6 - 19 desembre commemoració del nostre pare entre els ...€¦ · per la teva presència i...
TRANSCRIPT
6 - 19 desembre
1
6 - 19 desembre
Commemoració del nostre Pare entre els Sants,
Nicolau, Arquebisbe de Mira a Lícia, Taumaturg (+vers 345)
PETITES VESPRES
Lluernari, to 4
La divina gràcia de l’Esperit et consagrà pel sant mirron, tu l'arquebisbe de
Mira a Lícia de qui les virtuts han embalsamat el món sencer i que expulses
els miasmes de les nostres passions gràcies al perfum de les teves pregàries,
Nicolau; per això nosaltres cantem i celebrem fidelment la teva memòria
sagrada. (2 vegades)
Lluminària sense crepuscle, astre universal resplendint al firmament de
l’Església, Nicolau, il·luminant el món sencer, rebutjant les tenebres dels
obscurs perills, fent desaparèixer la fredor del desesper per a conduir-nos a
la calma i la pau, pels teus mèrits nosaltres et diem benaurat.
Per la teva presència i apareixent en els somnis, tu salves, sant Nicolau, els
qui s’arriscaven a la injusta pena de la mort, en la teva benvolent
compassió protegeixes calorosament els fidels que invoquen el teu socors,
conciutadà dels Àngels i Pare molt sant, èmul dels Profetes i dels Justos de
tots temps.
6 - 19 desembre
2
Glòria al Pare, to 6
Hereu de Déu, cohereu de Crist, servidor del Senyor, sant Nicolau, la teva
vida fou conforme al teu nom; car la teva intel·ligència correspon als
cabells blancs, la serenitat del teu rostre testimoni d’una ànima resignada,
la seva calma garanteix un llenguatge dels més dolços; gloriosa fou la teva
vida i santa la teva dormició. Intercedeix a prop de Déu a favor de les
nostres ànimes.
Ara i sempre ...
Mare de Déu, tu ets la Vinya, en veritat, que ha fet créixer el fruit de Vida;
oh Sobirana nostra, nosaltres et preguem: enmig dels Apòstols i de tots els
Sants intercedeix per a la salvació de les nostres ànimes.
Apòstics, to 6
Benaurat Nicolau, tingues pietat de mi que em prosterno davant teu,
il·lumina els ulls de la meva ànima, a fi que jo contempli en tota puresa el
Senyor que ens dóna la claror i ens té pietat.
Ella és preciosa davant del Senyor, la mort dels seus amics.
Deslliura’m, sant Nicolau, dels enemics que em sotgen per a fer-me mal, tu
que tens crèdit a prop de Déu; salva’m de la vergonya, Pontífex sant, i
deslliura’m dels homes de sang.
Els teus sacerdots es revesteixen de justícia
i els teus fidels jubilen de joia.
Nosaltres posseïm ara en tu el port a l'abric de les tempestes i la muralla
invencible, la torre de seguretat, la porta del penediment, el guia fidel i el
defensor sempre prompte.
Glòria al Pare... Ara i sempre...
Verge pura, l’Enemic, gelós del teu ramat, cada dia prova malèvolament de
fer-me la seva presa, però tu, oh Mare de Déu, tu ens deslliures d’una tal
calamitat.
Tropari: veure al final dels Grans Vespres.
6 - 19 desembre
3
GRANS VESPRES
Lluernari to 2
Sant arquebisbe Nicolau, que habites la ciutat de Mira, tu mateix
fores la mirra en veritat: consagrat pel sant mirron per Crist, perfumes el
rostre dels fidels que amb amor celebren la teva memòria tota digna dels
nostres cants, deslliurant-los de tota desgràcia, dels perills, de l’aflicció,
per les teves pregàries davant el Senyor.
En les proves tu has mostrat la poderosa victòria del poble creient,
segons el nom que portes, servidor de Crist, sant Nicolau; allà on ets cridat,
t’apresses d’anar al costat del qui es refugia amb amor sota la teva santa
protecció; tant de nit com de dia apareixes als ulls de la fe, salves els
creients de les proves i de les desgràcies.
En somnis t’aparegueres a l’emperador Constantí i al seu conseller
Avlavius i, omplint-los de temor, els vares dir: "Deslliureu immediatament
de les seves cadenes als que injustament teniu a la presó, doncs ells són
innocents de l’assassinat que se’ls imputa. I si refuses d’obeir-me, jo
declararé contra tu, Príncep, quan pregui davant el Senyor.”
Tu ets un sublim i calorós protector pels qui es troben enmig dels
perills, tant a la terra com al mar, estiguin a prop o lluny, herald de Crist,
sant Nicolau, en la teva compassió i per la força de la teva intercessió; per
això tots junts et cantem: Intercedeix davant del Senyor perquè siguem
deslliurats de tota desgràcia.
*
De quins elogis coronar el sant pontífex Nicolau? En la carn, és a
Mira on ell va viure; en esperit, ell era davant de tots els qui l’estimaven
amb un cor pur; era el consolador dels afligits, el refugi de tota la gent
amenaçada pels perills, el baluard de la fe, el campió dels creients; gràcies
a ell l’orgull dels enemics fou rebaixat per Crist que ens concedeix la gràcia
de la salvació. (2 vegades)
Amb quins himnes cantarem la lloança del pontífex Nicolau, príncep
de l’Església i defensor de la fe, sublim protector i doctor? Car ell
confongué tota doctrina errònia, d’Arri fou l’adversari acarnissat, el
destructor; gràcies a ell, l’orgull d’Arri fou abaixat per Crist que ens
concedeix la gràcia de la salvació.
6 - 19 desembre
4
Amb quin himnes celebrar la virtut profètica del pontífex Nicolau?
Car ell preveia el que era allunyat, profetitzant com en present allò que
encara era lluny, d’una mirada ell abraçava tot l’univers; deslliurà els
oprimits, en somnis s’aparegué a l’emperador dels cristians per a salvar
d’una execució injusta els qui havien estat fets captius: en ell sobreabunda
la gràcia de la salvació.
Glòria al Pare... to 6
La joia dels Pontífexs, la glòria dels sants Pares, la font de miracles
sorprenents, el sublim defensor dels creients, tots junts, amics de la festa,
cantem-lo amb himnes de lloança i diguem: Alegra’t, tu que presideixes
l’Església de Mira, de la que fores el guardià; alegra’t, columna immutable;
torxa lluminosa, que il·lumines amb els teus miracles els confins de
l’univers; alegra’t, delectança divina dels afligits, alegra’t, calorós protector
dels oprimits. Encara ara, benaurat Nicolau, no deixis d’intercedir davant
Crist, Déu nostre, pels fidels que veneren de tot cor, en la joia de la festa, la
teva memòria sagrada.
Ara i sempre...
Theotokion de la Preparació de Nadal
Gruta de Betlem, prepara’t: heus aquí que arriba l’Ovella que porta a
les seves entranyes el Crist. Pessebre, acull Aquell de qui el verb ens
deslliura, a nosaltres els mortals, de les nostres obres sense verb ni raó.
