Notíciesde la Institució

CIRCULAR DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURALMaig - juny de 2007

71

(Continua)

Oriol de Bolòs i Capdevila va morir elpassat dia 23 de març. Era catedràtic deFitografia i Ecologia Vegetal de laUniversitat de Barcelona des del 1953 i,al llarg de la segona meitat del segle XX,va dreçar una obra científica colossaltant per la seva magnitud com pel seuequilibri i precisió, i va esdevenirmestre i referent dels botànics catalans.Treballador infatigable, tots els quel’hem acompanyat de prospeccióbotànica tenim al cap una imatge queno ha fallat mai: tant bon punt l’autos’aturava, el Dr. Bolòs en baixavallibreta en mà i començava la presa denotes. La seva activitat ha deixatempremta en diversos camps de lageobotànica, principalment els de laflorística, la fitocenologia i la cartogra-fia de la vegetació, amb una extensaobra escrita que es caracteritza per unapulcritud lingüística i un rigor científicadmirables.

En el camp de la florística, Oriol deBolòs va seguir el fil de Font i Quer,amb qui havia col·laborat de jove, enassumir conjuntament amb Josep Vigola redacció de la Flora dels Països

Catalans. Segons el propi Bolòs, és eltreball del qual se sentia més satisfet, iconsta de quatre volums publicatsentre el 1984 i el 2001; inclou, a més deles claus de determinació, descripcions,... que trobem a la majoria de les flores,mapes de distribució dels tàxons quemolts dels botànics europeus conside-ren una de les aportacions mésoriginals de l’obra. La Flora ha donatdos plançons que segueixen creixent,l’Atlas corològic i la Flora Manual.

L’Atlas corològic de la flora vasculardels Països Catalans és una obracol·lectiva que Bolòs va promoure idirigir des dels anys 80 en el si de l’IECi que acaba de superar els 3600 mapesde distribució publicats en 14 volums.Per entendre el valor de l’Atlas, convérecordar que els únics antecedentseuropeus són els Atlas dels PaïsosEscandinaus, les Illes Britàniques,Suïssa, Alemanya i poca cosa més. LaFlora Manual dels Països Catalans fales feines de vademècum de camp per abotànics i naturalistes i de llibre d’apre-nentatge per a estudiants i afeccionats;la tercera edició va aparèixer el 2005.

El Dr. Bolòs en una sortida de camp amb alumnes del curs 1984-1985

En memòria d’Oriol de Bolòs

Arenaria bolosii

22

Projectes

L’activitat de fitocenòleg va començar a lesdarreries de la dècada dels 40, en entrar encontacte amb J. Braun-Blanquet. El mètodesigmatista d’estudi de les comunitatsvegetals havia superat ja l’adolescència i elDr. Bolòs s’hi va implicar afons amb la mirada posada enla interpretació de lavegetació dels PaïsosCatalans. El períoded’aprenentatge a la vora deBraun-Blanquet tingué llocfonamentalment a ladepressió de l’Ebre, però pelseu compte el Dr. Bolòs vaencetar una prospecciómetòdica que va donaralguns fruits primerencs(entre els quals el llibre Lavegetación de las comarcasbarcelonesas) i que vacontinuar amb nombrosostreballs referits de maneraprincipal a les comunitatsvegetals de les terres de parla catalana, amb

aportacions cada cop més nombroses delsseus deixebles.

El coneixement de les comunitats vegetals ide la seva distribució bàsica ha permès,

encara, tirar endavant elsmapes de vegetació, queOriol de Bolòs va començara aixecar des de mitjan segleXX. Com en el cas delsestudis fitocenològics, lacartografia de la vegetacióha mobilitzat bona part delsfitocenòlegs catalans i hatingut una repercussiódirecta sobre la gestió delpatrimoni natural, una altrade les dèries del Dr. Bolòs:La concreció dels Llocsd’Interès Comunitari de laXarxa Natura 2000,concretament, s’ha basat enels mapes dels hàbitats.

Ramon M. Masalles.

La fitonímia en llengua catalana ha estat ob-jecte d’atenció per part de botànics i tambéde lingüistes. Hem d’esmentar com a moltrellevant l’aportació de Pius Font i Quer(1888-1964) en la seva coneguda obra dedivulgació sobre plantes medicinals Plantasmedicinales. El Dioscórides renovado (1961i moltes edicions més), escrita en castellà,però que conté, a més, molts noms bascos,gallegoportuguesos i catalans. De totesmaneres, el treball més remarcable en aquestcamp el va dur a terme Francesc Masclans iGirvés (1905-2000), el qual va reunir a lesseves obres sobre bolets i plantes —la mésimportant de les quals és Els noms de lesplantes als Països Catalans, del 1981— unagran quantitat de noms catalans a més dededicar-se, també, d’un aspecte concret de lafitonímia popular, els noms d’advocaciómariana.

El 1993 començà, promogut i coordinat perJoan Vallès, del Laboratori de Botànica de laFacultat de Farmàcia de la Universitat deBarcelona, el projecte d’elaboració del Recullde noms catalans de plantes, com a iniciati-va conjunta de la Universitat de Barcelona(Laboratori de Botànica, Facultat deFarmàcia) i el Centre de TerminologiaTERMCAT. En una primera etapa (1993-1997), dues persones de la Universitat deBarcelona (M. Àngels Bonet i David Porta),amb la col·laboració de tècnics del Termcat,van dur a terme el buidatge i la informatitza-ció d’unes 200 obres especialitzades de totl’àmbit dels Països Catalans editades abansde l’any 1994. El procés va romandre aturatper motius diversos fins a mitjan 2005, quanes va tornar a engegar amb la idea decompletar el recull de nomenclatura amb elbuidatge d’un conjunt representatiu de

Recull de noms catalans de plantes

publicacions aparegudes entre els anys 1994i 2005, ultra una sèrie de llistes inèdites quediverses persones ens havien proporcionat.Aquesta segona fase compta amb la feina deM. Àngels Bonet, expressament contractadapel Termcat per a aquesta obra, la col·labora-ció de M. Antònia Julià, del Termcat i elseguiment de la directora del centre, RosaColomer.

La finalitat del projecte és posar al dia i am-pliar l’esmentat llibre de Francesc Masclans,que era en el moment d’iniciar el projecte i ésencara el recull publicat més complet sobreterminologia de noms catalans de plantes.L’obra en curs d’elaboració recollirà —enforma de base de dades i també de llibre—els noms que ja figuren a l’obra de Masclansi els nous que s’han anat detectant. Per al’establiment dels criteris de selecció delstermes es compta amb l’assessorament dedos membres de l’IEC, el dialectòleg JoanVeny i el botànic Josep Vigo.

Per a donar una idea de la quantitat de treballque el projecte representa direm que al llibrede Masclans hi figuren una mica menys de10.000 noms catalans de plantes, que a horesd’ara ja en tenim més del doble (és a dir, uns20.000) de no recollits a l’obra masclansianaque vam usar com a corpus d’exclusió—encara que fa poc el seu contingut haestat incorporat a la base de dades— i quehom preveu que al final hi haurà, en total,força més de 30.000 noms catalans referits auns 5.000 tàxons de plantes vasculars.

A part que alguns dels seus socis participen—de maneres diferents— en el projecte, laInstitució Catalana d’Història Natural tambés’ha encarregat de cercar part del finança-ment necessari.

Memòria del Col·legi de

Biòlegs de Catalunya,2006. 16 p.

33

Cursos naturalistes

El cap de setmana del 24 i 25 de març es vacelebrar, al Seminari de Vic (Osona) la segonaedició del curs naturalista de la ICHNConservant tot conreant. Bases per a lacustòdia del territorien fiques agràriesproductives, impartitpels biòlegs DavidGiralt i Jordi Pietx,aquest últim directorla Xarxa de Custòdiadel Territori amb lacol·laboració de laUnió de Pagesos de lacomarca d’Osona i elParc Agrari deSabadell.

Aquesta és la segonaedició del curs sobreconservació agrària,que analitza i dónaestratègies per a laconservació de lanatura i el paisatge en finques agràriesproductives —a través de les estratègies ioportunitats que ofereix la custòdia delterritori. El curs ha donat uns coneixementsavançats per tal que els participants puguinactuar d’agents de conservació agrària, coma base per poder assessorar els agricultors iramaders catalans que vulguin fer compatiblela seva explotació amb la conservació delmedi a través d’estratègies emmarcades en lacustòdia del territori.

