7_11-MU Iff_111_111_••■:=1■••••11.

Juliol 84N2 43 Capdepera-Cala Rajada

•■■••••••=11

- 7-

aZno

•

CAP VERMELL - 2 -

portalet

FESTES, SUBCULTURA TURISTICA, FESTES

Aquest mes comencen les festes d'estiu: El Carme, Sant Roc, Sant Bartomeu.Cada any les mateixes discussions al voltant de les festes, que si l'Ajuntament,que si les festes del Carme, que si les "mises",...

Aprofitam l'ombra del Portalet per a reflexionar i cercar antecedents que ens

permetin donar una opinió més acabada a l'hora de discutir que si les festes popu-lars, que si el turisme...

Mallorca ha passat, en pocs anys, d'esser una illa perduda i pobra del Mediterrani a esser una potència turística mundial. Aquest canvi brusc ha soscavat la manerade guanyar-se els queviures i el viure que havien conformat la realitat dels mallor-quins durant segles.

Una conseqüència n'ha estat la pèrdua de les senyes de indentitat que hem subs-tituYt (encara que inconscientment) per un cosmopolitisme vulgar basat en la Coca-Cola i el "hot-dog".

EstA clar que no podem adoptar la postura (més que postura, "pose") del romanticreaccionari que alaba l'ahir sense adonar-se'n de la misèria i patiment que el raquitisme econdmic i el caciquisme comportaven. Per3 tampoc podem quedar-nos amb elxaronisme i els "MacDonalds". No podem esser uns desarrelats a la nostra pròpiaterra i hem de cercar arrels i personalitat pr3pies.

Es un fet estudiat que els pobles turístics sofreixen el buit cultural d'unaforma exagerada, la qual cosa condueix, sovint, a la comercialització de les cultureslocals. Així: "Els llocs sagrats es transformen en mercats; les cerimdnies i dansesreligioses poden convertir-se en una forma més de diversió. Les arts, les arteseniesi l'arquitectura solen adquirir estils locals exagerats en un intent d'emfasitzarla singularitat o autenticitat. El turista, mitjançant les seves compres, pot deter-minar quins estils d'art i artesania floreixeran o desapareixeran. Aixi, doncs,la cultura local es definirá pels gusts dels estrangers".

La cita és llarga per-6 oportuna, perquè expressa clarament la degradació cultu-ral i de sensibilitat que té lloc, de la qual n'és un cas la metamorfosi de lesfestes patronals. (La cita és de Stephen Papson, expert mundial en turisme).

CAP VERMELL - 3 -

Massa vegades s'han confás els termes, i cal tenir clara la distinció entrefestes i "shows" turístics. Les festes de Sant Roc són un cas típic.

Sense esser experts en turisme pensam que és clar que el mes d'agost no necessi-ta promocions de Cala Rajada. Si, en canvi, les temporades baixes (que per certs'allarguen més del que seria de desitjar). Si el pressupost de Sant Roc aparaguésa l'epígraf turístic les despeses serien més racionals i rendibles ja que es farienen el moment més oportá al no venir condicionades per una data concreta.

Vistes així les coses, les festes populars i els espectacles turístics no tenen,necessáriament, que veure's com dos fets antagdnics.

Pensam que val la pena recuperar les nostres arrels, i les Festes del Carmesón un intent, més o menys lograt, d'aconseguir una festa popular allunyada de lacomercialització turística.

Bones festes!

panal:16ns 1+• . :

Ja ha passat més d'un any des de les darreres eleccions municipals ihem cregut que havia arribat el moment de fer una reflexió sobre la marxadel nostre Ajuntament. Com solem fer habitualment, hem anat a veure els dis-tints caps de llista amb representació municipal perquè fossin ells els quiho fessin. Es tracta d'una valoració dels aspectes positius i negatius d'a-quest darrer any que, per lo que mos han contestat, es fa dificil d'entendreque estiguin parlant del mateix ajuntament. Han pegat del clau a la ferradura!

JOAN PASCUAL, BATLE (U.M.)

Es difícil enumerar totes lesobres que s'han duit a terme sensemirar les actes o consultar dades.

Una de les obres més significativesha consistit en l'inici de les obresdel poliesportiu. S'ha posat una primerapedra en el sentit de que tot lo ques'ha fet enguany serveix per al futur,de manera que cada any se puguin anarfent unes millores sense necessitatde tocar res de lo que hi ha fet.

Cal ressenyar, també, la il.lumi-nació de l'autovia Joan Carles I. Peròlo més important, sense dubte, ha estatcomençar les obres les obres del clave-gueram de Capdepera, que mos ha donatmolts de maldecaps i mos ne donarafins que estigui acabat. Primeramentdegut a les dificultats que hem tengutamb el projecte, ple de llacunes quehem hagut d'intentar solucionar. S'hahagut de lluitar, també, amb ObresHidrauliques i amb el contractistaper dur a terme una planificació deles obres que no donas massa molèstiesals veInats. De fet n'ha donades, demolèsties, però fer unes obres d'aques-

tes sense molèsties és impossible.La velocitat d'obra que se du en aquestmoment és més o manco acceptable i,segons les previsions que tenim, afinal d'estiu s'hauran posat totesles tuberies de sanejament i aiguapotable. Esperam que si no hi ha difi-cultats, a final d'any estigui conectadal'aigua corrent.

Seguint amb el mateix assumpte,vull deixar constancia de les dificul-tats que han suposat les preses ("acorne-

tides"), en un intent d'abaratir elseu cost al maxim. S'ha arribat a unacord amb "Aigues de Capdepera" perquèaquest cost quedi limitat a 16.000pessetes, que són les que ha de pagaracada ve .i:nat. Aquesta quantitat correspona la instal.lació de llauneria, compta-dor d'aigua, comporta d'alumini i dretde presa. De l'esmentada quantitats'han de pagar 7.500 pessetes en forma-litzar el contracte i la resta quanse facin les proves d'aigua. L'obracivil d'aquestes preses, com és posarla porta o fer les regates de les con-duccions, va a càrrec de cada un ja

(passa a la pAgina següent)

CAP VERMELL - .4 -

(ve de la pàgina anterior),

que era molt difícil de calcular elcost d'aquesta obra civil, sobretottenguent en compte que n'hi ha quetenen la façana de pedre, altres letenen de marbre, etc. Així, si cadascúdu a terme la sea pròpia obra pagarélo que realment costa.

Vull demanar disculpes, i sobretot comprensió, al poble, a la gentdel poble, per totes aquestes molèstiesque han de patir i que noltros intentamque siguin les mínimes. Els carrerssón estrets i amb molt de desnivell,I això suposa una dificultat més.

En quant als projectes que s'estanpreparant per aquest any, crec queentre d'altres el més important, entrealtres, és el de la depuradora de Capde-pera i Cala Rajada, obra aquesta dela que el poble n'ha de començar aprendre consciència. En el Ple deldia 5 es va proposar demanar ajudaeconòmica a la Comunitat Autònoma peral projecte de la dita depuradora.En aquest mateix Ple se va acordardemanar una subvenció per al sanejamenti depuradora de Canyamel. Crec quesón dues obres molt importants pelnostre terme municipal i pens que moltagent ho entén així. Esper que si nohi ha problemes greus de doblers, aques-tes obres duran una velocitat de tràmitmolt més rápida que la del sanejamentde Capdepera, la qual ha durat deuanys. Esperam que aquest projecte,amb un any, se pugui dur a terme, oal manco començar les obres. Aixòvoldríem; veurem si será possible ono.

Això es un poc lo que tenim enmarxa. Hi ha moltes coses més que s'hanfet i que és difícil enumerar. Lo quesi puc dir és que intentam fer el máximpossible. Moltes vegades no hi ha tempsmaterial per poder fer més ni doblersper dur a terme tot lo que voldríem.Però que no quedi cap dubte de queseguirem fent tot lo que estigui enla nostra má per anar millorant lasituació del poble.