Pastors que passeu la nit en els camps, pel vostre testimoniatge confirmeu
el miracle sorprenent, Mags de Pèrsia, aporteu al Rei l’or, la mirra i
l’encens; car la Verge Mare ha infantat el Senyor que ella adora, humilment
inclinada, dient a Aquell que ella porta en els seus braços: Com has estat
sembrat en el meu si, com t’hi has desenvolupat, oh Jesús, el meu
Redemptor i el meu Déu?
Lectures:
1) Proverbis
(Pr 10, 7, 6; Pr 3, 13-16; Pr 8, 6, 34-35, 4, 12, 14, 17, 5-9; Pr 1, 23; 15, 4)
La memòria del just serà beneïda, però el nom del malvat serà oblidat.
Benediccions vindran sobre el cap del just, però la mala fama cobreix el
malvat.
6 - 19 desembre
5
Benaurat l’home que aconsegueix la saviesa, l’home que obté l’enteniment;
perquè el seu profit és major que el de la plata, i el seu resultat és millor
que l’or fi. És més valuosa que les pedres precioses; res d’allò que desitges
es podrà comparar amb ella. Abundància de dies hi ha a la seva mà dreta; i
a la seva esquerra, riqueses i honra.
Escolteu, perquè parlaré coses excel·lents, i obriré els meus llavis per a dir
coses rectes. Benaurat l’home que m’escolta vetllant cada dia al meu portal,
vigilant el llindar de casa meva. Perquè qui em troba, troba la vida i obté el
favor del Senyor.
Oh homes, a vosaltres us crido! La meva veu es dirigeix a tothom. "Jo, la
Saviesa, habito amb la sagacitat, conec la perspicàcia. Meus són el consell i
l’eficient saviesa; meva és la intel·ligència, i meva la valentia. Jo estimo als
qui m’estimen, i em trobo amb els qui amb diligencia em cerquen.
Inexperts, adquiriu la sagacitat, adquiriu seny els qui sou insensats.
Escolteu, que el meu parlar és franc i sincera la meva paraula. Perquè la
meva boca parla la veritat i els meus llavis abominen la impietat. Justes són
totes les paraules de la meva boca; no hi ha en elles cosa torçada ni
perversa. Totes elles són clares al qui les vol comprendre, i justes als qui
posseeixen el coneixement.
Feu cas de la meva exhortació! Vull escampar el meu esperit damunt vostre
i fer-vos entendre les meves paraules! La paraula que consola és com
l’arbre de la vida, però si és perversa, trastoca l’esperit.
2) Lectura del llibre de Proverbis (10, 31 a 11, 12)
31 La boca del just fa créixer la saviesa,
però la llengua perversa serà tallada.
32 Les paraules del just complauen,
les del malvat trasbalsen.
1 El Senyor detesta les balances falses,
però els pesos exactes el complauen.
2 L'arrogància provoca menyspreu;
la saviesa es troba en la humilitat.
3 Als honrats els guia la pròpia rectitud;
als perversos els perdrà la seva falsedat.
4 La riquesa serà inútil el dia del judici;
només la justícia salvarà de la mort.
6 - 19 desembre
6
5 La justícia fa planer el camí del just,
el malvat caurà per la seva injustícia.
6 L'honradesa dels rectes els salva,
la pròpia cobdícia atrapa els traïdors.
7 Mor el malvat i mor la seva esperança,
se li esfuma l'anhel de ser ric.
8 El just és salvat del perill,
el seu lloc l'ocupa un malvat.
9 La boca del malvat arrasa tothom;
el just, que ho sap, se n'escapa.
10 La felicitat dels justos alegra la ciutat,
si els malvats es perden hi ha cants de joia.
3) Lectura del llibre de Saviesa (4, 7-15)
7 El just, ni que mori aviat, trobarà el repòs, 8 perquè no són la llarga vida
o el nombre d'anys el que dóna la mesura d'una vellesa honorable: 9 el seny
de l'home val tant com els cabells blancs, i una vida neta és igual que una
edat madura. 10 Déu s'havia complagut en el just i se l'estimava i, veient
que vivia enmig de pecadors, se'l va endur. 11 Va emportar-se'l abans que la
malícia no li fes perdre el seny, o l'engany no seduís la seva ànima.
12 Perquè l'encís del mal ofusca la bondat, i el remolí de les passions
soscava els esperits innocents. 13 En poc temps, el just havia arribat a la
maduresa pròpia d'una llarga vida. 14 El Senyor s'havia complagut en la
seva ànima, i per això el va treure de pressa d'aquest món dolent. La gent
que ho veia no ho entenia; no sabien adonar-se 15 que Déu dóna als seus
elegits la gràcia i la misericòrdia i que vindrà a visitar els seus sants.
LITIA, to 1
Fixant amb constància la teva mirada vers el més alt coneixement de
Déu i escrutant els secrets de la saviesa fins el més profund, has enriquit el
món amb els teus divins ensenyaments. Sense parar intercedeix davant
Crist per nosaltres, Pare i pontífex Nicolau.
Home de Déu, fidel servidor, dispensador dels misteris divins, tu de
qui els desitjos et porten vers l’Esperit, columna vivent, imatge encarnada,
l’Església de Mira, en l’admiració, et considera com un tresor diví, tu que
intercedeixes per les nostres ànimes.
6 - 19 desembre
7
Una regla de fe, un model de dolçor, és el que Crist Déu nostre ha fet
de tu pel teu ramat, pontífex Nicolau; tu que omples de perfum de mirra la
teva ciutat brilles en l’esclat de les teves accions divines, protector de les
vídues i dels orfes; per això et preguem d’intercedir per a la salvació de les
nostres ànimes.
L’urna perfumada de les teves relíquies, Pare sant, protegeix la
ciutat; en un somni t’has aparegut a l’emperador per a deslliurar de la
presó, de les cadenes i de la mort els captius condemnats injustament. Ara
com aleshores i sempre, Nicolau, revela’t als nostres ulls com intercessor
de les nostres ànimes.
Encara que Mira calli, el món sencer, sant Nicolau, il·luminat per la
teva claredat, el perfum que del teu sepulcre s’escola i la multitud dels teus
miracles sorprenents, sense oblidar els condemnats que per tu foren salvats,
criden la seva lloança en cants elogiosos; i nosaltres units als habitants de
Cel, exclamem també: intercedeix per a la salvació de les nostres ànimes.
to 4
Sant Nicolau, vas de mirron de l’Esperit Sant, és de Crist que tu
desprens, com una primavera plena de flors, la divina bona olor; i,
esdevingut l’imitador dels Apòstols, tu fas ressonar pel món sencer la
remor dels teus miracles. Malgrat les distàncies t’apareixes en somni com
proper, per a deslliurar de la mort els que s’hi exposaven per una injusta
decisió i salves per miracle d’un gran nombre de perills els qui invoquen la
teva protecció, Pare sant. Per això, per les teves pregàries, també a
nosaltres, que et celebrem sense parar, deslliura’ns de les desgràcies que
concorren damunt nostre.
to 6
Servent bo i fidel, obrer de la vinya de Crist, tu has portat molt bé el
pes del dia, has fet fructificar el talent que Ell t’ha donat, no has envejat els
qui venien després de tu. Per això et fou oberta la porta dels cels: entra en
la joia del teu Senyor i per a nosaltres intercedeix, sant Nicolau.
to 8
6 - 19 desembre
8
En la teva vida temporal, Nicolau, has corregut vers la lloança del
Senyor, i Ell t’ha glorificat en la veritable vida, la de Cel. Gràcies al crèdit
que davant d’Ell has adquirit, intercedeix per a la salvació de les nostres
ànimes.
