61045 el gestor feb14 m12.indd

TRIBUNA DELS GESTORS ADMINISTRATIUS GENER | FEBRER | 2014

OPINIÓ

06 L’extinció dels arrendaments de locals

TIC

19 La nova “app” dels gestorsEls ciutadans ja poden localitzar els gestors administratius des del mòbil

ACTUALITAT COL·LEGIAL

16 Nous gestorsActe de benvinguda als gestors que van superar les proves d’accés a la professió

ENTREVISTA

AndreuMas-ColellConseller d’Economia i Coneixement

61045 EL GESTOR Feb14 M12.indd 1 25/02/14 13:37

EDITORIAL

PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas

DIRECTORAGemma Martí

COMISSIÓ REVISTACarme DalmauCarme ElenaConcha FortezaMaria MiserachsBruno PardoMarina RocabrunaAurora RodésJosep TeixidorFrancisco TorresGabriel Villanueva

COL·LABORADORSNeus Bergua

FOTOGRAFIESManuel CanettiPhotoAltoBit Comunicación

COORDINACIÓ PUBLICITATBit ComunicaciónJosep Tarradellas, 15508029 BarcelonaTel.: 93 363 64 64

EDITACol·legi Oficial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 [email protected]

DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicació[email protected]

DEP. LEGAL: B-44973-92

En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a EL GESTOR ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.

Col·legi de Gestors Administratius de [email protected]

18

SUMARI2 EDITORIAL Una major càrrega per al ciutadà

3 ENTREVISTA Andreu Mas-Colell. Conseller d’Economia i

Coneixement de la Generalitat de Catalunya

6 OPINIÓ L’extinció dels arrendaments de locals. Juan Manuel Nadal Reimat. Advocat

8 OPINIÓ Aurora Rodés. Gestora administrativa. Membre de la Comissió Laboral i de Comunicació del Col·legi de Gestors

10 OPINIÓ SEPA. Carlos Dalmau. Director de Productes d’Empreses de Banc Sabadell

12 OPINIÓ El rol del gestor en la internacionalització de l’empresa

Alba Ortiz. Advocada, economista i gestora administrativa

14 DELEGACIONS

15 GESTORIES

16 ACTUALITAT COL·LEGIAL

18 NOVES TECNOLOGIES

20 SERVEIS

21 ACTIVITATS CULTURALS

3

6

8

10

12

Una major càrregaper al ciutadà

PER GENTILESA DEL SEU GESTOR ADMINISTRATIU

La desesperació i el caos es va apoderar de molts petits empresa-ris, professionals i autònoms, entre altres, a final de gener. El motiu: l’Agència Tributària no els permetia presentar les declaracions informatives en paper, com havien fet fins ara, sinó que aquestes s’havien de lliurar telemàticament, segons una ordre publicada el novembre passat.

Una vegada més, l’Administració ha demostrat la seva prepotència no oferint la possibilitat de combinar ambdós tipus de presentaci-ons, en paper i on line, com s’havia fet fins ara. Des del Col·legi de Gestors considerem que és una mesura que no té en compte la diversitat del teixit empresarial i social català, integrat per grans amants de les noves tecnologies, però també per professionals que es dediquen a sectors ben allunyats d’aquestes, com pot ser un petit ramader o un agricultor, entre altres.

Encara que tendim cap a la telematització de tots els tràmits –i el Col·legi és un ferm defensor d’aquesta nova forma de comunicar-se amb les institucions-, considerem que cal valorar que el contribuent no té l’obligació de disposar d’ordinador o d’accés a Internet.

Alhora, un altre punt a considerar és que si normalment la burocràcia acostuma a ser feixuga i difícil de gestionar, quan parlem de burocrà-cia telemàtica, la gestió encara es fa més complicada i requereix una dosi extra de temps, paciència, diners i esperit de superació, i més quan sabem que planeja l’amenaça d’un procediment sancionador.

Davant d’aquesta situació –angoixant per a molts-, quin recurs desesperat li queda al ciutadà? Acudir al seu gestor administratiu de confiança per demanar-li si li pot realitzar la presentació en nom seu.

No seria més útil i pràctic per a tothom que la mateixa Administració facilités els mitjans per poder realitzar la tramitació de la docu-mentació telemàticament? Una opció podria ser que a les pròpies delegacions disposessin d’ordinadors amb funcionaris al servei dels contribuents per ajudar-los a presentar on line les declaracions.

Des del Col·legi de Gestors Administratius considerem que, una ve-gada més, l’Administració ha imposat el seu criteri i ha traspassat als ciutadans i a les empreses una complexitat i una càrrega de treball que no els facilita el compliment de les obligacions amb Hisenda; el contribuent es veu amb l’obligació de treballar per a l’Administració incorporant directament tota la informació a les seves bases de dades, sense que després aquesta ho tingui en compte quan ha de sancionar per qualsevol errada que s’hagi pogut cometre.


elg

esto

r

32

Com definiria la situació que viu l’economia catalana avui?

Hem tocat fons. Després de sis trimestres consecutius de caiguda, la taxa intertrimestral del PIB es va estabilitzar el segon trimestre del 2013 i en el quart trimestre ha augmentat un 0,4%. La crisi va comen-çar el 2008, el 2009 hi va haver una forta caiguda de l’economia i l’estiu del 2011, just quan ens començàvem a recuperar, va tornar a caure. Si mirem la història econòmica, veurem que les recessions amb dues recaigudes són infreqüents, per tant, seria lògic pensar que no hi haurà un tercer sotrac i que a partir d’ara hem de créixer. No obstant això, l’economia encara mostra desequilibris macroeconòmics importants com ara l’elevada taxa d’atur i l’alt grau d’endeutament públic i privat. Hi ha el risc que la recuperació es presenti lenta i insuficient per incorporar l’elevat volum d’atur.

Quin és l’objectiu per al 2014?

Aquest any ha de ser un any de creixement i hem d’esperar que sigui el principi d’una recuperació que, en uns anys, ens ha de tornar a portar a nivells del 2007. Per al 2014, la previsió del Departament d’Economia i Coneixement és que la recuperació permeti un creixement econòmic del 0,9%.

En un escenari de crisi com l’actual i de continuada emissió de nova normativa, la tasca dels gestors esdevé molt útil.

ENTREVISTA

AndreuMas-ColellConseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya

Hem tocat fons.A partir d’ara hem de créixer”

L’economia encara mostra desequilibris macroeconòmics importants com ara l’elevada taxa d’atur i l’alt grau d’endeutament públic i privat. Hi ha el risc que la recuperació es presenti lenta i insuficient per incorporar l’elevat volum d’atur”

“


ENTR

EVIS

TA

Els empresaris poden tenir un bri d’esperança?

Hem de tenir en compte que des de l’any 2007, el PIB català ha caigut el 7%, en canvi les exportacions han crescut un 18%. Això sí que marca una tendència clara. Davant de la baixada de la demanda interna i de la caiguda del PIB, el teixit productiu català ha sabut re-accionar implantant-se i expandint-se als mercats exteriors. Crec que aquesta, i també el turisme, és una gran esperança de futur, a més una exportació basada en productivitat alta i basada cada vegada més en continguts de coneixement.

Quines mesures calen per fomentar l’emprenedoria i l’ocupació?

En el foment de l’emprenedoria, l’ICF hi juga un paper fonamental. Aquest any, el grup ICF destinarà 680 milions d’euros per impulsar i facilitar l’accés al finançament a més de 1.600 empreses, principal-ment pimes i autònoms. Suposa un increment del 20% respecte al 2013, en un entorn de reducció del finançament del sector bancari a les empreses. Pel que fa a l’ocupació, trigarem anys a absorbir els elevats nivells d’atur, és per això que caldran noves formes contractuals o nous tipus d’ocupació per a joves que permetran que l’atur disminueixi.

Quin paper considera que poden desenvolupar els gestors ad-ministratius en col·laboració amb l’Administració per ajudar la creació d’empreses i agilitzar els tràmits?

El Govern, a través del Departament d’Empresa i Ocupació, continua treballant en el Pla d’implantació de la Finestreta Única Empresarial (FUE), que ha de permetre eliminar un 20% dels tràmits que afecten l’activitat empresarial i simplificar-ne un 68%. Precisament en el marc d’aquest Pla, s’ha creat el Canal Empresa amb l’objectiu de reduir les càrregues administratives a les empreses i facilitar la seva activitat econòmica. Però, per dur a terme amb èxit aquest objectiu, ens és indispensable comptar amb la col·laboració dels gestors administratius que són el col·lectiu que coneix més de prop les necessitats de les empreses en la seva relació amb l’Administració.

El present passa per l’Administració electrònica?

Sens dubte. L’Administració electrònica suposa una evolució extraor-dinària que millora l’eficiència interna i les relacions de l’Administració amb les persones, empreses i organitzacions. El Govern està con-vençut de la seva utilitat i per això està impulsant, entre d’altres, la plena implantació de la factura electrònica, l’ampliació de la informació disponible per consultar via web l’estat de tramitació de les factures de proveïdors, i la consolidació de la plataforma de pagaments de tributs i taxes de l’Agència Tributària de Catalunya per facilitar els tràmits a la ciutadania.

Per què va optar per passar del món acadèmic al polític?

