6è Trimestre

36

Sessió 20: Mapa Conceptual sobre la Missió de l’EsglésiaData:

L’ESGLÉSIAté

una doble missió

EVANGELITZAR

fer conèixer a tots els homes i dones la Bona Notícia que ens ha estat donada per Jesús

(Mateu 28, 16-20)

a) a través del TESTIMONIb) a través dels SAGRAMENTSc) a través de la PREDICACIÓ

SERVIR

ajudar tots els homes i dones a viure en plenitud (Mateu 5, 1-12)

a) en el Tercer Món: ajudant al desenvolupament dels països;

b) en el Quart Món: ajudant cas per cas cada marginat;

c) en el Primer Món: creant una consciència més solidària

Esglésies de Sant Pere de Terrassa

37

DEURES: Escull una de les dues cites de Mateu que hem fet servir al Mapa Conceptual: copia-la i fes-ne un comentari a la llum del que hem vist

38

Enganxa en aquest full l’Avaluació Inicial corregida

39

SESSIÓ 21: L’Església al Tercer MónData:

A partir de finals del segle XV, coincidint amb el Descobriment d’Amèrica, l’Església es va fer present d’una forma molt important en els territoris nous. La preocupació fonamental era fer conèixer la Bona Notícia de Jesús a tothom. És cert que també es cometeren abusos. Però hi hagué frares que defensaren els drets dels indígenes, com ara fra Bartolomé de las Casas. Però l’evangelització aviat s’estengué per l’Orient i per Àfrica. L’Església estava disposada a arribar a tot arreu. Cal que recordem noms com ara sant Francesc Xavier, sant Pere Claver, ... i tants i tants d’altres.

Però juntament amb l’evangelització, Europa portà als altres continents un sistema polític i econòmic opressor; sistema que desembocà en el sistema colonial. Fruit d’aquest sistema opressor, molts d’aquests territoris, en arribar a la independència, s’han trobat en la dependència econòmica més absoluta, i en la misèria. L’Església, a més de l’evangelització, intenta encara defensar els drets dels indefensos i busca la promoció humana i el desenvolupament equilibrat d’aquests

països. L’Església és present al Tercer Món en milers de parròquies, comunitats de base, hospitals, escoles, centres d’acollida ... L’Escola Pia de Catalunya té les seves missions al Senegal, al Camerun, a les zones pobres de Califòrnia (la mexicana i la d’Estats Units) i a Cuba. I ARA: llegeix aquest text. Encara que ja es pot considerar antic (la situació avui és pitjor), dóna una idea del mal repartiment dels béns:

"L'exigència de compartir no és només un gest caritatiu; és, primer de tot, un acte de justícia. El Tercer Món comparteix amb els països industrialitzats la major part de les seves riqueses, que, en els darrers decennis, han servit per a potenciar el desenvolupament del Nord. En les relacions Nord-Sud, el més egoista, gasiu i avar és el Nord. Per això el món d'avui ofereix un panorama desolador, tal com es desprèn de les següents dades:

1500 milions de persones estan mancades d'atenció mèdica; 1200 milions de persones no tenen accés a l'aigua potable; 1000 milions de persones viuen en una situació de pobresa absoluta; 450 milions de persones pateixen fam d'una forma continuada; 250 milions d'infants no disposen de cap escola; 100.000 persones moren diàriament com a conseqüència de la fam.

40.000 són infants; 100 milions de persones estan mancades de qualsevol mena d'habitatge; el 30% de la població mundial disposa del 75% de la producció global

d'aliments; el 3% dels terratinents del Tercer Món posseeix el 70% de les terres; la meitat del gra que es produeix en el món es destina a l'alimentació de

la ramaderia; 20.000 milions de dòlars són suficients per acabar amb la fam, i en el món es gasten més d'un bilió de

dòlars en armaments" (Daniel G. Gòmez, Mundo Negro, febrer 1989)

Sessió 22: L’Església al Quart Món40

Data:

També als països tradicionalment desenvolupats s'han creat situacions d'injustícia social. El sistema econòmic que té Occident és cada cop més competitiu i els més febles queden al marge. També hi ha raons de tipus personal que poden contribuir a la marginació.