Gloria al Pare… to 8
El fruit de les teves bones obres, Pare sant, alegra el cor dels creients.
Quin auditor no admiraria la teva paciència, la teva humilitat prodigiosa, la
joia de la que omples els indigents, la compassió que t’inspiren els afligits?
Tu fores per tots un exemple diví, sant Nicolau, i ara que l’immarcescible
corona és posada sobre el teu front, intercedeix per les nostres ànimes.
Ara i sempre…
Theotokion de la Preparació de Nadal
Betlem, prepara’t, que el pessebre estigui prest a servir i la cova a
rebre el Senyor! Aquí arriba la realitat pura, l’ombra de la Llei és dissipada:
naixent d’una Verge, Déu es mostra als humans, prenent la nostra forma i
deïficant la naturalesa assumida. Adam renovat junt amb Eva exclama:
Sobre la terra ha aparegut la benvolença de Déu per a salvar el gènere
humà.
Apòstics, to 5
Alegra’t, venerat cap de l’Església, pura estança de virtuts, model
diví del sacerdoci cristià, pastor suprem i torxa lluminosa, tu l’epònim dels
vencedors, en qui els suplicants troben escolta i compassió; et deixes
doblegar per la pregària dels febles, tu ets el socors sempre prompte, la
salvació, la protecció dels fidels que veneren la teva memòria sagrada:
prega a Crist Déu nostre de concedir a les nostres ànimes la gràcia de la
salvació.
Ella és preciosa davant del Senyor, la mort dels seus amics.
Alegra’t, geni de santedat, pura estança de la Santa Trinitat, columna
de l’Església, suport dels fidels i socors dels oprimits; astre de qui les
lluminoses intercessions en tot temps dissipen les tenebres de les proves i
de l’aflicció, pontífex Nicolau; port de pau on troben refugi per a la seva
salvació els qui són envoltats per l’onatge agitat d’aquesta vida, prega a
Crist Déu nostre de concedir a les nostres ànimes la gràcia de la salvació.
6 - 19 desembre
9
Els teus sacerdots es revesteixen de justícia
i els teus fidels jubilen de joia.
Alegra’t, ple de zel per Déu, tu que salves de la mala mort els qui
anaven a morir injustament en virtut del teu temible poder en els somnis on
tu apareixes; font brolladora a Mira, de Lícia, banyant abundantment les
ànimes de mirron i expulsant la mala sentor de les passions; espasa tallant
de la zitzània de l’error, pala ventant els ensenyaments de palla d’Arri,
venerable pontífex Nicolau, prega a Crist Déu nostre de concedir a les
nostres ànimes la gràcia de la salvació.
Gloria al Pare… to 6
Home de Déu, fidel servidor, celebrant dels misteris del Senyor, tu
de qui els desigs et portaren vers l’Esperit, vas d’elecció, columna de
l’Església i el seu firmament, hereu del Reialme, no paris d’intercedir per
nosaltres en presència del Senyor.
Ara i sempre…
Theotokion de la Preparació de Nadal
Verge inesposada, d’on vens? Qui és aquell que t’engendrà? Quina
és la mare que t’infantà? I tu, com portes el Creador en els teus braços?
Com el teu si ha restat virginal? Sublims meravelles, temibles misteris que
s’acompleixen a la terra per tu! Nosaltres els veiem, Tota pura, i preparem
el que et falta, el que és digne de tu: és una cova que la terra t’oferirà; al cel
és una estrella que demanem preparar; en quant als Mags, ells avancen de
l’Orient vers l’Occident per a contemplar la Salvació dels mortals menjant
del pit com un infant nou nat.
Tropari, to 4
La justícia de les teves obres ha fet de tu, pel teu ramat, una regla de
fe, un model de dolçor i un mestre de temprança; perquè tu has adquirit per
la teva humilitat l’exaltació i per la teva pobresa la riquesa. Pare sant,
pontífex Nicolau, prega a Crist Déu nostre de salvar les nostres ànimes.
Gloria al Pare… Ara i sempre… Theotokion
El misteri amagat des de tota l’eternitat i que ni els mateixos Àngels
coneixien, gràcies a tu, oh Mare de Déu, ens ha estat revelat a la terra: Déu
s’encarna sense confondre les dues naturaleses en aquesta unió, i lliurement
Ell ha volgut sofrir per a nosaltres en la creu per a ressuscitar Adam i salvar
les nostres ànimes de la mort.
6 - 19 desembre
10
MATINES
Cathisme I, to 1
Tu resplendires en la terra de l'esclat dels miracles, savi Pontífex Nicolau, i
invites tota llengua a glorificar, a lloar Aquell que et glorificà en la terra;
intercedeix a prop d’Ell perquè salvi de tota dissort els fidels que veneren el
teu record amb amor, Pare elegit de Déu entre tots.
Glòria al Pare... Ara i sempre...
Maria, preciosa estança del Senyor, aixeca’ns de l'abisme on nosaltres som
caiguts, deslliura’ns del terrible desesper, de les nostres faltes i de tota
aflicció; tu ets en efecte el refugi dels pecadors, el socors, la protecció i la
salvació dels teus servidors.
Cathisme II, to 4
Tu presideixes l'assemblea dels creients, tu fores el seu guardià, el seu
protector, i de tota aflicció tu els deslliurares, benaurat Nicolau, glòria dels
Pontífexs i el seu suprem honor.
Glòria al Pare... Ara i sempre...
Invencible protectora dels malaurats, diligent advocada dels qui l'esperança
reposa en tu, deslliura’m de tot perill i no menyspreïs pas la meva crida, tu
que vens en socors de l'univers.
Després el Polyeleos:
Megalinari
Nosaltres et magnifiquem, Pare i Pontífex Nicolau, i la teva santa memòria,
nosaltres la celebrem, car tu intercedeixes per a nosaltres a prop de Crist el
nostre Déu.
Versets 1: Escolteu això, tots els pobles, pareu l'orella, tots els habitants de
l'univers. 2: La meva boca dirà la saviesa, i el murmuri del meu cor, la
intel·ligència. 3: Jo he anunciat la justícia del Senyor en la gran assemblea.
4: La boca del just murmura la saviesa, i la seva llengua proclama la
justícia. 5: La meva llengua repetirà la teva justícia, i la teva lloança tot el
dia. 6: Tu l’has coronat de glòria i d’honor. 7: Feliços els habitants de la
teva casa, ells et lloen pels segles dels segles.
6 - 19 desembre
11
Cathisme, to 4
Sant Nicolau, tu t’has mostrat el fervent defensor de l’Església de Crist,
destruint amb coratge la doctrina impia de les heretgies; tu fores per a tots
un model d’ortodòxia i intercedeixes per a tots els qui segueixen els teus
divins ensenyaments.
Glòria al Pare... Ara i sempre...
