l e e x p l i c a la i m -

p o r t a n c i a d e la u t i l i t z a c i ó c o r r e c t a d e la v e u a les a g r u p a c i o n s c o r á i s , j a q u e e l s c a n t a i r e s h a n d e c a n t a r a l lá o n e ls va b é p e r a la s e v a v e u , i n o a l lá o n f a n fa l ta .

L'home, des del començamen t , ha tingut nécessitât de comunicar-se amb els seus congéneres. La veu és el vehicle natural del llenguatge oral. Quan l'ésser huma vol expres-sar sen t iments , reci ta , dec l ama o canta. Aleshores la veu pot ser bo-nica, agradable, i esdevenir, fins i tot, una obra d'art. Aquesta manera de t ransformar la veu és possible gracies a un aprenentatge o técnica voca l , pe rô t a m b é a unes cond i -cions innates físiques o artistiques. Si emmalalteix, es parla que l'indi-vidu presenta disfonia o patología vocal.

N o naixem sabent parlar o can-tar: s'ha d 'aprendre. Es pot consi-derar la veu com un instrument de la familia del vent, j a que c o n s t a d ' una m a n x a pu l -monar, un osciMador larin-gi i una caixa de ressonàn-c i a f a c i a l . Q u a n v o l e m aprendre a tocar un instru-ment, el professor ens en-senya com usar-lo, cuidar-lo i man-tenir-lo per desenvolupar-ne la seva musicali tat . En un cor, el director és el professor mes prôxim al can-ta i re , t a m bé el seu conse l l e r i el que es p reocupa per tenir a punt , tant el seu estât anímic com el fisic de cara al cant. Ensenya tant el rit-me, la melodía o l 'harmonia d'una canço com el timbre, l 'articulació i en definitiva la técnica de la veu. Si es vol aconseguir un bon nivell del cor, cal que aconsegueixi una ade-quada impos tado , a fi d'obtenir un augment d'energia vocal. Es impor-tant i necessari q u e e l director de cor conegui en profunditat la técni-ca de la veu, j a que aquesta és l'ins-trument per excel-lència de la for-m a d o musical oral.

Degut al tipus d'obra que es can-ti en una coral, és possible que, a vega de s , el d i r ec to r ex ige ix i del

cantaire un determinat nivell vocal: dimàmic (sons fortisimo o pianisi-mo), me lod ie (sons mol t aguts o molt greus) o timbric (veus velades o rudes) que provoqui tens ió ex-cessiva a cordes vocals. Sovint els d i rec tors de cor p regun ten : "Puc fer cantar qualsevol obra? Et sem-bla adequada? No els fare malbé la veu? Com puc evitar que forcin el coli i cu idar - les?" . La respos ta a aques tes p regun tes és dob le . Per manten i r la salut vocal cai d 'una banda evitar les conductes perjudi-c ia l s de la veu (fumar, cr idar . . . ) però també encoratjar les conduc-tes benefic ioses (bafs, repòs. . . ) , i d'altra banda cai aprendre una bona tècnica vocal.

l / L'objectiu de la tècnica vocal és la

utilització correcta de l'aparell fonador

L'objectiu de la técnica vocal és la ut i l i tzació correcta de l 'aparell fonador. Pretén regular el flux d 'a i -re e m m a g a t z e m a t a i s p u l m o n s . Procura que les cordes vocals vi-brin de forma regular, con t inua i mant inguda durant una frase. Per estalviar energía, intenta relaxar les estructures ve'ínes que no interve-nen en l 'articulació i producció del so. Exercita la mobilitat i flexibili-tat deis órgans articulatoris i busca la millor qualitat de so. Compara la bona emissió de la veu amb l'ajut auditiu, a través de la coordinació fonoaudit iva. I en definitiva posa l'aparell fonador al servei de la co-m u n i c a d o oral, del l lenguatge, de la parla o del cant.

El treball de la técnica vocal cal q u e s i g u i i n d i v i d u a l i a l h o r a co l l ec t iu . Per a un cor aquest se-gon aspecte és essencial. Practicar

la t écn ica vocal en g rup és imprescindible per tal d'igualar l'afinació i ajustar el ritme a l'arti-cu lac ió de c a d a c o r d a o del cor. S o b r e t o t és i m p r e s c i n d i b l e p e r e q u i l i b r a r el t i m b r e , fet q u e in-fluenciará a no abaixar-se o a evi-tar estridéncies o del t imbre velat.

Abans de comencar l 'aprenentat-ge de la técnica vocal és bo conéi-xer l'extensió de la veu del cantaire i el seu ámbit vocal. Per tal de po-der ajustar la veu de cada cantaire a una corda concre ta cal classifi-car-los les veus préviament. Es im-portant que cada cantaire canti allá on es troba cómode , i no pas allá on fa falta. Si s'usa bé l ' instrument millora l'afinació, el ritme i sobre-

tot el t imbre, que será di-ferent pe r a c a d a co rda . En les sopranos predomi-na el color brillant i l'agi-l i t a t d ' e x e c u c i ó ; en l e s contralts, el t imbre avellu-tat; els tenors es caracte-

ritzen per una major nasalització, i els b a i x o s , per major amp l i t ud i arrodoniment vocal.

La millor escola de técnica vocal que poden teñi r uns can ta i r e s és l 'exemple vocal director o directo-ra. Per imitació, entrenament audi-tiu i copia fiable, els cantaires j a te-ñen un primer peu al coll de la téc-nica vocal, sempre que el director s i g u i u n b o n c a n t a n t . L ' e s f o r c co l l e c t i u que mol tes coráis s ' im-p o s e n en l ' ámbi t voca l dona e l s seus fruits després d'un treball con-tinuat.

Dra. Montserrat Bonet

^ ( B i b l i o g r a f i a : B O N E T , M.: La Veu. Nova Enciclopédia Temàti-ca Pianeta . Mùs ica i c inema. Ed. Pianeta. Barcelona, 1995)

Octubre 1997, aquatreveus 11

"S Histories de la música: BBB

Si mai heu jugat al I n -viai Pursui t , és possible que hagueu topat amb la pregunta: "Quines són les tres bes de la mùsica clàs-sica alemanya?". Un cop

Bach, retrat de 1746

superada la temptació de contestar bo, bonic i barat, la resposta correc-ta és: Bach, Beethoven i Brahms. Malgrat tot, no seria tan errada la primera intenció, si tenim en comp-te com es va forjar la l legenda de cada un i la frase en qüestió.

Johann Sebastian Bach era músic d'església, un ofici artesa sense gai-re reconeixement. El fet que Bach fou bon músic, ens el recolza l'esti-ma que peí seu llegat sentiren mú-sics posteriors. Del fet que en el seu temps fou un personatge reconegut solament "en cercles reduíts", ens en parlen dues anécdotes:

Johann Gottlieb Goldberg era un bon clavecinista, al servei de Key-se r l ingk , a m b a i x a d o r de Rúss ia . Diu la llegenda que Keyserlingk pa-tia insomni, i algú li va recomanar que "per distreure's en les llargues nit sense repós, escoltes alguna mú-sica jo iosa i t r a n q u i l l a al mateix temps". El noble senyor, fervent ad-mirador de Bach, li hauria encoma-nat aquesta tasca. Segons la mateixa llegenda, Bach li va lliurar una obra per a clavecí consistent en una aria i 30 variacions. Goldberg fou el so-fert músic que cada nit havia d'in-

terpretar incansablement les varia-cions per adormir l 'ambaixador. I així fou com preneren nom les Va-riacions Goldberg.