Quan el president del teu país et proposa col·laborar en un nou projecte per a Catalunya, et poses al seu servei. I, en aquests moments, això

és un privilegi. A més, també està bé passar de la teoria a la pràctica.Quin li ha generat més maldecaps? I més satisfaccions?En aquests temps, els maldecaps d’un dia són les satisfaccions del següent, i recíprocament.

En un context mundial, en quina posició situa la recerca que es porta a terme a Catalunya?

El sistema de recerca a Catalunya és excel·lent i està molt per sobre del que indicaria el seu PIB o la seva població. Si ens fixem en les assignacions de recursos, Catalunya ocupa la segona posició de la Unió Europea per població, només per darrera d’Holanda, i obté tants ajuts com Alemanya i el doble dels que rep França. A més, com més selectiva és la convocatòria, millors són els nostres resultats. Per exemple, l’any passat Catalunya va captar dos Synergy Grants dels tres que es van concedir a l’Estat espanyol. Amb això, podem dir que la recerca catalana és competitiva internacionalment i cal consolidar-la i incrementar-la.

Aquest any, el grup ICF destinarà 680 milions d’euros per impulsar i facilitar l’accés al finançament a més de 1.600 empreses, principalment pimes i autònoms. Suposa un increment del 20% respecte al 2013 ”


5

elg

esto

r

ENTR

EVIS

TA

4

En uns moments de crisi com els actuals, considera que cal con-centrar els espais d’excel·lència?

En moments de crisi, cal buscar la màxima eficiència i això també

s’aconsegueix a través de la concentració d’espais d’excel·lència,

oportuna si és per guanyar massa crítica i aconseguir competir interna-

cionalment, ja que permet sumar indicadors, captar talent i fons.

Percep com un problema la fuita de talents?

No crec que Catalunya estigui vivint una fuita massiva de talents i és

que les dades demostren que els investigadors catalans publiquen el

3% dels articles científics que es fan a Europa, tot i que Catalunya

només representa un 1,5% de la població europea. Qui avui decideix

marxar per millorar la seva situació, pot tornar en un futur no gaire

llunyà si aconseguim oferir projectes interessants. Això em permet dir

que aquesta fuita no és un problema, sinó una oportunitat ja que qui

opta per marxar rebrà una formació que retornarà a Catalunya més en-

davant. Tanmateix, hem de posar les condicions perquè puguin tornar.

Aleshores, veu possible recuperar el talent que ha marxat fora?

Sí, el talent és molt important per la riquesa d’un país i cal retenir-lo i

atreure’l, i això s’aconsegueix a través de la consolidació de les insti-

tucions i les infraestructures de recerca i de les bones universitats.

Els investigadors van i vénen, però el nervi central de la recerca cal

enfortir-lo per sortir en millors condicions de la crisi econòmica i el

Govern ho està fent.

Compta amb un gestor administratiu?

Sí, per algunes tasques.

Quina valoració fa de la tasca del col·lectiu?

Els gestors administratius realitzen una tasca valuosa d’intermediació

entre els ciutadans i l’Administració i aporten suport i assessorament a

la ciutadania i a les empreses per realitzar les gestions administratives.

A més, en un escenari de crisi com l’actual i de continuada emissió de

nova normativa, la tasca d’aquest col·lectiu esdevé molt útil.

El conseller Andreu Mas-Colell va néixer a Barcelona el 1944. Va estudiar economia a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a la Universitat de Minnesota (EUA). És doctor honoris causa a les univer-sitats d’Alacant i Tolosa, a l’Escola d’Estudis Superiors de Comerç de Paris (HEC) i a la Universitat Nacional del Sud, Argentina.

És catedràtic d’economia a la Universitat Pompeu Fabra des del 1995. Va ser catedràtic d’economia a la Universitat de Harvard (1981-1996) i professor d’economia i matemàtiques a la Universitat de Califòrnia, Berkeley (1972-1980).

El professor Mas-Colell és Fellow de l’Econometric Society des del 1978 i va ser-ne president el 1993.

L’any 1997 va ser elegit membre associat estranger de l’Acadèmia Na-cional de Ciències (EUA) i membre honorari estranger de l’Associació Americana d’Economia, i l’any 2009 va ser elegit membre de l’Acadè-mia Europea d’Economia, que va presidir el 2006.

Ha estat Sloan Fellow i Guggenheim Fellow, membre de l’executiva de l’Associació International d’Economia i president de l’Associació Espanyola d’Economia.

De l’any 2000 al 2003 va ser conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya.

L’any 2005 va ser escollit membre de l’Institut d’Estudis Catalans, i el 2008 de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Va ser secretari general del Consell Europeu de Recerca. Des de l’any

2006 fins al 2010 va presidir la Barcelona Graduate School of Econo-mics, adscrita a la Universitat Pompeu Fabra.

Ha estat membre del Consell Assessor del Servei d’Estudis de “la Cai-xa”, de la Junta Directiva del Cercle d’Economia i president del Consell Assessor Científic de Telefónica I+D.

També destaca la seva aportació com a editor, especialment de la re-vista científica Econometrica (1988-1992) i del Journal of Mathematical Economics (1985-1989).

Ha escrit més d’un centenar de treballs de recerca sobre temes que abasten àrees ben diverses: la teoria abstracta de l’equilibri general i l’estructura dels mercats financers, les polítiques de preu per a empre-ses públiques, o la teoria de jocs d’estratègia, entre altres. És autor dels llibres The Theory of General Economic Equilibrium: A Differentiable Approach (publicacions de la Universitat de Cambridge, 1985) i autor, juntament amb Michael Whinston i Jerry Green, de Microeconomic Theory (Publicacions de la Universitat d’Oxford, 1995).

Entre altres guardons, ha rebut el Premi Rei Joan Carles I d’Economia (1988), la Creu de Sant Jordi (2006) i el Premi Nacional de Recerca Pas-cual Madoz (2006). També va compartir, amb el prestigiós economista Hugo Sonnenschein, el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixe-ment en Economia, Finances i Gestió d’Empreses (2009).

Va ser conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Ca-talunya durant la IX legislatura; el 27 de desembre del 2012, ja en la X legislatura, va ser ratificat en el càrrec.

TrajecTòria

Els gestors administratius realitzen una tasca valuosa d’intermediació entre els ciutadans i l’Administració i aporten suport i assessorament a la ciutadania i a les empreses per realitzar les gestions administratives”


Aquest any resulta obligatori revisar amb atenció les circumstàncies dels arrendaments de locals comercials, atès que amb data 31 de desembre de 2014 es produirà, per mandat de la Llei, l’extinció dels contractes d’arrendament que estiguin subjectes a aquestes previsions.En efecte, la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendaments Urbans va establir unes prolixes Disposicions Transitòries que regulaven les modificacions aplicables als contractes ja vigents en la data de la seva aprovació. Es tractava de liquidar el règim de la pròrroga forçosa i indefinida de forma no traumàtica per als arrendataris i intentar vetllar, en el cas dels locals, per la continuïtat de l’activitat comercial. Per intentar unir ambdues aspiracions, es va establir un sistema eclèctic, amb condicions i excepcions, no sent sempre fàcil de comprendre per al profà. Així, en la seva Disposició Transitòria Tercera, va regular la durada i l’extinció dels contractes de locals comercials, de manera estranya batejats per la nova llei com d’ús diferent als de l’habitatge, qüestió que tractarem d’esquematitzar per ajudar a definir quina és la situació en la que es troben les parts davant les diferents situacions legalment previstes.La primera diferenciació a tenir en compte radica en la naturalesa de la part arrendatària, segons es tracti de persona física o jurídica, per la qual cosa obrirem aquesta primera divisió.

1. contractes de local de negoci vigents el 31 de desembre de 1994, on l’arrendatari sigui persona física.

En aquest supòsit la duració del contracte queda vinculada fins a la jubilació o mort de l’arrendatari o del cònjuge subrogat i que continuï en l’activitat, pel que, en principi, no quedarien afectats pel termini de final d’aquest any.L’extinció a final d’aquest any sí operarà, en canvi, en aquells casos on s’hagués produït subrogació a un descendent després del 31 de desembre de 1994, ja que aquesta estaria subjecta a la limitació temporal de vint anys a comptar des d’aquesta data. Per tant, és aquest el primer supòsit on es produeix l’extinció contractual.Amb caràcter excepcional, el termini s’incrementarà en cinc anys per a aquells arrendataris que haguessin optat en el seu dia per l’actualització de la renda sense fraccionament temporal, i també per

a aquells casos en què s’hagués produït un traspàs en els deu anys anteriors a la Llei, d’acord com està previst en la pròpia Disposició Transitòria.Una darrera excepció al termini d’extinció ve donada per la possibilitat que s’hagi produït el traspàs del local sense que s’hagin complert deu anys des de la seva formalització, atès que en aquest cas la seva extinció es produirà quan s’arribi a aquest termini.Ressaltem que es tracta del traspàs en els termes previstos en la Llei de 1964, no la cessió del contracte de la nova llei, el que implica el dret de preferent adquisició per la propietat i de participació en el preu, per pal·liar l’efecte que podria tenir de mera argúcia, per tal d’aconseguir una major durada del contracte. Així, podem trobar-nos dins d´aquest any amb la utilització de la via del traspàs per aconseguir una durada ampliada per deu anys, però caldrà mesurar molt bé les actuacions sobre aquest tema a l’hora de prendre la decisió per part de l’arrendatari d’acudir a aquest sistema, i haurà de ser calculada de forma correcta pel propietari la seva contestació davant la proposta de traspàs. Es tractarà de mesurar, en un i en un altre cas, quina serà la situació més beneficiosa d’acord amb les condicions del local en concret i de la seva valoració al mercat.