Avui trobem a Catalunya zones degradades i empobrides. Alcoholisme, drogodependència, atur, entre d'altres, són factors que afavoreixen la marginació.

L'Església es fa present enmig d'aquestes situacions. Són força les institucions lligades a l’Església que treballen per servir els més febles: parròquies, Càritas, institucions privades d'inspiració cristiana (per exemple la Fundació Busquets a Terrassa) ...

L'Escola Pia de Catalunya és present en el Quart Món: des de la Parròquia del Carme de Barcelona, en ple barri del Raval; des de la comunitat escolàpia del barri de La Mina, que treballa en la promoció social, cultural i econòmica del barri; des d'una Llar de Protecció de Menors a Granollers, dirigida pel P. Isidre Carbonell; des de la col.laboració amb el barri de Les Arenes, de Terrassa; ... Des de la nostra escola s’estan promovent projectes que ens acostin al Quart Món: P.I.R.M.I., Alfabetització de nens Magrebins, projectes en diversos barris de Terrassa, ...

Llegeix aquesta pregària escrita per monsenyor Helder Camara, uns dels bisbes brasilers que lluiten per la dignitat dels més pobres.

PEL MÓN SENSE VEU

“Permeteu-me, Senyor, una intenció especial pel meu poble, el món sense veu. Hi ha milers i milers de criatures humanes -en els països pobres i en les zones pobres dels països rics- sense dret a aixecar la seva veu, sense possibilitat de reclamar, de protestar, per justos que siguin els drets que han de defensar: els sense-casa, els sense-menjar, els sense-vestit, els sense-salut, els sense-un-mínim de possibilitat d'educació, els sense-treball, els sense-esdevenidor, els sense-esperança. Perillen de caure en el fatalisme, es descoratgen, perden la veu, esdevenen uns sense-veu.

Envieu, Senyor, el vostre Esperit, perquè només ell pot renovar la faç de la terra. Només ell podrà trencar els egoismes, condició indispensable perquè siguin sobrepassades les estructures injustes que mantenen milions d'éssers en esclavatge! Només ell podrà ajudar-nos a construir un món més humà i més cristià! “(Helder Camara)

41

SESSIÓ 23: Les ONG’SData:

Llegeix i subratlla:

“ONG són les sigles d'"Organització no governamental". Des de fa molts anys, arreu del món han anat apareixent grups que, sense cap filiació política, han intentat treballar en favor d'algun aspecte important: ecologisme (DEPANA, GREENPEACE, VETERMON), pacifisme (PAX CHRISTI, JUSTÍCIA I PAU), ajuda sanitària (CREU ROJA, MEDICUS MUNDI, METGES SENSE FRONTERES), justícia social (AMNISTIA INTERNACIONAL, CRISTIANISME I JUSTÍCIA), solidaritat internacional (INTERMON, MANS UNIDES, CARITAS, SETEM), ...

El creixement de les ONG's ha anat unit a la consciència de molta gent que han vist que des del governs no es prenen mesures suficients per arreglar problemes greus de la humanitat. Moltes d'aquestes ONG's han estat creades per cristians i tenen un rerafons religiós. Les ONG's sobreviuen gràcies al treball voluntari -gratuït- de milions de persones arreu del món i a l'aportació econòmica desinteressada dels socis. L'ajuda dels governs és molt petita.”

I ara, en grup, intenta crear una ONG seguint la següent pauta:

1. Finalitat:

2. Nom:

3. Activitats que podria desenvolupar:

*

*

*

4. Forma de finançament:

5. Altres aspectes ...

42

SESSIÓ 24: Càritas, un exemple d’ONGData:

1. Què és Càritas Diocesana de Barcelona? Càritas Diocesana de Barcelona és una institució de l’Església Catòlica, fundada l’any 1953, que fa un treball social entre els pobres i en sectors necessitats de la nostra societat.