El programa d’activitats d’aquest curs vacomençar el dissabte al matí fent unaintroducció al marc conceptual per al’aplicació de la custòdia del territori enfinques agràries i els conceptes bàsics per auna gestió del medi agrari tenint en compte laconservació dels hàbitats, espècies i delpaisatge. A la tarda es van visitar duesfinques agràries a Osona en les quals es vadebatre amb els pagesos les oportunitats i

Conservant tot conreant. Bases per a la custòdia del territori en finquesagràries productives (II edició).

els reptes de conservació i custòdia agrària.Al vespre vam visitar la seu de la XCT il’exposició de productes i serveis de finquesi entitats amb acords de custòdia.

El diumenge al matí es van exposar els crite-ris pràctics per a la conservació delspaisatges agraris i a la tarda es va visitar elParc Agrari de Sabadell on es va tractar deldesenvolupament i la conservació de la vidarural i el paisatge agrari.

La temàtica d’aquest curs ha despertat forçainterès i ha comptat amb la participació devintena de persones entre participants iprofessionals del sector agrari d’arreu deCatalunya (tècnics de diversos ajuntaments,consells comarcals, entitats de custòdia,centres de recerca, universitats, DARP,DMAH, Unió de Pagesos, etc.). Els partici-pants han seguit amb molta implicació elprograma d’activitats, participant activamenten les diferents sessions teòriques i pràcti-ques, fent moltes aportacions i intercanvisd’opinions a l’entorn de la conservacióagrària.

Butlletí de la Societat Cata-lana de Lepidopterologia.Núm. 97. 1r semestre de2006. Societat Catalana deLepidopterologia, 2007.112 p. ISSN: 1132-7669.

Sessions científiques

(Continua)4

El dies 14 i 15 d’abril va tenir lloc, a càrrec delgeòleg Llorenç Planagumà, el curs sobre elmapa geològic que va assolir els objectiusproposats malgrat la pluja del dissabte queva fer variar un xic el programa.

Va ser un curs molt pràctic i atès el baixnombre de participants es va poder fer untreball personalitzat i amb una molt bonadinàmica participativa.

El mapa geològic, un recurs didàctic

El dissabte es va explicar què és una carto-grafia geològica i es va cartografiar el volcàde Santa Margarida (un volcà amb sorpresa),el diumenge es va realitzar un tall geològicdel volcà de Santa Margarida i es vacartografiar el volcà de Can Tià i un tros de laserra del Corb per poder observar lesrelacions entre el volcà i les roquessedimentàries eocèniques. Es va acabar ambuna interpretació del paisatge des d’unavisió geològica i un tall geològic de la Serradel Corb.

L’Observatori de la Tordera és un projecteiniciat el 1996 i impulsat per l’AgènciaCatalana de l’Aigua (ACA), l’Ajuntament deSant Celoni i l’Institut de Ciència iTecnologia Ambientals (ICTA) de laUniversitat Autònoma de Barcelona que téper objecte definir indicadors de l’estat delsecosistemes fluvials de la conca i realitzar-neel seu seguiment a llarg termini. En aquellmoment ja s’havien engegat estudisd’avaluació de la qualitat biològica de lesaigües continentals a partir de bioindicadorsal nostre país —macroinvertebrats idiatomees bàsicament—, els quals handerivat en alguns casos en programes deseguiment a diversos nivells territorials.

L’Observatori té com a àmbit d’estudi laconca de la Tordera (conques internes deCatalunya). Se centra en el seu curs principali, des del 2004, també en la riera d’Arbúcies,un dels principals tributaris. Així mateix, desdel 2006 el testatge dels protocols de laDirectiva Marc de l’Aigua (DMA) ha permèsiniciar de manera parcial els treballs a la restade masses d’aigua de la conca.

La DMA ha incorporat en la valoració del’estat ecològic de les aigües continentalsaquells grups bioindicadors consolidats,com els macroinvertebrats, les diatomees iels peixos. En aquest sentit, l’Observatori faun salt endavant i pren en consideració peral seguiment de la qualitat biològica del medifluvial altres grups com l’estudi de lavegetació —més enllà de les valoracionsmorfològiques— i de les comunitats d’ocellsi d’amfibis així com altres paràmetres

L’Observatori de la Tordera: 10 anys de seguiment d’indicadorssocioecològics.

hidrològics com la relació riu - aqüífer. En unesforç integrador també s’analitzen aspectesde la dimensió social dels recursos hídricscom són la participació i la gestió així com elsusos de l’aigua.

La utilització d’ocells com a indicadors del’estat de conservació dels rius no és inèditamalgrat que no es compta amb unametodologia específica. Des de l’Observatories treballa en la configuració d’un índexbiòtic d’indicació —l’Índex de DominànciaFluvial (IDF)— que diferencia les tipologiesd’espècies d’ocells a partir de la sevaabundància per unitat d’espai.

Respecte el seguiment d’amfibis en un cursfluvial, es tracta d’un cas inèdit a la Penínsu-la Ibèrica. Per la seva posició en les xarxestròfiques, es considera que pot tractar-sed’un grup molt adequat per complementar elseguiment d’altres línies. Es treballa percaracteritzar el paper indicador de lesespècies més comunes de la conca a partir dela combinació de dues metodologiesestàndard: les sèries de punts d’escolta(localització per cant) i els transsectes demostreig exhaustiu (detecció visual i sono-ra); i una de complementària: l’estudi delspunts d’alta diversitat.

A partir dels primers resultats de la primeracampanya de mostreigs es va organitzar elseguiment en trams, unitat comuna per a lesdiferents línies i que s’equipara a les massesd’aigua de la DMA. Per obtenir resultatsrepresentatius que indiquin l’estat de cadatram, les línies mostregen en estacions de

ESPARC 2006. Actas del

XII Congreso deEUROPARC-España. Vallde Boí, 14-18 de juny de

2006. Trabajar juntos por laconsevación de la biodiver-

sidad. El futuro del plan deAcción para los espaciosnaturales protegidos. Fun-

dación Fernando GonzálezBernáldez, 2006. 97 p.

ISBN 10: 84-932979-8-4.

5(Continua)

En aquesta sessió es van presentar dades del’estudi del riu Gurri desenvolupat en elcontext del projecte europeu STREAMES(http://www.streames.org). L’objectiugeneral del projecte STREAMES era avaluarla influència d’elevades càrregues denutrients procedents d’entrades puntuals idifoses sobre aspectes estructurals i funcio-nals dels ecosistemes fluvials receptors.

El producte final del projecte europeu era unSistema de Suport a la Decisió (SSD) útil perals gestors de l’aigua. Un SSD és una aplica-ció informàtica dissenyada per a simularprocessos d’ajuda a la decisió que d’unaaltra manera requeririen una àmplia experièn-cia humana o uns càlculs molt complexos.Per tal que el SSD fos més robust, al projectees van estudiar 11 rius d’Europa que cobrienun ampli rang de condicions.

Concretament, aquest estudi se centrava endos rius situats a Catalunya, els rius laTordera i Gurri, que drenen una conca majori-tàriament forestal i agrícola, respectivament.

Capacitat d’autodepuració de rius mediterranis que reben nutrientsprocedents de l’activitat humana. El cas del riu Gurri a la plana de Vic.

Vam escollir aquests dos rius amb usos delsòl contrastats per tenir dos escenarisclarament diferenciats. A la Tordera, la fontpuntual procedent d’una Estació Depuradorad’Aigües Residuals (EDAR) constitueixl’entrada majoritària de nutrients en la zonad’estudi. En el cas del Gurri, a més del’entrada de nutrients puntual, el riu tambérep entrades de nutrients difoses procedentsdels camps agrícoles adjacents.

En aquest context, l’objectiu d’aquest estudiera avaluar els efectes d’una font puntualsobre les característiques estructurals delssistemes fluvials receptors, així com avaluarcom aquests efectes es reflectien sobre lescaracterístiques funcionals. Per tal d’exami-nar aquests efectes, vam seleccionar un tramsituat riu amunt i un altre situat riu avall del’entrada de l’efluent d’una EDAR en els dosrius.

Els efectes de la font puntual sobre lescaracterístiques químiques i funcionals delssistemes fluvials depenen de les condicions

seguiment, transsectes o altres unitatsespecífiques.

