<") ; I J : : I *• ií^HVlyTA HE G l I t O N A - * Nl'iM. 2 17 ,VIAIH,.-AIIH1I. 20M_1 * •<• CRÓNICA

50 anys de la parroquia de Sant Josep Ei 15 de novembre de 1952 el Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Gerona publica el «Decreto de Erección de la Parro­quia de San José", signatel 24d'octubredel mateixany, fet que determina el seu naixement real.

L'aspecce riim] del b;iiTÍ de Sane JosL'p q u e ens sorprén en mirar les fo­tografíes antigües ha de-saparegLit. Sembla que l 'únic eleinent de c o n ­tacte amb l'actLialitac és aqitest temple, que en ­cara no té c i n q u a n t a anys. perqne n'és el refe-rent simbólie. Els horts lian e n i i n u d i t sota els blocs de pisos, els ca-inins sota els carrers, i la via del carrilet de Sant Feliu de Guíxols sota un nou vial de quacre car-rils. La primera comuni -tat parroquial la integra-ven persoiies nascudes a la ruralia gironina, guar-dies civils i niiiitars.

Acmalment, si n 'ha-£^uéssini de par la r a Tengrós, ens costaría fer aquesta mena de reduc-ció. i sens dubte no coin­cidiría amb la pr imera . Els vei'ns han canviat i amb ells les professions, les diversions, les preocu-pacíons i el taranna díarí. El barr í ha e sdev ingu t inetafom de les transfor-inacions socials í hístóri-ques d'aqiiesta comunitac parroquial: els canvis ui"-banisdcs reflecteixen d s hiinians.

Al principi, la parro­quia va destacar per un esperit d'acoUída i de re­forma espiritual que rec-tors, vicaris í feligresos han nialdat - a m b ex í t -per mantenir. Aíxó ha fet que Sant Josep niarqui un perfil ric en l'aporta-ció social i cristiana a la cÍLitat de Girona, peixjue ha estat sempre un Uoc de crobada, de dcbat i de íbrmació. La preocupa-ció ha anat mes enlla de la catcquesi i la comunió ideológica entre creients, i ha obe r t les po r t e s a aquelles activítats necessi-tades d \ in espai al barrí. A mes a inés deis servéis cristians que lí correspo-nen, Sant Jnsep ha estat

testimoni de sessions de c inema, de representa-cions teatrals. de concerts niLisicals. de conferencies, de ballades de sardanes, de festes j u v e n i l s , de Peducació cspoitiva, i fins i tüt de reunions del par-tit comunis ta . Aquesta diversitat fa q u e m o k a gent. creient i no ci"eient, es c o n e g n i a m b la r e -f"erencia comuna d'haver-hi compartit hores. D u -mnt cinquanta anys ha es­tat sobretot lloc de troba-da personal que ha mar-

cat p r o f u n d a n i c n t la historia de la gent.

La parroquia de Sant Jüsep ressegueix el crei-xement de la ciutat de Girona durant la segona meitat del segle X X . tant peí que fa a la demogra­fía com a la unió ciuta-dana. El campanar mai no ha necessitat bronzes; el seu silenci ha accen-tuat Tatractiu per a les mirades deis caminants i la vida deis habitants.

Joaquín Rabaseda i Matas

L'exemple de la Coma i Cros D'espai fabril a espai cultural. Jornades sobre els nous usos de l'arquitectura industrial. L'exemple de la Coma i Cros. Celebrades a la fábrica Coma i Cros de SalL, el 29 i 30 de novembre del 2002.

A p.u' t ir de la s egona meicat del segle X X el canvi de formes de tre-balh la i n t rodúce lo de noves t e c n o l o g i e s i la crisi de deterininats sec-to rs han anat de ixanc obsolets i en desús un b o u n o m b r e d'edificis de Tetapa de la í ndus -tríalització. Aquests edi-i lc is m a j o r i t a r i a m e n t han estat poc valorats. a d i fe renc ia del so! que o c u p a ve n. A m b d u e s raons han marcat el seu destí, renderrocament .