Oh Verge, afanya’t a rebre les pregàries que nosaltres t'adrecem; molt santa
Sobirana, presenta-les al teu Fill i Déu nostre; apaivaga l’angoixa dels qui
acudeixen vers tu; desbarata les astúcies del Maligne i capgira l’ardor de
l’Enemic que combat els teus servidors.
Anavatmi, la 1ª antífona del to 4: Des de la meva jovenesa ...
Prokimenon, to 4: Ella és preciosa davant el Senyor, la mort dels seus
amics.
Verset: Que tornaré jo al Senyor per tot el bé que Ell m'ha fet?
Que tot allò que viu i respira lloï el Senyor.
Evangeli i Salm 50.
Glòria al Pare … Per les pregàries de Nicolau ...
Ara ... Per les pregàries de la Mare de Déu ...
Tingues pietat de mi, oh Déu …
to 6
Bo i fidel servidor, obrer de la vinya de Crist, ben bé tu has portat, tu
també, el pes del dia, tu has fet fructificar el talent que Ell t'ha donat, tu no
t’has engelosit dels que vingueren després teu. Per això la porta dels cels et
fou oberta: entra en la joia del teu Senyor i intercedeix per a nosaltres, sant
Nicolau.
Canon de la Mare de Déu (to 1) i canons del Sant: el primer (to 2), obra de
Teòfan, amb l’acròstic: Per a tu, Nicolau, jo entono un cant diví; el segon (to
1), alfabètic, amb l’acròstic: Salva, Trinitat en els triàdics, i: Verge, protegeix en els théotokis.
6 - 19 desembre
12
Oda 1, to 1
« Cantem tots un himne de victòria per les meravelles de Déu que, amb el seu braç
poderós ha salvat Israel, tot cobrint-se de glòria. »
L'abisme de saviesa, tu l'has infantat, pura Font d'on la gràcia s’escola a
dolls: fes escolar també la teva saviesa en mi, perquè jo canti l’oceà dels
teus benfets.
Jo et canto, oh Verge que celebren tots els Àngels en el cel per haver posat
al món el suprem Déu a qui canta la creació sencera, car Ell s'ha cobert de
glòria.
to 2
« Antany en l’abisme fou enfonsada tota l'armada del Faraó per la potència invencible i
ara el Verb fet carn suprimeix el pes dels nostres pecats, el Senyor que nosaltres
glorifiquem, car Ell s’ha cobert de glòria.»
Portant corona, pontífex Nicolau, prop del tron de Crist tu t’estàs amb els
Àngels: il·lumina les tenebres de la meva ànima, Benaurat, a fi que jo
celebri en la joia la teva memòria sagrada.
El Senyor que dóna glòria a qui el glorifica ha fet de tu, sant Nicolau, un
abric segur per els fidels, per a deslliurar de les temptacions els qui es
posen sota la teva protecció i t'invoquen amb fe i amor.
La Serpent m'inspirà en la seva malignitat el desig d’esdevenir semblant al
Creador i feu de mi el seu presoner; però gràcies a tu, oh Verge, jo vaig ser
cridat per a ser deïficat en veritat per Aquell que tu has posat al món, santa
Mare de Déu.
to 1
« Crist ve al món, glorifiquem-lo, Crist descendeix dels cels, anem al seu encontre; a la
terra heus el Crist, exaltem-lo, terra sencera, canta pel Senyor, pobles, lloeu-lo en la
joia, car Ell s’ha cobert de glòria. »
La meva boca i els meus llavis no estan preparats i és un breu elogi, una
curta invocació que jo vinc a presentar-te sant Nicolau, com al suprem
imitador de Déu; però en la teva riquesa concedeix-me el favor del
Salvador el nostre Déu.
Home celeste, tu ho eres, com un Àngel en la terra tu sembles, de les
vídues et mostrares el defensor, reclamant justícia per els malaurats, i en els
perills, sant Nicolau, socorrent els af1igits.
6 - 19 desembre
13
El món sencer coneix, sant Nicolau, els teus miracles, l’oceà de les teves
virtuts: el pobre troba en tu el seu protector, la vídua i l'orfe el seu nodridor,
el cec, qui li mostra el seu camí, tot home en fi, el seu defensor.
La Trinitat que cap mà no ha creat, jo la canto, Pare, Fill i Sant Esperit; és
en un sol ésser que el nostre Déu en l’única natura no dividida es distingeix
en tres Persones.
Verge pura, tu conceberes el Verb de Déu sense semença, l'Un de la santa
Trinitat, i tu l'infantares en la carn, romanent verge com abans; com el teu
Fill i el teu Déu, suplica-li sense cessar per a nosaltres.
Catavasia: Crist ve al món, glorifiquem-lo.
« Crist ve al món, glorifiquem-lo, Crist descendeix dels cels, anem al seu encontre; a la
terra heus el Crist, exaltem-lo, terra sencera, canta pel Senyor, pobles, lloeu-lo en la
joia, car Ell s’ha cobert de glòria. »
Oda 3
« Pugui el meu cor afermar-se en la teva voluntat, Crist Déu nostre, com Tu mateix has
afermat sobre les aigües el segon cel i sobre les seves bases l’univers, oh Senyor
totpoderós. »
Jo et canto, Mare de Déu, com el cel puríssim, el palau del gran Rei, el
Paradís del dolç perfum on alena la gràcia en veritat, com l’esperança dels
cristians.
Verge tota beneïda, tu infantares per la teva paraula el Verb que d'un mot
conduí a l’existència tota natura, espiritual o no, i que deslliurà els mortals
de l’absència de la raó.
to 2
«Com un lliri ha florit el desert i així florirà l'Església estèril de les nacions al teu
adveniment, Senyor: en ell el meu cor és afermat. »
Nicolau, benaurat deixeble del Senyor, salva dels perills, de la dissort i de
la mort els fidels que acudeixen vers tu.
Fes-nos gràcia i dóna als teus fidels en la teva bondat, Déu de compassió,
la remissió dels seus pecats per la mediació de Nicolau, el teu servidor.
Apaivaga, oh Sobirana nostra, el tumult de les meves passions i dirigeix la
meva pobre vida, Verge santa que conceberes el Déu en qui el meu cor s'ha
afermat.
6 - 19 desembre
14
to 1
« Abans dels segles, pel Pare inefablement el Fill és engendrat; i en aquests darrers
temps, sense semença, d'una Verge Ell ha pres carn; cantem al Senyor: Tu que aixeques
el nostre front, tu ets Sant, oh Crist el nostre Déu. »
Com tauleta gravada pel dit puríssim i immortal de Crist el nostre Déu,
Nicolau, tu posseeixes, inscrites en el teu cor, un gran nombre de virtuts i
els teus llavis destil·len paraules més dolces que la mel.
La gràcia divina feu aparèixer prodigiosament les seves meravelles en el
teu favor: la teva vida clara, en efecte, ha resplendit més que l'or i en les
ànimes, Nicolau, irradies l'esclat de l’Esperit diví.
Tu visqueres encara, fent-te veure després de la mort clarament en somni, i
tu deslliurares miraculosament d'un trista sort els joves homes, dient a
l’emperador: no els facis cap tort, és per gelosia que ells han estat
calumniats.
Trinitat, tot tutelant-me, sigues favorable envers mi que he tacat la meva
vida per tantes faltes; Pare, Fill, vivent Esperit, guarda’m, oh Déu meu,
sempre i en tot lloc a l'abric de l’infortuni.