Christian Ludwig, Margrave de B r a n d e n b u r g , e r a un m e l ó m a n , amic de músics i col-leccionista de par t i tures . Un dia va sentir tocar Bach, i va comentar que estava inté-r e s sâ t en una sé r ie de c o n c e r t s . Bach, que es considerava un humil servidor, al cap de dos anys li va enviar una bonica partitura, junta-ment amb una dedicatoria: "Fa dos

Beethoven, retrat de 1819

anys vaig tenir la bona fortuna de tocar davant de Vostra Reial Altesa per la Vostra Ordre, i vaig percebre que Vostra Altesa demos t rava un cert plaer davant el petit talent mu-sical que el cel m'ha concedit. (...) D'acord amb la graciosa comanda de Vostra Altesa, m'he pres la lli-bertat de dur a terme el meu deure molt humi l davant Vostra Al tesa Reial amb aquests concerts, que he o rques t ra t per a d ive r sos ins t ru-m e n t s . P r e g o mol t h u m i l m e n t a vostra altesa que no jutgi sa imper-feccló amb el rigor del fi i delicat gust per les peces musicals amb què es coneix universalment Vostra Al-tesa, ans trobi en ells, en benigna consideració, el respecte pregon i la més humil obediència que amb ells vull demostrar a Vostra Altesa. No-gensmenys, Senyor, prego amb tota humili tat que Vostra Altesa Reial

Brahms, retrat de 1862

segueixi tenint la bondat de teñir-me en el vostre beneplàcit , i sapi-gueu que no hi ha res més estimât a mon cor que poder servir-lo en oca-sions més dignes de Vostra Altesa i vos t re servei . A m b tot el fervor, Senyor, quedo ais peus de Vostra Al tesa Reial c o m el seu servidor més humil i obedient , Johann Se-bastian Bach".

Fos perqué faltava algun Altesa Reial al manuscri t , o fos per l'es-pan t del n o b l e s e n y o r davan t la perspectiva d'haver de llegir sovint car tes com aquel la , el fet és que aquests concerts no van ésser mai interpretats a la Cort de Branden-burg, ni foren inclosos al catàleg de partitures de Sa Altesa Reial.

Ludwig van Bee thoven fou un deis primers músics que reeixi en Tintent d'establir-se com a artista in-dependent , i aconseguí fama i di-ners com a a c r ó b a t a del p i a n o a Viena. Eren famosos els seus duels amb altres pianistes, on solia vencer gracies a les sèves bril lants inter-pretacions. Els diners, els va acon-seguir en forma d'una paga de di-versos nobles de la ciutat, amb la sola condició que no anés a servir a la C o r t de l g e r m a de N a p o l e ó , eventual invasor en aquelles contra-des. Beethoven fou famós per l'am-bivalència dels seus sentiments en-vers el general cors, i també pel seu patriotisme. En el g remi d ' intèr-prets , perô, no fou un personatge


d'aliò més popular. Vegem-ne tam-bé dues mostres:

En ocasió de l'estrena del seu ter-cer concert per a piano i orquestra, no va enllestir la partitura fins la nit abans, de manera que es va fer un sol assaig, de les 8 del mati fins a 1'-hora del concert (les 6 de la tarda). El composi tor es va lliurar de les ires del mùsics, cansats, frustrats i malhumorats, gràcies a la interven-ció d'un rie amie, que va procurar menjar per a tothom.

En l'estrena de la Cinquena Sim-fon ia , e l s p r o b l e m e s fo ren més greus. Els mùsics no volien que el composi tor assistfs als assaigs , j a que en la preparació d'un concert havia llencat a terra un nen del cor. Beethoven va haver d 'escoltar els assaigs des d 'una cambra ve'ina, i passa les indicacions al primer vio-li. Per afegir-hi salsa, algunes parts de la simfonia es van acabar a dar-rera hora, i no va quedar gaire clara la qùestió de si s'havien de fer o no algunes repeticions. El dia de l'es-trena, alguns intèrprets van repetir i d'altres no, de manera que Beetho-ven va fer a turar l 'orquestra amb

cr i t s , ob l igan t - l o s a to rna r a co -mencar. Sembla que els mùsics no van quedar gaire agrai'ts.

No pretenem considerar Johannes Brahms com un music barat, però si que és cert que el seu accés a la fra-se "Les tres bes" no fou tan merito-ri.

En el darrer terc del segle XIX, el món musical europeu estava marcat per la disputa entre els revoluciona-ris, encapcalats per Franz Listz, amb Richard Wagner com a màxim ex-p o n e n t , i e ls c o n s e r v a d o r s , q u e veien en Brahms el representant dels autèntics valors musicals. Des que Schumann el va lloar pùblicament al principi de la seva carrera, Brahms es ve i a c o m un c o n t i n u a d o r de l 'obra dels seus antecessors , molt especialment de Beethoven.

D'altra banda, hi havia el grup de Listz. Un dels seus defensors era el director d 'orquestra Hans von Bu-low, casat amb Cosima, la filla del compositor hongarès. Bulow tenia a la seva disposició una de les millors orquestres del seu temps, amb gran capacitat tècnica i econòmica per re-colzar qualsevol compositor que fos

del seu g r a t . Tôt es va torçar, perô, quan Cosima el va abandonar per anar a viure amb Wagner. Quan van començar a néixer els fruits de l ' amor entre Ri-chard i Cosima, que poste-riorment es van casar, Bu-low va proclamar que "ha-via récupérât el seny", que el seu exsogre i tota la seva troupe eren una colla d 'estafadors de la música, i que dedicaría les sè-ves énergies a la defensa dels Sants de la M ú s i c a , e n t r e e l s q u a i s Brahms era el més destacat . Aix i dones , va proclamar la frase "Les tres bes de la música alemanya son Bach , B e e t h o v e n i B r a h m s " , pe r e q u i p a r a r el seu n o u a m i e a l es grans figures admirades per tots, i va posar a la seva disposició la gran orquestra, amb la possibilitat fins i tôt de fer-la servir per provar noves orquestracions, oportunitat, encara ara, difícil d'aconseguir.

I a ix i fou com tres genis de la música van anar a parar a la matei-xa frase gràcies a un affaire de fal-dilles.

BIBLIOGRAFIA

LA C A R T E L L I N A MUSICA CURAU- F. DIDATTICA

Ä> Manuel Biancafort. Xosé Aviñoa. Col-leccio C o m p o s i t o r s C a t a l a n s . N ú m . 7. P rò leg de X a v i e r Montsalvatge. Barcelona, 1997. Edita: Edicions Proa i Departement de Cultura de la Generalität de Catalu-nya. 220 pagines. Primera edició: febrer de 1997. Lli-bre publicat amb motiu del centenari del naixement de Manuel Biancafort (La Garriga, 1897 - 1997).

L'autor, Xosé Aviñoa, fa un recorregut ampli per la vida i obra de l'insigne compositor. Entre d'altres face-tes de la vida del compositor, tracta de l'origen fami-liar. La formació musical i humana. La relació Blanca-

fort-Mompou. La maduresa: creació i activitat profes-sional. Els escrits i l 'orientació estètica de Blancafort.

Pel que fa a l'obra, explica les caracteristiques, les èpoques i el catàleg. A més aporta un apèndix docu-mentai amb: cronologia, bibliografia, discografia i un catàleg d'obres. També hi ha un index complet.

La Cartellina. Musica corale e didattica. Anno X X I nùm. 107, genn io- febbra io 1997, 125 pàg . L. 12 .000 . Edi ta : E d i z i o n e Suv in i Z e r b o n i , v ia M . F . Quintiliano 40, 20138 - Milano. Tel. 508 43 65 - Fax 508 42 6 1 . Entre d'altres articles destaquen:

- Musica nella scuola elementare. - Le Variazioni K. 265 per pianoforte di Wolfgang

Amadeus Mozart: spunti per un'unità didattica basata su invenzione e ascolto.