Per finalitzar vull dir dues parau-les referents a la convivència dinsl'Ajuntament, la qual consider tambéimportant, ja que no només d'obresviu l'Ajuntament. La convivència ésmolt necessària i aquesta ha de començaren el propi Consistori. I pens que

entre tots intentam que aquesta convivència sigui lo més agradable possible.De fet no hi ha hagut efrontamentsforts a pesar de la constitució d'aquestConsistori, amb cinc grups politicsque, just per això, ja fan que no siguifácil. Efectivament, es tracta d'unAjuntament mal de dur, on s'han deposar d'acord molts de grups per poder

. dur a terme els projectes. I, en canvi,repetesc, la convivència no és dolentasinó una convivència normal per a lasituació actual.

MARCEL.LI LOPEZ (P.S.O.E.)

La Aepilmia que -b-cancAivim a continua-ció mo's ha e/siat donada peAHa e.-tat cao deb cinc conuitabs

encauza que nei caeguem que 'sigui aque,3-.ta manew idgica de fte.spond/ze auna .erdizev.sia, donam cabida peAno deixaA ia cció coixa.

Se me pide una opinión sobre lalabor realizada por el Ayuntamientoen este primer año de su gestión yyo creo que es muy difícil poder darcuenta de esa labor en el espacioque, lógicamente, esa "nuestra Revista",puede poner a nuestra disposición paratal efecto.

Podría limitarme a decir lo que to-dos ya saben:

Iluminación de la Avenida JuanCarlos.

Ejecución de las obras de Correosy Cuartelillo de la Guardia Civil.

Difícil y trabajosa adaptaciónde los Planos de Alcantarillado.

Largas y complicadas negociacionescon Obras Hidráulicas y Dragados.

Puesta en marcha de la Obra deAlcantarillado con sus complicaciones.

CAP VERMELL - 5 -

Estudio y tramitación para instalarla Dupuradora.

Ejecución de obras en los emisariode aguas fecales hacia el mar.

Primera Fase de ampliación delCementerio.

Etc., etc.Todo esto se escribe muy rápido

y se lee más rápido todavía pero cadauno de nuestros estimados convecinos,desde sus respectivos hogares, sinestar presentes en el diario quehacerdel Ayuntamiento no pueden tener ideaexacta de lo que ello significa dehoras y más horas de reuniones, deexprimir el pensamiento, de la dedica-ción y discusiones en busca de lasmejores soluciones con el apremio yla inquietud por no equivocarnos, poracertar en la forma y en el fondo enla decisión más correcta, en el aciertosobre lo mejor para el Pueblo, etc.No, no creais que és fácil llevar consentido de la responsabilidad todoslos asuntos de la Administración delMunicipio con la eficiencia y la rapidezcon que se desea; muchas veces se estásometido a retrasos independientesde la propia voluntad, a desesperantestrámites y cumplimiento de plazos detiempo impuestos por la Normativa yla Ley. Todos queremos ver las cosasya hechas, pero hay que esperar a quetranscurran los plazos estipuladoso a las respuestas de Organismos Supe-riores o a que la circunstancia seala adecuada o el momento propicio parauna u otra negociación. Pero no esesto todo lo que yo desearía destacar,siendo de por si ya mucho. Hay otroaspecto ,importante a tener en cuentay es en él en el que yo llamo la aten-ción de todos vosotros: el aspectohumano-politico en el Ayuntamiento.

Este Consistorio estáconstituidopor CINCO GRUPOS Políticos y ellosa su vez por TRECE PERSONAS en conjunto.Cada Grupo entiende que su punto devista es el mejor y ningún Grupo essuficientemente mayoritario para conse-guir, por si solo, hacer prevalecersu criterio. Yo no dudo de la sinceridady buena fe de •ninguno de ellos pero

es claro que en el juego democráticocada opinión tiene sus derechos, locual lleva consigo que en un conjuntotan numeroso y particularmente minorita-rio como el que tenemos actualmente,requiere una dosis de paciencia, sacri-

ficio y tolerancia mutua para alcanzarun mínimo de unanimidad y estrechagrandemente el campo de maniobra parala determinación de los hechos y suejecución. Todo ésto lleva un tiempotambién y unos esfuerzos suplementarios.Somos seres humanos, simplemente, unosmás dotados que los otros; cada cual

con su carácter más o menos fácil odificil, y hemos de convivir y hemosde dicidir y realizar sobre la problemá-tica de todo un Pueblo, no sobre laparticular de cada cual en cuanto apersona o Grupo, y esto es, algunavez, difícil. Siempre hay alguna imper-fección; alguna humana envidia pasajera,algún humano amor propio, algún humanoprotagonismo que puede entorpecer laagilidad del funcionamiento global,alguna humana impaciencia, alguna humanaexplosión de mal humor. ¿Por qué ocul-tarnos las realidades? Y junto a ellosería injusto ocultar que también existeuna dosis de voluntad de colaboración.Digo todo esto porque es necesariocomprender que forma parte de las reali-zaciones, ya que en el mosaico expuestopuede entenderse que en un primer añode gestión del presente Ayuntamientohay que contar que se ha precisadotambién esfuerzo y tiempo para aclararposiciones, acoplar carácteres, conocer-nos y discernir como es cada cual yque se puede esperar de cada quien.Hemos tenido que emplear un tiempopara saber cual es el proceder, lasposibilidades, la forma de actuar,la ética, las reacciones, los objetivos

(passa a la pàtina següent)

CAP VERMELL - 6

(ve de la pagina anterior)'

reales, la sensibilidad y el espíritude sacrificio de cada uno. Era necesarioy formaba parte de la gestión de esteprimer año.

Contemplemos ahora hacia el futuro.Personalmente, y aun con mis reco-

nocidos defectos y carencias, entiendoque nadie tiene fuerza suficiente comopara hacer prevalecer sus puntos devista al margen de los demás, por muyrespetables que sean esos puntos, yno queda más rmedio que, de una formacivilizada, aceptemos todos y cadauno que deberemos sacrificar partede cada pensamiento político con lasmiras de trabajar conjuntamente parael bién común de nuestro pueblo, puesde otro modo nos iremos entorpeciendounos a otros de tal forma que nuestragestión se hará pesada, triste e inope-rante, y a quién sacrificaremos seráal pueblo. El pueblo, por su parte,deberá entender que las cosas de laAdministración no son tan fáciles comoparece a simple vista.

Yo, desde la plataforma de estaresvista tan nuestra, DE TODOS, y desdemis años, os hago un llamamiento ala CONCORDIA en aras de la EFICACIA.Quiero citar las palabras recientesdel Presidente del Gobierno de la Na-ción: "DEBEMOS TENER LA SUFICIENTEAMPLITUD DE IDEAS, FRESCURA INTELECTU-AL Y RELATIVISMO, PORQUE, INCLUSO,TENEMOS QUE RESOLVER PROBLEMAS DE AQUE-LLA GENTE A LA QUE SOCIOLOGICAMENTENO REPRESENTAMOS".

Según esta idea he procedido hastael presente, aun teniendo que soportarincimprensiones y sacrificios. Todoestá bien si el pueblo está bien, yel PUEBLO SOMOS TODOS. Desde el Ayunta-miento se ha de ver el PUEBLO EN CONJUN-TO. No estoy aquí para imponer mi pensa-miento a nadie, ni siquiera al P.S.O.E.,sinó para recoger el pensamiento delgrupo que me votó y SUMARLO en lo quetenga de bueno al pensamiento de losdemás, para lograr con todo ello unmejor bienestar, en lo posible, paratodos. En lo que humanamente sea posibleTodos para Todos.

JAUME BONNIN (A.P.)

No valor negativament, de capde les maneres, aquest any que he estata l'Ajuntament, des de les darrereseleccions. Pentura podria haver estatmillor perquè sempre s'ha d'aspirara més. Hi ha hagut manca d'experiència,com és lògic, en molts d'aspectes.