OPINIÓ

L’extinció a final d’any operarà en aquells casos on s’hagués produït subrogació a un descendent després del 31 de desembre de 1994”

JUAN MANUEL NADAL REIMAT

Advocat

L’extinció dels arrendaments de locals


elg

esto

r

76

2. contractes de local de negoci vigents el 31 de desembre de 1994, on lárrendatari és persona jurídica.

S’extingeixen el dia 31 de desembre de 2014 tots aquests contractes sempre que es refereixin a:

Activitats comercials. Activitats diferents que durant l’any 1994 tinguessin un IAE inferior a 510 euros.

En ambdós supòsits, tal com hem vist anteriorment, el termini síncrementaria en cinc anys si s’hagués optat per la revisió de renda sense fraccionament quan aquesta es va realitzar, així com en el cas d’haver estat realitzat el seu traspàs dins dels 10 anys anteriors a l’aprovació de la Llei de 1994.Si es compleixen les condicions esquemàticament ressenyades es produirà l’extinció contractual, la qual obliga a qui sigui part en un contracte d’aquesta naturalesa a iniciar al més aviat possible les pertinents negociacions si és d’interès comú continuar la relació arrendatària. Convé a ambdues parts no exhaurir la data marcada legalment sense comprovar abans quines són les intencions comunes a l’objecte de plasmar-les, si això fos possible, en un contracte dárrendament.

a tenir en compte

L’última consideració que no pot ser oblidada és que si finalment té lloc l’extinció, ja sigui per la falta dínterès d’alguna de les parts o per falta d’acord entre aquestes, queden encara drets sense resoldre a

OP

INIÓ

favor de l’arrendatari sortint vinculats al supòsit en què la propietat arrendi el local abans del transcurs d’un any.El primer d’aquests és el dret a ser indemnitzats amb divuit mesos de la darrera renda pagada si el local és arrendat per una activitat similar a la que exercia, que pugui suposar beneficiar-se -encara que sigui en part-, de la seva clientela. L’altre dret és el de ser preferent a continuar en les mateixes condicions que siguin oferides a un tercer. En aquest cas, és l’arrendador el qual està obligat a notificar a l’arrendatari sortint aquestes condicions per tal que hi pugui optar. Aquests drets de l’arrendatari obliguen que, durant l’any 2015, els propietaris tinguin especial cura a l’hora de formalitzar un nou contracte sobre el local en el que ha operat l’extinció. L’oblit dels drets expectants de l’antic arrendatari a bon segur constituirà la base d’un bon nombre de discussions jurídiques que són tan desitjables com fàcils d’evitar.De tot el que hem vist, es desprèn la importància que durant els propers mesos totes aquelles persones que intervenen en la contractació de locals comercials i les que les assessorin, ho tinguin molt present. La incidència pràctica tindrà lloc sobre una bona part dels locals comercials dáquest país.Així doncs, és fonamental analitzar quina serà la relació arrendatària concreta, les seves condicions contractuals, el seu règim legal i el millor per al seu futur.En moltes ocasions, més de les que en un principi pugui semblar, els interessos de la propietat poden ser coincidents amb els dels arrendataris; només cal que sempre hi hagi algú que ho sàpiga fer veure així.


Reforma laboral:modificacions al Fons de Garantia Salarial

L’actual política del govern del PP, encaminada a reflectir que “Espanya va bé”, ha comportat que durant el mes de desembre passat s’hagin publicat un seguit de mesures fiscals i laborals que no han agradat cap sector de la societat; i menys que a ningú, el petit empresari, que al nostre país és el gran motor de l’economia.

En l’àmbit fiscal s’han publicat un conjunt de normes que quan es comencin a posar en pràctica reflectiran la falta de realitat d’aquest desig del Govern central. Per exemple, a partir de gener l’Agència Tributària ha assenyalat que ja no serà possible l’ajornament dels impostos de l’IRPF, que permetia des de l’any 2009. Sembla que ja ningú te problemes de liquiditat i els diners flueixen per tot arreu.

En l’àmbit laboral, la reforma comença amb l’aprovació el 20 de desembre passat del Reial decret llei 16/2013, amb el qual, sobretot, es pretén flexibilitzar i potenciar la contractació a temps parcial, però introdueix també altres novetats importants, com són:

Contracte a temps parcial: desapareix la possibilitat de realitzar hores extraordinàries, però es flexibilitza el règim d’hores complementàries (hores extres expressament pactades en contracte), permetent-les també en els contractes temporals. I es redueix el termini de preavís per a la seva realització de set a tres dies.

S’amplia la possibilitat de realitzar el contracte de treball per temps indefinit de suport als emprenedors (amb període de prova d’un any) també a temps parcial.

Reducció de jornada per a cura de fill. S’incrementa de vuit a dotze anys la possibilitat de sol·licitar aquesta reducció.

S’introdueixen canvis en matèria de cotització a la Seguretat Social. A partir de gener de 2014 les empreses estan obligades a incloure en la base de cotització les retribucions en espècie que

abonin als seus treballadors (plus de transport, assegurança mèdica, aportacions empresarials al pla de pensions, accions, primes d’assegurances, etc.).

A més, els empresaris, en cada període de liquidació, hauran de comunicar a la Tresoreria General de la Seguretat Social l’import de tots els conceptes retributius abonats als seus treballadors, amb independència de la seva inclusió o no a la base de cotització.

Augment de les bases mínimes de cotització per determinats treballadors autònoms, als quals s’aplica la base per contingències comunes del grup 1 de cotització del Règim General (quota mensual mínima de 313,34 e). Referit als treballadors inclosos en el Règim Especial dels Treballadors per Compte Propi o Autònoms que en algun moment de cada exercici econòmic i de manera simultània hagin tingut contractat al seu servei un nombre de

OPINIÓ

Darrere d’aquesta reforma s’amaga senzillament la falta de liquiditat que en aquests moments pateix el Fons de Garantia i una política d’estalvi, ja que amb aquesta retallada es deixeran de pagar uns 315 milions d’euros a l’any ”

AURORA RODéS

Gestora administrativa. Membre de la Comissió Laboral i de Comunicació del Col·legi de Gestors

Reforma laboral: modificacions al Fons de Garantia Salarial


elg

esto

r

98

OP

INIÓ

treballadors per compte d’altri igual o superior a deu, i també als treballadors autònoms anomenats societaris -socis treballadors amb el control efectiu de la societat o socis de petites empreses laborals- i a administradors.

Fons de Garantia Salarial

A part d’aquestes novetats establertes pel Reial decret llei 16/2013, la Llei de Pressupostos de l’Estat per a l’any 2014, a partir d’una esmena introduïda –quasi amb traïdoria- pel Grup Popular al Senat, ha eliminat el pagament directe pel Fogasa en els acomiadaments objectius i col·lectius -causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives- en les empreses amb menys de 25 treballadors segons establia l’article 33.8 de l’Estatut dels Treballadors, a partir de l’1 de gener.

Amb això desapareix la indemnització de vuit dies per any de servei que obligatòriament abonava Fogasa directament a aquests treballadors. Aquesta és la gran solució del Govern per pal·liar la greu situació del Fons de Garantia, molt agreujada per la falta de fons -en haver-hi menys persones que cotitzen, i per tant menys recaptació- i la flexibilització de les causes d’acomiadaments –que incrementa la seva demanda.

La reforma ha estat introduïda sense negociació prèvia ni informació als agents socials. Si es produeix la causa justificativa al·legada en l’acomiadament -molt àmplia després de la reforma laboral- les petites empreses tindran un menor marge per negociar i millorar la indemnització legal establerta en l’Estatut dels Treballadors, de 20 dies per any treballat. Això suposa que la negociació s’estreny considerablement.

Aquesta mesura es reflecteix a la Disposició final cinquena de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2014 (BOE de 26 de desembre), amb vigència indefinida, efectes i aplicació a partir de l’1 de gener, que suprimeix l’apartat 8 de l’article 33 del Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març (Llei de l ‘Estatut dels Treballadors), que deia el següent:

“En els contractes de caràcter indefinit realitzats per empreses de menys de vint-i-cinc treballadors, quan el contracte s’extingeixi per les causes previstes en els articles 51 i 52 de l’ET o en l’article 64 de la Llei Concursal, el Fons de Garantia Salarial abonarà al treballador una part de la indemnització en quantitat equivalent a vuit dies de salari per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a l’any…”

Per al Govern central, la inclusió de la “retallada” s’ha fet amb la finalitat de “recuperar per al Fons de Garantia Salarial la seva naturalesa d’entitat d’assegurament, limitant la seva intervenció com a institució de garantia en aquells supòsits d’insolvència o concurs empresarial, i per “desincentivar l’acomiadament i fomentar el manteniment de l’ocupació”, –segons paraules de la ministra Fátima Báñez. Això no agrada a ningú. Segons els sindicats de treballadors

perquè s’ha fet, com de costum, sense l’obligatòria consulta al Consell Rector de Fogasa, i a més perquè afecta un important grup de treballadors que temen que això pugui provocar una retallada en les indemnitzacions futures.