2. Quin és l’objectiu de Càritas?

L’atenció a les persones en situació de necessitat, tenint en compte tres vessants:

a) ASSISTÈNCIA: és una acció urgent davant de necessitats que no poden esperar;b) PROMOCIÓ: capacitar aquell qui no se’n surt perquè un dia pugui fer-ho per si sol;c) PREVENCIÓ: trencar el cercle de la pobresa i de la marginació.

3. Com ho porta a terme?

Mitjançant programes socials dedicats a la Vellesa, a la Infància i les Famílies, a l’Atur, a les Drogodependències i a la Immigració.

4. Com ho fa?

Mitjançant la Informació i Sensibilització (a través d’informes, campanyes, col.loquis, publicacions, ...) i el Voluntariat (persones que, gratuïtament, ofereixen el seu temps i els seus coneixements.

43

SESSIONS 25 I 26: ORGANITZACIÓ I VIDA DE L’ESGLÉSIA Data:

1. La doble naturalesa de l’Església

L’Església sempre s’ha entès a si mateixa com una realitat alhora humana i divina:

* humana: perquè està formada per persones. Cal esperar, doncs, que tingui defectes i limitacions pròpies dels seus membres;

* divina: perquè l’Església és volguda per Déu Pare, promoguda per Jesús i sostinguda per l’Esperit Sant a partir de la Pentecosta.

Activitat: fixa’t com el mateix Sant Pere (Cap de l’Església) és presentat pel Nou Testament com a pecador i alhora seguidor incondicional de Jesús:

Abans de la Resurrecció Després de la Resurrecció“Mentrestant, Pere s’estava assegut a fora, al pati. Se li va acostar una criada i li digué:- Tu també hi anaves, amb Jesús, el Galileu.Però ell ho negà davant de tothom:- No sé de què parles.Quan Pere sortia cap al portal, una altra criada el veié i digué als qui eren allí:- Aquest anava amb Jesús, el Natzaré.Pere ho tornà a negar tot jurant:- No conec aquest home.Poc després, els que eren allà es van acostar a Pere i li digueren:- És veritat que tu també ets d’ells: si fins i tot se’t nota per l’accent amb què parles!Llavors es va posar a jurar i a maleir dient:- Jo no conec aquest home!A l’instant va cantar el gall. Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: “Abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.”I, així que va ser fora, va plorar amargament.” (Mateu 26, 69-75)

“Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:- Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?Ell li respongué:- Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.Jesús li diu:- Pastura els meus anyells.Per segona vegada li pregunta:- Simó, fill de Joan, m’estimes?Ell li respon:- Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.Jesús li diu:- Pastura les meves ovelles.Li pregunta Jesús per tercera vegada:- Simó, fill de Joan, m’estimes?Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava i li respongué:- Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps que t’estimo.Li diu Jesús:- Pastura les meves ovelles. T’ho ben asseguro: quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús va afegir:- Segueix-me.” (Joan 21, 15-19)

44

a) Llegeix els dos textos;b) Quines semblances trobes entre ambdós?c) Per què creus que Jesús li pregunta a Pere tres vegades si l’estima?d) Busca Mateu 16, 13-19 i comenta la cita a la llum del que hem vist fins ara

45

2. Organització de l’Església

Des del principi, l’Església s’organitza territorialment en:

2.1. Diòcesis (bisbats): es tracta de territoris dirigits religiosament (pastoralment) per un bisbe (successor directe dels 12 apòstols) A Catalunya hi ha 8 bisbats: Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Vic, Solsona, Tortosa i la Seu d’Urgell. En tot el món hi ha uns 4000 bisbats. Els bisbats d’un mateix estat o nació formen la Conferència Episcopal. En el cas de Catalunya, que no té reconeguda encara Conferència Episcopal, aquesta rep el nom eclesiàstic de Província Tarraconense (degut a que el bisbat de Tarragona és el més antic del nostre país)

