Volum 18 - número: 65 gener - abril 2012 Tribuna oberTa de l’insTiTuT borja de bioèTica

Francesc abel i FabreEl recorregut d'una figura rellevant de la bioètica catalana, europea i mundial

sumari Pàg.sumari Pàg.

editorial .................................... 2

biodebat .................................... 3

Francesc abel, s.j.: fundador

de la bioètica europea ............. 3

Francesc abel, jesuïta de

frontera ...................................... 6

de la clínica a la biosfera

passant per la demografia ...... 11

Francesc abel i Fabre: la

humanitat d'un metge ............ 14

Un català universal, pioner

de la bioètica........................... 16

notícies breus ........................ 21

cas pràctic ............................. 22

estudi genètic presimptomàtic

biblioteca ............................... 24

bioètica: orígens, present i

futur ........................................ 24

Novetats biblioteca ............... 25

cinema......................................26

d'una altra manera. en un

mundo mejor

agenda..................................... 28

bioètica & debat · 2012; 18(65): 22

bioètica & debat

direccióester busquests i alibés

consell de redaccióJordi Craven-BartlePau Ferrer i Salvansjoan Mir i Tubauramon M. nogués i carullajaume Terribas i alamegonúria Terribas i sala

col·laboradorsMiquel borràs i Verderajosep M. laïlla i VicensJuan Masiá Claveljoan Mir i Tubauramon M. nogués i carullaPaul schotsmansnúria Terribas i salaTomás domingo Moratalla

disseny i maquetacióMaria josé abella

correccióMercè rial i carbonell

impressióEdiciones Gráficas Reyissn: 1579-4857dipòsit legal: b-29604-99

edicióinstitut borja de bioèticac/ santa rosa, 39-57. 3a planta08950 esplugues llobregat (barcelona)

Tel. 93.600.61.06Fax 93.600.61.10a/e bioetica@ibb.hsjdbcn.orgwww.ibbioetica.org

bioètica & debat està indexada en:Medlinedialnetbase de dades de sumaris del cbuceTHXWeb, database from the nrcblbibliography of bioethicscuidencuidatge

bioètica & debat no s'identifica necessàriament amb les opinions expressades en els articles publicats.

Hi ha qui afirma que algunes persones

moren i altres només desapareixen, i en

el cas d’en Francesc abel (1933-2011)

sembla que això sigui talment així. Ell va

deixar aquest món el 31 de desembre de

2011, però segueix essent present entre

nosaltres, i no només per l’obra que ha

deixat escrita, i que és imprescindible

per a tothom qui vulgui apropar-se i co-

nèixer la bioètica d’una forma seriosa i

profunda, sinó també perquè la majoria

de les seves reflexions entorn del diàleg

entre la ciència i les humanitats, o bé la

relació entre la fe i la ciència, mante-

nen la més absoluta actualitat.

la desaparició d’en Francesc abel té

una doble significació: per una banda

representa el final d’una etapa en la

qual ell era una peça clau de l’engranat-

ge de l’institut borja de bioètica (ibb),

però per l’altra representa també l’inici

d’una nova etapa —sense ell físicament,

però amb ell espiritualment— on inten-

tarem continuar dignificant i essent fi-

dels a la missió que en Francesc va ator-

gar a l’ibb.

en aquest intent de donar continuïtat,

i alhora millorar, tot el que en Francesc

va iniciar en el si de l’IBB cal emmar-

car la remodelació de la revista bioètica & debat. l’origen d’aquesta publicació

respon a una iniciativa d’ell, que jun-

tament amb la núria Terribas, directora

de l’IBB, van materialitzar l’any 1995.

Des de llavors s’han editat un total de

64 números, a través dels quals s’ha do-

nat sentit a l’objectiu central de la re-

vista: promoure el diàleg —d’una forma

divulgativa— a l’entorn de les qüestions

ètiques generades pel desenvolupament

i l’aplicació de les ciències de la vida i

de la salut.

el nou format de bioètica & debat pre-

tén, per una banda, oferir al lector un

disseny més atractiu, innovador i amè:

nou disseny de les seccions, impressió a

tot color, incorporació de fotografies...

i, per altra banda, en relació als con-

tinguts es mantenen els articles breus i

divulgatius sobre bioètica, l’apartat de

biblioteca i l’agenda, i s’amplia la re-

vista amb noves seccions, que creiem

que generaran interès entre els lectors.

entre aquests espais nous destaca la

presentació i resolució de casos pràctics

analitzats en diferents comitès d’ètica

assistencial, o bé sorgits de la reflexió

de la pràctica assistencial. També hem

incorporat una recomanació cinemato-

gràfica que tracti algun tema relacionat

amb la bioètica. aquesta secció seria el

complement a les recomanacions biblio-

gràfiques. Finalment, ha semblat oportú

dedicar una secció on fer-se ressò de

les notícies bioètiques d’última hora,

per generar reflexió i opinió entre els

lectors.

en aquest primer número d’aquesta

nova etapa, era el nostre deure i tam-

bé el nostre desig glossar la figura d’en

Francesc Abel en les seves múltiples di-

mensions i trajectòria. És el petit home-

natge que li fem des d’aquestes pàgines

per la seva impagable tasca en pro de

la bioètica, tant a casa nostra com a la

resta del món.

continuant la tasca d’en Francesc abel

Editorial

en aquest intent de donar continuïtat a tot

el que el Francesc va iniciar cal enmarcar la remodelació de la revista bioètica & debat

bioètica & debat · 2012; 18(65): 3-5 3

Fou l’any 2009, en la conferència anual de l’associació europea de centres d’ètica Mèdica (eacMe), celebrada a Venècia, on vaig coincidir per últim cop amb en Francesc abel. Malgrat les dificultats que tenia per viatjar, volgué estar present un any més a la reunió de la «seva» Associació, i fou extraordinàriament influent en les dis-cussions: les seves limitacions físiques no impediren en absolut que estigués plenament actiu i participatiu en els debats i en l’intercanvi d’idees.

Mirant enrere i repassant els moltsanys de treball i diàleg compartits,haig de dir que el funcionament ac-tual de l’eacMe es pot considerar unaherència meravellosa d’en Francescabel: en Francesc rodejat de molts

joves formats en bioètica, oferint unfutur brillant i prometedor de la bio-ètica europea.

la idea de crear «centres de bioèti-ca», sorgida als Estats Units, la va assumir en Francesc Abel, que va aprendre com fer-ho a la Universitat de Georgetown de Washington d.c. Allà va tenir l’oportunitat de conèixer andré Hellegers, fundador del Kennedy institute of ethics. certament foren aquests contactes els que el van por-tar a prendre la mateixa iniciativa a

barcelona i fundar el primer centre de bioètica a europa, l’institut borja de bioètica, a sant cugat.1 l’ibb, amb en Francesc al capdavant, es va convertir en el «pont europeu» per a la bioèti-ca americana i esmerçà esforços en la realització de moltes iniciatives, que encara segueixen essent importants en aquest moment, com l’encyclope-dia of bioethics2 o la bibliography on bioethics.3

L’estada d’Abel a l’Institut Kennedy va tenir una altra conseqüència positiva: va trobar —malgrat la mort prematu-ra d’André Hellegers— grans com-panys entre els seus col·legues met-ges: edmund Pellegrino i john collins Harvey, ambdós amb el mateix interès per la bioètica. Tots ells van compar-

tir esforços a fi d’organitzar múltiples conferències internacionals i semina-ris amb experts de tot el món.

El 1986, en Francesc Abel es va con-vertir en un dels fundadors de l’As-sociació europea de centres d’ètica Mèdica (eacMe). Maurice de Wachter, del centre de bioètica de Maastricht, Patrick Verspieren s.j., del centre Sèvres de París, Richard Nicholson, del bulletin of Medical ethics de londres, eduard boné s.j., de brussel·les, i Nicole Léry, de Lió, tots van unir forces

la idea de crear "centres de bioètica", sorgida als Estats Units, la va assumir en Francesc Abel, que va aprendre com fer-ho a la

Universitat de Georgetown de Washington D.C.

Biodebat

Paul schotsmans

Professor d’ètica Mèdica, Facultat de

Medicina, KU Lovaina. Vicepresident del

comitè consultiu Federal belga de bioètica.

expresident de l’eacMe.

Schotsmans@med.kuleuven.be

resum

Francesc Abel, gràcies a la seva estada als

estats units al costat del professor andré

Hellegers, fou un dels impulsors de la

bioètica europea. Primer, el 1976, va fundar

l’institut borja de bioètica a catalunya, i

el 1986 es va convertir també en un dels

fundadors de l’associació europea de

centres d’ètica Mèdica (eacMe), associació

que ha establert sinergies entre els centres

europeus i ha donat lloc a interessants

projectes i publicacions sobre bioètica.

També fou un dels impulsors del Grup

internacional d’estudis de bioètica.

Paraules clau

associació europea de centres d’ètica Mèdica, bioètica europea, declaració de barcelona, Grup internacional d’estudis de

bioètica

abstract

Francesc abel spent some time in the

united states working with professor andré

Hellegers and became one of the driving

forces of the european bioethics. Firstly

he founded the institut borja de bioètica

in catalunya in 1976 and in 1986 he also

became one of the founders of the european

association of centres of Medical ethics

(eacMe), association which has established

synergies between the european centres and

has given way to interesting projects and

publications about bioethics. He was also

one of the driving forces of the International

Group for the study of bioethics.

Keywords

european association of centres of Medical

ethics, european bioethics, barcelona

statement, international Group for the

study of bioethics

Francesc abel, s.j.:fundador de la bioèticaeuropea

bioètica & debat · 2012; 18(65): 3-54

amb ell per donar una estructura legal i pràctica a aquesta associació. Tenien la forta convicció que l’EACME havia de ser sempre una xarxa de «centres» i no pas de membres individuals. Les magnífiques conferències anuals de tots aquests anys en donen raó. en aquest moment, l’eacMe cobreix gai-rebé tots els centres de bioètica d’eu-ropa i proporciona la xarxa necessària per a moltes iniciatives europees en el terreny de l’ètica mèdica. aquesta xarxa associativa ha permès establir sinergies per enfortir esforços en el camp de la investigació en bioètica, en bona part a través de projectes patrocinats per la comissió europea. els participants dels primers projectes d’investigació amb finançament de la UE, BIOMED en les seves edicions I i II, es van conèixer inicialment en les reunions de l’eacMe. Posteriorment s’han portat a terme altres iniciatives sota el patrocini i finançament dels actuals Programes Marc de la ue.

en aquest context cal citar com a projecte rellevant el que es va por-tar a terme entre els anys 1995-1998 sota el títol «basic ethical principles in bioethics and biolaw»,4 coordi-nat pel centre de bioètica i dret de copenhaguen, sota la direcció de Peter Kemp. El grup l’integraven vint-i-dos socis procedents de diver-sos països de la unió europea, i du-rant el desenvolupament del projecte es portaren a terme quatre reunions importants (Copenhaguen, Sheffield,

utrecht, barcelona). sota la direcció de Francesc Abel, l’IBB va tenir un paper destacat en la seva fase final a fi d’assolir un consens... per tant no és una coincidència que el docu-ment de conclusions portés per nom «Declaració de Barcelona», ja que fou elaborat i consensuat en la darrera re-unió a la seu de l’ibb. Francesc abel i Núria Terribas afirmaven en la seva presentació: «l’esperança que com-partim és que l’informe constitueixi un element de cohesió per al pen-sament contemporani en el terreny de la bioètica i el dret, no només a europa, sinó al món sencer. a europa, confiem que no sols sigui útil als polí-tics i legisladors, sinó que ajudi a fo-mentar l’ideal de comunitat europea com a comunitat de ciutadans ètics

i no de mers interessos econòmics». aquesta declaració i el seu contingut expressen l’esperança impulsora de Francesc abel que la bioètica pogués fomentar una comunitat de ciutadans ètics! Sens dubte la seva presència i participació en el projecte fou extre-madament influent en la «readaptació europea» del principialisme ameri-cà de Georgetown.5 la declaració de barcelona suposa, doncs, una autèn-tica proposta alternativa que a més d’incloure el principi d’autonomia recull altres principis ètics bàsics, tí-picament europeus pel nostre context

cultural i històric, com el de «digni-tat, integritat, vulnerabilitat», a més d’incorporar com a essencials els con-ceptes de solidaritat i responsabilitat humanes.

les extenses connexions d’en Francesc Abel a nivell internacional van fer pos-sible que també s’organitzessin mol-tes reunions en les quals els pioners de la bioètica als EUA eren convidats a europa. les reunions a barcelona, Milà, París, brussel·les, Maastricht, Washington d.c. i moltes altres foren un referent en la recerca internacio-nal per comprendre millor altres po-sicionaments i entrar-hi en diàleg. aquestes reunions eren una ocasió per intercanviar perspectives de com les diverses religions i visions del món havien d’integrar els nous progressos mèdics i la recerca de respostes en la societat. Procedent d’un ambient catòlic, Francesc abel era una perso-na totalment oberta a punts de vista molt diversos. El diàleg, segons ell, havia de ser entès de diverses ma-neres. en primer lloc, donant-li un caràcter realment interdisciplinari i integrador. essent metge i bon conei-xedor de la filosofia i la teologia, va entendre molt bé com integrar aquest diàleg a les diverses disciplines, en especial aproximant ciències i huma-nitats. Sovint es convidada també a juristes amb l’objectiu que fessin de pont per a la posterior adopció de normes. En segon lloc, amb una visió àmplia de la realitat: obria el seu cor i la seva ment a les interpretacions restrictives del Magisteri Catòlic, i al mateix temps vibrava per noves idees i per donar respostes als interrogants de la societat del seu temps: plural i oberta.