En general, els resultats mostren uns nivellsde qualitat que disminueixen a mesura que laTordera s’apropa a la seva desembocadura.Aquesta tendència és més evident a la zonade Sant Celoni, on diversos indicadors comels paràmetres fisicoquímics o el QBRmostren valors molt baixos. Tanmateix, lasèrie de dades històriques (1996-2005)d’elements com els macroinvertebrats permetdetectar en aquesta zona una substancialmillora a causa de la posada en funcionamentde tractaments biològics a les EDAR. De fet,l’anàlisi dels resultats d’aquesta línia denotaque globalment els punts amb aigüesextremadament contaminades handesaparegut i que en els darrers anys elvoltant del 80 % dels punts tenen qualitatbona o molt bona a la primavera.

Aquesta millora es veu condicionadaenormement per la sequera; el mostreigd’estiu ha arribat a comptabilitzar el 60 %dels punts secs i en el cursmig el cabal de mantenimenttan sols es compleix el 35 %dies de l’any. Aquestasequera pot explicar en partel descens detectat en líniescom els amfibis o els ocellsen els darrers mesos.Precisament, l’estudid’espècies indicadores d’auscom el blauet havia mostratde manera evident larecuperació del riu peròdarrerament ha patit unimportant estancament.L’aplicació de l’IDF esmostra com un índex útil, jaque mostra la majorabundància relativa

d’espècies categoritzades d’estrictamentfluvials a la capçalera, i la d’antropòfiles —indicadora de qualitat baixa— al tram final i altram de Sant Celoni.

També cal destacar altres aspectes com lesbones poblacions de les espècies autòctonesde peixos —en un context de regressió anivell català— o la constatació que l’anàliside la diversitat de la vegetació no escorrelaciona amb l’índex QBR.

Cal destacar d’altra banda, la voluntat detranscendir més enllà de l’àmbit acadèmic isocialitzar els resultats amb la posada enmarxa d’un Programa d’Educació iComunicació Ambiental (PROECA).

Malgrat constatar de la dificultat de creuarles dades dels diferents indicadors, un delsreptes del projecte és treballar en aquestadirecció especialment en aquellsdesenvolupats per part dels seusinvestigadors.

MANUAL 04. Serie manua-les EUROPARC-Epaña.

Plan de Acción para losespacios naturales protegi-

dos del Estado español.EnREDando. Herramientaspara la comunicación y la

participación social en lagestión de la red Natura

2000. Fundación FernandoGonzález Bernáldez, 2007.215 p. ISBN 978-84-932979-9-2.

(Continua)6

de l’entorn en cada riu, en concret, dels usosdel sòl a la conca situada riu amunt de la fontpuntual. La font puntual augmentava lesconcentracions d’amoni, nitrat, fòsfor reactiusoluble i carboni orgànic dissolt a la Tordera.Tanmateix, la font puntual disminuïa l’eficièn-cia de retenció de nutrients en aquest riu. AlGurri, en canvi, aquests efectes no erensignificatius perquè les concentracions denutrients ja eren elevades, i l’eficiència deretenció de nutrients ja era baixa, riu amuntde la font puntual.

Al Gurri, doncs, les fonts difoses de nutri-ents procedents dels camps agrícolesadjacents emmascaraven l’efecte de la fontpuntual. Aquests efectes es reflectien en lestaxes diàries de metabolisme (produccióprimària bruta i respiració), que eren signifi-cativament més elevades riu avall que riuamunt de la font puntual només al riu laTordera. D’altra banda, la Tordera mostravacapacitat de resiliència enfront de la pertor-bació local que representa la font puntual denutrients. En aquest riu, les taxes de retenciód’amoni eren similars ales taxes potencials denitrificació (oxidació del’amoni a nitrat) riu avallde la font puntual, fet quesuggereix la importànciad’aquest procés en laretirada d’amoniprocedent de l’EDAR. Amés, a la Tordera, lestaxes de retenció de nitrateren similars a les taxespotencials de desnitri-ficació (pèrdua neta denitrogen des de lacolumna d’aigua cap al’atmosfera). Encondicions de cabal baix,

aquest darrer procés representava un per-centatge important (27 %) quant a pèrduaneta de nitrogen de la columna d’aigua. AlGurri, en canvi, ni la nitrificació ni la desnitri-ficació compensaven les entrades difoses denutrients.

Així doncs, els propis processos de l’ecosis-tema controlaven l’exportació de nitrogeninorgànic dissolt (DIN) a la Tordera, tot i lesentrades procedents de la font puntual,mentre que gran part del DIN que arribava alriu Gurri per via difosa s’exportava riu avall.Aquests resultats indiquen que en riusagrícoles, com és el cas del Gurri, és prioritaridisminuir significativament les entrades difo-ses de nutrients. En aquest sentit, diversosestudis previs mostren que un bosc de riberaben constituït pot reduir fins a un 80 %aquestes entrades de nutrients. Altresmesures com utilitzar adobs eficients i en lamesura justa, i respectar els cursos naturalsdels rius, també contribuirien a millorar laqualitat de l’aigua en rius que drenen con-ques on l’activitat agrícola és important.

El dia 29 de març va tenir lloc, a l’AulaMagna de la Facultat de Ciències de laUniversitat de Girona, la sessió científicasobre els projectes relacionats amb larecuperació i conservació de les zoneshumides del delta del Llobregat a càrrec dePau Esteban, biòleg i cap de secció delDepartament de Medi Ambient del’Ajuntament del Prat de Llobregat, de la qualus oferim un resum

La història del delta del Llobregat és lahistòria de la seva transformació humana. Elselements del paisatge que trobem avui diasón indestriables de la intervenció humana.Ni tan sols els espais naturals són aliens aaquesta intervenció secular. Després dellargs segles d’activitats extensives(ramaderia i agricultura de secà), l’arribadadel regadiu a finals del segle XIX provocà unaexpansió agrícola que no començà a recularfins mitjan segle XX, quan primer la indústria idesprés les infraestructures de transportdominaren el territori. Cap d’aquestes fases

no ha estat completa, fet que ha permès quehagin perdurat mostres de tots els estadisevolutius pels quals ha passat el Delta queconfiguren un mosaic d’hàbitats.

A finals del segle XX, el desenvolupament deles infraestructures de transport (Port iAeroport) conforma l’anomenat Pla Deltaque es planteja com una operació de

L’estany de cal Tet, exemple de creació d’un estany litoral al delta delLlobregat

Collserola. Butleltí del Parcde Collserola, núm. 75.Primavera 2007. 12 p. Http://www.ParcCollserola.net

(Continua) 7

transformació territorial a gran escala dotadade compensacions ambientals i territorials.És en aquest context que es planteja lacreació d’un nou estany en el paratge de calTet, dins de la plana d’inundació del tramfinal del Llobregat desviat. L’estany, excavatl’any 2002 i alimentat exclusivament per lesaigües de l’aqüífer superficial, s’ha convertiten aquests cinc anys en un dels millorsaiguamolls deltaics, amb densos poblaments

de macròfits (que inclouen espècies rares odesaparegudes d’altres masses d’aigua delDelta) i un poblament faunístic molt divers,especialment pel que fa a l’ornitofauna, ambespècies reproductores d’interès local inacional. L’estany i el seu entorn immediat(unes 90 ha) han esdevingut també l’escenarid’actius programes d’ús públic i educatiu enser dotats d’una xarxa d’itineraris de naturade més de 5 km de longitud.

Assemblea general

El proper mes de juny s’ha previst celebrarl’Assemblea General de socis de la ICHN.

Un dels punts de l’ordre del dia serà el de larenovació dels càrrecs del Consell Directiu,que enguany correspon a la Vicepresidència,la Secretaria i quatre vocalies.

D’acord amb el que estableixen els Estatuts iel Reglament de règim interior, poden presen-tar la seva candidatura per ocupar un càrrecdel Consell Directiu tots els socis que tin-guin més d’un any d’antiguitat.

Delegació del Bages

Els socis que vulguin presentar la candidatu-ra a algun desl càrrecs vacants, poden fer-hofins al proper 23 de maig, adreçant un escrito un correu electrònic a la Secretaria de laInstitució, manifestant la seva disponibilitatper a ocupar un d’aquests càrrecs. A partird’aquesta data, juntament amb la convocatò-ria de l’Assemblea General, es trametrà larelació de les candidatures rebudes.

Per a qualsevol aclariment o informacióaddicional, no dubteu de posar-vos encontacte amb la Secretària de la Institució.

MontserratEl passat dissabte 24 de març es va fer unacaminada pel sector oriental del massís deMontserrat, des del monestir cap a lesermites i la serra de les Lluernes, fins al cimmés alt, Sant Jeroni (1.236 m).