2.2. Parròquies: cada bisbat se subdivideix en múltiples parròquies dirigides per un rector que a vegades és ajudat per un o diversos vicaris. A Terrassa hi ha 11 parròquies (Sant Esperit, Sant Pere, Sant Josep, Sagrada Família, Sant Cristòfol, Sant Valentí, Santa Creu, El Carme, Maria Auxiliadora, Verge de Montserrat i Sant Pau) i al bisbat de Barcelona més de 400. La Parròquia és la comunitat eclesial de base, on un cristià és batejat, rep els sagraments al llarg de la vida i és acomiadat al moment de la mort. Cal recordar que Terrassa fou durant més de tres segles Seu Episcopal (Ègara), de la qual alguns bisbes foren sant Nebridi i sant Oleguer.

2.3. El Papa de Roma: el bisbe de Roma (Papa) és des d’antic el signe visible de la unitat de l’Església . Alguns títols que ha rebut històricament són:

2.3.1. Vicari de Crist: representant de Crist a la terra;2.3.2. Summe Pontífex: aquell qui fa de pont entre els homes i Déu;2.3.3. Successor de Pere: fa referència a l’encàrrec que Crist fa a Pere perquè l’acompleixi al

llarg de tota la història (Mateu 16, 13-19)

Els papes que han dirigit l’Església des de la Segona Guerra Mundial han estat els següents: Pius XII, Joan XXIII (que va convocar el Concili Vaticà II), Pau VI, Joan Pau I i Joan Pau II (Karol Wojtyla, primer Papa no italià des de fa segles)

3. El Poble Cristià

No hi hauria Església sense Poble Cristià. A vegades identifiquem l’Església amb el Papa, amb els bisbes, amb els capellans i amb les monges quan, de fet, aquests són la part més petita. Hi ha moltes altres tasques i serveis en l’Església. Llegeix la següent cita de Sant Pau als corintis i respon, per acabar, la pregunta que tens al peu de pàgina:

“El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit. Ara bé, el cos no consta d’un sol membre, sinó de molts. Si el peu deia: “Com que no sóc mà, no sóc del cos”, no per això deixaria de ser del cos. I si l’orella deia: “Com que no sóc ull, no sóc del cos”, no per això deixaria de ser del cos. Si tot el cos fos ull, com podria sentir-hi? Si tot el cos fos oïda, com podria olorar? Però Déu ha distribuït en el cos cadascun dels membres de la manera que li ha semblat. Si tot el cos es reduís a un sol membre, on seria el cos? Així, doncs, els membres són molts, però el cos és un de sol.” (1 Corintis 12, 12-20)

46

Activitat: descriu tasques diverses que sàpigues que es fan en l’Església i opina sobre cadascuna d’elles (mínim 3 tasques)

47

SESSIÓ 27: Els Concilis EcumènicsData:

Des dels inicis de l’Església s’han celebrat Concilis. S’entén per Concili la reunió de tots els bisbes d’una zona o de tot el món per resoldre problemes que sorgeixen en la vida de l’Església, per definir aspectes importants de la fe o de la moral i per tractar de temes actuals que afecten a la vida dels cristians. Quan el Concili reuneix tots els bisbes del món al voltant del Bisbe de Roma (Papa) aquest s’anomena “Ecumènic”. Fins ara hi hagut 21 Concilis Ecumènics dels quals els més importants han estat els següents:

1. Concili de Jerusalem (any 49 d.C): va definir que la salvació ve per la fe en Jesucrist i no per l’observància de la llei de Moisès (llegir Actes 15, 1-12/ Gàlates 2, 11, 21) Pere i Pau s’enfronten obertament i, finalment, Pere canvia d’actitud;

2. Concili de Nicea (any 325 d.C): convocat per l’emperador Constantí, va definir la divinitat de Jesucrist: “El Fill és Déu igual que el Pare”;