,Amb les obres de sanejament de Capde-pera hem tengut i tenim problemes perfer entrara la gent que ha de pagarla part que li correspon.

Es evident que a l'Ajuntamenttothom fa lo que pot, encara que lescoses no sempre surtin bé.

Per la part que a mi em correspon,estic satisfet. En l'aspecte deportiu,per cert, crec que ha anat bé. Aramateix hem acabat les gestions pera la constitució d'un Club Ciclistaque en breu seré presentat en públic.En quant a pesca, de la que també somresponsable a nivell municipal, hemajudat tot lo que hem pogut i crecque actualment hi ha unes magnifiquesrelacions amb la Confraria de Pescadorsa la que hem donat una mà per poderconseguir una subvenció per a la ins-tal.lació d'un carro per treure barques.

Vull que quedi ben clar que aquestAjuntament mira molt bé com gasta elsdoblers dels ciutadans. Despeses de

CAP VERMELL - 7 -

representació no n'hi havia hagudestan poques mai. Tothom mira molt prim;com ha d'esser.

Després de que estigui resoltaquest gran problema del sanejamentde Capdepera, vendrà lo de la depurado-ra. Lo que no farem és estar aturats.

Jo no som el Batle ni pertenescal grup majoritari, però ja vaig dirdes del primer dia que jo anava a col.laborar, i seguesc mantenguen la mateixapostura. Mai he fet la traveta a ningúquan s'ha tractat de mirar de fer millo-res per al poble. El nostre esperitno és destructiu sinó constructiu.

que hi tengui un contacte més o menysestret. Jo entenc que hi ha bastantsde regidors que tenen negocis i malde-caps personals molt importants i queno hi poden dedicar tot el temps quevoldrien. Per() a això ho havien d'haverpensat abans de presentar-se a leseleccions. I si, damunt que no tenentemps, per no dir una altra cosa, tenenafany de protagonisme, el resultatno pot esser altre que el d'un Ajunta-ment "ralentit", funcionant molt perdavall de les seves possibilitats.

No vull entrar en detalls concretsperquè la llista es faria interminable.

XISCO TERRASSA (LL.A.C.)

Crec que és fAcil fer demagògiad'una situació com l'actual. Estanta l'oposició és bo de fer criticarsense banyar-se. I res més lluny deles meves intencions. Noltros som al'Ajuntament per a intentar ajudari construir, per a intentar fer cosesper al nostre poble. Ara bé, diriamentides si manifestas que me sentsatisfet d'aquest any darrer. Es més,si digués tot lo que me pareix de lamarxa actual de l'Ajuntament, moltespersones pensarien que ho dic per dir-ho, o per motius personals, o per altresocultes intencios. I no, no tenc respersonal, ni res de tot això. L'Ajunta-ment no va com hauria d'anar, i aixòho pot comprovar qualsevol persona

PERE NADAL (P.C.I.B.)

Sempre mos demanen l'opinió alspolitics, i els politics, molt sovint,parlam massa. Es el poble el qui hohauria de dir què troba de l'Ajuntament.I no me diguen que a això ho pot ferquan arribin unes altres eleccions.Pareix com si després d'unes eleccionsi durant quatre anys ja no tenguéssimper què tornar-lo a consultar.

Noltros, per norma, procuram estaren contacte permanent amb les nostresbases, i no, només amb una ejecutivamés o menys representativa. I l'opiniód'aquestes bases, i inclús de moltespersones alienes al PCIB amb les quehe parlat, és totalment negativa respec-te a aquest any que hem passat. Crecque fer-ho pitjor és impossible.

LLOCS DE VENDA:

- Els dos estanca de Capdepera.

- Llibreria l'Orient.

• Llibreria Escolar.

- Llibreria Cala Rajada.

- Llibreria Quart Creixent. Ciutat.

PLAÇA DES SI'TJAR CAP VERMELL - 8 -

PASSEIG MARITIM El tanacament, a determinadeshores, de l'accés al Passeig

Marítim (Avda. América), a més de les possiblesmolésties o dels avantatges que alma pugui supo-sar, esté provocant la reacció d'alguns comer-ciants del carrer Elionor Servera. Reacció quemos atrevim a relacionar amb interessos econamics.Com sempre.

TERCERMUNDISME Aquesta és la impressió que hadonat Capdepera durant una temporadeta. Tancarel carrer Gómez Ulla i haver de voltar pel carrerRoses ha constituit una oroya de foc per alsconductors. Els veinats d'aquest atim carrertampoc s'ho han passat massa bé. Els qui nose'n han afluixat ha estat perqué en tenien moltesganes. O perqué no els hi quedava més remei. I encara gracies que, durant aquest periodes, s'hanregat els carrers per on es desviava el tràfic.Aixi i tot, la pols arribava al cel.

RENOUS Dins aquest ambient de malestar generalpencas que la corona de llorer deu esser

per als veinats del Carrer del Vent. Nit i diahi pujaven i devallaven cotxes i motos que feientremolar les cases. Figurau! Amb lo estret queés! Just les faltava aix, esbaldrecs en el corrali renous en el carrer.

PERO... ara ja s'ha tornat a abrir el carrerGómez Ulla, gràcies a que l'Ajuntament

ha reforgat el mur de contenció del solar mésfamós de Capdepera, amb un caramull de camionadesde terra. Solar que, a tots, mos esté sortintmés car que si l'haguéssim comprat.

TELEGRAMES Seguim amb el tema. En Tomeu FlaquerMoll (FLAMOSA), s'ha dedicat a enviar

telegrames des de Madrid a mig poble, fent-sela victima de l'Ajuntament que ha entrat en elseu solar. Quina cara! Per cert, ¿qui deu pagarels telegrames?

JA VAN DUES N'havien engronsada qualcuna, peroels dies 20 de juny i 7 de juliol,

respectivament, n'arrabassaren dues de farolesde l'autovia Joan Carles I. Mos han dit que elscotxes no serveixen per res pera que els xoferstendran ocasió d'aprender-ne.

POU' D'ES CAMI Qualcú sap a on és?

BICICLETES Des de que la televisió mos ofereixla Volta Ciclista a Espanya en direc-

te, és de veure com ha crescut l'afició a aquestdeport. Aquesta és, al manco, la impressió quedóna el Carrer de l'Agulla, amb tantes bicicletesaparcades. Pera no; la impressió és falsa: elsamos de les bicicletes van en cotxe. Aleshoreshom es demana per qué són les bicicletes delCarrer de l'Agulla.

EXPO-S'ALZINAR Les distintes activitats (moltesi variades) que durant el curs

escolar dugueren a terme els alumnes de S'Alzinar,tengueren el seu reflexe en una exposició i projecció audiovisual, els dies 28 i 29 de juny. Aquestafou una mostra fresca i lluminosa de la realitatpraxima pera distant que és l'escola. La majoriade pares, com sempre, sense témer-se'n de queva la cosa.

MS CONCERTS El darrer del cicle del PrimerAniversari del Retorn del Castell

tengué lloc a l'Església de Cala Rajada, el diumenge dia 24 de juny. Actuaren, com ja havien feta Capdepera, la Banda de Música i la Coral S'Al-zinar. Pixi mateix, el flautiste alemany MaxScharf of en tres magnifiques interpretacionsacompanyat al piano per Mg Antania Gomis. Nohi va haver massa gent i la recaptació no arribéa les deu-mil pessetes.

HOTELS Alguns hotels de la zona hagueren dedonar vacances al personal, els darrers

dies de juny, per manca de clients. Tanta sortque a Son Sant Joan es segueixen batent "records"de visitants.

CAP VERMELL - 9 -

DIMISSIO El mes passat vos anunciávem la dimissiód'en Jeroni Juan (LLAC) com a regidor

de cultura. Ara s'hi ha d'afegir la d'en PereNadal (PCIB) com a regidor de vies i transports.De moment, el departament cultural de l'Ajuntamentha qucdat en mans d'en Toni Bonet (UM). A forçade dimissions, el partit del Batle s'ho arribará

a fer tot seu. I només són quatre!

