70 ap castell de son mas - andratx … · d’època talaiòtica, junt amb una gran quantitat de...

IDENTIFICACIÓ

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

PÀGINA 1 de 8

1 LOCALITZACIÓ

CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓBé CatalogatBé d'Interès CulturalCatàleg MunicipalIncoat BCIncoat BICPatrimoni de la Humanitat

2

GRAU DE PROTECCIÓ

www.elements-arq.com

REF CADASTRAL. 0610601DD5801S0001ZL

CODI. AP70NOM. Cases de possessió de Son Mas. Castell de Son Mas.

ADREÇA. Avda. de la Cúria, 1CODI POSTAL. 07150

S’hauran de conservar les característiques pròpies de l’element en

quant a ubicació, forma, mesures de les obertures així com de les

pròpies de l’element en general pel que fa a façanes i interiors.

ELEMENTS PROTEGITS

TIPUS D'ACCÉSFàcilDifícilamb vehicle de tracció totalamb vaixell

GRAU D'ACCESSIBILITATAccessibleParcialment accessibleInnaccessible

ZONAAndratxCamp de MarDragoneraPort d'AndratxSa ComaSant ElmS'ArracóRústica

TIPUS DE BÉArquitectura civil privadaArquitectura civil públicaArquitectura industrialArquitectura militarArquitectura religiosaBéns d'interès paisatgístics i ambiental

Béns o llocs etnològicsConjunt històricEscultura monumental religiosa i heràldicaJaciment arqueològicJardí històricZona paleontològica

3

POLÍGON. PARCEL·LA.

COORDENADES UTM.

IntegralParcialAmbiental

AC70Castell de Son Mas Arquitectura civil privadaS. XIII - XXProtecció. Parcial

AUTORIA. Desconeguda - Reforma S.XX Lluís FerragutCRONOLOGIA. S.XIII- XXCLASSIFICACIÓ DEL SÒL

DESCRIPCIÓ

ESTIL. Historicista - neogòtic

DESCRIPCIÓ.Conjunt d'estructures que conformen les antigues cases de possessió de Son Mas, conegudes també com Alqueria dels Seriols, resultat de la

unió de dues alqueries islàmiques conegudes con Cornuatera i Buendar. Les actuals cases es troben situades damunt un turonet a uns 95

m.s.n.m. ubicat al costat nord-est emmarcat pel Puig Cornador, el Putxet de Sa Planeta i el torrent de Sa Coma. Situació que afavoreix el control

territorial i visual de la conca orogràfica formada pel vall d'Andratx fins al Port i el primer sector de la Coma Major o Calenta. Les actuals

estructures amb els seus espais exteriors ocupen uns 3.600m2 construïts i responen a dues grans reformades desenvolupades al segle XX. La

primera respon a una reforma quasi integral per tal d’adequar l’estructura i la composició estètica al gust del nous propietaris, n’Antoni Mulet i

el seu germà Lluís Mulet, convertint les antigues cases de possessió en un edifici de semblança medieval seguint les corrents historicistes

neogòtiques del moment. En canvi la segona reforma desenvolupada a finals del segle XX, es motivà per l'adaptació dels espais als nous usos

administratius que motivà una reforma interior de la distribució i la teulada mantenint els murs i encavallades originals ( tot i que es

realitzaren lluernaris zenitals a les teulades de la sala de plens, segona planta, etc.) i es van afegir als voltants dos volums annexes per ubicar la

policia i l’arxiu. Modificacions que feren documentar l’existència d’un jaciment talaiòtic, romà i islàmic al seu subsòl ( JA 35). La seva situació

dins la parcel·la i la ubicació damunt una gran plataforma mixta, propicià l’aparició d’una rampa que va des de la zona de jardins que envolten

la construcció i les terrasses -a la que es pot accedir des del carrer son Bosch- o zona d’aparcaments -amb accés des del carrer son Lluís- fins a la

terrassa o explanada d’accés a la reixa d’entrada que s'estén de la policia fins més enllà de la torre acabant en cul de sac però amb una connexió

lateral de graons que la comunica amb els jardins inferiors. La volumetria del conjunt de les cases de possessió es composa per una planta

poligonal quasi rectangular estructurada per una clastra envoltada pels tres volums construïts i disposats en forma de U amb una alçada de tres