3. Concili de Constantinoble (any 381 d.C): defineix la divinitat del Fill i de l’Esperit Sant;4. Concili d’Efes (any 431 d.C): defineix la unitat de Jesucrist: és Déu i home, en una sola persona

divina. Per tant, Maria és Mare de Déu;5. Concili de Calcedònia (any 451 d.C): Jesucrist té dues naturaleses distintes: és Déu com el

Pare i home com nosaltres;6. Concili de Trento (1545-1563 d.C): tracta de la Reforma de l’Església, de millorar la qualitat de

vida cristiana dels creients, de millorar la formació dels clergues i dels religiosos (la presència dels bisbes espanyols, força preparats, fou determinant) També intenta resoldre el cisma produït per Luter convidant alguns teòlegs protestants, però el diàleg serà impossible;

7. Concili Vaticà I (1869-1870) d.C): convocat per Pius IX en un moment de convulsions socials importants (plena Revolució Industrial, Moviments obrers, naixement i expansió del socialisme i del sindicalisme, expansió de l’ateisme, pèrdua de poder polític de l’Església, separació progressiva del món cultural i científic del món religiós, ...) l’Església intenta recuperar la seva influència i conservar intacte el seu missatge;

8. Concili Vaticà II (1962-1965 d.C): convocat pel Papa Joan XXIII i acabat pel Papa Pau VI va reunir tres mil bisbes a Roma durant tres anys. Es tracta de l’esforç humà més gran fet mai per l’Església per acostar la persona de Jesús a la humanitat. Serà recordat sempre com el Concili de l’”Aggiornamento”, és a dir, de l’esforç per posar al dia el missatge cristià. Entre d’altres coses importants, devem a aquest Concili la incorporació de totes les llengües a la litúrgia, la idea d’Església no jeràrquica sinó com a Poble de Déu, l’acostament al món obrer, a la ciència, a la cultura moderna, ...

Activitat per grups: quins temes creieu que hauria de tractar un possible Concili Vaticà III, fent-ne llista segons prioritats (de més important a menys)

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

48

SESSIÓ 28: El Concili TarraconenseData:

1. Idees prèvies:

1.1. Què és un Concili Provincial?

*

1.2. Si diem “Tarraconense”: quins bisbats ens formen part? Escriu-los. Escriu també el nom dels bisbes catalans que coneguis, situant-los en el bisbat propi.

1.Bisbat: Bisbe/s:

2.Bisbat: Bisbe/s:

3.Bisbat: Bisbes:

4.Bisbat: Bisbe/s:

5.Bisbat: Bisbe/s:

6.Bisbat: Bisbe/s:

7.Bisbat: Bisbe/s:

8.Bisbat: Bisbe/s:

2. Una mica d’història

Per dibuixar el marc general del Concili Provincial Tarraconense ens cal retrocedir al Vaticà II (Roma, 1962-1965) Cal dir que per a l’Església 30 anys és un temps relativament curt. Els anys 60 van estar marcats internacionalment per unes grans expectatives de progrés en tots els ordres: social, cultural, polític, religiós, ... Tot això va provocar un trontollament en el món eclesiàstic i una forta renovació del pensament teològic, especialment intens a França. L’Església catalana, més oberta i receptiva a aquestes influències que no pas l’espanyola, va estar a l’avantguarda del pensament progressista catòlic. Però un cop acabat el Concili Vaticà II, el qual hem estudiat a la classe anterior, es va produir un desencís provocat, en part, a l’abandó del sacerdoci de molts preveres del sector precisament progressista.