Francesc abel, juntament amb el seu bon amic John Collins Harvey, fou la per-sona impulsora del Grup internacional d’estudis de bioètica, sota l’empara de la Federació Internacional d’Universi-

Francesc abel, s.j.: fundador de la bioètica europea

Biodebat

essent metge i bon coneixedor de la filosofia i la

teologia, va entendre molt bé com integrar aquest diàleg a les diverses disciplines, en especial, aproximant ciències i humanitats

e l 1986, en Francesc abel es va convertir en

un dels fundadors de l'associació europea de centres d'ètica Mèdica (eacMe)

bioètica & debat · 2012; 18(65): 3-5 5

tats catòliques. en un primer moment el grup estava limitat a especialistes en ètica catòlica i teòlegs moralistes, però amb el pas del temps va adquirir una dimensió ecumènica i es va ampli-ar a altres membres i a la comunitat científica i mèdica. Francesc Abel fou altament valorat per la seva capacitat d’obertura i per la seva preparació, sense renunciar mai al diàleg amb els col·legues que tenien opinions total-ment diferents. Temes com la cura en situacions crítiques, les noves tecno-logies al principi de la vida humana, la medicina i la tecnologia al final de la vida, són exemples d’aquest esforç. els participants a aquestes reunions no només van arribar a comprendre’s millor, sinó que van disposar d’una es-tratègia de com establir ponts dins de les seves pròpies cultures i nacions. com a resultat d’aquest fructífer tre-ball, que va durar més de deu anys, vanquedar publicacions interessants comLa vida humana: origen y desarrollo.Reflexiones bioéticas de científicos ymoralistas (1989), birth, suffering, andDeath: Catholic perspectives at the ed-ges of life (1992) o critical choices andcritical care: Catholic perspectives onallocating resources in intensive caremedicine (1995), entre altres.

no cal dir que la bioètica europea i internacional ha perdut una de les seves grans figures. Voldria conclou-re amb alguns records personals: en moltes ocasions vaig compartir amb en Francesc el trajecte entre l’aero-port de brussel·les i Maastricht. ens vam fer bons amics, si bé considero que la nostra relació fou més pròxima a la de pare i fill. Foren moltes hores les que vam compartir esperant els nostres vols d’Europa i EUA. Ell insis-tia que sempre hem de tenir una ment oberta, no només per entendre altres disciplines, sinó essencialment pels que pensen diferent dins de la pròpia disciplina. Quan el vaig veure arribar a Venècia el 2009 no vaig imaginar que

seria el nostre darrer encontre. aquest moment resta en la meva memòriaamb gran estima... un home savi, vi-atjant pel món, fent-nos comprendre que la medicina i les seves aplicacions han de ser un servei i acompanyament a la nostra vida finita i que els éssers humans, en les seves reflexions èti-ques, hem de veure amb claredat que el diàleg i la integració són els camins per construir un món millor.

L’EACME celebrarà els seus vint-i-cinc anys en la propera conferència Anual, que tindrà lloc a la Universitat de bristol el setembre de 2012. estic segur que l’esperit d’en Francesc ens guiarà en la consolidació d’aquesta «Associació Europea», que ell va im-pulsar, amb il·lusió i confiança, com a lloc de diàleg, de comprensió i de saviesa.

notes i referències bibliogàfiques:

1. el Kennedy institute of ethics (Kie) fou

fundat el 1971 pel Prof. andré Hellegers, per

generar reflexió i anàlisi davant dels nous i

creixents problemes ètics de la medicina en

desenvolupament. El Dr. Francesc Abel apro-

fità la seva experiència en el KIE per fundar

a barcelona el seu propi centre el 1976.

2. Post sG, editor. encyclopedia of bioethics.

3rd ed. new York: Thomson Gale; 2004.

3. Walters l, et.al., editores. bibliography of

bioethics. Washington d.c.: Georgetown uni-

versity; 1975-2009.

4. rendtorff jd, Kemp P. basic ethical Prin-

ciples in european bioethics and biolaw. Vol.

i autonomy, dignity, integrity and Vulnera-

bility. Vol. ii. Partners’research. report to

the european commission of the biomed ii-

Project basic ethical Principles in bioethics

and biolaw 1995-1998. denmark: centre for

ethics and law; barcelona: institut borja de

bioètica, barcelona; 2000.

5. beauchamp Tl, childress jF. Principles of

biomedical ethics. 6th ed. new York: oxford

University Press; 2008. p. 372-393.

Francesc abel, s.j.: fundador de la bioètica europea

Fundadors de l’eacMe, homenatjats en la confrència anual de 2006 (d’esquerra a dreta): luis lery, Maurice de Watcher, richard nicholson, Francesc abel i Patrick Verspieren.

a barcelona el seu propi centre el 1976.

3rd ed. new York: York: Y Thomson Gale; 2004.

bioètica & debat · 2012; 18(65): 6-106

La matinada d’any nou, el P. Abel va passar, als seus 78 anys d’edat, a la vida després de la vida. La gratitud pel seu llegat científic i humà sobre-passava en escreix, en el funeral, la tristor d’acomiadar el mestre i amic. Ho testimoniava, en les necrològiques dels dies següents, el record d’aquells que van compartir amb ell, com a col·legues o deixebles, la seva tra-jectòria pels camins de la medicina, les humanitats, la bioètica, la moral i la teologia. Sumar les nostres veus a l’homenatge que se li rendeix en ple-na cruïlla interdisciplinària és, per als seus germans jesuïtes, un deure i un plaer privilegiat.

si la sobrietat d’un obituari no imposés moderació, prologaria aquestes línies imaginant la rebuda del P. abel en la vida definitiva amb la salutació d’un altre jesuïta de frontera: «Benvingut Francesc», li diria el P. Javier Gafo, el qual va entrar deu anys abans a l’etern descans. justament en l’ho-menatge pòstum al bioeticista caste-llà, el jesuïta català recordava la pri-mera trobada d’ambdós al seminari de Sant Cugat. Eren anys d’efervescència postconciliar i d’obertura al diàleg sobre Grenzfrage: qüestions fronte-reres. estudiants de primer i segon de teologia respectivament, aquests dos jesuites tenien en comú la forma-ció científica en biologia i medicina, juntament amb la preocupació ètica. La Companyia, per la seva banda, els preparava per a una futura destinació d’especialització en moral teològica, ells dos van ser un referent en el nos-tre país de la renovació d’aquesta dis-ciplina en el darrer quart de segle.

En aquells dies encara es portava sota-na, però el passeig pels amplis espais

del claustre requeria abrigar-se amb el balandram. Meteorològicament ge-lat, el desembre del 1965 va ser te-ològicament calent, pel front d’aire càlid que bufava des de Roma por-tant l’energia renovadora del Concili Vaticà II. El P. Cuyàs els havia impac-tat amb la cita acabada d’estrenar de la constitució Gaudim et spes (núm. 36) sobre el valor de les realitats ter-restres i la legítima autonomia de la ciència. Prendre-se-la seriosament no acabava de lligar massa amb la moral teològica desfasada, que ja feia més d’un segle que es demanava la seva renovació. Els moralistes d’aquella dècada es veien obligats a ballar en la corda fluixa entre assentir i dissentir davant les preses de posicionament eclesiàstiques en qüestions referents a l’ètica de la vida.

Francesc abel, ben format en obste-trícia amb el professor Víctor conill Serra, i avalat per l’experiència hos-pitalària, sintonitzaria amb la propos-ta de pont i diàleg que propugnaven Potter i Hellegers, entre tecnociència

i valors humans. Més tard, el P. Pedro arrupe, superior general dels jesuïtes, l’animaria especialment per ser pio-ner en el camp de la bioètica. un al-tre jesuïta, igualment de frontera, el llavors bisbe de Milà Carlo M. Martini,

Juan Masiá Clavel, s.j.

Jesuïta. Professor d’Ètica a la Universitat

de sophia (Tokio). conseller de l’associació

de bioètica de japó.

masiater@gmail.com

resum

Francesc Abel va assistir al naixement

de la bioètica als estats units i

posteriorment va fundar l’Institut Borja

de bioètica amb l’objectiu de promoure

el diàleg interdisciplinari en les qüestions

relacionades amb la bioètica. el dr. abel,

com a bon jesuïta format en els exercicis

espirituals, tenia la missió de fer dialogar

la ciència i l’ètica en la frontera. Va optar

per una religiositat oberta, per cooperar a

través del diàleg en la construcció de valors

en una societat plural i democràtica.

Paraules clau

Francesc abel, jesuïta de frontera, diàleg

interdisciplinari, eutanàsia, avortament

abstract

Francesc abel witnessed the birth of

bioethics in the united states and later

he founded the institut borja de bioètica

with the thought of promoting the

interdisciplinary talks in those matters

related to bioethics. dr abel, as a good

jesuit educated in spiritual exercises, had

the mission of getting science and ethics

to talk at the border. He opted for an open

religiosity, in order to cooperate through

talks in the construction of values in a plural

and democratic society.

Keywords

Francesc abel, border jesuit,

interdisciplinary talks, euthanasia, abortion

e l P. Pedro arrupe, superior general dels

jesuïtes, l'animaria especialment per ser pioner en el camp de la bioètica

Biodebat

Francesc abel, jesuïta defrontera

bioètica & debat · 2012; 18(65): 6-10 7

li donaria suport per estar a l’avant-guarda ètica amb la mateixa obertura i rigor que ell desplegava en l’exegè-tica i l’hermenèutica bíblica.

durant els seus estudis de doctorat als EUA, en fisiologia fetal, sota la di-recció del professor andré Hellegers (1970-1975), abel tingué l’oportuni-tat de conviure de prop amb els inicis de la bioètica al Kennedy institute of Ethics (Georgetown University), com a diàleg entre les ciències i les huma-nitats. Amb aquesta visió va fundar el 1976 l’institut borja de bioètica, amb un plantejament així: «les dues últimes dècades del segle XX van ser testimonis de l’entusiasme generat pels mitjans científics, degudament magnificats pels mitjans de comunica-ció social, amb motiu de l’assoliment de la seqüenciació del genoma humà i per les possibilitats de la medicina re-generativa... L’ésser humà mai no ha-via tingut tant poder per transformar el món i a si mateix com en aquests moments... Avui, més que mai, tenim l’obligació de pensar el model de soci-etat que volem en prendre les nostres opcions ètiques... Projectats cap a un futur molt més ràpid del que podríem desitjar, vam percebre que solament l’elecció de valors plenament humans podia assegurar la supervivència de la humanitat, en un procés ascen-dent cap a la plena realització de si mateixa. a això aspiren tant la cièn-cia com la filosofia personalista i la teologia».1

Francesc abel, jesuïta format en els exercicis espirituals, estava preparat per estar en les fronteres com a es-pais de diàleg interactiu de transfor-mació mútua: entre ciència i ètica, entre curar i cuidar, entre fidelitat i creativitat, en el si del que és confes-sional, i entre laïcitat i espiritualitat, en la societat pluralista. la pedagogia espiritual d’Ignasi de Loiola convida des del «Pressupòsit» dels exercicis a

substituir la crispació pel diàleg, «sal-vant la proposició del proïsme» (Ex. núm. 22); a contrarestar l’oblit de les pròpies errades amb el reconeixement que fomenta l’examen (ex. núm. 43), el que la filosofia hermenèutica ano-menaria d’acord amb Gadamer «l’art de poder no tenir raó»; malgrat el tancament aïllat en si mateix a l’alte-ritat del «pas per l’altre» en l’acom-panyament de consell i ajuda (ex. núm. 17); i a corregir-se mútuament el passat i el futur: preveient que passat el bon temps vindrà la nuvolo-sitat i anticipant en els moments de desolació l’estat d’ànim positiu que

sobrevindrà després, donant el rodeig que recomanarà la fenomenologia de Husserl del «pas del temps», per sortir de l’estretor de la perspectiva present (ex. núm. 316-324).

amb aquesta empremta Francesc abel va marcar l’orientació de l’Institut Borja de Bioètica. No havia de ser una institució clerical, de pensament únic, o de clonatge d’encícliques. ni tampoc, a l’extrem oposat, un cavall de Troia anticlerical infiltrat en la teologia. L’Institut havia d’articular l’autonomia cientificofilosòfica i juri-dicoètica amb l’aportació —proposada sense imposició— de perspectives de religiositat. Per al P. abel, aquest ta-rannà era fruit d’una exigència cien-tífica, una convicció ètica i un apre-nentatge d’espiritualitat ignasiana. No d’un Ignasi racional, voluntarista i pragmàtic, sinó del qui conjuga lu-cidesa i cordialitat. si el cor no con-firma la deliberació lúcida, aquesta

es converteix en càlcul interessat o ideologia autojustificadora. Si l’exa-men no controla les opcions cordials, aquestes duen al fanatisme encobert d’utopia. lucidesa i cordialitat, pen-sades i destriades, són dos trets claus dels Exercicis ignasians: analitzar i sentir, empírica i mística; «examinar» amb objectivitat i «confirmar» des de la interioritat. A qui va fer una opció mogut des de dins («consolació sen-se causa precedent»), se li recomana que examini les pèrdues del seu pro-pi esperit (Ex. núm. 336). En canvi, a qui va arribar a una opció després de sospesar prudentment pros i contres,

se li recomana que esperi receptiva-ment la confirmació de la seva elecció des de la interioritat il·luminada (ex. núm. 183).

en el XVi seminario sobre dilemas éticos de la Medicina actual, cele-brat a alcalá de Henares l’any 2002, Francesc Abel va presentar l’origen i evolució dels comitès de bioètica as-sistencial, procés que ell mateix havia impulsat des dels inicis al nostre país —a l’Hospital Sant Joan de Déu, el 1976— mostrant una praxi ben sostin-guda per la teoria: la tradició aristotè-lica de la fronesis i l’herència ignasi-ana del discerniment espiritual, trets que matisen aspectes d’una bioètica europea per contrast amb la burocra-tització exagerada de la deliberació en altres latituds. Com es proposava en una editorial de Bioètica & debat,2

i com va recollir en el colofó del seu llibre bioética: orígenes, presente y futuro,3 insistí a conjugar el diàleg en-

Francesc abel, jesuïta de frontera

F rancesc abel, jesuïta format en els exercicis espirituals, estava preparat per estar en les fronteres com espais de diàleg interactiu de

transformació mútua: entre ciència i ètica...

bioètica & debat · 2012; 18(65): 6-108

Francesc abel, jesuïta de frontera

Biodebat

tre la medicina i la filosofia amb el de la biomedicina i el dret, «la bioètica que passa a ser biopolítica i biodret ha de donar encara un pas més i conver-tir-se en procés de decisió ètica dins d’una democràcia deliberativa», així també ha de donar més espai a l’es-piritualitat, per «evitar que l’home es converteixi en esclau de la tècnica, en lloc de ser el senyor que la dirigeixi fins a un món saludable i habitable, fent el possible per la pervivència de la humanitat al llarg de tot el tercer mil·lenni».