T a n m a t e i x q u e d e n encara importants cons-t r u c c í o n s indus t r iá i s a preservar. Preservar, per

que? Per raons h is tor i -ques: n o es pot produir una ruptui-a entre el passat immediat tjue hem viscut o d ' o n h e m sort i t i la socíetit actual. Son tesd-moni d'una época recent i sovint catisa d'iinp<ir-tants transformacions deis pobles on es van ubicar, En el cas de Catalunya van ser profcigonistes del gran canvi historie. En nioltes poblacions no se'ls pjot negar , a mc-s, una carreg-a sentimental peí fet de ser e lements pleiia-ment integrats al paisatge i a la vida de moltes famí-lies. Es també el cas de la C(íma i Cros de Salt.

CRÓNICA -V *- R H V I S T A nií GlIlONA '^ MJM. 217 MAlU.-.-Mílill 2li!ií *• 11 2 í I 7

Sortida de les trebailadores

de l'antiga fábrica Coma i Cros.

Es ci'Licca d ' e d i t l c i s qiiL" 11(5 son iintics (fiíKil dt'l scgle XIX, principi del X X ) , son funcionáis i a m b u n a estructLirn vesistenc {van ser disse-nynrs per suportar pesos i vibnicions), per la qual cosa es poLk-n rcnt i l i t -zar. Bona par t no son bonics en el sentit esté-tic d'obra d'art. pero un cop rccLiperats adqiiirei-xen un carácter singular qnc els couvcrcciN en enibleniatics.

Casos no tab les de r eu t i i i t z ac ió d 'edif ic is industriáis per a niultipli-citat criisos, en difcrents localitats em-opees, son posats, pels ponents de les jornades, coni a exeniples de l 'encert de pi'eservar rarquitectnr.1 bbril esde-vinguda pati'inioni cnltii-ral d u n a coniarca.

La recuperado d'edi-ficis i ndus t r i á i s no és sempre nna tasca Bcil, iVrí) sempre és cara. N o hi ha hagnt , fnis avui . una sensibilitat coMectiva decidida a preservaí" el pa t r i inoni de la indus -trialitzaciü. Mes aviat bi bavia pressa per destruir­lo. Cal la valenti decisió d \ in consistori que té el si iport del poblé , coni seria el cas de la fabrica Paseaos de Celra. Cal la presencia d ' u n a activa plataforma reiviiidicativa; és el cas del preces que ha portat a modificar el Pía Especial ¡.le l'antiga fabrica surera can Mario de Palafrugell i ha per-

mes preservar ediíicis Ja destinats a Texcavadora. Cal la decisió de Tem-presari capat; d 'endegar iin canvi radical, or ien-tant un espai fabril cap a un ús tan n o n coni el tur is ine indus t r ia l , via in ic iada a la c o l o n i a Vidal de Puig- re ig . La rel iabi l i tació del c o m -[ilex del Sucre, de Vie. i de la Tecla Sala, de THospitalet de Llobre-ga t . con i a edif icis emblemátics. ivsponen a una escratL's^ia municipal de transfoi-niació d ' n n espai LU'ba en área de servéis . Aqües tes c inc interveneions de recnpe-r a c i ó d c c o ni p l exos fabrils, beii propei-s i que

s'estan por tan t a t e rme avui, foren tractades en altres tantes ponénc ie s especifiques.

Els espais fabrils, un cop reli.ibilitats. son ide­áis pe r acüUir les niés di verses nianitestacions cidtLirals: l i i b l i n t e c a . sales d'exposicions. mu-seus, arxius, locáis per a les e n t i t a t s del p o b l é (totes les entitats de Sale esperen poder disposar d'espai adient a la Coma

i Cros) . Poden allotjar anditoris . sales de r e u -nions i espais de troba-des intormals. En el cas de la C o m a i Cros , la V ti 1 Li n t a c, m a n i t'e s t a d a amb fets {s'lia elaborat mi pía director d 'o rde-iiaeió de locáis), és con­v e r t i r I S.0(10 n i e t r e s quadrats en motor cul­tural per al poblé i per a la Cíiuiarca.

Pere Joan Su reda Canals

Fages de Climent i Girona El centenar! de Caries Fages de Climent ha tingut i tindrá el resso merescut a la ciutat de Girona. En

una taula rodona, celebrada a la Casa de Cultura, es va glossar l'estreta relació del poeta amb el que

ellanomenava "la capital». Aquests vineles, queelseu fill Pere Ignasi va avalarambalgunesanéc-

dotes reveladores, están provats també documentalment per diverses declaracions periodístiques

en les quals el poeta confessa, una i altra vegada al llarg deis anys, la seva admiració per la ciutat:

«Enn sentó gironí amb tota l'ánima, per historia i per heréncian.