Durant el papat de Pau VI, es va intentar mantenir la línia d’obertura proposada pel Concili, tot i el factor acabat d’apuntar. Malgrat això sorgeixen moviments anomenats “integristes” que denuncien la pèrdua d’alguns elements propis de la tradició cristiana (la litúrgia en llatí, el caràcter sacral del sacerdoci i de la jerarquia eclesiàstica, ...) i proposen el manteniment íntegre d’aquesta tradició. Alguns d’aquests moviments arribaran a l’extrem de trencar la comunió amb Roma (els lefevrians)

Durant el llarg papat de Joan Pau II s’observa un alentiment en el procés de reforma iniciat amb el Concili Vaticà II. Això porta a alguns a considerar-lo com un Papa conservador, és a dir, que més que proposar el progrés de l’Església intenta mantenir-la i conservar-la tal com està. Malgrat això, a l’Església catalana continua havent-hi un sector important de catòlics disposats a tirar endavant les reformes proposades pel Concili Vaticà II ( entre elles, la nova concepció de l’Església com a Poble de Déu, que suposa una idea horitzontal i participativa)

49

3. Convocatòria

Cap a meitat de la dècada dels 80 comença a haver-hi a Catalunya la sensació que cal fer “alguna cosa”. Aquesta intuïció va madurant fins que el doctor Ramon Torrella, Arquebisbe de Tarragona, la fa seva i té la gosadia de convocar un Concili. Així doncs el 4 de maig del 1992, durant la Jornada Sacerdotal celebrada al monestir de Poblet, es fa la convocatòria. No serà, però, fins al 29 de novembre del mateix any que es fa la comunicació solemne: “Edicte d’Indicció.”

4. Preparació del Concili

El 17 de novembre de 1992 se celebra la primera reunió de la Comissió preparatòria del Concili. Serà l’any 1993 que s’invitarà a participar-hi tots els catòlics que ho desitgin en la Primera Consulta Interdiocesana (ho fan més de 60.000) El gener de 1994 s’inicia la consulta corresponent a l’Etapa diocesana (42.000 participants) D’aquest treball sorgiran els 4 grans temes que s’hauran de debatre i votar en el Concili:

a. Anunciar l’Evangeli a la nostra societat;b: La Paraula de Déu i els Sagraments en les nostres esglésies;c. La Sol.licitud de les nostres esglésies pels més pobres i marginats;d. La Comunió eclesial i la Coordinació interdiocesana.

5. Celebració del Concili

El 21 de gener del 1995 té lloc l’Obertura oficial a la catedral de Tarragona. A les sessions del Concili, que se celebren al Casal Borja de Sant Cugat del Vallès, hi participen amb veu i vot 158 membres: 14 bisbes, 68 sacerdots, 36 religiosos i 40 laics. Les sessions s’allarguen durant vuit setmanes (3 dies cadascuna d’elles) A l’Aula Conciliar hi ha de tot: tensions, debat, complexitat, bons moments, ... Tots els participants declaren haver sentit en tot moment la presència de l’Esperit Sant.

6. I finalment la Clausura

El diumenge 4 de juny del 1995 l’Arquebisbe Ramon Torrella presideix la cerimònia de clausura. Es tracta d’una cerimònia llarga (gairebé tres hores) Es llegeixen molts missatges i es fan molts discursos. El mateix arquebisbe escurça l’homilia i agraeix als assistents la paciència. L’única nota desagradable la posa el Nunci Apostòlic, Mario Tagliaferri, quan esmenta el “Ressorgiment dels particularismes i dels nacionalismes exacerbats”.

La Recognitio (reconeixement, vist-i-plau del Sant Pare) per portar endavant les propostes conciliars arriba un any després del Concili, fet que ha estat mal vist per la majoria de catòlics catalans.

7. Activitat

Escriu de cadascun dels 4 temes tractats al Concili 2 o 3 propostes de millora que tu faries:

1.Anunciar l’Evangeli a la nostra societat

2.La Paraula de Déu i els Sagraments

3.Sol.licitud envers els pobres i marginats

4.Comunió eclesial i interdiocesana

1.

2.

1.

2.

1.

2.

1.

2.

50

SESSIÓ 29: Prova EscritaData:

Enganxa en aquest full la Prova Escrita corregida.

51

SESSIÓ 30: Revisió del CursData:

Anota aquí els comentaris que creguis oportuns sobre el funcionament del Curs. Fes constar els aspectes que has de millorar i aquells que has de mantenir.