- Voce e corpo: un binomi inscindibile. - Musica corale nel XX secolo: per una prassi com-

positiva adeguata allo strumento "coro". - Il canto gregoriano: primato della Parola. - La "Teoria degli affetti" nell'estetica musicale cin-

quecentesca. - La Cappella Musicale nell'Italia della Controri-

forma.


Ir Certamen biennal de Coráis "La Canco dei Cota Cao

1. T E M A O B L I G A T La Canco del Cola Cao en qual-

sevol versió vocal o vocal- instru-mental si bé cal respectar la melo-dia original.

2. PARTICIPANTS Totes les agrupacions coráis amb

seu a Espanya.

3 . C A R A C T E R I S T I Q U E S D E L'OBRA

A partir de la melodia i l letres origináis que s'han d'interpretar en la seva totalitat, cada coral podra realitzar la versió que s'adapti mi-llor a les seves possibili tats sense l imitació d'estils ni d ' ins t ruments musica ls que es vulguin incorpo-rar. També és lliure la duració de l'obra objecte del concurs.

4. F O R M A D E PARTICIPAR Cada coral participant haurà de

gravar una casset amb la seva ver-sió del Cola-Cao a la cara A i amb 15 o 20 minuts amb peces del seu repertori a la cara B , adjuntant el butl let í d ' inscripció amb totes les da tes que hi f iguren repe t ides al butlletí de par t ic ipado, que será re-tornat segellat com a resguard de recepció de l'obra. El butlletí d'ins-cripció està préparât perqué servei-xi de carátula de la casset, per evi-tar problèmes d'identificació.

5. A D M I S S I Ó D ' O B R E S La gravació de l'obra haurà d'en-

tregar-se convenientment protegida i en perfectes condicions a l 'adreça següent: NUPA, S.A. Lepanto 410-414 (08025) Barcelona, de dilluns a divendres de 8 del mat í a 8 del vespre. Si la gravació de l'obra no es pot reproduir es comunicará per telèfon a la Coral afectada perqué en el t e rmin i de 8 d ies es pugu i presentar una còpia correcta.

6. P E R Í O D E D ' A D M I S S I Ó Les cassets s'han de portar o en-

viar a N U P A S.A. del 24 de no -

p p y vembre fins al 5 de desembre de 1997, ambdós inclosos.

7. JURAT El jurat estará intégrât per perso-

nal i ta ts re l levants del m ó n de la música i les arts, la identitat de les q u a i s e s c o n e i x e r à u n a v e g a d a emés el veredicte. A partir del dia 9 de desembre el jurat procedirà a l 'audició de totes i cadascuna de les obres rebudes i acceptades per seleccionar-Íes i qualificar-les.

coord inar i consensua r a m b elles els detalls de la realització del con-cert, la seva programació i actua-cions, i tot el que fa referencia ais v ia tges i e s t ades que facin falta. Els costos de trasllat i estada ani-ran a carree de l 'organització.

11. CESIÓ D E D R E T S

Duran t 1; 8 . P R E M I S

)urant la p r imera qu inzena de g e n e r d e 1998 el j u r a t d o n a r á a conéixer les tres coráis guanyado-res del Premi de Par t ic ipado, dotat a m b 5 0 0 . 0 0 0 pesse te s cadascun . Els premis no podran ser declarats déserts i estaran subjectes a la le-g i s l ado actual vigent.

9. CONCERT. G R A N P R E M I C O L A - C A O

Les tres coráis finalistes o gua-nyadores del Premi de Participació es c o m p r o m e t e n a p a r t i c i p a r al concert que se celebrará a Barcelo-na el 4 de marc de 1998. El fet de no part icipar al concer t suposa la renuncia del premi aconseguit , el quai passarà a la coral classificada immediatament després de les tres pr imeres . El concert consistirá en la in terpre tado del repertori propi de cada coral i la seva versió espe-cífica de La Canco del Cola Cao. Un jurat, assistent a l'acte, decidirá la versió guanyadora de La Canco del Cola Cao i la coral que l'hagi interprétât rebrà un premi addicio-nal de 500.000 pessetes.

Les coráis guanyadores hauran de lliurar la parti tura de les seves versions com el seu dret d'explota-c i ó a N u t r e x p a S . A . L a C o r a l guanyadora del Gran P remi Cola Cao cedirà , a m e s , els seus drets d'imatge a Nutrexpa S.A., els quais podran utilitzar la gravació audio-visual que es rea l i tzarà duran t el concert per a a lguna de les seves émissions publicitàries.

12. D E V O L U C I Ó D E LES O B R E S

A partir del 16 de marc es retor-naran les cassets a totes les coráis p a r t i c i p a n t s a c o m p a n y a d e s d 'un certificat de participació.

13. ACCEPTACIÓ D E L E S B A S E S

La participació en aquest certa-men suposa acceptar tots els punts d 'aquestes bases , les décis ions de l 'organització i el veredicte del ju-rat sense dret a r e c l amado .

10.1 O R G A N I T Z A C I O D E L C O N C E R T Y Vf

El concer t de les tres coráis se celebrará la nit del 4 de marc, di-m e c r e s , de 1998 , al Pa lau de la M ú s i c a C a t a l a n a d e B a r c e l o n a . L'organització es posará en contac-te amb les coráis guanyadores per

14. M I L L O R A D E L E S B A S E S

L'organització es reserva el dret de fer modificacions o prendre ini-c ia t ives no r egu lades en les p ré -s en t s b a s e s , s e m p r e q u e p u g u i n contribuir al bon èxit del certamen.

15. I N F O R M A C I Ó S U P L E M E N T A R I A

Q u a l s e v o l i n f o r m a c i ó s u p l e -_ men ta r í a a aqües tes bases es pot demanar a:

NUPA, S.A. Lepante 410-414 08025 - Barcelona il Tel. (93) 290 02 90 Fax (93) 290 03 33


Festivals, cursos, concursos

FESTIVALS

- RIVA DEL GARDA (Italia). In. Canto Sul Garda. Del 22 al 26 d'octubre de 1997. - APELDOORN (Holanda). I Festi-val Europeu de Cors d'Homes. Del 20 al 23 de novembre de 1997. - PRAGA (República Txeca) . 7th International Festival of Advent and Christmas Music.

Del 28 de novembre a VI de desem-bre de 1997. - SANTIAGO D E CUBA (Cuba). IVth International Choir Festival. De VI al 8 de desembre de 1997.

- T E S S A L Ô N I C A ( G r e c i a ) . 1st European Youth Choral Festival. Del 18 al 22 de desembre de 1997.

- S O R R E N T O (Italia). Internatio-nal Days for Young Choirs and Mu-sicians.

Del 20 al 24 defebrer de 1998. - V A L L A D O L I D ( E s p a n y a ) . 3a Trabada de Cors Universitaris. Del 21 al 22 de marc de 1998. - M O N T R E U X (Suïssa) . 34èmes Rencontres Chorales Internat. Del 14 al 18 d'abril de 1998. - LORETO (Italia). 38th Internatio-nal Choral Festival. Del 15 al 19 d'abril de 1998. - COLERAINE (Irlanda). 1st Inter-national Choral Festival. Del 24 al 25 d'abril de 1998. - CORK (Irlanda). Cork Internatio-nal Choral Festival. Del 30 d'abril al 3 de maig de 1998. - NEERPELT (Bélgica). 46è Festi-val Europeu de Música per a la Jo-ventut. De VI al 3 de maig de 1998. - TOURS (Franca). 27th Florilège Vocal de Tours. Del 29 de maig a VI de juny de 1998. - M A R K T O B E R D O R F (Alema-nya). Música Sacra International. Del 29 de maig al 3 de juny de 1998. - TORONTO (Canada). Internatio-nal Choral Conductors' Symposium Del 2 al 7 de juny de 1998. - P O H L H E I M (Alemanya). Inter-national Choir Festival.