Ni tampoc a les empreses, en concret pimes i micropimes, a les que pot conduir a situacions d’insolvència i fallida per la manca de liquiditat, que finalment haurà d’assumir Fogasa, i les deixa en una situació comparativament molt més perjudicial que les grans empreses.

Per molt que es vulgui argumentar a favor de polítiques de foment de l’ocupació i reducció de l’atur, darrere d’aquesta reforma s’amaga senzillament la falta de liquiditat que en aquests moments pateix el Fons de Garantia i una política d’estalvi, ja que amb aquesta retallada es deixaran de pagar uns 315 milions d’euros a l’any.

A causa de la seva recent aprovació, encara és molt aviat per parlar dels seus efectes; desitgem solament que no tingui efectes retroactius, que es podrien derivar del retard que s’acumula en les demandes de prestació.

La reforma impulsada pel Govern central ha estat introduïda sense negociació prèvia ni informació als agents socials”


Des d’ara i fins a l’1 de febrer de 2014, amb l’entrada en vigor del Reglament CE 260/2012, sobre cobraments i pagaments SEPA, es produiran canvis importants en l’operativa de transferències i rebuts domiciliats.

Aquesta regulació afecta qualsevol de les operacions esmentades dins d’Espanya o entre Espanya i els països de la zona SEPA (els 28 països de la Unió Europea més Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Suïssa i Mònaco).

Els avançaments de crèdit (quadern 58), els rebuts girats a través del quadern 32 i els rebuts en paper també s’hauran de substituir per càrrecs directes SEPA. Aquests tres sistemes de cobrament han estat declarats productes “nínxol”, de manera

acTUaLMeNT a ParTir De L’1/02/2014 aFecTa:

A Espanya, el compte del beneficiari s’identifica pel CCC

Se substituirà per l’IBAN Transferències i rebuts domiciliats

Les empreses que utilitzen els fitxers norma 34 o 34.1 o 34.12

Hauran d’utilitzar el nou fitxer de transferències SEPA norma 34.14

Transferències

Les empreses que utilitzen el fitxer norma 19Hauran d’utilitzar el nou fitxer de càrrecs

directes SEPA norma 19.14Rebuts domiciliats

que s’amplia fins a l’1 de febrer de 2016 el termini de migració a

càrrecs directes SEPA.

La implementació dels instruments SEPA permet centralitzar

i estandarditzar pagaments i cobraments en l’àmbit europeu.

L’ús d’estàndards comuns millorarà l’eficiència en els processos

d’execució de pagaments tant d’empreses com d’entitats

financeres i redundarà en una major competència.

Cal tenir en compte que la utilització de formats SEPA a partir de

febrer de 2014 és una exigència europea de compliment obligat,

per la qual cosa és recomanable que cada empresa estableixi el

seu propi calendari de migració, amb l’objectiu de dur a terme

OPINIÓ

CARLOS DALMAU

Director de Productes d’Empreses

de Banc Sabadell

SEPA: canvis en la forma de fer els cobraments i pagaments en euros

aquests són els canvis més significatius que cal tenir en compte:

SePa. Single euro payments area.


8

elg

esto

r

116

OP

INIÓ

10

els canvis necessaris en la seva operativa transaccional abans de la data límit.

L’adaptació o la migració als nous instruments SEPA variarà en funció de les característiques de cada empresa: mida, processos comptables interns, àmbit geogràfic de les seves operacions (nacional o europeu), segment de clients i/o proveïdors, mitjans de pagament que utilitza.

Els rebuts i efectes domiciliats en suport electrònic i els crèdits comercials es podran substituir per una de les dues modalitats de càrrecs directes SEPA: esquema bàsic (CORE -> fitxer norma 19-14) i esquema empresarial (B2B -> fitxer norma 19-44), que com el seu nom indica només admet càrrecs entre empreses o autònoms, no pot ser utilitzat si l’emissor o el deutor són consumidors.

Per a moltes empreses preocupades pels terminis de devolució dels seus cobraments –de 58 dies o fins a 13 mesos per a operacions sense ordre de domiciliació–, que ja gestionen o financen les seves vendes amb instruments com ara els avançaments de crèdits comercials (N-58) o el descompte comercial (N-32), l’esquema empresarial de càrrecs directes pot ser la millor solució.

Aquest estàndard europeu proporciona un identificador estàndard de comptes: el codi IBAN (International Bank Account Number), que identifica un compte emès per qualsevol institució financera amb l’objectiu de facilitar el procés d’automatització de les transaccions. El codi IBAN i el codi d’identificació bancari (BIC), que per al Banc Sabadell és BSABESBB, són fonamentals perquè la transacció sigui ràpida i segura.

Amb l’entrada en vigor l’1 de febrer de 2014 del Reglament CE 260/2012 sobre cobraments i pagaments SEPA, l’identificador dels comptes, també per les operacions dintre d’Espanya, serà el codi IBAN en substitució del CCC actual de 20 caràcters.

Què és el codi iBaN?

L’International Bank Account Number (o IBAN) és una sèrie de caràcters alfanumèrics que identifiquen un compte determinat en una entitat financera a qualsevol lloc del món. És a dir, a cada compte li correspon un únic codi IBAN i per mitjà de l’IBAN s’identifica el país, l’entitat, l’oficina i el compte. Es tracta d’un estàndard (EBS204) del Comitè Europeu d’Estàndards Bancaris (www.ecbs.org), que compleix també l’estàndard ISO 13616.

L’esquema empresarial (B2B) permetrà reduir dràsticament els terminis de devolució fins a només 2 dies. En el mandat o l’ordre de domiciliació específica per a B2B, el deutor renuncia al dret de ser reemborsat per la seva entitat financera un cop efectuat el càrrec en compte, que ha d’autoritzar de manera explícita abans del venciment.

Els requisits perquè una empresa pugui emetre càrrecs directes SEPA utilitzant l’esquema empresarial (B2B) són els següents: l’emissor i el deutor han de ser persones jurídiques o autònoms; l’emissor ha d’obtenir prèviament a l’emissió del nou fitxer (N-19.44) un nou mandat o ordre de domiciliació del deutor en què s’especifiqui l’acceptació d’operativa B2B i la renúncia d’aquest al dret de devolució, i la presentació del fitxer a la seva entitat bancària tres dies hàbils abans del venciment de cobrament.

L’empresa ha de veure la necessària migració als instruments de cobrament i pagament SEPA com una oportunitat per cercar una major eficiència en els seus processos de facturació, obtenció d’ordres de domiciliació o mandats, gestió del risc d’impagament i terminis de devolució, etc., i planificar els canvis en la seva operativa transaccional de manera que no afectin la seva activitat comercial.

Per conèixer les especificacions d’aquest codi l’AEB (Associació Espanyola de Banca) ha definit el Quadern 37 “Identificació normalitzada de comptes “.

Per a què serveix el codi iBaN?

L’objectiu del codi IBAN és facilitar el tractament automàtic de pagaments i cobraments transfronterers. L’estàndard garanteix la transmissió correcta de les dades i redueix les possibilitats d’intervenció manual. Per tant, contribueix a evitar les despeses i demores associades a la transmissió incorrecta o insuficient de les dades relatives als comptes bancaris.

com és el codi iBaN?

El codi IBAN consta d’un màxim de 34 caràcters alfanumèrics. Els dos primers són de caràcter alfabètic i identifiquen el país. Els dos següents són dígits de control i són l’element que valida la totalitat del codi IBAN. Els restants són el número de compte, que en la majoria dels casos identifica a més l’entitat i l’oficina. En el cas espanyol, després dels 4 primers segueixen els 20 caràcters numèrics actuals.

El codi IBAN identifica un compte emès per qualsevol institució financera amb l’objectiu de facilitar el procés d’automatització de les transaccions”

ENTITAT OFICINA D.C. NÚM COMPTEEEEE OOOO DD NNNNNNNNNN

ES DD EEEE OOOO DDNN NNNN NNNN

CODI COMPTE CLIENT (CCC)

CODI PAIS

DÍGIT CONTROL

IBAN

L'IBAN a Espanya

CODI BÀSIC DE COMPTE BANCARI

iBaN. international Bank account Number.


Des de fa diversos anys, les pimes espanyoles travessen una important crisi que ha debilitat fortament la demanda interior així com els preus de productes i serveis. Aquests dos factors combinats, tant la davallada dels preus com la disminució de la demanda interior, són incentius per a la internacionalització. Amb preus més ajustats som més competitius i hi ha veïns que tenen la demanda que necessitem. Anem doncs a buscar!

De moment Espanya és un dels països europeus amb menors taxes d’internacionalització de les seves empreses. És comprensible, és un procés llarg, difícil i costós, però si analitzem els indicadors de creixement de les pimes d’aquest país, veiem que les empreses que millor afronten la crisi són les que s’han internacionalitzat o, com a mínim, les que no depenen exclusivament de la demanda interior .