52

Annexos

53

SANT JOSEP DE CALASSANÇJosep de Calassanç va néixer a Peralta de la Sal el 1557. Estudià Dret i Teologia a Lleida, València i Alcalà de Henares. Fou ordenat sacerdot l’any 1583.

Se n’anà a Roma el 1592 amb l’objectiu d’obtenir un càrrec eclesiàstic i fer la visita ad limina en representació del bisbe de Lleida.

A Roma, veient la situació de misèria i de contradicció social a la ciutat comença d’interessar-se pel servei als més pobres.

Descobreix que els nens de les classes més humils no tenen accés a l’educació. L’educació està només a l’abast de les classes més benestants.

A la sagristia de la Parròquia de Santa Dorotea, al barri del Trastèvere, crea una escola oberta a tots els nens, molt especialment als nens més pobres. Així neix la primera Escola Pia.

Quan mor Calassanç el 1648 existeixen ja més de 37 escoles pies repartides per Europa.

Llegeix aquestes dades i assenyala tres moments que et semblin especialment interessants de la vida de Sant Josep de Calassanç:

1. Preparació intel.lectual

1557 neix a Peralta de la Salt1568-71 estudia Llatí a Estadilla1571-78 estudia Filosofia i Dret a Lleida1578-79 estudia Teologia a València1579-80 estudia Teologia a Alcalà 1581-83 estudia Teologia a Lleida

2. Vocació sacerdotal

2.1. a 14 anys manifesta la vocació sacerdotal

2.2. temptació a València2.3. mort del germà i de la mare. Renúncia a

l’herència i malaltia

3. Experiències viscudes

3.1. al costat de tres bisbes3.2. reformes de religiosos3.3. treball a l’Urgell: implantar el Concili de

Trento3.4. comprova que la ignorància és font de

molts mals a la societat

4. Naixement de l’escola calassància

4.1. Febrer 1592 arriba a Roma4.2. Practica: pietat, caritat, visites a domicili4.3. Veu: ignorància de la infància i

incapacitat dels pares4.4. Recursos: mestres de barri, Capitoli, etc 4.5. Tardor 1597: l’escola de Santa Dorotea

és gratuïta (pia) i oberta a tots

5. Trets de l’escola calassància

54

5.1. finalitat social5.2. escola per a tots5.3. escola integral: per a la vida, per a tot

l’home, ha de facilitar tot el currículum5.4. és una revolució: capgira els estaments

socials; les ciències també poden salvar la societat

55

El Nadal

Busca i llegeix les parts del Nou Testament on surt el Naixement de Jesús i fes-ne un resum: Mateu 1, 18-24 (Concepció de Maria), Lluc 2, 1-21 (Naixement) i Mateu 2, 1-23 (l’Adoració dels Mags). T’aconsellem que prèviament hagis mirat bé el mapa de Palestina en temps del Nou Testament.

Mateu 1, 18-24 Lluc 2, 1-21 Mateu 2, 1-23

Buscar entre tots quines tradicions ens acosten més al Nadal. Fer-ne dues columnes.

Ens acosten més ... No ens acosten tant ...

56

57

Setmana Santa-Pasqua

Llegeix un dels següents passatges de la Passió de Jesús: Joan 18-20 o Lluc 22-24.

Un cop has pogut descobrir els darrers moments de la vida de Jesús, ara podràs adonar-te d’algunes tradicions que es basen en aquests fets.

Setmana Santa Pasqua

58

Els patrons de Catalunya: Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat

Què vol dir Patró?

A l’antiga Roma, persona de distinció que tenia sota la seva protecció altres homes, lliures, que eren els seus clients.

En l’Església Catòlica és sant o santa o advocació mariana sota la protecció dels quals està una església, un poble, país, regió, ...

Les diades patronals són motiu de festes populars, sovint molt arrelades en la tradició.