COL.LABORADOR El mes de juny vos anunciávemel canvi de capellà a la ParrZquia

de Sant Bartomeu. Aquest mes no diem adéu alcapellá sine) al col.laborador infatigable de"Cap Vermeil" sobretot, a l'amic. En BielPérez deixa un buit mal d'omplir entre els quifeim aquesta revista. Per deixa, també, un aléde coratge per a seguir endavant en la modestaperà important tasca d'intentar esser portaveusde la nostra realitat quotidiana.

TEATRE La Part Forana, sempre tan mancada d'in-fraestructura cultural (i de tot tipus),

sempre veu ploure damunt banyat. Un incendi des-truí per complet el Teatre Principal d'Art,deixant aquesta comarca un poc més coixa, encara,en l'aspecte teatral. Una vertadera llástima.

PINS.., que han tomat a la prolongació de l'Avin-guda de Les Savines, suposam que per

a unir-la amb la Carretera de Ca'n Patilla. Demoment un altre redolet sense pins, així, unpoc ara i un poc suara...

BATLE I no el de Capdepera, sinó el Kan (Alema-nya). En unes declaracions a un diari de Ciutatdurant les seves vacances a Cala Rajada, manifes-tava lo següent: "L'agéncia de viatges me varecomenar Cala Rajada per ser un lloc molt tran-quil, AMB MOLTS DE PINS, i amb unes magnífiquespanorámiques". Ho diu un _batle alemany. I elnostro? Qué diu el nostro?

PREMIS Els literaris convocats per l'Associacióde Premsa Forana ja tenen guanyadors:

el primer ha estat per a Llorenç Capell, pelseu article "Mallorca, un regne per conquerir"i publicat en el "Diari de Buja". Els altresdos han estat per a Miguel Sbert, autor de "Laraconera", i per a Coloma Julià, autora de "L'Ins-titut de Formació Professional cap a la reforma",apareguts ambdós en la revista "Llucmajor depinte en ample". "Cap Vermell" també hi haviapresentat un article d'en Joan Rai que, lògica-ment, noltros trobávem que era el millor. Sensebromes, enhorabona als guanyadors.

CORREUS Des del 2 de juliol, les oficines deCorreus de Cala Rajada s'han traslladat al carrerMagallanes, esperam que d'una manera definitiva.Per cert, Lqualcú en sap res del nou codi postal?

rflS Seguint amb l'Associació de Premsa Foranadir que a l'assemblea general del passat

11 de juny es va elegir nova Junta i nou Presi-dent, elecció que va recaure en la persona d'enCarles Costa, director de la revista "Sant Joan".En conseqüéncia va cessar el fins ara President,Santiago Cortés.

MORT Don Pep Quint-Zaforteza, un dels darrerspropietaris del Castell, abans de la seva adquisi-ció per part de l'Ajuntament, morí el passatdia 19 de juny Home fortament vinculat amb Capde-pera, propietari de les Coves, urbanitzador,etc., era un estiuejant empedreit de N'Aladern.Descansi en pau.

RENTADOR Potser l'Onic rentador póblic que encaras'usava a Capdepera, el que está a

la sortida cap a Son Servera, s'ha aturat perquéalgó que treballa amb olis bruts i no li deviacaure bé aquesta antigalla, ha embrutat d'olispesats la cisterna. Els qui ho han vist no ho'denuncien perqué tenen por.

ENTREVISTES CAP VERMELL - 10 -!CAP VERMELL - 11 -

- 7u PLa J Auto-ten, ¿no

- Si, en mallorquí dele faroler, encara que hi

ha molts de companys que s'enfaden perquó elnostre nom és el de "Técnico Mecánico de SerialesMarítimas". A mi tant m'és que me diguien faroler,torrer, En Pedro d'Es Faro... és igual. Ara bé,el nom exacte és el que t'he dit abans. Inclósaquí tenc una "circular" de l'associació de laque formam part que diu que estan mirant de poderllevar lo de "mecánico" i deixar-ho en "Técnicode Seriales Maritimas".

- I pe/1. e.4_se.1 un ticrtic.com fu, 2que_ 'ha dE AA?

- Per poder esser faroler s'han de tenir estudis

equivalents a B.U.P. i prendre part a les oposi-

cions que convoca el Ministeri d'Obres Póbliques,del qual depenim. Aquestes oposicions se salen'

convocar quan hi ha deu o dotze places vacants.Una vegada presentada la documentació corresponentse fan els examens, dividits en tres proves

qusolen consistir en matematiques, coneixementsd'electricitat i ara, darrerament, electrónica.Molts de noltros, amb una certa antiguitat ique just estudiArem les normes basiques, aramos veim negres per a entendre-ho. Per cert,l'altre dia vengueren uns tècnics a posar unquadre de distribució nou perquè el que hi havia

era molt vell I, endemés, hi havia pegat un llama.

Però tornant a les proves, una de les fonamentals,

lògicament, és la de Senyals Maritimes, i, final-

ment, a vegades se'n posa una de taller que con-

sisteix en fer una pega de ferro, segons uns

plAnols, a força de serra i llima.

- I ..e.e.s done...6 que taigi ho poden e..6e/7./aJzoielte4?

- Si que ho poden esser. Darrerament s'hi hantirat una mica peró no n'hi ha gaire. Crec queen total n'hi ha sis. Per cert que la primera

que hi va haver va esser una mallorquina, tambécasada amb un faroler. Ara ja no hi fa, és mestra

d'escala.

- I aixi mateix, ise deu neceimiLanuna mica de_ vocació pez emz. aqueALa

- Clar que si. N'hi ha que s'hi afiquen per poder-se guanyar les sopes, peró llavonces se troben'malament, sobretot amb això d'haver d'estar lluny

del poble. No tots els faros són com aquest,

que amb cinc minuts baixes. Jo he estat sis anys

a un de Girona que estava a vuit quilómetres

del poble i amb mal cad. Per tant, adaptar-sea això és a base de tenir un caracter un tant

especial i de vocació.

- 2EL(.2.6 ca6cd, T'edito?

- Si, i tenc un infant.

- I ia Leva dona, ¿corn ho duu a aixòd'eALcvz. a un lioc .tan

- Al principi, malament, peró ara ja s'ha adap-tat, inclús millar que jo.

- I aqueta /eina voisL/za, 2en que- con -ILEtLeMedlt?

- Depón molt del tipus de faro que te toqui.Aquest, per exemple, és automAtic, per tant lameva feina és fer que els aparells estiguin encondicions. Si alguna cosa no funciona l'he d'ar-reglar, i si no en sé he d'enviar a demanar elqui sigui, a fi de que el faro no estigui aturat.Aquest faro s'apaga i s'encén segons la clarorque hi ha, peró el que esteva abans era manualI l'havia d'encendre i apagar jo.

- I a .6.1. Le poden de-5 Lificuz a qua6sevolAízo d'Exponga?

- El primer destí, sí. Després pots prendre parten els concursos de trasllats, quan hi places

vacants i pots triar els llocs segons l'antiguitatque duguis.

- I amt ee 2quin iipu/s de /zeiacióhi -tenia?

- Les normals, d'anar a comprar, de l'escala,com qualsevol altre persona. Lo que passa esque no tenim veInats, peró això, tal i com estanles coses, casi és millor. Ara no és com abansque hi havia més tranquil.litat i la gent s'aju-

dava més. Noltros som de Santanyi i veig queel poble ha canviat molt. Jo no hi ha la uniód'abans. Estant aquí, si necessites qualque cosao vols fer trui, baixes. Que no en vols, pugesaquí i tan tranquil!

- 76iumud a .& Leva /eina, 21u Maiden_corilacLa amt R-th vaixeif-6 que pa64en.píl aqui?

- No, noltros no tenim emisora i, en aquest sen-tit, no controlam res. La nostra obligació, només,és la de fer que el faro marxi.

- 21 .éA un on Auto, aquAaA?