Elsfruits literaris d'aquesta relació comencen amb el poema Evocado de Girona (¡-Les voítes,

U'Les alastres), publicat perun Fages moltjove a Tamaríüsi roses. Moitméstardsorgirien elsgrans

sonets gironins: Elogi de íes amades /nortes, Recordant Teresa o Xipressos. 1, entre els papers iné-

dits que encara van sortint a la llum, hl acaben d'aparéixer uns inesperats Poemes de la Devesa (I-

Balada, ll-Evocació, IH-Endrega).

Fages va dedicartambé a Girona moltsarticles. El titulat Gerona vindicada, publicat a £/Pirineo

el 20 d'abril de 1939, resulta ara un text quasi surrealista i pot ser tingut pietosament com una flor

d'estiu, sobretot a la llum d'articles posteriors com í.s ciudad fluvial, de 1959, i Cada día és Eira, de

1964, publicats a Los Sitios.

Fages va reivindicar sempre, fins i tot en els anys difícils, la figura de Miquel de Palol com e! millor

poeta gironí viu. Deia que el seu "immortal sonet* Girona s'hauria d'aprendre de memoria a les escoles

i que «hauria de ser esculptt. com una fita mil-liária, a totes les enjilles d'accés a la zona urbana». Para-

doxalment, va ser Fages el qui va ser honorat postumament amb la transcripció d'un sonet en una este­

la de cerámica, a l'entrada de la ciutat peí pont de Pedret. Narcís-Jordí Aragó

S I I2.| I * - J I E V E S T A D E G I R O N A • * NÚM. 2 17 MAUV-AlUíN 200.1 • * •r- CRÓNICA

Les ciutats amb port, de cara o d'esquena al mar Els dies 13 i 14 de desembre del 2002 se celebraren a Palamós.

en el marc deis actes de commemoració del Centenari del port

d 'aquesta vi ia, les III Jornades de Marina Tradicionals

Promediterránia 2002, sota el títol "Ports i ciutats a Catalunya.

L'alternaíiva de les ciutats portuáries petites i mitjanes".

Les Jdniadts , organitza-

dcs ccHijiintnmenc per h

C'^Lcdvix d'E.sti]dis M;irí-

t ims - U n i v e r s i t a c de

(;Íron;i i Ajuntament de

P a l a m ó s - i L 'Es t rop

-Associ;TCÍó per a] l^atri-

i i ioni M a r i t i m de la

C'osta Brava—, voliet i

pvdpiciar, des d'una pers­

pectiva ititcrdisciplinaria.

ia r e t l ex ió i el d e b a t

sobre la relació entre les

ciutats i els seus ports.

De les n o u p o n é n -

cics presentades. proce-

deiits de diversos anibits

d'estudi, i de les aporta-

cíons deis assistents a les

Jornades, podein extreu-

re 'n unes c o n c l u s i o n s

g loba l s a r e n t o n i de

TesCat actual d'aqiiestes

intraestrLictures i de quin

paper teñen actualnient

en el si de les c iu ta t s

petites i niitjanes.

Al llarLí LICI temps els

ports havien esdevinL^Lit

un espai ailhit deis centivs

urbans, pero d\ in temps

en^a s'ha fet evident la

in iporcan t re lac ió q u e

s'ha es table rt e n t r e

aqiiests dos espais. Des

Haikús a la Garrotxa i a la xarxa En una llunyana illa oriental, al paiau silencios com un lotus, l'emperadriu escriu per saludar el nou

any. Té el marit malait i malgrat aixo, o potser per aixó, ha decidit sucar el pinzell per tal que la tinta

dibuixi un poema sobre la caiguda de la flor del cirerer a ciutat. Aquesta escena podría ser motiu per

a una estampa japonesa, pera una chinoiserie del segle XIX o fins i tot rinici d'una ópera mal creada

de Puccini,peródefetéstretadelapremsaactual. AlJapó, esveuque la creaciód'haikúsi tankas