El 1982 va convocar a Sant Cugat més de quinze jesuïtes amb dedica-ció acadèmica i científica, juntament amb un grup de metges, juristes i especialistes en ciències humanes per plantejar les qüestions bàsiques a seleccionar per a estudis interdis-ciplinaris d’interès comú per a biò-legs, filòsofs i teòlegs. Va ser la po-sada en marxa d’un focus de reflexióanomenat: international study Groupon Bioethics, que Francesc Abel va li-derar des del 1980 fins al 1994. Elsfruits de la prolongació d’aquestesreflexions en els següents anys, en elmarc de la Federació internacionald’Universitats Catòliques (FIUC), vanquallar en obres com La vida humana.origen y desarrollo, 1989, publicadasimultàniament en versió castellana,anglesa i francesa.4

Aquestes reflexions s’avançaven una dècada a la fundació de l’acadèmia Vaticana de la Vida (1992), que no sempre seguiria aquesta línia tan di-alogant. Quan s’inicià la tasca de co-operació transdisciplinària en el marc de la FIUC, començava a ser dificultós el diàleg intraeclesial, amb l’ascens a la cúpula eclesiàstica de tendèn-cies involucionistes en relació amb la dècada immediatament postcon-ciliar. Algunes figures eclesiàstiques neoconservadores, amb una mirada esbiaixada, arrugaven les celles, però

el suport, entre d’altres, dels carde-nals Martini i Jubany emparava la tas-ca del P. Abel, que va poder esquivar força bé les amenaces inquisitorials, fins i tot molt millor que altres dels seus companys i deixebles, segui-dors també de la reforma eclesial del Vaticà ii. en la segona etapa d’aquest Grup Internacional d’Investigació en bioètica, la generació que es prepara-va per prendre el relleu i que ja estava en la corda fluixa va haver de fer més equilibris a l’hora de tenir en compte les orientacions del magisteri eclesi-àstic. la instrucció de la congregació per a la Doctrina de la Fe, Donum vi-tae (1987), l’encíclica de joan Pau ii, Evangelium vitae (1995), i les conclu-sions anuals de l’acadèmia Vaticana de la Vida (des del 1992), encara que animaven a fomentar el diàleg ambla ciència i la seva integració amb els

valors de respecte a la vida i a la dig-nitat humana, tancaven el camí a lapluralitat de respostes i delimitavenrotundament l’àmbit de les determi-nacions indiscutibles. oberts en elsprincipis i premisses majors, aquestsdocuments romans eren més estretsen les seves conclusions, per unamancança, precisament, de diàleginterdisciplinari i atenció a la dadaexperiencial en les seves premissesmenors.

el jesuïta abel, format en l’escola dels Exercicis Espirituals Ignasians, estava preparat per fer ciència i ètica de frontera. Havia après a «no dissentir

de» l’Església, sinó a «sentir en» l’Es-glésia quan, precisament per a bé de la mateixa església, calgués «dissen-tir dintre de» l’Església. Podia fer-ho així amb tranquil·litat en qüestionar alguns aspectes dels citats documents eclesiàstics, alhora que s’emparava en altres textos del mateix magisteri tan positius i dialogants com la carta de Joan Pau II al director de l’Observato-ri George V, Coyne (1988), que citava sovint en les seves ponències.

ja el papa Pau Vi, en els dies immedia-tament postconciliars, havia donat als jesuïtes l’encàrrec missional d’estar presents en les cruïlles de les qüesti-ons frontereres, per sortir a la trobada dels desafiaments del món d’avui a la fe cristiana. a les mateixes cruïlles els enviava també el papa Benet XVI en el seu discurs a la congregació General

35 (21-ii-2008), citant paraules de Pau Vi de la cG 32 (3-Xii-1974); els con-vidava a estar «en les cruïlles de les ideologies, en les trinxeres socials, on hi ha hagut o hi ha confrontació entre les exigències urgents humanes i el missatge cristià».

Abel demanava per a la teologia un lloc on sumar-se al diàleg entre la ci-ència i l’ètica, proposant sense impo-sar, respectant l’autonomia de la ci-ència i escoltant, sense privilegiar ni excloure la veu des de les perspecti-ves religioses. Per fer possible aquest debat, el paper de moderador de la taula rodona correspon a la filosofia.

a bel demanava per a la teologia un lloc on sumar-se al diàleg entre la ciència i l'ètica, proposant sense imposar,

respectant l'autonomia de la ciència i escoltant, sense privilegiar ni excloure la veu des de les perspectives religioses

bioètica & debat · 2012; 18(65): 6-10 9

Francesc abel, jesuïta de frontera

Francesc abel durant un acte institucional el 2005.

cal ressaltar la importància d’aquesta mediació per al nostre bioeticista. la mediación de la filosofía en la cons-trucción de la bioética5 és el títol del llibre que s’edita com a fruit de les converses convocades a Miraflores de la sierra l’abril de 1991 per debatreles qüestions bioètiques justamenten la cruïlla fronterera del discurs ci-entífic i teològic, on, segons el parerd’Abel, «les majors dificultats sem-pre han estat d’antropologia filosò-fica, tant a nivell de forma com defons».

cal afegir que, en el camp mèdic, sempre va estar en contacte amb els professionals, els pacients i les seves necessitats, i en els últims trenta-cinc anys vinculat a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, on havia fundat el primer comitè d’ètica assistencial i di-rigit el Servei d’Orientació i PlanificacióFamiliar. cal esmentar també el seu

posicionament en la frontera entre la investigació i la clínica, entre la re-flexió i la cura, així com entre l’ètica teòrica i la cura pastoral o consell i relació d’ajuda. els fruits d’aquesta cooperació entre la reflexió bioètica interdisciplinària i l’experiència pràc-tica de la cura hospitalària es reflec-teixen en els estudis publicats per la Fundació juan ciudad.6

sobre la frontera, abans al·ludida, en-tre laïcitat i religiositat, cal destacar que en el fòrum de debat de l’insti-tut s’ha facilitat a persones creients i no creients un terreny comú en el qual debatre, compartir i discrepar raonadament i raonablement sobre els problemes ètics de la biomedicina, fent possible convergir en una ètica de mínims, que no exclou aportacions des de les ètiques de màxims, enca-ra que sense deixar-se condicionar per elles. a l’hora de construir una

bioètica crítica i plural en la societat democràtica, es dóna la benvinguda a les tradicions religioses en els diàlegs interdisciplinaris de bioètica, perquè sumin les seves perspectives al con-junt de participants, que busquen en comú els valors morals i criteris de ju-dici i decisió. Vam aprendre amb abel que la manera d’inserir aquesta par-ticipació en la recerca social del bé comú i la justícia pot acompanyar pro-cessos de deliberació ètica que pre-paren, en contextos de pluralitat de parers, la presa de decisions prudents i responsables davant de situacions de conflicte ètic. Però aquesta participa-ció religiosa en el debat ètic hauria de compaginar el respecte a l’autonomia ètica amb l’aportació de les tradicions d’espiritualitat.

com a exemple d’aquesta articulació de l’autonomia cientificoètica i juri-dicoètica amb l’aportació de pers-

bioètica & debat · 2012; 18(65): 6-1010

els reptes de l’actualitat al pensa-ment i a les creences. l’original fran-cès convidava literalment a «affronter les risques». En la versió del docu-ment al llatí per a la seva presentació a la Santa Seu, la frase es va convertir en «ad vitanda pericula»: per evitar perills. no són dues postures d’extre-ma esquerra o dreta, sinó dues sen-sibilitats diferents del centre: els qui opten per arriscar prudentment i els que donen prioritat a evitar possibles perills. Cal agrair al P. Abel que es va arriscar i ens va ensenyar a arriscar-nos a l’hora de pensar, dialogar i triar tres claus de la deliberació bioètica.

notes i referènciesbibliogàfiques:

1. abel F. Genética: un triple reto: antropo-

lógico, ético y teológico. en: libro de Ponen-

cias: ii congreso internacional de bioética y

manipulación genética. Bogotá: Universidad

Militar Nueva Granada; 2002. p. 1-38.

2. institut borja de bioètica. bioètica i demo-

cràcia deliberativa. Bioètica & debat. 1997;

3(10): 2.

3. abel F. bioética, orígenes, presente y futuro.

Madrid: Mapfre/institut borja de bioètica; 2001.

4. Abel F, Bone E, Harvey JC, editors. La vida

humana: origen y desarrollo. Reflexiones bi-

oéticas de científicos y moralistas. Madrid:

Universidad Pontificia Comillas/Institut Borja

de bioètica; 1989.

5. abel F, cañón c, editors. la mediación de

la filosofía en la construcción de la bioéti-

ca. Madrid: Universidad Pontificia Comillas/

Federación Internacional de Universidades

católicas; 1993.

6. Veure per exemple: Comisió Interprovinci-

al de la orden Hospitalaria san juan de dios.

Personas con discapacidad intelectual. Ma-

nual de Educación afectivo-sexual. Madrid:

Fundación juan ciudad; 2007.

Francesc abel, jesuïta de frontera

Biodebat

pectives religioses, destaquen els in-formes elaborats per l’institut sobre dues qüestions veritablement deli-cades i frontereres: «cap a una pos-sible despenalització de l’eutanàsia» (2005) i «consideracions sobre l’embrióhumà»(2009). Ambdós estudis són una mostra de com una ètica de mínims, oberta i dialogant en un context de pluralisme i laïcitat, pot ser compa-tible amb la participació de les pers-pectives religioses en el diàleg.

Al P. Abel no sempre li va ser fàcil mantenir-se en aquest posicionament, sobretot quan es tractava de tocar te-mes delicats com l’avortament o l’eu-tanàsia. en aquests dos documents es posava en pràctica l’exercici del dià-leg bioètic, buscant la interacció i la integració de diversos punts de vista, i s’assumia que, en una societat plural sense codi ètic únic, es poden donar respostes distintes, i fins i tot oposa-des, a qüestions delicades entorn del principi i el final de la vida humana; l’esforç per reflexionar en comú per buscar respostes raonablement accep-tables per la majoria de la societat val la pena. les religions es poden sumar al moviment bioètic de diàleg inter-disciplinari col·laborant en la recerca de valors sense imposició de normes i proposant criteris sense imposar re-ceptes. En acollir els desafiaments de la bioètica, les religions que avui dia-loguen entre si poden rebre ajuda per revisar críticament la seva tradició. Així mateix, el desafiament de la bio-

ètica pot estimular les religions a re-construir els seus paradigmes de pen-sament, assumint els qüestionaments plantejats per la tecnociència. una «religiositat oberta» pot cooperar di-alogalment en la construcció de valors mitjançant el debat ètic en la societat plural i democràtica. així és possible que un institut de bioètica pugui estar en la frontera, sense cedir a cap dels dos extrems: la confessionalitat tan-cada o l’antireligiositat bel·ligerant.

seria incompleta aquesta semblança a grans trets del P. Abel i la seva obra si no al·ludíssim a la conjugació del seny, bon humor i optimisme evangè-lic amb el rigor científic i la serietat acadèmica. Valgui, doncs, la llicència d’acudir a l’anecdotari com a epíleg. en el cafè de sobretaula d’un congrés de bioètica i teologia, coincideixen un metge i un psicòleg amb el jesuïta català. comenten com és de delicat ballar en la corda fluixa entre fidelitat i creativitat, entre constatar proves i imaginar hipòtesis, entre precaució i risc. Però Abel no vol que temes ti-bants interfereixin amb la digestió i explica una anècdota vaticana. «Això em recorda el que li deia, amb cer-ta por, Pau Vi al P. arrupe: “segueixin els jesuïtes en primera línia afrontant riscos, però evitin passar-se a l’ene-mic”. I a la sortida de l’entrevista, el P. Arrupe interpretava per als seus companys amb optimisme i esperan-ça: “ens ha dit el Papa que anem amb compte de no passar-nos a l’enemic, però que no deixem d’estar en la pri-mera línia afrontant riscos”. el que hi va d’un abans a un després del però!»

L’episodi reflecteix dos tarannàs que contrasten entre si en el centre de les tendències teològiques en tractar les qüestions bioètiques: l’audàcia i la precaució. en un document emblemà-tic de la congregació General 32 dels jesuïtes (doc. 4, núm. 67), s’exhorta-va a estar en la frontera on s’afronten

una «religiositat oberta» pot cooperar

dialogalment en la construcció de valors mitjançant el debat ètic en la societat plural i democràtica

Fundación juan ciudad; 2007.

bioètica & debat · 2012; 18(65): 11-13 11

el títol d’aquest article en memòria del dr. Francesc abel me l’ha suggerit un altre títol amb el qual ell mateix co-mentava els inicis d’aquesta «ciència de la supervivència» que és, segons V. r. Potter, la bioètica. el títol era «de Cambridge a Harvard i Georgetown, passant per V. R. Potter».1 Vull fer un intent d’interpretar un itinerari inte-rior del Dr. Abel en les seves preocu-pacions científiques i filosoficoteològi-ques que partint de la seva formació i preocupació mèdica i ètica s’obria a una concepció àmplia de la bioètica que acabava contemplant l’ètica ge-neral de la vida analitzada en la bios-fera en el seu conjunt. Personalment, vaig tenir ocasió de compartir amb Francesc Abel aquestes visions, i ell em manifestà més d’una vegada el seu interès per l’ampliació de l’ètica clínica cap a una ètica ecològica ge-neral, intentant enfortir ponts entre metges i biòlegs.