- A mi m'havien fet malta de por perquó deienque la tramuntana hi pegava molt fort, que feiamolt de vent. Peró això no és res comparat ambel faro de Cap de Creus, devora Port Bou, d'onhe vengut. Ana feia tals ventades que a vegadeshavíem de pujar amb una rasqueta per fer netsels vidres del salitre, i això que esta deu metresmés amunt que aquest. Si un dia de vent sortiesdefora, quan te n'adonaves et feia besar a terra.Lo que trob més dolent d'aquí és la humitat,que tot s'aferra. Estic aquí des del més de setem-bre i encara not la diferóncia de clima.

- 2E,sLau ten /zet/LauliA?

- El sou esta al nivell del d'un mestre d'escola.Crec que esta bé per la feina que duu, encaraque a més de tot lo que he explicat també entraen les nostres funcions el dur un control deltemps que fa.

- En ca,3 de toiRa, ¿corn podeu avi .za.Aalo vaixeii?

- Aquest faro no té sirena i per tant no podemfer res. Pareix estrany, no? Com que tot aixòesta dirigit per Madrid, cregueren que aquí noera necessaria una sirena i no la posaren.

- 20wina poUncia Lé. aquAa6t AtTo?

- Unes vint-i-cinc milles. La farola del moll,de la que també me'n cuid, té una potancia desis milles. Els pescadors diuen que abans esveia millar, però això és degut a que a CalaRajada hi ha una gran quantitat de llums quefan que el faro se vegi menys.

- 2e/3 ce/d que !?eá Munade.6 cLelo 41.10zón foleo di47en.62. enbze

- Aixó, que es diuen les "caracteristiques"del faro, fa que cada un sigui diferent d'unaltre. El codi dels faros espanyols diu que unvaixell que estigui a 12 milles de la costa,els tres faros que vegi han de tenir els llumsdiferents. Per exemple, el de Ciutadella, elde Formentor i el de Capdepera no poden esseriguals ja que això donaria lloc a confusió. Novol dir que a Galicia no n'hi pugui haver unigual que aquest.

- 21 quanLz ,sou de /!dzoie, , ,Epanya?

- En total som 315 Tócnics. A Mallorca n'hi ha16. Hi ha més faros, com és de suposar, perócada un de noltros en cuidam un quants. Els meussón els de Farrutx, Colónia de Sant Pere, eldel moll de Cala Rajada i aquest.

- En ia .bianquie. tLLaf del /ano, onzupow que no pa -sa izeo 172 ji_enz

alguna an_erdo.t..a que con-tan?

- Mira, te'n contaré una. Un any que me trobavaa Santany de vacances, em va cridar el comppanyde Cap de Creus perquó feia dies que hi haviaboira i s'havia romput el faro i no hi haviamanera d'arreglar-ho; vaig partir tot d'una,amb el primer avió que vaig trobar, i en arribarella mos posarem a fer feina com a desesperats.Quan a la fi trobarem el mal, l'arreglArem. Alcap de deu minuts la boira va escampar. Desprésde lo que vaig córrer per arreglar-lo!

"Prefiero... el farero de Capdepe.a al Vigía de Occidente", diu en JoanManuel Serrat. Per moltes raons, mAros també. Perc), és el "farero"de Capdepera? ¿El coneixeu? Obligaadament allunyat de la circulació, EnPere Vidal i Vidal, santanyiner, trerfa anys, casat i pare d'una criatura,és l'encarregat, nit i dia, de que el faro (si deim far no mos entendrem)deCapdepera, estigui sempre a punt. Entre el cel i la mar i amb la companyiade les gavines, aquest homo alegre ibert mos ha contat com és la vida d'unfaroler.

atad

MONÓLEG AMB L'ESTEL DE EAUBA CAP VERMELL -12 -A EN BIEL

Avui, Biel, seràs l'estel, callati refulgent.

Me demanares que el prdxim mondlegfos amarat de lirisme. Jo crec que,més que lirisme, el que em mou avuiés la melangia.

Melangia pel teu comiat.

Adéu, Biel.

La teva fuita me deixa descompas-sat. Amb el llapis dins les mans, comun ormeig inservible. Em sent un tallerfarcit d'eines que no sé fer servir.

Tota una anyada per segar, i notenc falç.

I no tenc solc per a les mevesllavors.

Ni espai per als meus estels.

La primavera dels meus escritsha perdut les flors dels accents.

El verb es fa jeroglífic.

L'apdstrofe, tascó incontrolat,vola com papallona sense llum.

Un part de bessons sense bressolla essa doble.

La e s'omple d'empegueIment.

El vocabulari, arbre en la tardor.I les paraules, fulles seques, joguinesd'un mestral irrealitzat.

Les esperances a flor de pell,epidèrmiques.

El bessó és un buit.

Un buit ple de dubtes.

Em sent infant llançat a l'aventurade les primeres passes.

I de sobte, la inseguretat, lapor.

No trob on aferrar-me.

Perd no creguis, Biel, que elmeu plany sigui solament pel corrector.

No.

Aixd és el plany de L'artesà delllapis.

Més amagat, més profund i mésintim hi ha l'altre plany.

El plany de l'home.

El plany de l'amic.

El plany que, com el batec, nose descriu amb paraules.

Per-6 que és batec i és plor, rapi-nyada i buit, i gemec, i crit i silenci.

Un silenci de sempre que la tevamanya en despertar inquietuds omplíde paraules.

Al teu pas, les idees endormiscadesse feren verb.

I el verb fou cant i crit i denón-cia i amanyac.

Amb destresa escampares seguretat.

La teva passada ha eixermat voreresi percebesc clar l'entrellum de l'ho-ritzó.

Amb má mestra, amb la má de mestre,amb cor de mestre, fores el meu mestre.

I quan més engrescat esteva enla descoberta de l'escola, de cop,ha acabat el curs.

Unes paraules que foren cop idestralada.

"Me'n vaig".

Nuvolada de tardor que precipitala fosca.

S'enfosquiren les quartilles.

Les idees.

I el cor.

Aflicció i desesperança.

Abatiment.

CAP VERMELL - 13 -

"En queden d'altres, tan bon El goig de viure pot canviar lescom jo". matemátiques.

Sembra d'esperances.

Sempre la teva sembra d'esperances.

Puntals al desconhort.

El ilumet blau del camina caminarás

La confiança en els altres.

La fe en l'home.

Finestres obertes al alón.

Roselles en la rosada.

Estels per a il.luminar la vesprada

I humanisme.

Un humanisme gairebé casolá, derialla oberta.

I de frase senzilla, justa, algre.

I de filosofia viscuda en la pro-blemática quotidiana, en l'esdevenirde cada dia.

I d'ironia. D'una ironia subtil,per despertar consciències. Dolça,com una avaciadura, per& amb un picd'amargor que estimula al raonament.

Un humanisme de pardalades, també,sense malicia ni obscenitat, com elque surt del poble, que és del poble,que és la sal del poble.

"Jo sé que vendrás escampant murtai romaní, amb olor de festa".

N'has escampada de murta, i laseva flaire ja no podrá esbravar-seperquè el que he aprás de tu quedaráamb mi per sempre.

Com un grapat d'estels que juguena la balanguera.

Més Balanguera que mai, perd menysmisteriosa.

Filant sense parar.

I la seva filada cierna noves perspectives a la paraula "cultura".

Ja no és tan abstracte.

Dos més dos poden ser cinc dinsel cor d'un poeta.

El vers se pot fer sense paraules.

Amb fets se pot fer poesia.

I amb espigues.

I amb pámpols.

Cos i sang per una pau.

Per una pau real i sincera quenomés pot fer-se empunyant la pau.

No les armes.

Empunyant les armes només potfer-se la guerra.

I la mort.

No la vida, la pau o la poesia.

Són llavors.

Llavors que has escampat al nostregoret.

I d'aquest goret em sent llaurador.

Amb la rella del llapis.

El manti de la paraula.