durant les dates d'any nou, amb un tema proposat pels emperadors -enguany, la ciutat-, son molt

populars, i els mateixos emperadors hi coMaboren activament,

A les comarques gironines, la proposta mes similar a aquesta, pero menys imperial, és el concurs

d'haihús que organitza l'Ajuntament d'Olot. en el marc deis premis Ciutat d'Olot. El Premi Joan Teixidor

d'haikús, pero, és temáticament obert, limitat a set poemes i amb l'interessant detall que totes les

obres participants son presents a la xanta telemática. Es tracta d'impulsar la tradicional tirada i

presencia que ha tingut aquest tipus de poemes breus en la literatura catalana, definits métricament

per Caries Riba ais anys trenta. L'exigéncia de concentracio, d'evocació i de suggestió que demana

aquesta fórmula ha seduít molts poetes, disposats a un exercici ascétic i depuratiu que es resumeixi

en disset síl-iabes i tres versos, En els haikús hauria de comptar mes la capacitat alquímica, que par-

teix de la contemplado de la natura i la vivencia de l'instant pertranscendir-los i destil>lar-los fins a

convertir-se en un artefacte concís I destre com un trag caMigráfic, que no pas la rigidesa métrica.

Recordó un encertat comentan de l'escriptorj. N. Santaeuláüa, bon coneixedorde la poesía japonesa,

sobre el model cátala d'haikú establert per Riba: robligatorietat d'acabar els versos amb paraules pla­

nes -d'altra banda forga arbitraria, ja que el japonés no distingeix entre vereos masculins o femenins-,

els sobrecarrega de vocals neutros i n'afecta la musicalitat Comproveu-ho amb alguns deis haikús

ribianament ortodoxos que vagin apareixent a la xaixa (http:/www.olot.org/cultura/haiku).

Josep Pujol I Coll

del puiit de vista Lirbanís-

tic, es fa p;desa Tobertiira

deis ports cap a les ciu­

tats, i viceversa, ia cintat

ha de ixa t de d o n a r

Tesqnena al mar, s 'han

eliniinat les barreres L|Lie

els inconuinicaven i han

fet invisible la linia que

els podía separar. Així

n ia t e ix , es cons ta ta la

r cu t i l i t z ac ió <.rediRcis

portiiaris per a activitats

que p o c teñen a veLU"e

ainb les necessitats de les

enibarcaeions i les activi­

tats tradicionals que allí

s"hi d e s e n v o k i p e n ;

Tesemple inés proper: el

r e c e n t me nt inaujiínrat

Miiseu de la Pesca de

Malamós al rafal tlel port

d'aquesta vila. En aquest

sen t i t . els p o r t s sMian

c o n v e r t i t en espais tle

llenre, amb el ctínseu;LÍent

desenvolupaiiient econo-

uiic qtie eoniporten per a

les ciutats, sense oblidar

tanipoc els poleinics cen­

tres d'oci noctnrn.

Malgrat tot, ali^uncs

lie les p o n e n c i e s van

CRÓNICA -Y •r-RnvisTA lili OiRONA-> Ni'iM. 217 M.\ií(;-Aiiini ^du! f - l i ^ s l y

niostrnr com en diversos pcirts g i r o n i n s es fnn nccessaris ntnis eL)iiip;i-nionts i niillors itifmes-t ruc tu re s . El t ransporc de mercadtrrics seriíi el m e n y s afeccnt p e r les niancances; en canvi, sí que des del sector pes­quen i des de Tümbit de hi ii.Uicica d 'esbarjo es r c e l a m c n i i i i l lores i ampl i a CÍO lis, a l j ;unes d'elles previstes i anun-ciades per part de Ports de la General i ta t en el transcurs de les Jonindes. Tut i aixi, es va k'r evi-denc l'iiiipíirtant divorei

q u e eNisteix enere les exigeiicies soe ioecono-iniques i la preservació niediambiei i tal . que va provocar un in ipor tant debat entre els assistents.