1. Als portals de la vida i de la mort. Microbioètica

abel estudià obstetrícia i ginecolo-gia, i aquesta vessant de la medicina per força ha de portar a reflexionar i admirar-se repetidament davant de l’espectacle constantment repetit de la vida humana que es reprodueix. La reflexió que s’afegeix a l’admiració ja entra de ple en la filosofia de la vida. I Abel aplicà molta reflexió filosòfica i teològica a la contemplació i a l’aten-ció científica tant a l’origen de la vida humana com també a les condicions de la fi de la vida tan mediatitzada avui pels progressos científics i mèdics.

Aquest camp de vivència i anàlisi el situà al centre del que adela cortina caracteritza com a microbioètica,2

aquella bioètica més propera al camp estrictament clínic, a la distància cur-ta metge-malalt, a la relació concreta i individualitzada dels temes de salut de cada dia. És en aquesta àrea, com-plexa, rica i conflictiva, on es plante-gen les qüestions més vives i punyents de la decisió mèdica per la seva im-mediatesa, i és l’àrea on neix, en pri-mera instància i en forma històrica, la bioètica.

Francesc abel se situà aquí amb gran profunditat, destacant la seva volun-tat d’aprofundiment filosòfic i teolò-gic de les situacions ètiques derivades de les aplicacions dels progressos de la medicina, i proclamant l’autonomia de la reflexió ètica i la seva indepen-dència de tuteles inoportunes, sense refusar les inspiracions que donen les conviccions personals i les tradicions fortes. És des d’aquest posicionament que marcà distàncies entre la reflexió ètica i les doctrines concretes religio-ses institucionals, postura que concre-tà en els objectius de l’institut borja de Bioètica, fundació civil per volun-tat fundacional explícita, tot i que inspirada per una concepció cristiana

de la clínica a la biosfera passant per la demografia

ramon M. nogués

catedràtic de biologia de la uab.

Vicepresident de l’ibb.

ramonmaria.nogues@uab.cat

resum

l’autor comenta l’itinerari intel·lectual

del dr. Francesc abel en el camp de la

bioètica resseguint articles i intervencions

seus, i ordenant aquest itinerari en un

progrés d’ampliació de l’òptica d’aquesta

disciplina, considerant com un inici

l’atenció a la «microbioètica», passant

per la «mesobioètica» i acabant en la

«macrobioètica». Aquest és un procés que

es pot seguir en Francesc abel, en paral·lel

al mateix procés que ha seguit la bioètica

pel que fa als seus punts d’atenció, que

han anat evolucionant des de la clínica,

cap a la demografia i l’economia, fins a

l’ecologia i la sostenibilitat del planeta.

els llargs anys de dedicació del dr. abel a

la disciplina bioètica li han permès aquesta

rica diversificació i aprofundiment.

Paraules clau

microbioètica, mesobioètica,

macrobioètica, itinerari conceptual i vital

abstract

The author talks about dr Francesc

Abel’s intellectual itinerary in the field

of bioethics going through his articles

and public appearances broadening the

scope of this discipline starting with

“microbioethics”, carrying on with

“mesobioethics” and finishing with

“macrobioethics”.

Francesc abel’s process runs in paral.lel

to the process followed by bioethics in its

main points, which have evolved from the

clinic, towards demography and economy,

up to ecology and the sustainability of the

planet. Dr Abel has managed to achieve

such rich diversity and depth thanks to his

dedication to bioethics for many years.

Keywords

microbioethics, mesobioethics,

macrobioethics, vital and conceptual

itinerary

Biodebat

Francesc abel proclamava l'autonomia de la

reflexió ètica i la seva independència de tuteles inoportunes, sense refusar les inspiracions que donen les conviccions personals i les tradicions fortes

bioètica & debat · 2012; 18(65): 11-1312

de la vida.3 a propòsit d’aquesta di-mensió microbioètica publicà en mol-tes ocasions, per exemple a Bioètica &debat sobre: Xenotransplantaments;4

Genoma humà;5 embrió humà;6

Píndola de l’endemà;7 Avortament;8

siameses;9 adopció per parelles homosexuals.10

de forma molt emblemàtica fou en els temes de l’origen i fi de la vida

on l’opinió de l’IBB va manifestar la seva autonomia en posicions de diàleg valent entre la ciència i les opinions doctrinals jeràrquiques catòliques, sense defugir la formulació de res-pectuoses discrepàncies. És el cas del document «Vers una possible despena-lització de l’eutanàsia: declaració de l’IBB (URL)»,11 sobre la fi de la vida, i del document «consideracions sobre l’embrió humà»,12 a propòsit de la llei de l’estat espanyol sobre salut sexual i despenalització de supòsits d’avor-tament. Aquests posicionaments van contribuir a crear actituds de respec-te envers el pensament ètic cristià de part de diversos sectors socials, tot i que l’esforç esmerçat en aquestes si-tuacions per part de l’ibb només fos interpretat negativament per les au-toritats catòliques.

2. La mesoètica

La progressiva complexitat de les so-cietats modernes, el fulgurant progrés científic i tècnic i els plantejaments

socioeconòmics han anat abocant la reflexió ètica a situar-se en un tipus de consideracions àmplies, més enllà de la distància curta metge-malalt, i plantejant la bioètica en el camp de la salut pública, l’epidemiologia, l’aplicació de recursos limitats, la demografia o l’eugenèsia medicote-rapèutica. aquestes àrees demanen reflexions i decisions ètiques de base biomèdica però de conseqüències so-

cioeconòmiques de gran abast.

Francesc abel accedí a la mesoètica a través dels temes poblacionals, direc-tament lligats a l’evolució de la repro-ducció humana i de la seva millora, de les modificacions tècniques associades i de l’inevitable control de la natali-tat. Efectivament, la sanitat genera-litzada, que beneficia singularment la neonatologia, comporta lògicament la necessària disminució de les taxes reproductives i el desenvolupament de sistemes eficaços de control de la natalitat, així com la nova visió del sentit ètic de la sexualitat que, sen-se perdre el seu paper reproductor, es desplaça claríssimament cap a l’èm-fasi ètic relacional. Podríem dir, doncs, que l’obstetrícia i la ginecologia portena l’assumpció del control de la natalitati la parentalitat responsable en el marcd’una explosió demogràfica humana in-èdita, associada precisament a la gene-ralització i el progrés de la salut.

El P. Abel va concretar les seves inter-vencions en els temes poblacionals en diversos escrits referents a la relació entre població i recursos disponibles, la demografia i la pobresa, i les polí-tiques demogràfiques en relació a la justícia internacional, analitzant tant els aspectes històrics del tema com els relatius a l’acció de les Organitzacions Internacionals i la convocatòria de les conferències Mundials sobre Població i els seus Programes d’acció (bucarest, 1974; México, 1984; el caire, 1994) o les conferències sobre la dona (beijing,1995).

3. Atenció a la totalitat: macro-bioètica de la biosfera

La globalització i els problemes rela-tius a la crisi demogràfica i els temes greus i urgents de la sostenibilitat han portat a entendre la bioètica en una dimensió «macrobioètica» que englo-ba totes les variables de la vida, el con-junt de biòtops i biocenosis (la biosferatotal), així com la consideració dels recursos disponibles per atendre el creixement inèdit de l’espècie huma-na. aquestes consideracions bioètiquesglobals han portat a un intent d’esten-dre els drets a altres espècies dife-rents de la humana, i a la necessitat de complexes valoracions de tots els paràmetres en joc que permetin pre-veure el futur de la Terra, fortament alterat per la presència humana, cosa que autoritza a contemplar aquesta espècie com a model depredador, tant pel seu creixement numèric com per la seva despesa energètica i de recur-sos, despesa concretada en el càlcul de la petjada ecològica (Living Plane report / Global Footprint network, relació bianual).

en aquests temes Francesc abel no hi entrà específicament (avui la bioètica ja s’ha desdoblat en diverses subdis-ciplines amb perfil propi que no són abordables per una sola persona) però

De la clínica a la biosfera passant per la demografia

la progressiva complexitat de les societats modernes, el fulgurant progrés científic i tècnic i els plantejaments socioeconòmics

han anat abocant la reflexió ètica a situar-se en un tipus de consideracions àmplies, plantejant la bioètica en el camp de la salut pública, l’epidemiologia, l’aplicació de recursos limitats, la demografia o l’eugenèsia medicoterapèutica

Biodebat

bioètica & debat · 2012; 18(65): 11-13 13

sí que es preocupà pels indubtables lligams que els paràmetres globals mantenen amb la bioètica clínica i les polítiques sanitàries i poblacionals ge-nerals. Abel va estimular la col.labo-ració d’especialistes d’aquests temes en l’àmbit de la Fbb. en són exem-ples alguns escrits publicats a b&d: «Ha d’existir una ètica del desenvo-lupament sostenible?»;13 «les ètiques de la Terra. Per què estem obligats a respondre moralment a la Terra?».14

l’ètica de la Terra apareixia, doncs, coma escenari global de tota la bioètica, es-cenari en el qual els diferents aspectesde la vida quedaven inserits en una co-herència orgànica global.

Gaia, la proposta simbòlica de j. Lovelock per considerar tota la Terra com un gran organisme viu digne de protecció, entra també en la preocu-pació de Francesc abel tal com ho mos-tra, per exemple, l’escrit «Política de-mográfica y justicia internacional»,15

en el qual abel considera les limita-cions de recursos analitzades des de la publicació «Més enllà dels límits del creixement» (Informe Meadows del club de roma), o les amenaces de l’impacte demogràfic i tècnic sobre el

medi ambient, citant les conclusions generals del «Chapeau» de consens de la conferència del caire que constitu-eixen una mena de proposta d’ètica i ascètica col·lectives que interpel·len tota la humanitat. aquesta actitud és avui objecte d’anàlisis periòdiques per part dels informes anuals del Worldwatch institute a propòsit del progrés cap a una societat sostenible.

el dr. Francesc abel ens ha apropat científicament, responsablement, lú-cidament i cristianament a la vida i la mort de cada u, a la gestió dels béns de la sanitat aplicada a la promoció social de la vida, i a una sensibilitat ètica que ens permeti l’èxit de l’Aven-tura Humana en la Terra. amb el seu mestratge ens sentirem acompanyats a viure, a conviure i a animar a viure en un escenari de sentit i en el grandi-ós marc del Gran Horitzó cosmològic.

Referències bibliogràfiques:

1. Abel F. De Cambridge a Harvard i George-

town, passant por V. r. Potter. bioètica & de-

bat. 2007; 13(50): 1-5.

2. cortina a. neuroética y neuropolítica. Ma-

drid: Tecnos; 2011. p.40-41.

3. abel F. bioética, orígenes, presente y futu-

ro. Madrid: Mapfre/institut borja de bioètica;

2001. p. 42-44.

4. Abel F. Xenotrasplantaments: més investi-

gació preclínia millor que moratòria. bioètica

& debat. 1999; 4(16): 6-7.

5. abel F. la lectura del genoma humà obre

una nova era en la lluita contra les malalties.

bioètica & debat. 1999; 5(21): 14-15.

6 abel F. embrió humà i medicina regenera-

tiva. Meravella de les meravelles. Bioètica &

debat. 2000; 6(22): 1-5.

7. abel F. Pròdroms de les píndoles de l’ende-

mà. bioètica & debat. 2001; 7(25): 1-4.

8. Abel F. “La nena”, una nena. Reflexió so-

bre un avortament. Bioètica & debat. 2003;

9(31): annex.

9. abel F. les in-separables siameses ladan i

laleh. bioètica & debat. 2003; 9(33): 12-15.

10. abel F. l’adopció de nens per parelles ho-

mosexuals. bioètica & debat. 2004; 10(36): 9.

11. institut borja de bioètica. Vers una pos-

sible despenalització de l’eutanàsia: Decla-

ració de l’ibb (url). bioètica & debat. 2005;

11(39): 1-7.

12. institut borja de bioètica. consideracions

sobre l’embrió humà. bioètica & debat. 2009;

15(57): 1-12.

13. Mendieta c. Ha d’existir una ètica del

desenvolupament sostenible?. Bioètica & de-

bat. 2006; 12(45): 11-13.

14. lecaros a. les ètiques de la Terra: per

què estem obligats a respondre moralment a

la Terra. bioètica & debat. 2008; 14(51): 15-

18.

15. Abel F. Política demográfica y justicia in-

ternacional. La voz de la Iglesia en las Con-

ferencias sobre población. Vida Nueva. 1994;

1958: 24-29.

De la clínica a la biosfera passant per la demografia

Francesc Abel durant la seva estada al Kennedy Institute of Ethics, als EUA (1970-1975).

bioètica & debat · 2012; 18(65): 14-1514

Francesc abel, l’home, sacerdot, jesu-ïta, metge especialitzat en obstetrícia i ginecologia, teòleg, sociòleg, especi-alista en bioètica. un home amb una gran personalitat, culte, intel·ligent, gran conversador, un mestre de tot i un gran amic.

Ens correspon glossar la figura del Dr. Abel potser en la seva faceta menys coneguda, la de metge, però crec que la més present en tota la seva forma-ció. recordem a Francesc abel preci-sament el dia de la lectura de la seva tesi doctoral, i sorprenia veure com un sacerdot estava parlant amb tanta destresa d’un tema de fisiologia fetal. Ell va estar treballant cinc anys amb el professor André Hellegers, desenvo-lupant un model animal per estudiar la repercussió que les alteracions de la vascularització placentària tenien en el creixement fetal. el seu conei-xement del tema, la meticulositat de l’exposició, l’explicació detallada dels objectius i especialment les seves conclusions, moltes d’elles encara són vàlides, van merèixer la màxima qua-lificació per part del tribunal.