Divina Esposa, dóna als teus fidels servidors l’esperança de la salvació: en
l'angoixa i el perill; per la teva prompta intercessió vine a guardar-nos, a
socorre’ns, car tu ets, Mare de Déu, la glòria dels creients.
Catavasia: Abans dels segles.
« Abans dels segles, pel Pare inefablement el Fill és engendrat; i en aquests darrers
temps, sense semença, d'una Verge Ell ha pres carn; cantem al Senyor: Tu que aixeques
el nostre front, tu ets Sant, oh Crist el nostre Déu. »
Cathisme, to 8
L’oceà de misericòrdia ha fet de tu, sant Nicolau, una font inesgotable de
miracles, un riu desbordant de guaricions; els qui sofreixen cruelment greus
malalties troben el remei de tota pena i la teva fervent protecció; per això
nosaltres et preguem d’intercedir a prop de Crist el nostre Déu, perquè Ell
concedeixi la remissió dels seus pecats als qui celebren de tot cor la teva
memòria sagrada.
Glòria al Pare... Ara i sempre...
6 - 19 desembre
15
Mare de Déu, tu has concebut inefablement de meravellosa manera la
Saviesa i el Verb de Déu, tu has posat al món Aquell per qui el món fou
creat,has tingut en els teus braços Aquell que té la terra en les seves mans.
Per això, Verge tota santa, jo et glorifico i imploro fidelment el perdó dels
meus pecats; a l'hora en què jo retrobaré faç a faç el meu Creador, Verge
santa i Sobirana nostra, concedeix-me el teu socors en raó del favor que tu
gaudeixes a prop de Déu.
Oda 4
« Profeta Habacuc, en l’Esperit has previst l’encarnació del Verb i l’anuncies dient:
Quan s’aproparan els anys et faràs conèixer, al temps fixat Tu et revelaràs; glòria al teu
poder, Senyor. »
La causa de la mort per els humans, fou Eva aconsellada per la serpent;
però tu, Verge pura, concebent el Verb en dir si, tu ens procures la vida i la
immortalitat; per això nosaltres et cantem com cal.
Verge pura, els Profetes, en l’Esperit, t'han vist d'avançada com la porta, la
taula, la muntanya no tallada, l’arca santa, el canelobre, l’urna, el jaç, el
tron de la Vida; aquestes figures per les quals ells t'han mostrat Mare de
Déu, nosaltres les veiem realitzades ara.
to 2
« Tu has eixit de la Verge, no com un àngel o un ambaixador, sinó com el Senyor
revestit de la nostra carn, Tu has salvat tot el meu ésser; per això jo exclamo: Glòria al
teu poder, Senyor.»
Capaç d'acollir en tota puresa els raigs del Sant Esperit, tu esdevens un
astre de claredat il·luminant el món i els seus confins, sant Pontífex
universal, salvador de qui et canta en la fe.
Tu que salvares els joves condemnats a mort, com antany ho feres, ara
també, salva’ns de tot perill i temptació, benaurat i venerable Nicolau.
Tot brillant per l'esclat de les teves virtuts, molt sant Pare, i esdevingut el
més fidel imitador del Senyor, quan se t'invoca tu t’afanyes de salvar els
qui et canten amb amor i respecte.
Verge pura, Ell ha vingut, el Mestre de la creació, a prendre cos en tu i
salvar en la seva bondat tota la meva humanitat; per això nosaltres els
fidels, nosaltres et cridem amb una mateixa veu: alegra’t.
to 1
6 - 19 desembre
16
« Com una branca florida de l’arrel de Jessè, de la Verge, Senyor, Tu has eixit com una
flor; de la muntanya ombrejada, oh Crist, objecte dels nostres cants, has vingut i t’has
encarnat de la Verge inesposada, Tu el Déu immaterial. Glòria al teu poder, Senyor! »
La sola invocació del teu nom contra tot projecte de l’Enemic té per efecte
immediat de salvar, sant Nicolau, els qui t'invoquen amb fervor; com
antany tu deslliurares els oficials, salva’ns igualment de tot perill que ens
amenaça.
Tu que t’estàs constantment davant el tron de Déu, no cessis pas
d’intercedir per a tots nosaltres, els teus servidors, admirable Nicolau, a fi
que nosaltres siguem salvats del foc que crema en l’eternitat i del mal que
vol fer-nos l’Enemic.
Pertot tu fas brollar les guaricions sobre els fidels que s'afanyen d'acudir
vers tu i tu els salves a tots de les seves cadenes; transforma el nostre dol en
joia per les teves pregàries agradables a Déu, lluminós pontífex Nicolau,
apagant l'orgull dels enemics.
Jo vull cantar el Pare i el Fill, i amb ells el Sant Esperit, divinitat sense
començament, principi creador de l'univers; ella és una, indivisible, però
sense cessar distingida en tres Persones, única i indivisa reialesa.
Virginal Engendradora de Déu, tu sobrepasses tot mortal en veritat, tu ets
honorada més que els Àngels, car tu has concebut en el teu si el Creador de
l'univers i tu l'has infantat sense semença en l'embolcall de la carn, el que
fou una meravella als nostres ulls.
Catavasia: Com la branca florida de l’arrel de Jessè.
« Com la branca florida de l’arrel de Jessè, de la Verge, Senyor, Tu has eixit com una
flor; de la muntanya ombrejada, oh Crist, objecte dels nostres cants, has vingut i t’has
encarnat de la Verge inesposada, Tu el Déu immaterial. Glòria al teu poder, Senyor! »
Oda 5
« Fes aixecar el dia de la teva claredat sense fi damunt nosaltres que vetllem, meditant
sense cessar els teus preceptes i justos judicis, Mestre ple d’amor, oh Crist Déu nostre. »
Sobirana nostra, com en un palau santificat el Senyor tot poderós feu la
seva estança en tu, com en l’arca de la seva santedat i com sobre un tron
sant i resplendent.
Entre les verges única Mare inesposada, entre les Mares única que ha restat
verge; inefablement, tu t’has mostrat Tota pura, donat que en dues natures
infantares el Crist.
6 - 19 desembre
17
to 2
« Llum del qui es troba en la tenebra, oh Crist Salvador, salvació dels sense esperança,
davant teu jo vetllo, Princep de la pau: il·lumina’m amb els teus rajos; jo no conec cap
altre Déu que Tu.»
Resplendint del teu sojorn a prop de Déu, tres vegades benaurat, tu
apareixes i deslliures els qui un sufragi inic condemnava a la mort i que
cridaven al Senyor Crist: Nosaltres no coneixem cap altre Déu que Tu.
Contemplant en el cel la glòria sense crepuscle i gaudint ara de l'esclat més
radiant de la claredat divina i inefable, cobreix-me amb la teva constant
protecció, servidor de Crist, sant pontífex Nicolau.