L'arada de l'idioma.

Hi ha sementer per la sembrada.

La rota és gran.

La tasca feixuga.

Per-6 has espolsat la boira i esveu dret el tornall.

Adéu, Biel.

En el "Cap Vermell" ens quedamtrists,peró encoratjats per obrir solcsa les teves llavors.

I per trobar falçs per les tevesespigues.

I graners per les anyandes.

I espais per als estels.

I al temple del cor, un altarper l'amic.

S'han omplit de sentit. Fins sempre, Biel.

Les paral.leles semblen juntar- 24 de juny.

se en un punt determinat. JOAN RAI

per ?

PER QUE pareix que hi tan poca pressaen aprovar les Normes SubsidiA-ríes ?

PER QUE

PER QUE

PER QUE

amb lo llépol que diuen queés comandar, hi ha tanta gentqiie:idiMit'eix y

no fan els Plens del Patronatdel Castell a les quatre delmati ?

"Es Mussol" no va participaren pre-festival de teatred6 Ciutat ?

Han mort:

Antoni Gómez-Quintero ColomMargalida Femenies NebotMargalida Nebot TousCatalina Gelabert ValcanerasAntònia Jaume MichelElizabeth Schug

CAP VERMELL - 14 -

DURANT EL MES DE JUNY...

Han nascut:

Xafier Morado Garcíade Javier José i Maria Angeles.

Joana M 4 Fuster Gallegode Antoni i Salvadora

Daniel Ruiz Wehnerde Antonio i Ute

Elizabeth Contreras Carrascode José i Remedios

S'han casat:

Ramón López Vidalamb Julia Zalazar Vega.

Antonio Alameda Gonzálezamb Adoración Avellaneda Navarro.

' Antonio Oro Gonzálezamb Magdalena Colom Sancho.

Antonio Ramos Ruizamb Ester Mariño Domínguez.

HEM FET

AQUEST N'OMERO

Joan NebotMari Cerina MelisJoana ColomJaume FusterBiel PérezMo Antdnia NadalMaria VivesPep TerrassaAni MuñozJoan M. Rosa

Gregori MateuLlucià SirenColoma - MayolManuel LópezToni Riutort

ns articles publicats en aquestarevista expressen únicament l'opinió dels seus autors.

Bolieti de l'Obra CulLural BalearCapdepera-Cala RajadaJULIOL 1984Carrer d'Es Port, 43 - CAPDEPERADipòsit Legal: P.M. 497/80Imprimeix: Apóstol y Civilizador, Petra.

llhIllIlll HMOREI~IIIMINPummommenNifinb

CAP VERMELL - 15 -

COMENTARIS AL VOLTANT D'UN AGRAIMENT

M'ha sorprás gratament que Antoni Bonet i Ribas i regidor contestas al parAgrafo missil 8T52, aparegut a la pagina 19 del número 41 de "Cap Vermell" i del qualen som autor.

Que un regidor consideri que val la pena replicar a un article, més encarasi és de rifada i xanxa, no és avás, i confii que la resta del Consistori tambées senti convidat i obliguin a "Cap Vermell" a publicar un suplement extra per donarcabuda als seus comentaris, avisos i comunicats, informacions i contestes.

N'estic convençut de que molts de problemes entre governants i governats nosón més que malentesos de fácil solució amb una constant comunicació entre tots.Més encara, és deure de politic dem8crata anticipar-se a donar informació i no espe-rar assegut rera la taula, amb mentalitat de funcionari, a que l'hi vagin a pregar.

A: governantsB: governats

1.- Vx€B..x.i)11 - M113=0 ■ DICTADURA

2.- 151/ X > DEMOCRACIA PERFECTA

3 . - dx.y_e13 SITUACIO INTERMITJA

Com més elements de B puguin ser-ho de A, més alt grau de democracia.Una condició necessária, i no suficient, per a l'existáncia de la democracia

és la informació. Si els B no tenen informació del que succeeix a A, la democraciaesdevé farsa.

No está en el meu ánim criticar l'Oficina Turística, sobre la qual ho desconectot. El que sí puc dir és que som de l'opinió que els llocs de treball ha d'esserper als qui els mereixen. Certament seria ridícul que l'empleat que despatxa a l'Ofi-cina Turística desconegués els idiomes pertinents.

Del que em queix és de que al mateix temps que pensareu informar als turistesde la possibilitat de visitar Casa March, no ens ho comunicassiu, també, als abori-gens.

Pel demés estic del tot d'acord amb els comentaris d'en Antoni Bonet referents

al "speak tourist", com a competent regidor de turisme, que ho és.

Electritzat per la mostra d'amor

llucia sirer i fuster

Per la pau ara CAP VERMELL - - 16 -

ALLO QUE MES DESITJAM

En un món esqueixat pels interes-sos, amena cat

de guerres nuclears,

desmanegat per les injustícies, marti-ritzat per mil formes de violència,metrallat per farestes calamitats,hem de proclamar ben fort alió quemés desitjam.

Perquè avui tenim un món ple deinjustícies, de conflictes i de pati-ments, volem fermament la pau i desitjamque regni la unió entre les persones.

Perquè hi ha, pertot arreu, tantmaterialisme, tantes competències itants interessos creats, desit jam aramateix entronitzar els grans valorsde l'esperit, visquent una vida méssenzilla i generosa.

Perquè sovint vivim enfrontats,sense gens ni mica de solidaritat,voldríem que arribassin a casa nostraamples rivades de germanor.

Perquè el mal, vestit de terroris-me, d'inseguretat ciutadana i d'ambi-cions fora mida, oprimeixen les nostres

contrades, esperam que, d'una vegadaper sempre, triumfi agosaradament laforce del bé.

Perquè encara segueixen triumfantuns pocs privilegiats, aprofitant-sede la debilitat de la majoria, creimque ha arribada l'hora de que la frater-nitat humana no sigui tan sols un somniutópic, sinó una realitat clara.

Perquè veim, dia rera dia, queel poder és com una febre ben fortaque fa pujar depressa la calenturade l'orgull i del domini opressor,demanam que s'estengui de bat a batla convicció ferma de que l'autoritatés un servei.

Sembla que tot alió que més desit-jam és, a casa nostra, tan sols unaquimera fantasiosa, un propósitun delit de cor; volem, malgrat tot,esperar que, a l'horitzó del futur,clarejarà lluminós un sol de germanor,de senzillesa, de pau, de vida abundant,de fe valenta i de solidaritat quevestirà de felicitat la nova creació.

Gregori Mateu Estarelles

C14R714 OBER74 A... onr EM vuLpir ffEgR

He D4Aita± i'expozició que, coma clauzuiza de curtz, ha ongani.tzai i'Ez-coia de S'4izinaft.

Poca geni., mott poca gen.t. Poczpaitez, moitz Po C- pa/tez.

ja zé, qilezi.i6 de piio.tez.L'excuza de zempize. hi havia ia AeiAanz-mizzió teieviziva d'un impoiziantde /uttoi. I ciaA, ena .tan . impo/ziancirro i'oducacié doiz /iiiz quodava poz-,teAgada a un pia inzigni4cani, dezegon oRdíze. I a méz, n'hi ha que hoLenen ten ciart, aixe de MiAaA dituixoz

éz coza de nLri L caza dedonez. Lo deiz homez, /o deiz mazciez

ei /uitoi.

Penzan una attiza coza ieniAce/tveii L, eiz ma-ac/La, ja ze zap,terLen

I .éz que eiz pa/Lez d'avui, dezgAa-ciadament, zón aque-eiz aiumnez d'ahiA.

I dic dezgiwciadament peAqu zo'n ad'aquella ezcoia equivocada,

/tepAezziva azAixiant, d'aqueiZsME/AA.E6 que ze zent.Len pozzeldoAz de

zi za_Jz_e, gaizaniz de .tota ia veal-tat, Aelegani aiz ainz a ia condiciód'ezpongez •AecepioAez que havien dexupaA ia Leixiuodu zenz.e. /' opoLunLLaide pozaA-hi AE.Z de ia zeva pa-ti, J12. 6

de ia zeva c aLLvlai, J-Le4 de ia zepaexpeAiencia de viurte, zen,3e tiza_aitmai Aezpoz.tez vaiidez ata zeuz inieAAo-gantz.