Aquella estada als Estats Units li va permetre no només introduir-se en l’apassionant món de la fisiologia fetal, que en la dècada de 1970 tot just començava, sinó també aproxi-mar-se a d’altres problemes relacio-nats amb la pràctica de la medicina; així va adquirir els seus primers co-neixements en bioètica a l’institut Kennedy d’Ètica, de la Universitat de Georgetown (Washington). Quan re-tornà a Catalunya va fundar l’Institut borja de bioètica a sant cugat, que ha estat i segueix sent un referent en aquests temes.

El Dr. Francesc Abel va exercir com a metge ginecòleg a l’Hospital sant joan de déu de barcelona, que pertany a l’orde Hospitalària dels Germans de sant joan de déu, amb qui sempre s’havia sentit molt vinculat, possible-ment pel sentit compartit de donar a la religió un gran component social, la qual cosa li va comportar força pro-blemes amb la seva jerarquia. Estava ben convençut de les seves idees, així ho transmetia i així les defensava.

El Dr. Abel va dirigir durant uns anys la Unitat d’Orientació i Planificació Familiar a l’Hospital, on no només ac-tuava com a ginecòleg, sinó que tam-bé era el confident i en moltes oca-sions el director espiritual de moltes de les pacients que hi acudien. el seu tracte sempre afable i molt proper, sense interferir en les vides i decisions de les pacients, facilitava que elles di-positessin en ell tota la confiança i per això aquesta consulta es va convertir en referent d’altres unitats que pos-teriorment es van anar obrint.

Francesc —així li agradava que li di-guessin— va ser un home amb una gran capacitat de comprensió i raonament, en moltes ocasions difícil de seguir en les seves reflexions. Era un home de

Francesc abel i Fabre: la humanitat d’un metge

josep M. laïlla i Vicens

Cap de Servei de Ginecologia i Obstetrícia

de l’Hospital san joan de déu d’esplugues

de llobregat.

jmlailla@hsjdbcn.org

Miquel borràs i Verdera

Metge especialista en Ginecologia i

obstetrícia.

mborras@hsjdbcn.org

resum

Els autors a través d’aquest article

presenten la figura del Dr. Francesc Abel

des de la perspectiva mèdica. Com a metge

especialista en ginecologia i obstetrícia va

doctorar-se als estats units amb una tesi

sobre fisiologia fetal, va exercir de metge a

l’Hospital sant joan de déu de barcelona i

va dirigir durant anys la Unitat d’Orientació i

Planificació Familiar d’aquest centre. També

va ser l’impulsor, en aquest mateix hospital,

de la creació del primer comitè d’ètica

assistencial d’espanya.

Paraules clau

ginecologia i obstetrícia, fisiologia fetal,

orientació i planificació familiar, comitè

d’ètica assistencial

abstract

in this article the authors show dr Francesc

Abel from a medical perspective. As a doctor

specialised in gynecology and obstetrics

he did his Phd in the united states with a

thesis about foetal physiology. He worked

as a doctor in the Hospital sant joan de déu

in barcelona and he was in charge of the

Family Planning unit of that hospital. in that

same hospital he also helped to create the

first Welfare Ethics Committee in Spain.

Keywords

gynecology and obstetrics, foetal physiology,

family planning, welfare ethics committee

e l Dr. Abel va dirigir durant uns anys la

unitat d'orientació i Planificació Familiar de l'Hospital sant joan de déu

Biodebat

bioètica & debat · 2012; 18(65): 14-15 15

fe, convençut de les seves creences i que vivia la religió amb un compromís social. Allò que més el preocupava era la persona que tenia al davant, la seva vocació era traslladar l’Evangeli en el seu aspecte més social arreu del seu entorn. sabia escoltar, no menyspre-ava cap idea, ni proposta, ni opinió, encara que li semblés desgavellada, contestava a tot amb autoritat, però sense imposar el seu punt de vista, ho feia amb humilitat i en la discordança acceptava altres posicionaments.

en un moment com l’actual, en què sempre estem parlant de la «medicina basada en l’evidència», ell es referia a la «vida basada en l’evidència», una idea que aquells qui érem membres del comitè d’ètica assistencial de l’Hospital Sant Joan de Déu vam fer nostra des d’un principi. Prioritzava sempre allò que fos més convenient pel pacient, així de senzill, encara que el nivell del seu discurs no sempre fos fàcil, ni curt. Les seves explicaci-ons sempre pretenien analitzar tots els dubtes raonables possibles a l’hora de prendre decisions. Al final del seu plantejament, el seu clàssic «Què us sembla?», no tenia resposta i no era per esgotament dels oients, sinó per-què el seu plantejament era realment sòlid.

en Francesc era un home coherent, entre el pensament i la paraula, mai no va renunciar a la seva condició de metge per la de sacerdot, ni a l’inre-vés. Els seus coneixements dels últims avenços en ginecologia en més d’una

ocasió ens van sorprendre, però crec que eren conseqüència del seu pro-pi grau d’exigència, era una persona molt crítica, però sempre començava amb l’autocrítica. com s’acostuma a dir, el que no coneix un tema, el que no en sap, no pot ser coherent, ni in-coherent, perquè no té idees pròpies, aquest no era el cas del dr. Francesc abel.

aquesta doble experiència, com a metge i com a expert en bioètica, li va permetre d’ajudar molt als met-ges, no només pels documents que

des de l’institut borja de bioètica o del comitè de bioètica de catalunya va emetre, sinó perquè sempre va po-sar aquests coneixements a disposició de tot aquell qui li demanava, i així va ser un dels membres fundadors i després president de la comissió de bioètica de la sociedad española de Ginecología y obstetrícia (seGo), en moments en els quals aquesta espe-cialitat es va veure sacsejada per l’aparició de lleis i normes en què la SEGO havia de donar la seva opinió. la presència d’en Francesc en aques-ta Comissió va frenar en més d’una ocasió certes propostes que es feien i que no van arribar a veure la llum, aquesta era la seva manera de fer i treballar, sempre evitava l’enfronta-ment. el seu pensament sempre clar, directe, diríem, fins i tot, poc con-vencional, facilitava que en moltes ocasions les propostes no arribessin a

la mesa de discussió, es coneixia amb certesa que allò en Francesc abel no ho acceptaria.

Gràcies Francesc pels teus ensenya-ments, per la teva forma de mostrar-nos com s’ha de raonar, per descobrir-nos que el primer que s’ha de fer és satisfer el pacient, per donar un toc d’humanitat a la nostra professió.

Francesc abel i Fabre: la humanitat d'un metge

Francesc Abel en una celebració amb els membres de la Unitat d'Orientació i Planificació Familiar.

V a ser un dels membres fundadors i després president de la comissió de bioètica de la sociedad española de Ginecología y

obstetrícia (seGo), en moments en els quals aquesta especialitat es va veure sacsejada per l’aparició de lleis i normes en què la SEGO havia de donar la seva opinió

16 bioètica & debat · 2012; 18(65): 16-20

des d’aquestes breus pàgines tincl’oportunitat de fer una ressenya dela figura del Dr. Francesc Abel i Fabre,s.j., en la seva vessant més directa-ment vinculada a la institució que ell vacrear, l’institut borja de bioètica (ibb).

la bioètica a catalunya i a espanya s’ha caracteritzat des de la dècada de 1980 per aportacions de grans perso-nalitats acadèmiques i de pensament, com el professor diego Gracia, el je-suïta Javier Gafo i el mateix Francesc abel, entre altres, aportacions que han anat sempre acompanyades d’una empremta individual molt forta.

la realitat de l’institut borja de bioètica, però, ha estat en part dife-rent i aquesta era una de les grans sa-tisfaccions del mateix Francesc abel, veient que la institució que ell va cre-ar i tirar endavant durant tants anys s’havia consolidat com a institució universitària, amb un prestigi i credi-bilitat en els entorns bioètics, més en-llà de la seva pròpia persona. Sovint, fent gala del seu sentit de l’humor, deia referint-se a l’institut: «jo ja puc marxar quan m’arribi l’hora i ho faré tranquil, amb la satisfacció que això ja camina sol i, a més, porta una mar-xa que jo ja no puc seguir...».

Malgrat que són molts els qui coneixen els inicis de l’institut, no és sobrer fer-ne memòria. Va ser a la dècada de 1970 quan un entusiasta i jove Dr. Francesc Abel va viure de la mà del seu bon amic andré Hellegers el naixe-ment d’un dels centres de bioètica demés prestigi mundial com és el Kennedyinstitute of ethics, a GeorgetownUniversity. Aquest sorgiment de la bi-oètica i l’intent de fer-ne una disci-plina basada en el diàleg i la mútua

interpel·lació entre ciències i humani-tats, preocupada pels nous avenços bi-omèdics però també per les «tres P», com ell deia (population, polution and production), més pròpies de la bioèti-ca global, va deixar petja en ell i deci-dit a seguir per aquest camí va tornar a catalunya, amb el seu doctorat en fisiologia fetal, per crear un centre de característiques similars, malgrat les dificultats per la manca de recursos. Fou la companyia de jesús, a la qual ell pertanyia, amb el suport explícit del llavors general P. Arrupe i del car-denal Carlo M. Martini, qui li va donar el vist-i-plau l’any 1976 per iniciar la tasca de l’institut borja de bioètica, al centre borja de sant cugat del Vallès (d’aquí n’agafà el nom). L’Institut va començar adscrit com a seminari de la Facultat de Teologia de catalunya, i pocs anys després (el 1984), seguint el savi consell del cardenal Narcís jubany, es constituí amb personalitat jurídica pròpia com a fundació civil privada sense ànim de lucre. Tal era el suport del cardenal a la tasca del Dr. Abel, que va ser el president del Patronat durant més de deu anys.

Vocació internacional

Ben aviat, la vocació del Dr. Abel fou estendre al context internacional les possibilitats que oferia el diàleg bio-

Un català universal, pioner de la bioètica

núria Terribas i sala

directora de l’institut borja de

Bioètica (Universitat Ramon Llull).

nterribas@ibb.hsjdbcn.org

resum

l’institut borja de bioètica, institució

que el Dr. Francesc Abel va crear i

en la qual va treballar durant més de

35 anys, és el gran llegat de la seva

tasca atès que, més enllà de la seva

mateixa persona, suposa un camí

iniciat i una trajectòria en el camp

acadèmic i científic amb vocació de

continuïtat. Aquesta vessant de la

seva persona és la que es descriu

en aquest article, posant en relleu

també elements lligats a la seva

personalitat.

Paraules clau

bioètica, diàleg, societat plural,

inspiració cristiana

abstract

The institut borja de bioètica,

institution created by dr Francesc

abel and in which he worked for more

than 35 years is his big legacy taking

into account that it means a way and

a path in the academic and scientific

fields with a will of continuity beyond

him. This article talks about this

aspect highlighting at the same time

elements linked to his personality.

Keywords

bioethics, talks, plural society,

christian inspiration

l a vocació del dr. abel fou estendre al

context internacional les possibilitats que oferia el diàleg bioètic

Biodebat

17

Un català universal, pioner de la bioètica

bioètica & debat · 2012; 18(65): 16-20

ètic, partint d’una implicació trans-disciplinària amb figures del camp mèdic i científic i també del camp fi-losòfic i teològic. Aquesta iniciativa es concretà en dues grans fites més enllà de les nostres fronteres; l’una fou la creació de l’international study Group on bioethics (isGb) amb el suport de la Federació Internacional d’Universitats catòliques, un grup que durant més de deu anys va treballar celebrant més de vint reunions internacionals i publi-cant diverses monografies.1 la segona iniciativa fou la creació de l’Europe-an association of centres of Medical Ethics (EACME/AECEM), a fi d’establir un lloc d’intercanvi d’experiències i un punt de trobada entre els diferents centres que iniciaven la bioètica arreu d’Europa. Avui aquesta associació, en la qual l’institut borja de bioètica ha estat present des dels seus inicis l’any 1986, compta amb més de 80 centres associats i es manté plenament acti-va, i l’IBB ha organitzat dues de les seves trobades anuals a Catalunya (els anys 1995 i 2005).

La seva presència a Catalunya

Paral·lelament, i en l’àmbit de cata-lunya, el Dr. Abel, i de la seva mà l’institut borja de bioètica, fou pio-ner en la creació dels comitès d’ètica assistencial (cea). el primer de tot el territori espanyol fou creat l’any 1976 en el si de l’Hospital Maternoinfantil sant joan de déu, i suposà una expe-riència única durant molts anys i es-devingué una autèntica eina d’ajut i suport als professionals en la presa de decisions davant conflictes ètics en el camp de la ginecologia i l’obstetrí-cia, la neonatologia i la pediatria. ala dècada de 1990 també fou impulsor de la normativa de la Generalitat de catalunya d’acreditació dels cea en el territori català,2 camí que van se-guir també altres comunitats autòno-mes posteriorment. Avui a Catalunya comptem amb més de 50 comitès, en

diferents nivells d’hospitals (tercia-ris, comarcals), en centres d’atenció primària i en centres assistencials i sociosanitaris, i va ser una satisfacció per a ell veure com aquella llavor va germinar i ha donat un fruit molt útil per millorar la qualitat de l’atenció a les persones, respectant la seva dig-nitat i els seus drets. l’institut borja de bioètica ha estat present en la creació i posada en marxa d’una part d’aquests comitès i a dia d’avui els seus col·laboradors estan presents en

uns quants. en la mateixa línia de su-port i ajut institucional, cal esmentar l’especial implicació del dr. Francesc abel en la creació del comitè de bioètica de catalunya, com a òrgan assessor del govern del nostre país en

temes de bioètica (proposta que final-ment es concretà l’any 1991), del qual formà part des dels seus inicis i fins al seu decés. altres membres de l’insti-tut en formen part en tant que repre-senten perfils de formació i acadèmics que el comitè té en el seu si.