Tot plegat ens niostra coiii Proiiiediterrania es consolida, en la seva ter­cera edició, com un punt de tixibada i comunicació entre investigadoi"s, enti-ta ts . i u sc i tuc ions i la sociecac en ¡general, sobre el patriníoni maiñtim, en aques t a oca s ió . en referencia ais ports,

Geordina Soler

Jaume Farriol i la Flama de la Llengua Acte de Iliurainent de la primera Flama de la Llengua a Jaume

Farriol. per part de la Mesa Cívica per la Llengua del Pía de

l'Estany. Teatre Municipal de Banyoles, 24 de novembre del 2002.

El 24 de n o v e m b r e a banyoles ícia un día des-plaent, plujns i tVed. A dins el Teatre MnnicípaL p e r o , es resp i rava un ambient calid. no nioti-vat per les aiitorítats pre-sen ts ( p r e s í d e n c del Consell Comarcal, alcal­de de lianyoles, conse-llera de lienestar i Fami­lia, director general de Po l í t i ca L i n g ü í s t i c a ) , sino perquc' s'hi premia-va nii lioiiie «poli t íca-nieiii incorrecte". segons paiaules d'Aureli Arge-iní, actual president del

C:[EMEN (CcLitre Inter­nacional Escarré per a les Minories Etniques i Nacionals); el seu an te ­cessor , T e s c r í p c o r i p e r i o d i s t a i enj^inyer textil i tantes coses mes Jaume Farriol, La Mesa C ív ica per la L lengua del Pía de PEscany li a to rgava la p r i m e r a Flania de la Llengua "pcr Pagil ploma amarada de refrescant íronia qLie es fa palesa en la seva prosa, teatre, poesía i en tnts els seus articles. Tota la seva obra senipre traspna un

J¿iuiiie Fanial. el dia de Thomenatge.

pro l inu l s emin ie i i t LIC catalanitac i d'arrelament a la iKístra nació, alliííra que impregnada d ' un i -versalitat, sense deixar de banda ser. també, un aíevrissat detensor de la identitat i personalitat de la ntistra comarca»-'.

Q u e ens calgiií cele­brar acres com els del 24 de n o v e m b r e de 2 0 0 2 és, objectívament. tríst. Es trist que la cu l tu ia catalana encara necessiti aquesta prosa ampuMosa i aqüestes testes reivindí-catíves per sentir-se ben assentada al país. Es trist q u e e n c a r a h a g í n d e perviure el pcísit íestívo-cultnral. els preniis locáis i la presencia d'ima per­

sona tlestacada p e r q u é s e i u i m viva la nos t r a cultura. Es trist que ens LU'geixi ter proclames i adherir-nos a la conces-sió d ' n n p r e m í , de la mateíxa manera que a la Reiiaixenca i al moder-nisme es Feíen br ind is després deis apats d ' h o -m e n a t g e . Es trist q u e s'hagin de donar premis per escriure en cátala i per militar com a c iu-tada d ' tma nació sense Estat. Tota aquesta tris-tesa es podía percebre a lianyoles,

En canvi , és m o t i u d 'a legr ia q u e existeíxi g e n t con i en | a i imc Far r io l : c iu tadans que construeíxen civilitzada-m e n t aques t ciar país; ciutadans que. Fent seva la m á x i m a de l í recl i t . Uiiifen per alió que és obvi sense esperar r e ­compenses; ciutadans de ta len t i esforcats . q u e entenen la política com nn comproniís étic i per­sonal, de servei ais akres sens necessítat de vinre'n. És motiu d'alegria que. tot i el perill d'allargar-se massa, i n s t i t u c i o n s . co l l ec t iu s i persones a títül iniiividual li recone-guin públicanient aquest taranna a lanme Farriol. Es motiu d'alegria la seva obra, analitzada per Joan Solana i nn tast de la qnal, una versió paródica de Híiííj/í'í. hi va ser llegit per m e m b r e s del g r u p Teatre i Art . C o m que tots ac^uests motius d'ale-

10 i \lt:\ * . II^EVISTA HE G l R O N A '*• N Ú M , 2 r7 M AHf,:-A l i l í l I anO,í -> t' CRÓNICA

gr ia lii e ren presej i t s , Tacce va resultar essen-cialnient positiu.