Del 4 al 7 de juny de 1998. - POWELL RIVER (Canadá). Kat-haumixw International Conductors Symposium. Del 23 al 27 de juny de 1998. - PARDUBICE (República Txeca). 15th International Festival of Aca-demic Choirs. Del 24 al 28 de juny de 1998. - MINNESOTA (USA). America-Fest International Singing Festival. Del 27 de juny al 3 de juliol de 1998.

- F L O R E N C I A (Italia). 3rd Tus-cany International Children's Cho-rus Festival. Del 29 de juny al 5 de juliol de 1998. - POWELL RIVER (Canadá). 8th International Choral Kathaumixw. Del 30 de juny al 4 de juliol de 1998.

- PREVEZÁ (Grecia). 16th Interna-tional Choir Festival of Preveza. Del 2 al 5 de juliol de 1998.

- BARCELONA (Catalunya). XXXIII Jornades Intern, de Cant Co-ral. Del 6 al 12 de juliol de 1998. - E G E R - B U D A P E S T (Hongr ia ) . Internat. Summer Music Festival. Del 9 al 14 de juliol de 1998.

- BUDAPEST (Hongria) . Interna-tional Choir Festival. Del 12 al 15 de juliol de 1998. - V E S Z P R É M ( H o n g r i a ) . Vesz-prém Vox Juventae. Del 12 al 19 de juliol de 1998. - P A R M A ( I t a l i a ) . In t e rna t iona l Choir Festival "Giuseppe Verdi Sal-somaggiore Terme". Del 15 al 19 de juliol de 1998. - ROTTENBURG A M N E C E A R (Alemanya). 2n Festival Internacio-nal de Música Sacra. Del 23 al 26 de juliol de 1998. - M E L B O U R N E (Australia). Mel-bourne Internat. Choral Festival. Del 25 de juliol al 2 d'agost.

- SALZBURG (Austria). 7th Multi-national Chamber Choir. Del 3 al 17 d'agost de 1998. - JERUSALEM (Israel). 18th Zim-riya. Del 10 al 20 d'agost de 1998. - B A R C E L O N A (Ca ta lunya ) . Ir Festival Internacional de Cant Coral. Del 14 al 18 de setembre de 1998. - PECS (Hongr ia) . European and

Wor ld C o n v i v i a l W i n e Songs Festival. Del 25 al 28 de setembre de 1998. - VELDHOVEN (Holan-da). 5è Festival Interna-cional de Cant Coral per a Joves. Del 16 al 18 d'oc-tubre de 1998. - R H E I N - R U H R (Ale manya). 2nd International Choir Festival. Del 25 al 31 d'octubre de 1998. - ATENES (Grècia). 7th Internatio-nal Choir Festival. Del 4 al 8 de novembre de 1998. - S Y D N E Y (Aus t ra l i a ) . "Sydney Sings" Children's Chorus Festival. Del 12 al 18 de juliol de 1999.

SETMANES CANTANTS

- SANT CUGAT (Catalunya). Per a corals infantils i juvenils. Del 4 al 13 de juliol de J 998. - ST. A N D R E W S (Escocia). Del 5 al 12 de juliol de 1998. - SKARABORG (Suècia). Del 9 al 15 d'agost de 1998. - G A R D O N E Lago di Garda (Ita-lia). Del 7 al 14 de setembre de 1998. - VAISON LA ROMAINE (Franca) Del 4 al 12 d'agost de 1999.

JCURSOS

- CURS DE DIRECCIÓ C O R A L DE LA FCEC 1997-98. 8 i 9 de novembre de 1997. 17 i 18 de gener, 28 de febrer i 1 de marc i 21 i 22 de marc de 1998. - XVII J O R N A D A S C O R A L I S -TAS A R A G O N E S A S (Ciudad de Borja). Taller de Dirección de Coros. Inter-pretación de la Música Coral Cubana. Del 2 al 9 de novembre de 1997. - C U R S O S I N T E N S I U S D E MÈTODE COS-ART (Barcelona). 27 i 28 de setembre, 22 i 23 de no-vembre, 24 i 25 de gener, 14 i 15 de mars i 16 i 17 de maig.


Festivals, cursos, concursos

CONCURSOS

- COCENTAÜMA XVIII. Cer tamen Coral Fira de Tots Sants. 25 d•octubre de 1997. - T O L O S A . C e r t a m e n

^ Coral. 1 24 d'octubre al 2 de no-

vembre de 1997. - ROMA (Ciutat del Vaticá). V Inter-national Música Sacra Competition. Del 12 al 16 de novembre de 1997.

- VIENA (Austria). 15th Internatio-nal Schubert Choral Competition. Del 13 al 16 de novembre de 1997.

- JIJONA (Espanya). Primer Con-curso Turrón de Jijona. Desembre de 1997. - RIVA D E L G A R D A (Italia). In-ternational Choir Competition. Del 5 al 8 d'abril de 1998.

- M A R I B O R (Eslovénia). 4th In-ternational Choir Competition. Del 17 al 19 d'abril de 1998.

- R H O D E S (Grecia) . 1st Interna-tional Choral Competition. Del 23 al 26 d'abril de 1998. - RIGA (Letónia). 6th International F e s t i v a l - C o m p e t i t i o n of Youth Choirs. Del 30 d'abril al 3 de maig de 1998. - S A L Z K A M M E R G U T (Austria). 3rd International Choral Compet i -tion Bad Ischl.

Del 30 d'abril al 4 de maig de 1998. - R E G E N S B U R G (Alemanya). 5th G e r m a n Chora l Compe t i t i on and European Competi t ion for Mixed Youth Choirs. Del 20 al 24 de maig de 1998. - Z W I C K A U (Alemanya). Interna-t i o n a l R o b e r t S c h u m a n n C h o i r Competition. 28 de maig a I'l de juny de 1998. - P O L H E I M (Alemanya). Concurs Coral Internacional. Del 4al7 de juny de 1998. - DEBRECEM (Hongria). Internatio-nal "Bartók Béla" Choir Competition. Del 28 de juny al 4 de juliol de 1998. - P R E T O R I A (Sud-áfr ica) . First Internat ional Chi ldren and Youth Choir Competition.

Del SallOde juliol de 1998. - LA PLATA (Argentina). 1st Cho-ral Competition "Argentine Folklo-ric and Popular Songs". Del 9 al 12 de juliol de 1998. - A R E Z Z O (Italia). XLVI Concor-so Polifonico Internazionale Guido dArezzo .

Del 27 al 30 d'agost de 1998. - NETANYA (Israel). International Choir Competition "Shirat Hayamim". Del 19 al 22 d'octubre de 1998.

- ATENES (Grècia). 5th Internatio-nal Choir Competition. Del 4 al 8 de novembre de 1998. - B U D A P E S T (Hongria) Interna-tional Choir Competition. Del 28 al 31 de marc de 1999. - M A R K T O B E R D O R F (Alema-nya). International Chamber Choir Competition. Del 20 al 26 de maig de 1999. - L I T O M Y S L (República Txeca). 4rd In te rna t iona l S m e t a n a Cho i r Competition. Juny del 1999. - P Ò H L H E I M (Alemanya). Inter-nat ional M e n d e l s s o h n - B a r t h o l d y Choir Competition. Del 3 al 6 de juny de 1999. - W E R N I G E R O D E (Alemanya) . I n t e r n a t i o n a l J o h a n n e s B r a h m s Choral Competition.

Del 21 al 25 de juliol de 1999. - R Ü G E N ( A l e m a n y a ) . In terna t . Choir Competition "Insula rugia". Setembre de 1999.

- C A R A C A S (Venezuela). Améri-ca Cantat. Del 14 al 23 d'abril del 2000.