També l’any 1990 va impulsar la creació de la societat catalana de bioètica, en el marc de l’acadèmia de ciències Mèdiques de catalunya i Balears, com a àmbit de reflexió i de-bat dels metges en temes de bioètica, molt necessari i innovador en aquell moment; una Societat que avui conti-nua la seva tasca.

El seu tarannà discret

Cal dir, però, que el Dr. Abel mai no va tenir afany de protagonisme ni va vo-ler destacar a títol personal. La seva voluntat era poder ajudar els altres i aportar coneixement i reflexió, des del seu bagatge i extraordinària for-mació, en temes molt desconeguts i que generaven angoixes als professio-nals i a les persones en general (repro-ducció humana, final de la vida, etc.). La seva tasca silent i incansable com a metge humanista i científic, fidel sem-pre a la seva profunda fe cristiana i a

les dependències de l'institut borja de bioètica al centre borja de sant cugat del Vallès.

l 'institut borja de bioètica ha estat present en

la creació i posada en marxa d'una part d'aquests comitès i a dia d'avui els seus col·laboradors estan presents en uns quants

18 bioètica & debat · 2012; 18(65): 16-20

la seva condició de jesuïta i sacerdot, va suposar que no es fes un reconeixe-ment merescut a la seva valuosa apor-tació i que més aviat, per part d’algunssectors especialment bel·ligerants,procuressin deslegitimar-lo dient que ell feia «bioètica d’Església» i que no servia per a una societat laica com la nostra. Paradoxalment, des d’altres sectors més propers als estaments eclesials tampoc no es reconeixia la seva tasca «de frontera», com esmen-ta el Prof. Masiá, i es criticava el seu esperit innovador i valent en el plan-tejament dels nous reptes des de la moral cristiana.

certament, l’estil del dr. Francesc Abel no encaixava en certs estereo-tips, ja que era genuí i únic i, sovint, un comentari seu o una reflexió en un moment donat de la discussió en un

comitè o en una reunió era suficient per tancar una polèmica inacabable, amb l’autoritat moral que li donava el seu profund coneixement de les coses i el seu ponderat criteri.

un altre dels trets destacables de la seva personalitat era la seva proximi-tat i sintonia amb els professionals de tots els nivells assistencials, i especi-alment amb aquells més propers al so-friment humà i a l’atenció directa dels malalts. Això va generar-li sempre un ampli reconeixement i estima per la seva profunda comprensió de la tas-ca d’infermeria, de les treballadores socials, del voluntariat. Aquesta ma-nera de fer l’acompanyava d’una fina ironia i sentit de l’humor molt perso-

nal que sortia tant en els moments de relaxament i certa pausa en la feina com en moments de tensió o dificul-tat, eixamplant els esperits fent sorgir una rialla...

La seva gran obra: l'Institut Borja de Bioètica

Tal com he comentat a l’inici, el gran llegat del dr. abel és l’institut borja de Bioètica, que ell tenaçment va vo-ler impulsar i del qual va ser director i posteriorment president fins gairebé el seu final. Ànima de l’entitat, en pensament i acció, va treballar durant força anys en col·laboració amb altres jesuïtes, com el P. cuyás, el P. escudé, el P. juncosa o el P. Filella, entre al-tres. Des dels inicis, però, va consi-derar imprescindible que en la refle-xió teòrica que aportaven la filosofia

i la teologia hi confluïssin també la ciència i el coneixement mèdic, part molt important de la seva formació. Per això va comptar d’antuvi amb la col·laboració i el suport de professio-nals del camp de la salut, metges de diferents especialitats i investigadors, incorporant-los en la mesura del pos-sible en els debats, reunions de tre-ball i activitats docents.

A poc a poc l’Institut va anar configu-rant-se com una entitat acadèmica, amb una estructura sòlida de col-laboradors, amb caràcter multidisci-plinari, i amb possibilitat d’aportar molt a la nostra societat i als nostres professionals. Així, l’Institut va voler dotar-se d’un paraigua acadèmic que

legitimés la qualitat i el rigor de les seves activitats docents i de recer-ca, una vinculació que inicialment es va establir a través d’un conveni de col·laboració amb la Universitat autònoma de barcelona, si bé l’any 2000 l’IBB s’integrà a la Universitat ramon llull (url) com a centre fe-derat de ple dret. La URL suposava el context ideal per a l’entitat atès que és una universitat d’inspiració cristi-ana i amb un model federal que dota de plena autonomia els seus centres, fent possible que l’institut mantingués tota la seva especificitat, tot assumint el compromís que implica formar part de l’entorn universitari i respondre a una vocació pública de servei.

Des de l’any 2000 l’IBB va oficialit-zar els seus estudis de postgrau amb el Màster de bioètica i el Postgrau en bioètica, que l’any 2006 acredita en el marc de l’espai europeu d’en-senyament Superior i oficialitza el tí-tol de Màster Universitari en Bioètica amb els paràmetres de bolonya. de la mateixa manera, i a fi de poder do-nar resposta a la necessitat dels nous temps, i transcendir més enllà de les fronteres del nostre territori, l’insti-tut veu la necessitat d’oferir la forma-ció en format virtual i posa en marxa el seu campus (www.campus.ibbioeti-ca.org), complementant la formació presencial amb un format a distància per a tots els professionals que no po-den tenir accés als estudis de forma presencial. Avui, s’està desenvolupant ja la novena promoció del Màster en Bioètica, la tercera com a màster ofi-cial, i s’ha fet possible l’accés a la formació a molts professionals també d’altres punts de la geografia mundi-al, especialment d’amèrica llatina.

En la mateixa línia, l’Institut volia oferir a la comunitat universitària i professional una eina de suport amb continguts específics de bioètica, i per això l’any 2005 posà en marxa un

Un català universal, pioner de la bioètica

Biodebat

el gran llegat del dr. abel és l'institut borja de Bioètica, que ell tenaçment va voler impulsar i del qual va ser director i posteriorment

president fins gairebé el seu final

19bioètica & debat · 2012; 18(65): 16-20

Un català universal, pioner de la bioètica

portal gratuït a internet que ofereix materials diversos (articles, difusió de llibres, agenda d’activitats, llibres i documents de consulta electrònics, etc.) a tots els interessats en la bioè-tica (www.bioetica-debat.org).

En els darrers anys, l’activitat docent de l’ibb s’ha obert també a altres temàtiques com són l’ètica de la re-cerca en subjectes humans o l’ètica en l’àmbit de la intervenció social, camps prou necessitats d’activitats formatives específiques i amb contin-guts que responguin a les necessitats dels col·lectius implicats.

Podem afirmar, doncs, que la feina ini-ciada pel dr. abel en els darrers quin-ze anys s’ha consolidat plenament i ha assolit un nivell notable en l’en-torn bioètic del nostre país i també internacionalment.

La joia de la corona

no podria deixar d’esmentar la im-portància de la biblioteca de l’institut Borja de Bioètica com a «petita joia»

que el Dr. Abel preservava i mimava... la biblioteca i centre de documentació especialitzats en bioètica que avui te-nim, va iniciar-los ell mateix portant alguns llibres, revistes i documents en anglès quan va tornar dels EUA l’any 1975. La seva intenció era assolir al-gun dia quelcom fet a imatge i sem-blança de la biblioteca del Kennedy Institute, i d’allà mateix va portar-ne el model de catalogació de llibres i re-vistes que hem seguit fins fa uns anys. la nostra biblioteca, única a l’estat espanyol pel seu contingut i especifi-citat i una de les millors en l’àmbit europeu, s’ha anat nodrint any rere any com un pou sense fons, amb noves compres i adquisicions, seleccionant bé els materials, fins al punt que avui compta amb més de 13.000 monogra-fies i una col·lecció de més de 200 revistes d’arreu del món, amb 60.000 registres d’articles, separates, etc. Hi ha material en català, castellà, anglès, francès, alemany i italià, en-tre altres, i compta amb col·leccions senceres de revistes científiques de gran prestigi com Science o Nature, a més d’altres d’específiques de bioèti-

ca com l’Enciclopedy of Bioethics o el Hasting center report.

Avui la biblioteca de l’Institut es pot consultar a través del nostre web (www.ibbioetica.org/cat/modules/tinycontent/index.php?id=24) i for-ma part del catàleg de biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), accessible des de qualsevol univer-sitat catalana, i està en procés d’in-clusió també a la red española de Bibliotecas Universitarias (REBIUN), com a única biblioteca universitària especialitzada en bioètica.

Tampoc no podem deixar de fer es-ment a un altre dels elements essen-cials que en Francesc Abel cuidava, com són les publicacions pròpies de l’IBB. No es tractava de fer d’edi-tors de textos treballats o elaborats per altres, sinó de publicar allò que fos genuïnament pensament de l’ibb, fruit de la feina de grups de treball, col·laboradors o investigadors. Amb aquesta intenció l’Institut va comen-çar publicant materials preparats pels seminaris o activitats de docència que

La biblioteca de l'Institut Borja de Bioètica situada a l'Edifici Docent de Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat).

bioètica & debat · 2012; 18(65): 16-2020

Un català universal, pioner de la bioètica

Biodebat

s’impartien en les seves aules; poste-riorment, ja algunes monografies en col·laboració amb diferents autors, i, més endavant, també la selecció dels millors treballs de recerca del Màster, com a forma de fer extensiu l’esforç valuós d’alguns alumnes. A poc a poc s’ha anat configurant un petit catàleg de publicacions, que potser no és gai-re extens, però pensem que sí força selecte.

Amb tot, ell tenia voluntat de dispo-sar d’una publicació modesta però específicament nostra que fos capaç de presentar en un llenguatge planer els temes de la bioètica que més in-teressaven al públic en general. Així, l’any 1995 neix la revista bioètica &debat, amb pretensió, com deia el seu subtítol, de ser una tribuna oberta de l’IBB, i que pretesament incorporava els dos conceptes: la bioètica com a disciplina i el debat com a essència de la mateixa. És des d’aquesta revista, que avui presenta nova imatge, que podem mirar satisfets els disset anys detrajectòria que ja portem i dels qualsell estava especialment orgullós...

Albirant el futur, seguint el mestratge d'en Francesc Abel

en Francesc ja no és amb nosaltres i ens ha deixat massa aviat, ja que encara tenia molt a dir i a fer... des d’aquesta institució que ell va creari va fer créixer amb el seu treball te-naç i incansable durant trenta-cincanys, tots els que en formem partens sentim deutors del seu mestrat-ge. Hem après amb ell, hem gauditdel seu acompanyament i estímulperenne, de la seva bondat i del seuexemple de vida, i amb això hemcrescut com a persones i com a pro-fessionals. Malgrat els temps difícilsque ara ens toca viure, som optimis-tes pensant que tot el seu llegat tin-drà necessàriament una continuïtat.

la bioètica, si la sabem treballar i aprofitar, és una disciplina inesgotable des de la seva vocació més àmplia de vetllar per al benestar comú, cercant vies de diàleg per encaminar la cièn-cia i el nou coneixement cap al bé de les persones, en definitiva, promovent un exercici responsable del poder de l’home sobre l’home i sobre la terra. Hem de fer-ho, però, des d’aquell es-perit de diàleg obert i franc que ell sempre ens ha ensenyat, fugint dels dogmatismes de tot tipus —científics i religiosos—, essent capaços d’escol-tar el que l’altre ens pot dir d’interès, aportant la dada tècnica o científica irrefutable com a bona base per al debat, tot i que no única, fugint del conflicte d’interès i amb voluntat de cercar el consens, malgrat acceptar el dissens.

En Francesc Abel ens va donar moltes eines per fer-ho i és deure d’aquesta institució universitària, des de la qual ens hi comprometem, seguir enda-vant, aportant el que modestament puguem cap a aquest objectiu, sen-se perdre de vista aquells valors més genuïnament cristians que han estat sempre el substrat i raó de ser de l’institut borja de bioètica i als quals mai no hem renunciat.

notes i referènciesbibliogàfiques:

1. Presentem aquí algunes de les obres de

l’international study Group on bioethics:

- Abel F, Boné E, Harvey JC, editors. La vida

humana: origen y desarrollo. reflexiones bi-

oéticas de científicos y moralistas. Madrid/

Barcelona: Pontificia Universidad de Comillas/

institut borja de bioètica; 1989.

- Abel F, Harvey JC, Wildes KW, editors. Birth,

suffering, and death: catholic perspecti-

ves at the edges of life. Dordrecht: Kluwer

academic Publishers; 1992.

- abel F, cañón c, editors. la mediación

de la filosofía en la construcción de la bi-

oética. Madrid: Federación internacional

de Universidades Católicas/Universidad

Pontificia Comillas; 1993.

- Wildes KW. critical choices and critical care:

Catholic perspectives on allocating resour-

ces in intensive care medicine. Dordrecht:

Kluwer academic Publishers; 1995.

- Wildes KW, editor. infertility: a crossroad of

Faith, Medicine and Technology. dordrecht:

Kluwer academic Publishers; 1997.

2. ordre de 14 de desembre de 1993 d’acredi-

tació dels comitès d’ètica assistencial. diari

Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm.

1836 (24 de desembre de 1993).

l 'any 1995 neix la revista Bioètica & debat, amb

pretensió, com deia el seu subtítol, de ser una tribuna oberta de l'ibb, i que pretesament incorporava els dos conceptes: la bioètica com a disciplina i el debat com a essència de la mateixa

bioètica & debat · 2012; 18(65): 21 2121

News

espanya prepara una targeta sanitària amb dades d’Hisenda

espanya és el segon país del món

en consum de fàrmacs (mil mili-

ons de receptes anuals) i només

el 6% de la despesa és sufragada

pels usuaris; ara la intenció és

que es passi al 35%. el cobra-

ment dels nous copagaments

farmacèutics exigirà crear una

targeta sanitària unificada que

incorporarà dades del Ministeri

d’Hisenda, per descomptar a

cada consumidor de fàrmacs el

percentatge corresponent a la

renda personal.