Els estudis de l’European Business Survey indiquen que les empreses que s’internacionalitzen afronten més bé la crisi amb resultats de fins al 40 % millors que les empreses nacionals i amb augments mitjans de les seves xifres de negoci d’entre un 5 i un 10%. Mentre que les empreses nacionals majoritàriament continuen en un procés de disminució de les xifres de negocis.

Joves internacionals

El potencial desenvolupament internacional de les empreses espanyoles és molt alt. I cada vegada serà més fàcil internacionalitzar-se. És possible que les nostres empreses continuïn sent molt nacionals, però els nostres joves són internacionals. Les taxes d’emigració són superiors a les d’immigració. Hi ha doncs una voluntat (per diverses raons, com són la falta d’ocupació a Espanya) d’emigrar, i hem d’aprofitar-la, ja que és un avantatge més per externalitzar les nostres empreses.

Podem trobar treballadors espanyols que viuen al país on volem instal·lar-nos que poden fer de mediadors culturals. I és que, segons

publiquen enquestes de l’observatori europeu de pimes, el major obstacle amb què s’enfronten les pimes és, no només la manca de coneixement del mercat estranger, sinó també les barreres culturals. Una altra barrera és per descomptat el capital que es necessita. Les estadístiques ens indiquen que necessitem una mitjana de dos anys d’inversió abans de poder recollir els fruits. Analitzant les característiques de les empreses espanyoles que exporten veurem que el primer que preval és la mida, seguit de l’experiència i del potencial innovador que tingui aquesta empresa. Quan volem internacionalitzar necessitem capital per invertir i les grans empreses compten amb més mitjans que les pimes.

Però els costos de la internacionalització disminueixen. Internet ens ajuda en aquest sentit creant xarxes de contactes internacionals, facilitant les comunicacions internacionals, així com el fet que cada dia és més fàcil trobar interlocutors amb un excel·lent nivell d’anglès.

Gestors amb contactes internacionals

I les pimes espanyoles poden comptar amb un aliat: el gestor que ha sabut internacionalitzar-se. Els gestors comptem amb una àmplia xarxa de contactes internacionals que hem anat construint des de fa anys. Sabem a qui contactar i què preguntar quan un dels nostres clients es vol internacionalitzar. Comptem amb l’experiència i la xarxa

OPINIÓ

La internacionalització del nostre projecte o del nostre negoci ha de ser un procés planificat i estructurat”

El rol del gestor en la internacio-nalització del’empresaALBA ORTIz

Advocada, economista i gestora administrativa


elg

esto

r

13

OP

INIÓ

12

de col·laboradors internacionals, i des de la dècada dels noranta el Col·legi de Gestors fa de pont i estableix relacions amb institucions d’altres països organitzant congressos entre professionals.

Factors a tenir en compte

Si hem de començar en el nostre procés d’internacionalització, hem de tenir en compte que invertir en països en vies de desenvolupament pot aportar més marge de beneficis, però també és una inversió de més risc.

El procés d’internacionalització és llarg i difícil, però diferents factors ens el poden facilitar i reduir-ne la complexitat i el risc, especialment si no tenim experiència. Entre aquests factors trobem: la proximitat geogràfica, l’estabilitat política, l’estabilitat de la moneda i fins i tot, la proximitat cultural i/o idiomàtica.

Si observem on han invertit les empreses espanyoles que inverteixen a l’estranger veiem que aquests són criteris fonamentals que han tingut en compte. Però això no implica que no puguem instal·lar o fer negoci a altres països, però com més risc hi hagi, més ben preparats haurem d’estar.

Com ens podem internacionalitzar?

Via exportacions, però també via presència a l’exterior per mitjà d’establiments permanents o creació de noves empreses o com a freelance. Segons els estudis realitzats per Improve, fins a un 48% dels processos d’internacionalització realitzats amb èxit es fan gràcies a l’adquisició d’una empresa competidora del mercat estranger on ens volem instal·lar o via la creació d’una societat amb un soci local. Són factors que ajuden, però un factor important que ens permetrà garantir una internacionalització exitosa és haver fet prèviament un treball rigorós de mercat i un pla d’internacionalització.

El procés d’internacionalització no és un camí ràpid i senzill. Cal preveure que un procés d’internacionalització sol aportar resultats en un termini de dos a tres anys. Però perquè es donin resultats positius a mitjà termini s’ha de comptar amb una bona metodologia que ens ajudi a determinar i programar les accions concretes i clares que ens permetran internacionalitzar.

Haurem de prendre les correctes decisions per reduir el termini i cost d’implantació i el desenvolupament del nostre projecte. Hem d’invertir temps i recursos a anticipar-nos i preparar-nos per a la internacionalització i evitar errors i inversions sense obtenir resultats. És un factor clau d’èxit haver fet prèviament una anàlisi exhaustiva del nostre pla d’acció i ambicions per determinar com procedir i on focalitzar els nostres esforços per definir els països on ens volem implantar, per quins canals, quins productes o serveis oferirem, clients potencials, com hi arribarem, etc.

Business plan

De fet, hem de fer un business plan o un pla d’internacionalització del nostre projecte tenint en compte tots els factors: inversió necessària, estudi de mercat i del client, anàlisi del país i de la seva legislació, etc.

Hem d’haver analitzat i ser conscients del canvi cultural, de quins recursos econòmics disposem i quins necessitarem, definir el model de negoci que ha de ser exportable, buscar i assignar persones claus que necessitarem en el procés, -persones que han de conèixer la cultura on ens volem instal·lar i que ens faran de ponts-, plantejar-nos què ens suposarà com a esforç personal aquesta internacionalització i ser honestos amb nosaltres mateixos i veure si estem disposats a fer els potencials sacrificis que pot comportar el fet de tenir

presència fora. No podem oblidar que internacionalitzar pot significar un canvi de residència o, si més no, fer molts viatges, tenir mobilitat, parlar diversos idiomes, treballar amb diferents cultures..., hem de tenir capacitat per adaptar-nos i ser flexibles i, si no ho som, haurem de ser sincers amb nosaltres mateixos i buscar bons aliats.

Fer els deures

Per poder “exportar-nos” hem de tenir els deures prèviament fets. Necessitarem tenir un molt bon coneixement de les nostres fortaleses i dels nostres avantatges competitius , tant “d’aquí com d’allà”, haver realitzat estudis de viabilitat econòmica, financera, fiscal i legal. No només hem de saber els impactes a àmbit de recursos humans estudiant els costos salarials i les lleis laborals d’on ens volem implantar, també les fiscals del país, així com quines responsabilitats podem incórrer com a inversors, administradors d’una empresa a l’estranger en responsabilitat personal.

Haurem d’analitzar les lleis d’immigració d’aquest país (mirar si hi ha restriccions a les renovacions de visats, etc.), i considerar si tenim la capacitat organitzativa de fer-ho i avaluar tots els riscos.

En resum, ens cal seleccionar el mercat on ens volem instal·lar fent prèviament una anàlisi macroeconòmica, microeconòmica, legal i fiscal. A més, hem d’elaborar i definir el pla de negoci, assignar recursos, fer proves pilot que haurem de dissenyar prèviament, conèixer les nostres fortaleses, debilitats, quines poden ser les amenaces i les oportunitats... No ens podem precipitar i anteposar la necessitat d’avançar ràpid o voler aconseguir ràpidament resultats econòmics, cal seguir un procés rigorós d’estudi previ.

On anar

Internacionalitzar no és un procés banal i és difícil fer-ho sol. En cap cas podrem improvisar, no podem escollir un mercat només perquè sigui on el nostre agent o soci ens porti, o perquè sigui aquest país el que coneixem o perquè el nostre fill s’hagi instal·lat allà. Si els resultats econòmics no són els esperats tenim unes implicacions emocionals que ens dificulten el raonament objectiu. Hem de conèixer objectivament perquè ens hem d’instal·lar en aquest país i no en un altre, quins són els avantatges que ens ofereix aquest país. S’escull el país on ens volem instal·lar pel seu creixement econòmic i les seves perspectives de futur, per les seves infraestructures, per la política (o l’estabilitat política i institucional ), per la legalitat del país i fins i tot, per la cultura.

Millor acompanyats d’un gestor

És evident que necessitarem estar ben acompanyats. Necessitarem el suport i el coneixement de gestors experts perquè ens ajudin en aquest procés amb l’experiència que porten anys adquirint. Gestors que ens ajudaran a definir amb claredat els objectius i com aconseguir-los. I ens ajudaran a elaborar aquest pla d’internacionalització. La internacionalització del nostre projecte o del nostre negoci ha de ser un procés planificat i estructurat.

Un gestor sabrà indicar als seus clients, basat en les prioritats que s’estipulin, la llista de països potencials on realitzar la inversió. Sabrà explicar i acompanyar el seu client entre els entramats legals d’aquests països. Però el més important és que abans del procés d’internacionalització hem de procedir a fer un rigorós estudi, un pla d’internacionalització, que ens indicarà si és factible o no sortir fora i el cost que representa, i un gestor és el col·laborador ideal que indicarà les pautes que s’han de seguir per elaborar i definir el nostre pla d’internacionalització.


Novetats i modificacions en l’esti-mació objectiva i règim simplificat La Delegació de Girona va organitzar el dia 10 de de-

sembre passat una jornada sobre mòduls. El ponent

va ser José Pinto Molina dels Serveis d’Inspecció de

l’AEAT a Girona. Es van tractar, entre d’altres, aspec-

tes concrets sobre el tancament fiscal i comptable de

l’impost de societats, procediments tributaris, tributa-

ció de no residents i d’entitats sense ànim de lucre.