La ruta per la part enlairada permeté interpre-tar el procés creatiu de l’espectacular relleude Monserrat, des de l’aïllament de blocs a lamassa de conglomerat per mitjà de diàclasis,fins al modelat d’agulles, parets, canals icoves per l’erosió de l’aigua.

Vam conèixer bé les plantes de l’alzinar, lesque s’enfilen a les parets de roca i les quecreixen damunt les codines assolellades desòl prim. A les parts més eixutes i inhòspites,l’aladern fals, més resistent a les secadesestivals que tant han sovintejat els darrersanys, guanya la partida a l’alzina.

L’excursió tingué lloc quan encara s’arros-segaven els dies de sequera. Però nomésdues setmanes més tard, amb les plugesgeneroses dels primers dies de la SetmanaSanta, la situació es capgirà radicalment finsal punt que de les fonts Mentiroses deMonistrol de Montserrat —un sobreeixidorocasional del sistema càrstic del massís quehabitualment desguassa la font Gran deMonistrol— va tornar a brollar un impetuósdoll d’aigua, després de 7 anys de no fer-ho.

El cremat oest del BagesLes darreres dècades, la comarca de Bagesha estat afectada per nombrosos i extensosincendis forestals, en especial al sud i al’oest. El foc és un dels factors que més hacondicionat la vegetació. Per estudiar lesdiferents modalitats i fases de la regeneracióde la vegetació, el dissabte 21 d’abril vam

Sortides del curs de coneixement del medi natural de la conca delLlobregat

Dalt del cim de Sant Jeroni (1.236 m)

Actividades en Investiga-

ción. Desarrollo e Innova-ción Tecnológica. Comi-sión interministerial deciencia y tecnología.Programa de trabajo ‘07.FECYT, 2007. 152 p.

8

recórrer diferents llocs de l’oest del Bagesafectats pel foc.

A Cererols (Súria), enmig de l’àrea afectadapel més extens dels incendis mai registrat aCatalunya, el de l’any 1994 a la Catalunyacentral, vam observar la densíssima poblacióde pins blancs nascuts per germinació depinyons la tardor després del foc i elsdiferents tractaments d’aclarida aplicats endiferents parcel·les. En canvi a Valldeperes(municipi de Navàs), on el bosc de pi blanc ipinassa va cremar l’any 2005, els plançonsde pi blanc hi són comptats, inesperadamentescassos.

A la serra de Castelltallat, afectada per gransincendis el 1994 i el 1998, es va comprovarcom la pinassa només es recupera a partir deles pinasses adultes supervivents que,mercès a l’escorça gruixuda i la seva alçadavan resistir el foc que cremà només l’estratbaix del bosc, o quedaren feliçment indemnesen illes de verdor oblidades per l’incendi. Elsplançons de pinassa, nascuts en anysdiferents, colonitzen progressivament els

voltants d’aquests exemplars adults; però nopas extenses àrees sense progenitorspropers. Els roures han rebrotat arreu. El focha afavorit competitivament els roures allàon, abans del foc, quedaven desapercebutssota l’ombra del pins. Àrees de la serra deCastelltallat on la pinassa havia estat l’arbremés destacat del bosc, passaran a serdominades pel roure. Els grans incendis vanrespectar sobretot fondalades i illetes de lesplanes on creixien els roures més grossos, notan combustibles com els pins.

Properes sortides

12 de maig – La riera de CaldersRecorregut a peu des de Moià fins a Monis-trol de Calders seguint el GR-3 per la riera deMarfà o Golarda, a la capçalera del riu deCalders. La riera de Marfà és una de les rieresmés ben conservades de la comarca deBages. L’itinerari té paratges de particularbellesa, com la Tosca, el molí de Brotons i elsgorgs Blaus.

2 de juny – Gresolet, serra Pedregosa,CercsA Gresolet, al peu del Pedraforca, hi ha lesclapes d’avets més extenses de la conca,envoltades d’una magnífica fageda. A laserra Pedregosa encalçarem algun ramatd’isards. Per acabar, a la localitat de Cercsbuscarem els cristalls prefectes de quars.

30 de juny – La serra d’EnsijaCaminarem pels boscos de pi negre subal-pins, els matolls de neret florit i els pratsalpins fins al cim de la Gallina Pelada, el mésalt de la serra. Visitarem la surgència d’aiguasalada que dóna nom al poble de Saldes i lesicnites de dinosaures del coll de Fumanya.

Sota el roure d’Antius (Callús), un dels arbresmés grossos de la comarca de Bages, queva sobreviure l’incendi de l’any 1994 a laCatalunya central.

Festa d’alliberament de cigonyes al Bages

Plantes i gent. Estudi etno-botànic de l’Alta Vall del

Ter. MONTSE RIGAT; TERESA

GARNATJE; JOAN VALLÈS. Ripoll,Centre d’EstudisComarcals del Ripollès,2006.

El 30 de març passat, com a continuació delprojecte de reintroducció de les cigonyes(Ciconia ciconia) al Bages, va tenir lloc lafesta d’alliberament de les 16 cigonyes quehan estat a l’aviari de Santpedor des del’agost del 2005.

Els principals convidats a la festa, organitza-da pels responsables del projecte i membres

de la Fundació Territori i Paisatge, van ser elsnens i les nenes de Santpedor.

Aquest projecte de la delegació del Bages dela ICHN, ha tingut el suport de la FundacióTerritori i Paisatge de Caixa Catalunya.

Podeu veure el reportatge gràfic a l’adreçahttp://ichn.iec.cat.

9

Delegació d’Osona

El dissabte 21 d’abril, un grup de deu perso-nes, guiades per Carme Casas del Grup Na-turalistes d’Osona, delegaciód’Osona de la ICHN, van feruna sortida per les fagedes deMilany.

La ruta traçada va ser des dela casa del Barretó, fent unaescapadeta al Pla deMaranyol, remuntar fins al collde Forn tot baixant cap a laCasa de Milany, i tornar,finalment, pel Morro del Querfins al Barretó.

En aquesta ocasió, l’objectiude la sortida va ser

Sortida a les fagedes de Milany

bàsicament botànic. La Carme Casas, entred’altres, ens van mostrar l’interès d’unesfagedes en molt bon estat de conservaciócom són les del vidranès, amb sotabosc dejoliu i el·lèbor verd, i boix com arbustdominant. Durant la passejada varem podergaudir de vistes esplèndides i dels ambientsfresquívols de les torrenteres, on fins i totvam trobar algun tritó pirinenc. Sorpresescom una salamandra amb vuit grapauetsamb ous ens van alegrar i emocio-nar lapassejada.

Hem de destacar, també, l’emblemàtica cas-cada de la Tosca (aglomeració calcària en elssalts de la riera) que ens va deixar a tots ambganes de tastar l’aigua... 

En general doncs, va ser una sortida moltpositiva ja que tothom va aportar el seugranet de sorra en un entorn que es pres-tava per aprendre moltes i més coses... Totplegat un bon al·licient per no perdre’s lapropera!!!

Gentiana acaulis

2ns Premis de Custòdia del Territori de la Fundació Caixa de Manlleu.

La Fundació Caixa de Manlleu, en la segonaedició de la convocatòria dels premis deCustòdia del Territori ha atorgat el tercerpremi al projecte Acord de Custòdia a lafinca Castell de Vilagelans (Gurb) del GrupNaturalistes d’Osona, delegació d’Osona de

la ICHN. El Grup va agrair la col·laboraciódel propietari. El premi, 1.000 €, és una ajudamés per tirar endavant algunes de lespropostes i accions que estan en l’acord.

Felicitats a tots els que hi heu col·laborat!

Cursos internacionalsLa UCECN ofereix aquest juliol 18 cursos itallers de fins a 65 hores de durada. Elprograma inclou, un any més, temes com arala restauració d’espais naturals, l’estudi iseguiment de la fauna, naturalismesubaquàtic, SIGMiramon, canvi climàtic ojardins de papallones, entre d’altres.

La novetat rau en la incorporació de quatrecursos que inicien a Catalunya i finalitzen acontrades com ara l’Amazònia, el delta de

Universitat Catalana d’Estiu de Ciències de la Natura (UCECN)

l’Orinoco, els Andes o els Llanos de Vene-çuela, gràcies als convenis de cooperacióestablerts entre la UCECN i diferents univer-sitats i estacions biològiques americanes.