Argentina despenalitza l’avortament en cas de violació

Tot i que l’avortament encara

està prohibit a l’argentina,

excepte quan hi ha un risc per a

la mare, la cort suprema ha sen-

tenciat per unanimitat que a les

dones embarassades per causa

d’una violació se’ls pugui practi-

car un avortament, i ni a elles ni

als metges que les atenguin se’ls

aplicarà cap sanció penal.

la castració química fracassa a catalunya

A principis del 2012 es va

iniciar a catalunya el programa

d’inhibició de la libido, pensat

per evitar que els violadors re-

incidents tornin a delinquir quan

abandonen la presó. després de

dos anys de l’entrada en funcio-

nament d’aquest programa, cap

pres no s’hi ha acollit.

escoltar música clàssica prevé el rebuig d’òrgans trasplantats

la música pot ajudar en la

recuperació de pacients que han

rebut un trasplantament, segons

un estudi japonès divulgat

durant el mes de març a la re-

vista Journal of Cardiothoracic

Surgery. La investigació, feta

amb ratolins, demostra que

la música clàssica redueix la

possibilitat de rebutjar el cor

trasplantat, perquè augmen-

ta la resposta immunològica i

augmenta les possibilitats de

supervivència. Amb l'òpera,

concretament La Traviata, de

Verdi, i la música clàssica de de

Mozart sobreviuen més ratolins.

Amb Enya, en canvi, el temps

de supervivència de l'animal no

augmenta, igual que passa amb

els ratolins que són exposats a

un so musical, a una freqüència

constant.

S’ha realitzat el trasplantament de cara més complet

richard lee norris, de 37 anys,

feia 15 anys que tenia la cara

desfigurada a causa d’un tret. El

trasplantament de cara més ex-

tens practicat fins al dia d’avui

es va fer al Centre Mèdic de la

Universitat de Maryland (Estats

Units). Al pacient se li van

implantar els maxil·lars superior

i inferior, les dents i part de la

llengua, a més de tot el teixit

facial i els nervis sensorials i

motors.

clíniques xineses oferei-xen teràpies no auto-ritzades amb cèl·lules mare

La revista científica Nature

denuncia, després d’una in-

vestigació feta al país, que un

centenar de clíniques de la Xina

ofereixen teràpies amb cèl·lules

mare sense estar autoritzades

ni assajades prèviament. Els

pacients paguen milers de dòlars

per accedir a una suposada

recuperació de malalties com el

Parkinson, l’Alzheimer, la dia-

betis, l’esclerosi múltiple... les

cèl·lules mare que injecten pro-

venen de cordó umbilical, del

teixit adipós o de fetus avortats.

els responsables de les clíniques

consideren que poden ser trac-

taments efectius, i si no ho són

no fan cap mal. Tanmateix els

experts alerten dels riscos.

bioètica & debat · 2012; 18(65): 22-2322

Identificació del problema ètic

els professionals del centre plantegen al CEA la idoneïtat o no de realitzar aquest tipus de prova. La família as-segura que ocultarà els resultats a la filla, en cas de ser positius, fins a la majoria d’edat de la nena.

Perspectiva Clínica

Des de l’evidència científica, la pene-trància d’aquesta mutació genètica és elevada, propera al 70%, però sense constància del desenvolupament del procés abans dels 20 anys d’edat, atès que generalment es manifesta clínica-ment a partir dels 30 anys. És, doncs, a partir d'aquesta edat quan s’oferei-xen, de manera preventiva, tècniques d’intervenció quirúrgica de gran mor-biditat i amb limitacions funcionals importants.

Deliberació

La discussió ètica gira al voltant de la idoneïtat de la decisió dels pares sobre aquests estudis de malalties genètiques presimptomàtiques, que

determinen una informació genètica (prèvia a la seva manifestació clíni-ca), però sense possibilitat d’inter-venció preventiva o curativa abans de la majoria d’edat del pacient.

Cas practic

estudi genètic presimptomàtic

e ls professionals del centre plantegen al

cea la idoneïtat o no de realitzar un estudi genètic presimptomàtic

comitè d'ètica assistencial sant joan de déu

contacte: sabel Gabaldon.Hospital Maternoinfantil sant joan de déu. esplugues de llobregat.sgabaldon@hsjdbcn.org

Vocabulari

càncer hereditari

Creixement il·limitat i desorganitzat d’una tumoració a partir d’una cèl·lula genèticament anòmala resultant de mutacions individuals en gens susceptibles d’elevada penetrància. Representa al voltant d’un 5% de tots els càncers. la majoria de tumors no tenen cap susceptibilitat hereditària coneguda.

carcinoma

Tumor maligne d’origen epitelial no glandular. És la forma histològica més freqüent per la gran quantitat d’estructures epitelials que té l’organisme.

consentiment informat

s’entén per consentiment informat l’acceptació per part d’una persona competent de qualsevol tipus d’intervenció després de tenir la informació adequada per implicar-se lliurement en la decisió.

epiteli

Teixit que recobreix les superfícies externes i internes del cos. És format per cèl·lules de diferents formes geomètriques, separades per poca substància fonamental.

estudi genètic presimptomàtic

Terme que s’utilitza per a les situacions en les quals el resultat patològic d’un estudi genètic significa inevitablement que es desenvoluparà la malaltia en algun moment de la vida.

Descripció del cas

La mare d’una nena de 10 anys realitza una petició d’un estudi genètic presimptomàtic per la possibilitat de predisposició a un càncer hereditari epitelial de tipus difús i de manifestació silent. Fa un any va morir el pare d’aquesta malaltia i prèviament havia mort una germana del pare. En l’estudi genètic posterior del pare es va determinar una mutació relacionada amb aquest tipus de carcinoma. Els avis paterns, d’edat avançada, estan sans i han rebutjat fer-se l’estudi.

Posteriorment a la mort del pare es va denegar l’estudi genètic de la nena fins que arribés a la majoria d’edat i pogués donar prèviament el seu consentiment, ja que l’actitud a tenir en compte en malalties genètiques presimptomàtiques, sense possibilitat d’intervenció terapèutica o preventiva en la infància, és demorar les proves fins a la majoria d’edat del pacient. Malgrat aquesta actitud, la mare insisteix que es faci la valoració genètica de la nena.

bioètica & debat · 2012; 18(65): 22-23 23

Preocupa l’angoixa anticipatòria de la mare en relació amb la incertesa diag-nòstica, i la influència que podria te-nir en el desenvolupament emocional de la nena i el risc d’estigmatització en relació a realitzar, de manera pre-cipitada, les proves genètiques.

es consideren tributàries d’un estudi genètic aquelles predisposicions que poden debutar durant la infància, o bé tenen intervencions efectives i dispo-sen d’estudis genètics adequadament interpretables.

Recomanacions i reflexions sobre el cas

la raó primordial per portar a terme un test genètic en un nen, que no té capacitat per donar el seu consenti-ment, hauria de representar un bene-fici directe per a ell mateix. La realit-zació de proves genètiques en menors d’edat s’ha de valorar amb molta cura, i en absència de clars beneficis per al nen aquests estudis no poden ni han d’estar justificats.

Si la decisió dels pares (o tutors) no es tradueix en un benefici directe per a la salut del menor, els professionals de la salut tenim la responsabilitat de defensar els interessos del menor.

els estudis genètics predictius en me-nors per a patologies d’inici en la vida

adulta només estan recomanats si les mesures preventives o el tractament poden iniciar-se abans de l’edat adul-ta. en cas contrari aquests estudis s’han de retardar fins que la persona arribi a l’edat adequada per prendre la decisió de forma lliure, amb la prè-via informació i amb el consentiment informat.

En cas de proves genètiques predicti-ves per a malalties d’inici en la vida adulta per a les quals hi hagi mesu-res preventives, només s’haurien de fer en l’edat, i en el moment, en què es considera adequat iniciar aquestes mesures.

És important tenir present que l’an-goixa que generen aquestes situacions en els pares és totalment comprensi-ble, i se’ls ha d’ajudar a conviure amb aquesta incertesa, oferint-los recur-sos per poder gestionar la situació, però sense oblidar que hem de prote-gir sempre els interessos del menor.

.

estudi genètic presimptomàtic

l a realització de proves genètiques en

menors d’edat s’ha de valorar amb molta cura, i en absència de clars beneficis per al nen aquests estudis no poden ni han d’estar justificats

imatge de doble hèlix d'adn humà.

É s important tenir present que l’angoixa

que generen aquestes situacions en els pares és totalment comprensible, i se’ls ha d’ajudar a conviure amb aquesta incertesa

bioètica & debat · 2012; 18(65): 24-2524

el llibre del dr. Francesc abel i Fabre té tres parts ben diferenciades que ja se’ns indiquen des del títol: orígens, present i futur, i que marquen l’es-tructura del llibre: una mirada cap als orígens de la bioètica, una mirada al present de la bioètica i una mirada vers els reptes principals que, en el futur, té la bioètica. Qui desconegui el món de la bioètica i vulgui trobar un guia, un guia excel·lent, per en-dinsar-se en aquest camp apassionant dels conflictes de valors que es plan-tegen en l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut, quedarà plenament satisfet amb la lectura d’aquest lli-bre. el dr. abel acompanya el lector, en primer lloc, a les fonts de la bio-ètica, a conèixer el pensament dels creadors d’aquesta disciplina, els seus impulsors de primera hora i de més rellevància. En segon lloc, el Dr. Abel ajuda el lector a posar-se al dia del camí que ha recorregut la bioètica fins avui, dividint aquest camí en diverses etapes; es fa ressò dels organismes nacionals i internacionals que s’han interessat per la bioètica i han elabo-rat textos importants, tant ètics com jurídics; ens innova dels centres de bioètica que s’han anat creant, entre ells i com a pioner a europa, l’insti-

tut borja de bioètica, fundat pel dr.abel; fa un repàs d’alguns dels granstemes que conformen el debat bio-

ètic (els comitès d’ètica, la condicióètica i jurídica de l’embrió humà, elclonatge, les decisions al final de lavida). I, finalment, en la tercera part,l’autor presenta sis qüestions que sónsis reptes de primer ordre que té labioètica en el futur: els principis dela bioètica i la presa de decisions enla clínica; objectius i finalitats delscomitès d’ètica assistencial; esta-tut epistemològic de la bioètica; lescinc fites històriques vers una bioèticaglobal; el diàleg necessari entre labiomedicina, la filosofia, la teolo-gia i el dret; i vers una democràciadeliberativa.

Aquest llibre, doncs, desplega davant els ulls del lector tot l’ampli panora-ma de la bioètica des dels seus orí-gens i fins al dia d’avui, dóna informa-ció de primera mà i de gran qualitat, suggereix un munt d’interrogants per exercitar-se en l’art de pensar i, en definitiva, desvetlla les ganes d’anar més lluny i veure com es plantegen i es resolen els múltiples i nous conflic-tes de valors en l’àmbit de les cièn-cies de la vida i de la salut. El llibre obre portes, aclareix qüestions, sug-gereix camins, assenyala límits que no es poden traspassar, dialoga amb diversos corrents de la bioètica i en-senya a dialogar... i aquestes qualitats el fan de lectura imprescindible per a tothom qui es vulgui iniciar en la bioètica. És un llibre d’un mestre en bioètica, i d’un mestre que va assistir des de primera hora, als estats units, al naixement de la bioètica, la va in-troduir en el nostre país, la va saberexplicar i divulgar amb passió i ambmestratge reconegut i es va guanyaramb escreix un ben merescut prestigiinternacional entre els especialistesen bioètica.

bioètica: orígens, present i futur

Biblioteca

a quest llibre desplega davant els ulls del lector tot l’ampli panorama de la bioètica des dels seus orígens i fins al dia d’avui,

dóna informació de primera mà i de gran qualitat i desvetlla les ganes d'anar més lluny, i veure com es plantegen i resolen els conflictes de valors

Joan Mir i Tubau

Professor de bioètica a la Facultat de

ciències de la salut i el benestar de la

Universitat de Vic. Col·laborador de l'IBB.

joan.mir@uvic.cat

abel Fabre F. bioética: orígenes, presente y

futuro. Madrid: Fundación Mapfre Medicina /

institut borja de bioètica; 2001.

266 pàgines.

bioètica & debat · 2012; 18(65): 24-25 25

si haguéssim de destacar alguna deles tres parts del llibre ens quedarí-em amb la primera, però sense queaixò fos en demèrit de les altresdues. diem la primera perquè ésd’una gran vàlua històrica poder as-sistir, acompanyats del dr. abel, enels primers moments del naixementde la bioètica, conèixer el pensa-ment inicial de Van rensselaer Potteri d’andré Hellegers, considerats pertothom com els «pares» de la bioè-tica, veure la llista de noms dels te-

òlegs, filòsofs i científics, sociòlegs,etc. que, ja des de l’inici, van saberendevinar la importància d’aquestnou saber i s’hi van lliurar de ple i,sobretot, assistir a la classe magistralque l’«alumne» Dr. Abel fa sobre elseu mestre, andré Hellegers. això faque tota la informació que se’ns llegad’aquesta primera etapa de la bioèti-ca, pel fet d’haver estat recollida deprimera mà pel dr. abel, sigui de granimportància no sols per reconstruir lahistòria d’aquests ja quaranta anysde bioètica, sinó també per no per-dre de vista què pretenien els «pa-res» de la bioètica i què volien quefos aquesta nova disciplina.

el llibre que estem comentant no éspròpiament un manual de bioètica,però és com una brúixola que orientaamb una gran precisió per entrar enel món de la bioètica i, un cop a dins,saber-se situar en tot moment pel

bioètica: orígens, present i futur

Novetats bibliotecaandorno r. bioética y dignidad de la persona. 2a ed. Madrid: Tecnos; 2012.