Plataforma A9. Nou sistema d’infor-mes de vehicles. Actualització del sis-tema de matriculació de vehiclesEl dia 11 de desembre es va realitzar, en horari de

matí, una jornada sobre la plataforma A9. El ponent,

Marc Virgili Palomar, analista funcional de GESCO, es

va desplaçar fins a la demarcació per donar a conèixer

DELEGACIONSDELEGACIÓ DE GIRONA

DELEGACIÓ DE LLEIDA

Com incrementar l’ocupacióEs va realitzar, juntament amb el Col·legi de Gradu-ats Socials, una sessió informativa referent als avan-tatges que ofereix el Servei d’Ocupació a Catalunya (SOC). Durant la jornada, presidida pel Sr. Luís Qui, secretari de la Delegació i la Sra. Montserrat Cerque-da, delegada del Col·legi de Graduats Socials, els po-nents - Sr. Oriol Salvia, cap del Servei Territorial del SOC a Lleida, Sr. Joan Santacana, coordinador de les OT de Lleida, i Sra. Maria Rosa Giralt, tècnica de l’Àrea de Serveis a l’Empresa- van explicar com mi-llorar l’ocupabilitat de les empreses, amb la finalitat última d’augmentar el nivell d’ocupació.

Autoritzacions de residència i treballVa tenir lloc a la seu col·legial, mitjançant videocon-ferència, una sessió informativa sobre les autorit-zacions de residència i treball. La xerrada va anar a càrrec del Sr. Xavier Cabau, cap del Servei de Plani-ficació i Coordinació de les Autoritzacions de Treball, i va ser moderada pel Sr. Marc Giménez, ponent de la Comissió d’Estrangeria, i s’hi van donar a conèixer els elements que permetin triar quin és el procedi-ment més adient per sol·licitar una autorització de treball, d’acord amb el perfil professional i personal del treballador.

La reforma de la LAULa reforma de la Llei d’Arrendaments (LAU), que era vigent des de fa gairebé 20 anys, va motivar orga-

nitzar una xerrada a la Delegació a Lleida. Aquesta va ser impartida pel Sr. Juan Manuel Nadal, advocat titular del Bufet Nadal i Assessor Jurídic de la Cam-bra de la Propietat, el qual va analitzar amb detall el contingut de la nova Llei i va explicar aspectes com són la llibertat en els contractes dels habitatges, la reducció en els terminis de presentació de reque-riments, la ràpida execució en els desallotjaments, entre altres novetats que afecten aquesta reforma. La sessió va ser presidida i moderada pel Sr. Venanci Blanch, delegat a Lleida del Col·legi de Gestors.

Actualitzacions de l’A9A causa dels nombrosos canvis introduïts per la Di-recció General de Trànsit, es va organitzar una sessió informativa per explicar les properes actualitzacions de la Plataforma A9. La jornada va ser impartida per Marc Virgili, analista funcional de Gestores 1880, i presidida i moderada pel Sr. Lluís Qui, membre de la Comissió de Trànsit, i s’hi van tractar els informes de vehicles i el sistema de matriculació.

SEPA“Càrrecs directes SEPA: una necessitat i una opor-tunitat de creixement per a l’empresa” és el títol de la jornada impartida pel Sr. Ricard Martí, delegat BS Finançament de la Direcció Regional Comercial Barcelona de Banc de Sabadell. Durant la sessió es van aclarir tots els conceptes del nou sistema de pagaments (rebuts domiciliats i transferències), re-emplaçats pels instruments de cobrament europeu.

11 DE DESEMBRE

10 DE DESEMBRE

11 DE DESEMBRE 9 DE GENER

12 DE DESEMBRE

16 DE DESEMBRE

18 DE DESEMBRE

16 DE GENER

algunes de les novetats que s’estan implantant en la

plataforma i que properament es posaran en marxa. La

jornada va estar moderada pel ponent de la Comissió

de Vehicles, Santi Fernández Carbó.

Jornada Declaracions informativesEl dia 9 de gener passat va tenir lloc, com cada any, a

les dependències de l’Agència Tributària, una jornada

de temàtica fiscal sobre les novetats en les declaraci-

ons informatives. Els ponents que van impartir aquest

programa van ser Juan Robleda Cabezas, del Depar-

tament de Gestió Tributària, i Ricard Tetas i Josep M.

Rigau, del Departament d’Informàtica Tributària.


“Considerem que la professió de gestor admi-

nistratiu implica una gran confiança per part

dels clients, sense la qual no seria possible ofe-

rir aquests serveis; es imprescindible, per tant,

realitzar un constant reciclatge i formació, així

com l’adaptació a les noves tecnologies per tal

d’anticipar-nos a les necessitats dels nostres

clients i oferir-los una gestió molt personalitza-

da”, apunta Maria Miserachs. La gestora afegeix:

“Alhora, però, i malgrat ser bona l’especialitza-

ció en determinats temes que abarca el gestor

administratiu, que són molts i molt variats, és

important i necessari tenir una visió global de

totes les parcel·les que poden afectar l’asses-

sorament complet que donem, i que, gràcies a

l’experiència obtinguda amb tants anys de trac-

te amb els clients (més de cinquanta), ens dóna

un valor afegit al nostre despatx”.

Maria Miserachs destaca que, atesa la variada i can-

viant legislació actual, “no deixem de banda en

cap moment l’adaptació, imprescindible, que la

nostra professió requereix a les modificacions

constants de normativa i de criteris de l’Admi-

nistració”.

Per altra banda, però, considera que, “cal adaptar-se

a les noves circumstàncies actuals per no perdre

mercat ni competitivitat, sense que això impliqui

una merma en la qualitat i l’atenció al client”.

ferentment a l’àmbit, laboral, fiscal i mercantil, tot i que

també ofereix serveis de gestió davant les Administra-

cions (trànsit, ajuntaments) i ajuda al seu client en tot

allò que pugui necessitar.

L’any 1995, el fill de M. Àngels Segura, Àlex Ollé, ad-

vocat de professió, s’incorporà al despatx professio-

nal i l’any 2003, i preparant el relleu generacional de

la gestoria, va obtenir el títol de gestor administratiu.

Actualment, 50 anys després de la seva incorporació al

Col·legi, M. Àngels Segura continua com a col·legiada.

El despatx compta, a més del seu fill, amb tres profes-

sionals més que donen servei a les principals activitats

del despatx.

“Són moments difícils i complicats per al petit empre-

sari, on des del nostre despatx veiem com negocis de

molts anys cauen per aquesta llarga i terrible crisi. La

nostra professió, òbviament no és aliena a aquesta si-

tuació, però més que mai hem d’estar al costat dels

nostres clients perquè tirin endavant els seus negocis i

, de mica en mica, i entre tots, poder veure el futur amb

optimisme”, destaca la Sra. Segura.

elg

esto

r

151814

GES

TOR

IES

GESTORIES

Gestoria Galtés, SLP

Gestoria Segura

Gestoria Galtés, SLP va néixer l’any 1945, inicial-

ment en el sector del transport i de les gestions

relacionades amb vehicles per mitjà de Joan Galtés

Casals. Posteriorment, s’hi va incorporar la seva

germana, Adela Galtés Codina, qui va convertir el

despatx en gestoria administrativa l’any 1970.

Actualment la gestoria la dirigeix la seva filla, Ma-

ria Miserachs Galtés, amb una trajectòria de més

de vint any, i que a la vegada està al capdavant del

despatx que van obrir a Piera.

Es tracta d’un despatx professional que, amb la

col·laboració d’altres professionals externs, i amb

la de Raquel Miserachs, advocada i també gestora

administrativa, ofereix un servei d’assessorament

integral que s’ha ampliat a causa del gran ventall

d’activitats que hi ha a Igualada i a la comarca, ofe-

rint assessorament en l’àmbit fiscal, laboral, comp-

table, jurídic, i vehicles i transports.

Aquest any Gestoria Segura compleix 50 anys. Tot va

començar al gener de 1964 quan Maria Àngels Segu-

ra Porta es va col·legiar i va iniciar la seva activitat a

casa dels seus pares i poc més tard, un cop casada,

a casa seva. El 1967 va traslladar l’activitat a Igualada,

on va exercir durant quatre anys, per desplaçar-se pos-

teriorment a Sitges, on es va establir definitivament.

En aquesta localitat turística va ajudar a la formació del

Gremi d’Hostaleria, circumstància que va facilitar la

seva integració al poble i consolidar una clientela.

Gestoria Segura sempre ha volgut acompanyar el petit

empresari, autònoms i petites societats familiars, sec-

tor que tot i no ser el de major nivell econòmic, sí és

el més necessitat d’assessorament. Dóna suport pre-

La Gestoria Galtés, SLP, dirigida per Maria Miserachs Galtés, gestora administrativa col·legiada amb el número 1.794, compta amb dues seus: una a igualada, a la rambla del General Vives, 39, telèfon 938030437, fax 938035610, i correu electrònic: [email protected], i l’altra a Piera, situada al carrer de Sant cristòfol, 3, telèfon 937789078, fax 937762165 i correu electrònic: [email protected] seva pàgina web és www.gestoriagaltes.com.