ACTIVITATS DIVERSES

- El Primer Palau. Cicle de Joves Interprets II Temp. 1997/1998. De l'I al 22 d'octubre de 1997. - 18è Fest ival In ternac iona l de Mùsica de Granol lers . De Schu-bert a Brahms. Del 19 d'octubre al 30 de novembre de 1997. Volem remarcar el concert del Cor Vivaldi, el 9 de novembre (7 tarda), al Cercle Cultural de la Fundació "La Caixa". - M A R K T O B E R D O R F (Alema

n y a ) . I n t e r n a t i o n a l S e m i n a r for Children's Choir Conductors. Del 10 all7de juliol de 1998.

- VITORIA (Espanya) . European Academy for Young Choral Conduc-tors.

Del 10 al 21 de juliol de 1998. - V I T O R I A (Espanya) . European Youth Choir.

Del 10 al 25 de juliol de 1998. - E S T O C O L M - U P P S A L A (Sue-cia) . Internat ional Study Tour for Choral Conductors.

Del 13 al 18 d'octubre de 1998. - R O T T E R D A M ( H o l a n d a ) . 5th World Symposium on Choral Music. Juliol 1999.

- W O L F E N B U T T E L (Alemanya). Europa Cantat Junior. Del 23 de juliol a I'l d'agost de 1999. - B R U S S E L L E S (Belgica). Euro-pa Cantat XIV. Del 15 al 25 de juliol del 2000.

- Catalunya Musical Revista Musi-cal Catalana - Europa Cantat Magazine 2/97 - KANTUZ - Butlletins La Industrial - Butlletins de l'Orfeo Gracienc - Butlletins de l'Orfeo Reusenc - Butlletí Informatiu de la SCR Lo Llobregat de les Flors - Des del Nord - Noticias da Acal - Full Informatiu de l'Associació Musical de Mestres Directors - Internacional Choral Bulletin - L'Aurora de Clavé - Circular del Secrétariat de Coráis Infantils - Zeneszó (federació hongaresa) - Rotllana REVISTES I BUTLLETINS DIVERSOS - A Vabäst - Recerca i dìfusió de l'etnologia catalana. Centre de Promoció de la Cul tura Popular i Trad. Catalana. Generalität (Dep. de Cultura). - Fet a Barcelona. Mensual de l'Ins-titut de Cultura. Ajunt. Barcelona.


Comunicai-lia jjü N ú m e r o 5 . B a r c e l o n a , d i j o u s , 16 d ' o c t u b r e d e 1 9 9 7 .

Imatge fugissera i advertencia del meu Heure golut i saborós

ComunicàMia sovint se'm fa désert i terra eixorca: no sempre la mar porta

ones daurades de sol i raigs de l lum. . .

ComunicàMia Tèrbol i las, confús i a les

palpentes, hi pouo la memòria

de tu que m'has llegit altres vegades, de tu que m'has parlât amb confiança, de tu que m'has empès a fer

un pas mes i vencer les angúnies i les temors que em bloquegen l'avenç a certes hores de dies rúfols...

ComunicàMia reivindica poder trobar la pau del cor, la serenor de l'ànim, també en els moments de defallença i abatiment... No sempre podem fer assajos genials, ni concerts excel-lents, ni trobades magnifiques... En la nostra realitat de cada dia, amb totes les sèves petiteses insignificances, amb totes les sèves virtuts i assoliments, amb tots els nostres dons i mancaments, hem de poder donar repòs a les frisances i acceptar amb plenitud la nostra condicio humana, limitada, però perfectible: aquesta és la prova de la nostra autèntica qualitat com a persones...

ComunicàMia també ens pot ajudar a saber fer fermança en els moments difícils i així poder degustar nous présents mes reeixits, mes úfanosos, per fer possible la

perfectibilitat, l'afany de superado i la voluntat inqùestionable de ser plenament qui som, perqué estem

convençuts que en nosaltres hi ha mes del que hem donat fins ara... ComunicàMia com veieu, torna a ser al mig com el dijous, en aquest Número 10 de nostra revista Aquatreveus. i us in-

forma amb mes detall de l'exit de la Setmana Cantant de Tarragona i de l'avenç creixent del XVIII Festi-

val Internacional de Cant Coral Catalunya Centre. Felicitem, des d'aquí, els organitzadors i els oferim la

nostra voluntat de coMaboració mes directa en properes ocasions.

ComunicàMia us fa ressenya de l'actualitat mes fresca de cursos, festivals i con-cursos, en alguns dels quais estem segurs que hauran estât guardonades entitats de la nostra federado

que hi participen, amb les quais ens permetem de compartir la joia del triomf i a les quais de tot cor fe-

licitem i animem a assolir les millors fites. I en el terreny de les nostres comunicacions institucionals i

interfederacions, ComunicàMia us fa saber la nostra coHaboració amb el programa "ARRELS" del Departament de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional, el Congrès de Cul-

tura Catalana, la Diputació de Barcelona, el nostre compromis pioner en la const i tució oficial de la I

A s s e m b l e a del Mov iment Coral Cátala i la v ivencia tan all içonadora del XIII E U R O P A C A N T A T a

Linz, que fou un exit d'organització i participació. ComunicàMia us convida a llegir la revista amb voluntat informativa, ludica, creativa, i esperit crític a enviar les vostres aportacions

personáis i els vostres suggeriments per millorar cada dia la nostra oferta i els nostres servéis. Anuncieu-

vos-hi, digueu-hi la vostra, prepareu reportatges, articles, entrevistes, jocs , fotos, dibuixos, efemérides,

aniversaris, i feu-vos del Cub Subscriptor Aquatreveus. Au, vinga, va! I estigueu al cas de l'Home-

natge a Enríe Ribo, el canvi d'enfocament en la gravació del CD dels premis d'Interpretació Coral. I envieu-nos noticia dels vostres concerts amb anticipació.

Asserenai pel do de la paraula, roman per a tu incondicionalment amatent, Josep M. Mas. Président.


Setimana Cantant de Tarragona'97

Fa un pa re l i d ' a n y s , l 'Assoc iae ió Cor Ciu ta t

E de Tarragona va p lante-ja r - se el fet d 'organitzar un festival internacional de cors i/o cantaires indi-viduáis que poguessin te-ñir l'oportunitat de traba-

llar obres de diversos estils musi-cate i c o n è i x e r d i rec to r s de gran prestigi dins del món coral. Havia nascut la Setmana Cantant Tarrago-na 97.

Per fer realitat una trobada inter-nacional de coráis com la que pro-posàvem era imprescindible comp-tar amb un seguit de condicions tant humanes com materials que ens per-metessin dur a te rme aquest gran projecte. Ens calia:

* El Hoc on d e s e n v o l u p a r aquesta activitat. La nostra ciutat, Tarragona, era el mare idoni per a aques t t ipus de fes t ival . Per una banda és una ciutat petita on un es-deveniment com aquest no passa de-sapercebut. I consta també deis ele-ments necessaris d'infraestructura: allotjament, transpon... per l'altra, té un incomparable patrimoni histori-cocultural i és un centre d'atracció turístic (conjunt monumentai, tradi-cions, entorn naturai, platges...).

* Una estructura musical . Els objectius que ens proposàvem eren, primerament muntar obres de caràc-

Pep Prats, director tècnic de la Setmana Cantant

ter musical ben diferents sota la di-recció de grans mest res i després donar a conèixer la música feta a Tarragona.

La Se tmana Cantan t estava es-tructurada en quatre tallers de lliure elecció:

* L I E B E S - L I E D E R W A L Z E R OP.52 de Johannes Brahms, dirigit per Jordi Casas.

* COMPOSITORS FLAMENCS, dirigit per Johan Duijck.

* MESTRES DE CAPELLA DE LA SEU DE TARRAGONA, dirigit per Josep Prats.