plantes i coberta complexa realitzada amb trams de teula àrab, altres de lluernaris i altres de terrats. La composició de les façanes es centra en

una disposició ordenada i simètrica de quasi totes les obertures, remats i elements escultòrics neogòtics a totes les obertures i a diferents sectors

dels paraments, referits amb morter de coloració arenisca que oculta els paraments de paredat en verd, sòcols continus de pedra esqueixalada,

imposta continuada per delimitar les golfes i murs perimetrals rematats per merlets que configuren un imatge homogènia del conjunt. L'accés

principal es realitza pel parament orientat al nord-oest compost per parts dels murs dels cosos perimetrals, amb la singularitat de presentar

finestrons amb reixat i ulls de bou junt amb les obertures normals de la composició, i el mur de tancament presidit per un gran portal forà d'arc

de mig punt de dovelles de marès, brancals de pedra viva atalussats i llindar de pedra, monumentalitzat amb un coronament de petites torres

junt amb remats de merlets. Els costats d'aquest parament es presenten atalussats amb les cantoneres de carreus de marès ben escairades . La

clastra es caracteritza per la seva planta rectangular amb el trespol empedrat i marques d'ubicació de l'antic coll de cisterna que es traslladà al

jardí en 1996. Aquesta clastra organitza les obertures i accessos als diversos cossos que componen les cases de possessió. Al front d'aquesta

clastra trobam una de les façanes més monumentals del conjunt creada per una gran escalinata, decorada amb claustres d’inspiració gòtica, que

dona accés a la planta noble presidida per una llotja composta per set arcs apunts on el central destaca per les seves majors dimensions i estan

sustentats per vuit columnes octogonals coronades per dues gàrgoles zoomòrfiques i una balustrada motllurada amb arc ogivals interns i

petites pilastres motllurades i coronades per florons. Balustrada presidida a l'eix central per una gran frontispici apuntat on es localitza un gran

escut quadribarrat i emmarcat amb més elements decoratius neogòtics i neobarrocs. Aquesta llotja presenta una coberta amb enteixinat modern

imitant la composició antiga i un gran portal romà coronat per un escut d'Andratx i una llinda de dovelles junt amb brancals de carreus de

marès que emmarquen el portal a mode de guardapols neogòtic. Aquesta decoració que emmarca el portal es troba composta per columnetes

adossades amb capitells vegetals i base troncocònica desenvolupant una imposta d'emmarcament interior i exterior que enquadren un timpà

rectangular amb cinc claustres cecs amb forma quatrilobulada. Les tres façanes que donen a la clastra, a excepció de la torre de defensa ( AM

247) presenten una composició neogòtica que va tapiar o modificar les obertures originals. La composició es centra en una disposició simètrica i

quasi homogènia de les obertures desenvolupant portals romans a la planta baixa, grans finestrals al primer emmarcats per uns relleus

neogòtics a mode de guardapols, que es caracteritzen per presentar un registre superior d’arqueria cega i arc conopial, i un segon pis amb

petites finestres geminades amb el suport d'enmig entorcillar i el relleu superior en forma d'arc conopial molt rebaixat que es separen de les

altres registres per una imposta motllurada i continua per tota la façana. La façana posterior o sud-est presenta els mateixos tres registres

disposats en deu eixos verticals, però diferenciant la planta baixa amb portals d'arc rodó a excepció dels localitzant als eixos quatre i set dos

portals amb arcs carpanells al pis inferior i una balconada al primer pis. La façana dels sud-oest destaca per la seva composició de diversos

volums originals i adossats on diferenciam la façana principal amb la mateixa composició de tot l'edifici i regida per sis eixos verticals, la torre

de defensa al costat oest, diversos volums de comunicació entre la torre i el volum principal que presenten una façana simple amb un gran ull

de bou coronat per una gàrgola zoomorfa i altres petits volums.

UrbàUrbanitzable

RÈGIM DE PROPIETATConsell InsularFundacionsGovern BalearGovern CentralInstitucions EclesiàstiquesMunicipalParticularAltres

4


Catàleg del Patrim

oni Històric d'Andratx

PÀGINA 2 de 8

Sòl rústic

Rústic protegit

AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció)ANEI (Àrea natural d'especial interès)ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic)


OBSERVACIONS.

Es part dels edificis que conformen la seu de l'Administració local.