La Gestoria Segura està dirigida per Maria Àngels Segura (col·legiada no exercent núm. 963) i Àlex Ollé (col·legiat exercent núm. 2.497). es troba al carrer de Sant Bartomeu, 42, baixos, 08870 Sitges (Barcelona). el telèfon de contacte és el 93 894 29 37, el fax el 93 894 28 99 i el correu electrònic [email protected]


ACTUALITAT COL·LEGIAL

Benvinguda als nous gestorsel col·legi explica els serveis que ofereix als gestors que van superar les proves d’accés a la professió el 2013

El Col·legi va organitzar el 19 de febrer passat un acte per donar la benvinguda als nous gestors administratius, els quals van superar les proves d’accés a la professió, que van tenir lloc el setembre de 2013 a la Universitat de Barcelona. Es tracta de la cinquena promoció de gestors administratius que han realitzat aquestes proves a Catalunya. Alhora, també hi havia els gestors que el curs passat van realitzar el màster en Gestió Administrativa i també poden exercir com a gestors.

L’acte va comptar amb la presència d’Alfonso Lluzar, president del Col·legi, el Consell i el Consejo General; Juan Antonio Santos, secretari del Col·legi i president de la Mutualidad; Marina Rocabruna, gerent del Col·legi, i David Martín, gerent de la Mutualidad, a més d’altres representants del Col·legi.

El primer a intervenir va ser el president el qual va felicitar als assistents pel fet d’haver superat les proves o el màster, i els va explicar la trajectòria i els valors d’una professió amb més de 150 anys d’història. Lluzar també va destacar els serveis que ofereix el Col·legi al col·lectiu, “i més ara amb la crisi, on cal que els gestors aportem solucions als nostres clients”, tot afegint: “Som els grans aliats de les empreses per ajudar-les a remuntar i buscar noves vies per aconseguir una continuïtat”.

El president va explicar les eines que els futurs professionals de la gestió tenen al seu abast, així com els nous serveis que s’impulsen de manera continuada des del Col·legi, tots recollits en la recentment editada Guia de Serveis.

La Mutualidad

Seguidament va ser Juan Antonio Santos l’encarregat de dirigir-se a la cinquantena d’assistents. El secretari del Col·legi els va donar a conèixer les diferents promocions per facilitar la col·legiació dels nous gestors, i la possibilitat de col·legiar-se com a exercent o no exercent, juntament amb els avantatges que comporta cada modalitat. Santos també va introduir la possibilitat de fer-se mutualista de la Mutualidad, tema que va explicar amb més detall David Martín, gerent de la Mutualidad. Aquest va donar a conèixer els avantatges que representa tenir una assegurança privada que ofereix plans d’estalvi en un sistema de capitalització individual. Actualment Mutuaga compta amb més de dos mil mutualistes.

els nous professionals

Entre els futurs gestors assistents a l’acte es respirava un ambient d’optimisme, ja que veuen la professió com una bona sortida professional

amb perspectives de futur. Alhora, valoren molt

positivament els serveis que els ofereix el Col·legi i

la relació d’aquest amb l’Administració.

Helena Rovira és una de les noves i joves gestores

que va assistir a l’acte. “Em vull col·legiar, però

encara no ho he fet, perquè considero molt útils

tots els serveis que ofereix el Col·legi, i la relació

que ha establert amb les diferents administracions.

A la vegada, també considero essencial estar

col·legiat”.

Una altra de les persones assistents a l’acte

va ser Verónica Martín, qui ja està col·legiada i

exerceix com a gestora administrativa, la qual

es va interessar pels avantatges que li ofereix

la Mutualidad. A més, va destacar els beneficis

que li reporta el fet de formar part del Col·legi:

“Els encàrrecs de gestió són un valor que té el

gestor davant altres professionals i, a més, com

a col·legiada disposo d’un programa per temes

laborals que funciona molt bé”.

Carlos Peña és col·legiat no exercent, “perquè la

meva germana, que també és gestora, sí que està

col·legiada com a exercent i d’aquesta manera

podem gaudir de tots els serveis que ens ofereix

el Col·legi”. Per a Peña comptar amb un col·legi

professional actiu és molt important, “perquè

cada any incrementa la cartera de serveis que ens

ofereix”.

Mentre prenien la copa de cava que va servir com

a punt de cloenda de l’acte, Susana García Egea,

col·legida exercent, i Ester Hernández, qui encara no

s’ha col·legiat, però té previst fer-ho més endavant,

coincideixen en el fet que un dels punts forts del

Col·legi són els serveis “que faciliten molt el dia a

dia i la tasca professional”, apunta Susana García.


elg

esto

r

17

ACT

UA

LITA

T CO

LEG

IAL

16

Demana la Guia de Serveis per a Gestor Administratiu.La millor eina per a desenvolupar la teva professió.

CONTACTA’NS: [email protected]

21 de setembre de 2013 a la facultat de Dret de la Uni-versitat de Barcelona-, es van admetre 137 sol·licituds.

De les persones que van presentar les sol·licituds, 75 van acudir a fer l’examen, encara que sis van ser consi-derades no aptes; la resta, 56, no es van presentar per realitzar la prova per accedir a la professió de gestor.

De les persones presentades, el 53% eren dones. Per titulacions, el 45% eren llicenciats en Dret; el 15% en ADE, Econòmiques o Empresarials; l’1% en Ciències Polítiques, mentre que el 39% procedien del Màster en Gestió Administrativa.

Del total de persones presentades, el 64% pertanyien a la província de Barcelona, el 12% a la de Girona, el 8% a la de Lleida i l’1% a la de Tarragona; el 15% pro-cedia de la resta de l’Estat.

Perfi l dels aspirants a gestor administratiuLes convocatòries per accedir a la professió de gestor administratiu ofereixen als professionals del dret, l’economia i l’empresa, i les ciències polítiques l’oportunitat d’ampliar les seves expectatives professionals

En la darrera convocatòria de proves per accedir a la professió de gestor administratiu –que van tenir lloc el


ConveniMutualidad

Biciregistre: un nou negoci per a les gestoriesels gestors administratius són validadors en els tràmits del Biciregistre

Cada vegada és més habitual l’ús de la bicicleta

per a la mobilitat diària, fet que va impulsar la

creació de la Red de Ciudades por la Bicicleta,

una xarxa de municipis que, entre altres accions,

ha impulsat la creació del Biciregistro, un sistema

informatiu estatal de registre de bicicletes que

permet identificar la bicicleta i, en cas de robatori,

incrementar les probabilitats de recuperar-la.

A cada bicicleta registrada se li atorga un codi

identificatiu exclusiu. El gestor administratiu

registra la bicicleta del client en el Biciregistre i

lliura al propietari del vehicle un conjunt d’adhesius

especials en els quals consta el número assignat,

per marcar el bastidor de la bicicleta.

el col·legi renova el conveni de col·laboració amb la Mutualidad de Gestors administratius

El 20 de febrer passat, a la seu del Col·legi de

Gestors Administratius de Catalunya (COGAC)

va tenir lloc l’acte de signatura de renovació del

conveni entre el COGAC i la Mutualidad.

A l’acte, hi van assistir el Sr. Juan Antonio Santos,

president de Mutualidad GA; el Sr. David Martín,

gerent de Mutualidad GA; i el Sr. Alfonso Lluzar,

president del Col·legi de Gestors, del Consell i del

El web biciregistro.es atorga a cada bicicleta un

codi de registre que a més figura en els adhesius

de registre. Aquests adhesius estan fabricats

en material de molt difícil extracció que, en cas

d’agressió, deixa el codi gravat al bastidor, visible

sota llum ultraviolada.

El Registre de Bicicletes dificulta el comerç il·legal

i possibilita la recuperació d’una bicicleta robada o

extraviada.

Una nova oportunitat

A més del tràmit del registre, “aquest servei us

permet oferir productes asseguradors específics

per a bicicletes. Per a totes aquelles gestories

que no oferiu aquest servei habitualment, el

Col·legi us proporciona diverses propostes destaca

Alfonso Lluzar, president del Col·legi de Gestors

Administratius de Catalunya, qui afegeix: “sent la

bicicleta, cada vegada més, un mitjà de transport

habitual, és ben clar que és molt important

per a la nostra professió posicionar-se de bon

començament com a validadora del Biciregistre.

Serà una nova font d’ingressos per a les gestories”.

Consejo de Gestores Administrativos de España;

el Sr. Antoni Pérez, vicepresident del Col·legi; el

Sr. Venanci Blanch, president-delegat del Col·legi

a Lleida; el Sr. Joan Roig, president-delegat del

Col·legi a Girona; el Sr. Pau Garcia, vocal 3r, i la Sra.

Marina Rocabruna, gerent de l’entitat.

La renovació del conveni signat busca fomentar que

ambdues entitats puguin realitzar accions conjuntes

en benefici del col·lectiu i incentivar l’adhesió a la

Mutualidad del col·lectiu, fet que reporta beneficis

per al col·lectiu de gestors administratius. Tal

com va destacar el Sr. Santos, “es tracta d’una

alternativa al règim d’autònoms que ofereix plans

d’estalvi en un sistema de capitalització individual”.