* FOLKLORE ARGENTÍ, dirigit per Néstor Andrenacci.

Johan Duijck dirigint el taller de Compositors Flámenes

I un taller comú a tots els partici-pants:

* CARMINA BURANA de Cari Orff, dirigit per Laszlo Heltay.

* U n a o r g a n i t z a c i ó . Es van constituir nou grups de treball, tots ells intégrais per membres de l'As-sociaeió: promoció, secretaria, tre-sorer ia , con t ro l t ècn ic , logís t ica , concerts i relacions publiques. Un d e l s a s p e c t e s q u e v a m t e n i r en compte dins de l 'organi tzació era que tots els part icipants gaudissin d'una setmana molt agradable, plena de música.

* Un suport institucional. L'A-juntament de la nostra ciutat, i espe-cialment el Departament de Cultura, es van mostrar molt intéressais en el projecte i ens van donar l'ajut neces-sari per dur-lo a terme.

La Se tmana Cantan t Tarragona 97 es va celebrar del 28 de juliol al 3 d 'agost , a m b la p a r t i c i p a d o de 449 cantaires d 'Europa i America, distribuïts de la següent manera:

* Catalunya (Tarragona, Barcelo-na, Girona), 231 inscrits.

* E s p a n y a (As tú r i e s , Cas t e l lò , Galicia, Granada, País Base, Tole-do), 62 inscrits.

* Estranger (Alemanya, Anglate-r ra , A r g e n t i n a , B è l g i c a , F r a n c a , Polonia, Portugal, Su'íssa), 156 ins-crits.


E D I C I O N S D E LA

NOCTURN Melodia: Evert Taube

Harm.: Anders Ohrwall Adap. catalana: Josep-Anton Huguet(n.1927)

s

A

T

B

Vi-neJ rc - po - sa als meus bra-cos, el sol da - va- Ha cap a po

F T

Vi-neJ re - p o - s a als met is , bra-90s, el sol da - va - l l a cap a po-

r r ir c_rir r Dorm. Dorm, als metis bra-cos, cl sol da - va- lla cap a po-

M \>l It I j j , | J J IJ J I ,| IJ If 7 r T

nent. A...

nent. Dorm i s o m - n i - a con- tes de ( a -des . el teu son sc - r a lieu i p la -en t .

m I i j j L L J J i j i J i ^ ^ nent. A... r r f

fa ^ ^ j l ' l r ' j f j l j ^ i ^ ; V R R

1 f R 1 R r 1 R^r 1 f f f 1 11 f=? r 1 r̂ r 1 r CJ 7 » 1 / ' W Uf ' g r

Que les o - n e s de la m a r — s'a - lu-rin man-ses i llis-quin su - au - ment.

m m Que les o - n e s de la mar s'a - tu-rin man-ses i llis-quin su - au - ment.-

Que les o - n e s de la mar s'a - tu-rin man-ses i llis-quin su - au - ment.

£j j n 1 j j 1 j j 11 j 1 j . n 1 j j 1 j n 1 m v r c j r r r r r 1 r tft-J* T Qr T

I el vent que bu-fa_a les mun - t a - n y e s es t o r - n i _ p - r a t - g e q u a - s i si - lent

3 C J t r J l l r J l r n i J j - J | r PI J II

I e l vent que b u - a j i les mun - t a - n y e s es to r -n i j ) - rat - ge q u a - s i si - lent.

J J~31 J || r C—r 1 r r Bu

T) *—

fa! les mun V w ta - nyes es t o r - n y > - rat - ge qua - si si - lent.

FCEC-148

l l l l FEDERACIO FiE CATALANA C>

E D I C I O N S DE LA

LES ROSES FRANQUES TRADICIONAL ALEMANYA

Adaptació polifònica i del text: Josep-Anton Huguet (n 1927)

Text: Joan Maragall (1860-1911)

te

te

He vist Son les No com

ti - nes ro - ses les flors

ro - ses lliu - res al - tres

d'un de son

ver- me la de

pu ser- vi

qu les

jal. tud. vol.

he son son

pu vi les

He vist Son les No com

ti - nes ro - ses les flors

ro lliu al -

ses res tres

d'un ver- me de la ser son de qu

jal. tud. vol.

he son son

Les ro - ses d'un ver-me Són lliu - res de la ser Les al - tres són de qu

pu vi les

jat, tud. vol.

1

he ro -ro -

B p p

He vist u - nes ro - ses Son les ro - ses lliu - res No com les flors al - tres

d'un ver-meli pu - jat, he de la ser - vi - tud, són

són de qui les vol. son

vist les lliu

P

u -ro -res

nes ses son

ro - ses fran - ques pu - res

d'un no son

ver - meli pa - guen del vent

mo - rat. tri - but. i el sol.

Pen -Ni de Pas - sa

vist u les ro

iu - res

nes ro - ses d'un ses fran - ques no son pu - res són

ver - mei mo pa - guen tri del vent i el

rat. but. sol.

m les son son

ro fran pu

ses ver - meli mo - rat. ques no pa - guen tri - but. res son del vent i_el sol.

-m

/ 9

vist u - nes les ro - ses lliu - res son

ro - ses d'un fran - ques no pu - res són

ver - mei mo pa - guen tri del vent i el

rat. but. sol.

FCEC-149

U H FEDERACIO F Í E CATALANA

c-C D/ENTITATS

l l l l CORALS Setembre 1997 • NÚM. 149

10

f r t r i r ja - ven gron - xant

baix no s'a - bas ran la vi

i

se del ten ni da gron

mur d'un de dalt

xant - se i

jar - di. es - tant, ri - ent.

nin -ni_el gi -i a- bru

A h ! _ .

ï É

Nin -Ni el

I àf-

Ah!. Nin -Ni el

l a -

Ah! Nin -Ni el -

Ia-

14

gu po sa

m les pot

ni_el des

heu ger se

re ro les

n o e s no em

po - den se'n gau por - ta

co di

rà el

llir. ran. vent.

gu g'

bru

les po sa

pot ni_el des

heu ger se

re n o e s ro no les em

po - den co se'n gau - di por - ta - rà_el

" m

ran. vent.

gu

g> ,bru

les pô sa

pot ni_el des

heu ger se

re ro les

nq_es no em

po se'n por

den gau ta

co di

rà el

llir. ran. vent.

gu g'

bru

les po sa

pot ni^el des

heu ger se

re ro les

nq_es no em

po - den se'n gau por - ta

co - di

rà el

llir. ran. vent.

FCEC-149

Durant el matí, en sessions de tres hores, es treballaven eis tallers que prèviament cada cantaire havia es-colla i a la tarda es preparava con-juntament el taller Carmina Burana.

Hi havia tres modalitats de parti-c ipado (individual o col-lectiva):

Modalität A: assistència a tallers i al lot jament en res idencies d 'estu-diants.

Modalitat B: assistència a tallers. Modalitat C: assistència al taller

comú Carmina Burana. Un deis objectius de la Setmana

era inundar de música la nostra ciu-tat; crear un cicle de concerts, obert al public en general. Per aquest mo-tiu les coráis participants van poder oferir petits concerts del seu reper-tori als l locs més emblemàt ics de T a r r a g o n a : la p l a ç a de l R e i , la Capçalera del Cire, el Serrallo... Ai-xí també es van oferir en concert les obres t rebal lades als diferents ta-llers:

* Liebes-Lieder Walzer, Compo-sitors Flámenes i Mestres de la Seu de Tarragona. Divendres 1 d'agost. Catedral de Tarragona.

* Folklore Argenti, Carmina Bu-rana. Dissabte 2 d'agost. Camp de Mart.

Les activitats musicals també es c o m p a g i n a v e n a m b d ' a l t r e s de carácter lúdic : visita cul tural a la ciutat, sorrida al Port Aventura, can-tada d'havaneres a la platja...