7oAen, gAem, aiumnez dei Aacciz,del dezengany L ia decepció. Són, z om,eta qui avui ezcupen Le-a zevez Auzi_Aa-cioz davan.t. un joc de piioizz. PEAaixd, amic eoc.toA que m'ezi.dz teegim6caid/tia que zzim una flegexió zotfte

zigni;licut L ei zimtoilzme de /' expo--a-La-L6 de i'ezcoia.

La pitdpia expozició, i'audiovi-zuai eta pian,tejameniz que ena /aneta Me/A2E.ZI do no vez expeAienc.ie

CAP VERMELL - 17 -

pedagegiqueis, en-s /an zigneze6peaancadoa cuna a La /oamaci6 do..&home.s de demd. No La eedzzica mo.staad'unez manualital, ni i'expozici6d'unez hagi_eitatJ3 apaeze amg La /ina-Zitat compiauae a quaique /amiiiaaei dia dAi zant. No, .é.,5 queicommiz pAo/und, mé.z ezpontani, méz zincea,me4 aaaeiat d-inz ei coa i La idiozincaa-isia dei nin, com La dezcogeata d'unzentiment i d'un iienguage noupea expaezzaa aquet zentiment. no/a entaeiiucaa un canv-i zug/i.tanciaidin-o La no,staa ezco-ea, com una geopadad'aiae Pczc aenovodoa. Pea paimeaa

vegada ,s'intueix que e- iLUl iz ei paota-gonita L ei centaz -Lo-tez iez a-Len-cLono, -L dóna iionga ai dezenvo&-pament de La zeva capacitat caoptiva.Pea paimeaa pegada ze aeconeix quee& -oaken cozez i que z'ha decomencaa pea aquetz coneixementz. Que4'ha d'ogaia i'ezcoia ai mitja queéz La vida de-e nin. Paopozaa com aLeenguatge4 vdL.cLo, La pintuaa, Lamúzica, ei teatae, i'eJscAiptuaa,Lògica matemdtica, La ceaamica, i'ecui-,filAa que peameti ai nin dia cozez di/e-aentz, que cada.ócú pugui expaeAzaaLeo cozeo en ee iienguatge piwAgAi.t,i que pugui /ea-ho a di/eaent.,3 nive-e&

d'uLitaacci6. Empaca .e.,U aatz coma iienguatgez xpitz,s,i_uz, no com azimpie ve-ano cuituaae, que eaen a

moitez expeaiénciez han demcm-taat com La caeaci6 aaLiztica ha ae4ue-tat teaaputica, ame. aeJsuitatz moite4pectacaiaaz en di4aent..3 LLpuo depeatoagaciows.

I /si taegaiiaa La capacitat aati_z-tica dei nin ez capaç, /inz i tot,d'ajudaa-io a aemuntaa zi.tuacion.6 dedezeqw¿Lign-L, cae que n/3 paeguntemZcom poden e& paae6 emgautia-ze davantun joc de pieotez en iioc d'ajudaa

encoaatjaa eiz ffleJS.bbe/o que han e,scomez_ea taca d'ajlidaa ai dezenvoiupamentpeazonai i. geogae de& noz.taez Ai_gez?

4-egú pot C.2.e.112e que aquezta aludaLa d6na ei /et d'en.senyaa a dividiapaez -f./beis xi/a a& deu any-i, queno La caeativitat aaLi.st.ix:a?

Cai que penem que i'nzenyamen-tde& catz a i'zcoia paimaaia In-te/te-6,3amoit mé.z que ei mateix aat. La /4na-eitatpaincipae de i'eJscoia paimaaia &3 LadA poza/2. ,e's onamentz pa una peazo-nweitat compeeta. I no exizteix unapeazonatitat compieta isenz i'aat.

la )3.é. que de i'ezcoia no zoatiaanviatuozoz d'un inztaument muzicae,ni dei pinzete, ni dei /ang, ni de La naaaativa, ni dei Lea-Lee. Peedi cae aecoadaa-ho, oieniA

-de concea-U, adminadoaz d'Un quadaeo d'una ecuituaa, Lec-Loa d'un iiigae

eópectadoaA actiu d'una Aepazzentaci6teataai, coza que avui no z6n.

I. pea aix6, pea aconzeguia aix6,oe neceita de L'efs/oac de& Me-tAe./S,

i'e6/oac de-lo ainá i, no ogiidua-ho,de -e'e/oaç de& paae.

Eiz meistaeA poden /ea i'ezoaçpea deuae i pea é_tica pao/ezzionae,peed e& pa-te -o, a mé.z de que éz andome, han de /ea-Lo a L'ez/oac peaaman quanéz necezzaai, de -e.e.s piioteA. 4-1 capd'avale, z6n paaez pea padpia voiuntat.

loan Railuiioi de-e 84.

AVUI AMB... CAP VERMELL - 18 -

ESCOLA PASSIVA, ESCOLA ACTIVA

Les tècniques d'educació a lesescoles són moltes i variades. Watrevi-ria a resumir-les en dos "estils".Una seria "l'escola passiva" i l'al-tre "l'escola activa". Aquests termesno impliquen que un mestre de l'escolapassiva faci menys feina que un del'activa, però sí que a una escolatradicional es treballa, fonamentalment,amb el dogma. El mestre realitza lesseves explicacions autoritaries i total-ment dirigides, mentres que el discentescolta i, teefficament, aprèn (aprenen-tatge només temporal). Amb això podemobservar que la inicitaiva és totalmentdel mestre, mentres que el nin nomésactua en conseqéncia de l'ordenat peldocent. Generalment les tasques a rea-litzar solen esser mecaniques i senseun sistema lògic de raonament. Aquestatécnica pot dur, parantment, bons resul-tats a curt terme, però a llarg termeconvertirà al nin en una maquina derepetició i sense una visió real iobjectiva de les coses. L'infant ques'adapti a aquest sistema sera el ninmoderat i que sap guardar la composturai que fàcilment podrem dominar, manipu-lar... Mentres això es dona, l'altrequedara marginat i tendrA grans dificul-tats per adaptar-se.

Com m'agrada dir el que és boI el que és dolent, vull senyalar quehi ha persones que amb aquesta educa-ció passiva han arribat molt amunt...Pere) pensau que els dotats per alsestudis són capaços d'efectuar unaadaptació en tots els camps. Es més,moltes vegades, aquests al.lots tenenun ambent familiar molt influent icapaç de rectificar o suplir les defi-

ciències de l'educació. D'aquí queno hàgim de trobar estrany alguns d'a-quests xits. Diuen que "les excepcionsconfirmen la regla".

D'altra banda tenim "l'escolaactiva". Com diu Neill, "avui la consig-na és aprendre jugant". Aix() no voldir que hàgim de deixar de treballara l'escola, per() sí que hem d'aprofitaraquesta gran activitat que tenen elsinfants. Millor manera d'aprofitar-la és aplicar "el joc" com a activitatbasica de l'activitat escolar. En Neilltambé diu: "S'ha de preparar l'infant

per la vida", i que jo sàpiga, a lavida no estam asseguts esperant rebreels coneixements d'una forma passiva.Normalment tenim una participació activaen la tasca quotidiana.

Si pensam els motius que té elnin per no agradar-li l'escola observa-rem que falla, principalment, l'activi-tat, és a dir, el procés d'aprenentatge.Musgrave ens parla i diu "...hauriemd'ensenyar als nins com averiguar les'coses, per ells mateixos". Es moltmés important que sapiga cercar, inves-tigar, observar i raonar que, simple-ment, funcionar com una cumulació deconeixements. Molt possiblement aquestsconeixements s'oblidaran quan hagimdeixat l'escola. Una vegada acabadal'escola ens queda un percentatge moltbaix de coneixements retenguts. Aixòno vol dir que no hàgim de treballarel desenvolupament de la memòria, per?)s'ha de fer d'una forma més efectivai activa, i no tan mecanica.