Dates

Sant Jordi: 23 d’abrilMare de Déu de Montserrat: 27 d’abril

Història i sentit cristià de la figura de Sant Jordi

De Sant Jordi només sabem que, nascut a Capadòcia, fou un soldat

grec, que va donar la seva vida per Crist, al segle II, sota el regnat de Dioclecià. El seu sepulcre es conserva a Lydda (Palestina)

A partir de la seva història, de la llegenda i dels Goigs podem veure en la figura del nostre cavaller els següents valors cristians:

1. com a màrtir, ens assenyala la radicalitat de l’opció de fe, que inclou fins i tot la donació de la pròpia vida;

2. com a botxí del cruel drac, Sant Jordi ens indica que un deure molt important del cristià és combatre el mal i vèncer-lo;

3. en el fet que Sant Jordi va repartir tota la seva herència entre els més pobres, descobrim la resposta del bon cristià a Jesús que li diu: “Deixa-ho tot i segueix-me” (Mateu 19, 16-22);

4. com a predicador incansable de l’Evangeli, Sant Jordi ens indica que un dels deures del cristià és el d’estendre la Bona Notícia de Jesús per tot el món, de paraula i d’obra;

59

5. com a símbol del nostre poble i de la seva llibertat per ser, Sant Jordi ens mostra com hem de lluitar per la defensa del nostre país, amb amor i entrega totals.

A continuació pots llegir i cantar els següents Goigs de Sant Jordi.

60

61

Història i llegenda de la Mare de Déu de Montserrat

Algunes dates importants en la història del Santuari de Catalunya són les següents:

25 d’abril del 880: troballa de la imatge a la Cova.880: Guifré el Pelós dóna la muntanya al Monestir de Ripoll.segle IX: trobem cinc ermites a la muntanya: Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere, Sant Martí i Sant Miquel.1025: l’Abat Oliba funda el Monestir de Montserrat i hi porta monjos del Monestir de Ripoll.segles XII-XIII: progressiva identificació del poble català amb el Monestir. Algun artista fa la imatge de la Mare de Déu que avui coneixem.fi segle XIV: s’escriu el famós Llibre Vermell, còdex que recull miracles, cançons de pelegrins, diversos, ...1409: el Papa Benet XIII eleva Montserrat a abadia.1493: expulsió dels monjos catalans; s’hi instal.len monjos de Valladolid.1560: l’abat Garriga posa la primera pedra de l’Església nova.segles XVII-XVIII: la influència de Montserrat s’estén per tota Espanya, per Àustria, per Bohèmia i per les colònies espanyoles.1811: les tropes franceses de Napoleó ataquen Montserrat i cremen l’Església, la Biblioteca i l’Arxiu.1835: el Monestir és tancat i les seves propietats són venudes.1844: els monjos tornen a Montserrat.1851: es restableix definitivament l’Escolania.1881: Lleó XIII, el Papa, proclama la Mare de Déu Patrona de Catalunya. Coronació solemne.1912-1946: Abaciat del P. Antoni Maria Marcet.1946-1968: Abaciat del P. Aureli Maria Escarré.segle XX: hi ha hagut tres congressos litúrgics.2 febrer 1992: celebració del IV centenari de l’Església.

Pel que fa a les llegendes, una de les que té més arrelament popular és la que diu que Montserrat abans era una muntanya arrodonida com les altres de la terra. Un bon dia una colla d’angelets entremaliats i joganers varen agafar la serra més grossa que trobaren al cel i, dividits en dues colles que estiraven la serra una per cada cap, serraren tota la muntanya bo i deixant-la diferent de qualsevol altra de la terra.

62

Una variant d’aquesta llegenda vol atribuir l’acció als dimonis, envejosos del culte que rebia la Verge. Feren tota aquesta obra per tal de perjudicar la devoció que el poble sentia per la Moreneta.

La primera versió ha quedat associada a Montserrat, i així veiem al seu escut i a quantitat de gravats antics la serra i els àngels, i el Virolai se’n fa ressò quan diu: “Amb serra d’or els angelets serraren eixos turons per fer-vos un palau.”

63

64