A l'hora de fer una valorado del d e s e n v o l u p a m e n t de la S e t m a n a Cantant cal dir que ha estât una ex-periencia molt enriquidora tant pel que fa a la música com a l'intercanvi cultural. Eis membres de l'organit-zació hem dedicai moites hores per-qué aquest projecte tiri endavant, i realment estem molt satisfets de la gran r e spos t a o b t i n g u d a per part deis cantaires: alta part icipado, bon nivell musical, constancia en eis as-saigs (malgrat eis atractius turístics de la ciutat)...

També cal destacar el treball dut a terme pel s directors deis tallers du-rant tota la Se tmana . Espe rem de bon grat poder tornar a organitzar la Segona Setmana Cantant.

Cor Ciutat de Tarragona

Festival "Catalunya Centre"

Cloenda, dia 6 de setembre, Castellbell

Els dies del 2 al 7 de setembre es va celebrar el 18é Festival Interna-c ional de Cant Cora l "Ca ta lunya Centre" a les localitats o rgan izado-res Castellbell i el Vilar (Bages) i Puig-Reig (Berguedá). Aquest festi-val está organitzat per la Polifónica de Puig-Reig i la Capella de Músi-ca Burés de Castellbell i el Vilar.

,Enguany van participar en aquest certamen les coráis:

C O R O D E AMICANA de Men-doza (Argentina), directora: Ménica Pacheco. CORO DE C Á M A R A DE LA UNIVERSIDAD PONTIFICIA B O L I V A R I A N A de M e d e l l í n (Colombia), director: Jorge Hernán Arango García . C O R O N O R M A -LISTA de Puebla (Méxic), director: Jorge Al t ie r i . C O R A C A D É M I C DE PENZA de Penza (Rússia), di-rector: V lad imi r Kashirsky. C O R DE C A M B R A FEMENÍ "AIJA" de Liepaja (Letónia), directora: Gunta Vite. C O R A L F O N T D E L FIL de Manresa, Bages (Catalunya), direc-tora: M a r i a C o m a s . C O R A L E S -TEL de Gironella, Berguedá (Cata-lunya ) , d i r e c t o r a : M a r i a C o m a s . P O L I F Ó N I C A D E P U I G - R E I G , Berguedá (Catalunya), director: Ra-m ó n N o g u e r a . C A P E L L A D E M Ú S I C A B U R É S de Castellbell i el Vilar, Bages (Catalunya), direc-tor: Pere Diez.

Els concerts que es van fer du-rant el festival van gaudir d'una as-sisténcia impor tant de públ ic , so-

i el Vilar

bretot en les cloendes, en qué esta-va pie de gom a gom. Les cloendes del Festival es van celebrar els dies 6 a Castellbell i el Vilar i el dia 7 a Puig-Reig; hi van assistir nombra-ses autoritats de les comarques del Bages i el Berguedá així com el sr. J o s e p M . M a s , p r e s i d e n t d e la FCEC.

Al concert de cloenda de Castell-bell es van fer diversos parlaments sobre el que representava organitzar aquest t ipus de festivals, que sort n'hi ha de les institucions culturáis i els establiments col-laboradors, així com de totes les persones que acu-llen duran t aques t s d ies els dife-rents cantaires.

Cada any participa una coral de les nostres contrades, que ha esde-vingut, per unes qualitats, mereixe-dora de ser convidada a participar en aquest festival. Sabem, pero, de ben segur, que aquest festival no se-ria possible si no fos grácies a l'es-forg d'algunes persones, de la Cape-lla de Música Burés i de la Polifó-nica, entre elles, el sr. Ramón No-guera.

Vull encora t jar tots els nos t res cantaires que prenguin part, si més no com a espectadors, ja que és un esdeveniment que no podem deixar perdre i que enriqueix de ben segur el carácter cul tural de les nostres comarques.

Enríe Genescá Bages - Berguedá


# Ö T El premi ^ Mestre Joan Just ' g pel Cor de •gl Cambra Lieder 3 Càmera

ĵj El D e p a r t a m e n t d e W Cul tura de l 'Ajuntament

d ' I g u a l a d a i la C o r a l M i x t a d ' I g u a l a d a van

convocar el 2n Concurs Nacional de Cant Coral, Premi Mestre Joan Just, que va tenir Hoc al teatre municipal de l'Ateneu, eis dies 25 i 26 d'octu-bre. El premi estava obert a les co-rals no Professionals de Catalunya integrades per un minim de 25 can-taires, encara que el director sigui professional. Eis participants havien d ' in te rp re ta r 4 o b r e s , 3 de l l iure elecció, de les quals 1 havia de ser en l lengua catalana i la quarta era o b l i g a t ò r i a . " P a r a u l e s de L l u i s Companys". Musica de Josep Lluis Guzman Antic. La interpretació de les 4 obres havia de ser a capello., sense c a p t ipus d ' i n s t r u m e n t . El Premi de Cant Coral Mestre Joan Just, dotat amb un primer premi de 250.000 ptes. i el guardo Ciutat d'I-gualada, va correspondre al Cor de Cambra Lieder Càmera (Sabadell). El 2n p r e m i , do ta t a m b 150 .000 ptes. va ser per al Cor Albada de l'A. Cor Madrigal (Barcelona), eis quals també van rebre una mencio especial del jurat per l 'acoloriment de les veus, i el tercer premi, dotat amb 100.000 ptes. va ser per a la Coral Sant Ignasi (Barcelona).

T L'Orfeo Manresà, segon al 28è Certamen

d'Ejea de los Caballeros

L'Orfeo M a n r e s à va ob ten i r el segon premi al XXVII I Cer tamen Coral Ejea de los Caballeros (Sara-g o s s a ) , en què van pa r t i c ipa r 18 cora ls de tot l 'Estat e spanyo l . El concurs coral d'Ejea és un dels més antics i importants, i es caracteritza pe r la pe r f ec t a o r g a n i t z a c i ó i la m à x i m a ex igènc ia in terpre ta t iva . L 'Or f eo M a n r e s à es va e n d u r la

p l a c a c o m m e m o r a t i v a i 2 5 0 . 0 0 0 pesse te s . El p r imer p remi va ser per a la coral Kodály.

T V Festival de Musica

dels Joves Europeus

La ciutat de Barce lona acollirà, del 25 al 31 de maig, el V Festival de M u s i c a de l s Joves E u r o p e u s . Se ra la p r i m e r a v e g a d a que una c a p i t a l d e l M e d i t e r r a n i a c u i i aquest festival.

El Festival està p romogut per la Unió Europea d 'Escoles de Mus i -ca ( E M U ) i organitzat per l 'Asso-ciació Cata lana d 'Escoles de Mu-sica ( A C E M ) amb el suport de la Genera l i t ä t de Ca t a lunya , la D i -p u t a d o de B a r c e l o n a i l 'Ajunta-ment de Barcelona, sota eis auspi-cis del Consei l d 'Europa i la Unió Europea.

L'any 1985 el festival es va ce-lebra r a M u n i e (9 .000 j o v e s ) ; el 1989, a Estrasburg (3 .000 joves) ; e l 1 9 9 2 , a E i n d h o v e n ( 2 . 5 0 0 c e n t s ) , i e l 1 9 9 5 , a B u d a p e s t ( 1 1 .000 j o v e s ) . A B a r c e l o n a (1998) es preveuen uns 5.000 j o -ves.

El p rograma d'actes començarà eis dies 25 i 26 de. maig amb aco-l l ida i concer t s a d i ferents punts de tot Cata lunya. El d imecres 27 de maig es farà l 'obertura del Fes-tival.