Els socis de la ICHN tenen l’allotjament defranc i un descompte del 40 % en lamatrícula tant a la UCECN com als cursosinternacionals.

El canvi climàtic als mitjans de comuni-cació. III Congrés de Periodisme Ambiental.

Delegació de la Franja de Ponent

(Continua)

10

Delegació de la Garrotxa

Durant els anys 2005 i 2006, s’ha dut a termeun seguiment de les poblacions nidificantsde la comarca de la Garrotxa; l’objectiu prin-cipal del treball ha estat detectar el màximnombre de territoris (a ser possible, els nius)

de cadascuna de les espècies per tal d’ava-luar l’estat de les poblacions, i fer estimespoblacionals referents a les seves densitats,així com estudiar els hàbitats que utilitzen, iles possibles amenaces de les sevespoblacions.

Aquest estudi va comptar amb una subven-ció de la Caixa d’Estalvis i Pensions deBarcelona, i es va dur a terme des de ladelegació de la Garrotxa de la ICHN, amb lacol·laboració de la Fundació d’EstudisSuperiors d’Olot i del Parc Natural de laZona Volcànica de la Garrotxa. El treball decamp es va dur a terme amb 10 observadors i14 col·laboradors, establint com a metodolo-gia bàsica dividir la comarca en sectors perprospectar les possibles àrees de reproduc-ció dels rapinyaires.

La Garrotxa ocupa una extensió d’uns 735Km2; d’aquests, uns 524 Km2 (el 71 % delterritori) estan protegits, dins del Plad’Espais d’Interès Natural: el Parc Naturalde la Zona Volcànica de la Garrotxa, l’AltaGarrotxa, i alguns sectors del sistemaTransversal i Collsacabra.

El 75 % de la comarca està coberta de bos-cos; aquestes masses forestals són moltvariades, i per ordre d’ocupació de super-fície, trobem alzinars, rouredes de rouremartinenc, fagedes i pinedes de pi roig.

Una gran part de la comarca té una naturale-sa geològica calcària, fet que afavoreix lapreeminència de nombroses àrees encingla-des, que constitueixen un àrea important denidificació per a les espècies rupícoles, aixícom una zona de protecció als boscos dels

Seguiment dels rapinyaires nidificants a la Garrotxa, 2005-2006

La UCECN, amb el suport de la Delegació dela Franja de Ponent de la ICHN, organitzaaquest 23 i 24 de juliol el 3r Congrés dePeriodisme Ambiental.

L’acte central serà una taula rodona amb laparticipació de diferents sectors de la socie-tat i la recerca però s’hi sumen conferènciesen el marc de la Universitat de Jaume Terra-das, Carles Gràcia, i del director de l’OficinaCatalana del Canvi Climàtic del DMAH,Josep Garriga.

Ètnies del MónLa UCECN incorpora enguany un nou blocde formació, s’anomena “Ètnies del Món” ies dedicarà a estudiar i formar sobre lestribus, cultures i vincles amb el medi naturalde les poblacions aborígens del món.

La primera ètnia a conèixer serà la delswarao, el poble que viu en palafits sobre lesaigües del delta de l’Orinoco. Vindran pro-fessors veneçolans a Catalunya a explicarles seves característiques i hi haurà projec-cions, una exposició fotogràfica i una mostrade la seva artesania del 23 al 29 de juliol.

Tot seguit, a l’octubre, la descobertaprosseguirà amb una expedició al delta del’Orinoco on es conviurà amb els warao.

Ja us hi podeu inscriure. Per a més infor-mació adreceu-vos a www.ucenatura.cat obé al tel.: 973 780 009.

II Jornades Ornitològiques CatalanesLa UCECN serà el marc de les II JornadesOrnitològiques Catalanes, que es celebrarandel 20 al 22 de juliol a Seròs (Segrià) iMequinensa (Baix Cinca) amb la participaciód’ornitòlegs de Salses a Guardamar i deFraga a l’Alguer.

Les jornades inclouen conferències d’orni-tòlegs tant de casa nostra com d’Europa iAmèrica, així com la primera Bossa de Con-tractació de Birding (el Catalan BirdingWorkshop), cursos, tallers i sortidesornitològiques a l’Aiguabarreig i a l’Estanyd’Ivars-Vila-Sana.

Per a més informació adreceu-vos awww.birding.cat o bé al tel.: 973 780 009.

(Continua)

Dels 16 nius controlats de falcó mostatxut,14 d’ells eren en cingles, aprofitant nius

desocupats de corbs (Corvus corax).

El falcó pelegrí (Falco peregrinus) haexperimentat en les darreres tres dècades unaclara recuperació de la seva població. LaGarrotxa no ha estat una excepció. Actualment

nien a la comarca un mínim de 18 parelles.

Projecte d’implementació

d’una zona de gestiócostanera integrada amb alpossibilitat d’esdevenir

reserva a Tamarit - puntade la Móra, DEPANA, Ofici-na del Projecte de gestiósostenible de la punta dela Móra. Http:// depana.org/

puntadelamora. A/e:puntadelamora@depana.org.

(Continua) 11

Plantes, remeis i cultura

popular del Montseny.Etnobotànica d’una reserva

de la Biosfera. M. ÀNGELS

BONET i JOAN VALLÈS. 2006.Granollers & Figueres,Museu de CiènciesNaturals de Granollers &Brau Edicions.

seus voltants, els quals sovint es convertei-xen en àrees de reproducció de les espèciesforestals.

En el període 2005-2006 es van localitzar untotal de 207 territoris establerts de reproduc-ció, d’un total d’11 espècies de rapinyaires:aligot vesper (Pernis apivorus), milà negre(Milvus migrans), àguila marcenca(Circaetus gallicus), astor (Accipitergentilis), esparver (Accipiter nisus), aligotcomú (Buteo buteo), àguila daurada (Aquilachrysaetos), xoriguer (Falco tinnunculus),falcó mostatxut (Falco subbuteo) i falcópelegrí (Falco peregrinus)). Com és habitual

en aquest tipus d’estudis, en el cas delsrapinyaires forestals es van localitzar tansols 7 nius, mentre que en els rapinyairesque nidifiquen en cingles aquest nombre vaser de 48.

També es van anotar tots els registres de lesespècies que han desaparegut com a repro-ductors de la comarca en les darreres quatredècades: trencalòs, aufrany, voltor comú iàguila cuabarrada. D’aquests, es detecta unaugment de les observacions de trencalòs ivoltor comú; mentre que els registresd’aufrany resten regulars i estables. El casde l’àguila cuabarrada és diferent, amb molt

poques observacions de joves en dispersió,conseqüència de la davallada de la poblacióa tot el país.

Aquest seguiment també ha permès d’in-ventariar una sèrie d’àrees a la comarca queposseeixen una bona diversitat de rapinyai-res nidificants. Això és degut a laconfluència d’una sèrie de condicions: àreestranquil·les, allunyades de la freqüentacióhumana, de difícil accés, cobertes de boscosi cingles que brinden protecció.

Com a tendència general, la salut de la po-blació reproductora de rapinyaires

reproductors és bona, i si la comparem ambels escassos estudis realitzats en algunesàrees concretes de la comarca, en els darrers30 anys podríem parlar d’una certa recupe-ració de les poblacions. Amb tot, lescomparacions resulten complicades, donatque les dificultats de mostreig han disminuïtrespecte d’altres estudis.

Les dades referents a les àrees de cria delsrapinyaires estudiats van ser lliurades a lesentitats comarcals de gestió de la natura,amb la finalitat de garantir-ne la preservació,davant dels múltiple impactes i amenacesque potencialment rep el territori.

El vincles del Dr. Oriol de Bolòs amb laGarrotxa, i especialment amb la BaixaGarrotxa, eren profunds, puix que proveniad’una família garrotxina, molt arrelada a Olot,on encara hi viuen els seus familiars, i queva conrear i mantenir tota la vida aquestlligams. Tot i que ell va néixer i viure aBarcelona, Oriol de Bolòs va mantenir unarelació tan estreta amb aquesta comarca quesempre afirmava que se sentia olotí. Primer alMas Esparregueres i, més tard, a can BonaOlla, a la Vall de Samariu, dins del terme deSanta Pau, hi passava molts dies, sobretotals estius.