HISTÒRIA.La primera documentació existent sobre l’ocupació del turonet on es situen les cases de possessió de Son Mas venen de les restes arqueològiques trobades a la dècada dels anys noranta que ens informa sobre un conjunt d’estructures de cabanes i edificacions possiblement rectangulars d’època talaiòtica, junt amb una gran quantitat de material cultural d’època romana , inclòs tardana que ens informa de l’existència d’un vil·la o fortificació romana. La següent documentació la localitzam en els documents del repartiment de l’illa a 1323 quan el Bisbe de Barcelona establia les alqueries de Cornuatera i Buendar a Robert Seriol. Terrenys que varen arribar fins al interior de l’actual Vila. Els Seriols posseïren l’alqueria fins a 1435 en que passà als Pomars. Al segle XV la família dels Pomar varen traspassar la possessió per unes cases situades a la plaça Santa Eulària de ciutat propietat de Jaume Pasqual. Aquest la donà a na Jaumeta Pasqual, que es va cassar amb Guillem Desmàs. A començament del segle XVI amb l’establiment de la família Desmàs, l’alqueria canviarà el seu nom a casses de possessió de Son Mas (1521). Jaume Desmàs, que era un home il·lustrat i humanista, hi començà a crear amb molta força una gran biblioteca i possiblement una gran reforma de les cases (es documenta un gran escut de la casa al frontispici principal. El famós dia 2 d’agost de 1578 les cases de possessió i la seva torre de defensa varen ser objecte d’un dels successos d’aquesta ràtzia on la tradició popular ens narra que la dida del capità mossèn Guillem Desmàs es defensà tirant un mitjà als moros i aconseguir ferir de mot a dos, enterrats posteriorment davall un garrover de la possessió dit “el garrover del moro”. Ja entrat el segle XVII, l’hereu de 1716 Francesc Desmàs Buils fill d’una dona de modesta d’extracció social, que per aquest motiu no pogué heretar i passà als seus parents, els Truiols, Marquesos de la Torre que han posseït Son Mas i Son Vida fins ben entrat el segle XX. L’arxiduc Lluís Salvador d’Austria visità Son Mas diverses vegades. L’any 1884 en feu la següent descripció: “Molt a prop d’Andratx, sobre un turó trobam la majestuosa

possessió de Son Mas, pertanyent al marquès de la Romana [sic, pel de la Torre], a la qual dóna fons una petita serralada de muntanyoles aquí i allà cobertes de

pins. Condueix a la casa, antiga i pintoresca, un camí que salva una fondalada poblada d’oliveres i serpenteja entre grups de figueres de moro; en la façana oest

s’alça una torre quadrangular, ennegrida pel temps, amb coberta a dos vessants, i que en la part sud presenta una finestra gòtica. En el pati, hi ha un emparrat

sostingut per pilars octogonals de marès; en el centre, una cisterna. Davant l’entrada d’arc rodó, s’hi obre una galeria porticada de cinc arcs sostinguts per

pilars octogonals a la que pugen 16 graons. Presideix l’arc central, més alt, un escut d’armes amb la figura d’una casa [Desmàs]. Adossat a Son Mas per la part

posterior hi ha un imponent aljub amb dos trams i escala exterior”.A principis del segle XX, els marquesos de la Torre vengueren Son Mas a l’empresari de siderúrgia Antoni Mulet i Ferragut, quan va tornar d’Argentina, el qual junt amb els dissenys del seu germà Lluís modificà les antigues cases de possessió en un palau neogòtic, millorant la finca agrícola i convertint el camí a un carrer ampli.Els seus hereus varen obrir l’any 1962 un bar restaurant i un petit museu, on s’exposaren més d’un centenar de quadres i altres béns culturals, on destacaven obres de Ribera, Zurbarán, Lucas Granach, Tiziano, Tintoretto, Luis de Morales, el Greco.... A finals dels anys 60 els propietaris de Son Mas iniciaren un procés d’urbanització de la finca creant vies urbanes en el que abans estaven les tanques i marjades confrontant amb la vila.El mes de març de 1991 l’Ajuntament d’Andratx adquiria a la família Ozonas el casal i el que quedava de la finca per instal·lar-hi les seves dependències, fins a l’actualitat