El di jous 28 de ma ig hi haurà concer t s als barr is i connurbac ió de Barcelona. El divendres 29 es faran itineraris culturáis i concer ts al centre de la ciutat. Gran desfi-lada de bandes de vent a l 'avingu-d a P a r a i l e i . E l d i s s a b t e 3 0 d e m a i g e s c l a u s u r a r á el F e s t i v a l ; abans hi haurà concer ts al centre de Barcelona.

En total es podran escol tar més de 1.500 concer t s , 1.000 d'ells a Barce lona ciutat. Hi ha tota m e n a d 'est i ls : c lass ic , j a z z , rock , folk, pop. . .

Per part icipar o rebre informa-d o del Fes t iva l cal ad reça r - s e a l 'ACEM. Cl Monta legre , 7. 08001 B a r c e l o n a . Tel . (93) 4 0 2 28 2 9 . Fax (93) 4 0 2 25 77 .

Y XVII Certamen

Coral de Cocentaina

La C o r a l R e n a i x e n c a de San t Boi de Llobregat va guanyar el se-gon premi al XVII Cer tamen Coral Fira de Tots Sants de Cocenta ina celebrai en aquesta població el 25 d'octubre d'enguany. El jurat ho va tenir molt difícil a causa de l'alt ni-vell de l s p a r t i c i p a n t s . El p r i m e r premi va ser per al Cor de Cambra de Valencia adherit també a la nos-tra federació i el tercer per l'Orfe-ón Universitario de Pamplona.

T Aules de musica tradicional i popular a Barcelona i Tarragona

Curs de Mestratge a Barcelona. S e t e m b r e 1 9 9 7 - f e b r e r 1 9 9 8 . A c o r d i ó d i a t o n i c , g ra l l a , ins t ru-ments de púa, percuss ió , flabiol i tamborí , sac de gemecs i violi en la música tradicional.

Curs de Mestratge a Tarragona. Octubre 97 - febrer 98 . Gralla, fla-biol i t ambor í , percuss ió i sac de gemecs.

Organització i i n fo rmado : Cen-tre de Promoció de la Cultura Po-pular i Tradicional Catalana. Josep Alba, t e l . 93 -488 10 38.

T XVI Festival de Música Vila de Llívia 97

Durant el mes d'agost es van ce-lebrar diversos concerts emmarcats d ins del XVI Fest ival de M ú s i c a Vila de Llívia 1997. La segona part del cicle arribará el proper mes de d e s e m b r e a m b q u a t r e c o n c e r t s d'entrada gratuita que se celebraran a l 'Església Parroquial de Llívia a partir de les 8 del vespre.

Hi actuaran: el Collegium Musi-cale de Cambrils (6 de desembre) ; l 'Orques t ra de C a m b r a C a m e r a t a M e d i t e r r à n i a de Ba rce lona (7 de desembre) ; el Quartet de Clarinets de Barce lona (14 de desembre) , i la Pol i fònica de Puig-re ig (25 de desembre) .


OFERTES I DEMANDES

ä> Jordi Giró i López . S'ofereix c o m a pianista i ¿& Alberto Vera. S'ofereix c o m a director per a per donar c l a s s e s d e piano. Tel. 9 3 - 4 1 0 3 7 1 6 . corals . Tel. 9 3 - 3 4 7 8 7 6 2 .

.& Dan Anies i G o n z á l e z . S'ofereix c o m a direc- a Montserrat Torra. S'ofereix c o m a directora tor per a corals . Tel. 9 3 - 4 3 5 2 3 9 1 . per a coral adulta, jove ¡ infantil. Tel. 9 3 - 7 9 2 1 8 4 4 .

a R a m o n Elias i Gavernet . S'ofereix c o m a di- £> B u s q u e u un t ea tre? N o s a l t r e s e n tenim un rector per a corals d e Tàrrega o Barce lona. Tel. a m b capacitat per a 5 0 0 p e r s o n e s . Rao: La Sa l l e 9 7 3 - 5 0 0 9 9 1 . G r a c i a . P l a ç a de l N o r d , 1 4 ( B a r c e l o n a ) Tel .

2 1 7 5 7 0 0 .

a i Montserrat Florensa. S'ofereix c o m a directo-

Catalunya Coral, un nou certamen

de l'Equip Territorial de la FCEC o O

O

a L'Equip Territorial de la F C E C , hem posât fil a l 'agulla per a la cele-b r a c i ó el p r o p e r a n y 1 9 9 8 d ' u n c e r t a m e n anual de cant coral a tot Cata lunya , CATALUN-

YA C O R A L , que subs t i tue ix els antics intercanvis que es realitza-ven entre les coráis de la Federa-d o .

CATALUNYA C O R A L té corn a principal objectiu el mil lorament de la qualitat dels nostres cors, ai-xi com l 'enriquiment del seu reper-tori. Es per això que instarem que les coráis s 'inscriguin amb un re-pertori de qualitat, si pot ser pré-pa râ t i t r iâ t e x p r e s s a m e n t pe r a aquest cer tamen. Així mateix, CA-T A L U N Y A C O R A L vol ser una eina de relació i companyonia en-tre les coráis de diverses delega-c ions i un r e s u m dels c e r t à m e n s locáis (Musicorals , Rodes Coráis , etc.) que any rere any se celebren a les nostres delegacions.

C A T A L U N Y A C O R A L c o n s -ta ra de deu c o n c e r t s e s c a m p a t s per tota la geografia catalana; ca-

18è Festival Internacional de Cant Coral 1997

dascun d 'aques t s conce r t s es ta rà o r g a n i t z a t pe r c a d a s c u n a de les deu de legac ions que formen l 'E-quip Territorial de la F C E C . A ca-da concer t , hi p rendran part très co ra l s de d i fe ren t s d e l e g a c i o n s . Les corals part icipants han d'ésser m o l t c o n s c i e n t s q u e en a q u e s t s

vfl r^ Restaurant

a c o

Carrer Poca Farina, 20 Telèfon 658 16 39 08849 SANT CLIMENT DE LLOBREGAT

concerts representen la seva dele-g a d o .

Els c e r t à m e n s v o l e n t en i r un carácter anual , i se celebraran du-rant els mesos d 'octubre i novem-bre. Les coráis accediran ais llocs dels concerts per sorteig i atenent a les següents normes :

a) Cap coral no podrá actuar a la seva d e l e g a d o .

b) Cap coral no podrá compar-tir concert a m b una altra de la se-va delegació.

c) Les coráis a l 'hora de la ins-cr ipc ió pod ran dir q u i n e s de les deu dates per fer els concer ts no s'adapten al seu calendari .

Totes les corá i s de Ca ta lunya , adscr i t es a la F C E C rebran mes endavant la in formac ió de ta l lada d 'aquests cer tàmens , que tots vol-dríem que any rere any es conver-tissin en referent basic per a totes les entitats coráis del nostre país .

Joan-Enric Urpinas Cap de l'Equip Territorial


Delegacions

XXXII Jornades Internacionals de

Cant Coral La XXXII edició de les Jornades

es va celebrar amb gran èxit a Bar-celona del 7 al 12 de juliol.

El canvi de dates, de setembre a juliol, per tal d'integrar-les al festi-val Grec 97 va permetre una major p a r t i c i p a d o de cantaires ca ta lans que van treballar de valent durant la s e tmana , j u n t a m e n t a m b eis t res c o r s e s t r a n g e r s , pe r a c o n s e g u i r aprendre la Missa de J. Jongen.

Hem de destacar, en aquest punt, el mestratge de Josep Vila i Casa-ñas, director d'aquesta difícil i com-promesa obra, que, gracies a ell, va resul tar bri l lant i er i tus iasmadora per al public (no gaire nombres, per cert) del Palau de la Música. Pep Vi-la va d

a íveusfcec.cat/revista/revista10.pdf08830-sant boi de llobregat tel. (93) 654 55 20 delegats...

Documents