Així dones , la tarda va teñir un regust agre-dolf d igne de Tesperi t crític i irónic de Farriol. Va teñir el regust agre-dolf d 'un acte de reco-neixement lloable i just per una persona l'actitud de ia qual hagués estat d'allü niés nornial en un

país normal . Dona r un prenii per haver realitzat aquesta tasca brechtiana fa la m a t e i x a sensació com quan, veninc d'uns carrers freds, plujosos í desplaents, entres al Tea-tre Miniicipal i iKiiifra-gues dolí^'aniL'nt en im e x t r a o r d i n a r i escalf huma.

Xavier XsrgayiOliva

Erundino Sanz, mestrefinsa lafi Sabíemquetenia85anys, quelasevasaluthaviaempitjorat, que no va poder assistir al Iliurament de la medalla d'or de la comarca al seu estimat amic i company Frederic Corominas. pero la noticia de la seva mort, el 26 de desembre, ens va sobtar, Potser perqué Erundino Sanz era. pera molts, una persona imprescindible.

Va arribar a Banyoles el 1943 i de s e g u i d a va iniplicar-se en l 'acadé-mia A b a d Bonico , un oasi d 'ensenyanicnt efi-c a<; i de ni o crii ti e en i'Espanya de la dictadu­ra de F r a n c o . Era un professor exceMent . La seva inteMigéncia aguda i la seva saviesa pedagó­gica resultava gratifícant i, sobretoc. incentivador de noves recerques, és a dir, f c cund . Per a i x ó , m o l t s n o vam d e i x a r m a i de ser a l u n i n e s s e u s. Va m c o n t i n u a r aprenent d'ell i anib ell. Aquesta última fórmula era la que mes li agra-dava: ajudar la gent mes

jove en les seves ¡nvcsti-gacLons, en Tciaboració de noves hipótesis , en la recerca de dades des-conegudes , en la cons-t r u c c i ó de c o n e i x e -ments nous i ben for-mnts.

M g u n s a l u n i n e s també vam teñir ia sorc d e ser c o m p a n y s de claustre ais instituts de batxillerat Vicens Vives, de Girona, i Pere Alsius, de Banyoles. Tots gtiar-den i la m e m o r i a deis seus p r i m e r s conse l l s . a p a r e n t m e n c d i s c r e t s , pero molt útiis, respecte a la Teína d ' e n s e n y a r . Caries Barceló, catedra-t ic de m a t e m i i c i q u e s ,

recordava fa poc una de les seves m á x i m e s : «Quan c o m e n c i s a fer de p ro fcssor ti n d r;i s molts dnbtcs i quan aca-bis, en cindnis mes». El d u b t c era r a l i n i c n t LIC r i m p u I s d ' e X p I o 1" a c i ó que el portava ;i voler-lio saber tot.

E rund ino Sanz per -tanyia a Testirp de les pe r sones q u e es table i -.\en Lin p a c t e m o r a l amb el seu en torn . Tot i t o t h o m m e r e i x se r c o n c g u t, p e r q u é el c o n e i x e m c n t : és u n a cond ic ió indisjiensable per a r e s t imac ió . I tot coneixement mereix ser d i v u l g a t . N o p o t ser pacrimoni de cap indi-vidu ni de cap coMec-tiu i s'ha d 'üfer i r gra-t u i ' t amen t i de fo rma atractiva, pcrqiie ivsuki pregnanc.

Erundino SanzSánctiez (1917-2002)

G r a c i c s a a q u e s t pacte , moles cone ixem mi l lo r els P i r i n e u s , la geología de la comarca, la seva u q i o n í m i a , el funclonnmeni h id ro ló -gic de hi conca lacustre, les bases geomL'triqucs qtie van servir per ;i la consCrLicció del leniple g ó t i c de Sant.i IVlaria deis Turers de ISanyoIcs ¡ niolt mes. L;i seva cul-tiua oniplin les conver­ses, s e r e n e s , l l a r g u e s . fe l ices . al C e n t r e d 'Estndis Cxíinarcals, a la pbn,M Major . a casa seva, o pas se j an t a la recerca d'Lnia dada nova que havia ii"alimentar el d e s i g a p a s s i o n a t de noves i n v e s t i g a c i o n s f u t u r e s . Al c o s t a t de persones ctnii ell, la vida respirava sentit.