El seus vincles amb el Parc Natural de laZona Volcànica de la Garrotxa són tambéprofunds, ja que precedeixen llargament la

En recordança del Dr. Oriol de Bolòs i Capdevila des de la Garrotxa

seva declaració. A l’any 1975 Oriol de Bolòsens va animar a constituir la Comissió pro-motora per la protecció de la Zona Volcànicade la Garrotxa. Als difícils anys 1975-1981,juntament amb el seu amic, el Dr. Lluís Solé iSabarís, varen encapçalar la mobilitzacióacadèmica per a la salvaguarda de la zonavolcànica de la Garrotxa, que estava greu-ment amenaçada, en aquells moments, perles explotacions mineres, amb reunions ambalcaldes de la comarca i diverses autoritats,entre les quals el governador civil de Girona.

Al 1977 va impulsar, amb el Sr. Lluís Paluzie,l’elaboració del Catàleg de Protecció delPaisatge del municipi de Santa Pau, que vaservir de base, anys més tard, per delimitarles reserves naturals d’aquest municipi.

VI Jornades de l’AltaGarrotxa. La

conservació del medinatural i de labiodiversitat

Tortellà, 31 de maig i 1 dejuny de 2007

La inscripció és gratuïtaperò cal reservar plaça perles jornades i pel dinar a laFundació d’EstudisSuperiors d’Olot , telèfon972 212 628; a/e:fes@olot.cat.

Per a més informació perconsultar el programa,connecteu-vos a l’adreçahttp://fes.olot.cat

12

Al 1978 Oriol de Bolòs a redactar la part cor-responent a la “Zona d’Olot” de la primeraedició del Llibre Blanc de la Natura alsPaïsos Catalans, publicat per la ICHN. I vacontribuir-hi, novament en la segona edició,ampliada, deu anys més tard. També va ferl’inventari corològic del full UTM de SantaPau i al 1983 va publicar, juntament ambRamon Masalles, el primer full del mapa devegetació de Catalunya, a escala 1:50.000(núm. 33, Banyoles) que incloïa aquestaàrea.

Fou membre de la primera Comissió Cientí-fica Assessora, constituïda pels Ajuntamentd’Olot i de Santa Pau l’any 1977, per asses-sorar en la solució del conflicte plantejat perl’extracció de materials volcànics, l’activitatde la qual va tenir una gran incidència en ladelimitació del parc i de les seves reserves.Ell mateix va proposar una ampliació del’àmbit de l’espai protegit, a fi que incloguéstota la Vall de Samariu, on la seva famíliatenia propietats, dins de l’àmbit de l’espaiprotegit. Aquesta actitud li va causarenemistats a Santa Pau, fins al punt que unsexaltats van calar foc al bosc de la sevapropietat.

Més tard, fou nomenat pel president de laGeneralitat membre de la Comissió Científicacreada per la llei de protecció de la zonavolcànica de la Garrotxa. L’activitat d’aques-ta Comissió, presidida pel Dr. Oriol Riba, vaperdurar fins que, per honestedat deontolò-gica, els seus membres es varen sentirobligats a dimitir en pes, l’any 1985, davantla pretensió del conseller d’Indústria d’ales-hores que volia que l’esmentada Comissióbeneís l’acord d’extreure 1,6 milions detones de materials volcànics de la reservanatural del volcà Croscat, justificant-ho com

una actuació de “restauració i revaloritzaciódidàctica”.

Aquesta dimissió no fou obstacle, però,perquè seguís participant en les reunions dela Junta de Protecció de la zona volcànica dela Garrotxa durant bastants anys més, enrepresentació de l’Institut d’Estudis Cata-lans fins que, per motius de salut, va haverde dimitir l’any 1996.

A la Garrotxa, el Dr. Oriol de Bolòs ens hadeixat el testimoni d’una vida de treballrigorós i perseverant, d’alta qualitatcientífica, motivat no sols per un profundamor a la natura i a la ciència sinó també perun sincer desig de servir al seu país. I a més,ens ha llegat el testimoni d’un científiccompromès, amb una trajectòria d’honeste-dat impecable i d’una educació exquisida,que no va renunciar mai a dir la veritat iactuar amb coherència, per més impopularque això fos.

Cal acabar recordant unes paraules seves enuna entrevista que se li va fer per a la revistadel Museu Comarcal de la Garrotxa, que tot isortir publicades l’any 1989 mantenen plenavigència: “L’estructura del país, la falta decultura científica i d’interès popular per lanatura fa difícil que els coneixements quecaldria aplicar es difonguin amb prouamplitud. Es pot produir una sensació defrustració quan després d’haver deixat benclars els perill d‘una acció, qualsevol petitinterès particular passa per davant del’interès general. Però les coses són així.Cal, doncs, insistir sempre, sense defallir.Moltes vegades sembla que piquem ferrofred, però a la llarga resulta que l’esforç noha estat tan inútil com semblava.”.

Premis per a estudiants

El 24 d’abril passat, es vanlliurar els premis de l’Institutd’Estudis Catalans i de lesseves societats filials. L’actefou presidit pel consellerd’Innovació, Universitats iEmpresa, Josep Huguet, i pelpresident de l’Institutd’Estudis Catalans, SalvadorGiner.

El jurat del premi d’estudi-ants de la Institució Catalanad’Història Natural format perMoisès Guardiola, Joan Pinoi Delfí Sanuy, atorgar elpremi, lliurat pelvicepresident de la ICHN,Joan Pino, al treball Estudisetnobotànics a la Vall deCamprodon (Alta Vall delTer, Pirineus), de MontseRigat i Coll. En una properaedició us oferirem un resumd’aquest treball.

UB. elsjuliols. 11a edició.El paisatge contemporani:una experiència multidisci-

plinària. www.ub.edu/juliols.

13

Del 13 al 15 d’abril va tenir lloc a Mollerussa(Pla d’Urgell) el IX seminari de gestióambiental de la ICHN, que en aquesta novaedició se centrava a l’estany d’Ivars i Vila-sana i tenia com a objectiu contribuir al’establiment i a la priorització de les mesuresde gestió necessàries per aconseguir la totalrecuperació de l’estany.

Com a continuació de la col·laboració de larealització de les 1es jornades de patrimoninatural i històric de l’estany organitzades pelConsorci de l’estany d’Ivars i Vila-sana elsdies 15 i 16 de desembre de 2006, el seminaris’ha centrat en l’exposició de les experièn-cies de gestió d’altres zones humidescontinentals i situades en entorns altamenttransformats.

IX Seminari de gestió ambiental de la ICHN: Estany d’Ivars i Vila-sana

Quatre temes van centrar bona part dels de-bats i de les intervencions: espèciesintroduïdes, eutrofització de les aigües, úspúblic i connectivitat ecològica ipaisatgística. Els grups de treball també vantreballar al voltant d’aquestes qüestions i esvan elaborar algunes recomanacions per a lagestió de l’estany.

Cal esmentar que tots els assistents al semi-nari van valorar molt positivament ques’estigués elaborant el pla de gestió del’estany i la qualitat del treball realitzat. Ésd’esperar que les aportacions del seminaripuguin contribuir a millorar encara més el plade gestió i a la conservació dels sistemesnaturals de l’estany d’Ivars i Vila-sana, unbon exemple de recuperació d’una zonahumida gràcies a la voluntat popular.

Representants en organismes i institucions

La primera reunió de la Junta de Protecció dela zona volcànica de la Garrotxa d’enguanyes va dur a terme el 27 de març de 2007, a CanJordà (Santa Pau). Va ser la primera reuniód’aquest òrgan presidida pel nou directorgeneral de Medi Natural de la Generalitat deCatalunya, Joan Pallisé, que va saludar elsassistents i va exposar la seva voluntat dedonar continuïtat a la línia del seu predeces-sor, Ramon Luque. En representació de l’IEChi van assistir Lluís Paluziè, David Serrat iJosep Maria Mallarach. Els punts més impor-tants de l’ordre del dia van ser el pressuposti programa d’actuacions per a l’any 2007, uninforme preceptiu sobre el projecte de lanova carretera C-37 de Vic a Olot (variantsd’Olot i Les Preses), i la renovació de la Cartaeuropea de turisme sostenible.

