21agenda

per viure!L’aigua

MUSEU DE CIÈNCIES NATURALSDE GRANOLLERS

i

Biodiversitat al Congost5B

AMFIBIS I RÈPTILSLes poblacions d’amfibis són les que es troben en un pitjor estat de con-servació al Congost i requereixen mesures urgents de gestió per evitar les baixes per atropellaments i per depredació d’animals exòtics, així com per a incrementar les possibilitats de reproducció de les espècies. Pel que fa als rèptils, també cal disminuir les taxes d’atropellament i les millores d’hàbitat per afavorir la seva recuperació.

S’han trobat les espècies següents:

PETITS MAMÍFERSAl llarg del període d’estudi (2005-2011) s’han fet 10 campanyes de trampeig i s’ha capturat un total de 610 petits mamífers de 7 espècies. S’observa un increment constant de les captures, des dels mínims a la primavera del 2006, als màxims de la tardor del 2010.

L’abundància de totes les espècies de petits mamífers és superior als sectors en què el llit del riu és més ample i els marges són més permeables per a la fauna. Els marges més permeables permeten la dispersió i la supervivència en períodes de crescuda del riu, fet que facilita una futura recolonització.

QUIRÒPTERSS’han fet estudis a Granollers i al Figaró per contrastar els resultats d’ambdós trams. L’objectiu és conèixer els quiròpters del Congost i obtenir dades d’abundància al llarg del seu recorregut.

S’han citat 5 espècies de ratpenats. Al Figaró hi ha totes les espècies, men-tre que a Granollers, més pobra en arbres en l’ecosistema de ribera, només s’hi ha trobat la ratapinyada nana i el ratpenat dels graners, i no s’hi ha trobat ratpenat d’aigua. Al Figaró, on els arbres afavoreixen més varietat d’insectes i refugis, cada any hi ha hagut presència d’aquesta espècie, si bé baixa, a excepció de l’any 2007. La ratapinyada d’aigua és una espècie totalment vinculada al riu i, per tant, vulnerable a possibles canvis dràstics en el seu entorn.

El treball s’ha fet entre els anys 2005 i 2011 i s’han utilitzat 3 metodologies: 1. Captures amb xarxes i arpes2. Enregistraments d’ultrasons de ratpenats3. Estacions de seguiment del QuiroRius

Granota verda Rana perezi Gripau corredor

Bufo calamita

Tòtil Alytes obstetricans

Serp d’aigua Natrix maura

Serp blanca Rhinechis scalaris

Serp llisa meridional Coronella girondica

Vidriol Anguis fragilis

Tortuga de rierol Mauremys leprosa

Tortuga de Florida Trachemys scripta elegans

...i tambéSargantana ibèrica (Podarcis hispanica)Dragó comú (Tarentola mauritanica)Serp verda (Malpolon monspessulanus)

Musaranya vulgarCrocidura russula Ratolí de camp

Mus spretus

Ratolí de boscApodemus sylvaticus

Rata comunaRattus norvegicus

Talpó comúMicrotus duodecimcostatus

Ratolí domèsticMus musculus

Freqüència de captura de les set espècies de petits mamífers capturades a les 5 línies situades a la llera del riu Congost en el període 2005-2011

Musaranya vulgarRatolí de campRatolí de boscRata comunaTalpó comúRatolí domèstic

70

60

50

40

30

20

10

0

Can Cabanyes

Arquimedes Llerona St. Martí de Centelles

La Frau(Aiguafreda)

Ratpenat dels graners Eptesicus serotinus

Pipistrel·la de vores clares Pipistrellus kuhlii

Ratpenat d’aigua Myotis daubentonii

Pipistrel·la nana Pipistrellus pygmaeus

Pipistrel·la comuna Pipistrellus pipistrellus

La tortuga de Florida (fruit d’alliberaments in-conscients per part dels propietaris) i el cranc de riu americà són dues espècies forànies que es poden trobar al Congost, entre les es-pècies exòtiques invasores més nocives del món segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa.

En ambdós casos el fet de tenir més fortalesa, voracitat, agressivitat, adaptació a ambients més contaminats i més capacitat de repro-ducció fa que competeixin amb les espècies autòctones i les desplacin.

Dues espècies molt invasores

Il·lu

stra

cion

s. T

oni L

lob

et Cranc de riu americà Procambarus clarkii