Joan Solana i Figueras

CRÓNICA -V f - R E Í V I S T A n i i C^ lRONA-> N í ' M 2 1 7 M.\ !fC - A l i l f l I J i il

Palafrugell convidava tímidament a mirar enlaire Els vianants -locáis i forasters- que van passejar per Palafrugell durant les passades festes de Nadal es van trobar amb una varietat inusual en la iMiiminació: a la plaga de TEsglésia lii havia coloms, a Plaga Nova, signes del zodíac i ais carrers con-vergents, estructures geométriques, dates assenyalades. espi­ráis, tendáis de llum, estrelles, taps de suro, etcétera. Tretze artistes locáis eren els autors d'aquests dissenys.

La real iczació la van compartir diversos tállelas de serrallcria i el departa-ineti t d 'E lec t r i c i t a t de r iES Baix Emporda. La iniciativa provenia de la tossiideria i l'esperit actiu de Montse Serra, técnica d i n a m i t z a d o r a del

comer;," local , de la c o í d a b o r a c i ó de l ' ÍES l ia ix E m p o i i l a i del pacrociiii de r A J i i n t a -nient LIC Palati-ULícH. de l'Associació de C'onicr-c ian ts de PahüVuiíclí (ACOPA) i de diverses en ip reses que van (-er possible un viscos cataleg.

L'espai aeri deis pobles i les ciutats és un gran desconeyu t . Poca gent sol mirar eniaiir si lio es per advenir la p m -ximitat de la pinja. Per aixo encara soni tori,M intlilerents ais ateniptats esteties que perpetren les com[ianyies de la Iluní, el tclelon i el gas o els retols lUnninosoH deis conier -ciattts poc esci'Lipolosüs. [ també per aixo ignorem el patrimoni menor que formen concraíorts, gar­leóles, balconadcs, forní-

cules i cot alio situat a mes de tivs metros d'alfa-da. Fins i tot la iMumina-eió públ ica nada lcnca aconscgncix poca cosa mes que un lleuger esti-ranicnt de coll el primer dia que s'eneén, niés per la i n t ens i t a t q u e pe r rinterés que desperten a la major ia de pobles i ciutats les instaMacions escandarditzades, pragra-mades con i un acte burocratic niés.

La iniciativa de Pala­frugell . per ta iu , té el m é r i t dMiaver t r e n c a t aques ta r u t i n a i. mes enlla de donar un sostre testiu a les corredisses

deis comprado r s nada-lenes, va acunseguir ves­tir ifamabilitat i d'incerés aquest ignorat espai aeri de cada dia, gracies ais vaixells de paper de Rosa Aguiló, els signes zodia-cals de Joan Alin. les pas-teres de Lkiís Bruguera, les da tes n a d a l e n q n e s d 'Anna Cañáis i Fabien CheviJlote, les espiráis de Gloria Cruz, les abstrac-cions cosmiqíies d'Enric l.^illet. el cerele bunia dX^na Esteban, les cam­panas de Merce Lluis, els cíiloms de Taiio Pisaiio. els taps de xampany de J o s e p Plaja, el far de Cos ta S o b r e p e r a .

TaMegoria deis Ilibres de Kim Soler i les palmeres de Cyril Tonvs,

Ara bé . també mes enlla de Paprovació o la reprovaeió de cada una de les aportacions artísri-ques. potser de resultáis massa designáis, els mun-tatges oferien ima sensa-ció conseiisuable en la coneguda expressió «Oéu n'lii do!». Els visitants

segurament no van teñir neccssitaC d 'aprofundi r

mes en aquesta percep-ció. Pero aquest no és, ni de Ikiny, Pesperit autocrí-tic palafrugellenc, i per aixo s'apunca un excés de moderació en l'interés de rAJuntament i d'iPlusió en els inipulsors de la ini­ciativa, i també ini possi­ble déficit en la coordina-eió de tots els coMectius pa r t i c i pan t s , q u e , tots jnnts, podricn haver estat la causa que l'experit'ncia hagi deixat un sensació semblant a la que deixen els restanrants que cenen cura del paladar i descui­den I'estómac. i que qna-cre art istes (Alexandre Trabal. Miquel Ros,Jordi Sabac i R o d o l f o Caj i -delaria) no hagin pogiit niacerialitzai- les seves aportacions tins al desem-bre vinent.

El bon gust que ha deixat la iniciativa, aixo sí, hi esperar el Natlal píxiper.

Enric Serra Amat