Oh Crist meu, a fi de recercar la teva imatge tacada per les passions, Tu
amagues la teva celeste identitat i havent pres carn de la Verge, t’has
mostrat als qui Et cantaven: Nosaltres no coneixem cap altre Déu que Tu.
to 1
« Déu de pau i Pare de tendresa, tu ens envies l'Àngel del teu Gran Consell per a donar-
nos la pau: guiats vers la llum del saber diví i vetllant la nit davant Teu, Senyor que
estimes els homes, nosaltres Et glorifiquem. »
Pare sant, la ciutat de Mira com tota l’eparquia dels Licians proclama els
teus miracles en veu alta i totes les famílies de les nacions, els teus
prodigis; per ells tu deslliures l'univers de tantes penes, venerable Nicolau.
Providència de les vídues, Pare dels orfes, meravellós socors i consolació
dels afligits, pastor i guia de tots els errants, deslliura’ns també de tot perill,
per les teves pregàries, Nicolau.
Tu deixes la terra per el sojorn immaterial i allà, contemples, Nicolau, èmul
dels Àngels en el cel, la inefable bellesa de Crist; unit al cor dels Apòstols i
dels Màrtirs, prega sense cessar al Salvador.
Jo glorifico les tres Persones coeternes compartint la mateixa reialesa al si
de l’indivisa i única Divinitat; per ella del no ésser jo vaig ser menat a
l’existència, per a cantar amb els Àngels: Sant, Sant, Sant ets Tu, Senyor.
Verge pura, esperança de tots i salvació del gènere humà, tu que vens al seu
socors amb sol·licitud, fes-nos gràcia a nosaltres també que t'invoquem en
la dissort: a prop de Déu tu ets la nostra única protecció.
Catavasia: Déu de pau i Pare de tendresa.
6 - 19 desembre
18
« Déu de pau i Pare de tendresa, tu ens envies l'Àngel del teu Gran Consell per a donar-
nos la pau: guiats vers la llum del saber diví i vetllant la nit davant Teu, Senyor que
estimes els homes, nosaltres Et glorifiquem. »
Oda 6
« Imitant Jonàs, oh Mestre, jo exclamo: De la fossa arranca la meva vida; Salvador del
món, salva’m quan Et canto: Glòria ha Tu!. »
Protectora dels creients, joia de qui no té més esperança que tu, omples
d'alegria espiritual els teus servidors que posen la seva confiança en la teva
protecció.
Jo vull cantar en tu el cel místic, l’arca santa, el temple puríssim, el deliciós
jardí del Paradís on es troba l'arbre de vida.
to 2
« Encerclat per l’abisme dels meus pecats, jo invoco l’abisme insondable de la teva
compassió: de la fossa, oh Déu meu, aixeca’m.»
Nicolau, tu de qui el cap fou digne de portar la corona de victòria, com un
vencedor i el millor, salva els qui invoquen el teu nom.
Benaurat, jo sóc ferit pels meus pecats, naufragat en la tempesta de les
passions; vine a salvar-me i porta’m fins el port del Plaer de Déu.
Mare sempre Verge, en tu jo he fonamentat l'esperança de la meva
salvació, i ets tu a qui jo he escollit com abric segur i empara
incommovible de la meva vida.
to 1
« De les seves entranyes, tal com l'havia rebut, el monstre va vomitar Jonàs com del si
el nou nat; i el Verb semblantment en el si de la Verge va habitar, Ell prengué carn i en
sortí, conservant-li la seva integritat, car Ell ha preservat la seva virginitat en aquella
que l'infantà. »
Nou Abraham, pontífex Nicolau, com un fill únic tu oferires al teu Mestre
el teu esperit i sense cessar presentaves les víctimes no sagnants en el seu
altar; com Ell, per la teva filoxènia1 tu fores beneït i esdevens el temple pur
i diví de la Trinitat.
1 Paraula del grec, es refereix a l’hospitalitat, a l’amor als estrangers, als indigents.
6 - 19 desembre
19
Extraordinaris són els miracles fets per tu: tu apareixes al qui es troba en
perill en tota la terra i en els llocs llunyans per una prompta intervenció,
metge dels malats, nodridor dels indigents, i del poble dels creients el teu
nom il·lustra veritablement la victòria sobre tots els enemics.
Pels ulls del teu esperit veient d'avançada l'avenir, tu has omplert la
humanitat dels teus justos ensenyaments, proclamant el Fill consubstancial
al Pare, tu has posat fi a les extravagàncies d'Arri i la teva doctrina
esdevingué la columna de la fe ortodoxa.
Jo vull cantar la Trinitat indivisa, bé que distingida en tres Persones en
l’eternitat, unida en la substància i la natura com un sol principi diví, Pare,
Fill i Sant Esperit, exercint sobre tots una poderosa Senyoria i mantenint
l'univers per un efecte de la seva voluntat.
Verge pura, inclinant els cels, Crist ha ben volgut habitar tot sencer en el
teu si; car Ell no suportava pas de veure l'obra de les seves pròpies mans
sotmesa a la tirania de l’error; per això Ell ha vingut sota la forma d'esclau
per a rescatar tot el gènere humà.
Catavasia: De les seves entranyes, com l'havia rebut.
« De les seves entranyes, tal com l'havia rebut, el monstre va vomitar Jonàs com del si
el nou nat; i el Verb semblantment en el si de la Verge va habitar, Ell prengué carn i en
sortí, conservant-li la seva integritat, car Ell ha preservat la seva virginitat en aquella
que l'infantà.»
Kondaki, to 3
A Mira, sant Bisbe, t’has mostrat com el ministre del sacrifici diví; car,
acomplint l’evangeli de Crist, dónes la teva vida per les teves ovelles i
salves els innocents de la mort; des d’aleshores tu ets santificat com gran
pontífex de la gràcia de Déu.
Ikos
Pels nostres himnes, pobles, celebrem l'arquebisbe de Mira, el seu pastor i
doctor, a fi que en la seva pregària nosaltres siguem il·luminats, donat que
ell s'ha mostrat en tota la puresa del seu esperit presentant a Crist l’ofrena
immaculada, a Déu el sacrifici que li plaïa, com bisbe purificat en la seva
carn i el seu esperit; per això ell és en veritat per a l’Església un defensor,
un protector, com gran Pontífex de la gràcia de Déu.
6 - 19 desembre
20
Sinaxari
El 6 de desembre, memòria del nostre Pare entre els sants Nicolau,
arquebisbe de Mira a Lícia, el Taumaturg.
En la terra ell fou de Mira el suprem sacerdot,
en el cel a prop de Déu ell és el nostre intèrpret.
És del mes de desembre, el sisè jorn,
que Nicolau fineix el seu sojorn terrestre.
Per les seves santes pregàries, oh Déu nostre, fes-nos misericòrdia i
salva’ns. Amen.
Oda 7
« La fornal, Déu Salvador, destil·la la rosada, i el cor dels Tres Joves salmodia: Déu
dels nostres Pares, Tu ets beneït. »
Verge pura, l’Altíssim ha fet de tu el Paradís vivent, la graciosa cambra de
l’Espòs, la porpra dels reflexes d'or i el cel.
Verge Mare, aferma per la teva protecció el meu esperit que trontolla i el
torbament dels meus sentiments sobre la pedra incommovible de la fe.
to 2
« Els tres Joves menysprearen el culte impiu de l’estàtua d’or a la plana de Doura, i
enmig de les flames salmodiaven, coberts de fresca rosada: Beneït sigues Tu, Déu dels
nostres Pares!»