A semblança dels anys anteriors, els tres re-presentants de l’IEC varen ser els únicsmembres de la Junta que no van votar afavor del pressupost i programa d’actuacióproposat pel parc. Les raons van ser lesmateixes dels anys anteriors, quan vanargumentar la seva abstenció, i es resumei-xen en tres punts: el parc no ret comptes delsresultats obtinguts l’any anterior i, per tant,no és possible racionalment saber si la

proposta de priorització és adequada. Tan-mateix, atès la poca proporció de recursosdestinats a la conservació de la natura il’enorme dèficit que pateix el parc en sòlpúblic, els representants de l’IEC considereninacceptable que, novament, no existeixi capprevisió econòmica per adquirir espai públic,ni que sigui una part de les reserves naturalsestablertes 25 anys enrera, que segueixenessent de propietat privada, que ja hanquedat envoltades d’espais urbans i indus-trials, com les dels volcans del Montsacopa ide la Garrinada.

La discussió sobre la proposta d’informe al’avaluació d’impacte ambiental de lesvariants d’Olot i les Preses va ser llarga icomplexa, atès que les alternativesproposades en ambdós municipis causarienimpactes d’entitat al parc natural. En aquestcas tots els membres de la Junta es varenabstenir. Lluís Paluziè va demanar que,recordant un informe anterior de la Junta,s’instés al Departament de Política Territoriali Obres Públiques per tal que estudiï lavariant d’Olot que aniria per l’oest de la Serrade la Pinya, sense afectar el Parc natural.Es va comunicar que el Parc natural ha supe-rat l’auditoria que la Federació Europarc li va

Junta de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa

Congressos i reunions

(Continua)

1es Jornades Territori,Desenvolupament i

Sostenibilitat a la Concade Barberà

23, 24 i 25 de novembrede 2007

Per a més informació i persol·licitar que us enviïn lasegona convocatòria de lesjornades, adreceu-vos a laSecretaria del Centred’Història Natural de laConca de BarberàTel.: 977 862 177A/e: info@chncb.catA/I: www.chncb.cat.

14

fer de la Carta europea de turisme sostenible,de manera que l’ha renovat, cosa que vamerèixer la felicitació dels membres. Enaquest camp, el parc ha estat capdavanter iés un referent a escala europea. Josep M.Mallarach va demanar que s’informés a laJunta dels indicadors de l’avaluació realitza-da i de les tendències observades.

Observatori de la Sostenibilitat a Catalunya

La ICHN serà un dels patrons fundadors dela Fundació de l’Observatori de la Sostenibi-litat de Catalunya (OSC), una iniciativa com-partida amb la Càtedra UNESCO per a lasostenibilitat, de la Universitat Politècnica deCatalunya i la Fundació Fòrum Ambiental. Lacreació de l’Observatori de la Sostenibilitat,prevista per als propers mesos, és unaproposta del Departament de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat de Catalunya.

Es preveu que l’OSC sigui un organisme in-dependent i una autoritat científica i tècnicaen matèria de sostenibilitat a Catalunya. Laseva missió serà oferir una informació fiablesobre el grau de sostenibilitat del país;avaluar els resultats de les polítiques públi-ques i contribuir a la presa de decisions enrelació amb la sostenibilitat, tant des del’àmbit públic com el privat.

Un cop l’OSC s’hagi constituït formalment,un dels seus primers passos serà construir elsistema d’indicadors de sostenibilitat quefarà servir al llarg del seu funcionament. Enaquest sentit, la ICHN tindrà un paper clauper definir els principals indicadors relacio-nats amb el medi natural.

Val a dir que la ICHN ja té experiència ambestudis sobre l’estat de la natura, com elLlibre blanc de la gestió de la natura alsPaïsos Catalans (1976), l’Estratègia catala-na per a la conservació i l’ús sostenible dela diversitat biològica (2000), l’Avaluaciódel sistema d’espais naturals protegits deCatalunya (2003) i els diferents llibres ver-mells que esta elaborant sobre les espèciesamenaçades de la flora i de determinatsgrups faunístics.

Col·laboracions amb altres entitats

La ICHN col·labora amb el Col·legi de Biòlegsde Catalunya en la convocatòria del primerconcurs de fotografia biològica Bioimatges2007. Aquest concurs està adreçat als alum-nes i professors de secundària de Catalunyai té una finalitat bàsicament didàctica, ja queamb les fotografies rebudes es realitzarà una

La ICHN ha participat en la20ena Trobada d’entitats iplataformes en defensa delterritori dels PaïsosCatalans que va tenir lloc aCerdanyola del Vallès del23 al 25 de març de 2007.

Es va fer una presentacióde valoració del desenvolu-pament de la DirectivaHàbitats i es va participar ala taula rodona sobreconnectivitat i espaisnaturals.

El 24 de març passat va tenir lloc, a Cervelló,la Tercera sessió científica sobre invertebratsi medi ambient, organitzada per l’Ajuntamentde Cervelló i Xavier Jeremías, de la SocietatCatalana de Lepidopterologia. Fou presididaper Angelino Mestre i Martínez, alcalde deCervelló i comptà amb el suport del Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya, la Institució Catala-na d’Història Natural, el Museu de CiènciaNaturals (Zoologia) de Barcelona i la SocietatCatalana deLepidopterologia.

La sessió es va dedicaral doctor Oriol deBolòs, recentmenttraspassat.

Al llarg del matí, es vanpresentar setze interes-sants comunicacions,recolzades amb una ricapresentació gràfica i

Finalment, quan el director del parc, XavierPuig, va exposar els actes que el parc naturalté previstos en motiu del 25è aniversari del’aprovació de la llei que el va crear, Josep M.Mallarach va demanar que, a més del’exercici de prospectiva de futur previst, esfes balanç dels resultats assolits en aquests25 anys, cosa que no estava prevista.

20ena Trobada d’entitatsi plataformes en defen-

sa del territori delsPaïsos Catalans

III Sessió científica sobre invertebrats i medi ambient

que van versar bàsicament de la interrelaciódels invertebrats amb l’home, tant com acausants de danys materials, com defitosanitaris i a la problemàtica de l’homeamb els invertebrats beneficiosos per al mediambient.

L’acte va finalitzar amb un agradable dinarofert per l’Ajuntament als ponents de lasessió, en un conegut restaurant de lapoblació.

Primer concurs de fotografia biològica Bioimatges

exposició itinerant pels diferents centresd’ensenyament i institucions culturals deCatalunya. Per més informació sobre aquestconcurs o per veure les imatgesguardonades (a partir de finals de juny) espot contactar amb la pàgina web deBioimatges a l’adreça www.bioimatges.net.

15

Legislació

Catalunya. ORDRE AAR/52/2007, de 13 de març, per la qual s’estableixen mesurescomplementàries de regulació de l’extracció de corall vermell a les aigües interiors del litoralcatalà. DOGC núm. 4844 de 19 de març de 2007.RESOLUCIÓ MAH/663/2007, de 5 de març, per la qual es fixen les espècies objecte de pesca,els períodes hàbils de pesca i les aigües en què es pot dur a terme l’activitat de pesca a lesaigües continentals de Catalunya per a la temporada 2007. DOGC núm. 4841 de 14 de març de2007.DECRET 50/2007, de 27 de febrer, pel qual es regula el contracte global d’explotació. DOGCnúm. 4832 d’1 de març de 2007.DECRET 41/2007, de 20 de febrer, pel qual s’aprova el Pla de ports de Catalunya. DOGC núm.4827 de 22 de febrer de 2007.

Illes Balears. Decret 19/2007 de 16 de març, per qual s’aprova el Pla d’Ordenació dels Recur-sos Naturals de la Serra de Tramuntana. BOIB núm. 054 d’11 d’abril de 2007.Acord del Consell de Govern de 16 de març de 2007 pel qual es declara paratge natural la Serrade Tramuntana. BOIB núm 054 d’11 d’abril de 2007.Resolució del conseller de Medi Ambient sobre iniciació del procediment d’elaboració del plarector d’ús i gestio del parc natural de s’Albufera des Grau. BOIB núm. 053 d’10 d’abril de2007.Decret 21/2007, de 23 de març, pel qual s’estableix la Reserva Marina del Llevant de Mallorca.BOIB núm. 048 de 31 de març de 2007.Decret 8/2007 de 16 de febrer, de modificació del Decret 15/2002, d’1 de febrer, de creació delFòrum d’Educació Ambiental de les Illes Balears. BOIB núm. 031 d’1 de març de 2007.

País Valencià. DECRET 25/2007, de 23 de febrer, del Consell, de declaració del Paisatge Prote-git de la Serra del Maigmó i Serra del Sit. DOCV núm. 5.459 de 27 de febrer de 2007.DECRET 21/2007, de 16 de febrer, del Consell, de declaració del Parc Natural de Chera-Sot deChera. DOCV núm. 5.454 de 20 de febrer de 2007.