Per la seva banda, el Sr. Lluzar va remarcar que

“cadascú es pot dissenyar la seva jubilació a mida”.


elg

esto

r

1918

NO

VES

TECN

OLO

GIE

S

Nova ‘app’dels gestors

Les aplicacions més valorades

els ciutadans ja poden localitzar els gestors administratius des del mòbil

El Consejo General i els col·legis de gestors administratius han desenvolupat un Registre General de Gestors Administratius (RGGA) per facilitar als ciutadans una eina per trobar un gestor d’una manera fàcil i àgil. Per mitjà d’una aplicació gratuïta disponible per a iPhone i dispositius mòbils Android, qualsevol persona pot localitzar per especialització i per proximitat qualsevol gestor gràcies a la geolocalització. “La primera app de professionals és la dels gestors administratius”, remarca el president del Col·legi, Alfonso Lluzar.

• idBCN: permet disposar d’una identitat digital

basada en el mòbil.

• Park Güell Guia: l’aplicació oficial del Park Güell

que ofereix una visita guiada pels punts d’interès

més emblemàtics de l’espai creat per Gaudí.

• Time Out Barcelona: una aplicació per aprofitar al

màxim l’oci i la cultura de Barcelona.

• Barcelona Design Tour: permet planificar les

rutes per la ciutat de forma ordenada i clara.

• Eltenedor.es: permet buscar i reservar

restaurants, alhora que fa promocions.

• iBeach: ofereix informació de les platges en

temps real: temperatura, onatge, color de les

banderes…

• BCN Paisatge: convida a descobrir elements

singulars del paisatge urbà de Barcelona.

• BCN Arquitectura: guia d’arquitectura de

Barcelona amb més d’un centenar d’edificis,

cadascun documentat amb fotografies, plànols

i textos explicatius.

• Mapa Tricentenari BCN: app per accedir a

continguts (espais i activitats) vinculats al Mapa

de la Barcelona del Tricentenari, situat al passeig

de Lluís Companys.

• ApparkB: App gratuïta que estalvia anar fins

al dispensador de tiquets i es paga només el

que s’utilitza de les zones blava i verda. També

estalvia multes per excés de temps estacionat.

• By-Taxi: l’app més senzilla per demanar un taxi.

Sense trucades ni registres, només fent tres

clics.

• TMB Maps: app que facilita l’ús del transport

públic a la ciutat.

• Fooding: aplicació que ofereix una àmplia

gamma de comerços del món de la restauració i

delicatessen.

apps4bcn.cat és un portal on es poden trobar les millors aplicacions vinculades amb la ciutat, que permeten viure-la i gaudir-ne d’una manera més intensa. aquestes estan ordenades per categories, i seleccionades i valorades per experts en la matèria.

entre les apps més destacades trobem:

NOVES TECNOLOGIES

http://www.app.gestoresadministrativoscolegiados.com


serveis

Al servei de la vostra professió

Servei d’Atenció al Col·legiat Tel. 93 317 06 86 [email protected] www.gestors.cat

El Col·legi al servei dels seus col·legiats.Per tal que no t’hagis d’esperar i oferir-te una atenció immediata, concerta la teva cita prèvia.

EL COL·LEGI COM A PLATAFORMA DE SERVEIS PER A VOSALTRES I EL VOSTRE NEGOCI

Segurament, a hores d’ara ja teniu en les vostres mans la GUIA DE SERVEIS COGAC. La nostra intenció és que esteu totalment informats i aprofi teu el que us ofereix el Col·legi.

La Guia la tindreu actualitzada i a la vostra disposició també on-line a www.gestors.cat/ca/serveis, per tal que pugueu accedir-hi en qualsevol moment i consultar els últims serveis que anem actualitzant.

Com podreu veure, n’hi ha un ampli ventall. Per tal que estigueu assabentats, obrirem un canal de comunicació específi c, per donar-vos a conèixer en profunditat cada servei, tant dels que ja existeixen com dels que es vagin creant.

La nostra principal prioritat és que, com a professionals GA, obtingueu cada cop més projecció per fer créixer els vostres negocis, que estigueu reconeguts davant la societat i us diferencieu entre d’altres professionals del món de l’assessorament i la gestió.

Tant davant el ciutadà, per tal que us identifi qui com el seu professional de confi ança, amb la garantia que rebrà el millor assessorament i gestió dels seus assumptes; com davant les administracions que us reconeixen com el professional de referència que ajuda a millorar i facilitar les relacions amb la societat.

Cadascun dels nostres objectius van encaminats a complir amb aquestes expectatives, que esperem que siguin les vostres, estem oberts als suggeriments i les inquietuds que us interessen perquè estem segurs, que d’aquesta manera millorarem el nostre servei a cadascun de vosaltres.

www.gestors.cat


elg

esto

r

2120

CULT

UR

A

CULTURA

actiu i multiaventura, rutes de senderisme, parcs

naturals o ofi cines de turisme.

Els allotjaments rurals adherits a aquest

acord aplicaran un descompte d’un 10% als

col·legiats i col·laboradors del Col·legi Ofi cial

de Gestors Administratius de Catalunya. Caldrà

que us identifi queu a l’allotjament rural escollit

mitjançant el carnet del COGAC.

Per accedir als allotjaments rurals amb acords cal

que cliqueu:

http://www.tuscasasrurales.com/acuerdos.asp

Gràcies al conveni signat amb TUS caSaS rUraLeS, els gestors i col·laboradors poden obtenir un descompte del 10% en el preu dels seus serveis.

Tuscasasrurales.com és un portal dedicat als

allotjaments rurals de tot l’Estat espanyol,

on trobareu una gran varietat d’ofertes i

promocions. El web us ofereix una guia de cases,

allotjaments, turisme i hotels rurals. Podeu

contactar directament amb els propietaris, sense

intermediaris. També podreu completar el vostre

viatge amb activitats de turisme rurals, turisme

Nou conveni amb “tus casas rurales”

SabadellProfessional

Febr

erde

2014

Cond

icio

nsre

visa

bles

enfu

nció

del’e

volu

ció

delm

erca

t.S’

aplic

aran

les

que

estig

uin

envi

gora

lba

ncen

elm

omen

tde

lafo

rmal

itzac

ió.

Una cosa és dir que treballem en PRO del seu negoci. Una altra és fer-ho:

CompteExpansió Negocis PRO.Un compte que posa al seu abast finançament a lamida del seu negoci.- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -• Li abonem el 10% de la seva quota de col·legiat, • Targeta de crèdit i de dèbit gratis.

fins a un màxim de 100 euros l’any per compte.•0 comissions d’administració i manteniment. •Rènting, lísing i préstecs en unes

condicions preferents.• TPV en unes condicions preferents. • Servei d’assistència jurídica telefònica

inclòs.- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Truca’ns al 902 383 666, identifiqui's com a membre del seu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem a treballar.- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Les excel·lents condicions esmentades anteriorment del Compte Expansió Negocis PRO es mantindran mentre es compleixi com a mínim un dels requisits següents: uncàrrec en concepte d’emissió de nòmina, un càrrec en concepte d’assegurances socials, un càrrec en concepte d’impostos o dos càrrecs en concepte de rebuts. Si altercer mes no es compleixen aquestes condicions, automàticament el Compte Expansió Negocis PRO passarà a ser un compte estàndard.

sabadellprofessional.com

El banc de les millors empreses. I el teu.

AHEEEHAPOLLHECDOMHLDGEHOBPAHEEEHABNFFFNBPFHMKJDIPBPIGJPJHMPBNFFFNBGDMNNGFGLCNHKFHNPFMKENCDHPPPCAIJPFBGCMJFLLEOEFLNBHJLDJNGCFKGAOOKJCJJBBLOFGMHOFKEEJLHKIILHAHBMCGPIKJPAKILAFPNFIMFNPAOHLDPLACGPPDBOIMOMNNFFNEPIFHPKAEIBNNDEPLEAHFHAAIEGAPBBBPAPOLNOFNEJLHNIJNDNBBGHBJMPNHHHHHHHPHPPHPPPPPHPPHPHPHHPHPPPHP

Captura el codi QR i coneix la nostranews ‘Professional Informa’


CULT

UR

A

CULTURA

L’acte, anomenat New Year’s Brunch (nyb’14), va tenir lloc simultàniament a estudis d’artistes, galeries, museus i institucions culturals de més de 14 països i de 46 ciutats europees, diumenge 19 de gener passat.

Sculpture Network, va reunir a més de 2.000 persones en aquest esdeveniment, la fi nalitat del qual és promocionar l’escultura contemporània a Europa i facilitar que es connectin persones i institucions amb interès en l’art en tres dimensions.

El programa a Barcelona va consistir en una visita lliure a les dues exposicions de la Fundació Suñol “CONTINUUM. Col·lecció Josep Suñol” i “Joan Rom E.R.T.”, un brindis per l’Any Nou a la terrassa, i en un dinar opcional al restaurant Pomarada.

Sempre apostant per la cultura, el Col·legi es va voler sumar per segon any consecutiu al brindis anual per l’escultura contemporània que organitza l’entitat alemanya sense ànim de lucre, Sculpture Network.

Amb la col·laboració de:

NEW YEAR’S BRUNCH 2014Una celebració de l’escultura contemporània a Europa


61045 el gestor feb14 m12.indd

Documents