Jo he caigut sota els cops de les temptacions i en el meu desesper m’he
apropat a les portes de l’Infern: salva’m per les teves pregàries, aixeca’m,
perquè jo pugui cantar-te: Benaurat ets tu, sant Pontífex de Crist.
Aureolat dels raigs immaterials de la llum sense capvespre, allibera els qui
l'aflicció retè en les seves tenebres, i condueix vers la llum els qui canten
pietosament: Servidor de Crist, nosaltres et diem benaurat.
Verge Mare, prega a Crist, el teu Fill i Déu nostre, perquè els qui han
esclavitzat els obscurs pecats i els maleficis de la Serpent siguin rescatats
per la seva preciosa sang i cantin: Beneït siguis Tu, Déu dels nostres Pares!
to 1
« Els Tres Joves elevats en la pietat, tot menyspreant l'ordre impia del tirà, foren sense
temor davant del foc, i enmig de les flames ells cantaven: Déu dels nostres Pares,
Senyor, Tu ets beneït!. »
6 - 19 desembre
21
Metge de tota greu malaltia, guareix també la meva ànima afeblida,
venerable Pare Nicolau, i dóna-li la força de cantar: Déu dels nostres Pares,
Senyor, Tu ets beneït.
Deslliurant de la mort els oficials, antany tu els incites a cantar, a glorificar
el Crist Salvador i a exclamar en el fervor de la seva fe: Nosaltres et
celebrem, savi Pare, com benefactor.
Del calze de la Saviesa apropant místicament els teus llavis, tu hi poues,
venerable Pare Nicolau, els dolls de l’ambrosia més dolça que la mel i tu
invites els pobles a cantar: Déu dels nostres Pares, Senyor, Tu ets beneït.
Trinitat tres vegades Santa, nosaltres et celebrem, Mònada consubstancial
del triple esclat, Pare, Fill i Sant Esperit; en tu nosaltres som batejats i Et
cantem: Déu dels nostres Pares, Senyor, Tu ets beneït.
Acceptant l’universal suplicació, Mare de Déu, implora el teu diví Fill,
perquè Ell deslliuri de càstig els qui t’honoren en veu alta i exclamen: Déu
dels nostres Pares, Senyor, Tu ets beneït.
Catavasia : Els tres Joves elevats en la pietat.
« Els Tres Joves elevats en la pietat, menyspreant l'ordre impia del tirà, foren sense
temor davant del foc, i enmig de les flames ells cantaven: Déu dels nostres Pares,
Senyor, tu ets beneït!. »
Oda 8
« El Senyor i Creador que els Àngels en el cel serveixen amb temor i tremolament,
vosaltres els sacerdots, canteu-li, joves, glorifiqueu-lo, pobles, beneïu-lo, exalteu-lo pels
segles dels segles. »
Per el Rei de l'univers tu fores, oh Verge, un llit nupcial, un mantell
veritablement reial, la clàmide tenyida d'escarlata i la porpra de que fou
teixida la carn del Verb en la seva divina encarnació.
Verge pura, tu conceberes Aquell que té l'univers en la mà com Creador i
com Déu, quan d'inefable manera per a nosaltres Ell es feu home com
nosaltres sense deixar de ser el que Ell era.
to 2
« El Déu que descendí en la fornal per venir a ajudar als fills del poble hebreu i canviar
la flama en una fresca rosada, totes les seves obres canteu-li com Senyor, exalteu-lo pels
segles dels segles.»
6 - 19 desembre
22
En la teva benvolença i la teva compassió, allibera dels perills els qui
encercla l’oceà de les temptacions, procurant-los la deslliurança per les
teves pregàries a prop de Crist Salvador, benaurat pontífex Nicolau.
Iniciador de les inefables veritats, ministre dels misteris celestes,
immaterials, diví Pontífex ple de fe, demana a Crist el nostre Salvador la
remissió dels nostres pecats.
Ai de mi!, sense força és el meu esperit: jo he ja arribat al fons del desesper
i sóc la presa de molts mals, però tu, oh Verge, guareix-me, envolta’m amb
la salvífica claredat.
to 1
« La fornal que destil·la la rosada prefigura la meravella on la natura és depassada; car
els Tres Joves que ella ha rebut, ella se’n guarda de cremar-los, com el foc de la
divinitat habità el si de la Verge sens consumir-lo. Per això cantem joiosament: La
creació sencera beneeix el Senyor i
l’exalta per tots els segles! »
Els cors dels Patriarques i dels Apòstols, la multitud dels Pontífexs i dels
Màrtirs, el seguici dels Profetes i el gran nombre dels Ascetes proclamen
benaurada la teva santa vida; amb ells, nosaltres també, nosaltres cantem
joiosament: La creació sencera beneeix el Senyor i l’exalta en tots els
segles!
Suprem Rei, Senyor altíssim, per les pregàries del sant Pastor pacifica, oh
Verb, la nostra vida, dóna la pau al poble dels cristians, concedeix als teus
fidels, nosaltres t'ho preguem, força i victòria sobre els enemics, a fi que
tots nosaltres cantem sense cessar la teva suprema majestat i l'exalcem en
tots els segles.
Il·luminat, Pare sant, per la claredat inaccessible, tu dones claror a l'ànima
dels afligits, dissipant les tenebres obscures de les temptacions i escampant
els raigs de l'alegria; i tot rebent nosaltres mateixos el seu esplendor llunyà,
cantem: La creació sencera beneeix el Senyor i l’exalta en tots els segles!
És la unitat així com la trinitat de la vida i de la claredat, el Pare, el Fill i el
Sant Esperit que nosaltres celebrem fidelment, seguint l'ensenyament diví
que hem rebut dels Pares; amb ells cantem en la nostra fe: La creació
sencera beneeix el Senyor i l’exalta en tots els segles!
Verge pura, l’esbarzer que no es consumia i cremava antany en la
muntanya del Sinaí, prefigurava la sorprenent realitat, anunciant el misteri
del teu infantament; car el foc de la divinitat t'ha deixat sense dany; per
això nosaltres et cantem en tots els segles.
6 - 19 desembre
23
Catavasia: La fornal que destil·la la rosada.
« La fornal que destil·la la rosada prefigura la meravella on la natura és depassada; car
els Tres Joves que ella ha rebut, ella se’n guarda de cremar-los, com el foc de la
divinitat habità el si de la Verge sens consumir-lo. Per això cantem joiosament: La
creació sencera beneeix el Senyor i
l’exalta per tots els segles! »
Oda 9
« La font vivificant que no s’esgota, el canelobre de la Llum tota daurada, el temple
vivent del Senyor, el seu tabernacle immaculat més ample que la terra i el cel, és la
Mare de Déu que nosaltres els fidels, nosaltres magnifiquem.»
La fornal dels malfactors em crema i em consumeix cruelment: amb el teu
doll de gràcia ruixa’m, tu la Font que has infantat el riu dels beneficis, de
qui aquell que en begui no tindrà mai més set.
Tu, la cambra de l'Espòs, el palau vivent del Senyor, la porpra dels reflexes
d'or, l’esplèndid temple de Crist, salva’m que et suplico, Sobirana de
l'univers.
to 2
« El Fill del Pare sense començament, Senyor nostre i Déu nostre, havent pres carn de
la Verge, se’ns ha aparegut per il·luminar les tenebres i unir tot el que estava dispersat:
oh Mare de Déu, tota digna de lloança, nosaltres et magnifiquem.»