El dia 25 de novembre passat morí MiquelBech i Taberner, malacòleg de formació auto-didacte. L’excursionisme i, concretament,l’espeleologia foren les activitats que moti-varen i encengueren la seva vocació pelnaturalisme. De fet, l’afecció per la conqui-liologia dels mol·luscs terrestres, comcomentava ell mateix, va ser a causa de lestroballes de petis cargols en l’interior decavitats.

En el Museu de Zoologia de Barcelona i de lamà de l’entomòleg Francesc Español i delmalacòleg Carles Altimira, trobà el caliunecessari per donar les primeres passes en elconreu de la ciència que estudia els cargolscontinentals.

La contribució de l’obra de Miquel Bech alconeixement dels mol·luscs terrestres id’aigua dolça ha estat rellevant per les apor-tacions a l’inventari de la biodiversitat, aixícom en la distribució a l’espai d’aquestsinvertebrats tant del Principat com de lapenínsula Ibèrica, amb gairebé un centenard’articles científics i de divulgació. Apart delseu interès pels mol·luscs continentalsactuals, també ha fet diverses aportacions ala malacologia paleontològica, especialmentdel quaternari.

Va col·laborar en un ampli ventall de revistesavalades per entitats científiques comBatalleria, Butlletí de la Institució Catala-na d’Història Natural, Butlletí del Centred’Estudis de la Natura del BarcelonèsNord, Boletín de la Real Sociedad Españo-

la de Historia Natural, Miscel·lània Zoolò-gica, Iberus i Munive, entre d’altres.

De la seva àmplia obra, la que més ha desta-cat ha estat, sens dubte, el llibre editat dinsla col·lecció «Treballs de la InstitucióCatalana d’Història Natural» núm. 12 Faunamalacològica de Catalunya. Mol·luscsterrestres i d’aigua dolça. Manual enllengua catalana que aplega molta informaciói que ajuda a la identificació específica. Fins itot, avui en dia és de consulta indispensableper a tots els malacòlegs interessats en lafauna catalana, així com per a professionalsdels diferents camps de les ciències biològi-ques, malgrat els canvis taxonòmics ques’han produït posteriorment. De fet, des de lapublicació l’any 1929 de l’obra de Fritz Haas,no es disposava d’una obra de referència dela fauna malacològica del Principat quepermetés introduir-se en aquesta part de lesciències de la natura.

Som molts els privilegiats que hem gaudit del’amistat de Miquel Bech, el qual ens obrí lesportes de casa seva perquè resolguéssim elsnostres dubtes. Podem considerar-lo una deles persones que més ha contribuït a la for-mació de les noves fornades de malacòlegsal nostre país. Els estudiosos del medinatural que el varem conèixer estem de dol ienyorats per la seva pèrdua.

Podeu consultar la bibliografia malacològicade Miquel Bech a: http://www.bcn.es/museuciencies_fitxers/imatges/FitxerContingut8634.pdf.

En memòria de Miquel Bech

MIQUEL BECH I TABERNER

Medi ambient. Tecnologia iCultura, núm. 39. Departa-ment de Medi Ambient iHabitatge, desembre de2006. 117 p.

fundada el 1899

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Redacció: ICHNC. del Carme, 4708001 BarcelonaTel. 933 248 582Fax 932 701 180A/e: ichn@iec.cat

A/I: http://ichn.iec.cat

Imprimeix: IMPREMTA BADIA, SL

Maqueta: Albert BeltranDipòsit Legal: B.39829-1995

Amb el suport de

DiputacióBarcelonaxarxa de municipis

Agenda

Sessions científiquesDijous, 24 de maig de 2007, a les set de la tarda, a les Cases d’en Puig (Ajuntamentdel Prat de Llobregat). L’estat ecològic del riu Llobregat: la resposta delsorganismes davant la pressió humana, a càrrec de Sergi Sabater, catedràtic delDepartament de Ciències Ambientals, UdG.

Cursos naturalistes26 i 27 de maig de 2007. Biologia i conservació dels carnívors semiaquàtics aCatalunya, a càrrec de Toni Batet, tècnic del Servei de Fauna del Departament deMedi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya Victòria Asensio, ForestalCatalana. Centre de Fauna del Pont de Suert. Informació i preinscripció: Casa delParc Nacional: carrer de les Graieres, 2; 25528 Boí. De dilluns a divendres, de 9 a 13h. i de 15.30 a 18.45 h. Demaneu per Josep M. Rispa. Tel.: 973 696 189; fax: 973 696154; a/e: jrispa@gencat.net.

Han col·laborat en la redacció d’aquest NOTÍCIES:Jordi Badia, M. Josep Broncano, Vicenç Bros, Miquel Campos, Xavier Escuté, Joan Font,Josep Germain, Laura Goula, Moisès Guardiola, Josep M. Mallarach, Ramon M. Masalles,Xavier Oliver, Llorenç Planagumà, Andreu Salvat, Delfí Sanuy, Xavier Sabaté, Fran Trabalon,Florenci Vallès i Joan Vallès.

Fons bibliogràfic de laICHNPodeu consultar el fonsbibliogràfic de la Institucióa la Biblioteca Montilivi,Universitat de Girona, Àreade suport a l’estudi i ladocència. Horari: tardes de14.45 a 21.45 h; Tel.: 972418 290; o a l’adreçad’Internet: http://biblioteca.udg.es/fons_especials/ichn/index.asp.

Delegació del BagesII edició del curs sobre El medi natural de la conca del Llobregat.

Sortides2 de juny, de 8.15 a 20 h. Gresolet, la serra Pedregosa i Cercs.30 de juny, de 8.15 a 20 h. La serra d’Ensija

Les sortides són gratuïtes. Qui es vulgui apuntar tan sols a una o a algunes sortidesconcretes pot fer-ho, però cal que avisi que hi assistirà, com a mínim dos dies abans,mitjançant una trucada al telèfon 938 788 608 o enviant un correu electrònic al’adreça ichnbages@infonegocio.com.

Delegació de la GarrotxaDiumenge 20 de maig, de 9 a 14 h (Parc Nou d’Olot). Sortida ornitològica. II.Observació de rapinyaires al massís del Mont (Alta Garrotxa), a càrrec de FranTrabalon. Visitarem el massís del Mont, on còmodament, sense moure’ns gaire delscotxes, podrem veure diverses espècies de rapinyaires (àguila marcenca, aligotvesper, falcó mostatxut, falcó pelegrí, xoriguer i altres). Col·labora: Consorci del’Alta Garrotxa. Activitat gratuïta.

Dissabte 2 de juny, de 9 a 19 h (Parc Nou d’Olot). Introducció a l’estudi delspeixos, a càrrec de la Universitat de Girona. Sortida matinal pel Fluvià per introduir-se a com s’estudien els peixos. Activitat gratuïta.Dissabte 9 de juny, de 9 a 17 h (Parc Nou d’Olot). Sortides ornitològiques: III.Observació d’aus d’alta muntanya (Ripollès), a càrrec de Fran Trabalon. Visitaremel Refugi Nacional de Freser-Setcases, per observar moltes i peculiars aus d’altamuntanya, des de grassets de muntanya fins trencalòs. Activitat gratuïta.Dissabte 16 de juny. Plantes amb flor de la Garrotxa: com identificar-les, a càrrecde Joan Font, doctor en biologia, Universitat de Girona. Sessió matinal al camp isessió a la tarda de laboratori, per veure les característiques essencials d’espècies ifamílies de plantes vasculars, i per aprendre a determinar-les. Aquesta activitat ésgratuïta però té places limitades. Inscripció i informació: garrotxa.ichn@iec.catInformació i inscripcions:Les inscripcions i informació de les activitats es fa per correu electrònic de ladelegació de la Garrotxa de la ICHN: garrotxa.ichn@iec.cat excepte aquelles onconsta que es realitza des de la ICHN Barcelona: Isabel Munujos, tel.: 93 324 85 82,A/e: ichn@iec.cat.

Sortides als espais naturals protegitsDissabte 19 de maig de 2007. Espai d’Interès Natural Serra de Montgrony (Ripollès)Dissabte 2 de juny de 2007. Reserva Natural Marina de Cervera-Banyuls (Vallespir)Dissabte 16 de juny de 2007. Parc del Montnegre i el Corredor (Maresme)

Informació i inscripcions: Secretaria de la ICHN. Tel.: 933 248 582; a/e:ichn@iec.cat.