Però la gran monumentalitat es troba creada per un cos que sobresurt conformat per una antiga llotja elevada mitjançant una escalinata i conformada per cinc arcs apuntats sustentats per quatre columnes octogonals i dues pilastres i emmarcades per dues torretes a cada costat, totes elles tancades per unes vidrieres, coronades per dos gàrgoles zoomòrfiques i creant un accés al interior dins l'arc central. Finalment, la façana nord-est es troba formada per dos volums diferents: un que correspon a les cases i un altre a l'aljub. Els trams de façana de les cases presenten la mateixa composició que la resta del edifici a excepció d'una nova arqueria (que segurament també va ser llotja) d’arcs de mig punt lleugerament apuntats, que dona accés al terrat situat damunt l'aljub. Dins aquest terrat localitzam una petita estructura de planta quadrada i adossada amb reminiscències àrabs, que correspon a l’antic excusat.

BIBLIOGRAFIA.·A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A.

·BERARD, G. (1983). Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Palma: Luis Ripoll.

·ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX). . En I Jornades déstudis locals dÁndratx. Palma: Ajuntament dÁndratx.

·ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d’Andratx.

·HABSBURGO, L. S. (Archiduque Luis Salvador de Austria) (2002). Les Balears descrites per la paraula i la imatge, Volum V. Palma: Govern de les Illes Balears, Sa Nostra y Grup Serra.

·HERNÁNDEZ GELABERT, C. (2014). Origenes medievales de las casas de Andratx (Mallorca). Aportación al conocimiento de la formación de los tipos de la arquitectura tradicional local. Tesis doctoral. Universidad Complutense de Madrid. Facultad de Bellas Artes. Departamento de Dibujo I. Madrid. Inèdit.

·OLIVER GRAMMATICO, R. (2000). Andratx Imatges d'Ahir. Colecció Imatges d'Ahir, nº 16. Miquel Font, ed.

·RAMON, M (coord). (2008). Fotografies de Rafel Ferrer. Col·lecció Rafel Monge, nº 1. Ajuntament d'Andratx.

·ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1978). Història dÁndratx ss. XIII y XIV. Palma: Grafiques Miramar.

·ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1979). Història dÁndratx s. XV. Palma: Grafiques Miramar.

·ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1999). Història dÁndratx s. XVI. Palma: Ajuntament dÁndratx.

·STUART BOYD, M. (2012). Las Islas Afortunadas. Vida y viaje en Mallorca, Menorca e Iviza. Traducido por ABAD INDARTE, J. M. de la edición de 1911, publicada bajo el título: The Fortunate Isles. España: Pasión por los libros.


PÀGINA 3 de 8


El sector de llevant d'aquesta façana presenta com a curiositat la composició dels tres nivells però sense executar la decoració. L'aljub, totalment

reconstruït, presenta planta allargada i la seva façana exterior conserva els remats amb merlets, les petites torretes decoratives i les cantoneres

en talís originals. No obstant, tant les finestres, l'accés i les finestres teuladeres són modificacions actuals. La torre de defensa, que configura un

dels elements singulars es defineix a la fitxa AM 247. Dels interiors de les cases de possessió, encara que molt modificats destaca la presència

d'unes sales amb arcs carpanells molt rebaixats on trobam l'actual seu del Servei d'Atenció al Ciutadà, a més de dues petites sales adossades al

mur de l'aljub que conserven els forats de dos graners de l'antiga tafona. Als voltants de les cases es documenten els dos volums nous (seu de

la policia local i de l'arxiu municipal), un conjunt de marjades integrades dins el jardí, rampes, terrasses i murets de tancament amb decoració

de torretes i merlets. Però l'element més destacable és la gran terrassa principal del costat sud-oest amb forma de proa de vaixell mirant cap al

Port d'Andratx i coronada per una balustrada que presideix un cap escultòric d’inspiració mitològica identificat com el cap d’en Barbarrotja o

Barba-rossa. Damunt aquesta terrassa queden les restes d'un quintar de l'antiga tafona de la possessió. Tots aquests elements decoratius

responen a la modificació d’inspiració neogòtica del immoble per tal d’atorgar-li una magnificència superior, una imatge homogènia i que

destaqués dins tota la vall.

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

INTERVENCIONS PREFERENTS.