La divina gràcia il·luminant-te amb els seus raigs, Benaurat, tu t’has
mostrat com torxa de la bondat: tu alliberes els oprimits, tu salves en la mar
els nàufrags, tu nodreixes els afamats, de meravellosa manera.
Ara que tu habites en el Paradís, contemplant molt clarament la inefable
glòria del Senyor, des de dalt de la volta celeste vetlla sobre els cantaires
del teu nom, benaurat Pontífex portador de Déu.
Mare de Déu, en les teves entranyes immaculades tu has concebut
castament el Verb del Pare hipostasiat, la Saviesa i el Poder de Déu que
assumí en el temple del seu cos la unió indivisible de les dues natures.
to 1
« Jo veig un misteri sorprenent que depassa l'enteniment: una cova ha esdevingut el cel
i la Verge reemplaça el tron dels Querubins; el pessebre és l’estança on reposa Crist, el
nostre Déu infinit que nosaltres cantem i magnifiquem. »
6 - 19 desembre
24
Amics de la festa, exulteu en esperit, cels, alegreu-vos, muntanyes i pujols,
salteu de joia, assemblees dels monjos sants, cors de les verges, celebreu
joiosament el record del Benaurat; reunits en aquesta festa, és el Salvador
que nosaltres magnifiquem.
Que els confins de l'univers cantin tots a l’uníson amb himnes el Pastor
diví, tot ornant d’una corona d’elogis el cap de sant Nicolau, servidor de
Crist el nostre Déu; de les nostres passions i dels perills puguem tots
nosaltres ser salvats per ell!
Rep aquest himne, Nicolau, com digne de tu, accepta la pobresa del meu
discurs, com Crist acceptà l’òbol de la vídua d’antany; no menyspreïs pas
el meu intent: jo he gosat fer-lo, Benaurat, no per vanitat, sinó per amor cap
a tu.
Ella és unida, la Trinitat, per un voler consubstancial, en les seves Persones
mentre ella és trina conserva la seva potència indivisa: Pare, Fill, vivent
Esperit, en tres Persones un únic Déu que nosaltres magnifiquem.
Verge pura i Mare de Déu, pel teu infantament fou salvada la creació
sencera i el Senyor ha esborrat els plors i els dolors, i tota llàgrima dels
nostres ulls; per això, nosaltres també, nosaltres complim amb el nostre
deute envers tu.
Catavasia: Jo veig un misteri sorprenent.
« Jo veig un misteri sorprenent que depassa l'enteniment: una cova ha esdevingut el cel
i la Verge reemplaça el tron dels Querubins; el pessebre és l’estança on reposa Crist, el
nostre Déu infinit que nosaltres cantem i magnifiquem. »
Exapostilari, to 3
Cantem i celebrem el suprem Pastor, l'arquebisbe de Mira, Nicolau; car ell
ha salvat de la mort uns homes que l’anaven a sofrir injustament; ell
s’aparegué en somnis a l’emperador així com a Avlavius per anul·lar la
sentència pronunciada injustament.
Pels miracles el Senyor t'ha glorificat en gran manera, tant vivent com
després de la mort, sant Nicolau; a la sola invocació del teu nom, quin fidel
fervent no ha estat escoltat, trobant de seguida la teva calorosa protecció?
Glòria al Pare... Ara i sempre...
6 - 19 desembre
25
Verge santa que infantares el Verb que transcendeix l'univers, la Saviesa
personificada, el Crist, metge universal, guareix la meva ànima de les seves
greus nafres, tingues cura de les continues ferides del meu cor i fes cessar
la febre que agita els meus pensaments.
Laudes, to 1
De l’Església sobrevolant les flors com un ocell d’alta volada, amb els
Àngels, benaurat Nicolau, tu crides sense cessar vers Déu en favor de tots
nosaltres enmig de les proves i dels perills i tu ens salves per les teves
pregàries.
Pare teòfor, per l'esclat de les virtuts que tu practiques, tu has fet resplendir
la bellesa dels teus ornaments sagrats; prolonga per a nosaltres el
meravellós efecte de les teves celestes aparicions, deslliurant-nos de tot
perill.
Havent apropat la bellesa de les coses que no es veuen, Pare molt sant, tu
has copsat la glòria sorprenent dels Sants; i tu ens reveles clarament els
ensenyaments celestes per les teves aparicions immortals.
En somnis tu t’aparegueres, venerable Pare, a l’emperador dels cristians i
tu salves de la mort els captius: intercedeix sense cessar perquè en el
present, nosaltres també siguem salvats per les teves pregàries de les
proves, de les sofrences i dels perills, nosaltres que et celebrem com cal.
Glòria al Pare, to 5
Fem ressonar, com en l'esclat del cor, els accents dels nostres càntics
festius, exultem d’alegria en l’anual celebració del Pontífex portador de
Déu. Reis i prínceps, acudiu per a cantar aquell que per la seva aparició
durant un somni espantós persuadí l’emperador de deixar anar els tres
oficials que ell detenia injustament. Bisbes i Doctors, tots junts celebreu el
Pontífex que imità el zel del seu Mestre, el bon Pastor. Els malalts tenen en
ell un metge; els qui es troben en perill, un salvador; els pecadors troben en
ell un defensor; els pobres, en la seva misèria, un tresor; els afligits, en el
seu desesper, consolació; els mariners, qui els guia damunt les onades; tots
en fi, qui s'afanya de venir amb zel en tot lloc al seu socors; diem doncs les
lloances del venerable Pastor, invocant així a sant Nicolau: Afanya’t a
rescatar-nos de les desgràcies que cauen sobre nosaltres i salva per les teves
pregàries les ovelles de la teva cleda.
6 - 19 desembre
26
Ara i sempre ...
Fem ressonar el concert dels nostres cants, car la Verge Mare, la sobirana
de l'univers, des de dalt del cel corona de benediccions els cantaires del seu
nom. Reis i prínceps, acudiu per aclamar amb himnes la Mare del Rei que
en el seu amor volgué salvar de la mort els captius d’antany. Bisbes i
Doctors, tots junts celebreu la Mare tota immaculada que posà al món el
bon Pastor. Ella és el canelobre tot daurat, la nuvolada portadora de
claredat esdevinguda més ampla que els cels, l’arca vivent, el tron de foc
del Senyor, l’urna d'or on el mannà és conservat, la porta closa que només
el Verb ha franquejat; diem doncs les lloances de la Mare de Déu, invocant
així el refugi dels cristians: Palau del Verb, concedeixi als teus humils
servidors el reialme dels cels, car res és impossible a la teva divina
mediació.
Gran Doxologia. Tropari. Ectènies i Comiat.
Mentre els germans reben la unció amb l'oli sant de la làmpada de sant
Nicolau, es canten algunes estítxeres de la Lítia: Bon i fidel servidor ..., en
la teva vida temporal ..., el fruit de les teves bones obres ...
Theotokion, to 8: Sobirana nostra, rep la pregària dels teus servidors,
deslliura’ns de tot perill i de tota aflicció.
***