Per tot això, crec que els llibresde text són secundaris. Es més necessa-ria una bona biblioteca, unes bonesmaquines d'impressió grafica, uns bonsmitjans audiovisuals... Durant moltsd'anys aim') només ho podien tenir lesescoles privades. Elles tenien doblersi ajuda estatal, mentres que l'escolapública ha estat abandonada. Però demoment noltros no hem fet res per impe-dir aquest fet, hem deixat que la "pri-vada" tengui tot el que és necessariper una educació moderna i positiva."Renovar-se o morir".

També vull dir que s'ha d'esserrealista. Si no conseguim, a més do-blers, una reducció d'alumnes -és adir, un augment de la dotació de mes-tres-, no podrà realitzar-se una renova-ció i, al mateix temps, aquest intentde modernització fracassarà.

llapistinta

tinter

1CAP VERMELL - 19 -

CHEQUEO A CALA RAJADA

VIA-CALLE LEONOR SERVERA

Via principal, central y más comer-cial, hoy por hoy, de Cala Rajada,via de entrada casi obligada, empalmadacontinuación de la gran entrada a lapoblación, como es la Autovía JuanCarlos I, que arranca desde Capdepera,cabecera del término municipal y que,a su vez es C-715, carretera generaldel M.O.P.U. Y, en su prolongación,ya cuesta arriba, se entronca con laAvenida del Faro. Estos tres tramosconforman un largo recorrido de unos4 kilómetros, de Capdepera al Faro.

(Hacemos esta introducción parasituar al posible lector(a) no muyasiduo en sus visitas a este bellorincón tan acogedor que es Cala Rajada).

Merecedora, claro es -por esossolos motivos de arteria canalizadorade tantísimos visitantes, a la parque nativos, con sus grandes escaparatesmercantiles y luces centelleantes deneón, atractivos para el divertimientonocturno- merecedora es, repetimos,de los máximos cuidados, en todos susaspectos, por parte de la Municipalidad.

Calle o vía, con un intensísimotráfago (en algunas horas, de los mesesde la canícula, bordea casi el paroxis-mo): tráfico en dos direcciones, aparca-mientos legales y a contrapelo, y endoble fila, riadas de viandantes entodos los sentidos, cláxones, ruidos,algarabía, semi-estrechas aceras relle-nas de piés, mesas, sillas, anuncios...Calle, como se palpa con sus encantos y con sus problemas. Abigarrante ymulticolor, con un cosmopolitismo cre-ciente...

Mejorarla aún más y hacerla mayor-mente atractiva es objetivo -trabajocontinuo y renovador- de los buenoscomerciantes.

Y eliminar sus defectos o problemases misión que compete al buen Ayunta-miento. Aparte, y muy principalmente,de racionalizar el tráfico de vehículos-(buena medida la privatoria del roda-je de motocicletas por las noches)-debería de realizarse (en plan de

urgencia):

- el arreglo constante de susaceras y bordillos.

- el buen estado de fachadas,toldos y anuncios.

- el retranqueo de paredes desolares, todavía no alineados (segúnel último ensanche general de la calle),con derribo de algunas paredes obstacu-lizadoras.

- alineación de aceras, en algúnpunto no construidas, cerca del Puertoy en calle arriba.

- potenciar la vigilancia policialsobre brotes de gamberrismo calleje-ro, diurno y, especialmente, nocturno(máxime en verano).

- colocación acertada de buenaspapeleras.

- atención constante a los puntos•

'de luz.

Y a otros que saltan a la vista.

Como ya se adivina, esa rúa primor-dial que genera bastantes controversiasen algunos aspectos generales y vitales,merece toda nuestra atención.

Continuaremos, insistiremos, otrasveces, por su importancia y trascen-dencia vial, sobre esa gran calle queatraviesa centralmente esta localidadpesquera y tan turística que está enconstante expansión.

J. Pujadas

e sp Pt CAP VERMELL - 20

1■3=M1=1.1•172.

25.06.84. Assamblea General Ordin3-ria del C.D. Escolar. Se comunica,oficialment, la dimissió dh.t7 MiguelCassellas com a president del Club.Es llegeix la memória anual, farcidad'éxits i conquestes. Es llegeix l'estatde comptes farcit de números vermellsper no sé quin embull amb l'Ajuntament,perd que no són tals números vermellsi que en cobrar no sé qué tot quedarácom toca i es tornará lo que es deua no sé quants de bancs i caixes d'es-talvis. Tot va bé. Queda oficialmentobert el terme per a presentar candida-tures a la presidéncia, avalades perles firmes corresponents d'un deu percen de socis. El Segretari informaráa tots els candidats dels aspecteslegals de la qüestió. No empengueu!

Assistents: 7.

09.07.84. Assamblea General Extra-ordinéria del C.D. Escolar. S'ha deprocedir a l'elecció de nou presidentdel Club entre tots els candidats ques'han presentat, o sigui cap. Id6?146 ja podeu comen car a mirar que enfeim. I que n'hem de fer? No ho sé.Qualcú ho ha d'esser. Jo no! Idó qui?En Pep Gallego. Que ho sigui en PepGallego. Jo? Justament jo? Mem Pepet!No ho enviarem tot a rodar! Bé, si,ho puc esser, perd ja sabeu jo compens. Austeritat! Sobretot austeritat!

Visca En Gallego!

Assistents: 10 o 12

12.07.84. Reunió de la nova direc-tiva de l'Escolar, amb un caramullde gent nova-vella-vinculada-de-sempre-amb -l'Escolar-incondicional-adicta-i-entusiasta- reunió deim per a tractaramb els jugadors sobre la nova tempora-da. De moment en Bernat Marti ha fetles maletes de cap a Art. Oh maldició!Amb l'Art! N000000000! En Victor diuenque se'n va a Sudátrica. Sempre hoveureu! En Juanjo, en Corraliza i enPep Roig (que havia dit que no al Mana-cor), de moment s'ho estan pensant,perqué amb això de no cobrar fitxano ho ho veuen molt clar. En MarceLópez tornar al club, i en Paco Gonzá-les, una vegada haver acabat la "mili",també se reincorpora (no a la "mili"

sine> a l'Escolar). També ho podriatornar provar en Biel Bernat, diuen,En Tomeu Moll quedará una temporadamés entre noltros. Els jugadors solscobraran primes i si al final hi hadoblers (que no n'hi haurá) seran per

ells. Austeritat! Sobretot austeritat!

13.07.84. Ni assemblea ni reunióni un llamp! Jo totsolet assegut davantla máquina d'escriure, amb una maldeca-pada que no hi veig i sense sebre comhe d'acabar d'embrutat aquest foil.Si haguessin passat les Festes delCarme vos podria contar lo de les carre-res de bots, o lo dels windsurfing,o lo de la correguda popular. Peró

no, les Festes no han passat i resvos puc dir. Vos assegur que no hiha res més trist que no tenir res quedir. Si al manco aixd fos Napols podriesparlar del fitxatge d'en Maradona.

Peró tampoc. I és que hi ha mesos quetotes me ponen!

Visca En Gallego!

13.07.84 (continuació). He anata beure un "cortado", mem si m'espassa-va. N'he vists un quants que practicavenel noble deport del "tuti". Al tonsuna vela d'una post d'aqueixes. Hecobrat coratge. La gent segueix fentdeport a la seva manera. Me diuen elscompanys de redacció que el "consecal n

d'esports va satisfet del seu primerany de feina, segons manifesta en aqueixmateix número. Qui - no es conformaés perqué no vol. El meu fill s'hapegat un nyesclo per una cama, anantamb la bicicleta i li han hagut deposar dos punts. Visca el deport!

Visca En Gallego!