Aquelles obres dirigides a mantenir la volumetria i a no desatendre la unitat de l'edificació així com la integritat de tots aquells elements que confereixen a la construcció el caràcter d'una determinada època històrica i realcen el seu valor estètic (en especial els ràfecs, cornises, mènsules, elements decoratius, finestres, llotjes, escales, etc. Aquelles obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament de l'edificació. Especialment els elements decoratius com gàrgoles, cap d'en Barba-rossa, etc...Retirada o emmascarament de les unitats exteriors d'aires acondicionats, antenes i cablejats en general, perque no siguin visibles des de la vía pública.Posada en valor i musealització dels espais que es puguin compatibilitzar l'ús i tot l'exterior.

DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ6


5 ESTAT DE CONSERVACIÓ

DEL CONJUNT DE BÉBóDolentMitjàRuïna

DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICABóDolentMitjàRuïna

DE L'ESTRUCTURABóDolentMitjàRuïna

DE LA FAÇANABóDolentMitjàRuïna

DE LES TEULADESBóDolentMitjàRuïna

DELS INTERIORSBóDolentMitjàRuïna

DELS ESPAIS COMUNS

BóDolentMitjàRuïna

DE L'ENTORN

BóDolentMitjàRuïna

INTERVENCIONS ADMISSIBLES.

Només es permeten les obres de manteniment, consolidació, restauració, rehabilitació,

reestructuració (en cas de ruïna i d’acord amb la normativa establerta en el catàleg).

Puntualment es podran realitzar modificacions d’obertures i d’interiors d’acord amb la

normativa del catàleg. Qualsevol tipus d’intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en

el punt 2 de la normativa del catàleg. Es consideren excepcionals les actuacions que impliquin

canvis de forma, color o textura que afectin l’exterior dels elements estructurals i que comportin

un contrast significatiu en relació al seu entorn. L’autorització d’aquestes intervencions

requeriran d’un informe favorable dels tècnics municipals corresponents. Sempre que la

intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic

competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la

finalitat d’establir les actuacions adients per a cada tipus d’intervenció plantejada. No es permet

la col·locació de publicitat, cables, antenes, aparells d’alarma i conduccions aparents en les

façanes i cobertes del bé i de bastir instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin

greument la contemplació.

OBRES PERMESESMantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc

PÀGINA 4 de 8


ENTORNS DE PROTECCIÓ

L’entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l’apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d’escombraries, runa o deixalles.

CAUTELA ARQUEOLÒGICA.

Les obres que afectin a aquests béns, especialment al seu subsòl, requereixen un estudi arqueològic previ a la concessió de qualsevol llicència o permís. La concessió de llicència o permís restarà condicionada als termes de l’acord previ del Consell Insular de Mallorca relatiu a l’estudi arqueològic regulat a l’article 28.11 de la present norma. Seran les conclusions dels estudis els que acabaran per determinar les directrius d’intervenció sobre les eventuals estructures arqueològiques que apareguin.

TIPUS

INTERVENCIONS (data)7


ConservacióConsolidacióEsbucamentEstudi documentalIntervenció arqueològica (1992-1993)Nova construcció (1991-1993)Reforma (1991-1993)RehabilitacióRestauracióAltres

PROTECCIÓ9

USOS8

OBSERVACIONS.

CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ

Parcial

2014

TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic

ANTERIORSAltresAgrícola-ramaderAgroturismeAdministratiuAssociacionsBancComercialCulteDecoratiuDefensiuDesocupat

Espai de lleureFornFunerariHabitatgeIndustrial

RestaurantObra d'enginyeriaMilitarSanitariServeis-Administració pública

OBSERVACIONS.

OBSERVACIONS.El seu subsòl es troba protegit com zona arqueològica JA-35 des de la redacció de la Carta Arqueològica del municipi d'Andratx a la dècada dels anys noranta. Aquestes cases de possessió inclouen la fitxa de la torre de defensa des Sagrament Son Esteva (AM 247) també inclosa dins la protecció B.I.C.

Catàleg del Patrim


ACTUALEn relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'Andratx per a la zonificació on es trobi el bé.

PÀGINA 5 de 8


CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ

Monument - Edifici Agrícola o Residencial FortificatTIPUS DE PROTECCIÓ Bè d'Interés Cultural. B.I.C.

Decret 2 d'abril de 1949 sobre protecció de castells espanyolsB.O.E. 05/05/1949

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA10


PÀGINA 6 de 7




PÀGINA 7 de 8

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA11


Catàleg del Patrim



PÀGINA 8 de 8

70 ap castell de son mas - andratx … · d’època talaiòtica, junt amb una gran quantitat de...

Documents