Back A, Arnold R, Tulsky J. El arte de la comunicación con pacientes muy graves. Madrid: Alianza; 2012.

Bilbeny García N. Textos claves de la ética. Madrid: Tecnos; 2012.

blasco a. Ética y bienestar animal. Madrid: akal; 2011.

carrasco G. el paciente inteligente. Qué saber y qué hacer por su salud en tiempos de crisis. barcelona: sello; 2012.

De la Torre J, editor. Pasado, presente y futuro de la bioética española. Madrid: Universidad Pontificia de Comillas; 2011.

Feito l, et.al. bioética: el estado de la cuestión. Madrid: Triacastela; 2011.

Fundació Víctor Grífols i lucas. Ética y salud pública. barcelona: Fundació Víctor Grífols i lucas; 2012.

Fundació Víctor Grífols i lucas. la ética de las instituciones sanitarias: entre la lógica asistencial y la lógica gerencial. barcelona: Fundació Víctor Grífols i lucas; 2012.

Institut Borja de Bioètica, editor. Bioética aplicada. Cànoves i Salamús: Proteus; 2011.

Jovell A. Te puede pasar a ti. La sanidad pública beneficia a todos. Cànoves i Salamús: Proteus; 2012.

león Fj. bioética. Madrid: Palabra; 2011.

Pose C. Bioética de la responsabilidad. De Diego Garcia a Xavier Zubiri. Madrid: Triacastela; 2012.

Sanz Mulas N. Relevancia jurídica del consentimiento informado en la práctica sanitaria. Madrid: Comares; 2012.

no cal dir que estem davant d'un llibre que

és ja «un clàssic» de la literatura bioètica

que fa als orígens, al present i al fu-tur d’aquesta nova disciplina. No caldir que estem davant d’un llibre queés ja «un clàssic» de la literatura bio-ètica i un llibre, com hem dit, d’inici-ació a la bioètica. bioética: orígenes,presente y futuro és, doncs, si se’mpermet la metàfora, un escriny ques’ha d’obrir sovint perquè conté unllegat molt valuós, que caldrà llegiri rellegir, si es vol que la bioètica nooblidi les seves arrels, el camí recor-regut fins avui i els reptes que té enel futur.

É s un llibre d'un mestre en bioètica, i d'un

mestre que va assistir des de primera hora al naixement de la bioètica

bioètica & debat · 2012; 18(65): 26-2726

la bioètica no és només un mètode, una pràctica, un saber… és alguna cosa més; aspira a un altre món, o potser tan sols a fer que aquest si-gui una mica millor, que ja és molt. en aquest afany és bo aliar-se amb el gran imaginari de la nostra època que és el cine. La bioètica viu i es nodreix de molts recursos, però probablement un dels més importants i nuclears és la imaginació. el cine, lloc d’imaginació, no deixa de ser per tant un laboratori en el qual configurem el judici ètic. La bioètica ha de buscar modestament, prudentment i responsablement un món millor.

En un mundo mejor és precisament unade les últimes grans pel·lícules europe-es que ha abordat la tasca d’il·luminar la forma a partir de la qual podem fer un món millor. i ho ha fet sense sim-plificacions, sense angelismes, d’una forma honesta, vigorosa i valenta. La pel·lícula, de 2010, ha estat dirigida per susanne bier i ha rebut, merescu-dament, el premi a la millor pel·lícula en llengua no anglesa en l’edició dels oscar 2011. després del seu pas per les grans sales ha arribat el moment de la seva contemplació a la televisió, en altres pantalles; ha arribat el mo-ment de convertir-se també en labo-ratori moral, en una magnífica oportu-nitat per exercitar el judici ètic.

La pel·lícula es compon de dos fils narratius units per un mateix perso-natge, Anton. Dos fils narratius i dos mons: un «angoixat» lloc africà i una «tranquil·la» ciutat danesa. Anton és metge i passa llargues temporades en un camp de refugiats a Àfrica. També està casat amb Marianne, encara que a punt de separar-se. I té dos fills. un d’ells, elies, el gran, que és objecte

d’assetjament escolar, és defensat per unnen acabat d’arribar a la ciutat, christian.Aquest darrer acaba de viure la mort dela seva mare a causa d’un càncer, situacióque encara no ha superat.

la trama doble no deixa de plantejar-nos problemes que hem de considerar des de la perspectiva ètica (i bioètica). Per un cantó, en la tranquil·la ciutat danesa ens trobem amb uns nens que viuen pressions de tot tipus a l’escola. Es tracta d’una violència sorda si bé de vegades és ben manifesta. Com s’ha d’afrontar l’assetjament escolar? amb quines estratègies? Els dos joves pro-tagonistes, elies i christian, es troben en situacions familiars complexes; el primer enyora d’allò més el seu pare, que viatja freqüentment a Àfrica; el segon viu amb el seu pare a qui «acu-sa» de la mort de la seva mare. Com es pot fer front a la mort d’una mare, amb tan pocs anys? com s’han de constituir els nous, i no tan nous, mo-dels familiars? Com «ser mare», «ser pare», «ser fill», etc., en una societat que s’ha tornat tan complexa? i per un altre cantó hi ha Àfrica, on els casos que se li presenten a l’anton són cada vegada més difícils, els mitjans més escassos i la violència més present.

Dos esdeveniments, un en cada un d’aquests mons allunyats, requeriran l’acció del protagonista. i nosaltres, els espectadors, amb ell ens sentirem cridats a prendre empàticament una decisió. Per una banda, en la «tranquil-la» ciutat danesa Anton separa el seu fill petit d’un altre nen en una baralla; davant d’aquest gest el pare de l’al-tre nen respon amb violència; i quan vol mostrar a Elies i Christian que la millor manera d’afrontar els conflic-tes és parlar, rep com a resposta més

d’una altra manera.en un mundo mejor

Tomás Domingo Moratalla

Professor de Filosofia Moral de la Universitat

complutense de Madrid.

tomasdm@terra.es

Fitxa tècnica

Títol: en un mundo mejor

Títol original: Hævnen

Direcció: susanne bier

Guió: anders Thomas jensen i

susanne bier

Any: 2010

País: dinamarca, suècia

Durada: 119 minuts

Gènere: drama

Repartiment: Mikael Persbrandt, Trine

dyrholm, ulrich Thomsen, William

jøhnk nielsen, Markus rygaard, Wil

johnson, eddie Kihani, emily Mglaya,

Gabriel Muli, june Waweru

Música: Johan Söderqvist

Fotografia: Morten søborg

Data de l'estrena: 01/04/2011

Cinema

bioètica & debat · 2012; 18(65): 26-27

escena de la pel·lícula

27

violència, en aquesta ocasió física,per part del pare de l’altre nen. lasituació provoca la reacció d’Elies iChristian: tal vegada el que cal feramb la gent així sigui «donar-los unalliçó», i no simplement parar l’altragalta o anar amb bones paraules. Peraltra banda, a Àfrica Anton atén do-nes mutilades per un cacic del lloc;en aquesta situació de contínues llui-tes i baralles aquest cacic cau feriti és portat davant d’Anton perquèl’atengui. el protagonista, i nosaltresamb ell, té el problema de com aten-dre un home que és responsable dematances i crims que estan omplintel seu hospital de campanya de dolori sofriment.

el gran tema que es planteja és com respondre a la violència. Per una ban-da, es pot respondre, molt humana-ment, amb l’«acció proporcional», és a dir, amb la revenja, el «donar el que es mereix», o, dit altrament, la ven-jança (Venjança és el títol original, en danès, de la pel·lícula). Per altra banda, es pot respondre d’una «altra manera», mitjançant un gest no vio-lent, a través del diàleg. Aquesta és l’opció que segueix el protagonista. Tanmateix, els nens volen «donar un escarment» a aquell que ha obrat ma-lament. i, per altra banda, el mateix

anton no pot fer altra cosa que fer fora el cacic criminal del seu hospital de campanya, i deixar-lo en mans dels qui li donaran una pallissa fins a ma-tar-lo, i actuar així d’una forma molt comprensible, molt humanament.

La venjança sembla que és el que mou el món: «ull per ull, dent per dent». La proposta que en llança la pel·lícula, en la seva complexitat èti-ca i antropològica, és que potser es pugui respondre d’una altra manera, o s’hagi de fer. En definitiva, es tro-ben enfrontades dues lògiques: la lò-gica de l’equivalència i la lògica del do (o sobreabundància), utilitzant les expressions de Paul ricœur. la prime-ra ens lliga irremeiablement al mal; la segona busca fer aparèixer la bondat possible; totes dues són «molt huma-nes», però una en el fons és deshu-manitzadora i l’altra, humanitzadora. una és més còmoda, l’altra requereix esforç i voluntat. Si la nostra resposta només és la violència o la venjança, quin món estem construint?

La resposta positiva no és un gran «projecte utòpic», ni una «gran pro-posta salvadora de la humanitat»; sinó que es constitueix a partir de petits gestos «enormes» que contribueixen a una humanitat millor. i encara que ho

sembli no ens hem allunyat de la bio-ètica. la bioètica, igual com la trama ètica que esbossa la pel·lícula, també tracta de les petites coses, de les ac-cions quotidianes amb les quals anem construint el món, de la lògica de la nostra tasca vital i professional. La bioètica, no respon també a l’esforç de fer les coses una mica millor, de fer-les d’una altra manera?

la bioètica no és només l’aprenentat-ge de coneixements entorn de l’ètica i les disciplines clinicocientífiques, ni procediments a l’entorn de la presa de decisions o del balanç de riscos, ni tan sols l’adquisició de certes actituds de certs grups de professionals o de tota la ciutadania. És també, en defi-nitiva, un esforç per fer, amb aquests mitjans (que són importants!), «un món millor». Tal vegada sigui difícil, però no hem de deixar d’intentar-ho; i hem de posar tot el nostre saber, la nostra responsabilitat i la nostra ima-ginació en aquesta tasca. sens dubte, amb aquest ànim, podem pensar que la bioètica no és només una ètica apli-cada, sinó el nom de l’ètica a l’altu-ra de la nostra època, que requereix compromís i esforç. el nostre amic i mestre Francesc abel fou sense cap mena de dubte un home que va procu-rar amb la seva tasca vital i bioètica un món més habitable on es realitzés aquesta utopia, a través de les petites grans accions, fent les coses «d’una altra manera».

amb el seu record, en el seu home-natge, comencem aquest camí, unint cinema i bioètica, intentant fer cor-respondre imaginació narrativa i res-ponsabilitat ètica. Tal vegada sigui la gratitud (més enllà de la venjança) el gran ideal que la proposta d’aquesta pel·lícula de susanne bier ens ofereix per a la reflexió. La gratitud possible-ment sigui un dels valors per construir «un món millor». Crec que Francesc abel no diferiria d’aquesta opinió.

d'una altra nanera. en un mundo mejor

28 bioètica & debat · 2012; 18(65): 28

Agenda

24 - maig - 2012 •• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

conferència – col·loqui «els comitès d’ètica +info: http://www.ibbioetica.org

Assistencial com a model en l’àmbit dels Serveis Socials»Organitzada per l’Associació Pluridisciplinar per al Diàleg Bioètic. La conferència anirà a càrrec de la Dra. Begoña Roman, professora de Filosofia de la Universitat de Barcelona; presidenta del Comitè d’Ètica en Serveis Socials del departament de benestar social i Família de la Generalitat de catalunya, i col·laboradora de l’institut borja de bioètica (url).

Lloc: Edifici Docent de Sant Joan de Déu, a Esplugues de Llobregat (Barcelona), a les 18:30 h.

7 - juny - 2012 •• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

acte d'homenatgeal dr. Francesc abel, s.j. +info: http://www.ibbioetica.org

Organitzat per l'Institut Borja de Bioètica (URL). En l’acte d’homenatge es presentarà un llibre de textos seleccionats del dr. abel i s’oferirà una conferència central a càrrec del dr. carlos alonso bedate, s.j., especialista en biologia Molecular i Genètica, i vicepresident del Comitè de Bioètica d’Espanya, entre altres intervencions destacades.

Lloc: Edifici Docent de Sant Joan de Déu, a Esplugues de Llobregat (Barcelona), a les 18:30 h.

26 al 29 - juny - 2012 •• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

11è congrés de la iab: «Pensant en el futur: bioètica del futur, i el futur de la bioètica»Aquest congrés bianual de la International Association of Bioethics (IAB) coincideix amb el 20è aniversari d’aquesta organització, que va néixer a Amsterdam. L’esdeveniment s’aprofitarà per mirar enrere i preguntar-se: què hem aconseguit, què hem après, què hem deixat de fer i com traduir tot això en accions de futur per a la bioètica.

lloc: rotterdam (Països baixos).

2 al 5 - setembre - 2012 •• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

8a conferència internacional «ensenyament +info: http://www.isas.co.il/bioethics2012/

de la bioètica: continguts, mètodes i tendències»Promoguda per la càtedra unesco de bioètica. la conferència és una crida mundial a la comunitat d’experts en el camp de la bioètica i està dissenyada per ser una plataforma d’intercanvi d’informació i coneixement entre professors de bioètica, investigadors, institucions acadèmiques, organismes públics i professionals dels àmbits sanitari, social i del camp de les humanitats.

lloc: Tiberíades (israel).

20 al 30 - setembre - 2012 •• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

conferència anual de l’eacMe 2012: +info: http://www.eacme2012.org/

«Altres veus, altres àmbits»Organitzada pel Centre d’Ètica Mèdica, de la Universitat de Bristol, membre destacat de l’EACME. La conferència d’enguany servirà, per una banda, per celebrar els 25 anys de la constitució de l’Associació Europea de Centres d’Ètica Mèdica (EACME); i per l’altra, per reflexionar sobre la contribució de la bioètica a Europa fins al moment i per pensar com la bioètica es pot continuar desenvolupant i estenent.

lloc: bristol (regen unit).

+info:http://bioethicsrotterdam.com/